Cinema sense condicions.
Textning Stina Lundqvist
Bona tarda.
Estem a Ràdio d'Esvern, Cinema sense condicions,
i hem començat amb uns apunts de la pel·lícula de clàssic d'avui,
que és Maduixes silvestres, freses salvajes,
o Esmultrons tallaig, amb suec.
És una pel·lícula d'Immard Berman, de 1957.
Després passarem a parlar una mica d'ella,
però abans us presento l'equip del programa,
amb el Biel dels Comanaments.
Bona tarda, Biel.
Bona tarda, els tres.
Gràcies.
Bona tarda, Ignasi.
Què tal?
Hola.
Molt bé. Com ha anat la setmana?
Bé, bé, bé. Anar fent.
S'han vist molt cinema o què?
Molt de cinema, sí.
Bé, després en parlem.
Bona tarda, Anastasi.
Bona tarda, bona tarda a tots.
Què tal? Com ha anat la setmana?
Bé. Com diria els anglesos, as usual.
Ah.
Com sempre.
Molt bé.
Bé, així bé.
Bé i malament.
Com sempre, ho barreja tot, les dues coses.
Molt bé.
Tens alguna sugerència en plan sèries avui?
No.
M'he treballat força la pel·lícula,
tot i que us deixo,
la sapiència del tema bàsic que ens la deixo a vosaltres,
m'he notat sempre unes coses.
M'ha interessat molt la pel·lícula.
Per tant, no he tingut,
he buscat una mica entre els últims
i no he trobat res que fos suficientment destacable,
com per dir,
aquesta és una sèrie que mereixedora de què en parlem.
Per tant, segurament en caurà alguna,
un dia d'aquests,
però llavors ja us la presentaré.
Avui no, avui no hi haurà sèrie avui.
Molt bé.
Bé, doncs, dit això,
ens posem ja amb la pel·lícula.
Us la introdueixo perquè sóc el que l'ha proposat.
És una pel·lícula, com hem dit abans, de 1957.
Irmer Bergman ja havia fet pel·lícules interessants,
però potser aquest és un punt d'inflexió,
perquè a mi sempre m'ha semblat interessant
que una persona de mitjana edat o menys
afrontés d'aquesta forma tan sèria i meditada
la maduresa d'un individu com és el professor Herbert Isaac Bjork,
interpretat per Víctor Jostrom,
que tampoc és casualitat que l'hagi interpretat Víctor Jostrom,
i Víctor Jostrom sabeu que és un dels pioners del cinema suec,
i, naturalment, era admirat i reverenciat per Irmer Bergman.
I, a més a més, aquí interpreta un personatge que té la seva edat, 78 anys,
i, a més a més, serveix una mica com una mena de reconeixement fílmic per ell,
perquè, en realitat, fa una interpretació extraordinària.
Ell és imprescindible amb aquesta pel·lícula,
i, a més a més, la carrega de matisos,
solament amb la mirada i amb l'expressió
és capaç de transmetre'ns moltíssim, no?
Bé, el guió i la direcció d'aquesta pel·lícula és d'Imar Bergman.
Ell acostumava a treballar molt amb els guions,
i això és el que li ha donat, també,
un corpus de creador molt personal.
És a dir, el seu cinema, jo crec que, pel bon aficionat,
és d'aquells cinemes, d'aquelles obres,
que veus un minut i dius
això deu ser de Bergman,
i gairebé mai t'equivoques.
Clar, quan hi ha la capacitat de crear un estil
és que s'està davant d'un creador
d'una importància rellevant
dins el camp del cinema.
Bé, la fitxa artística continua
a Pac de Víctor de Jostrom amb Vivi Anderson,
amb Ingrid Tallinn,
que fa també un paper extraordinari,
Gunnar Björnström,
Huland Kindle
i Nina Winsfeld,
que és la senyora Bor,
que aquesta ja té un paper una mica més precari.
La fotografia és un dels punts interessants
a destacar d'aquesta pel·lícula,
és de Gunnar Fischer.
