Cinema sense condicions
Si viatges pel vell nord-glaçat
On el vent bat al cel fronteret
Dóna'm records a una noia d'allà
Que fa temps jo l'havia estimat
Si és quan hi ha tempestes de neu
Quan el riu gela i l'estiu se'n va
Digue'm si porta un jersei prou calent
A l'abric dels crits que fa el vell
Digue'm si els seus cabells
Són tan llar
Si fan rius juganers sobre els pis
Digue'm si els seus cabells
Són tan llar
Com jo sempre els he recordat
Hola, bona tarda a tots
Estem a Ràdio Desbens, Cinema sense condicions
I hem obert avui el programa
Escoltant a Sílvia Tomàs
Cantant la noia del País del Nord
D'una cançó que la va donar a conèixer Bob Dylan
I que aquí la interpreta
Acompanyada de la guitarra per l'Andreu Ubach
Això ens permet introduir
El que serà la segona part del programa
En el que parlarem
D'una comunitat
Poc coneguda aquí
Que són els indies cri
De la regió de Quebec al Canadà
Per parlar d'això
Tenim aquí amb nosaltres
L'Eduard Amauru
Bona tarda Eduard, benvingut
Bona tarda i benvinguts
Tots els oients també
Moltes gràcies, estem contents de tindre't aquí
Bona tarda, Carles
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda, Ignasi
Què tal?
Benvingut
I el que us parla, Pep Armengol
Bé, això, com he dit
Ens introdueix en la temàtica
De la segona part del programa
La del Cinti Escri
De la regió de Quebec
I d'una acció de suport a ells
Que es va fer just avui
Just avui
Fa 30 anys
A Barcelona
En la que van estar involucrats
El meu bon amic
Eduard Amauru
Aquí present
I el que us acompanya aquí
El Pep Armengol
I bé, després us explicarem una mica
Com va anar
Tota aquesta acció
Que es va fer
De suport
A una problemàtica
Que tenien ells
De tipus ecològic
Per altra banda
La pel·lícula d'avui
Que la vaig escollir
Em tocava per torn
Com a clàssic
De la setmana
És l'Àngel
O l'Àngel exterminador
De Luis Buñuel
Una pel·lícula
Rodada
En 1962
A Mèxic
Que
Amb l'Ignasi
Intentarem analitzar
I també l'Eduard
Eduard
Que és convidat
A dir la teva
També
Si te l'has preparat
Etc
Bé
Com a introducció
A la pel·lícula
En aquest cas
Jo crec que
Tenint en compte
Que estem parlant
De Luis Buñuel
Que per molta gent
Entre els que
Em conto
Per mi
És un
Té un lloc a part
Dintre dels directors espanyols
És a dir
Hi ha Lluís Buñuel
Lluís Buñuel
I després
Hi ha els altres
Però
Em sembla que
Per més bons que siguin
Bardem
Berlanga
Erice
Bé
Tots els que
Vullem posar
Estan en un esglaó
Inferior
Per tant
Estem parlant
D'una personalitat
Que va cobrir
Tres parts
Del segle passat
Amb
Una categoria
Impressionant
Com a intel·lectual
I com a cineasta
Els orígens de Buñuel
Es retrotrauen
Amb una família acomodada
El seu pare
Va fer diners a Cuba
I al tornar
A Espanya
Es va instal·lar
A Calanda
Allà va comprar
Amb 43 anys
I es va casar
Amb una noia jove
De 18 anys
Van tenir set fills
El primer gent
Va ser
Lluís
Que va néixer
El 22 de gener
De 1900
És a dir
Va néixer
Amb el segle
Va néixer a Calanda
Va estar estudiant
A Saragossa
Durant els primers
14 anys
I
Anava puntualment
Alguns caps de setmana
I per vacances
A Calanda
La qual cosa
Va fer que tingués
Una influència
Algunes coses
Particulars
D'aquest poble
Gairebé
Mitjaval
Del Baix Aragó
Els religiosos
També
Van deixar
La seva pitjada
La seva pitjada
Amb el comportament
I
El que seria
Després
La
La definició
D'algunes
Alguns tics
Alguns
Elements
Importants
Dintre el que és
El corpus
Del cinema
Que desenvoluparia
Lluís Buñuel
Després
Es va anar
A continuació
Fer estudis superiors
A la residència
D'estudiantes
On va conèixer
A Madrid
On va conèixer
A Lorca
Dalí
Pepín Vello
I tota una sèrie
De figures
Que serien cimeres
De la generació
Del 27
De 1925
A 1928
Bé
El 1924
Es va morir
El seu pare
Del 25
Al 28
Va viure
A París
Allà
Va fer amistat
I
Es va integrar
Va ser ben rebut
Pel grup
De surrealistes
També va conèixer
L'any 1925
Es va casar
Amb ella
A Jean
Rucard
Que seria
La seva dona
La seva companya
Tot el reste
De la vida
Fins a
1983
Quan als 83 anys
Va morir
A Mèxic
Buñuel
Va fer 32 pel·lícules
Al llarg de la seva vida
De les 32
Hi ha una cosa
Que és
Una dada bastant curiosa
Que algú
A la millor
Li estranyarà
Sempre ha sigut
Un director
Que podríem considerar
Que és un director
100%
Director espanyol
De cultura espanyola
Però
Buñuel
Per diferents
Avatars de la vida
Va fer a Espanya
Només 4 pel·lícules
En va fer
20 a Mèxic
I en va fer 8 a França
D'aquestes èpoques
Podem dir que
Va començar a Espanya
Fent un documental
Que
El guió
El va fer
Amb Dalí
Ai
Amb Lorca
Que és
Un perro andaluz
Un perro andaluz
L'any 1929
Després
El 1932
Va tornar
A Espanya
Perquè
Un amic d'ell
Ramon Acín
Li va prometre
Que si li tocava
La loteria
Li financeria
Un documental
Que tenia anys
Que el volia fer
Que era
Sobre les urdes
I efectivament
Li va tocar la loteria
I es va poder fer
La urdes
Terra
Tierra cimpant
El 1932
Després
Va tornar a Espanya
A veure
Aquí hi ha
La fragmentació
De la guerra
En aquell
Va estar
4 o 5 anys
Estats Units
D'Estats Units
Se'n va tindre
Que en tornar
Allà va fer
Diferentes feines
I moltes relacionades
Amb el cinema
Com doblatges
Etc
Fins que al final
Va aconseguir
Un càrrec
De director
Del MoMA
Però llavors
Va aparèixer
La figura de Dalí
Sempre incordiant
Per ell
I
Resulta
Que
Amb un llibre
Que va fer
Autobiogràfic
Dalí
Doncs
Quan parla
De Bunyol
El cita
Com un comunista
