Cinema sense condicions

Bona nit, un dimarts més som aquí disposats a parlar de cinema
i sobretot de cinema sense condicions, és a dir, les coses que ens agraden,
que recomanem, que considerem que val la pena que veieu.
A més a més, avui, com passa gairebé cada setmana, tenim un convidat,
un especial convidat que ens plau molt que estiguin aquí,
perquè és un senyor que domina el tema de l'Stanley Kubrick
i que ens parlarà a la segona part del programa de tots els films de l'Stanley Kubrick.
Aquest senyor es diu Pep Armengol, i el tenim aquí a l'esquerra, al nostre costat.
Guaita el Pep.
Moltes ganes d'escoltar-lo.
Com sempre, com sempre, estem aquí l'equip, o una part de l'equip,
tenim, com sempre, portant el control del so i tots els efectes de la música, etcètera,
darrere dels vidres, en Franciès Caguilar, en Joan Sardà, que està a la meva dreta,
acaba d'arribar la Carme Negot i que es posa també a la meva dreta,
el Paul Digger, que està a l'esquerra, i en Joan Morros, que intenta presentar-vos-a.
Com sempre, farem dues parts del programa.
La primera part parlaríem de les coses que hem vist, de les coses que val la pena.
jo sé que tant el Joan com el Pep han vist una pel·lícula que els ha agradat molt,
Lady Macbeth, i per tant podria ser molt interessant que ens parlessin d'aquesta pel·lícula,
que a més a més el Joan en concret, i per tant seria molt interessant potser que comencés ell,
s'ha llegit la famosa novel·la basada en aquesta pel·lícula, en aquesta novel·la.
No ho explicarà ell, ja ho explicarà.
No és ben bé això, a més no és la de Shakespeare, va d'una altra cosa.
Però ja no pregunteu ni per la música del començament, ni res, això que s'estan perdent els bons costons.
Jo he intès que era la música del Stanley Kubrick.
Per a nada.
Ah, no?
No, això està preparat per després, perquè el Joan ha portat música, com sempre,
i em demanava, ara tocava aquesta, i dic, no, comencem amb això.
I què és això?
El Ministeri del Tiempo.
Ah, i què és això?
El Ministeri del Tiempo és una sèrie, és la gran sèrie espanyola per excel·lència.
perquè després, si teniu a haver de preguntar-me, doncs, bueno, aquest diumenge es va fer una activitat molt interessant allà als Verdi
i vaig poder conèixer el creador de la sèrie, el Javier Olivares.
Així que, bueno, després, si voleu, en parlem.
Sí, home.
Very interesting.
A veure, a veure, però per què no ho sento?
Què dius, Paul?
No se't sent.
No se't sent res?
No.
No se't sent res.
No se't sent res.
A veure, espera, eh?
Tens ben connectat.
Ah, tu creus que això és tan fàcil?
No, l'altre, l'altre.
A veure, ara, Pol?
Pol, parla.
Hola?
Sí.
Ara?
És que tens una altra, tenies una altra.
Ara ja.
Ja està, ara no podrem sentir la música d'aquí, no passa res.
La del CD, sí.
Vinga, què deies?
No, no, no, que jo només era un comentari.
El que anava a comentar, justament, que està bastant relacionat pel tema de les sèries.
Però, bueno, comencem ara, aquí em sento.
Després ens ha de dir que males sèries.
Sí, sí.
que el Pol d'encanten.
Sí.
Bueno, la setmana passada el Joan Sardal va parlar de Borgen, la sèrie sueca.
Jo ja me l'han passada tota sencera, per tant, estic disposat a començar la veu-la.
Ja la tinc tota sencera, eh?
És a dir...
Té un nom, eh?
Perquè des que va néixer Netflix, això, i té un nom en anglès, que és les maratons de sèries.
Aquí a la biblioteca d'aquí, Borgen és per demà.
Has vist 30 capítols, has vist?
No, no, no, no, les tinc.
Els tinc a casa, però encara no he començat a veure-los cap.
Sí, sí.
És que quan tingui un moment de temps m'hi posaré, però ja els tinc, eh?
O sigui, ja puc començar...
Ah, però no l'has vist, eh?
Ah, he vist cap encara.
No, no, no, encara no he començat, però ja els tinc.
És això que diu el Pol, és això que diu.
Ja m'he comprat el Quijote, ara.
No, no, no, per tenir-lo allà.
La raó és que el meu germà, no sé si a través d'una biblioteca,
doncs va aconseguir totes les, no sé quantes temporades, se les va copiar.
Tres, tres.
Per tenir-les, i me les ha passat, o sigui que les tinc jo, però no he començat a veure res, eh?
Doncs quan comencis no la podres deixar.
Sí? Bueno, doncs fa bé d'avisar-ho, perquè...
Vull dir-ho, us va explicar-ho l'altre dia el Joan, eh?
Ah, jo no hi era, o sigui...
Va explicar-ho l'altre dia el Joan que això anava així, eh?
Però has d'escoltar els programes quan no véns, Carles.
Toma, bronca!
És una horieta.
Sí, mentre estàs allà amb els nets i això, doncs el posa, eh?
Un dia te'ls porto, i veus tu.
Molt difícil que és.
Exalta, eh? Que seguin aquí, a la taula.
Molt bé, molt bé.
El difícil ja seria que se hi haguessin.
Tenien drets i saltant per sobre la taula.
Bueno, no sé si tant.
Tant com bé.
Bueno, en qualsevol cas, deia que ells han vist Lady Macbeth,
jo penso que val la pena que en Joan ens comenci per explicar què li va semblar,
quin impression té, com ha vist la novel·la...
M'encanta que es digui Lady Macbeth per això.
Sí, bueno, és...
És, no sé, vull dir, últimament també es va estrenar una pel·lícula xinesa
que es deia Jo no sóc Madame Bovary.
Sí.
I no era Madame Bovary.
Que en l'original no era Madame Bovary,
sinó que era un personatge xinès que, doncs,
és el símbol de les dones dolentes, diguéssim, no?
La fem fatal.
Sí, sí, sí.
I aleshores, doncs, pel mercat internacional,
doncs, es va escollir Madame Bovary perquè s'entenia més bé, no?
Clar, possiblement.
Llavors, aquí el que va fer el Nikolai Leskov,
que és l'autor de la novel·la,
en realitat és una novel·la curta perquè són 92 pàgines,
és portar un personatge que podria ser tan dolent com Lady Macbeth
i posar-lo a la Rússia del segle XIX, que és quan ell vivia, no?
Aleshores, què dir?
La pel·lícula és magnífica, jo la trobo extraordinària,
en Pep em sembla que també està d'acord.
Coincideixo, sí.
perquè agafa la novel·la tal com és,
la novel·la, vaig llegir que ja havia tingut una versió fílmica
a càrrec del polonès Andrés Baida,
no la conec, jo penso que no s'ha estrenat aquí,
però no ho sé, jo em sembla que una versió millor que aquesta
que ara s'estrena dirigida pel britànic William Oldroyd,
jo em sembla que no hi pot haver millor adaptació
que aquesta, d'aquesta novel·la del Nikolai Leskov.