Gunnar Fischer va treballar bastant
a la primera època amb Bergman,
però ja està llegint unes converses
que es van publicar amb Bergman
i va arribar un moment
en què van tindre discrepàncies tècniques
en la concepció del fet
de la il·luminació,
sobretot.
A aquest home,
a Fischer li agradava la il·luminació
que fos clara,
que totes les imatges fossin
d'una comprensió diàfana
per l'espectador
i en canvi Bergman creia
que els matisos
eren molt importants
i a vegades
hi podia haver això,
un gruix de grisos
i fins i tot
de desenfocaments
o el que sigui,
si ho marcava la història.
A partir d'aquí,
ell va treballar molt,
sobretot amb la seva part
de color,
amb Esben Nibis,
que és un...
bueno,
un acreditatíssim director
de fotografia, també.
La música és d'Eric Norgren,
dirigida per Eker Lundin,
la producció de
Sven's Film Industry,
el productor és Alan Eker Lund,
que també va ser productor
de Bergman,
sobretot fins a meitat,
suposo que per una qüestió d'edat,
de la seva obra,
i el muntatge d'Oscar Rosander.
Abans, quan veníem cap aquí,
amb l'Anastasi,
estàvem comentant que, de fet,
és una pel·lícula que,
per exemple,
amb el que és tècnicament,
podríem considerar-la
que és una pel·lícula netament clàssica,
és a dir,
no hi ha floritures,
ni les transicions,
les agafa Bergman,
les treu,
i ens fa uns planos de transició,
donant la sensació de plaç del temps,
amb planos exteriors,
amb el cotxe,
la pel·lícula és una raó en mòbil,
és el que anava a dir,
i llavors,
amb aquest sentit,
li va molt bé fer aquests planos d'exterior,
que també estan a vegades simultanejats
amb uns plans fixes de paisatge,
com és el llac al final de la pel·lícula,
que és extraordinari.
En fi,
jo crec que és una pel·lícula
per reprendre-la una i una altra vegada,
perquè la història
ens dona
molt per pensar i per reflexionar,
perquè veiem una persona
que en principi
ha d'anar a rebre
un premi molt important
que li dóna a la universitat
pel conjunt de la seva trajectòria,
ell,
el director,
en cinc minuts
ens presenta
tota la situació
de lo que és
els antecedents,
la família,
lo que és el present,
ell és Bidu,
la seva dona es va morir,
fa 40 anys que viu
amb una persona
mestressa de claus,
que té una afinitat
molt gran amb ell,
que li permet fins i tot
discutir-se
sense que arribi la sang al riu,
i que és molt divertit,
la pel·lícula,
malgrat que és molt seriosa
tota ella i el tema també,
no s'està a veure
de puntejar-la
en moments
realment de comèdia,
no?
I és d'agrair,
perquè,
i en aquest cas,
el de la mestressa de claus
és molt interessant,
perquè al final
de la pel·lícula,
ell li diu,
amb ella,
diu,
bueno,
escolti,
i no creu que
després de 40 anys
ja ens podríem totejar?
diu,
ni parlar-ne,
què pensarien
la gent del carrer
si veguessin que de repent
ens comencem a totejar?
No, no, no,
diu,
escolti,
jo això no li puc permetre,
eh?
Bé,
us ho dic com a detall
que la pel·lícula
no és que sigui
un verman d'aquells
rigorosos,
que estem parlant
de coses tremendes
com un càncer,
com una
infermetat determinada,
no, no, no,
és senzillament
que estem amb un home
que té 78 anys,
va a recollir
un premi honoris causa
i aprofite,
tota la pel·lícula
és aprofitar
aquest acte
per,
a través d'uns somnis
i uns records
que es van filtrant
i que ara
comentarem,
el que és
un repàs
a la vida
d'una persona
que realment
és viscuda.
Hi ha una cosa
també que comentàvem
amb el cotxe
quan veníem
cap aquí
i és que
a tots dos
ens ha passat el mateix
entre el moment
en què la vam veure
que nosaltres
devíem tindre
40 o 50 anys
menys
i jo l'he anat veient
altres vegades
però l'Anastàcia
per exemple
feia temps
que no l'havia vist
i em comentava
ara l'he entès
molt més bé
aquesta pel·lícula
efectivament,
jo crec que és una pel·lícula
que una persona
de 18 anys
o de 25
o de 30
no la pot gaudir
tant com una persona
que tingui ja
un camp,
un background
al seu darrere
important.