I com un ateo
I això
Quan estem
Als prolegòmens
Del macarticisme
Ja era massa
Pels Estats Units
Va tindre que
Deixar
El seu càrrec
Al MoMA
Li van aconsellar
Que el deixés
O el van fotre fora
No sé exactament
I llavors
Va ser quan va anar
Cap a Mèxic
Ell es va instal·lar a Mèxic
Es va sentir bé
Es va trobar acollit
Es va trobar
També
Amb molts republicans
Que havien
Anat a Mèxic
Això
Plugar-se
Fora del franquisme
Fent activitats
Etc
I
Allà
Va agafar
Va demanar
La nacionalitat mexicana
Que se li va concedir
Per tant
Va estar 14 anys
En el que
Des del
1932
Al 1946
No va produir
Ni va fer cap pel·lícula
A partir d'aquí
Va començar
A Mèxic
I
A Mèxic
Entre altres
Va treballar
Sobretot
Amb
La triste
I el coriza
Un com
Productor
I l'altre
Com a guionista
Després
Vindria
L'àpoca
Darrera
A França
A França
En què va
També fer
Pinya
Amb un productor
Sergi
Sibyl
Bergman
I amb un guionista
Que va ser importantíssim
També
Perquè
Van ser
Van arribar a ser
Molt amics
I van tindre
Molta complicitat
Jean-Claude Carreguer
Que moltes vegades
Ha sortit
Perquè
És un personatge
Importantíssim
Del cinema
Bé
Arribat
A aquest punt
Ja
Ens podrem
Crec jo
Que tenim
Una base
D'introductoria
I ens podem centrar
En el que és
La pel·lícula
L'Àngel Exterminador
L'Àngel Exterminador
Per a introduir
És
Per a mi
El retorn
Més pausat
I elaborat
Del Buñuel
Que va iniciar-se
Amb l'Aix d'Or
O sigui
30 anys després
Ell agafa i fa
L'Àngel Exterminador
Que és una manera
Una mica menys violenta
Amb les maneres
Però
Tan contundent
Com l'Aix d'Or
Que va
Ser
En el seu moment
Va provocar indignació
I
Bueno
Revoltes
Fins i tot
A França
Va ser censurada
Va ser prohibida
Etc
Arribat
A aquest punt
Ignasi
Què opines
O què podem dir
D'una pel·lícula
Tan
Tan especial
En molts aspectes
Com és
L'Àngel Exterminador
Que moltes vegades
Jo crec
Que ha sigut
Incompresa
I fins i tot
Això se li ha dit
Moltes vegades
Sabú Nuel
Que
Finalment
Va dir
Bueno
És que
A la millor
No s'hi troba explicació
Perquè no és una pel·lícula
Que es pugui explicar
Home
Jo crec que sí
Es pot explicar
El que passa
És que
No des de
La lectura habitual
Que podem fer
D'una pel·lícula
O dins de l'ordre
Lògic
Fins i tot
A la versió americana
Es veu que consta
A la versió
Que corre
Pel nostre país
I suposo que
Per Europa
Tampoc
No hi ha cap tipus
De cartellet
Però es veu que
A la versió americana
Hi ha un cartellet
Que diu
No es trenqui
Vé a resumir
Vé a dir
No es trenqui vostè
La closc
Entenent aquesta pel·lícula
Perquè no hi ha res a entendre
O sigui
Això
Els americans
Es veu que els tranquil·litzava
A veure
Una pel·lícula
Que es diu
L'Àngeles Terminador
D'entrada
Bueno
Ell mateix
Li va posar
L'Àngeles Terminador
Per un amic
Que es veu que
Sí
El Bergamín
El Bergamín
Tenia un peu
Com tu has explicat
Tenia un peu
A Espanya
I un peu a Mèxic
I aleshores
Es veu que en una de les estades
A Madrid
El Bergamín li diu
Escolta
Faré una obra de teatre
Que es dirà
L'Àngeles Terminador
I ell
Li respon
Així ràpidament
Home
Doncs
Una obra que es diu
L'Àngeles Terminador
Jo aniria a veure-la
Ipso facto
Vull dir
Aquest títol
No m'ho plantejava
Bueno
Es va anar interessant
Per com anava l'obra
I al final
El Bergamín
Li diu
Que no
Que no ha fet res
I li diu
Home
Doncs em prestes el títol
Perquè es veu que inicialment
La pel·lícula aquesta
L'Àngeles Terminador
Sabia de dir
Los Náufragos de la Calle de Providencia
Que a més es veu
Al principi de la pel·lícula
Es veu que res diu així
Sí
Calle Providencia
I aleshores
Li diu
Home
I tant
Que el pots titular
L'Àngeles Terminador
Total
És de l'Apocalipsis
Ni tan sols es veu
A la Biblia
De fet
L'Àngeles Terminador
A l'Apocalipsis
A les cròniques
Quan la qüestió d'Egipte
No?
Dels primogènits
I tot això
L'Àngeles Terminador
No?
El Déu
Que se li embalava
Fa molta gràcia
Perquè a les cròniques
Hi ha un moment
Que el propi Déu
Diu
Ostres
Que ve a dir
Per això
Llegit
A la Biblia
Avui Llegit
Diu
Ostres
Que potser
M'estic passant molt
I li va dir
A l'Àngeles Terminador
Deixa-ho estar
Bé
La qüestió és
Que té una aplicació
Aquest títol
Perquè evidentment
Una de les lectures
A veure
És una pel·lícula
Molt oberta
Podem entendre moltes coses
Hi ha qui
Fins i tot
Qui ha vist
Que els que es queden tancats
Dins del saló
Aquell
Venen a ser
Les classes
Que manen
A Espanya
Els franquistes
De pro
I que
Es mereixen
El que els passa
És a dir
Déu
De fet
És una manera divertida
D'entendre la pel·lícula
Ell que és
Un
Bé
De fet
Dir-li ateu
Bunyuel
No és ben bé ateu
Bé
Ell sempre diu
Ateu
Gràcies a Dios
Gràcies a Dios
Però en realitat
La religió
Està permanentment
Omni present amb ell
Segurament
Perquè és de les coses
Que li toca als nassos
Com li tocava
Als nassos
L'Espanya de Franco
I totes les dictadures
Era un àcrata
Evidentment era un àcrata
I per això es va apuntar al surrealisme
Perquè va deixar anar la ment
Clar
El surrealisme
Tira
No te fronteres
Tira de l'inconscient
Del subconscient
I del que em passa pels nassos
I ara no sé ni per què penso en això
No?
Vull dir
Perquè
Ells ho passava a pipa
D'aquesta manera
Aleshores
Bé
Hi ha qui veu
Els franquistes
Però en realitat
També pots veure
Simplement
Els als burgesos
De tot arreu del món
Que viu en el seu univers
A costa dels treballadors
Evidentment
A costa dels treballadors
I per tant
Doncs
D'alguna manera
És un càstig
És un càstig diví
No?