Hi ha també una òpera basada en la novel·la,
que és dels Shostakovich, que per mi és un dels grans músics...
Ah, però de quan és aquest home?
Del segle XIX.
Del segle XIX.
Del segle XIX.
I Shostakovich, doncs, té una òpera que es diu Lady Macbeth o Demenx.
La novel·la en català l'han traduïda per Lady Macbeth del districte de Menx,
i l'òpera és Lady Macbeth de Menx.
i la pel·lícula es diu Lady Macbeth sense res més, a seques.
I és una pel·lícula molt precisa, molt...
La novel·la és un prodigi de síntesi, ja ho estem dient, només 92 pàgines,
i la pel·lícula també segueix l'estil de la novel·la,
la qual cosa no vol dir que sigui una il·lustració de la novel·la.
aquí està el valor de la pel·lícula,
que és una creació a partir d'una altra creació.
I segurament tenint en compte totes les recreacions que s'han fet d'aquesta novel·leta, no?
Tenint en compte l'òpera i tenint en compte...
Ah, però no és el segle XIX.
Doncs tot el que s'ha fet, no?
I per mi el més important és que és una pel·lícula
que tot i passar al segle XIX,
tot i que l'argument és del segle XIX, a la Rússia,
és perfectament contemporània.
És a dir, l'adaptació
és fidel a la novel·la, menys en el final.
És a dir, el final s'aguanta molt bé en el segle XIX,
però en el segle XXI no ens diria res.
Ens diria molt poc.
Ens deixaria amb un regust de dir
bueno, això no acaba com hauria d'acabar.
i la gent que ha fet el guió
doncs ha canviat el final
i l'ha portat al segle XXI absolutament.
Vull dir, sense canviar de...
D'esperit.
D'esperit, no?
Però dona la visió des del segle XXI.
És a dir, canvia absolutament el final
per veure-ho des d'ara mateix,
perquè sigui una cosa que...
Això que es diu tant, que ens interpel·li, no?
Vull dir, perquè al final
que dona la novel·la al segle XIX
ara el trobaríem una mica fluix.
I, en canvi, això és una història de poder,
és una història de poder
en els diversos...
en els diversos vessants del poder,
com aquesta dona
que és una dona bàsicament dolenta
per això és aquesta Lady Macbeth, no?
Vull dir, aquí no hi ha bruixes,
no hi ha boscos que caminen,
no hi ha res,
però la maldat
i la maldat del poder
hi és en primer pla.
A mi em va recordar...
De totes fons, si se'n recordeu,
l'arribada i la marxada dels carruatges
es veu sempre a través d'un bosc.
Sí.
Un bosc espès.
Sí.
Que jo vaig pensar que si hi podia ser una mica...
Vaja...
Com un reflex de dir,
ei, estem...
Cuidado,
a l'altra banda del bosc
està Lady Macbeth.
Shakespeare també hi és.
Eh?
Correcte.
Clar.
I és també en la destil·lació
que fa el Leskov, no?
I, evident, en la pel·lícula també hi és,
perquè, esclar,
si tu fas una obra que es diu Lady Macbeth,
has de tenir en compte
el pobre William, no?
perquè és que, a veure...
Però, no sé,
nosaltres parlàvem d'influències de...
A mi em va recordar molt el Buñuel, no?
Jo penso que és una pel·lícula
que al Buñuel li hauria agradat fer-la,
perquè...
És en color, sembla que...
És en color.
És en color, és en color.
Sí, sí, sí.
I una producció excel·lent.
A més, és una producció de la BBC
i una...
I vull dir-ho també
que rep fons de la Loteria Nacional Britànica.
I jo només recordo que la loteria...
Una altra loteria nacional
que inverteixi en el cinema,
que és la Loteria Belga,
que us recordo de les pel·lícules
de l'André Delvó,
que totes estaven finançades
per la Loteria Belga.
André Delvó, que avui dia no...
Està desaparegut.
Està desaparegut.
Vull dir, no sona per ningú,
però que per mi és un dels grans autors
de la història del cinema.
Sí, sí.
I ho dic perquè...
A veure, les loteries que tenim nosaltres,
on van a parar els diners?
Clar, clar, clar.
Ja ho sabem, no?
En els senyors aquests que estan imputats.
Sí, senyor.
Aleshores, doncs que una loteria,
o dues, en aquest cas, que jo conegui,
donin els fons per creació de cultura,
això em sembla una meravella.
A copiar-ho.
Però haig de dir,
haig de dir que no és el típic producte de la BBC.
No.
I aquí la gent que no es porti engany.
Vull dir, no és les produccions de la BBC
sobre novel·les de Jane Austen,
sobre altre tipus de novel·la victoriana, etcètera.
No té res a veure.
És una pel·lícula completament de cinema d'autor.
És a dir, que la persona que vagi al cine
només per distreure's, que no hi vagi.
Perquè es trobarà decebut, frustrat i fotut.
No, no.
Vull dir, és una pel·lícula que inaugura
el festival d'autor,
de Film Festival de Barcelona,
i s'hi inaugura
és perquè exactament és una pel·lícula d'autor.
Ens va recordar també molt
la planificació de l'Ulry Seidel.
Aquesta mena d'agafar la simetria en el pla.
Hi ha uns plans que es van repetint
de la Lady Macbeth
en una espècie de canapé,
una espècie de ches long,
que cada vegada ens l'acosta més,
la càmera.
Vull dir, que és un símbol del poder
d'una força tremenda.
Ella amb el gran vestit,
amb les faldilles amples, etcètera.
Vull dir, asseguda allà, quieta,
seriosa, vull dir, imponent.
Per cert que...
Ja m'estic imaginant que fas molt bé, eh?
Per cert.
Ja veig aquella dignitat.
Sí, sí.
Però bueno, dignitat.
Sí, dignitat externa, sí.
Externa, externa.
Molt externa.
Però...
Però una crueldat del poder...
Els grans malvats tenen aspecte digne, eh?
Alguns.
Bueno, alguns, per exemple, aquesta.
Alguns.
Estava veient la foto i dic...
Sí, sí, sí.
I s'ha de dir que l'actriu protagonista
és Florence Pugh.
No sabem qui és.
P-U-G-H.
És una actriu molt jove,
que a mi em va recordar molt
a la Rachel Weiss,
fins i tot físicament,
si sembla, eh?
Vull dir que la cara la recorda
excepcionalment.
però és una actriu descomunal.
La imatge és una mica intemporal, eh?
Absolutament.
És que el film no és un film que...
No, que deies tu que l'ha posat al segle XXI,
però en canvi mires la foto aquesta de la...
Bé, de...
És que la història pot funcionar en qualsevol segle.
perquè la primera història de Macbeth
ens remet al segle XIII,
quan realment hi havia un rei a Escòcia
que es dèia Macbeth, no?