Per què?
Doncs perquè realment
d'això és del que va,
no?
Sí.
Però en Berman
tenia només 38 anys
40 anys
Bueno, de fet
quan la rodava
això és el que en sembla
més extraordinari
que un creador
d'aquesta edat
pugui tindre la maduresa
per afrontar
un tema com aquest
Sí, sí
Endavant, ja
Ignasi, diguis la teva
Jo només
el que va celebrar
això és una road movie
Sí, no és el que deia
Totalment
Sí, sí, és una road movie
És una road movie
i el premi que va recollir
és el reconeixement
de la universitat
on ell va estudiar
i que es diu
el premi aquest
es diu
Doctor Jubilaris
Jubilaris
que es veu que és una cosa
molt d'escandinava
a les universitats
d'escandinàvia
que és
després de 50 anys
d'estar exercint
la universitat
que t'ha format
Bueno, és el jubileu
Sí, bueno
però no és que sigui
la jubilació
perquè de fet
l'home ja està jubilat
És un reconeixement
que han de passar 50 anys
és a dir
que la majoria
potser ja no arriben
Ja no hi ha res
Però és una cosa
és una cosa curiosa
A mi el que m'interessa
parlar d'entrada
i després
parlarem de moltes més coses
però
és el fet
que l'any 57
que és quan
la pel·lícula està feta
és un any
particularment
brutal
en el que és
l'activitat
d'en Bergman
està
al llarg del 57
farà
sis obres de teatre
entre elles
una que és
Pirgin
que es veu
que ell estava
aterrit
va agafar
una úlcera d'estómac
de fet
mentre estava
a principis del 57
estrena
el CTSG
que jo crec
que estarem aquí
tots d'acord
que és
un dels seus
de les seves
obres
més capdals
jo m'atreviria a dir
que té un grau
de profunditat
amb la joventut
que té
38 anys
molt important
però
mentre està
a l'hospital
perquè té
una úlcera
produïda
per l'estrès
bàsicament
encara que ell
es veu que ja
de jove
s'està queixant
sempre
té problemes
intestinals
i sobretot
problemes d'estómac
doncs
mentre està allà
resulta que
recorda
un viatge
que no feia gaire
que havia fet
a Uppsala
que és
on ha nascut ell
a visitar
la seva mare
fixem-vos que
la pel·lícula
també
Hostrom
va visitar
sa mare
una parada
intermitja
diguem
i mentre estava
a punt d'obrir
la porta
de casa
de sa mare
ell va jugar
amb la fantasia
de
i si ara
obrís
i en comptes
de trobar-me
ma mare
a G
en molts anys
em trobés
l'espai
de quan jo
tenia
de quan jo
era adolescent
i
aleshores
se li va quedar
aquesta idea
jugar
o ara
sortint al carrer
giro la cantonada
i em trobo
la Uppsala
de quan jo
era adolescent
i tal
en fi
una mena de petit joc
fantasiós mental
aleshores
suposo que
a l'hospital
un home hiperactiu
com aquest
que encara
abans d'acabar l'any
estrenarà
una altra pel·lícula
és a dir
el cap li anava
sent per hora
i es va posar
a escriure aquest guió
que el 31 de maig
el va acabar
i el 2 de juliol
ja començava
el rodatge
amb la qual cosa
esclar
també s'ha de dir
que
com
molt bé ha fet el Pep
que ha començat
a dir
els actors
i tal
tots estan vinculats
amb ell
vol dir que té un equip
de director
de fotografia
de muntador
d'actors
que ja
ja està rodat
amb ells
actors
que ara
els introdueix
per exemple
Max von Sydow
té un paperet
però molt maco
un paper de gasolina
que diu
no no doctor
vostè no li cobrem ni res
vostè aquí és una institució
amb la gasolina
no n'hi ha prou
per pagar
els favors
que ens ha fet
que després
són actors
que aniran agafant
molt contingut
dintre l'obra
de Berman
absolutament
extraordinari
és a dir
ell
això ho ha tingut
ho va tenir
tota la vida
treballava amb gent
amb la que es trobava
confortable
ara
ell era
