CINEMA SENSE CONDICIÓN
Allá donde nace el día, allá donde nace el sol,
Está en nuestra casa pequeña, donde un día buscaba tu amor.
Bona nit, un dimarts més som aquí, a Cinema Sense Condicions,
disposats, com sempre, a explicar-vos les coses que hem vist,
les coses que veurem, les coses que us recomanem.
Jo avui us parlaré d'una pel·lícula que penso que no val la pena que la aneu a veure,
ja en parlarem en el seu moment, però, en fi, penso que els altres sí que poden
aconsellar-vos coses que val la pena veure.
Jo, en Joan Moros, per tant, com sempre, començo per presentar l'equip que estem aquí presents a la ràdio,
al meu a dreta, en Joan Sardà, bona nit, Joan.
Hola, bona nit.
A continuació, en Pep Armengol.
Bona tarda a tots.
Bona tarda a tots.
Arrere les vidres, controlant-ho, com sempre, tot, doncs...
Tot, tot, tot.
En Paul Diggler.
Hola, bona nit.
I avui tenim com a convidat un amic que ja ens plau moltíssim que torni a estar aquí
perquè li tenim molt d'efecte i, a més a més, sabem que s'ho prepara molt amb seriosament,
s'ho pren molt amb sèrio.
Ja heu vist que moltes vegades ens ha enlluernat amb les teves explicacions
i avui, a més a més, amb un tema del qual pot parlar perquè ell està implicat en aquest món.
El tema és mestres i cinema i, com sabeu, ell és educador, és professor d'anglès
i també d'educació general, diria més, funcionari de l'educació catalana
i ens pot parlar, doncs diríem, d'això d'una manera, d'una manera, doncs, completament fonamentada.
Ja ho veureu que és una persona molt seriosa, que s'ho pren molt amb sèrio quan se li proposen
o ell mateix proposa algun dels temes per parlar-ne i estem, repeteixo, molt contents
que avui estiguin aquí.
Que es diu Joan Agut.
Sí, que m'ho he deixat amb tot això, ja el donava per suposat, que ha vingut moltes vegades
i que volem que segueixi venint perquè porta moltíssim al programa.
Molt bona nit, Joan. Gràcies per venir.
Gràcies per convidar-me una altra vegada i, el que deia, bon vespre a tothom.
Bon vespre.
Bueno, doncs comencem. Qui vol començar? Vols començar tu, Pol?
Vinga.
Vinga.
Algú l'endevina? Per què he posat aquesta cançó a l'inici?
No, jo no.
El de Sentierro.
El de Sentierro. Què vol dir això?
Aquesta cançó està a la banda sonora del de Sentierro.
Vale, doncs també està a la de l'Àngel.
Jo puc dir que està en una pel·lícula que jo recomano i que he recomanat moltes vegades,
que és La mejor juventud, una pel·lícula italiana que dura quatre hores i mitja,
que està feta en dues parts, una pel·lícula deu ser dels anys 2010 o 2012,
que jo recomano fervorosament, que repeteixo, dura quatre hores o quasi cinc hores potser,
i que és una família, és la història d'una família extraordinària,
és una pel·lícula extraordinària, que comença precisament amb aquesta mateixa música.
Jo quan l'he posat he pensat, mira, La mejor juventud, però no cantada amb aquest...
Que no és la versió extendida del director de Sorrentino, no?
No és la versió de cinc hores, la de Juventud.
No, doncs és la de l'Àngel, que al final sí que la vaig anar a veure al cinema,
i, ostres, aquí qui l'ha vist?
Jo.
Ja està?
Ningú més, em sembla.
La recomano moltíssim, eh, realment, realment.
I sí que és veritat que és com vas dir, eh?
O sigui, jo vaig trobar que era una mescla entre Call Me By Your Name,
perquè té molt a l'aspecte aquest, i Tarantino.
O sigui, és que, clar, són universos absolutament contraposats,
i la pel·lícula és que és tot, tot, el guió, les interpretacions,
el ritme de muntatges, el muntatge és boníssim, la música, tot.
No, no, no, és que no hi ha res que pensi,
hòstia, això em va fer sortir de la pel·lícula.
Al contrari, entrar...
Per mi aquest nivell de...
A més, anirà suposadament als Òscars, no?
Sí, papa.
Com a representant argentí.
Sí, senyor.
Trobo que pot estar tranquil·lament al nivell...
Pot guanyar.
Pot guanyar tranquil·lament.
Pot guanyar.
I pot estar al nivell d'altres anys d'Esquerr o d'En Cuerpo i Alma.
O sigui, per mi és una pel·li perfecta.
Jo també estic d'acord que és el més recomanable que hi vis en els últims anys.
I és una de les millors pel·lícules argentines també en els últims anys.
Això també ho pensava, sí, sí, sí.
Sí, sí, sí, sí.
O sigui, per mi...
Tenint en compte que l'Argentina va fer pel·lícules com Zama.
Ha fet molta cosa.
El dinar fa molt, produeix molta cine i molta...
Sí, sí, sí.
Bueno, però tampoc cal veure les típiques cares,
tot i que surt el fill del Ricardo Darín,
però no cal veure les típiques cares
com per saber que al final no cal a vegades aquest Star System, no?
No, la sorpresa és l'actor principal, la jove.
És una passada.
És la primera pel·lícula que fa,
que és fill d'un actor professional també,
que no m'ho veig com se diu ara, a Fortaleza,
no m'ho veig com se diu.
Però és que realment et quedes enlluernat pel personatge.
Jo penso que és realment extraordinari.
És una pel·lícula recomanable
que estan fent a l'Argentina de Barcelona
que es diu El Àngel.
Sí, sí, sí.
No ho explicarem molt bé què és.
L'intèrpret és Lorenzo Ferro.
Lorenzo Ferro.
Doncs jo tampoc voldria explicar molt bé
que va...
Tot i que és una mena de...
Teòricament una mena de biòpic, no?
Clar, perquè és un cas real.
Exacte.
Però és d'aquestes pel·lícules
que per mi caminen sols,
sàpigues o no la història real,
perquè per mi és una història...
És cine negra puríssim.
Puríssim, puríssim.
I és el director?
Ai, t'ho puc dir.
El fill de Palito Ortega.
Aquell cantant que ens va destrossar
la infantesa i l'adolescència.
I fa cine, aquesta mena?
Sí.
Com es diu?
Nacho Ortega.
No, es diu...
Ortega.
Sí, em sembla que es diu Ortega, eh?
Es diu...
Sí, esclar, si és el fill de Palito Ortega...
Luis Ortega.
Luis Ortega.
Es diu Luis Ortega.
I posa cançons de son pare
a la banda sonora, eh?
Vull dir, jo amb això
ja tinc prohibida l'entrada al cinema.
Ah, sí?
Perquè hi tens mania.
Home, perquè cançons de Palito Ortega
jo no vaig enlloc.
Ah, perquè deuen ser de l'època
en què va viure el personatge real.
No ho sé.
És dels anys 70?
Sí, sí.
No, però Palito era conegut als anys 60.
És el 50-60.
Bueno, però potser la sentia en aquell moment
allà la música aquesta.
Sí, bueno, és que és clar...
La pel·lícula...
Els anys 70 encara se sentien
les cançons del senyor aquest Palito.
És del 71.
Em sembla que es deia Ramon,
però, bueno, li deien Palito
perquè era molt prim.
Primet.
Ja, jo no coneixia les músiques.
La pel·lícula...
No vaig tenir en compte les músiques,
ho prometo.
