Cinema sense condicions.
Bona nit. Avui, que és dimarts, com tots els dimarts de 8 a 9 del vespre, estem aquí amb vosaltres,
Cinema sense condicions, per parlar de cinema, sense condicions, si podem,
i parlar-vos del que ens ha agradat, del que no ens ha agradat, del que hem vist,
del que ens hagués agradat que ens agradés, i a vegades no ha passat,
en qualsevol cas de cinema, del cinema que es veu a les grans pantalles,
que encara és el cinema que ens agrada, però també del cinema que es fa amb altres versions,
perquè tot pot canviar i tot canvia.
Avui tenim entre nosaltres, com a convidada, Belén Funes,
la multipremiada directora de la hija del ladrón.
Bona nit, Belén.
Hola, què tal?
Aquí estem.
I també tenim el coguionista, que també està amb nosaltres.
Bona nit.
Hola, bona nit.
Marçal Cebrian.
Molt bé. Hola, Marçal.
Què tal?
Ens agradem de tenir-ne entre nosaltres i de poder-te parlar i que ens expliquis com ha anat aquest guió,
què ha significat per vosaltres i com l'heu elaborat i arribat fins al final, també com heu arribat,
perquè no puc estar-me de felicitar-vos, de felicitar-vos perquè,
per la valentia d'haver llançat una pel·lícula d'aquest calibre,
perquè una primera obra és sempre difícil i arriesgada,
en qualsevol sentit i s'hi surt bé especialment.
Per l'elecció dels actors, perquè això és un deu,
és uns actors, a mi m'han semblat un punt importantíssim d'aquesta pel·lícula,
una greta insospitada i valenta,
i clar, l'Eduard Fernández,
Eureta Fernández i Eduard Fernández, pare i filla,
que ja sabia molta més cosa d'ell i, per tant, no ens ha sorprès,
però tot i així fa un papel important.
Doncs per això sí que us felicitem
i també per la forma en què heu conduït, especialment la càmera,
amb intenció, amb voluntat d'explicar una història,
de ser compartida i amb voluntat de dins a coses
i suggerir-nos moltes d'altres.
És de tot això que parlarem,
de les vostres intencions futures,
de per què heu arribat aquí, també ens agradarà saber-ho,
i quins són els vostres gustos i preferències
dins d'aquest món que és tan gran i tan immens com és el cinema.
Com sempre, bona nit, Pep.
Hola, bona nit.
Aquí estem per parlar de cinema,
encara que em dius que no has vist massa cosa per raons personals,
però que la setmana vinent...
Bé, he vist una pel·lícula, però la podem deixar per la setmana que ve
i donar preferència als convidats.
Molt bé, si ets...
Sí, vaig veure Divino Amor,
és una pel·lícula brasileña de Gabriel Mascaro
i és una pel·lícula curiosa
perquè la primera cosa és que no sembla brasileña.
Té un ritme molt diferent,
és una proposta molt curiosa,
tracta el tema de la fe i de la fe religiosa.
De la fe religiosa?
Sí.
Però ho fa d'una manera molt especial,
que ho comentarem.
Vale, d'acord.
Té una pel·lícula molt interessant,
Gabriel Mascaro, prèvia,
que es diu El toro de neón, de neón bull.
No l'he vist.
Molt, molt, molt interessant,
acercat del gènere de la masculinitat.
És que és un tipus molt curiós.
Sí, sí, sí.
I que té, ja dic, un cine muy personal,
me parecia.
Molt bé, doncs la comentes i diem bona nit a l'Andrea,
que ens condueix el so,
ens el controla i ens ajuda sempre.
Bona nit, Andrea.
Doncs, si vols, comences.
Sí, sí, ja que havíeu començat aquest diàleg,
perquè jo d'aquest director no en sé res,
i, per tant, em sembla bé.
No, jo el que volia començar avui
és el 25è aniversari de la mort d'Ovidi Montlló.
Jo vaig tindre la sort de conèixer-lo
i de fer-li fotografies.
Llavors, sempre em va semblar...
tinc tota la seva obra,
el vaig seguir molt,
i per mi sempre ha sigut un referent.
Llavors, volia començar fent un recordatori
des del programa,
i per això he portat un CD
de l'obra completa d'ell,
que ara ens posarà...
Has fet una tria, Pep?
Una cançó, no més,
que, a més a més,
crec que va molt bé per la pel·lícula vostra.
À la vida.
À, no, claro.
À la vida.
À la vida.
À la vida.
À la vida.
Quin polar més gran que duc
a dins del meu poc cos,
quin raix de foc que senc
a dintre d'ell.
Que fort, que bufa el vent,
aquesta nit suau.
Que coses més estranyes
que passen a prop de mi.
Què passa aquí on sóc,
que tinc regust de res.
Vaig i anem passant,
anem i vaig passant,
vaig i anem compartint,
sense cap novetat,
a poc a poc els minuts,
a poc a poquet l'hivern,
tots passant un camí,
havent-ne tants i tants,
i tantes coses més
que neixen cada instant.
À la vida.
Encara espero tant de tu
que esperen mort amb tu.
Encara espero tant de tu
que esperen mort amb tu.
mil trencaments de viure,
mils i mils d'enemics,
tot contra tota vida,
cops amagats,
muntanyes de paranys,
enganys i més enganys,
paraules sense lletra,
imatges sense vida,
i un arma prop la mà
pel que passi demà.
esperem tant i tant de tu
que no mate el meu cos,
segueix com tots.
Esperem tant i tant de tu
que no mate el meu cos,
segueix com tots.
Un pensament, però,
per aquells que hi estaran,
junts a tots i tots junts,
per aquells que ara estan tan lluny,
però tan prop,
tan a dins de nosaltres,
aquells que fan possible,
l'esperança de viure,
morint a cada instant,
un dia qualsevol,
serà la vida i tots,
serà la vida i tots.
Per tant i tantes coses més,
seguim,
us esperem.
per tant i tantes coses més,
seguim,
us esperem.
canta la vida plena,
des de la vida buida,
tanca els ulls,
baixa el cap,
la sang em puja al cap,
i el cor em diu que sí,
el cervell diu que sí,
i tot em hi és un sí,
que mai no acabarà,
canta la vida sí,
canta la vida sí.
sí,
sí,
sí,
sí,
sí.
Molt bé, bueno,
un can a la vida de l'Ovidi,
ell va escriure la lletra
i la música és de tot i soler.
