Title:

Buñuel i L’Àngel Exterminador; i la Nació Cri del Quebec: 30 anys de la canoa Odaiac a Barcelona, preses a la badia de James i lluita mediambiental

## Introducció • Obertura musical amb Sílvia Tomàs interpretant "La noia del País del Nord" (popularitzada per Bob Dylan), acompanyada a la guitarra per Andreu Ubach. Serveix per enllaçar temàticament amb el "vell nord glaçat" de la segona part del programa. ## Bloc 1 — Cinema: Luis Buñuel i L’Àngel Exterminador (1962) ### Context i trajectòria de Buñuel • **Figura singular del cinema espanyol**: Buñuel és situat en un esglaó propi per sobre d’altres grans (Bardem, Berlanga, Erice). • **Orígens i formació**: Calanda, influència religiosa i cultural; Residencia de Estudiantes (Lorca, Dalí), integració al grup *surrealista* a París. • **Exili i carreres**: Episodi al MoMA frustrat per l’etiqueta de “comunista i ateu” a l’ombra del macarthisme; refugi a Mèxic (on se sent acollit i es fa mexicà), i etapa francesa posterior amb gran complicitat amb Jean‑Claude Carrière. • **Filmografia**: 32 pel·lícules (4 a Espanya, 20 a Mèxic, 8 a França). Documentals clau (Las Hurdes, 1932) i retorn al nervi surrealista al voltant de 1962. ### L’Àngel Exterminador — Temes, lectures i símbols • **Premissa**: Un grup de burgesos queda “misteriosament” incapaç de sortir d’un saló. El confinament desencadena la **degradació social i moral**. • **Lectura social i religiosa**: Crítica a la *classe burgesa* (i, en algunes lectures, al franquisme), amb una **presència omnipresent de la religió** i la idea de càstig. • **Els “vents” i el final a l’església**: Els xais/vents que entren i alimenten els convidats, i el tancament final a l’església, permeten lectures simbòliques (fins i tot com a metàfora de la classe obrera que sosté l’elit). • **Títol i genealogia**: El títol prové d’una cessió de Bergamín; ressonàncies bíbliques (àngel exterminador de les plagues/primogènits). • **Humor negre i literalitat**: L’“os al corredor” és, per Buñuel, literalment “un os al corredor” — rebuig a les sobreinterpretacions, tot i carregar el film d’estrats simbòlics. • **Influència moderna**: Connexions amb el “terror de cambra” i pel·lícules de clausura com Cube o les *Escape Room*: amenaça invisible, impossibilitat de sortir, atmosfera *preternatural*. • **Erotisme i desig interromput**: Petons insòlits dins la filmografia de Buñuel, però fidel al seu **desig insatisfet** i a les accions truncades. > "El que des de nen he odiat més —la grulleria, la violència, la brutícia— són ara els nostres companys inseparables. És preferible la mort a aquest ambient de promiscuïtat." ### Forma, estructura i posada en escena • **Circularitat i repetició**: Estructura cíclica i onírica; fins a 17 repeticions deliberades (entrades duplicades, brindis repetits) com a mecanisme de desassossec i sentit de bucle. • **Muntatge i mirada surrealista**: La lògica onírica desplaça la causalitat clàssica; el film “no s’ha d’entendre” amb claus convencionals, sinó experimentar-se. • **Fotografia**: Treball extraordinari de Gabriel Figueroa, que dota el saló d’una llum i volum dramàtic que potencien la sensació d’encerclament. ### Catàleg de transgressions i crítica de classe • **Degradació burgesa**: Del tracte fi a l’agressió; **adulteris**, intents de violació, **incest latent**, violència, conspiració contra l’anfitrió. • **Bruixeria i superstició**: Figures de “tres bruixes”, conjurs, mà del mort — capes de *terror* simbòlic dins el realisme grotesc. • **Pecats capitals**: Aparició transversal dels vicis com a motor de la crítica moral buñueliana. • **Buñuel i la fe**: L’autor es defineix “ateu, gràcies a Déu” — la religió és **obsessió i contradicció** a