Vull dir, simplement la sorpresa
de la pel·lícula
que t'enganxa,
que t'atrau
i que et quedes absolutament desconcertat.
Sí, jo per mi sí que és inclús
una proposta de dir
com que ja no fem...
O sí, no sé,
el de la pel·li del mes.
Jo per mi és una d'aquestes propostes
de dir, ostres,
aquí hi ha molt a treure d'aquesta pel·lícula.
Estic d'acord.
Molt, molt.
I molta metàfora i molt...
Doncs bueno, proposem que el resta de l'equip la vegi
i en tot cas més endavant
fem un dia, dediquem un dia
a parlar d'aquesta pel·lícula.
Home, jo...
Escolta, he vist poca cosa bona
però n'hi ha una que es diu
Lázaro Felice.
Ei, ei, ei.
Aquesta, aquesta, la vull veure ja.
Això és de lo millor que he vist últimament, eh?
Bueno, jo proposo aquesta, és a dir...
Doncs mira, a mi m'han comentat justament
que el protagonista s'assembla molt
justament, compartint cartellera,
el de l'Àngel.
S'assembla molt en el sentit d'aquesta frivolitat.
A veure, has fet un comentari tu
que me l'has recordat.
Doncs mira.
Jo he vist Lázaro Felice
i la veritat és que
me l'heu parlat també
que, doncs, bueno,
prefereixo que en tot cas
ho parlem més en un altre moment
i que en comentem tots plegats
doncs com que us sembla
perquè jo veig que s'assemblen
però són dos mons molt tan diferents
que no es poden comparar.
Mira, jo el dimarts que ve
crec que ja l'hauré vist
o sigui, si voleu la comentem.
Si us va bé.
L'Àngel, l'Àngel, l'Àngel.
Ah, bé, doncs comentem la setmana que ve
si voleu.
Sí.
I jo així breument
he pogut anar al festival
de Tarros de Molins
bueno, porten 3 o 4 dies
però ja he anat mirant cosetes i això
havíem coses que destacaria
sobretot del diumenge
que vaig veure el documental
del Sebastià d'Arbó
que es diu El Pionero
no sé si l'heu vist
no sé si es va fer de preestrena
o alguna cosa
o s'estrenava allà.
A més, és un documental
que parla de l'experiència
d'Arbó com a director de cinema
als anys 80
és una faceta que jo realment
no coneixia massa d'ell
o sigui, de...
surten molts experts
surten molts actors
i, bueno, surt de tothom
molt interessant el documental
en general, molt interessant
potser en quant a format
és a dir, en quant a factura tècnica
no et dic factura en el sentit de diners
però, bueno, jo crec que és bastant
escàs en el sentit
que és un documental bastant
com si l'hagués fet
el...
el... jo què sé
ja m'explico, no?
o sigui, un documental d'aquests
com, bueno
però el contingut prou interessant
evidentment aquest any
és l'any de Brian de Palma
a Molins
i fan homenatge a Carri
però jo vaig poder veure
Vestida per a Matar
que no l'havia vist
i, déu-n'hi-do
déu-n'hi-do
el bon que és
hòstia, vaig sortir
allò...
vaig pensar, clar
això és la seva psicòsis
no?
és que és psicòsis total
però està molt ben fet
molt ben feta
i una fricada
que vam passar
que es deien unnakis
una mena d'extraterrestres
estilo reptiliano
que havien vingut de l'exterior
i que s'havien colat
una mica entre els humans
i a partir d'aquí
volen fer el Renaixement
i, bueno
una cosa d'aquestes
de terror
però
així com a destacable
aquest any
passa en Mandy
per exemple
que jo encara no l'he vist
i la passen el divendres
jo tampoc
i el dissabte
jo ja m'apunto
a les 12 hores
que fan de terror
o sigui
de 7 a 7
aviam
aviam què
i quines pel·lícules hi ha
amb aquestes 12 hores
hi ha unes quantes
crec que de les 6
que passen
2 o 3
han passat per sitges
i jo pel que he anat veient
he intentat
no està massa
en el sentit
de la sinopsi
i això
per anar bastant
allò verja
però
han passat per sitges
i crec que
2 d'elles
s'han endut premis
o sigui
de moment
pintar bé
però bueno
al final
el festival de Torre de Molins
potser és el que
s'ha mantingut més
en el tema
de l'essència del gènere
no tant
potser sí
ja s'ha anat
una mica per les branques
en qüestió de gènere
hi ha vegades
pots trobar drames
a vegades comèdies
i crec que
Molins sí que s'ha mantingut
bastant
en la dinàmica
del que
bueno
des de l'inici ja
no?
ho feien una mica
i
i com es trena així
bastant alternativa
que potser aquí
no l'heu vist
bueno
segurament no
és la detectiu Conan
perquè
sabeu quin és això?
sí sí
una sèrie d'animació
això és animació
això és animació
de tant a tant
bueno
feia temps que no veia una
pel·lícula
sobre la sèrie d'animació
i
és curiós
perquè és una pel·lícula
que
no és per nens
i no pel
contingut de sang
perquè normalment
és un detectiu
no us sona a vosaltres
que em veieu
amb aquesta cara
sí sí
però no
bueno
però
bàsicament
la temàtica és
House of Cards
aquest cop
és una cosa de política
de policia
inclús
com funciona
el funcionariat
de Japó
és una cosa com
molt densa
jo l'estava veient al cine
i pensava
és molt densa això
per un xaval
tampoc
van a veure nens
però és que
la projecció
la es feien a les 12 del matí
del diumenge
i jo pensava
estava ple de nens
i dic
això no ho veuran
entès
ningú
ningú
però com a adult
diguéssim
recomanable
si t'agrada la sèrie
perquè clar
si no és una mica
però bueno
fins aquí
jo el que estic al·lucinat
en certa mesura
és la quantitat
de festivals
que estan produint-se
en aquest moment
a Barcelona
que és realment
extraordinària
en aquest mateix moment
ahir es va estrenar
l'Alternativa
és la 25a edició
de l'Alternativa
que van començar
per estrenar
Entre dos Aguas
de l'Iñac
i la Cuesta
però
i que fan moltes pel·lícules
dura del 12 al 18 de novembre
però és que
dos o tres dies abans
el 8 de novembre
i fins al 18 de novembre
hi ha la mostra
del Cine Baix
de Sant Feliu
que és el cinema
de la Mediterrània
del Llevant
i qui diu això