A veure,
l'Ovidi,
generalment,
per mi,
és un referent ètic,
ho va ser durant la vida
i ho segueix sent
després de 25 anys de haver mort,
però l'Ovidi,
ja que estem a Cinema Sense Condicions
de Ràdio 2B,
va ser un home polifacètic,
de fet,
ell va començar al COI
als anys 60
fent teatre,
d'aficionat.
Després,
va vindre a Barcelona,
va viure,
quasi sempre
al barri
d'Alt
de Gràcia,
tocant el Parc Güell,
Carres Ostres,
i
és un home
que es va
integrar
a la ciutat,
també
va fer amistats
i va començar
a treballar
amb,
o col·laborar
amb teatre,
i a l'acte
es va apuntar
amb el grup
dels 16 jutges
de la nova cançó,
arriben a ser
un dels importants
dintre de la nova cançó.
Va publicar
13 discos,
després,
va anar passant
cap al teatre,
amb el teatre
va col·laborar
amb el grup
d'Adrià Gual
i amb la companyia
de Núria Esper,
va treballar
amb més de 30
peces teatrals,
i
del teatre
va saltar
al cinema,
i amb el cinema
va col·laborar
més de 50 pel·lícules.
De les 50
algunes
eren
col·laboracions
i pel·lícules
d'aquelles
que en podríem dir
alimentícies,
es tenien que viure,
però
també és veritat
que va estar
en una sèrie
de pel·lícules
i sobretot
si agafem
la nòmina
tant de directors
de teatre
com
de poetes,
perquè va donar
visibilitat
a poetes
molt importants
com Vicent Andrés Estelles,
com Salvador Espriu,
com Josep Maria de Sagarra.
Després,
en teatre,
va fer peces
de l'Orca,
va fer peces
de Núria Esper,
en cinema
va fer
la famosa
Fortivos,
que és una pel·lícula
que és un referent
en aquell moment.
El cine
interessant
estava dominat
pràcticament
per Saura
i Berlanga
i aquí,
veurà,
va posar
el peu
molt fort
i realment,
crítica i públic,
ho va valorar
i a partir d'aquí,
la seva nòmina
de col·laboracions
estan a Missas
i Sassmendi.
O sigui,
tot el que seria
un referent
del cinema
espanyol
dels anys
70,
80,
70 i començament
de 90,
estaria en alguna banda,
aquí,
el Jorge Grau,
per exemple,
també va fer una pel·lícula
amb ell,
Jaime Camino
va fer una pel·lícula amb ell,
és a dir,
va tindre una col·laboració
important.
Per tant,
queda aquí
el nostre homenatge
a la figura
i a la memòria
de l'Ovidi
que per sempre
serà amb nosaltres
i jo crec que
farem bé
de fer record
i posar-lo
a disposició
de les noves generacions
perquè realment
era una persona
d'aquelles
que tenien
una capacitat
de treball
i d'entrega
i de versatilitat
i versatilitat
i a més
d'una manera
bastant desinteressada
col·laborant
sempre amb tothom,
no tenir un no per ningú
i bueno,
i després
aquesta actitud
i ara
enllaço amb tu
davant de la vida
o sigui,
ell fa un cant
a la vida
i d'alguna manera
la protagonista
la Sara
és també
una noia
que independentment
de tot
amb totes les frustracions
que ha pogut tenir
no té ni temps
per frustracions
ella té que tirar endavant
i tira endavant
i la càmera la segueix
i ens la mostra
de la pel·lícula
de la Belén Foganès
sí
molt bé
molt bé
tu tenies una pel·lícula
la comento
una mica de pressa
és la camarista
la camarista
que és una pel·lícula
mexicana
del 2018
la directora
és Lila Avilés
i està interpretada
per Gabriela Cartol
una grandíssima interpretació
és la història
d'una dona jove
té un 20 i pico d'anys
que treballa
en un hotel
de luxós
de la ciutat de Mèxic
i que neteja
les habitacions
i la directora
d'aquesta pel·lícula
utilitza
aquest personatge
que segueix
i
des de tots els angles
des del darrere
perquè
per fer que l'espectador
visqui
el que pretén
ensenyar-nos
i la vida
d'aquest personatge
i
ens explica
els dies
les hores
moltíssimes hores
que es passa
dintre d'aquest hotel
amb l'entorn
que té
l'entorn que té
són altres persones
com ella
que treballen
en funcions semblants
i després
quan va a les habitacions
en alguns casos
que s'hi troba
està molt triat
el que es troba
a cada habitació
perquè
la directora
ha triat
des dels que
la ignoren
i que
ni tan sols
és una
persona
amb la que
entablar
qualsevol
mena d'intercanvi
personal
que no existeix
senzillament
fins
als que
la tracten
com
surt un personatge
que és una dona argentina
que està amb el seu bebè
i ella que té
un fill de 4 anys
que no apareix mai
en la pel·lícula
ella sempre truca
ella és una
absoluta
viu una solitud específica
amb el seu món
i truca
a la persona
que cuida
el seu nano
que té 4 anys
és mare soltera
i per tant
ella viu
en funció
d'aquesta història
els diferents
els diferents moments
que va trobant
a les diferents habitacions
amb problemàtiques
triades
els companys
que
que
l'ajuden
o
li fan trampa
és tot el món
que recull allà
i la seva frustració
ella té la frustració
l'ambició
un tipus d'ambició
petit
però
però el que porta
el cor
d'ascendir
literalment
ascendir
perquè econòmicament
pujar
a pisos
més alts
significa
millors propines
i per tant
més diners
i per tant
és un ascens real
no és un ascens
només
que va al pis 42
que és el de més prestigi
i que va
i va
la high society
que arriba
és
a més a més
que significa
una entrada absoluta
de diner
que és la seva realitat
per tant
no és somiar només
és realment viure
per això
això està molt ben vist
és una pel·lícula
explicada
lentament
és una pel·lícula
que
parla de la solitud
parla de la precarietat
parla de l'abandó
i parla
de la facta
d'expectatives
tot això
amb una
càmera
que
va explicant
lentament
i que
el receptor
que l'observa
pot analitzar
una pila
de detalls
estranyament
sutils
però molt i molt
ben trobats
la pel·lícula
aquesta
se va presentar
a Toronto
és una pel·lícula
vosaltres em deia
la Vilena
em deia
que coneixíeu
el
el productor
no?
sí
per què el coneixíeu?