També la pots veure
Com una pel·lícula de terror
Però amb això
Hi entraré més endavant
Perquè
Hi ha alguns elements
Que m'han semblat
Molt interessants
Pel·lícules modernes
Es deriven de situacions
Que podríem veure-les d'origen
En l'Àngeles Terminador
Però
Fixem-nos
Que un cop
Ells s'alliberen
D'estar al saló
Aquell
Que no se sap ben bé
Per què
No poden sortir del saló
Quan el saló
Té un marc impressionant
Per entrar a sortir
I ballar
I fer de tot
Però no poden sortir
Ni poden entrar
Però quan finalment
Acaben sortint
Se'n van a l'església
I aleshores
Es queden tancats a l'església
Això és el final
Exacte
I fixa't que hi ha
El detall dels vents
Els vents
És una broma
Que la senyora
Té pensada fer
Junts amb l'os
Vol sorprendre
Un os
Que està ensinistrat
Amb els vents
Però
Se'n va corrents
Quan veu
Que allò de la safata
Perquè allò de la safata
Que cau
També estava programat
Compte
Perquè hi ha moltes coses
Misterioses
En aquesta pel·lícula
Perquè tampoc són clares
Ho has de veure al bol
Perquè tu veus
Una cara
De la senyora
Que està fotuda
Davant dels seus convidats
Resulta que ara
Va al cambrer
I interpretes
Ara resulta que
El cambrer
S'ha caigut
I m'ha enviat
El primer plat
A pastar fang
Doncs bé
El propi Buñuel
Diu en les seves memòries
Que no, no
Això era una broma
Però com que veu
Que no fa gràcia
Que a alguns
No els hi ha fet gràcia
I tal
Se'n va corrent cap a la cuina
I diu
L'udalós i els vents
Tregui'ls d'aquí
I que deixi-ho córrer
Però en realitat
Volia
Doncs aquests vents
Al final acaben entrant
Perquè els vents
Sí que poden entrar
I gràcies a això
Després d'estar com
Setmanes
Que s'estan menjant
I bevent
S'estan bevent els pixups
Podríem dir gairebé
Perquè
La degradació
D'estar allà
Tots junts
És potser
Un dels temes centrals
De la pel·lícula
Sí
Però bé
Els vents entren
Sembla com si
Déu els envies
Els vents
Finalment
Per alimentar-se
I després
La pel·lícula tanca
Amb uns vents
Quan no poden sortir
Ningú pot sortir
De l'església
Tot i que les portes
Estan perfectament obertes
Perquè aleshores
Déu envia uns vents
De nou
Aquests vents
També es poden interpretar
Com la classe obrera
Que són els que
Estan per alimentar
Els
Els
Els que abusen
En definitiva
Els que abusen
Del poder
I els que estan
A dalt de tot
Aquesta és una
De les primeres lectures
És curiós
Perquè
Clar
L'univers
De
L'imaginari
De Bunyuel
És tan extens
Sí, sí
I després
Ell era una persona
A veure
Una de les coses
Que té
Que s'entengui bé
O sigui
No és que fos un tio
Cudre
Però sí que tenia
Algo del cazurrismo
Manyo
I llavors
A ell li agradava
Fer
A la residència
D'estudiant
Sobretot
Bromes
Molt pesades
Però
Bromes
D'estudiant
Alguna
Va acabar
Va acabar
Si no
Amb la mort
Amb algú
Greument
Danyat
I tal
Era un tio
Una mica
Perillós
Fins i tot
Va arribar
Va arribar
Va arribar a fer
Boxe
Era un home
Diguéssim
D'acció
I la seva dona
La francesa
La Jan Roca
A les seves memòries
El posa verd
És a dir
Com un masclista
Que
Bueno
Igual
L'apagava
Una vegada
Diu que la va empentar
Escales avall
Vull dir
Poca broma
Vull dir
Tenia coses
Estranyes
Aquest home
Com interpreteu
L'ultimíssima imatge
Que és aquell
La policia
Carregant
Sobre uns manifestants
Que estan
Allò per mi
És una revolta
Una revolta
Popular
Sí
Però que no té
Una explicació
En el transcurs
De la pel·lícula
Diguem
No
Però
La interpretació
De l'Ignasi
Que està molt bé
Dels vents
Representant
Deu
Deu canviar uns vents
L'Àngel exterminador
Per mi
L'extermini
Real
Que va fent
A través de la pel·lícula
És
De la mateixa classe
Burgessa
Com
Una vegada
Closa
I tancada
És incapaç
De sobreviure
Només
De sobreviure
El que diem sempre
Matant-se entre ells
Sí
I s'arriba
A aquest punt
Aquesta és la segona part
De l'anàlisi interessant
Que és el fet
De com
Gent
Que primer
Els veiem
Molt educats
Sí
Amb un castellà
Correctíssim
Un nivell
Impressionant
I tot
Són galanteries
I finura
I tal
I
La pel·lícula
El que fa
El que analitza
És com
Aquests models
Aquesta educació
Aquest bon tracte
Es va degradant
Es va degradant
A límits
Impressionants
Acaben
Barallant-se
Acaben
Bueno
Es produeix de tot
Es produeixen adulteris
Es produeixen
Intents de violació
De per mig
Es mora
Un home
Gran
Es mora
I el tanquen
Perquè
Clar
El tanquen
En un armari
Aquella mà
Aquella mà
Que va
Això ja forma part
Més del surrealisme
De la part
De la part
De terror
Que té la part
Sí senyor
A vosaltres
No se us ha acudit
A mi m'agradaria
Parlar d'un altre tema
Interessant
Però bueno
Ja que ho has encetat
A tu no et sona
Que pel·lícules com Cube
Fins a que estic saltant
Moltíssim
I a més
Amb una cinematografia
Canadaca
O les pel·lícules
D'Escape Room
Sí
És a dir
Són situacions
De persones tancades
Que no poden sortir
Dels llocs
I que
Hi ha una amenaça
Hominosa
Una cosa que està
Però que no es veu
O sigui
En realitat
És com Déu
Déu i el seu àngel
Exterminador
No els veiem
No podem sortir
De l'habitació
Què passa aquí
És càstig diví
Aquesta cosa
Una mica
Preternatural
Aleshores
Dins d'aquesta atmosfera
Evidentment
Ja hi ha un moment previ
Quan
L'home aquest
Que s'ha mort
Per un infart
O
Em sembla
El tanca
Però hi ha un metge
Que és un dels
Que manté
L'equilibri
Bastant estona
El tanca
Dins d'un armari
I la mà
Del mort
Obre de nau
L'armari
I es veu
Com cau a terra
Aleshores
Una de les dones
Que per cert
Està terroritzada
I es desmaia
Sí
Que et sembla que és la que té
Les potes
De gallina
Té dues potes de gallina
Dius
Una dona
D'alta classe social
I
I
És una bruixa
Perquè
I de fet
Fa un conjur
Després
És que de fet
De fet
Buñuel
És la pera
Perquè ens posa
Les tres bruixes
De mag
I tant
I tant
I tant
I tant
Tres
Tres de les dones
Cada una
Amb una pota
Confabulen
I l'altre
Amb una espelma
Exacte
I confabulen
I al final
Diu
Mateu-lo
A l'anfitrió
Perquè resulta
Que ha d'haver un culpable
I aquest confable