diu
hi ha 22
és a dir
jo estava mai
l'altre dia
a la llista
i sortien com
30, 40, 50 festivals
és a dir
llavors jo penso
que això
és una dispersió
tan gran
que no saps on has d'anar
perquè és que
realment
és realment
una mica al·lucinant
l'altra cosa
que em va sugerir
i ara torno
per un moment
a l'Àngel
perquè m'ho va sugerir
després d'estar
amb nosaltres
la remana passada
és que feien
a la televisió
una pel·lícula
que es venia
en alguna mesura
com a l'Àngel
és a dir
un cas real
d'assassinats
d'assassinats en sèrie
en certa mesura
que era El Clan
no sé si l'heu vista
una pel·lícula
es diu El Clan
del Pablo Trapero
la deu fer
4 o 5 anys
no té més
és l'última pel·lícula
del Pablo Trapero
i com que l'anunciaven
la presentaven
a més a més
a un programa
que era de cine
en certa mesura
em vaig dir
bueno
la veiem-la
llavors resulta que
comparada amb l'Àngel
perquè va d'un tema
semblant
bueno
explico-ho al Clan
el Clan
representa que és una família
que ve de l'època
que feien les distorsions
aquelles que agafaven
amb un tio
i el fotien
el tancaven
etcètera
una gent
que eren
dels militars
que es queden
sense feina
i que de cop i volta
doncs decideixen
continuar treballant
fent segrestes
segrestant a la gent
i demanant diners
a gent que té calés
i resulta que
també maten
no sé quantes persones
vull dir doncs
bueno
doncs no té color
és a dir
l'Àngel
penso que està
infinitament
per sobre
de la pel·lícula
el Clan de l'Hablo Trapero
que és una pel·lícula
amb també un gran èxit comercial
igual que la té l'Àngel
a Buenos Aires
amb també un èxit comercial
de fa 4 o 5 anys
també a Buenos Aires
i com que m'ho va sugerir
una que tenen
en certa mesura
problemàtiques paral·leles
vaig pensar
bueno
d'una banda
això fa pensar també
que els argentins
són una gent molt peculiar
és a dir
això segur
que no és
tenen un registre
i unes hormones
i una setmana de coses
que no sé si són
equiparables
a les nostres
no ho sé
jo ja estaré vivint
i suposo que veu
dos mesos a Buenos Aires
i vaig tornar
bastant al·lucinat
perquè vaig anar-hi
sense prejudicis
i vaig tornar en prejudicis
jo no pensava
que tornaria en prejudicis
bueno
et confesso que
quan vaig tornar
després de dos mesos
després del que m'ha passat allà
vaig tornar
tenint la sensació
que aquella gent
era molt diferent
de mi
i simplement
ho comento
perquè la vam passar
per si algú l'havia vist
o algú l'havia comentat
perquè és una pel·lícula
curiosa
ben interpretada
ben feta
però que no arriba
a l'audàcia
a l'originalitat
i a l'eficàcia
que té l'Àngel
clar
jo en aquest cas
per exemple
no sé si us passa
però a mi
quan veig biografies
o casos reals
sobretot
però biografies
en el sentit
d'una figura
d'algú
a mi em costa molt
aquestes pel·lícules
o sigui
l'última que havia vist
és el primer hombre
o com es digui
la del Ryan Gosling
que dic
hòstia
i a mi em costa molt
aquest tipus de gènere
entre cometes
que Hollywood
està benudíssim
a fer això
però
amb l'Àngel
és el que dic
camina sol
o sigui
jo la podia veure
sense ni tan sol
saber que és una història real
i potser l'altre
que recordo
que també em va entrar
molt com a tal
és
Ildivo
a mi Ildivo
és una pel·lícula
que va sola
o sigui
no cal que sàpigues
l'origen
l'Esbucan està preparant una
que està anant
al mes de desembre nova
del mateix Sorrentino
és a dir
una cosa molt bona
diuen
que està fet en dos parts
o sigui
em sembla que durava
quatre hores també
i l'han reduït
a una hora i mig
o dues hores doncs
però no sé com es diu
vull dir
l'està l'estrenant ara
doncs
al mes de desembre
em sembla
el Sorrentino també
el mateix
eh
bueno
anem saltant
què més heu vist vosaltres?
bueno
això que deies tu
el festival
el 25è
de l'Alternativa
sí
es va inaugurar
amb la pel·lícula
de l'Isaac i la Cuesta
entre dos aguas
però
com que
nosaltres veurem
el passe de premsa
la setmana que ve
ja en parlarem la setmana que ve
és el mateix que jo deia
perquè em sembla que era molt interessant
perquè a mi me n'han parlat molt bé
vosaltres també n'ho heu parlat molt bé
de la pel·lícula
de l'Alba Satorra
que es diu
Comandante Ariane
però també la passarà més endavant
potser millor parlar-ne més endavant
però és una pel·lícula
que penso que s'hauria de destacar
no?
Comandante Ariane
és una
documental
és un documental
d'Alba Satorra
que és
jo crec
de lo milloret
que he vist últimament
un documental
molt ben feta
molt honesta
amb la història
implicant-se
molt
és a dir
no
no
no és un documental fet
a peu
d'on hi ha
les vales
però
és molt proper
i llavors
no
en cap moment
hi ha
un idealisme
allò
gratuït
o romàntic
de
és un comandament
fet per dones
estem
a la Síria
del Kurdistan
i estan
se les estan veient
amb grups armats
d'Isis
poca conya
ja
o sigui
s'estan jugant la vida
continuament
doncs veu que a sobre
la van ferin vella
la comandana Ariane
porta cinc bales al cos
li foten cinc bales al cos
quan ha acabat la pel·lícula
la primera part del documental
s'entera que a la gran Ariane
li han fotut cinc bales
i ella torna
llavors comença a rodar
la part aquesta
diríem
de la seva convalescència
però ella
és una persona íntegra
en cap moment
en cap moment
es posa cap medalla
per tot això
i a més a més
actuen per convicció
però
no actuen tampoc
per un ideal
d'aquells així
diguéssim
fundamentalistes
no, no, no
tot el contrari
allà hi ha
el que hi ha
és unes ganes
de reivindicar-se
com a persona
sobretot
també com a dona
perquè imagina't
en aquell ambient
les dones també
en quin punt estan
una pel·lícula
molt
molt recomanable
molt bé
què més?