Que això ho va recollir el Shakespeare
i llavors ho va fer en el segle XVI, no?
Vull dir, llavors,
anem de tres segles en tres segles.
El XIX és el Nikolai Leskov
que agafa aquest argument, no?
Ara, vull dir,
en ple segle XXI,
aquest William Oldroyd,
que també és bastant novell,
i aquest director, doncs, jo penso
que ha fet una pel·lícula, bueno,
per treure's el barret i...
Molt bé, doncs hi anirem.
I la veurem.
Carme, què has vist?
Jo, clar, me n'alegro moltíssim
que diguis que hi ha una pel·lícula meravellosa,
perquè jo no me les trobo.
És que costa.
A veure, jo...
Aquesta la passo ràpid, eh?
Però només per dir que és infumable,
perquè l'alta societat aquesta...
Ai, que hi ha una polèmica.
Ah, doncs no, la deixem estar.
La deixem perquè no vull...
No, no, jo no, jo a la mateixa hora
estava veient bastant fríos.
Doncs no, no, no, no la vaig...
No, no, no puc.
A veure, jo...
Hi ha una cosa curiosa que em sembla que vas...
L'únic que m'ha agradat, deixa'm dir-ho d'això,
és que no tinc ganes ni d'entrar en debat amb aquesta.
Imagina si la vaig trobar infumable.
Jo vaig anar perquè trobava que la Vinoche
i la Valeria Bruni
no podia ser que fessin...
Bé, jo acabava de veure una italiana de la Bruni.
Vestem sense condicions.
Vull dir que si algú la defensa la pel·lícula...
Sí, sí, sí.
De fet, no es diu...
Potser és perquè el títol...
T'has quedat amb el títol i no es diu així.
No, no, no, no, no.
Vaig a empassar-me-la tota.
No, no, però vull dir...
És igual de societat, la pel·lícula.
Llavors, sí, ja ho sé, el que vol dir és això,
és la contraposició entre la societat i la que no ho és,
però és una pel·lícula que és igual,
al meu modo de veure no l'aconsellaria.
L'únic que trobo bonic, bonic, extraordinari,
és la fotografia, que és d'una altíssima qualitat
i si haguéssim fet de tota ella
una exposició de fotografies molt d'elles maquíssimes,
maquíssimes, m'hagués semblat esplèndid.
No estaves preparada per veure canibalisme,
digue-ho sincerament, a la pel·lícula.
No, no, m'era igual que fessin canibalisme o no.
Això seria una cosa anecdòtica.
Si hi hagués història consistent,
el que passa és que trobo que no n'és de consistent.
El que no t'agrada és la gratuïtat.
No, la gratuïtat a vegades té sentit.
No, però en aquesta pel·lícula, concretament.
La gratuïtat, deia el pont.
No, no, el guió.
És un guió que no...
El meu modo d'entendre, no s'aguanta.
És a dir, vol descriure dues coses,
les descriu,
però després, cinematogràficament,
trobo que no ho lliga,
i no lliga la història.
Llavors tot és esperpèntic
i llavors no sap si triar-lo esperpèntic
o el realisme o...
No, no, és que tot és esperpent, eh?
Ja ho sé, que és tot esperpent.
Per això que al final és esperpent.
però, de fet, vol explicar una història.
Llavors no se'n surt d'explicar aquella història.
El meu modo de veure.
Jo vull dir que jo, si us ha agradat,
estic molt contenta.
Jo l'he de veure encara.
Jo no l'hi he vist.
A mi m'ha agradat.
Jo el que voldria dir una cosa
abans que el Pep digui la seva,
perquè jo no l'hi he vist.
Jo no l'he comentat un altre,
i anava a comentar la professora, eh?
Val, jo no l'hi he vist a la pel·lícula,
però el que sí veig que resulta
una pel·lícula d'aquelles
o que t'agrada molt o que no t'agrada gens.
Això pot ser.
Perquè a La Vanguardia va passar un cas molt curiós,
que la crítica del...
Jo no ho havia vist.
La crítica del Salvador Lleupart
li posava una estrella.
Com jo, com jo, llavors.
I l'Enric Ros, a dintre.
I en canvi, l'Enric Ros, en el suplement
Què fem, n'hi posava quatre.
És a dir, o t'agrada molt o no t'agrada gens.
És un tipus d'aquests de pel·lícula.
A veure, a pesar de...
És a dir, ja he dit el que em va semblar esplèndid,
que és la fotografia, el lloc on està situada
i com usa la fotografia.
Això és molt bo.
Però això no és una pel·lícula.
No.
Per tant...
Una pel·lícula no es pot salvar per la fotografia.
No, és que aquesta no se salva.
A mi m'esteu...
El meu modo de veure.
A mi em feu pensar,
no sé si serà una bona manera de comparar-ho
amb una altra història,
com que parleu de l'Esperpento, no?
I sabem que, per excel·lència, no?
Doncs el senyor Ramon Vallent-Clan, no?
Va ser el creador de tot això.
Ah, sí, però això és una altra cosa.
Bueno, però és que
si qui ha llegit Lluces de Bohèmia
també es pot trobar...
I ha llegit i vista.
Doncs també, sí, en teatre que es va fer,
també es pot trobar en una situació
en la qual tot és això.
Vull dir, tot és veritablement
una cosa difícil de copsar.
Perquè no és...
Això és que aquesta pel·lícula
jo a sobre la trobo arrogant.
I el Vallent-Clan
és esperpèntic, però arrogant no.
Bueno, jo puc dir...
Déu-n'hi-do, el Vallent-Clan d'arrogància.
Arrogància personal, però no les seves obres.
Personal, personal, sí.
No les seves obres.
Jo, de dos menys, aniria a la professora,
que em sembla que és una pel·lícula
més interessant, en alguna mesura,
almenys per tu.
Sí.
A veure, jo vaig anar a veure la professora
perquè li vaig preguntar al Joan
què havia vist
i no sabia...
em va aconsellar aquesta,
però no l'havia vist.
És veritat.
I això...
Perquè la crítica l'ha deixat bé.
I la vaig posar en WhatsApp
i llavors jo no havia vist les crítiques
i llavors quan vaig veure
que és eslovaca,
jo l'any passat vaig estar...
aquest estiu passat vaig estar a Txèquia,
que jo havia estat a Txèquia abans...
De la separació.
Abans de la separació.
Bueno, abans del...
Del caiguda del món.
Sí, exacte.
i per tant, per mi va ser impressionant
veure aquell canvi.
Eslovàquia jo no ho conec,
Bratislava diu
és una ciutat...
Bueno, no té...
tercera part de Praga, clar,
però hi vaig pensar que era un món
que em feia gràcia de veure.
Llavors, de què va la pel·lícula?
La pel·lícula...
Bueno, es diu la professora
i es veu de què va.
Llavors, és una mestra d'una escola
en l'època, comença el 83,
és a dir, abans del mur
i, per tant, amb dominació soviètica clara.