perquè és
Pau Brunet
que és
bueno
él trabajaba
aquí en Barcelona
antes
es uno de los productores
de 10.000 kilómetros
por ejemplo
y ahora vive en Estados Unidos
en Los Ángeles
tiene ahí una productora
que se llama
La Panda
i vosaltres
l'havíeu conegut aquí
i no
yo la había conocido
porque Pau
estaba trabajando
en el equipo de prensa
de mi película
en Don Hostil
entonces allí
le conocí
por primera vez
es un ser
totalmente extraordinario
que se sale
de cualquier mapa
que haya dibujado
en el mundo
segurament
perquè una persona
que produeix
pel·lícula
només pots pensar
que té
mente propia
sí
és un tipo
a banda
d'economia pròpia
perquè si no
tampoc te la jugues
o no sé
bueno
esta película
es una película
que tiene mucha financiación
externa
seguramente
es un tipo
muy inteligente
que creo que
lo que ha conseguido
es
a través de una película
tan pequeña
como La Camarista
y tan humilde
colocarla
pues por ejemplo
que acabes siendo
una de las películas
representativas
del cine mexicano
y el entry
si no me equivoco
para los Oscars
i va
exacte
va anar
als Oscars
no va anar
pero va ser
la película
va ser
va anar
per
Mèxic
Mèxic
va anar
entonces conseguir
con una película
tan pequeña
algo tan grande
tan minúscula
dice de Pau
que es como mínimo
un genio
un genio del riesgo
un genio del riesgo
es una persona
que se'n va anar
a Los Ángeles
sense res més
que la idea
que tenia molta gent
d'anar allà
a veure què passava
però
lligat amb el cinema
suposo que hi havia
sí
la idea era
aquesta idea mítica
de Hollywood
però ell se'n va anar allà
va muntar la seva productora
i es dedica
molt bé
a fer aquest tipus de pel·li
que no va ser fàcil
la seva aposta
per un cinema
diferent
digués
de continguts
sí
sí
doncs
clar
jo l'he vist
al bolitxe
ve aquí també
al cinema baix
o sigui que
té circuit
clar
les pel·lícules
que van a festivals
és el seu ingredient
més potent
perquè
és la raó
inicial
de volar
per tant
ho han fet bé
ho han fet bé
això
i per tant
jo l'he vist
al cine
val més
també estava
ha tingut un cert recorregut
perquè el que passa
actualment
és que les pel·lícules
a cartellera
estan poquíssim
estan poquíssim
i per tant
la distribució
és un problema
és un problema
i sobretot
a Hispanoamèrica
és un problema
molt i molt important
i encara a Mèxic
és un estat potent
però
quan tu veus
pel·lícules
que venen
de llocs
petits
que surten
amb dificultat
clar
Argentina
potser
Brasil i Mèxic
són els que aguanten
però els petits
no poden aguantar
és molt difícil
és que cada setmana
s'estrenen
moltes pel·lícules
moltíssimes
i la setmana que ve
en vindran moltes més
molt interessants
ha vist també
algunes
tant de bo
la gent
les anés a veure
i es mantindrien
la mitjana
la mitjana
que tinc
és de 8 o 10
la setmana
passes de premsa
ell que va
totes
sí sí
és un aluvión
per força
després
la distribució
ha de estar col·lapsada
i llavors
hi ha una renovació
constant
però és que
a més a més
la quantitat
de cinemes
que han tancat
què me'n dieu
clar
això és una pena
és una pena
això és lo que decíamos
que el paradigma
està canviando
pero lo que no podemos
decir todavía
es si está cambiando
para bien o para peor
esto habrá que ver
y habrá que valorarlo
en unos años
sí
clar
però
no sabem mai
el que vol dir
para peor
en tot cas
hem de jugar
a aquest barco
això és la realitat
però
perquè per això
dic que
les plataformes
també naixerà
de les plataformes
una altra cosa
ni que sigui
alguna selecció
n'estic segura
d'això
no pot ser
que això
s'apagui
d'aquesta manera
aquest món
que tenim
actualment
tan individualista
que tothom veu
les coses
amb la seva pròpia pantalla
amb el seu propi món
i amb el seu propi esquema
ja es veu
que això
és
és tan fàcil
és tan fàcil
que és
i per tant
trobes
que el cinema
amb pantalla gran
i a les fosques
i com l'hem dit
sempre
té més dificultats
sí
jo me quedo
que jo
me quedo
que jo
que jo
que jo
que jo
que jo
que en un sistema
en el que
tan frágil
como el sistema
cinematográfico
como el sistema
de la exhibición
cinematográfica
no hace falta meter depredadores.
Depredadores casi no hace falta
meterlos en muchos sitios, te diría.
Entonces, bueno, pues yo me pregunto esto,
si la camarista la hubiera hecho una plataforma,
si las películas que más me han gustado este año...
La de laxemismo.
La película de Lashes, si la hubiera hecho una plataforma.
Es extraordinaria.
Si la película de Els días que vindran,
que me parece una película extraordinaria,
la hubiera hecho una plataforma.
O sea, esto es lo que yo me pregunto.
Hay que esperar que sí.
jo tendría a pensarlo
porque por ahora no se abren cines.
No?
Algun de tant en tant, veus que algún boig diu
hem recuperat una sala.
Poseu-nos, sí.
Bueno, de totes grans, el cinema baix d'aquí de Sant Feliu
es tancava.
Bueno, es va tancar.
El va agafar una associació
de Sant Feliu i l'Ajuntament se'n va fer càrrec
i és una cooperativa i funciona amb voluntariat i cooperativa
i fa estrenes en aquest moment...
Sí, molt bé.
Fa estrenes al dia
i ha aconseguit una distribució potent
i la gent i fa fòrums i porta els directors
i els directors parlen i expliquen.
I hi ha un diàleg relativament viu
entre el que un fa i el que un propaga.
Clar, i han evolucionat bé
perquè han pogut canviar les màquines de projecció,
que també és una inversió important, aquest tipus de coses.
Aquest dimarts vinent no l'altre
ve el que condueix al cinema baix
perquè fan mostres
i ara fan el cinema iberoamericà
i van fer el cinema asiàtic, que va ser magnífic.
Vull dir que sí que hi ha espurnes de coses d'aquestes
no generalitzades, però sí que hi ha espurnes.
Bé, això és el que s'ha de fomentar, no?
Per això en parlem.
L'interès pel cinema
donant a la gent la visió del que es fa aquí
col·laborant amb ells també
fent-ho participatiu
és el que interessa.
Jo el que espero...
Clar, les sèries al final
el ritme de consum és tan diferent
que no té tant a veure amb el cine
llavors jo espero que l'acte d'anar al cine
i que s'apaguin les llums
i...