Finalment
És l'anfitrió
Que és qui
Ens ha convidat
Al seu palau
I per tant
L'hem de matar
L'anfitrió
Que per cert
Ja s'està enrotllant
Amb la Sílvia Pinal
Sí
Darrere
Sí
Perquè els adulteris
Van
A mi
Hi ha una
Vull dir
Hi ha una cosa
Que em fa molta gràcia
Que és
Que hi ha un moment
Específic
Que l'Edmund
Que és el senyor
De la casa
Diu
El que des de nen
He odiat més
Això quan la cosa
Ja està molt degradada
La gent ja està fent un tuf
Que no s'aguanta
Perquè diuen
Que hi ha tuf
Que arriba al carrer i tot
Diu
El que des de nen
He odiat més
La grulleria
La violència
La brutícia
Són ara
Els nostres companys
Inseparables
És preferible
La mort
Aquest ambient
De promiscuïtat
I mentre
Diu això
Davant seu
Té la seva dona
Amb l'Àlvaro
Aquell noi una mica més jove
Que és l'amant
És l'amant
Fins aquell moment
Secret
De la dona
I l'Àlvaro
Li està fent manetes
Davant d'ell
És a dir
El grau
De cinisme
Sutil
De Bunyuel
És que
És impressionant
I precisament
En aquest moment
Hi ha un altre
Detall
També molt bo
Que el noi jove aquest
Es dirigeix
A una de les dones
I li diu
U-L-A-I-N-A
U-L-A-I-N-A-U-S-T-E
Exacte
Ja diu
Però com li posi això
Però què m'hi ha fet
Diu usted
D'esta manera
No
És molt divertida
La pel·lícula
Després també hi ha
Un erotisme
Perquè
Jo us diré una cosa
Ats
La temps
Dieu-me
Una pel·lícula
De Bunyuel
Que hi hagi
Sis petons a la boca
Sostinguts
Com aquesta
Bunyuel
No era
Dels directors
De fer aquest tipus
De demostracions
Generalment
Amb ell
El que passava sempre
Amb el tema amorós
Igual que amb altres temes
O sigui
Aquí
La gent
No arriba a sortir
El discreto
En canto de la burguesia
No arriba a sopar
Amb
Es escuro objeto
La gent
No arriba
A fer l'amor
O sigui
Precisament
És sempre
Coses
Que s'interrompeixen
El desig
Insatispet
Efectivament
Això connecta
Amb una altra
Dels característiques
Molt potents
D'aquesta pel·lícula
Que és el sentit
Circular
El sentit
Cíclic
I
Què és un somni
Si no
Una qüestió
Cíclica
On moltes vegades
Els desitjos
No se satisfan
És un intent
Permanent
D'anar donant voltes
Per intentar
Satisfer
Una cosa
I el durment
No acaba
De comploure
El factor
Oníric
És present
El sentit cíclic
El sentit cíclic
Arquitectòricament
La pel·lícula
És complicadíssima
En el sentit
Que
El sentit cíclic
Està
En el principi
Que ja des d'entrada
I sense saber
Per què
Tots els servents
De la casa
Volen fugir
Se'n volen anar
Només queda el majordom
Aguantant el tipus
Però tots els altres
Volen anar-se'n
De la casa
Això al principi
De la pel·lícula
I se'n van
Se'n van
Queden els mínims
I al final
Els servents
Tornen a aparèixer
Intentant saber
A veure
Què els ha passat
A veure què ha passat
I si podem tornar a entrar
Però després
Que molta gent
El Figaro
Que per cert
No ho hem dit
Però el director
De fotografia
És
La fotografia
És extraordinària
És un dels directors
Bueno
Medjugà
Però el Gabriel Figueroa
Només t'haig de dir
Que és el fotògraf
De pel·lícules
Com Bajo el volcán
De John Huston
Dos mules i una mujer
De Don Sigil
Que és un western
Que a mi m'encanta
Sencer
Millor
És un western
Que m'encanta
Los violentos
De Kelly
Però també
Del fugitivo
De John Ford
Bueno
Això per citar unes quantes
D'en Buñuel
En va fer
La tira
En va fer varios
Però jo crec que
Aquí
La fotografia
És extraordinària
Molt bona
Molt bona
Molt bona
Doncs el Figueroa
Li diu
A en Buñuel
Li diu
Però
Don Luis
Que hay dos
Ha repetido
La entrada
De los invitados
En el palacio
Dos veces
I el Buñuel
I el Buñuel
Li diu
No
Diu
Ha puesto
Las dos tomas
No
Perquè es veu
Que van fer
Dos preses
I diu
No, no
El Buñuel
Diu
No, no
Jo les he puesto
Porque quiero
Que estén
No
I com després
El senyor
De l'anfitrió
Hi ha un moment
Que fa una lluança
Quan estan allà sopant
Fa una lluança
A una
Ells venen de veure
Una obra de teatre
I fa una lluança
A l'actriu
I a la primera vegada
Que ho diu
Tothom aplaudeix
I tothom
I de cop i volta
Torna a aparèixer
La lluança
Torna a fer la lluança
I dius
Bueno, i ara
Per què repeteix el mateix
No
I en aquell moment
No li fot cas ningú
No
És a dir
A la petita
A la pel·lícula
N'hi ha altres de petites
Però hi ha fins a 17 repeticions
I ell
Li va dir
Al Juan Luis
Perquè ell
No solia donar entrevistes
I li va dir
Al Juan Luis
No
Quan te pregunten
Lo de las repeticions
Diu
Molt senzill
Tu els dius
Que la pel·lícula
Se me estaba quedando corta
I entonces
Hemos repetido
Algunes escenas
Això
Aquestes botades
No
Típic
D'ell
Al Buñuel
Li encantava
Hi ha una anècdota
Que recordo
Que un crític francès
Agafa Buñuel
Li diu
Perquè escolti
Vostè
Aquest os
L'os
Que vol fer la broma
Amb els vents
Aquest os
Que es va passejant
Pels corredors
I ell mateix
A mi últim ho sospiro
Em fa una referència
Generalitzada
Però el crític
El més divertit
És com li contesta
Buñuel
Perquè el crític francès
Li diu
Aquest os
Que va pels corredors
Evidentment
És l'amenaça bolchevic
No
Són els bolchevics
Que amenacen
El 1962
Són els bolchevics
Al capitalisme
Que amenacen
Els burgesos
Li fot
El crític
Li fot
Una parrafada
Impressionant
I Buñuel
Se'l queda mirant
I li diu
Escolti jove
Un os
En un corredor
És un os
En un corredor
Aquest tipus de votades
En un corredor
Jo l'hi he cantat
Les divertia moltíssim
Però ell ja sap
Que està posant
Moltes coses carregades
De 24 sentits
Però odiava
Odiava explicar-les
De fet
És una cosa que no
Si no
Si no hagués sigut
Per l'amistat
En un corredor
No hagués sigut
Moltes coses
És el seu pensament
Estic convençut
Però afortunadament
Aquí van arribar
Amb un intent
Dels dos
I
Sí
Tu Eduard
L'has mirat
Bueno
L'he vista
I
Em sembla una pel·lícula
Interessant
Però ara
La reflexió
Que em passava pel cap
És que
A l'última etapa
De la seva vida
El Buñuel
Va tenir
Unes llargues converses
Amb un monjo
Benedictí
Que és curiós
Vull dir
Era el prototipo
De la teu
Per això dic
Per això dic
Que no tinc clar