Per tant, allà la gent provinent de Rússia
i la gent provinent de les estaments poderosos
que són els militars i el partit
són el fonamental amb el que funciona la societat,
que és el que jo també ja havia vist
quan havia estat a Rússia
i quan havia estat a...
el que era Txecoslovàquia llavors.
Llavors, aquesta pel·lícula,
sorprenentment, és una pel·lícula lluminosa
que de l'àpoca del 83
es fa difícil de pensar que fos lluminosa
a alguna cosa allà.
I encara hi l'és.
És una pel·lícula d'una escola
explicada...
ben explicada.
Els nens ho fan molt bé
i la professora també ho fa molt bé.
Ho fa molt bé.
Curiosament, passa a Bratislava, a Eslovàquia,
i el director és Txec.
O sigui, no sé d'on...
Vull dir, realment, la cultura txec
és més potent que la cultura eslovaca.
Però és curiós que, finalment,
la pel·lícula aquesta ha sortit d'Eslovàquia.
Llavors,
la trama
és una història de bullying
de la mestra contra els nens.
Perquè la mestra
és una dona que és viuda
d'un militar,
d'un militar soviètic
important
i té els tics
de la dominació.
Llavors,
el personatge està ben descrit
perquè és un personatge
sense ser
ondolenta que tu explicaves
de la Lady Macbeth.
No.
no és una dolenta
clara,
però és una persona
que fa mal.
Que no sempre coincideix.
Els dolents
solen fer mal,
si poden,
però hi ha molta gent
que no anés
i fa mal.
I aquesta és
aquest tipus de personatge.
I està molt ben descrita
perquè té un punt de banal,
perquè té un punt de banal,
un punt de potent,
un punt de...
I finalment fa mal
a uns quants nanos.
I llavors,
la trama està ben agafada
perquè és dels pares
que es van a queixar,
perquè les directors de l'escola
no s'atreveixen contra ella
i això sí que entenc
que era així,
perquè el món
que...
jo, per exemple,
que vaig estar
a Rússia
quasi als 80,
senyora,
oi dada,
era un món
molt, molt, molt difícil,
molt difícil.
Per tant,
entenc
que aquest tipus de societat
era així
molt difícil
de viure.
Sembla,
vist des de nosaltres,
el tipus de coses
que fa aquesta mestra
amb els nens
és inconcebible,
absolutament inconcebible.
El tipus de bullying
que fa
és molt difícil
d'entendre.
Però, en cap,
i un cop entres
a la pel·lícula
te'l creus.
Te'l creus.
És una mestra
que els nanos
estan obligats
a fer coses
per ella,
les pares dels nens
també li han de fer
els recados,
li han d'arreglar
la casa,
li han de netejar
les...
Tot aquell tipus
de bullying
de baix nivell
però que entens
que sí que aquest món
que no és ja ideològic
però que té els tics
que han fet
una dominació
tan potent
com era
la dominació soviètica.
I això
està ben descrit.
Després,
la pel·lícula
és una pel·lícula menor.
És una pel·lícula
que està
ben jugada.
Els actors
ho fan molt bé,
tots ells.
I ho he dit
als nanos també.
I, per tant,
és una pel·lícula
que es veu
tranquil·lament
que des de la nostra
òptica
inclús
de la...
Jo que sóc gran
he viscut una escola
que aquesta escola
no l'he vista mai.
Aquest tipus
de bullying
per part
dels mestres
em sembla
a mi inconcebible.
Però
entenc...
L'escola franquista...
No, jo vaig anar a l'escola franquista
i mai, mai, mai
em va passar res semblant.
Era un bullying constant
per part dels professors.
Almenys els que jo vaig tenir.
Això potser sí,
però jo no en vaig tenir
cap d'aquestes.
Mai.
Però jo vaig anar sempre
a l'escola laica
i sempre,
des dels 3 anys.
I, per tant,
no sé massa...
De debò
explico això.
però entenc
que algú s'hi hagi trobat.
Però...
Sí, sí,
però no et trobaries
un mestre
que et fes anar a casa seva
a netejar-li...
Passar-li l'aspirador
a la...
És una cosa inconcebita.
Bueno, perquè els franquistes
no en sabien més,
però realment...
No, no...
Jo vaig anar
a escola pública,
vull dir, no...
Escoles de l'Ajuntament,
tot el meu ensenyament primari
i, en fi,
hi havia gent
que era mestra
perquè havia sigut
capital a la Guerra Civil.
Jo pot ser.
I ens tractava
com a l'exèrcit.
I abans de començar
la classe
a fer-te cantar
el cadençol...
Jo mai el vaig cantar.
No és bullying.
Mai el vaig cantar, jo.
Mai.
Mai a la meva vida.
Sí, a nosaltres...
A la meva escola,
al poble, sí.
A nosaltres,
en el pati,
pujaven les 3 banderes,
tocaven himnes...
Jo tampoc.
Jo he de confessar
que jo vaig anar...
Els feien formar militarment.
Jo vaig anar
als Escolapis de Sant Anton
i els Escolapis de Sant Anton
ens feien anar a missa cada dia.
És a dir,
que abans de començar
de 8 a 9 anàvem a missa
cada dia,
cada dia,
cada dia,
i el dissabte
abans de marxar cap a casa
cantàvem
totes les etanies
a l'església,
a la capella,
però això
de cara al sol d'això
jo tampoc ho vaig conèixer mai.
Però en aquesta pel·lícula
és un bullying
que no és ni ideològic,
és de funcionament.
saps que això és l'únic que està ben agafat.
No, jo haig de dir,
simplement l'hi vaig a recomanar
perquè em va arribar
a través de diversos canals
que era una bona pel·lícula
o una pel·lícula interessant
amb el que hi havia
en aquell moment a la cartellera.
De fet,
alguna gent la van considerar
com la pel·lícula
millor de l'estanada de la setmana.
I l'altra cosa
que em van dir
és que és una pel·lícula
que podia passar molt desapercebuda
perquè és bo que hi ha molt poca publicitat.
Jo he vist
que ni la Vanguardia
ni el periòdico
em parlaven de la pel·lícula
i el moment la crítica.
Però jo miro
cada divendres
em miro
les crítiques
i aquesta no hi era.
Llavors,
quan em va arribar
aquesta informació
vaig dir,
mira,
el que m'han dit és això.
Jo no l'hi he vist
i per tant no sé.