bueno
no deies
que volís
parlar de Millenium
si voleu
parlem de Millenium
jo
l'única pel·lícula
que he vist
diríem
de ficció
malauradament
perquè no la puc
recomanar
de cap de les maneres
és la pel·lícula
de
com sabeu
l'Arson
l'estic l'Arson
lo que no te mata
te hace más fuerte
lo que no te mata
te hace más fuerte
y además
te engorda
bueno
jo vaig anar al cine
perquè
confesso
que
a veure
jo no trobo
a mi m'agradava molt
el cine polissec
d'aquestes
m'agradava molt
el Kurt
Henning Mankel
amb el Kurt
Wallander
però
vaig llegir
més o menys
les novel·les
vaig trobar
que les novel·les
d'aquestes
de l'estic l'Arson
no tenien la qualitat
que tenia
el Wallander
o tenia el Mankel
però
bueno
em va més o menys
interessar
de totes les pel·lícules
que he vist
que no he vist
les quatre
que s'han produït
fins ara
com sabeu
hi havia la primera pel·lícula
dels homes
que no s'estimaven
a les dones
que és de la primera novel·la
la segona pel·lícula
que totes van fer
el 2009
totes van fer
una continuació
de l'altra
la segona
és la noia
que somiava
un llumí
i un veïdor
de gasolina
i la tercera
totes les fetes
el 2009
la reina
al palau
dels corrents d'aire
i com sabeu
també
totes van produir
el 2009
i tenien
dos personatges
que eren
la Noem
i el Michael
aquells dos personatges
actors suecs
per mi
ho feien molt bé
en el 2011
el David Fincher
va fer
la versió americana
com sabeu
també
amb molt d'èxit
però jo
confesso
hem vist
les quatre pel·lícules
aquestes
que
la que més m'agrada
és la primera
o sigui
la que trobo
que està més aconseguida
més rodona
que funciona millor
és la primera
perquè
totes les que han vingut
després de la primera
per mi
han anat rebaixant
els plantejaments
i han reduït
una mica
la qualitat
aquesta que estrenen ara
i que ja no és
ni del Larson
sinó que és
d'un punt
no deixa ser
allò de tirar de veta
resulta que
han agafat
els personatges
d'aquí
incideixen més
amb la noia
amb la
Lisbeth
com es diu ella
és Lisbeth
Salander
incideixen més
en el paper d'ella
que no pas
del que
volia
quan van sortir
del cine
el Joan
ho va definir
molt bé
estic d'acord
amb la definició
de Joan
que ja la conec
que és que
era un
un James Bond
a la femenina
jo estic
totalment d'acord
l'estructura de la pel·lícula
és un calc
de les pel·lícules
de James Bond
i això
jo el tinc de testimoni
en el Pep
que ho vaig dir
dos minuts
després de sortir
del cinema
i després
ho he pogut llegir
amb moltes crítiques
perquè realment
perquè realment
és un personatge
que va
en contra
d'una organització
de gent dolenta
que els va matant
a poc a poc
i que al final
queda el gran malvat
que també
rep el que es mereix
vull dir
això és gens bon
això és gens bon
i bé
vull dir
per
agafar el públic
doncs sembla ser
que tot s'ha de rebaixar
i aleshores
doncs
bé
han trobat
aquesta manera
de fet
la qüestió
que el periodista
no tingui tant
de relleu
i sí
que el guanyi
la hacker
diguéssim
la hacker informàtica
i ja indica
per on van les coses
vull dir
es rebaixa la premsa escrita
i s'augmenta
el nivell
de les xarxes socials
de la informàtica
de la tècnica
en realitat
tècnica
és el problema
és el problema
de privilegiar
la tècnica
sobre l'humanisme
en aquest cas
és claríssim
jo estic
totalment d'acord
i a sobre
penso que
totes les situacions
són inconsistents
o sigui
no s'aguanten
no tenen lògica
i no són racionals
en el fons
semblen una caricatura
però igual
que en les pel·lícules
de gent
sí, sí
a mi no m'agrada
el James Bond
a mi tampoc
ni tan sols
les he vist gaire
jo n'hi he vist alguna
però no totes
potser l'última
l'Skyfall
és l'única
que últimament
em va agradar
perquè de les altres
les avorreixo
i aquesta no arriba
ni a Skyfall
això és molt pitjor
que a les anteriors
i a sobre
hi ha una cosa
que penso que
en aquest moment
en aquesta incidència
que deies tu
al món femení
penseu que la primera
novel·la
i la primera pel·lícula
que és la que va tenir
per mi més èxit
i més qualitat
hi ha una escena
fonamental
que defineix el personatge
que és quan ella es venja
de l'home
que l'ha utilitzat
i allò
a moltes dones
li suposa
battle
aquesta mena
de rebenja
femenina
el Joan
per això també
ha cunyat
un terme
un terme
a veure
que s'està produint
i prodigant
moltíssim
que seria
a les estrenes
últimament
de cinema
que seria
digue-ho Joan
feminisme
feminisme conservador
bueno
doncs
que clar
cal
tindreu
és molt important
ressaltar-ho això
sí sí sí
perquè a vegades
és allò
quan te donen
gat per llebre
sí senyor
més que res
perquè el feminisme
ha de ser revolucionari
o si no
no té sentit
hi ha una cosa
molt important
que estic d'acord
amb vosaltres
que és que
si el feminisme
ha de portar alguna cosa
no ha de ser
imitar l'home
i fer el James Bond
igual que per l'home
hauria de ser una cosa diferent
hauria de ser una cosa
el que voldria comentar
que reprenent
el que seria
la primera novel·la
jo penso que
el personatge
de l'Elise Salander
és realment
un personatge
un arquetipus
bo
en el seu moment
quan va sortir
jo penso
que va donar
una visió
del món femení
molt diferent
del que
ha vingut després
del que
es coneixia
fins a aquell moment
amb les novel·les negres
és a dir
un personatge
d'una peça
que va contra tot
però té armes
més que suficients
amb la seva intel·ligència
per sortir-se'n
de tot
un passat
nefast
la seva estètica
la seva manera
de relacionar-se
amb l'altre protagonista
tot això
trencava
en aquell moment
trencava moltíssim
és a dir
jo em vaig fer
un fan incondicional
d'aquest personatge
i diria
que molts personatges
que han sortit
posteriorment
amb segons quines pel·lícules
i amb segons quines sèries
bevien del personatge
de l'Israel Salander
o sigui
estava tan ben estructurat
i tan ben fet
i va calar tant
crec que tant
entre un públic femení
jove
com fins i tot
també amb nois joves
que penso
que allà està
allà ha quedat
el que després
malauradament
ja en tenim
exemples
a tones
de què tot
es desvirtuà
llavors
el personatge
ja acaba
sent una caricatura
d'ella mateixa
suposo
però voldria
trencar
aquesta llança
a favor
del personatge
jo de dues maneres
penso que
estic d'acord
amb que possiblement
el personatge
portava moltes coses
originals
noves
diferents
i també hi havia
aquesta càrrega
de venjança
que a moltes dones
especialment
els fossin
feministes o no
els va agradar molt
perquè elles
segurament no s'atrevirien
a fer una cosa
com aquelles
i un personatge
els hi fa
llavors les senten
realitzades
entre cometes
aquesta paraula
però
crec
torno a repetir
que a mi em queda
em quedo
no amb la pel·lícula
de la Ben Fincher
que és l'última
que va fer
aquesta mena
i aquesta també
està protagonitzada
des de Hollywood
en certa mesura
sinó que em quedo
amb les
sueques
igual que a mi
em passa una mica
amb totes les sèries
del Kurt Ballander
basades en les novel·les
del Henning Mankell
que com sabeu
no sé si ho sabeu
perquè aquí em sembla
que no va arribar
hi ha una famosa sèrie televisiva
que es diu
Inspector Wallander
que va del 2005 al 2013
amb 32 episodis
i 3 temporades
que era extraordinària
resulta que
després posteriorment
els anglesos
amb el Kenneth Branagh
fent de protagonista
l'altre
era un inspector
que s'ha mort fa poc
i que és el que sortia
en aquesta pel·lícula
que parlaves tu
aquest matí
que heu vist
dels submarins
i tot allò
és un inspector
el Kurt
doncs resulta que
passa el mateix
és a dir
mentre la sèrie televisiva
sueca
amb 32 episodis
estava rodona
molt ben treballada
molt ben interpretada
funcionava
i era creïble
en canvi per mi
que les he vist també
les del Kenneth Branagh
penso que han baixat
molt el nivell
i en canvi
per molta crítica
o potser per
alguna opinió
d'alguna gent
donen la sensació
que s'han vist més
o s'han estès més
o s'han publicitat més
o s'han marcadejat
o vengut millor
les pel·lícules angleses
que no pas
les pel·lícules
o les sèries televisives
suecas
simplement comentar
això
què més?
Tenim alguna pel·lícula més?
Sí, Overlord
no?
Overlord
Sí
Overlord
què podem dir
d'Overlord?
Aquesta
bueno clar
però és que és
Palomitera
vull dir
tampoc
de què va això
sí
però Palomitera
amb pretensions
bueno
mira
jo els vaig entrevistar
a Sitges
i
el director i l'actor
que més l'actor
és el fill del
Car Russell
el protagonista
Ah sí?