Que fos exactament
La teu
Està en línia
Amb el que deia
L'Ignasi
No
De que
Cuidado
Li va deixar petjada
Segur
I a més a més
Sempre que parla
De la Bíblia
O passatges
Que introdueix
En algunes pericules
Bueno
Per exemple
Simón del Desierto
Els Estelit
Sap molt bé
De què parla
Amb la Via Lactea
Igual
El Simón del Desierto
L'hem vist
Junts
La vam veure
L'any 71
A Cedet
A Cedet
Amb aquelles jornades
Jo hi vaig anar-hi també
I vaig arribar a anar
I vaig enxampar
Em sembla que el penúltim
O l'últim
O el penúltim
Està bé
És curiós que aquesta
El Simón del Desierto
Dintre d'explicar
El que eren els estilites
I el que representava
El sacrifici cap a Déu
Etcè
El rest de la pel·lícula
Està plena de situacions
Absolutament contràries
Em sembla que era la Sílvia Pinal
Que era la Sílvia Pinal
Que era la Sílvia Pinal
Que era la Sílvia Pinal
Que era la Sílvia Pinal
Que era la Sílvia Pinal
Que era la Sílvia Pinal
Que era la Sílvia Pinal
Que era la Sílvia Pinal
El tenta i tal
Però vull dir que aquesta part
La fa molt estripada
Molt contradictòria
Mentre que en canvi
Està explicant la història
D'un senyor
Que s'ha enfilat
A dalt de la columna
Per fer-se un sacrifici
Dedicat a Déu
Etcè
Vull dir que
Amb aquest aspecte
Sobretot
Jo crec que el Bunyol
La seva relació
Amb la idea de Déu
Segurament
Com per molts
Espanyols de l'època
Jo crec que el va
Portar
Molt
Pel camí de la producció
Digue'n
Ell anava fent pel·lícules
I es anava
Autopreguntant coses
Respecte a Déu
Perquè aquesta pel·lícula
Sensolta
En tot cas
No era un tema
Que el negués
Està massa present
En tota la seva firmografia
No que sigui
Jo crec que més aviat
El que tenia
El que estava en contra
És dels poders
I per tant
Segurament estava en contra
Absolutament de tot
Del poder de l'Església
I segurament en contra
Del dogma imposat
Per l'Església
Però això no vol dir
Que no hi hagués
Alguna base
Cristiana
La inquietud pel problema
Alguna base cristiana
Que li feia
És molt espanyol
Això
És molt espanyol
I ell
Era molt espanyol
Com abans
Ha assenyalat el Pep
També
A veure
A Calanda
Jo vaig tindre
La sort
A principis del 70
D'anar-hi un any
Per
Per la Setmana Santa
Sí
I vaig estar filmant
Amb Super 8
I vaig tindre la sort
De filmar-lo amb ell
Al davant de casa seva
El tinc filmat
I a més a més
Vaig gosar
Demanar
A veure si podia filmar
La tamborrada
Perquè ell té la casa
La casa important
A la plaça
Al davant de l'Església
Sí, és una plaça que fa triangles
Fa triangles
Correcte
Llavors
Em van deixar pujar
És curiós
Perquè estaven
Els fills i els nets
Hi havia també
El Saura
Bueno
La Jacqueline
En fi
I vaig filmar
Des del balcó
De casa del Buñuel
La tamborrada
Al davant de l'Església
Va deixar
Sí, sí, sí
Impressionant
Va ser
Una pel·lícula
Una experiència
No, però vull dir
Que el fet
Fins a quin punt
Tindre l'Església
Al davant
Sí, sí
Vol dir
Les campanes
És que l'Església
Està davant de casa seva
Allà mateix
Fent triangle
Tancat
Fent el triangle
Li hagués tingut tanta mania
Jo suposo que s'ha de fer
D'una casa a les afores
Cert, cert
Sí, sí
No hi ha dubtar
A més
Vé de bona família
Sí
Un cert sentit
Del deure
El tenia
I dels principis
El que passa és que
Bueno
Tenia una ànima
Àcrata
Que jo crec que era
Una contradicció
Per d'acord
Amb la seva formació
A la residència d'estudiants
Exacte
I després a França
Amb els surrealistes
Tot això es va alimentar
I li va fer un cos
En contra
Digues-se
De l'altre
Sí, sí, sí
Sens dubte
Sens dubte
Bueno
Buñuel
Sens dubte
És un director
Per tornar-hi
Perquè
Té obres
Molt importants
I que valdrà la pena
Parlar
Sí
L'únic
Si vols
Conclar
Només una pinça
Sí, i tant
I tant
Dir que
En el grau de degradació
Que es va produint
Dins del saló
Apareixen coses
Com l'incest
Perquè la relació
De la germana gran
Amb el noi aquell
Que és un tiquis-miquis
Que li posa nerviós
Que una dona
Es pentini
Només per davant
I deixi-la per darrere
Sense passar la pinta
És a dir
Aquestes coses
De persona malcriada
No?
I
La seva germana gran
Exerceix
Una funció
Com de protecció
Que es pot entendre clarament
Que allò
És un incès
Latent
Com a mínim
Bastant evident
Jo crec que en aquesta pel·lícula
Buñuel
Amb sotilesa
I fa sortir tot el catàleg
I fa
Exacte
Ara ho has dit
Sí, sí
Sense dubte
Surt de tot
L'intent d'assassinat
En massa més
No?
Vull dir
I sobretot la reflexió profunda
Que per molt alt
De molt alta casta social que siguis
Un cop et veus amenaçat
Pers totes les formes
I et tornes
Un troglodita
Efectivament
Sense diferència
De com reaccionaria
Una persona
De classe obrera
Sí, sí
Igual
Aquesta és una de les reflexions
Importants de la pel·lícula
Hi ha un atac
Contra tots els pecats capitals
Tots
Saps bé
És una altra obsessió
També de Buñuel
Sí, sí
Molt bé
Bueno
Estem a la segona part
I
I
El programa
Tal com han començat
Vol parlar del vell nord classat
I per tant
És un programa dedicat
Aquesta segona part
Al record de l'arribada
De els Indies Cri a Barcelona
Es va produir el 1992
Tot just
Avui
Fa 30 anys
Com hem dit abans
Els Indies Cri són una comunitat
Establerta
Al noroest
De la regió de Quebec
Tocant de l'abadia de James
La nació Cri
Ocupa més de 600.000 quilòmetres quadrats
Una extensió
Com la de França i Bèlgica
Juntes
L'any 1992
Entre les nou poblacions
Que formen
El conjunt del seu territori
No arribaven
A 10.000 habitants
Actualment
La xifra
S'acosta
A 23.000
Nosaltres vàrem entrar en contacte
L'Eduard Amuru i jo
Amb ells
L'any 1990
A través de la Clara Valverde
I gràcies
A l'amistat
Que teníem
Amb els seus pares
Pilar i José María Valverde
El poeta traductor
I catedràtic d'ètica
De la universitat
Així
Es va constituir
Amb l'Eduard
Amuru i jo
El grup de suport
Als Indies Cri
De Quebec
I a partir d'aquí
Es va anar treballant
Per fer unes jornades
El mes de juny
De 1992
En plena efervescència
A Barcelona
A nivell mundial