Després he vist
que va guanyar
el festival de Carles Vivari
i el festival de Carles Vivari
és xec
però no sé com
perquè ells es tenen
una mica de ràbia
els xecs eslovà
bueno,
no ràbia
és molt important
aquest festival
és molt important
i va guanyar
aquesta pel·lícula
o sigui que tampoc
és que diguis
no és res
però és un món
que ells entenen
millor que nosaltres
o sigui,
crec que pot entendre
perquè està ben feta
ben interpretada
i té un guió
que quadra
i que allà
es pot entendre
molt bé.
jo perquè com que
anem per feina
perquè si no tindrem temps
de deixar que parli
el nostre amic
que ha vingut avui
per parlar
de l'Stanley Kubrick
jo volia simplement
molt ràpid
parlar-vos també
que he vist
l'única pel·lícula
que he vist
també m'han recomanat
m'ha dit que valia la pena
i penso que en moltes coses
que diré
és veritat
és l'última pel·lícula
bueno,
la pel·lícula
d'una actriu
i escriptora alemana
que es diu
Maria Schlader
que es diu
Stefan Zweig
adiós a Europa
aleshores
aquesta dona
és més actriu
que directora
aquesta és la tercera pel·lícula
d'ella com a directora
i ella ha fet en canvi
com a actriu
49 pel·lícules
i penso que la pel·lícula
està ben triada
en el sentit
que ara que Europa
té problemes
i l'ultradreta
sembla tenir
més força
cada vegada
arriba
que crec que és
una pel·lícula
oportuna
sobre
un dels grans
intel·lectuals
del segle XX
el prolífic
escriptor
austríac
Stefan Zweig
un dels escriptors
més llegits
i més traduïts
al món
sobretot
d'abans
de la segona guerra mundial
i que segurament
al món del cine
tots el coneixem
a través de la famosa
pel·lícula
La carta no desconocida
del Marx Opus
amb la John Fontaine
etcètera
perquè és una
de les seves novel·les
ell és un senyor
que escriu assajos
escriu novel·les
escriu bibliografies
de grans personatges
històrics
molt famoses
molt llegides
és un dels escriptors
europeus
que escriu
extraordinàriament bé
i que a més a més
va tenir un enorme
diríem
lector
és un senyor
que es va ser molt llegit
pràcticament
fins a la seva mort
a l'any 1942
la pel·lícula
és una aproximació
a aquesta figura
en un temps concret
de la seva vida
quan va ser
quan va ser expulsat
diríem
d'Alemanya
igual que
li cremen
els seus llibres
igual que
amb el Max
què sé jo
hi ha una llista
de l'Einstein
del Bertolt Brecht
de tota la gent
que els nazis
cremen els llibres
entre ells
li cremen també els llibres
d'ell
i ell es veu obligat
per tant
a marxar
el film per tant
recorre el seu exili
la seva fugida
primer va a París
després a Londres
després a Nova York
no a Buenos Aires
després a Nova York
després torna a Sud-amèrica
o Sud-àfrica
Sud-amèrica
concretament al Brasil
i llavors
és quan escriu aquest llibre
que a més a més
hi ha portat
perquè és un llibre
impressionant
és quan escriu aquest llibre
que es diu
El món d'ahir
que va ser l'últim llibre
que va escriure
i que va ser publicat
després de la seva mort
és a dir
ell en aquest exili
escriu aquest llibre
que és una reflexió
sobre
sobre
diríem
el que ell considera
que s'està perdent d'Europa
de fet suposo que sabeu
que és molt ben conegut
que ell es suïcida
l'any 42
amb la seva dona
perquè creu que els nazis
guanyaran la segona guerra mundial
i per tant
tot el seu món desapareixerà
i
penso que val la pena
encara que sigui
molt breument
llegir
aquest pròleg
que fa
d'aquesta famosa
diríem
història
d'aquest famós
llibre
diu
tres vegades
m'han ensorrat
casa i existència
m'han separat
de la meva vida anterior
i del meu passat
i amb amència dramàtica
m'han llançat al buit
aquest
no sé on anar
que és la situació
en què es troba
en la pel·lícula
que estic parlant
que ja m'estan familiar
però
no m'emplanyo
justament
justament
la pàtrida
esdevé lliure
en un sentit nou
i tan sols
qui ja no està lligat
a res
no ha de tenir
consideració
amb res
més endavant
però just a tot el pròleg
que és meravellós
però que no
seria molt llarg
diu
he estat
homenatjat
i bandejat
lliure i no lliure
ric i pobre
tots els esgrugaïts
cursers de l'apocalipsi
han galopat
per la meva vida
l'evolució
la revolució
i la fam
la inflació
i el terror
les epidèmies
i la migració
he vist créixer
i escampar-se
davant dels meus ulls
les grans ideologies
de masses
el feixisme a Itàlia
el nacionalsocialisme a Alemanya
el bolxarisme a Rússia
he hagut de ser
testimoni
indefens i impotent
de la inconcebible
recaiguda
de la humanitat
en una barrària
com no s'havia vist
feia molt de temps
amb el seu dogma
de l'anti-humanitat
deliberat
i programàtic
aleshores
és espectacular
és a dir
és un personatge
jo penso que
és un senyor
digne de ser llegit
perquè a més a més
escriu molt bé
i des del punt de vista
de la pel·lícula
què podríem dir
de la pel·lícula
doncs podríem dir
de la pel·lícula
que
ens interessa
pel tema
que toca
i pel personatge
que només
toca
el periple final
de la seva vida
en aquest recorregut
que dèiem de Buenos Aires
Nova York
Brasil
etc
que acaba amb el famós
com dèiem
suïcidi d'ell
i la seva dona
a Petrópolis
que és un poblet petit
de Brasil
el febrer de 1942
quan ell
això també és una cosa
que xoca
és a dir
ella es pensa
que Hitler guanyarà
i per això suïcida
i en realitat
la història
després va resultar
que no va ser
ell és una depressió
sí
suposo que està tan fotut
perquè no
també
ell explica
en un moment de mirat
i la pel·lícula
també es dona a entendre
però més vol explicar el llibre
que ell en el fons
surt del seu món
i no es troba
en lloc bé
és a dir
ni a París
ni a Nova York
no és casa seva
i a Petrópolis
intenta
diríem
ficar-se
entrar en la societat
brasilera
i no ho acaba
d'aconseguir
per tant es troba
com sol
solitari
doncs no
no troba el seu lloc
en el món
per tant
potser
si haguéssim de comentar
la pel·lícula
per acabar
i però no allargava massa
es podria dir
que l'única cosa
que se li pot retreure
una mica
la pel·lícula
és que la posada
en escena
és excessivament acadèmica
el que impideix
jo diria
la plena identificació
de l'espectador
amb el personatge
tot i que la interpretació
és extraordinària
els plans són meravellosos
jo penso
l'estètica és molt guapa
i inclús hi ha
una escena final
que té una força
brutal
jo penso que
només per aquella escena
gairebé val la pena
veure la pel·lícula
tot i que jo diria