insuportable
totalment
és a dir
és un home
i amb les seves pel·lícules
es veu
és un home
torturat
també s'ha
generat
la seva
mitologia
és a dir
la seva
legenda
no és veritat
que
el pare
es veu
el pare era molt sever
però ell era el nen
el nen bonic
ell era
el fill
vulguret
i al qual
se li tolerava tot
era el seu germà gran
el que rebia
les paillisses
allò
que es veu
a Fanny i Alexander
en realitat
l'alter ego
de Fanny i Alexander
és Fanny
és la nena
perquè la nena
durant tota la pel·lícula
de Fanny i Alexander
és una observadora
del maltracte
al qual
l'Alexander
queda sotmès
per aquell pare
absolutament
rígid
rígid
calvinista
vull dir
amb boig
perdut
com tots els calvinistes
francament
perquè el primer
que estava com una cabra
era el propi Calvi
però
la qüestió
és que el porta
a l'extrem
i es veu
que no és
Bergman
i tant és així
que hi ha una anècdota
molt bona
es veu que
al germà
li van fer
una entrevista
en la qual
ell
va parlar
de moltes coses
i va
evidenciar
moltes coses
el Bergman
quan es va enterar
que li havia
no sé quina
televisió suèca
li havia fet
l'entrevista
al seu germà
es va posar
com una fera
i va evitar
va evitar
que aquesta entrevista
sortís
se metís
o sigui
va posar
prou força
com per evitar
perquè
s'hagués descobert
tot el seu pastís
tota la mitologia
que ell ha generat
també hi ha un altre tema
amb el Jeig
que se'l tracta
amb les dones
és a dir
és un donívol
però
amb una de les primeres dones
amb les quals
es va relacionar
que resulta que era
en temps de guerra
de guerra mundial
i per tant
espia
espia
del servei secret
suec
bueno
per poc la mata
una tal
Karin Lambi
que
en aquell moment
Bergman encara
no era res
i la
Lambi ja s'havia adonat
era escriptora
i actriu
que surt
en algunes pel·lícules
d'ell
i
li diu
surt
quan ja no té relació
li diu
tu tens molt de talent
t'hauries de posar
a fer pel·lícules
encara no havia fet
el Bergman
no havia fet
absolutament res
bueno
hi ha un episodi
hi ha una baralla
d'ella amb ella
brutal
que està
dit
en algun documental
que la va violar
i mentre la violava
l'estava inflant
de
de
de bufetades
i de
i de cops
és a dir
compte perquè aquest home
era terrible
jo crec
i de fet
hi ha una pel·lícula
que és del
de les marionetes
com es diu
aquella pel·lícula
del
del
té un nom així
amb un D
jo no recordo
no absolut
recordo la pel·lícula
sobre les marionetes
sobre
que va
tot passa en un soterrani
que allà
és un prostíbul
i que acaba
el protagonista
acaba oxint
matant
la prostituta
que és una noia
absolutament encantadora
d'altra banda
o sigui
per tant això ens porta
a un altre factor
que es veu
en totes les pel·lícules
de Bergman
i en Freses Salvajes
també
la culpa
és un home
torturat
per algun motiu
tot i sent el nen
bonic
de casa seva
sent culpa
i aquesta culpa
el tortura
el va
el va
matxacant
per dins
i per tant
no era un home feliç
és evident que no
no era torturat
la culpa
la pel·lícula
és un concepte
molt important
Hostrom
és un home
que com ell
d'aquí
hi ha molts paral·lismes
es veu entre el personatge
de 78 anys
que representa
que té Hostrom
a la pel·lícula
i ell mateix
que té 38 només
i entre ells
està el maltracte
a la família
és a dir
Hostrom
representa
Borg
el doctor Borg
representa
que és
un home
que ha dedicat
tota la seva vida
al seu ofici
de qui tothom
estic encantat
sembla una persona
meravellosa
o sigui
ho pinta
i en realitat
ha estat
un mal pare
un mal marit
però externament
no ha volgut
pràcticament