En plena efervescència
De la ciutat de Barcelona
A nivell mundial
En motiu
De les Olimpiades
Bé
Eduard
Sí
Podem
Explica'ns una mica
Com explicaves molt bé
Com va anar
Aquesta setmana
Fa just 30 anys
Que Barcelona
Avançava sense aturador
Cap a les 25 anys
Olimpiades
De l'era moderna
Faltava un mes
Per la seva inauguració
I la maquinària
Estava en plena tensió
Les autoritats municipals
Pitxaven l'accelerador
De l'organització
Per tal
Que tot estigués a punt
Malgrat això
Un grup d'indis
De la tribu dels Cri
De Quebec
Pujaven
Per la Rambla
De les Flors
Portant a Colli B
Una canoa
Anomenada
Odaiac
Amb la que
Havien desembarcat
Feia uns minuts
El moll de Colón
500 anys després
De l'arribada
Dels europeus
A les terres americanes
I venien
A recordar-nos
Ho portàvem
Amb una pancarta
Que els acompanyava
El futur de la terra
És el nostre futur
Penseu que
Davant de l'actual
Inquietud
Sobre les qüestions
Mediambientals
Estem parlant
De fa 30 anys
I aquests personatges
Venien a donar-nos
Un toc d'alerta
Va haver-hi
Fins i tot
Un diari de Montreal
Que titulava
El tant tant ressona
Per les Rambles
De Barcelona
I aquest grup
D'indis
Cri
Van arribar
A la plaça
Sant Jaume
Amb la seva canoa
I van ser rebuts
Per l'alcalde
De Barcelona
I li van explicar
Quines conseqüències
Tindria
Per ells
Com a comunitat
Indígena
Però pel món
La construcció
De les
Més de 60 preses
Que volia construir
Hidroquebec
En la bahia
En els entorns
De la bahia de James
Aquestes
Pentants
Estaven destinats
A generar hidrogen
Que en aquell moment
La indústria
De l'automòbil
Alemana
Pensava
Tenia el projecte
D'incorporar
Com a element
D'automoció
Dels automòbils
I per tant
Això obria
Un mercat
Molt platòric
De diners
Què passava
En aquests estibus
Més enllà
D'aquest
Resum
Que us deia
Doncs que
Aquests
Embassaments
Que es anaven
A construir
Al seu voltant
Anaven
A cobrir
D'aigua
Les seves terres
I
Es anava
A produir
Un fenomen
Ja detectat
En una etapa anterior
Perquè això
S'estava parlant
Del projecte
De jenys vells
Dos
A la qual
Vull dir
Que hi havia
Un jenys vell
Sí
Jenys vell
Va ser
El 1975
I
Aquest
Com a conseqüència
D'això
La descomposició
De molta
Dels arbres
Que havien quedat
Colgats
Per l'aigua
Havia generat
Una
Una part
De mercuri
Que s'havia
Després
I això
S'havia incorporat
A través dels peixos
A la cadena alimentària
I això
A ells
Els preocupava
Perquè pensaven
En aquell moment
I la xifra
Que donava abans
Molt bé
El Pep
Sobre la desaparició
De la seva comunitat
Veien
Que estaven
Abocats
Més enllà
D'altres dificultats
Que hi havia
Per la zona
Que es tracta
Que és una zona
Extremadament
Freda
Moltes dificultats
Per el cultiu
Etc
Anaven a desaparèixer
Pensem que estem parlant
D'un espai
Que era més gran
És més gran
Que França
Per tant
Estem parlant
D'un espai
Molt important
I per què
Venen a Barcelona?
Venen a Barcelona
Perquè Barcelona
Són indis
Són indígenes
Però
Són molt llestos
I saben
Que Barcelona
En aquell moment
És un bon aparador
Estarà a punt
De començar
Les Olimpiades
I a més
Té la coincidència
Que fa 500 anys
Que Colom
Va descobrir Amèrica
Dintre dels actes
Que es van fer
En el moment
De l'arribada
El vicegran
Jefe
Que venia
En la canoa
Aquesta
Que es deia
Romeo Saganash
Va agafar
La seva bandera
Va posar el genoll
I va reproduir
Aquella imatge
Que tots havíem estudiat
En els llibres
Escolars
De Colom
Desembarcant
I dient
Que havia arribat
A la nova terra
Ell
Va fer un discurs
Va fer una ironia
Per això
Exacte
Va fer un discurs
Intel·ligent
Sí perquè va dir
Colom va arribar allà
I no sabia on havia arribat
Es pensava que havia arribat
A l'Índia
No, no, no
Diu
Nosaltres estem aquí
Sabem molt bé on som
Va ser l'Américo Vespucio
Que va dir que
Això és Américo
Américo
L'Odallac
A més tenia un significat cultural
Era una embarcació
Que era mig canoa
I mig caiac
Això és perquè
Aquesta
Comunitat indígena
Està molt a prop
Dels inuits
Que són
Els mal anomenats
Esquimals
Els esquimals
No es volen
Autodir esquimals
Ells mateixos
S'anomenen
Inuits
I
Aquesta canoa
Volia
Reflectir
Culturalment
Aquesta
Unió
De les dues cultures
Per combatre
L'atac
Al medi ambient
Com ha dit
Va dir
Que la canoa
Aquesta
Per què
Ens esteu escoltant
És de nou places
O sigui
Un que va marcant
El ritme
I
Quatre a cada banda
Remant
És a dir
Tenia una allarcada
La vam posar
A la plaça
Sant Jaume
I feia la seva
La seva patxoca
Impressionava
Ens va rebre
També
Ho vam organitzar
I
Va estar
Molt
Carinyós
I molt atent
Pasqual Maragall
Se li va fer un lliurement
Per part del vicegranjefe
D'un tambor
Que és emblemàtic
Dintre de la cultura
Cri
I el Pasqual Maragall
Li va donar
També
Un
Un
Covid
Un Covid
Que era
L'emblema
De los Jocs
De los Jocs Olímpics
És cert
Que a més
Aquesta canoa
Que va estar unes hores
Plantada davant
De l'Ajuntament
A la plaça
Sant Jaume
Va crear
Una certa curiositat
Per el públic
Que estava passant
Més enllà de la gent
Que s'havia incorporat
En aquesta mini manifestació
Per la Rambla
La gent que passava per allà
Es preguntava
Què era allò
Una cosa que cal destacar
Que jo crec que és important
És que
En aquest grup
De suport
En els Indis del Quebec
Una persona important
En què hi va participar
Va ser el
Joan Pere Vilaracans
El pintor
Ell ens va dissenyar
Un cartell
Que ens va regalar
Perquè ens poguéssim
Fer difusió
De les jornades
Bé
Jo crec que
Tota la nostra família
I amics
Van estar
Penjant cartells
Per Barcelona
Sí
Perquè
En vam arribar
A col·locar
Moltíssims
I una cosa important
És que va aparèixer
En aquells moments
La Vanguardia
Un dels diaris
La més tirada
I el va reproduir
En color
En color
A la portada
D'un suplement
Fa 30 anys
De ciència
Que és un número
Que guardo
Amb molt de cuidado
A casa
Perquè és curiós
Que la Vanguardia
El va reproduir
Exactament
En aquest suplement
També va cobrir
Els actes
De l'Ajuntament