també per ser honestos
que no sigui
una pel·lícula
com també deia en Joan
abans
amb la pel·lícula anterior
que he comentat
que no sé si és pel gran públic
és a dir
és una pel·lícula
que si no creixes una mica
qui era
aquest autor
si no
doncs tens ganes
de saber més coses
i tal
potser et pots avorrir
una mica
jo no vull dir res més
prefereixo que passi el següent
tens tu
no
jo crec que dono la paraula
jo crec que dono la paraula
jo em quedo per la setmana que ve
sí
ja
doncs vinga
donem la paraula
una cosa
abans d'entrar
amb Kubrick
voldria discrepar carinyosament
de la Carme
molt bé
per mi
Alta Sociedat
també coneguda
com Malut
és una pel·lícula notable
al·lucinant des del principi
és una pel·lícula entretinguda
que l'únic retret que li faria
és que té una durada excessiva
això fa que es repeteixin
algunes escenes
que l'espectador
ja les ha vist
per tant
són innecessàries
dit això
hi ha la presència
de la Valeria Bruni Tedeschi
amb una arribada
que a mi
em va recordar
perfectament
la de Tazio
l'aparició de Tazio
ha mort a Venècia
ja
a la platja
ja
és una pel·lícula
esbojarrada
des del principi
tenim una actuació
de la Juliette Vinoix
que
a mi m'agradaria
fer
veure si li van fer
alguna prova
després de si es havia pres
alguna cosa
perquè és que sembla
que estigui boja
tota la interpretació d'ella
és una cosa
el crític se l'ha carregat
eh
la seva interpretació
el que m'ha llegit
jo no l'he vist
és que sembla que no estigui
sencera
la gent diu que aquest paper
no li va
és que no té
no té consistència
el personatge
saps què passa
que la pel·lícula
és una pel·lícula
de trasgruixut
o sigui
a veure
estem amb una família
de pobres
transportadors
de persones
a braç
quan
quan baixa la marea
i quan puja
doncs que no es mullin
els trauran a l'altra banda
i arriben un parell de policies
molt especials
un inspector
i el seu ajudant
que si entres dintre el rotllo
de la pel·lícula
són desternillants
perquè són
s'ha de veure
i
desapareixen persones d'allà
però la família pobra
resulta que té l'acostum
de tant en tant
fer una barbacoa
amb carn humana
i per una altra banda
tenim
una família
burgesa
decrèpita
cap al seu final
ja
de l'esplendor
que ve allà
passant uns dies
i bueno
dintre de la pel·lícula
es veu volar
inspectors de policia
es veu volar
burgeses
és una mica especial
però
pot tindre
algú
que
entri
dintre de
perquè
no
no deixa
d'haver-hi
una crítica
bastant corrosiva
no la crítica
és evident
és el més fàcil
de veure
però jo no
sóc
de les alegies
doncs si hem d'entrar
a Stanley Kubrick
ho fem
si us sembla
amb aquesta música
un trem
bastant líquido
gràcies
amics
abans d'entrar
a Stanley Kubrick
us tinc que donar
les gràcies
a tots els companys
de l'emissora
per permetre'm
preparar
una mica
un resum
que és molt difícil
sintetitzar
Stanley Kubrick
d'un dels directors
que més m'ha interessat
m'ha impressionat
i
amb el que
més vegades
he vist
les seves pel·lícules
i les he disfrutat
he llegit
15 llibres d'ell
o sobre ell
millor dir
i és una
una persona
que la tinc
dintre de l'Olimpo
dels meus
10 millors
directors de cinema
la filmografia
d'Stanley Kubrick
té l'inici
en un film
bèl·lic
Fear on the Side
i al final
en un altre film bèl·lic
Full Metal Jacket
a part quedaria
per parlar
l'última pel·lícula d'ell
que la va fer
12 anys després
de Full Metal Jacket
la jaqueta metàl·lica
que seria
Age Watch Out
és una pel·lícula
testament
en parlarem després
en total
en total
diríem
són 12 pel·lícules
el 12
serà un nombre
especial
dintre de l'univers
personal de Kubrick
però el destí
el va dur
a reiniciar-se
i va ser
quan
després de 12 anys
precisament
va fer el seu
testament film
involuntari
o no
un conveni
de la seva obra
Age Watch Out
i producte
de la maduresa creativa
d'un dels directors
de cinema
més complets
que ens ha donat el CTE Art
pel fet de reunir
en una sola persona
el creador total
dominant de totes les vessants
més importants
d'una obra cinematogràfica
la direcció
la fotografia
el muntatge
el guió
la música
i el so
en tot
era d'un rigor extrem
que el portava
a controlar personalment
fins als aspectes
més freqüents
més poc freqüents
com el doblatge
en altres idiomes
les condicions
de les sales
i els equips de projecció
per citar
només alguns exemples
en nombres
Kubrick seria
13 pel·lícules
0 Òscars importants
resultat
molts incondicionals
i molts detractors
els inicis de Kubrick
ell va néixer
al Bronx
a Nova York
el 26 de juliol
de 1928
va morir
a Londres
a la seva casa
dormint
el 7 de març
de 1999
el seu pare
era un metge
d'origen austríac
la família
d'en Jueus
la seva mare
Gertrud
Preveller
el seu pare
era aficionat
a part de metge
homeòpata
era aficionat
també a la fotografia
i quan tenia 3 anys
ja li va regalar
una càmera
de fotografia
Graflex
aquest és un tema
a retindre
perquè després
serà important
tota l'afició
a la fotografia
de Kubrick
pel seu futur
com a director
va tindre
en la seva vida familiar
3 dones
es va casar
del 48
al 51
va estar casat
amb Tova Mets
va ser col·laborador
d'ell
en l'equip de rodatge
de Fair and Desire
la primera pel·lícula
després
va tindre
del 55
al 57
es va casar
amb Rutsso Boca
una bailarina
que va intervindre
també
amb Killer Keys
el best
de l'assassí
i
a partir del 1958
i fins a
la seva mort
va conviure
41 anys
amb Susan
Christian Harland
va interpretar
quan encara
no estaven casats
eren nòvios
li va donar el paper
al final de Passos Gloris
Senderos de Glòria
un paper
impressionant
molt sentit
en el que
ella
és una cantana
alemanya
que està cantant
els soldats
després
que hi hagi
hagut allà
una actitud
dels mandos
terrible
matant
per exculpar-se
com a
caps de turc
tres soldats
que no tenien
culpa de res
bé
fins aquí
va tindre
tres filles
una seria
Katrina
que era
d'un matrimoni
anterior
de Christian
de Susan Christian
i l'altra
l'Aina
i la Vivian
era un home
molt familiar
li agradaven els gals
li agradaven els gossos
tenia una vida familiar
que no té res a veure
amb el que era
l'activitat professional
li agradava viure
apartat
i de fet
a partir de quan
va fer l'Olita
ja es va quedar
a Europa
i
es va comprar
una mansió
i allà
va anar
fent
les seves produccions
és curiós
com
amb el seu
aprenentatge
amb estudis
es diu