Aquesta màgia continua sent...
Perquè si vas a veure un drama
doncs pots plorar més a gust amb les llums apagades
i si és una comèdia
quan la gent es riu
tu rius molt més si la veus al cine
No, això és evident.
Això com a mínim que no es perdi.
Això és evident
Lluites contra la possibilitat de parar
aturar, aturar, parlar de no sé què
agafar el telèfon, tornar i continuar
que és una forma mal dita de veure cine
També hi ha gent que va al cine amb el telèfon
Tothom va amb el telèfon
No, hi ha gent que mira el whatsapp
i mira el telèfon quan està al cinema
Perquè clar, això es nota molt
perquè està fosc
i de sobte veus que surt una llum blanca
Sí, sí, sí
Doncs acaso ho fan més còmodament
Sí
Evidentment
És la comoditat la nostra perversió
Total
Saps?
Sí, és el golpe de clic
el hecho de que ya ver algo
sea tan fácil
Es como lo que dicen
lo que es Wikipedia
Por ejemplo, antes tenías que hacer un trabajo
y yo me tenía que ir a la biblioteca de mi pueblo
Pues ni te cuento nosotros
Claro, imagínate
Me tenía que ir a la biblioteca en la Larousse
en el Atlas Mundial
Buscar y pensar y fotocopiar
Y copiar
Oh, fotocopiar
A veces ni eso se podía ver
Las enciclopedias de antes están en los containers
Sí, no quiero decir que un tiempo pasado siempre sea mejor
No, no hay que decirlo nunca
Porque a mí la nostalgia tampoco me gusta
Pero sí que es cierto que ha cambiado
Era de otra manera
Ha cambiado el canal
Se ha transformado
Entonces ahora tenemos que decidir
cómo se equilibra
en qué balanza se pone
Muy bien
Entonces, primero vamos a hablar de ti
¿Te parece bien?
Hablar de vosotros
Estoy cansada de hablar de vosotros
Bueno, en primer lugar
Bueno, te lo haremos fácil
En primer lugar
Te lo haremos fácil
Aquí sí
Agradeceros vuestra presencia
Sí, sí
Nada, nada, nada
Es un placer teneros aquí
Es un placer
Y estamos contentísimos de que
A pesar de que hablamos de todo esto
que estamos hablando
de las plataformas
Estamos contentísimos de que se haga cine
del clásico que nosotros conocemos y valoramos
Y por tanto, gracias también por esto
Yo el otro día pensaba
Este circuito que está haciendo ahora Gaudí
Que no sé cómo
Al cicla Gaudí
Al cicla Gaudí
Está bien esto
Porque hay muchos sitios pequeños
que están montando
los centros civics
O instalaciones acopladas
Que ven cine
De forma clásica
Si no
Allí también
En cualquier sitio
En cualquier sitio
Relativamente pequeño
La gente continúa viendo
La tele
Y solo ese
Es su ingrediente
De ver cine
Por tanto
A mí me pareció excelente
Ahora
Aquí
Aquí
Hicieron
Hicieron
La
Sí
La
La hija
Y ahora pasa
La inocencia
¿No?
La edad de la inocencia
La inocencia
La edad de la inocencia
És una peli d'escorsese
Sí, d'escorsese
Una altra història
La palerita
No, ara la passen
Em sembla un dia d'aquest
Sí, perquè la nostra va ser
La del mes de febrer
Sí, exacte
I ara la inocencia
És la del mes de març
Sí, sí, sí
I això té a veure
Amb el que dèiem abans
Clar, aquest tipus de cine
A vegades no surt
De les grans ciutats
Que és una mica
On hi ha el públic
Més majoritari
Per tant
És on surt a compte
Estrenar
Clar
I molts pobles
Si no de Catalunya
Ha mort completament
Inclús pobles
Que en tenien un destí
Per això
Que si no és d'aquesta manera
Doncs segurament
No els hi arribin
Aquestes estrenes
A mi em semblat
Estremament positiu
La xarxa
Perquè em vaig mirar
Per on passava
I recorren
Tota la geografia
Té molt recorregut
Més de 50
Més de 50, no?
Més de 50, no?
Més de 50, no?
Més de 50, no?
Sí, sí
Entre 50 i 60
Sí, sí
I per tant
Cada poble
S'ha inventat
I s'ha
S'ha mirat la manera
Com fa
Que aquest cinema
Es passi
I es passi
Monsertex
Sí, també té que ver
Con esta cosa, no?
Que decía él
Acerca de las iniciativas
No?
Pues esta és la iniciativa
De la Academia
Para que això succeda
Para que
Gente que habitualmente
Pues la hubiera tenido difícil
Para ir a ver
La Hija de un Ladrón
A los Cines Verdi
En Barcelona
O los Renoir
En los cines que fueran, no?
O en Barcelona estrictamente
Porque ya es
Claro
Entonces, de repente
Iniciativas como esta
Sí, me pareció muy positiva
A mí me hizo
Abren el entretejido vecinal, no?
De cómo se organizan las cosas
Para que sucedan
Me parecen positivas
Nosaltres hem fet
Algunes presentacions
I de repente
A pobles
En el circuit aquest
I clar
I us ha semblat interessant
Sí, tot el poble
Que venen allà
Perquè és una activitat diferent
És que
Aquest aspecte
És molt interessant, no?
Perquè és un
Tornar a recuperar
El fet de
Viure
Emocions
En col·lectivitat
I a sobre
Que quan s'encenen les llums
El que tens al costat
És el veí
O un conegut
O un amic
Que puja plorat
Com tu
I llavors
Per què no?
No, pots seguir
Pots seguir
Treballant sobre
I comentant sobre la pel·lícula
I descobrint coses, no?