Els va cobrir
TV3 també
Sí
Tenim una petita filmació
En el Telenotícies
Diguem
Per no allargar-nos
A molt molt
Vam fer
Algunes coses
Puntualment
Importants
Diguem
Ens van rebre
En el Col·legi
De Periodistes
Allà a la Rambla
Catalunya
On vam fer
Una roda de premsa
Acompanyats
Del Ramon Folch
Un ecologista
Reputat
Molt reconegut
En aquells moments
I a més
Estava
En vena
I escrivia
Molts llibres
En aquells moments
Parlant
De la problemàtica
Mediambiental
I després
Ens vam dedicar
A altres activitats
Els vam portar
A veure
Una exposició
Que hi havia
En el
Dipòsit d'aigües
Que hi ha
A la ciutadella
Estimada
Estimada Terra
Que es deia
Estimada Terra
I aquí
Ells
Els mateixos indis
Van disfrutar
Moltíssim
Perquè
Bueno
Nosaltres
Pensàvem
Innocentment
Portar-los a veure
El Llobregat
O el Besòs
Que són rius
I ells sempre parlen
Dels seus rius
Però
Quan els vam ensenyar
Alguna fotografia
Una mica
Reien
Això és un riu
Els seus rius
Fan que des d'una costa
A l'altre costat
No es regin
Semblen marx
Exacte
Hi ha una altra cosa
Que era molt curiosa
Parlant amb ells
És que ens deien
Hi ha una cosa
Que no entenem
De la vostra cultura
I és que
Tingueu que pagar
Per l'aigua
Sí
Diu
Nosaltres allà
Només hem d'agafar un got
I agafar aigua del riu
És que no
És incomprensible
Per un cri
Tindre que pagar
Per beure aigua
Tenien
Tenien unes
Va
Estem parlant
Unes explicacions
De la seva relació
Amb la Terra
Interessantíssimes
Per exemple
Ells
Un dels seus
Modus vivendi
Era la caça
Però no caçaven mai
Més
Del que necessitaven
I
A més
Un cop caçaven
S'ajonollaven
I
Donaven les gràcies
A la Terra
Que era la mare
Que ells consideren
Que els hi dona suport
Per
Haber-los concedit
La possibilitat
D'aquella caçeria
Que a més
També una cosa curiosa
Que ens explicaven
Era que
Moltes vegades
El que dirigia
La partida de caça
Ho havia somiat
És a dir
Ells confiaven molt
En els somnis
I molts d'ells
Deien que
Aquell dia
Sortirien
I caçerien
I caçerien
Unes
Patos
Que serien
Unes animals
En el bosc
I sabien
Prèviament
Deien ells
Quants en caçerien
I quants en necessitaven
I no
I no es passarien
D'aquí
Hi ha una altra cosa
Que jo recordo
També
Que ens va explicar
Un d'ells
Que
Ells
Anaven a caçar
Bé
A veure
El primer que s'ha de dir
És que a l'hivern
Allà
Ho tanca tot
Ho cobreix tot de neu
I a l'hivern dura
Des de mitjans d'octubre
Fins a l'abril
És a dir
Que estem parlant
De quatre mesos
Que
I activitat
I activitat
Llavors
Una de les coses
Que també
Ens xocava
Pel contrast
De cultures
És que ell deia
Vosaltres aquí
No coneixeu
Els arbres
Home
Si hi ha un arbre
Molt singular
Al pit de les tres branques
Una cosa així
I ell diu
No
Nosaltres allà
Coneixem tots els arbres
Anem
Anem
Anem a caçar
I sabem
Mira
Aquest és aquell
Aquest
És algo
És molt curiós
Una cultura
Ancestral
De sis mil anys
Vols dir
Individualment
Individualment
Cada arbre
El tenen identificat
Té un nom
Sí
Sí
Clar
Nosaltres
Hòstia
Al·lucines
Quan sents això
Això mostra
La seva relació
Amb la natura
I és
Absolutament
Diferent
Estem parlant
D'un poble
Que
Recorda'm
La data
Del
Monjo
Que va inventar
La seva llengua
1948
Fins llavors
No van tenir
No havien tingut
Escritura
Era
Transmissió oral
Sempre
Tot
I després
Clar
El típic
No
L'avi
Li ensenyava
El fill
I el fill
El net
I llavors
Això
Anava circulant
Les tres generacions
Es anaven reproduint
Ells tenien un principi
Que
Tot era
Transformable
O sigui
No deixen
Coses de pedra
Fetes
O almenys
Fins a llavors
No deixaven
Ells
Havien de tornar
Als seus fills
La terra
Com els havien deixat
Els seus pares
Llavors
No hi havia alteracions
I clar
També hi ha el problema
Que tampoc
Els hi podem seguir el rastre
Perquè no havien deixat
Pejada
A diferència
Per exemple
D'altres tribus
Que també s'anomenen
Cri
Que són de la zona
D'Alberta
Més cap a l'occident
De Canadà
Cap a Ontario
I cap a Ontario
Que aquests
Sí que ja tenen
Uns altres principis
I unes altres creences
Ells donaven poca feina
Als arqueòlegs
No calies cavar res
Perquè no trobarien
Gaires vestes
És veritat
Que això va tenir
Un acte
Que vam fer
El diumenge
Dia 21
Al matí
Que vam anar
En unes jornades
Que havia organitzat
Un grup
Que es deia
Acció Ecologista
I ells van anar allà
I havien participat
En la cimera de Río
Que va ser una cimera
Molt important
En el tema
Del medi ambient
I ells van presentar
En aquell grup
El seu informe
Però d'afós d'això
Havien volgut
I els vam organitzar
Una trobada popular
En el pati
De l'antiga Espanya Industrial
Allà al costat
Allà al costat
De l'estació de Sants
I allà
Ens vam
Introduir molt
En la seva cultura
Ens vam fer
Fer un gran cercle
La gent
Ens donés les mans
Perquè ells consideraven
Que el cercle
Era la millor manera
Que les relacions
Entre les persones
No tinguessin prevalència
Diguem
No hi havia algú
Que manava
Sinó que tots
Erem iguals
I ens donàvem la mà
I tal
I
Amb l'ajuda
De la traducció
Simultània
D'un fill
Del Josep Maria Valverde
El Willy
Van
Explicar-nos
Contes
O sigui
Algunes d'aquestes coses
Que estem explicant
De la seva cultura
Ens les van explicar
En format
Conte
Breus
No ser
No seren
Mitenàriament
Molt densos
Si no
Els cindis
Hi ha una cosa
Que és molt curiosa
Són
Així com els inuit
Són uns indis
De metro cinquanta
Aquests no
Aquests són uns indis
De metro vuitanta
Tranquilament
I corpulents
I tal
Però
Amb el tracte
Amb el tracte a prop
Són molt divertits
Sempre estan rient
Té una aparència
Molt feliça
I hi ha
En canvi
Hi ha una cosa
Que a mi em va xocar molt
I és que
Ens deien
Un indi cri
Pot anar amb un altre
I poden estar caminant
I poden estar a migdia
I no parlar
Més que quatre paraules
Perquè un cri
Només parla
Quan té realment
Algo que dir
Parlar per parlar
No
Amb la nostra cultura
No
És que no existeix
O sigui
Saps aquelles coses
Que
Et xoquen
No?
Perquè
Estan plenes de sabidoria
En realitat
No?