que era intel·ligent
però mal estudiant
de fet
el que passava
és que no li agradava
el sistema
d'estudi
que hi havia implantat
als 3 anys
ja dic
que va tindre
la primera càmera
i després
va tindre
dues aficions
que són importants
el jazz
que
va
va compartir
amb les seves companyes
i anava sovint
a veure'l
li agradava molt
el Jim Krupa
el bateria
i ell
va tocar la bateria
durant un temps
també
com a aficionat
i després
els escacs
els escacs
ja és una qüestió
més curiosa
ell
es va introduir
al món
dels escacs
i el va fer servir
per generar diners
és a dir
ell
organitzava partides
i guanyava
a lo millor
durant el dia
3 dòlars
jugant als escacs
i guanyant partides
era molt bo
després
els escacs
li van servir
d'aprenentatge
pel
ell diu
que a vegades
per jugar
als escacs
s'han de tindre
al cap
mil possibles jugades
posteriors
que poden vindre
llavors això
aplicat
el control
dels guion
dels guionistes
el control
dels directors
de fotografia
el control dels actors
a tot el control total
de l'abrigo
li servia de molt
era un bagatge
aquesta estructura
mental
de saber
per on me poden sortir
per on me poden vindre
què és el millor
quina és
de totes les possibilitats
de millor
que puc escollir
etc
la fotografia
li dona el sentit
de l'enquadre
interès per la composició
plàstica
i el pres
es posa
per filmar
seqüències
càmera en mà
això
és una
no diré
que sigui el primer
però és una innovació
important
perquè normalment
els artesans
que es consideraven
els grans directors
eren
molt
de grua
de càmera
plantada
etc
la lectura
ell es va introduir
amb la lectura
simultàniament
com a aprenentatge
a partir dels 19-20 anys
va començar a llegir
d'una forma
desaforada
novel·les
va començar a llegir
ja llibres
de tècnica cinematogràfica
va llegir
sobre Seysen
i va llegir
sobre Pudolkin
ell es va quedar
amb Pudolkin
hi ha
una cosa
molt curiosa
ell
ens diu
parlant del cinema
que
el guió
no deixa de ser
escriptura
interpretar
ve del teatre
la imatge
cinematogràfica
ve de la fotografia
el muntatge
és l'únic
que és cine
això és tot
una declaració
d'intencions
i vol dir
que després de llegir
i veure Einstein
n'hi podòquim
ell es va
decidir
clarament
per el que era
el
muntatge
i
per això
és molt important
després de la filmació
les seves estades
en la sala de muntatge
tallant-en pel màn
tallant-en pel màn
molt bé
vull citar
unes paraules
del crític
Michel Ciment
que és un dels
que els va fer
una de les poques
entrevistes llargues
em va donar
quatre o cinc
d'importants
en tota la seva vida
i són 50 anys
de cinema
Michel Ciment
de Calles de Cinema
va fer un llibre
extraordinari
sobre ell
que es diu
Kubrick
i diu
que
per a Kubrick
el cinema
és una experiència
no verbal
és a dir
una experiència
visual
això és important
per tota la carrera
de Kubrick
i 2001
seria
el millor exemple
del paradigma
d'això
perquè en el 2001
jo m'atreviria a dir
que
Kubrick
quasi quasi
fa un retorn
cap al cinema
munt
l'obra de Kubrick
exigeix
i desafia
el mateix
temps
l'anàlisi
imprescindible
per entendre
un director
exigent
original
i visionari
els referents
teòrics
de
Kubrick
diríem que
d'Einstein
per ell
Einstein
representa
la forma
de mostrar
el cine
productin
la tècnica
d'aplicar
en el cine
Chaplin
el contingut
que vols mostrar
en el cine
Max Ofuls
tu has citat
abans
una de les pel·lícules
era per Kubrick
un emblema
aquesta pel·lícula
i Lluís Buñuel
serien sempre
presents
com a referents
a l'hora de filmar
adaptacions literàries
portant l'obra original
cap als seus interessos
com a creador
això
seria també
una mica
el que has dit tu
de la pel·lícula
Lady Madden
el referent literari
sí
però
jo faig
la meva obra
Kubrick
solia fer obres
i la prova està
que normalment
recordem
el títol
de les obres
de Kubrick
i aquí tinc la llista
totes
tenen una novel·la
al darrere
totes
des de la primera
i en canvi
no recordem la novel·la
i sí que recordem
les pel·lícules
com a eines d'anàlisi
del contingut
de les històries
que a priori
interessarien
a l'autor
les eines
d'aquesta anàlisi
si dient
en el camp
ja filosòfic
John
Jung
Freud
Voltaire
Kafka
i Nietzsche
aquests són uns referents
importants per ell
va llegir
diverses vegades
la Ilíada
i la Odissea
d'Homer
fins al punt
de plantejar-se
una adaptació
al cine
de la Ilíada
projecte
que va abandonar
per ser econòmicament
inabarcable
a l'inici
de la seva carrera
cinematogràfica
això és important
perquè
encara que
no les arribés a fer
observeu que
2001
és
una Odissea
o sigui
referent
a un homèric
i per què?
i és que
a Kubrick
li va interessar
molt
de la Ilíada
i la Odissea
dues coses
importants
per ell
la Ilíada
és la vida
com a lluita
hi ha lluita
a totes les pel·lícules
de Kubrick
i per ell
la Odissea
és la vida
com a viatge
moltes viatges
moltes vegades
la Odissea
2001
ja és un paradigma
d'això
però
moltes altres
per exemple
Barry Lindum
és viatge
gairebé totes
l'última
fins i tot
és viatge
també
a vegades
són viatges
viatges
interiors
però no deixa
ser un
moviment
de l'individu
per això
crec
que és molt important
com a referent
a l'inici
de Ilíada
i Odissea
amb el món Kubrick
abans d'entrar
en l'anàlisi
dels films
direm que
hi va haver
una sèrie
o sigui
hi ha
John Baxter
que va fer
un llibre
una biografia
molt bona d'ell
diu que
ell va
estar amb més
de 200 persones
per copsar
informació
sobre Kubrick
i que tothom
tenia una història
per explicar de Kubrick
i que semblava
que tothom
havia viscut
la tira de temps
amb Kubrick
però curiosament
això va passar
després de la seva mort
perquè en vida
tothom
es queixava de Kubrick
els actors
els altres directors
bueno
ho sé
els guionistes
el tema
quin és
Kubrick
tenia una personalitat
molt curiosa
ell
era
intel·ligent
però
no
no feia
bandera
d'aquesta intel·ligència
llavors
era un gran conductor
de grups
i
ell
sigui
perquè no havia tingut
formació
superior
o això
tenia molt respecte
pel que ell
considerava
les persones
més facultades
amb cada
o sigui
com a guionista
i com a director
de fotografia
i tal
llavors
els agafava
i els hi posava
per anys
Kubrick
estava
a Londres
i podia trucar
perfectament
a
Frederic Raphael
a Nova York
i despertar-lo
a les quatre
a la matinada
i li
oi Rafael
i estar-se
dues hores
parlant amb ell
i l'altre