O sigui
No tens que anar
Com la Carme l'altre dia
Explicant-la
Al sortir
Sinó que
Ja aquí
Ja s'estableix un comentari
De proximitat
Molt productiu
Em comentava això el Pep
Perquè el dia que vaig anar al Bolitge
A veure la camarista
Quan vaig sortir
Un senyor em va dir
Que li expliqués la pel·lícula
I bé
No sol passar això
Són serveis complementaris
És que donem els de cinema
Sense condicions
Una cosa
Per posar una mica d'ordre
A veure
Tenim aquí
La directora Vilain Flunes
Sí
I el guionista
Massal Cebrián
Es dos col·laboren
Ensemble des del principi
Ja
Des dos curs
Ja estàveu tots dos col·laborant
Probablement
Vau estudiar l'SCAG junts
Sí
Una mica
El origen de tot
Exacto
Molt bé
Jo per exemple
Em deixes que m'incís
Sí, sí
Perquè ho volia preguntar l'altre dia
Li volia preguntar al Sergi
I vaig oblidar
Què considereu
Entre l'SCAG
I la Pompeu
Que és els que estan fent
A nivell universitari
Aquesta feina
Vosaltres
Valoreu el fet
Que això hagi entrat
D'aquesta manera
A aquests dos llocs
O com
Què considereu
Fer cinema
Sí
Aquí
Des de l'SCAG
Abans
I la Pompeu
Ara
No era
Una
Una entrada
Des del món universitari
No tenia res a veure
En general
Un podia fer història de l'art
O un podia fer
Podia fer matèries
Que l'acompanyaven
A la seva pròpia formació
Però no feia
Aquesta formació
Com valoreu
Aquestes escoles
Vosaltres
Aquestes opcions
Doncs mira
Jo doi classes
En les dos
Ahora
Ah sí
En la Pompeu
Y en SCAC
Para mí
Son dos proyectos
En los que creo mucho
Son dos proyectos
Muy distintos
Entre sí
Eso es lo que te lleva
Muy diferentes
Pero que al final
Todos los dos
Tienen el mismo objetivo
Que es que el alumno
Se atreva
A coger una cámara
Y hacer una película
Entonces
Entonces en el caso de la SCAC
La SCAC es una escuela
En la que se potencia mucho
El oficio
El hecho de que la gente
Que asiste
El oficio como técnica
Y como artista
Y como artista también
Y como que también
Una técnica artística
Una técnica artística
O sea como el hecho
Hay algo ¿no?
En el hacer películas
Que tiene que ver con el arte
Pero hay una parte muy importante
Que tiene que ver con coger el oficio
Con saber solucionar situaciones
Y enfrentarse a ellas
Teniendo en cuenta
Que hacer una película
Pintar
O escribir una música
Se puede hacer solitario
Una película nunca
Se puede hacer solitario
Es un acontecimiento colectivo
Que no tiene nada que ver
Con el arte
Que significa
Cualquier otra especialidad
Claro
Yo creo que esta es la gran
Cosa de la SCAC
Yo no sé
Com sería abans
Suposo que
Grups d'amics
Que tenían ganes
Agafaban una cámara
Y probaban
Y anaven aprenent
Una mica
Sobre la marxa
Mira, yo lo que puc dir
Es que
Als años 70
Per exemple
A finals dels 60
Es parlava de l'Escola de Barcelona
Però bueno
O sigui
L'Escola de Barcelona
Era l'etiqueta que es posava
Quan ja hi havia
3 o 4 pel·lícules
De Pere Portavella
D'Antonio Drobe
Que
Anaven fent cinema
I llavors
Com que era un cinema
Fet aquí
Bueno, pues
Escola de Barcelona
Però
Ja Maria Forn
Per exemple
Un altre
Jordi Grau
També
Però
No era primer l'Escola
Com és aquest cas
I després el producte
Sinó que
El producte final
Donava
Origen
Per entendre'ns
I aquesta pel·lícules
No, és de l'Escola
Clar, jo crec que això
És molt més racional
O sigui
Comencem primer
Per tindre
Els principis tècnics
I bàsics
I a partir d'aquí
Desenvolupem el coneixement
No?
I entonces
Cada un
D'acord amb la seva sensibilitat
I entre l'Escola
És el que anabas a dir
Tu, la diferència
Sí, jo crec que en aquest sentit
Es una escuela que tiene su raíz en el oficio
I en aportar a los alumnos un conocimiento artístico que puedan aplicar en el oficio
Y creo que en el caso de la Pompeu es una escuela más teórica
No sé, más, sí, esto, más teórica
Más
Por el tipo de profesorado
Por el tipo de profesorado
Y también pues por el tipo de, fíjate en las películas que han salido de la Pompeu
Son películas como que pivotan acerca de un concepto
Son dos tipos de cine muy distintos que para mí lo bonito es que convivan
Y que se retroalimenten entre ellos
Entonces yo he salido de Scac
He hecho la película que he hecho
Mi amiga Marcoll es Scac
Y me parece una cineasta sobresaliente
Nelly Reguera salió de Scac
Carla Simón es Pompeu
Las amigas de l'Agata
Amb la Elena Martín de protagonista
O Julia East de Elena Martín
Es una película de Pompeu
Entonces solo hablo de mujeres
Te lo iba a decir ahora mismo
Estaba pensado
Sobre femenino
Yo diría que hay una generación
Una generación de dones que está presentándose en una serie de pel·lícules que están fent una mena de resurgiment d'un cinema molt femení
I a partir d'aquí
Que ja és
Tot i així s'ha de pensar que el fet d'haver-ho agafat amb aquest nivell
Iguala
La universitat sempre iguala
Hi ha altres mons que no igualen tant
Però la universitat quan hi arribes allà et toca estar al costat de qui sigui
Jo vaig fer una carrera que tot eren homes
I quina?
Soc física
Una física parlant de senes
Què ha fet esta mujer aquí?
Molt bé
No passa nada
No, no, está perfecto
Sobrevivo
Está perfecto
Però vull dir que quan jo vaig arribar
Allò era un món que no...
Jo vaig estudiar, clar, a la universitat de Barcelona a la central, que diem
Era un món, però un cop arribes ets igual
Ets alumna
Ets igual
El món no que no és igual
Jo sempre he sigut, a la meva professió, sempre he sigut igual
Perquè ho vaig aprendre allà
Correcte
Ara penso que la gent...
I penso que aquest món
Permet una igualtat que només es qualla amb una edat i amb una formació profunda
Que la formació profunda tampoc és tan fàcil trobar-la a qualsevol llop sigui del que sigui
Jo me acuerdo de Sergi Casamichana, llegó el primer dia y dijo
Bueno, cuando vosotros hagáis vuestras películas
Y no dijo, cuando vosotros hombres hagáis vuestras películas
Dijo, cuando vosotros hagáis vuestras películas
Y entonces, de repente, sí que tienes una formación en la que esa parte en la que tú no vas a poder dirigir
Porque eres mujer, se te va de la cabeza
Y no lo piensas
Pero eso me parece tan importante estas...
Bueno, porque ella es dirigeix als alumnes
I al final, la meritocràcia en una classe és qui és el millor
Qui treu més les notes, qui treballa millor, qui fa...
I a més a més...