Overlord
el rosa aquell
és el fill del Car Russell
Ah d'acord
i
pel que deien
es veu que en el director
li va arribar el guió
el director
és la primera pel·li
Julius Avery
és la primera pel·li
aquest tio ha fet tele
ha fet algun curt
i això
llavors
el que van fer
és com que
el J.J. Abrams
agafa a vegades
no?
directors joves
o així
els hi produeix
doncs
pel que van explicar
ell
li va arribar el guió
i el que va
això ho repetia
quasi que era periodista
que és
deia
quan jo vaig llegir el guió
a mi em va semblar
un Indiana Jones
con drogues
i va dir
d'Overlord
o sigui el guió
és un TVO
d'azanyes bèl·liques
per mi
ja
mitja pel·lícula
mitja pel·lícula
i després ja passa a ser
de zombies
ja
de terror
i tal
sí
sí perquè
agafa un to
de l'Iran
es tracta de
però no de l'Iran
en bé
sinó de l'Iran
en va
perquè
hi ha unes formes
allà
que semblen
de delir
de l'Iran
vull dir
no ho sé
i
i resulta
que la primera
la primera part
està molt bé
perquè és un TVO
sobretot
hi ha una primera seqüència
extraordinària
a dalt d'un avió
que és tremenda
un grup de paracaigudistes
han de baixar a fer
una missió especial
molt especial
ja
s'han de carregar
una torre de comunicacions
que és imprescindible
perquè no falli
el dia D
el desembarcament
bueno
això
és una mica increïble
però que és clar
plantejament
però bueno
si
però resulta
que en aquella torre
fan coses
sí
i a partir de mitja pel·lícula
ens enterem
que fan coses
hi ha un laboratori
molt lletges
ja
sí
bueno
són delinianes
clar
franc que hi ha
coses d'aquestes
ja
ja
i llavors
vull dir
per què
ajuntar dos
dos gèneres
per anar a buscar
el públic adolescent
aquí està
no sé
dues coses
que funcionen
per separar
clar
allargo la pel·lícula
per altra banda
després
no és gaire
no té gaire
credibilitat històrica
perquè resulta que
bueno
això ho vaig llegir
a internet
que resulta
que hi ha
un
un escamot
de
de soldats americans
que hi han barrejats
negres i blancs
i això
diu que era impossible
perquè
els negres
anaven amb negres
i prou
ja
no hi havia
escamots
ja
ja
integrats racialment
diguéssim
ja
és a dir
que tot val
no
i evidentment
és una pel·lícula
de productor
no
absolutament
que no
home
el director
no hi té cap
participació
ara tu em dius
i de cara al públic
probablement
és distreta
si
els estòmacs
aguanten
la part
la tercera part
ja
ja
les tres primeres parts
poden distreure el públic
ja
ja
ja
ja
com un TVO
ja
doncs bueno
s'està
menjant el temps
jo penso que
tenim aquí
en Joan
Agut
que ens vol parlar
de mestres
i cinema
i jo penso
que l'hem d'aprofitar
val la pena
doncs que
escoltar-lo
atentament
perquè segur
que aportarà
moltes
moltes
moltes
moltíssimes coses
interessants
esperem
home
esperem
així
no
no
no
no
no
no
no
no
no se sent
no
no
no se sent bé
canvieu
vale
ara se sent
millor
sí
molt bé
d'acord
doncs el que deia
que és d'esperar
que no
que les expectatives
no
no les hagi posat
en Joan
massa cap amunt
bé
aquesta és la
tercera vegada
que vinc
en el programa
les altres dues
francament
m'ho he passat
molt bé
també
i jo recordo
que això era
començament d'any
que en Joan
em va dir
escolta'm va
vine un dia
vine un dia
vine un dia
a tu que t'agrada
el cinema
i carta blanca
va
prepara't el que vulguis
clar jo
penseu que jo soc mestre
eh
i els mestres
si alguna cosa tenim
és que xerraires
ho som
una bona estona
i llavors
ja vaig veure
que en un sol programa
aquí no
no fèiem
no fèiem
i vaig bé
doncs
una trilogia
ja que també
amb el cinema
hi ha altres trilogies
doncs fem una trilogia
de programes
no
el primer
si recordeu
el vam dedicar a animació
el segon
a cinema
i nens
i llavors
tal com va dir
una
una companya
de feina
em va dir
què
i ara toca
el color vermell
no
com a la trilogia
dels anys 90
de la bandera
de la bandera francesa
i si
ara li toca
el que seria
potser el tema
que a mi em tocaria
de més a prop
és a dir
mestres
i cinema
mestres com a ofici
eh
compte no
els mestres del cinema
els grans directors
no no no
mestres i cinema
i llavors
doncs
mira
doncs
en una altra ocasió
també ja vaig dir bé
doncs
un dos tres
digueu
pel·lícules
de mestres
i llavors aquí
podríem dir
el que volguéssim
no
a l'anterior programa
en Joan
va dir per exemple
adiós muchachos
eh
ho podríem dir també
el club de los poetas huertos
eh que sí
o podríem dir també
la ola
perquè no
o podríem dir també
la lengua de les mariposas
sí
són pel·lícules
que efectivament
es surt
i la classe
la classe
també sortirà
a la classe
eh
com a pel·lícula
també francesa
llavors
mirem
a veure
comencem a mirar
i a veure
va
quin és
l'estereotip
de mestre
eh
és home o dona
home
home
la majoria
de les vegades
ja tenim aquí
el primer topicazo
home
segona
eh
el veiem fent classe
i ja està
dos i dos quatre
no
el mestre
se suposa
que ha d'intentar
transmetre
segons quines coses
conscient o inconscientment
que ajudi
a evolucionar
en els seus alumnes
que sí
és a dir
que si no
no hi hauria pel·lícula
hi ha d'haver conflicte
hi ha d'haver un conflicte
si hi ha conflicte
de fet
molt millor
un conflicte
que vagi més enllà
de la relació
mestre-alumnes
esclar
llavors comences a mirar
i resulta que
a diferents països
a diferents èpoques
aquí
se n'han fet
moltes
de pel·lícules
amb què apareix
un mestre
que sobretot
és un personatge
innovador
en un món
estereotipat
en un món
uniforme
d'acord
i ell és el que seria
un revulsiu
de cara
al jovent
de cara
als nens
i de cara
al jovent
si recordeu
a l'anterior
programa
vaig dir que a mi
potser un dels
subgèneres
que m'agradaven molt
del cinema
de nens
era
quan el nen
es veu
diguem-ne
obligat
a fer un salt
endavant
per contacte
amb un adult
record?