no ha volgut a ningú
en tota la seva vida
això es dona molt
hi ha l'admiració externa
per això moltes vegades
diuen
tu no ets com ets
ets com et veuen
efectivament
i moltes vegades
hi ha gent
sobretot
gent pública
notòria
que està
gairebé
tota la vida
lluitant
contra aquest concepte
erroni
al seu criteri
que té la gent d'ell
sí
de vegades en bo
altres vegades en dolent
efectivament
perquè també passa això
exacte
vull dir que no tens culpa
de res
i ets mal vist
et van atribuint
ets mal vist
per tothom
sí
et van atribuint
coses
coses
i al final allò
queda com
una referència
a la teva biografia
doncs
això
jo crec que és el nucli
central de la pel·lícula
el tema de la culpa
el tema de la culpa
i és
de fet
un home que en el fons
és fred
i la jove
que és la Ingrid Zulig
la Marian
la Marian
extraordinària Ingrita
és que la Ingrid Zulig
es menja la pantalla
de quina manera
i la Vivi Anderson
quina elegància
totes dues actrius
són immenses
immenses
un gran gust
un gran gust
escollint personatges
com els tractava
els havia de tractar
molt malament
a la vida real
però davant d'una càmera
les tractava molt bé
o s'havia escollit
home l'Alip Ullman
imagina't
amb l'Alip Ullman
però al final
també li va tindre
que donar el passaport
sí
sí
perquè és un home
absolutament
egocèntric
com el personatge
com el personatge
que encarna
Hostrom
que a més a més
va donar mostres
durant tot el rodatge
efectivament
de ser algú
molt egocèntric
perquè
amb l'excusa
que ja era vell
primer no volia
no volia
no volia
fer la pel·lícula
el van anar a buscar
tampoc és veritat
que es veu
que el Berman
tampoc és que
hagués pensat
amb ell
quan estava fent el guió
no, no crec
un cop
un cop tenia el guió
no ha llegit enlloc
no, perquè
no el fots
estava pensant
amb ell mateix
ja, ja, ja
i a vegades
és que diu
bueno, haig de buscar un actor
i aleshores
sí que és cert
que es veu
diuen que Berman
tenia veneració
per Hostrom
sí, el cinema
li tenia
una absoluta veneració
evidentment és un dels grans
del cinema
mut
suec
el Viento 1928
és una obra
mestra
o la Carreta Fantasma
no, vull dir que
sí, la Carreta Fantasma
és del 21
i també és extraordinària
efectivament
no, n'hi ha unes quantes
llavors
això havia de pesar
amb la formació
de Berman
bueno
al punt de complexar-lo
però clar
és curiós
perquè tot
es barreja
és a dir
Berman
en el fons
pateix
per cada cosa
que fa
si està
a l'alçada
és increíble
un home
que tothom
li ha estat dient
sobretot
al 57
que ja està passant
per ser un geni
pràcticament
o sigui
tothom el deia
ets capaç
de
perquè em diràs
Francesc al Bajas
i em diràs
què és
és a dir
la gran qüestió
és aquesta
com una pel·lícula
que és una road movie
en què la jove
i ell van en cotxe
i els hi van passant coses
però que en realitat
és
com una mena
de joc
de retrets
perquè la jove
també li va dient
és que tu
ets un gassiu
no
no ens perdones
el deute
i quan tu
nedes
amb
amb
milions
és a dir
tot
dius
bueno
això
fins a quin punt
quin interès
pot arribar a tenir
però és que
esclar
és que el mateix
podríem dir
de qualsevol
altra pel·lícula
de verman
i hi ha
alguna cosa
jo
que no soc
particularment
com ja em coneixeu
de pel·lícules
tan cares
o de pel·lícules
excessivament
dependents
de
d'una
interacció
excessiva
entre els personatges
soc el primer
que davant d'una pel·lícula
de verman
em quedo
absolutament
hipnotitzat
aquest
tancament
que dius
jo crec que
li ve
d'una formació
teatral
i li dona
o sigui
