Title:

Tres anuncis als afores, Molly’s Game i Ventura Pons; del xou de Truman a Gran Hermano: cinema i control social

## Panorama general • Episodi amb dues parts: primer, crítiques de novetats i recomanacions; segon, una conversa amb el convidat Joan Sanz sobre The Truman Show, Gran Hermano i el *control social*. • Punts forts: **debat apassionat i matisat** sobre “Three Billboards Outside Ebbing, Missouri”; diagnosi crítica del documental de **Ventura Pons**; valoracions dividides de **Molly’s Game**; i una **reflexió contundent** sobre com les imatges, la televisió i les plataformes modelen la nostra ideologia i hàbits. > "És una explosió que et clava un cop de puny a l’estómac" — sobre Three Billboards ## Crítiques i estrenes ### Me estás matando, Susana (2015, Roberto Sneider) • Comèdia romàntica mexicana basada en novel·la, protagonitzada per **Gael García Bernal** i **Verónica Echegui**. • Valoració: **història pobra** amb un **dèficit masclista** evident; es salva per la química de la parella protagonista. Recomanable només per fans dels actors. ### Universal i Faraona (Ventura Pons) • “Retalla i enganxa” documental sobre tres figures barcelonines: **Ocaña**, **Gato Pérez** i **Pepe Rubianes**. • Millor tram: evocacions/converses (Ignasi Millet amb Jesús Pérez Ocaña; **Carles Flavià** amb **Jaume Sisa**), **tendres i molt barcelonines**. • Tram feble: la part de Rubianes (vídeos de viatges a l’Àfrica) — **la pel·lícula fa aigües** aquí i no remunta del tot. • Diagnosi: exemple del Pons més *low cost*; **recomanable només per incondicionals** de les figures retratades. ### Three Billboards Outside Ebbing, Missouri (Martin McDonagh) • Context: 3a pel·lícula del dramaturg de l’*In-yer-face theatre*; humor negre, **esperpent + realisme** que incomoda. • Interpretacions: **Frances McDormand** (magnífica), **Sam Rockwell** i **Woody Harrelson**; personatges “bons i dolents alhora”, profundament **humans i ferits**. • Temes: **dol, ràbia, racisme**, ineficiència policial, tensió en **comunitats petites**; final **obert i justificat**. • Forma: **música i fotografia magistrals**; ritme que alterna violència i moments de *slapstick* que funcionen. • Reconeixements: **Globus d’Or** (millor pel·lícula-drama, guió, actriu i secundari), premis de públic i crítica (Toronto, Sant Sebastià), etc. • Comparacions: “Nebraska”, “El ciudadano ilustre”, “Relatos salvajes” — el film comparteix la idea de **normalitat que es trenca** i deriva en conflicte. ### Molly’s Game (Aaron Sorkin) • Debut de **Sorkin** com a director; **Jessica Chastain** lidera un biopic judicial sobre l’ascens i caiguda de les timbes de pòquer VIP. • Pros: **direcció i guió molt sòlids**, ritme verbal Sorkin, mecanismes legals ben exposats. • Controvèrsies: **estructura fragmentada** que pot resultar **repetitiva**; **relació amb el pare** (Kevin Costner) percebuda com a fluixa; **Michael Cera** genera dubtes de càsting. • En conjunt: **consistent i disfrutable**, amb retrets sobre la “amabilització” del personatge i certa **sobreexposició de text**. ## Tema central: The Truman Show, Gran Hermano i el control social (amb Joan Sanz) ### Punt de partida • “The Truman Show” (1998, **Peter Weir**; guió **Andrew Niccol**; **Jim Carrey** i **Ed Harris**) com a **metàfora de la vigilància i la fabricació de la realitat**. • Ed Harris defensa que l’èxit és “perquè és real”; es qüestiona aquesta **pretensió de realitat** i la seva càrrega ideològica. ### Ideologia, publicitat i “normalitat” • Hipòtesi: grans corporacions i publicistes (metonímia: **IBEX 35**) dissenyen històries i formats que **imposen hàbits, desitjos i rutines** (“allò normal”). • Exemples: paquets de televisió de pagament, consum cultural, “parelleta” com a norma social, aspiracions prefabricades. • Mecanisme clau: generar **fòbies** i murs simbòlics (p. ex. la por al mar de Truman) per **contenir la dissidència**. ### Gran Hermano i avui: de la tele als youtubers • Missatge implícit de GH: **triomf sense mèrit** (morro, bellesa, notorietat) — impacte en aspiracions juvenils. • Mutació actual: **youtubers, Instagram, cultura del tuit/WhatsApp** — la “cultura de la frase” i la **desinformació sense contrast**. ### Cites clau > "Las imágenes no son inocentes ... toda película influye ... crea hábitos, normas de comportamiento, mentalidades, formas de vida ... que constituyen la ideología" — Glòria Camarero > "La mejor manera de hacer propaganda es cotidianizarla: parecer que no se hace" — Glòria Camarero ### Debat final • Es denuncia la **intoxicació informativa** als mitjans generalistes espanyols i la dificultat d’accedir a informació no esbiaixada. ## Apunts finals • Proper episodi: **Joan Agut** parlarà de **cinema d’animació**.

['Three Billboards Outside Ebbing, Missouri', 'Tres anuncios a las afueras', 'Martin McDonagh', 'Frances McDormand', 'Sam Rockwell', 'Woody Harrelson', 'Molly’s Game', 'Aaron Sorkin', 'Jessica Chastain', 'Kevin Costner', 'Michael Cera', 'Ventura Pons', 'Universal i Faraona', 'Ocaña', 'Gato Pérez', 'Pepe Rubianes', 'Me estás matando, Susana', 'Gael García Bernal', 'Verónica Echegui', 'The Truman Show', 'Peter Weir', 'Andrew Niccol', 'Jim Carrey', 'Ed Harris', 'Gran Hermano', 'control social', 'ideologia', 'publicitat', 'Amèrica profunda', 'racisme', 'Nebraska', 'El ciudadano ilustre', 'Relatos salvajes', 'Paula Rego', 'Glòria Camarero', 'IBEX 35', 'youtubers', 'Instagram', 'desinformació', 'mitjans de comunicació']