doncs aquest
seria
un cas
ben clar
el que passa
és que pot ser
que el mestre
sigui un model
a seguir
o no
no sempre
té el per què
ser a seguir
llavors aquí
anem a mirar
i dius
bé
són pel·lícules
que tenen
molt bona intenció
que gairebé
és un cinema social
que també
és un cinema
com de denúncia
d'aquella
d'aquell entorn
dels nens
o del jovent
està com
degradat
que els falta
xispa
que estan
molt
com adormits
i fins i tot
poden tenir èxit
de crítica
i de públic
no estem parlant
de grans obres
mestres
però en canvi
són pel·lícules
que fins i tot
poden ser
ben dignes
podríem dir-ne
alguna
havíem dit
del club
de los poetas
muertos
però també
podríem dir
la versió
femenina
o
que és
la sonrisa
de la Mona Lisa
és la mateixa
pel·lícula
en versió
femenina
des del meu punt
de vista
bastant inferior
perquè viu
de l'altre
però vaja
això està bé
també
podem dir
que un èxit
bastant recent
los chicos
del coro
també podríem
parlar d'aquesta
penso que és
una bona
pel·lícula
i llavors
el professor
sempre té
un fort ascendent
amb els alumnes
els logra influir
perquè té
un gran ascendent
de fet aquí
s'han atrevit
moltíssima gent
a fer de professor
fins i tot
el mismíssim
Cantinflas
l'any 70
va fer una pel·lícula
que es deia
El Profe
és a dir
que poca broma
ni el professor
ni el maestro
no
El Profe
una de les meves
pel·lícules preferides
ja ho hem parlat
altres vegades
és
Amanece que no es poco
i El professor
que surt
per mi
és impagable
això
que l'home
que fa classes
cantant
i que repen
els seus alumnes
com si fossin
herois grecs
que a tots
els hi diu
un sobrenom
èpic
jo ho trobo
encantador
també seria
un model
d'un professor
que realment
aconsegueix
que els nens
se sentin
molt bé
en aquella escola
i quan ve l'invasor
els defensa
a ultran-se
amb els seus alumnes
el que deia
el Joan abans
les pel·lícules
en un entorn
conflictiu
donen molt de sí
pel que fa
a mestres
i alumnes
potser un precedent
ja seria
la de rebel·lió
en les aules
que això
ens estem remuntant
l'any 67
és un entorn
conflictiu
alumnes
aparentment
conflictius
conflictius
de fet
i llavors
un mestre
amb tenacitat
paciència
doncs aconsegueix
fer-los veure
una visió
diferent
del que seria
la seva vida
també la
Michelle Pfeiffer
va fer una versió
femenina
amb mentes
peligroses
de fet
seria també
el mateix tema
molt posteriorment
sobre aquest tema
hi ha pel·lícules
que des del meu punt
de vista
són
rellevants
amb aquest
mestre
metido
en
entornos
conflictius
per mi
la que més
m'ha agradat
de totes
de les que recordo
potser per l'època
en què la vaig veure
eso y empieza todo
de Bertrand Tavernier
del 99
cal tenir en compte
que Bertrand Tavernier
ha fet de tot
i té
la rara virtut
que normalment
ha fet les coses
bé
doncs penso
que és una pel·lícula
honesta
amb un subirvi francès
i que
arriba
professor
les àrees
molt més recent
però també penso
que
molt bona
penso que
arriba
ja que parlàvem
de la classe
la classe
també penso
que
fa com una mena
de fals documental
que està ben portat
i també
l'Ola
clar
l'Ola
que tot i que és
d'un
és un cas real
que va passar
als Estats Units
que efectivament
se'ls emmanava
les mans
doncs penso
que el fet
que ho hagin reprès
en un
en un país
com Alemanya
trobo que està molt bé
penso que
diu
diguem-ne
li dona un valor afegit
la pel·lícula està bé
per mi es queda un pèl curta
potser perquè també
hem de ser una miqueta
educadets
crec que se'ls va escapar
molt més de les mans
del que
del que mostra
del que pinta la pel·lícula
però
que penso que des d'aquest punt de vista
valia la pena fer-la
aquesta pel·lícula
a Alemanya
i llavors
també ha donat peu
a que hi hagi reportatges
que hi hagi documentals
documentals
vaig veure en un
fa poc
que es deia
Entre Maestros
del 2012
que és també un documental
filmat aquí a Catalunya
per cert
el mestre és
castellà
i llavors
doncs el que es tracta
és de
fer-ho més clarament
que hi ha
sistemes educatius
hi ha
metodologies
hi ha estratègies
que poden fer
que els alumnes
encara que tinguin
els seus problemes
personals
doncs que puguin créixer
seria
la part
documentada
del que
altres pel·lícules
s'han encarregat
de fer-ho
amb ficció
xipum
s'ha acabat
ja no penso
parlar més
del cinema
i del mestre
a les escoles
reglades
perquè després resulta
que hi ha
molts altres
mestres
en molts altres
àmbits
el Merlí
per exemple
però això seria
també dintre
d'un ensenyament
reglat
però després dius
eh
anem a la segona
part del tema
mestres n'hi ha
de moltes menes
i en tots els àmbits
per exemple
al mismíssim
Jesucràs
li deien
mestre
que si el mestre
aquí
que si el mestre
allà
curiosament
jo no recordo
cap pel·lícula
dedicada a
Jesucrist
que aparegui
fent de mestre
fent
ensenyances
pedagògiques
amb totes és
la seva vida
i miracles
no necessàriament
perquè torna
pot ser els seus miracles
i la seva vida
però efectivament
tot i que li deien mestre
jo no
no l'he vist
pas massa
com a mestre
però vaja
si fem una mica
d'inventari
de mestratges
aquí
veuríem que
i aquí podeu
també
posar-hi
de la vostra part
eh
perquè aquí
podem veure
mestres particulars
amb finalitats
educatives
i aquí
una de les altres
pel·lícules
que l'altre dia
en va parlar
en Joan Sardà
El Pequeño Salvaje
d'acord
o bé
similar
El Milagro
d'Anne Sullivan
ja que abans
parlàvem
d'Arthur Ben
se m'han portat
dos òscars
com aquell carrers
sense d'espantirar-se
la pel·lícula
i per altra banda
també
més recentment
El discurso del rei
també penso
que és una pel·lícula
molt ben interpretada
molt divertida
l'enfant sovaig
és una lliçó
de cine
a més a més
i el tema
és netament educatiu
netament
tot i que
sembla ser
que
jo diria que
ell és el professor
total
sí
i sembla ser
que també
està basat
en un
ben real
Víctor de Beirón
és a dir
que el fet
que el senyor
Trufó
entomés el repte
i mateix
interpretarà
també el mestre
diu molt
el doctor
Itard
escolta una cosa
i la
clar
s'ha de parlar
d'un tio
que no és
massa reconegut
en aquesta casa
però
de l'Amenàvar
hi ha
Àgora
que és sobre
Hipàtia
d'Alexandria
que també és un cas
d'una persona
que
a més també
en conflicte
hombre
del tot
va acabar ben malament
la pobra
segons sembla
dèiem de mestres particulars
amb finalitats educatives
però n'hi ha que són mestres particulars
amb finalitats
no gaire
educatives
aquí jo entraria
per exemple
doncs
Karate Kid
eh
l'objecte d'aquell
que
ha de
ha de
ha de guanyar
los matones del barrio
llavors el senyor Miyagi
eh
es treu de la màniga
aquella frase mítica
de
darcera
pulircera
eh
i això
ha quedat també
com una frase
i no deixa de ser
diu
jo t'ensenyo
a tu
a defensar-te
una altra
doncs home
la màscara del zorro
jo penso que hi ha
una de les escenes
més divertides
de com un mestre
ensenya a un alumne
que amb el pobre
l'està putejant
mentre ella està
tranquil·lament
allà
llegint poesia
i l'altre
està fent
per maneres
d'intentar
aconseguir
ser el zorro
o bé
la saga
de
Star Wars
que per això
el nostre
benvolgut
Yoda
doncs ensenya
amb el Luke Skywalker