perquè
allà on
el verman
se supera
a si mateix
és sempre
en les distàncies
cortes
i això
és perquè
sap ballugar
molt bé
i sap ballugar
molt bé
els actors
i dirigir-los
amb els interiors
i els aprofit
molt bé
aquí per exemple
hi ha un moment
és que
tots els
lo gran
d'aquesta pel·lícula
és que
sent l'arrot
d'un parell
de personatges
que després
s'hi van afegint
altres
hi ha uns personatges
secundaris
hem citat
el Max von Sydow
però podríem citar
la mare
el paper de la mare
és que és extraordinari
i la minyona
i la minyona
jo estic fascinat
de veritat
només se la veu al principi
i al final
la cara
cap al final
de la pel·lícula
el rostre d'admiració
que dura
dos segons
en pantalla
i em sembla
que encara n'hi arriben
el rostre d'admiració
cap a
cap als
Hòstrom
cap al seu
senyor
i des
admiració
el rostre d'admiració
que l'hi té
admiració i estima
continguda
absolutament
perquè és tot nòrdic
aquí
no ens totejarem
però ella està enamorada
la minyona està enamorada
evident
de Hòstrom
i com li diu
com se'n va vostè
amb el cotxe
si són 14 hores
exacte
i jo tinc que anar
amb avió
escolti
jo ara l'hi haig de preparar
però després
al cap d'un moment
ell li diu
vostè
vostè fa la maleta
com ningú
aquelles coses
i ja comença
a disculpar-se
perquè al principi
quan la minyona
li comença a posar
pegues
ell diu
però deixi-me en pau
em dóna la gana
d'anar-me en cotxe
i s'ha acabat el bròquil
es posa
es posa
en plan
en plan
amof
clar
deixi-me
la minyona
deixi-me que li faci
l'esmorzar
no res
no hi ha temps
no sé què
es posa en un plan
absolutament
i després
i després
vostè no esmorza amb mi
exacte
i després
et veu
baixeta
però que per ell mateix
diu
ostres
li hauré de comprar
alguna cosa
per deixar-la contenta
és a dir
ja des del principi
veiem que és un personatge
que sent culpa
de la seva manera
de ser
de com ha portat
la seva vida
i de com estan
les coses
perquè
tampoc és que tingui
una bona relació
amb el fill
hi ha un moment
que l'Ingri Zulín
li diu
el teu fill
t'odia
al final de la pel·lícula
es veu clarament
quina és la relació
el que passa
el que passa
és que
el fill
porta el camí
de ser com ell
és com ell
però pitjor encara
perquè
i aquí hi ha un altre aspecte
sobreptici
el fill
és com és
és un nihilista
està a punt de suïcidi
per dir-ho d'alguna manera
perquè de fet
diu
no li trobo sentit a la vida
res
jo no vull fills
no vull res
per què
el fill és un compromís
que m'obligarà a viure
és el que crea
la crisi matrimonial
entre ell i la Marian
que és l'aquella
en un moment determinat
i explica en el cotxe
tenim aquest problema
ja vull tenir fill
però
l'actitud nihilista
del fill
és derivada
de l'afredor
amb la que
ha estat sempre tractat
pel pare
i de fet
per la mare
que
era una mica
de cascos lleugers
la mare
pel que es veu
perquè li fa el salt
al bosc
en realitat
l'amor frustrat d'ell
és Sara
la Bibi Anderson
absolutament
claríssim
les maduixes silvestres
són d'aquí
el que li va
posar el títol
en castellà
de freses salvajes
no no
silvestres
l'haurien de
l'haurien de penjar
no que ja
sí sí
perquè
una maduixa
que una
fresa salvaje
és silvestre
sí silvestre
silvestre
després
cinematogràficament
és conya
no no no
és una cosa
que té raó
i més més que és cert
com sempre
el castellà
tradueix fatal
el títol
de les pel·lícules
no són afortunats
generalment no
a mi
la pel·lícula
perdona
és que clar
esmentava
el de les maduixes silvestres
simplement pel fet
que les maduixes silvestres