I així és com surt la gent
Una valoració unificada d'un determinat nivell
I això és el que hi ha
Això és el que hi ha a tots els termes
Per tant, em sembla interessant això, sí, sí
Jo crec que les escoles de cine també, el bo que tenen
I això ho has comentat abans per sobre
Us devíeu conèixer l'escac
Sí, perquè el que fa l'escac és això
És a dir, et posen en contacte amb guionistes, amb directors, amb directors de foto, amb productors...
Una cosa tan complexa com és una pel·lícula
És que jo penso que és una cosa complexíssima
I és el teu grup d'amics al final
Saps què passa? Jo crec que hi ha una cosa que és vital
I és quan estàs en un camp en què el personal és important
Però és molt més important la col·laboració col·lectiva
Clar
El teixir complicitats entre col·legues
Jo per mi enriqueix moltíssim
Per exemple, us comentàvem abans amb Belén
Fora encara d'antena
Que coincidim amb amistat amb Isaac i la Costa
Isaac i la Costa és un paradigma d'això
És un home que ha estat amb l'ensenyament
Ha estat treballant
Sempre hi ha obert tant ell com la Isa Campo
A col·laborar amb tothom
A donar-se, a ajudar
I jo crec que d'aquí és d'allà on surten productes diversos
I a la vegada, cada vegada més interessants
Bueno, fíjate, entre dos aguas
Eso per mi sí que és un canto a la vida
Sí
És com, per a mi és la expressió máxima de la vida entre dos aguas
Sí, sí, sí, extraordinària
¿Cómo llegasteis, los dos?
¿Por qué escogisteis ese camino?
Pues en mi caso, porque no sabía muy bien qué quería hacer
Pero sabía
Ya pasa esto, ¿eh?
Sí, esto es normal y se abraza y ya está
Y no pasa nada
Entonces, de repente, yo sabía que yo quería explicar cosas
Pero no sabía muy bien cómo hacerlo
No sé si quería ser periodista o quería dedicarme a las letras
Y de repente en el cine era un híbrido de muchas artes distintas
Que me parecía interesante y que me podía hacer feliz
Yo me veía feliz haciendo esto
No sé por qué, pero me veía contenta
Entonces pensé que se me podía dar, más o menos podía estar bien, podía hacerlo bien
Y entonces me puse a estudiar cine
Y al principio no sabía nada de cine
Pero entre en SCAC y en SCAC hacen una cosa muy bien
Que es que te enamoras del cine
Bueno, que es un ingrediente imprescindible
Por eso en SCAC tiene el prestigio que tiene
Bueno, yo creo que fixa't si no ho sabíem
Que els dos vam començar una altra carrera
O sigui, vam entrar no de rebot
Perquè quan vam entrar ja va ser després d'haver provat una altra cosa
Però a vegades no per parar una mica
Per saber que no
Per saber que no
I poder prendre una decisió cap a la bona direcció
A vegades quan agafes el camí equivocat
És quan ho veus més clar
I dius, això no...
No és el meu
Sí, molt bé
I que havies començat abans?
Jo administració i direcció d'empreses
I vas pensar que no, que cap allà no
Ben diferent
Sí, perquè a vegades la vida, les inèrcies et porten
I vas passant i acabes una cosa
Fas el batxillerat, fas un altre
I acabes en un lloc i dius, un moment
On sóc?
Sí, que m'han portat enlloc i no és el que jo volia
Home, el cas de Belén ja
Si ella pensava en periodisme i això
Sí que ja hi havia alguna manera de posar algunes coses sobre paper, no?
Sí, però està...
Ara, doncs sobre imatge
Sí, hi ha alguna cosa aquí com de elegir
Lo que vas a fer el resto de tu vida con 18 anys
Que és tremendament...
Sí, és molt complicat
Inoportuno i kamikaze
Inoportuno no sé
Perquè en algun moment ha de ser
Sí, però jo crec que con 18, recién salida del instituto
Por lo menos no era mi momento
Y creo que de hecho en otros países se está haciendo esto
Como desde preaños
Que le llaman sabático
Pero que la gente aprende otro idioma
O lo que sea, ¿no?
Que yo creo que está bien también
Que uno explore un poco
Antes de decidir qué va a hacer
Tomar una pausa
También es verdad que este tipo de profesión
Es una profesión que también requiere bagaje humano para explicar
Sin bagaje humano
Claro que es poden fer moltes coses
Moltes, moltíssimes
Però una és el bagatge humà
Sí, és que jo no hubiera hecho esta película con 21 años
Claro
Posiblemente
¿Por qué hiciste esta?
¿Esta película por qué la hice?
Porque tenía muchas ganas de explicar a Sara
Que era una mujer a la que habíamos conocido de oídas
A través del relato de muchos hombres que nos hablaban de sus hijas
Construimos como una personalidad que era un crisol de muchas de ellas
Y esa personalidad se concretó en Sara
Entonces me hacía ilusión hablar de esta mujer
Hacer una especie de homenaje
Y aplaudir la fuerza que tiene y el coraje que tiene
Para afrentarse a una vida que es hostil
Y que la recibe de esta forma tan violenta
También tiene un ingrediente este personaje específico
Que es ese tipo de personas que carga con todo
Hay un tipo de personas en las familias, en las empresas, en los trabajos
Que cargan siempre
No se sabe por qué
Ni ellos saben por qué
Y esta Sara es de alguna manera responsable de todos
Siempre
Inconscientemente, potentemente y a pesar de ella
Sí, y tiene que ver también con las circunstancias que le han tocado vivir
Y que le han definido
Ella se estuviera
Pero este tipo de personaje que carga con cosas está en muchos sitios
Sí, pero es que además
Y a mes a mes ella ha bochcut
Yo creo que la mujer históricamente
Tiene este papel de madre coraje
Porque ahora, por ejemplo, estoy pensando
Tú ves los refugiados
Bien
Viene un refugiado del Este o de África
Y es él con su problema y tal
Miras la mujer, es ella su embarazo y el niño
Sí, claro
Siempre es más compleja
Siempre es una carga más
Por lo tanto, ahí el escoger a Sara
Me parece que es dar en el clavo
Porque si escoges un tío
Entonces es un poco el tema
Salvando distancias
De Ken Lodge en la última
No la vi
No la vi, no la vi
Ah, no la has visto
Vale, bueno
Es una película que refleja bastante la problemática
Lo que pasa es que Ken Lodge es muy obsesivo
Y ya lo conocéis
Y esta última tampoco la he visto
Entonces ahí da caña toda la película
Un poco, digamos, no deja respirar
Ni al personaje ni al espectador
Porque el personaje
Que es un tío que se dedica a
Me parece que trabaja para Amazon
Sí, es un hombre que lo cambian
Y lo convierten
Lo que hacen ahora es muy típico
En autónomo
Y como autónomo
Él mismo
Ves como se autorreprime
Y se autoataca
O sea, es la destrucción
Dilatada o secuencial del individuo
Por parte del sistema
De una forma terrible
Y aquí va recorriendo todos los motivos de Lauca
¿No?