o sigui
d'aquests que són
aquesta
vertent
que és
mestre
que ensenya
una disciplina
perquè es pugui
l'altre
defensar
o atacar
hi ha
vegades que són
mestres involuntaris
jo recordo
per exemple
que
tots els matins
del món
que el
el senyor
de Sant Colom
no sap
que li està
ensenyant
a tocar
la viola
de gamba
amb el
seu
que no l'ha volgut
emetre
com a alumne
i d'amagat
doncs
contra tot
encara que sigui
plovent
sigui com sigui
doncs
intenta
aprendre
d'aquest
mestre
és una pel·lícula
bastant encantadora
o molt
encantadora
el piano
el piano
aquell no té cap interès
amb aprendre
a tocar el piano
però bé
ella ve que ho intenta
i més aviat
està per altres feines
que si recordeu
li ven el piano
però va allà
també
i la
i la sent
com
com toca
escoles alternatives
abans
estàvem
parlant
de
Merlí
doncs jo
del Merlí
del màgic
tota la
nissaga
dels
Harry's Potters
serien
serien
escoles
de màgia
però també
poden haver-hi
escoles
de dansa
o de música
i
em va venir
a la memòria
doncs
la pel·lícula
Fame
amb un
suburbis
amb nens
o jovent
marginal
però que
diguem que
a través de la dansa
la música
el cant
doncs
es van integrant
poden arribar
a ser
professionals
d'allò
van fer una sèrie
després
posteriorment
als anys 80
i va tenir
força èxit
i més recentment
la idea aquesta
d'un nen
amb suburbis
que pot arribar
a tirar endavant
és
Billy Elliot
i vols dir que
tots aquests concursos
que es treuen
per les teles
buscant
l'estrella
i tal
no és
veuen d'això
no és
no sortir tot
de feina
veuen
molt probable
no podrem arribar
són variacions
són variacions
sobre el mateix tema
però
sí
recentment
aquests concursos
ja eren a la ràdio
i llavors
a través del cinema
han arribat
a la televisió
sí
el cas
de Billy Elliot
està bé
perquè
diguem que
si recordeu la pel·lícula
el pare
diguem que
feia per menys
que ell
practiqués boxa
el fet
que es posi
un tutu
doncs
no deixa de ser
de tenir
unes connotacions
una transgressió
força bones
i més recentment
la pel·lícula
White Plash
també està bé
també seria
ensenyar música
ensenyar música
pots estar d'acord
o no
amb el mestre
però que realment
és una pel·lícula
que està força bé
suposo que amb en Joan Sardà
li va agradar força
com a amant
que és del jazz
i sens dubte
ho fan molt bé
els actors estaven brutals
ho fan molt bé
a mi m'agraden molt
les d'escoles alternatives
de pim pam pum
sí senyor
oficial i cavallero
uf
oficial i cavallero
ah que sí
home va ser una pel·lícula
molt comercialment
favorable
el sergent xosquero
eh
que també
puteix
amb els
amb els que seran cadets
fins que
veuen que ha sigut
el millor que els podia passar
i la seva
per xosquero
el de full metal jacket
és el que anava a dir
que és l'altra banda
de la moneda
és a dir
si oficial i cavallero
tenim un Richard Gere
que les mata
només amb un somriure
tenim aquí
la xaqueta metàl·lica
que és el mateix
però
puro i duro
això és el que estem fent
es tracta
que us estem entrenant
per això
i es tracta
d'anar a atacar
sense que us qüestioneu
què és el que esteu atacant
encara que sigui una pobra noia
que només té una
una arma
i també
em va agradar molt
estava pensant
dic
ostres
una escola alternativa
d'economies
submergides
em va agradar molt
vaig recordar
la pel·lícula
d'Oliver
que era un musical
ja
va tenir molt d'èxit
l'any 68
la veritat
no deixa de ser
la pel·lícula
la pel·lícula
la pel·lícula
va dir basada
en l'obra de Dickens
però que
hi ha un número musical
que el
que fa de
Fagin
els ensenya
com robar
als nens
que és encantador
i després vaig estar mirant
i aquest personatge
resulta que en teatre
i en cinema
l'han fet
grans estrelles
del cinema
és a dir que sembla ser
que no deixa de ser
un personatge
que és un repte
interpretar-lo
i aquí
aquest
aquest personatge
doncs
es munta
i solet
un número
cantant
i amb una certa
coreografia
de com
fer
per treure
una cartera
un rellotge
i que el client
es pot dir
client entre cometes
encara somriu
i li dóna les gràcies
això va estar molt bé
i aquí
podríem també acabar
però resulta
que hi ha un tercer
apartat
que trobo
que és
més
que té més xitxa
que és més
que penso
que és més bonic
perquè
per què
un mestre
ha d'ensenyar
per què
el cinema
no pot tenir
alguns personatges
que siguin mestres
però que l'important
no és
que siguin mestres
sinó que són persones
que no estan
ensenyant res
sinó que són
persones amb defectes
persones que tenen
els seus problemes
que el fet
que es tinguin
l'ofici de mestre
és el mateix
que podrien tenir
un ofici
com
més
diguem-ne
més en boga
com pugui ser
agente secreto
o com pugui ser detectiu
o com pugui ser
informàtic
advocat
oi que sí
o informàtic
doncs perquè no pot ser
un mestre
que faci
un paper
rellevant
en una pel·lícula
n'hi ha
n'hi ha algunes
i
tot i amb així
malauradament
n'hi ha poquetes
i en canvi
jo
al final
em decantaré
per una d'aquestes
m'agradaria
que n'hi haguessin més
n'he trobat
algunes
una que
la va fer la de
Jan Keaton
buscant
el Mr. Woodward
que no deixava
de ser una cosa
bastant estranya
i que en el seu moment
la va fer
amb ella pujar
moltíssim
com a actriu
perquè
és una mestra de dia
però és una alcohòlica
de nit
i això està força bé
una altra
seria
doncs
una mente
meravillosa
que no deixa de ser
un mestre
però que és un esquizofrènic
com d'aquí allà baix
i acaba
agafant
molta més importància
el personatge
esquizofrènic
que no part
la seva
vertent de docència
i un altre
també
a bad teacher
dolentíssima
dolentíssima
però bé
se li ha de reconèixer
el mèrit
de la Cameron Diaz
que feia
d'una mestra
petarda
doncs per què
no pot ser
una mestra
petarda
és a dir
si va a les classes
si
si amb els nanos
els intenta
transmetre
una sèrie de coses
encara que després
es passi tant com vulgui
també té la seva gràcia
una altra
que també
em va agradar
és Confessions
és de les últimes
que he vist
me la van recomanar
aquesta
aquesta
companya
de feina
és japonesa
i
és un cas
també curiós
ja ho diu la paraula
és dir Confessions
és del 2010
japonesa
i
és una mestra
que com que sap
que dos alumnes
li han matat
a la seva filla
es venja
dels seus alumnes
no està malament
molt japonès
molt japonès
molt japonès
i té una estètica
força moderna
com
com el que ha de ser ara
molt
li han titllat
massa
videoclipera
però no deixa
d'estar
bé
un mestra
que es venja
dels seus alumnes
ole tu
i també
una pel·lícula
que la vaig trobar
també encantadora
ja per acabar
seria
Vivir és fàcil
con los ojos cerrados
ja
és un mestra
que ni corto
ni perezoso
diu
doncs jo vaig a buscar
i a veure si conec
a John Lennon
com a mestra
que sóc de
utilitzo les seves lletres
per ensenyar l'anglès
correcte
i de fet
no se'l veu amb ell
ensenyant en cap moment
sinó que és
la seva dèria
de conèixer
amb aquest ídol
perquè sí
llavors doncs
deixem de banda
el mestre docent
i anem
al personatge
humà
a mi
algunes vegades
us ho havia dit
quina pel·lícula
t'agradaria
fer a tu
d'aquestes
de les que
eres un docente
que vas de
vas de guai
i ho cabies tot
eh
o ets d'aquests