estan fent referència
justament
a aquest moment
del jardí
on la Sara
la Vivian
està agafant
les maduixes
és l'arcàdia
és l'arcàdia
feliç
és el paradís
és el seu ròsbat
potser una mica
és el seu ròsbat
em sembla
perfectíssima
la comparació
és el seu ròsbat
les maduixes silvestres
són el ròsbat
del doctor
Borg
no és la madalena
no és la madalena
de Prost
és més el ròsbat
que no pas la madalena
correcte
efectivament
és molt ben vist
no, jo el que volia apuntar
és que reflexionant sobre la pel·lícula
dius
bueno, és una rob movie
i a mi el que em porta
és curiós a pensar
és amb Cavafis
el poeta grec
quan fa el viatge a Itaca
que diu
o sigui, dintre el viatge a Itaca
ens diu
l'important
no és l'arribar
sinó
el camí
i aquesta pel·lícula és això
l'important
no penseu que sigui
que és quasi caricaturesca
allò
sembla realment
la comitiva d'un enterrament
la comitiva
que va a donar-li
el premi
el jubileu aquest
en canvi
l'important
és el viatge
la riquesa que hi ha
el viatge el transforma
aquí està
aquí està
acaben estimant-se
la jove
la jove i ell
quan la jove
la ingrizulina
al principi
no el pot
gairebé ni ve
no
i acaben estimant
entre el cotxe
i n'hi diu quadre
i em fa molta gràcia
perquè comença la pel·lícula
que ja està al seu despatx
que ens fa un
lleuger repàs
per situar-nos
perfectament
amb el que serà
la base
als rerefons
de la història
i tot això
ho fa
mentre s'encena un puro
i puja el cotxe
i el primer que li diu
a ella
no, a dintre del cotxe
no es fuma
exacte
i jo dic
bueno
però si
i llavors és molt bo
perquè al cap d'una estona
treu el tema
i diu
una altra cosa
és fumar puros
perquè
el puro
no és dolent
el talaxi
o sigui
sí, sí, sí
arriba a caure
hasta mallò
no, ara em vaig a justificar
perquè ha sortit el doctor
clar, també té conya
el que passa és que
en uns altres moments
jo me'n recordo
bé he vist doctors
com te tenien fumant
i tant
vosaltres ho recordareu també
absolutament
això ara
amb una persona
absolutament
el biel per exemple
veu un doctor
que
l'està tenent
mentre es fuma
i diu
bueno
jo marxo corrents d'aquí
això ho he vist
jo de petit
ho he vist
o sigui
el metge
i tant
i tant
i tant
i jo lògicament
no tan petit que tu
també ho he vist
em permeteu
unes quantes
anotacions
una miqueta
al marge
d'això que heu dit
que penso que heu dit molt
i que està molt bé
jo penso que la pel·lícula
ja està
la gent té una visió
encara fosca
per això està perquè la vegin
perquè si la volen veure
sabran exactament
de què estem parlant
escolteu
maduixes silvestres
creieu-me
revisiteu
la segureu
està lliure
i també
com es diu
el YouTube
el YouTube
el YouTube
està
jo crec
la de Filmin
penso que té millor qualitat
la còpia
però segurament
no t'ho puc assegurar
la de Filmin
t'ho dic jo
perquè l'he vist
de Filmin
té una
una qualitat
d'immigra
excel·lent
es veu ben bé
el treball
del director
de fotografia
que és
d'una pulcritud
escandinava
d'una pulcritud
escandinava
a mi m'ha sorprès
aquesta fotografia
en blanquinegre
perquè
normalment
quan veiem
blanquinegre
sempre té aquesta cosa
que ens recorda
un tipus
ja ens agrada
d'entrada
perquè estem tan acostumats
en aquest moment
al color
que a la que hi ha
una referència
en blanquinegre
encara que no sigui
de clàssica
encara que sigui recent
hi ha un plus
hi ha com una mena de plus
en aquest cas
el joc del blanquinegre
de la pel·lícula
va més enllà
del pur blanquinegre
és més blanc
que negre
com deia abans
aquí el Pep
segurament