Que dien
No, crec
Sí, sí, no l'he visto
En cambio aquí, bueno
Está ella, la Sara
Bueno, claro
Sara, su hermana
El niño
Su novio
Su hermano
Su hermano
El hijo
El padre
Que ya sabemos
Com está
El Fernández
Ara, l'Eduard
Ho fa molt bé
Fa un personatge
Molt, molt creíble
Home, jo crec que també el va motivar molt
Fent de pare de la seva filla
Sí, jo crec que sí
Pero creo que si no le hubiera gustado el guión
Me hubiera dicho que no
Tranquilamente me hubiera dicho
Ah, sí
Sí, no, no la quiero hacer
Bueno, de hecho me lo dijo
Cuando se lo envié
Me dijo
Bueno, primero quiero
Sí, primero que me la quiero leer
Porque la haga Greta
Igual a mí no me interesa
Y se lo leyó
Y me llamó al cabo de poco
Y me dijo
Que sí, que quería hacerlo
Aparte me dijo una cosa muy bonita
Que se la enseñé
Antes de que la película se estrenara
Se la enseñé en una sala de montaje
Estábamos él, yo, Marshal, Greta y tal
Y me dijo
Creo que es lo más bonito que he hecho
Ah, sí
Carai
Molt bé, quina flor
Molt bé
Una cosa, la película ha estat molt guardonada
O sigui, tenim entre Sant Sebastià, Premi per la Greta
Per la Greta
Guanya tres gaudits dels importants
Un és el teu
I el Goya
La millor direcció
El guió pels dos
I després tenim el Goya
Amb la millor direcció
Això
Tu esperaves?
A veure
Primer t'ho esperaves
I després dic
I després d'això
Esclar, suposo que
Deu tindre
Una càrrega de dir
Bueno
A la propera
Tenim que fotre el do de pit
Per mantindre
El ritme, no?
El nivell
Això
O no us posa una presió especial
O sea, quiero como
No, pensar en que
Cuál es el paso que tú das como cineasta
Y aparte
A mí me gusta leer muchas las biografías de los cineastas
Porque te das cuenta de que la vida está llena de momentos buenos
Y de momentos malos
Y de éxitos y de premios
Y de momentos que la película la cagas
Y no va a ningún sitio
Entonces
A mí me gusta pensar como en una constelación
En realidad
Esta es la carrera de un cineasta
Con las películas que hace
Y habrá que saldrán bien
Y habrá que saldrán muy bien
Pero que no tienen éxito
Que también puede pasar
Y habrá que saldrán muy mal
Entonces
Yo lo que quiero
O sea, nosotros creo que somos
Muy los primeros espectadores
De lo que hacemos
Y lo que quiero es que
Nuestro siguiente proyecto
Nos guste primero
A nosotros
¿Tiene ese proyecto?
Sí, estamos escribiendo una peli
Sí
Cuando trobemos el temps
Entre una gala
Y una presentación
Y todo eso
Yo he llegit algo por ahí
Los tortugas
El tema de la familia
Los tortugas
Es una familia
De inmigrants
Es una familia
Que se forma
Con un inmigrante andaluz
Que es un inmigrante
Que en los años 90
Se va a Barcelona
A trabajar en esta Barcelona preolímpica
Que tanta mano de obra necesitaba
Y habla sobre
Bueno, sobre qué significa la identidad
Y cómo
Qué pasa cuando tienes que clausurar
Una familia
En un lugar
Que no es tu lugar de pertenencia
Pero en el que ya tienes hijos
Muy bien
Es interesante
El tema de la familia
Per això
Es repetez
Tant en los dos curs
Com en el primer llarg
¿Es realmente
Que hay algún interés
Per el vostro especial
En
Aprofundir una mica
En l'análisis
De lo que es
La societat
Y cómo influye en la familia
O
O els canvis
Que ha provocat
Aquesta societat
Actual
En la familia
Va per aquí
La cosa?
Sí
Fins i tot
Bueno
En el projecte
Aquest nou
Que estem
Ara començant
A desenvolupar
Fins i tot
Hi ha un tema
En l'habitatge
Que és
A través de com
Ara
La situació
En l'habitatge
Fa que
Aquesta família
Hagi de canviar
De pis
I el canviar
De tot
Fa una mica
Com tot
Tots els temes
Que tenien guardats
En un baúl
O en un altell
A l'haver-los de treure
Doncs han de començar
A fer-los front
I jo crec
Que això que dius
És molt interessant
Perquè
Al final
No podem
Deslligar-nos
De cap
De les dues
Branques
Ni de la família
Ni de l'entorn
Ni de la societat
Que ens condiciona
Jo crec que hi ha
Un factor concret
Per exemple
En aquesta història
Que esteu treballant
Que pot ser interessant
Per mi
Des de fora
I és
El concepte
De mudança
És a dir
Agafar records
Fragments de vida
Trasladar-los
Intentar-los
Reubicar
I que
Segueixin endavant
O no
Quin és el problema
Quin és el problema
Que hi ha entre
La desubicació
D'una banda
I els problemes
Per ubicar-se
En un altre
És tot
Realment
Un exercici
De
De compromís
El món
El món actual
És d'una
Contínua
I
No sé si necessària
Però obligada
Desubicació
Pel tipus de món
Que hem creat
Sí
Sí
Sí
Pero
Mi abuelo
Era
Andaluz
Porque no vive ya
Era de Jaén
Y decía
Que de alguna forma
La inmigración
Para él
Era como una planta
Que la desplantabas
D'un lugar
Y la intentabas
Plantar en otro
Y que
No siempre
No siempre
No siempre salen raíces
Però això
Però ara
Actualment
Això
Està assegurat
Està assegurat
Per les expectatives
Per les feines
Perquè el món
És petit
En el fons
Sí
Sí
Bueno
Hi ha una cosa
Que és
Per mi
Clau
En els últims
30 anys
La
La desaparició
O sigui
És un tema
Ja que és
Polític
Però
No podem parlar
Avui en dia
De classe obrera
Vull dir
El que hi ha
Cada vegada més
És
Gent que treballa
Pel seu compte
Gent que treballa
Des de casa
Però
No està assegurada
Llavors
Realment
És que
Estàs en
Una situació
Interina
Gairebé
Contínua
Sí
Y sobre todo
Lo que decía ella
Completamente
Desubicado
Acerca
De cuál
Es el lugar
Que ocupas
En este mundo
Que hace unos años
Era como
Era mucho más claro
Tú pertenecías
O a los que tenían
Mucho dinero
O a los que
Bueno
Pues
No tenían mucho dinero
Pero tenían la cabeza
Fuera del agua
Entonces
Esa clase obrera
De la que tú hablas
Que cada vez queda menos
Es un residuo ya
La gente que trabajaba
Para vivir
Ahora lo hace
Para sobrevivir
O que de repente
Pues esto
Como en la peli
De Lodge
Que estas iniciativas
De la economía
Colaborativa
Lo único que hacen
Es que generan
Los nuevos esclavos
La nueva esclavitud
Es globo
Es
Deliveroo
Es todo esto
Gente que
Si tiene un accidente
En la moto
Nadie le pagará nada
Nadie le cubrirá
Una baja
Entonces
Qué tipo de
Qué tipo de industria
Es esta
Que estamos creando
Y
Qué tipo de gente
Apoya esto
¿No?