amb la dona
allà
però oi
estan li
és que
estic en la cama
i no podríem
parlar-lo
amanyana
no no no
deixa
és igual
tu
ell era així
però
volíem
cada moment
en cada moment
que li donguessin
la seva versió
del que ell
volia fer
què et sembla
aquesta presa
com la faries
tu creus que
hem de fer sortir
200 extres
o ho podríem fer
amb 50
o podríem rodar
amb pluja
i quan li havien dit
diverses coses
ell
treia tot allò
i agafava
la bona
per ell
llavors clar
moltes vegades
ells deien
bueno
hi ha el cas
curiós d'Espertaco
Espertaco
és una peça
molt curiosa
Kubrick
va tindre al principi
una sèrie de gent
que li va deixar diners
i ell
ja va dir
cobrereu
però no sé quan
i realment
van trigar a cobrar
però
Kubrick
va saber fer les coses bé
per fer diners
primera cosa
es va posar
amb el rotllo
Marlon Brando
que volia fer
el rostro impenetrable
on ell
ja
Chuck
que ja havia
diguéssim
donat pel sac
a Sam Peckinpah
amb la mateixa història
quan el que ell volia
des del principi
era ell dirigir la pel·lícula
llavors agafa
i diu
bueno
Kubrick
que ja començava
a tindre una mica nom
ja havia fet
The Killing
i tal
agafa
i comença
a parlar amb ell
i tal
i al final
Kubrick
el va enviar literalment
a la merda
però
va allargar
molt
el tema
el va allargar tant
que va fer
que el despedís
Marlon Brando
i aquest
aquest despedit
va ser 100.000 dòlars
perquè estava
previst
el contracte
li va al darrere
quan despedeix
Antoni Mann
també
Kertruglas
també
és per menjar
a part
Antoni Mann
no m'agrada
perquè aquest tio
aquí hi ha molts actors
anglesos
i està bé plet
d'actors anglesos
boníssims
és per taco
i
Antoni Mann
els hi tenia molt respecte
llavors
clar
Laurence Olivier
tots aquests
i ell diu
no no no
no m'interessa aquest tio
respecta massa
els anglesos
cridaré a Kubrick
cridaré a Kubrick
i diu
sí sí
molt bé
com anem aquí
diu
bueno
aquí tenim
Dalton Trambo
que ens fa el guió
ah sí
l'obra és de Howard Fast
un comunista de Pro
diu
i tu
bueno
doncs a dirigir
ja ens coneixem
de passos glòria
bueno
ja saps
ja sé que tu
ho saps fer bé
i l'altre diu
molt bé
quant cobreré
150.000 dòlars
vale
150.000 dòlars
amb això
es van acabar
les penes
per sempre
va pagar
el que devia
els que el havien
finançat fins a llavors
i es van acabar
les penes de Kubrick
i
va ser
un dels fets
econòmicament parlant
que li va servir
per poder
afrontar
aventures
com 2001
per exemple
és a dir
Kubrick
era un tio
total
però com total
és que també era total
amb els negocis
ja
no treballava
amb ell li agradava
que les seves pel·lícules
tinguessin èxit
però no treballava
donant peixeta
a l'espectador
mai
no va renunciar mai
a fer
la seva obra
tal com ell
la volia
però sí que cuidava
molt la caixa
i tant
i ja dic
a partir d'aquell moment
ja no va patir més
es nota
la veritat
el coneixement de Pep
perquè ens està introduint
però t'hem de demanar
a la ràdio
de vegades
hem de fer un esforç
de sintesi
per mig minut
per cada pel·lícula
perquè són 12
queda molt poquet
a veure
sintetitzar
moltíssim
va
va fer 3 curtmetratges
que li van servir
de prenentatge
i dues pel·lícules
que les podem passar
dient el nom
Fear and the Sire
que és una pel·lícula
que ell després
va renegar d'ella
i fins i tot
va intentar
esborrar totes les còpies
que hi havia en circulació
però no ho va aconseguir
va escapar alguna
sí
era una pel·lícula bèl·lica
situada
en un ambient
en un país desconegut
etc
després va fer
el Petró
del Vest de l'Assassí
que era una pel·lícula
de boxe
per mi
la més fluixa
de totes les que va fer ell
a continuació
ja
va anar
cap a
Atraco Perfecto
The Killing
The Killing
ja és una innovació
és una pel·lícula important
és una innovació
perquè hi ha
una espècie
de narrativa
diferent
que després
no cal dir-ho
ha estat imitada
ha estat imitada
i recentment
per un actor
de culte
per un director de culte
com és
el
Reservadox
Tarantino
de Tarantino
molt bé
a continuació
tenim Espartacus
de la que ja us he parlat
és una pel·lícula
no cal dir
va ser un èxit
i encara continua sent
i si tornen
cada Nadal
si tornen a la dreta
i jo
segurament
no
la faran també
per Setmana Santa
llavors ja es va posar
en el terreny
de l'adaptació
i amb l'adaptació
arriba la maduresa
i el mestratge
per mi
de Kubrick
Lolita
es va posar
en mans de Nabokov
el va convèncer
i Nabokov
va col·laborar
amb el guió
a condició
va fer
Doctor
Strange Love
que
per mi és una pel·lícula
extraordinària
i
una comèdia
una comèdia
de Kubrick
fixa't
de nou el tema
bèl·lic
i de seguretat
nuclear
avui s'hauria de reposar
a tot arreu
per tocar
el cervell
a l'espectador
sedat per tanta banalitat
enfront
per exemple
de Trump
repeteixen
alguns actors
com a Sellers
i Hayden
que ja havien estat
en pel·lícules anteriors
per a mi
és una de les obres
de més contingut
sexual
de Kubrick
i si la veieu
fixeu-vos en els diàlegs
són
brutals
en el camp
de
de lo que és
la sexualitat
més greu
són la bomba
sí
tenim un problema de temps
i llavors
arribem a la plenitud
de Kubrick
la plenitud de Kubrick
per mi
el seu sostre
creatiu
està en 2001
o 17
de l'espai
a continuació
tenia un
Cloward Orange
que li va portar
molts problemes
aquí
en Cloward Orange
Kubrick
va tindre realment
un patiment
perquè va ser mal interpretat
i se'l va acusar
d'enaltació
de la violència
i va decidir retirar-la
si no recordo malament
de les sales de cinema
va estar molt tocat
per aquesta pel·lícula
al cap de 4 anys
va fer Barry Lyndon
i Barry Lyndon
és una
meravella
jo he tingut l'oportunitat
de revisar-la
la setmana passada
i bueno
tinc ganes de tornar-la a veure
a continuació
de The Shining
El Resplandor
El Resplandor
aquí
entra dintre del camp
de Stephen King
i
i li fa una destrossa
al King
i fa una pel·lícula
de
de
i no tenim
més temps
una pel·lícula
extraordinària
és tristíssim
un Metal Jacket
seria la pel·lícula
sobre Vietnam
extraordinària
i per acabar
el seu testament fílmic
Age Watch Act
que és un resum
de tot
lo bo
i millor de Cúbri
moltes gràcies
ha estat una cosa
meravellosa
la setmana vinent
la setmana vinent
gràcies a vosaltres
per invitar-nos
la setmana que ve
Joan Sanz
vindrà a parlar
de la violència
al cinema
moltes gràcies
Pep
gràcies
bona nit
aquest dimarts
a les 10 del vespre
la música coral
més de mil anys
d'història