Bé
Sí
T'han anat
Completament diferent
Efectivament
Com ens hem anat fent
Nosaltres
A l'Occident
Quan van arribar
El primer dia
Van arribar a l'hotel
El Pep els va anar
A esperar a l'aeroport
Jo els vaig esperar a l'hotel
I ens vam ajuntar tots
I quan
Ja s'havien instal·lat
En les seves habitacions
Van dir
I ara hem de fer una reunió
De coordinació
Van sortir tots
A les habitacions
I en el passadís mateix
Ens vam seure tots a terra
I vam començar a comentar
Les coses que faríem
El dia següent
I jo recordo perfectament
Que en aquell moment
Vaig expressar
La meva preocupació
Perquè en un dels dies
Havia de
De parlar
I dirigir-me
Al públic
Explicant alguna cosa
I
Amb això que deia
El Pep ara mateix
Em van dir
No, no
Preocupis tu
Parla com et surti del cor
I ja et sortirà bé
No
No cal que t'ho preparis
Perquè jo
Tinc la tendència
A escriure prèviament
Com fem molt
La gent que
Intentem no dir totteries
I volem
Explicar-nos
Amb una certa
Coherència
I estava preocupat
Perquè no acabava de trobar
El que diria
I ell
Això com deia perfectament
El Pep
No et preocupis
Tu
Parla com et surti del cor
I ja està
Ja ho diràs
Són coses que
Com també assenyalaves tu
Ens demostren
Que hi ha una
Estem convivint
En un món
En el que
Malgrat els ordinadors
Els viatges a la lluna
Etc
Hi ha
Unes comunitats
Que
Sense
Allunyar-se d'això
Perquè ells també fan servir
L'ordinador
I aquestes coses
Però tenen
Una manera
Culturalment
De relacionar-se
Amb la terra
I relacionar-se entre ells
Completament diferent
Però això ho mantenen
Diguem-ne
Ho mantenen
De l'any 92
Ara ha plogut molt
I és evident
Que el món
Occidental avançat
S'ho està menjant tot
Ho mantenen bastant
Tot i que
Curiosament
Per exemple
Tenen molta prevalença
Malalties
Que són
Ells consideren
Molt occidentals
Per exemple
La diabetis
Ells no menjaven
Coses dolces
En la seva cultura
Normal
En canvi
Arriba
Aquesta transformació
De la societat
Apareixen els supermercats
Beuen coca-cola
I tot això
Els hi té un efecte
Traurell
Jo guardo a casa
Fulletes escrits
En llengua acrí
Que sóc incapaç
De llegir
Evidentment
Perquè té
Aquests caràcters estranys
Però que em van explicar
I m'ho van escriure
A sota
Dedicats
Precisament
A la precaució
Que s'ha de tenir
Pel tema de la diabetis
Una cosa
Que és molt coneguda
Diguem-ne
La possibilitat
De tenir ferides
Als peus
I ells van descalços
Moltes vegades
I l'importància
Que tenien per ells
Aquestes precaucions
Perquè no tenien
Enfermedades
D'aquest tipus
I ara les tenen
Vull dir
També
Contestant la pregunta
Que feies tu
Ignasi
S'ha de tindre en compte
Que hem parlat
De més de 600.000
Kilòmetres quadrats
I 9 comunitats
I aquestes comunitats
Entre elles
Només tenen
Un sistema
De comunicació
AirCri
Una companyia aèrea
D'ells
Perquè les distàncies
Són tan grans
Home
I a més a més
Durant molta part
De l'any
Franci Bèlgica
Junts
Sí, sí
Efectivament
Bé
Llavors el que vull dir
És que
Per més
Que hi pugui haver
Gent
Jove
Que ja viatgin
I vagin
Coneixent
Una mica
On
Com que
Com que
Com es diu
La ciutat
O sigui
Quebec
I l'altra
Montreal
Montreal
Montreal
Sobretot
Que hi tenen
Molta tendència
A anar-hi
Clar
Montreal
És molt cosmopolita
I alguns
Ja estudien
Ja dic
Que els seus coneixements
Els tenen
En anglès
I tal
Llavors
Alguns
Pot ser
Que es quedin
A la zona
Diguéssim
Ja
Més
Occidentalitzada
No
Però
Els que segueixen
La tradició
Aquestes distàncies
I això
I a més a més
El fet
Que tenen
Recursos
Sobretot
Econòmics
Jo crec
Que fa que
El que vulgui
Vagi continuant
Una mica
La tradició
No
I és una mica
El punt
En què
Està la cosa
Ara
A mi
De tot el que
Plantegeu
El que em preocupa
És
Bé
El tema
De les presses
No
En el sentit
Que
Bé
20 anys
Després
Deuen haver perdut
Territori
Sí
Han perdut
Territori
A canvi
De diners
I això
Ens porta al dilema
No
De sempre
De
De
De
De l'evolució
De vegades
El preu
Que implica
No
Que és
Entre cometes
Però la destrucció
En aquest cas
Podem pensar
En la Massònia
Per exemple
Exactament
A més
I es tenen molts contactes
Amb la gent de la Massònia
Sí, sí
Però a més a més
La destrucció
D'una cultura
Sí, sí
Totalment
Totalment
Que és el que està passant
En moltes cultures
Estretes
Que són molt concretes
De la Massònia
Que desapareixen
Senzillament
Sí, sí
Són aniquilades
És a dir
O la voluntat
D'eliminar-les
En aquest cas
Jo crec que
Aquí
Em dóna la impressió
Que el que imparaves
Més aviat
L'interès
Econòmic
Sí
I mira
I si hi ha
Un dany col·lateral
Que és la pèrdua
D'una cultura
Doncs mira
Però
El que sempre m'ha sorprès
És aquesta voluntat
Direct o indirectament
D'acabar amb altres cultures
No?
Vull dir
Bueno, això és
Anem a exemples ben a prop
El monstre econòmic
El monstre econòmic
I tant
Diguem-ne
Ells
El seu enemic principal
No deixa de ser el capitalisme
Com a forma de producció
Diguem-ne
Vull dir
Bueno
Són uns clients
Tenen supers
En canvi
Hi ha una certa resistència
Continuen intentant viure en cases de fusta
Per el que hi visen a la seva web
I tipis
I tipis
Sí, sí
I fan
Continuen fent cerimònies
Molt tradicionals
Per exemple
Amb les aurores
I amb el caminar fora
Per exemple
Els nanos petits
Quan arriben a una certa edat
Que ells consideren
Que ja poden començar
A fer la seva vida
Pel seu costat
Fan una cerimònia
En la qual
El nano el vesteixen
O la nena
D'una determinada manera
I aquell dia
Amb una certa solemnitat
Dóna un pas a fora
De la tipi
I és acollit
Pels restos
De la tribu
Que una certa essència provisional
Per dir-ho així
La continuen tenint
La mantenen
D'allò de
Sí
De totes maneres
A nosaltres
Particularment
Ens preocupa
L'evolució aquesta
Perquè
Creiem que estan molt amenaçades
I l'exemple
De l'Amaçònia
És claríssim
I després
Tu has dit molt bé
El tema dels diners
És llaminet
I compra voluntats
A vegades
És el que destrueix tot
Efectivament
És el que destrueix tot
Bonyuel
És Bonyuel
I el capitalisme
Els capitalistes aquests
Amics
Ens queden
Ells sí que són
L'Àngel Exterminador
Exacte
Exacte
És un bon exemple
L'Àngel Exterminador
És una conclusió
Una conclusió
No és deu
Sinó que són ells
Que s'han conversat
Una conclusió
Que suma
Els dos conceptes d'avui
Sí, sí
Molt bé
Ens hem d'acomiadar
Fins la setmana que ve
Ens queden moltes coses
Perquè
Podríem haver parlat
Tenim uns amics canadencs
Que van estar
A casa d'ells
Ens van rebre molt bé
I vam passar
Una vetllada preciosa
El David Fulton
I la Rosa
I la Glòria Montero
Bé, el Joan Pere Vilacans
Ja n'han parlat
En fi
Hi ha una sèrie de gent
Que es va involucrar
I que també
Van treballar molt amb això
Va ser