Y
Bien
Volviendo a la historia
Que tenéis
Prevista
¿Tienes plazos
Para
Para poneros
A
Tenéis
Expectativas
De
De montarlo
Ya
Y de hacerlo
O como te interesa
Bueno
Mira aquesta sensació
Clar
Com que la gent
Ha vist una
Que te están
Demanant
Més coses
Això és el que
Hem de
Contestir
Això està molt bé
Els que ens escolten
Pretenen
Que els diguem
De moment
Doncs
Bueno
Tot el que
Si aprofitar
Una mica
La vinentes
Va molt bé
Però el que
Tampoc
Volem
És córrer
És a dir
Nosaltres
Ens agrada
Molt
Pensar
Les coses
Investigar
Descobrir
Documentar
Nos
Bé
Hem de
Descobrir
Tot un món
Aquí
De la peli
Que estem
Intentant
Quan ho tingueu més a prop
Us tornem a cridar
I vendrem-nos
Molt bé
Mira
Jo
Simplement
És que ara mateix
No sabem
Quan la tindrem
Per tant
Home
Nosaltres
El nostre objectiu
És això
És posar-nos-hi
I fer-la
Intentant
Que sigui ràpid
Però sobretot
Que estigui bé
O sigui
Esteu en fase
De
De pensamiento
De guió
O no
De pensamiento
Encara no tenim una versió
Tenim un tractament
Que és una cosa així
Una mica més
Bé
Després també
Jo crec
Que la hija d'un ladrón
S'ha de seguir
Acompanyant
Amb la seva difusió
Total
Per més que suposa
Que és una feina
Una mica pesada
Perquè
Normalment
Un artista
Quan acaba un quadre
El que fa
És
Olvidar-se d'ell
I no el vol veure més
Tu
Això ho has sentit així?
Jo he sentit
Que la promoció
Y el hecho
De llevar la película
Por el mundo
Es un
Proceso muy cansado
Y muy parecido
Al cansancio
Que produce un rodaje
O sea
Ho crec
Y hay veces
En las que
Ya pues
No
No sabes
Qué más contar
O
Pero en el fondo
Es un proceso necesario
Para que la película
Siga viviendo
Si no la metemos
En un cajón
Y dejamos que se muera
Pero yo quería
Que la película
Siguiera viviendo
Mis productores también
Y es un trabajo
Que he hecho gustoso
Y que espero
Poder seguir haciendo
Con el resto
De mis películas
También
Seguro
Una cosa Belén
Estamos ya
En los tres últimos minutos
Quisiera tocar un poco
Ya que estamos
En un programa de cine
Claro
Los referentes
Tuyos
O vuestros
Dentro del cine
¿Por dónde
Por dónde van?
Bueno
Creo que hay uno
Muy obvio
Que son los hermanos
Dardén
Los cineastas belgas
Que son muy
Una fanática
De su cine
Ken Lodge
Luego hay una cineasta
Inglesa
Que me encanta
Que se llama
Andrea Arnold
Que me gusta
Carlos Saura
Estamos dentro
Del campo
De lo que
Podríamos llamar
Cine social
Sí
Carlos Saura
Y luego hay un cineasta
Que me gusta mucho
Que es argentino
Que se llama
Pablo Trapero
He hecho una película
Muy buena
Que se llama
Leonera
Que también
Yo creo que nos hemos
Inspirado mucho
Con él
Muy bien
Y ahora con la nueva
Intentar
Bueno
Sortirnos también
Una mica
Del que ya han fet
Pero vaja
Aquests referents
Evidentment
Bueno
Yo creo que
Això es important
Porque
Mira
Yo tenía
Molta amistad
Con un pintor
Notable
D'aquí de Catalunya
Y recuerdo
Tenía mucha amistad
Al marge
De lo que era
O sea
Amistad personal
Y muchas veces
Em comentaba
Que feia una exposición
Y a lo mejor
Pues esta exposición
De 25 cuadros
Y llavons
Los mismos promotores
De la sala
Li deien
Escolta una cosa
El número 4
Agrada molt
Tu
No en podries
Fer uns quants
No
O sea
La cosa no va
Per aquí
O sea
La meva propera exposición
A lo mejor
Lo que será
Si no
Una continuidad
Molt diferent
Un trencament
Amb la parte
O sea
No tengo que repetir
La meva historia
Per més que agradi
No
Fantástico
Si ha agradat
Però ja queda aquí
Esperarem
De vosaltres
El que creieu
I que creieu
Amb il·lusió
I amb expectatives
Ben segur
Pues muchas gracias
Por invitar-nos a hablar
Ha estat un plaer
I esperem
Tindre-vos
Sovint aquí
Cada vegada
Que hi hagi
Un producte
De pas
Ens acomiadem
Fins la setmana vinent
Que la setmana vinem
Us recordem
Que tenim
El
Fernando Casal
Que és
Catedràtic d'Història
Que ens parlarà
Sobre
El cinema
I el jazz
I
El Toful Trapat
Que és el pianista
De
La locomotora negra
Que ens parlarà
Sobre jazz
Doncs bona nit
A tothom
Fins la setmana vinent
Bona nit a tots
Fins la setmana vinent
Fins la setmana vinent
Fins la setmana vinent
Fins la setmana vinent