que ets
un mestre
alternatiu
d'aquests
no
a mi m'agradaria
doncs que si jo
fes una pel·lícula
sí que el personatge
principal
o un secundari
tindria d'ofici
mestre
però m'agradaria
doncs que fos
un malote
que fos una persona
conflictiva
que fos una persona
amb els seus
problemes
personals
per veure
que caram
que és que
aquests estereotips
que ens volen
inculcar
a través de segons
quines feines
a mi
com a mestre
particularment
em carreguen
moltíssim
els trobo
fora de lloc
i el que estàvem dient
cap on va el cinema
escoltem
no caiguem tant
en els estereotips
és que és molt parellós
amb el cinema
quan es toca
el tema
de l'ensenyament
d'alguna manera
o sigui
clar
al darrere
hi ha una ideologia
generalment
perquè
tu fixes
que fins i tot
en pel·lícules
que no toquen
específicament
aquest tema
però
per exemple
quan toquen
encara que sigui
d'una manera
col·lateral
el tema
econòmic
allà
han agafat
i han buscat
alguns especialistes
economistes
professors d'economia
financers
etcètera
que els han assessorat
clar
aquesta gent
assessoren
una mica
en funció
de la seva tendència
no
no són
espirits
nets
que baixen
i imparteixen
una cosa
així
de forma
altruista
no
hi ha
un
lliçonament
llavors
en aquest sentit
això
ho pots ampliar
a diverses disciplines
i et trobes
en un tipus de producte
que està sortint ara
que dona la impressió
que té
uns paràmetres
que el marquen
d'una forma
molt
molt ferma
i pocs
pocs films
s'aparten
d'això
jo el que trobo
que no t'ho va faltar
en alguna mesura
pel·lícules
jo per exemple
recordo molt
una pel·lícula
que tocava el tema
del mestre
però tocava el tema
des del punt de vista
de conflicte interior
que seria
la calúmnia
de William Wyler
no sé si ho recordeu
és una pel·lícula
que ja havia fet
ell anteriorment
és a dir
quan fa l'any 60 i pico
amb l'Audrey Hepburn
fa
aquesta pel·lícula
i amb la
Shirley MacLine
ell ja ha fet
la pel·lícula
anteriorment
uns anys abans
amb els altres actors
llavors
el que trobo
que és guapo
en certa mesura
és com
no sé si sabeu
que s'explica
que ni la
Shirley MacLine
ni l'Audrey Hepburn
sabien que
en el fons
eren lesbianes
o que actuaven
com si fossin lesbianes
en alguna mesura
que això estava
solapadament fet
per l'època
que està rodada
de la pel·lícula
i que les actrius
no van ser conscients
que s'havia de donar
indirectament
aquest to
però en canvi
el conflicte
que presenta
la nena
que les denuncia
la nena
que d'allò
a mi em sembla
que allò
inclús
l'escena final
quan l'Audrey Hepburn
decideix
deixar el centre
anar-se'n
perquè tot el poble
tot aquest poble
l'ha acusat
em va semblar
extraordinari
és a dir
una de les pel·lícules
que considero
que tocant el món
de l'educació
toca diverses coses
molt avançada
per l'època
segurament
perquè el tema
de l'esbenisme
segurament
en aquell moment
no estava
com està ara
en aquest moment
en auge
en certa mesura
i em sembla molt interessant
i també hi havia
el tema
de la maldat
amb un menor
quan normalment
els menors
a les pel·lícules americanes
són homes
són boníssims
hi ha una altra pel·lícula
ara em ve a la memòria
la cinta blanca
que és just al revés
són els nens
que són uns malvats
i l'única persona
d'aquell poble
que posa una mica
de seny
és el mestre
l'altra cosa
que també m'agrada molt
que no se surt
per res amb la seva
al final
no aconsegueix res
de res
seria això
no aconsegueix
influir
en la societat
tan tancada
i tan perversa
que hi ha
al seu voltant
l'altra cosa
que també m'agrada
que has suggerit tu
és quan l'actor
en certa mesura
que no necessàriament
o el personatge principal
que no necessàriament
ha de ser un educador
té el paper d'educador
jo recordo sempre
Matar un rius senyor
quan el Gregory Peck
està en certa mesura
educant
o formant
o donant idees
determinades
als seus fills
que està realitzant
aquest paper
i això t'arriba
molt clarament
t'arriba molt clarament
que el paper del pare
en aquest sentit
ha de ser
com un educador
i una altra pel·lícula
que recordo
tocar aquest tema
que em sembla
que és una pel·lícula
també molt significativa
si bé no és un educador
sinó que és un psicòleg
és
l'indomable Bill Hunting
no sé si la coneixeu
sí
l'indomable Bill Hunting
ja sabeu que
és un personatge
que és super
un super de les matemàtiques
que és un tio genial
i que ell no es vol
hi ha moltes coses
moltes idees
en aquella pel·lícula
perquè està
escrita
pels dos actors principals
pel
com es diu
ell
el
bueno
el Matt Damon
i el
Ben Affleck
i el Ben Affleck
van escriure aquest guió
va ser premiat
aquest guió
Hollywood
com a millor guió
dels Òscars
i realment
té moltes elements
però un dels elements
que més m'agrada
és com
aquest psicòleg
també té problemes
i en certa mesura
arriba
en el
en el personatge
en el
home brillant
que no vol marxar
al poble
a través dels seus problemes
quan li explica
per primera vegada
com a millor li passa
i l'altre entén
que està jugant net
que li està dient la veritat
a mi em sembla
que són
clar
no sempre
podem tocar el tema
de l'educador
no sempre és l'educador
que es pot caure
en alguna mesura
diríem com deies tu
amb l'estereotip
sinó que potser
molts dels papers
que li toquen fer
a l'educador
que li tocarien fer a l'educador
els poden fer
altres personatges
i que quan els altres personatges
són prou consistents
i els fan bé
t'arriben
jo amb vosaltres dos
que sou
d'aquest món
del ram
sí
us voldria dir
preguntar una cosa
a veure
què penseu
jo penso que
amb
la evolució
de l'individu
del menor
amb la seva educació
la seva formació
penso que
influeix
quatre coses
la família
els amics
els mitjans
de comunicació
i l'escola
llavors
vosaltres
on creieu
que
que
està
la importància
més
més gran
d'aquests quatre factors
o si n'hi ha més
depèn de l'edat
clar
perquè quan són
no no
estem parlant
en període formatiu
estaríem parlant
10-12 anys
l'entorn pesa molt
l'entorn pesa més
que la família
en aquest moment
clar llavors
diguem que
el paper dels
tenim un problema
aquest temps
que s'està sonant
la música de fons
i no sé si ens donarà
hem de tallar la meitat
ho dic perquè
tinguem en compte
només anava a dir això
que els docents
en tot cas
poden fer de contrapunt
donar una altra visió
però no és
no és determinant
sí
el determinant
acostuma a ser
o sigui
al docent
li arriba un material
una mica complicat
molt
és que el món
és complicat
per sort
està bé
per deixar-ho aquí
ho hem de deixar aquí
moltíssimes gràcies
heu vist com no m'he equivocat
quan he dit
que ens donaria
una lliçó magistral
de tot el que és
l'educació i cinema
i la setmana que ve
tenim l'honor
que vingui
el director
de l'Escola Superior
de Cinematografia
i Audiovisuals de Catalunya
el DESCAC
és a més a més
Sergi Casamitjana
que a més a més
és director i productor de cine
per tant
la setmana que ve
el dimarts que ve
us emplacem aquí
a continuar discutint
i parlant de cinema
bona nit a tothom
molt bona nit
molt bona nit
a tothom
molt bona nit
a més a més a més
molt bona nit
Fins demà!