la seva obra (Simón del desierto, La Vía Láctea), i també a la seva biografia (converses amb un monjo benedictí al final de la vida). ## Bloc 2 — Comunitat Cri (Quebec): Barcelona 1992, medi ambient i cultura ### Qui són i per què arriben • **Nació Cri**: Al nord-oest del Quebec, entorn de la badia de James; territori d’uns **600.000 km²** (França + Bèlgica), nou comunitats. Població: de <10.000 (1992) a prop de 23.000 actualment. • **Contacte local**: Grup de suport a Barcelona (Pep Armengol, Eduard Amuru, vinculacions amb Clara i la família Valverde) per organitzar jornades en plena efervescència olímpica (1992). ### La canoa Odaiac a Barcelona (juny de 1992) • **Acció simbòlica**: Un grup Cri desfila per les Rambles amb la canoa **Odaiac** i és rebut a la plaça Sant Jaume per l’alcalde Pasqual Maragall. Intercanvi d’obsequis (tambor Cri i emblema dels Jocs). • **Missatge**: Crida mediambiental i retorn del mirall històric 500 anys després de Colom. > "**El futur de la terra és el nostre futur**" • **Canoa i cultura**: Odaiac, a mig camí entre *canoa* i *caiac*, simbolitza la proximitat amb els *inuit* i la unió per defensar el medi ambient. ### El conflicte de la badia de James • **Projecte hidroelèctric**: Més de 60 preses d’Hidro-Quebec; embassaments que **inunden terres** i generen **mercuri** (per descomposició d’arbres), entrant a la **cadena alimentària** a través dels peixos. • **Vector econòmic**: Expectatives d’hidrogen per a la indústria automobilística alemanya; **beneficis versus supervivència cultural**. ### Difusió, aliances i jornades • **Impacte mediàtic**: Cobertura de La Vanguardia (amb cartell de Joan Pere Vilacans) i **TV3**; roda de premsa al Col·legi de Periodistes amb **Ramon Folch**; visita a l’exposició “Estimada Terra” al Dipòsit d’Aigües. • **Trobada popular**: Cercle comunitari a l’antiga Espanya Industrial (traducció simultània), contes i ensenyances sobre natura i convivència en *igualtat* (el cercle com a governança horitzontal). ### Cosmovisió i vida Cri • **Relació amb l’aigua i els rius**: Incomprensió de “pagar per l’aigua”; rius immensos que no es veuen d’una riba a l’altra. • **Caça sostenible i espiritualitat**: Només es caça el que cal; **agraïment a la Terra**; guia dels **somnis** per planificar la caça. • **Coneixement del bosc**: Identificació dels arbres i del territori; cultura ancestral de transmissió **oral** fins a la creació de l’escriptura (1948). ### Modernització i xocs culturals • **Salut**: Aparició de **diabetis** associada a dietes “occidentals” (sucre, refrescos) i advertiments sanitaris en llengua Cri. • **Dispersió i mobilitat**: Distàncies vastes; comunicació aèria pròpia (**AirCri**). Convivència de **tipis i cases de fusta** amb tecnologia contemporània. • **Cerimònies**: Ritus de pas dels infants, aurores i caminades — perviu una **essència cultural** malgrat la pressió d’homogeneïtzació. ### Reflexió final • **Dilema capital-drets culturals**: La modernització sovint comporta **pèrdua de territori i cultura** (paral·lel amb l’Amazònia). • **Pont simbòlic amb Buñuel**: El **capitalisme** que es menja el món és l’**“àngel exterminador”** contemporani que confina i degrada col·lectivitats senceres.

['Luis Buñuel', 'L’Àngel Exterminador', 'Surrealisme', 'Crítica de classe', 'Religió', 'Pecats capitals', 'Estructura cíclica', 'Repetició', 'Gabriel Figueroa', 'Bergamín', 'Os al corredor', 'Humor negre', 'Cube', 'Escape Room', 'Indis Cri', 'Nació Cri', 'Quebec', 'Badia de James', 'Hidro-Quebec', 'Mercuri', 'Canoa Odaiac', 'Barcelona 1992', 'Pasqual Maragall', 'Medi ambient', 'Inuits', 'Cercle comunitari', 'Caça sostenible', 'Somnis', 'Diabetis', 'AirCri', 'La Vanguardia', 'TV3']