l'operador
en aquest cas
va tenir la influència
de dir
ho vaig fer
tot molt net
però és que
algunes escenes
ja li va bé
ver-me'n
que ho faci tan net
perquè l'escena
del llac final
amb la família
tots pujant a la barca
tots vestit de blanc
el llac cremat
les fotos
ens poden sortir
curtes o cremades
en aquest cas
en general
la pel·lícula
el diafragma
està posat
de tal manera
que sempre està
tot una miqueta
els blancs
sempre estan
una miqueta cremat
el somni primer
el somni per exemple
és típic de somni
el casc antic
de Estocolm
em sembla
o d'Upsala
no perdó
no és d'Upsala
o Estocolm
potser és Estocolm
potser és Estocolm
és el casc antic
està sobre les posades
les llambordes
hi ha les llambordes
que brillen
els brillos a terra
les llambordes
tot això
em va sorprendre
el sentit de dir
ah pues això
no era tan freqüent
n'hi ha
o sigui
l'ús del blanc i negre
una mica
utilitzant un recurs
d'aquest tipus
és cert que el somni
ho propicia
i és cert que l'escena final
que no és un somni
sinó que és una evocació
de quan veu la família
embarcant-se en aquesta barca
per anar a fer aquest passeig
pel llac
també és una evocació
però tot i així
és sorprenent
és sorprenent
perquè és una fotografia
realment no solament
maca i interessant
sinó que
xoca una mica
que hagin tingut aquest risc
aquest nivell de risc
no?
després evidentment
amb les Ben Nickvist
van fer coses
molt interessants
ell era un home
seria com fos
però realment un home
que volia molt
la perfecció
li agradava molt
afinar molt tot
i amb el Nickvist
van fer uns treballs
durant moltes pel·lícules
que després el seu hereu
va ser el Woody Allen
que va recollir
el relleu
i amb Nickvist
també en va fer
un parell o tres
em sembla recordar
pel·lícules
les tarduars
les tarduars
i altres dir-los
que és la més descaradament
vermaniana
vermaniana
un altre verman més
jo m'he notat
una sèrie de coses
però és saber
que el trajecte
que fan
que efectiven
són unes 14 hores
també vull dir
ho són
és a dir
malgrat que són autopistes
anar a Estocolmo
a Lund
que Lund està tocant
a Malme
a Malmó
a Malme
que li diuen ells
està tocant
per tant
és zona universitària
l'universitat de Lund
queda una mica
a la perifèria
de Malme
està a una quinzena
vintena de quilòmetres
i aquest és el trajecte
que fan
efectivament
converteix la pel·lícula
en un erró en movie
que m'heu dit vosaltres
molt bé
un erró en movie
amb tots els al·licients
de l'erró en movie
passen coses
dintre del cotxe
passen coses
fora del cotxe
i hi ha aquesta mena
de transgressions
del present continu
sinó que
hi ha un moment
que hi ha una deriva
claríssima
que és que
agafa un camí
el primer camí
que agafa
i aquest camí
el portarà a tenir
aquesta vocació
del passat
en aquesta casa
on estiuejaven
amb aquests records
de l'estiu
on apareix l'escena
de les maduixes silvestres
i on tenim
aquesta referència
també
de
de
de
norsegualiana
del tema
del
del
rosbat
del rosbat
que en aquest cas
no són rosbat
sinó que són unes maduixes
que van caure
a terra
i que creen
aquest vincle emocional
dintre ell
i aquesta Sara
de la que estava fascinat
i que acaba casant-se
amb el seu germà
amb el seu germà
amb el seu germà
jo m'he notat aquí
aquestes coses
el primer
està totalment d'acord
a l'inici de la pel·lícula
amb tu
Pep
realment
la pel·lícula arrenca
amb 4-5 minuts
que són impecables
és una narració
molt curt temps
explica molt
explica molt
incluint el somni
que hi posa
a partir d'aquí
la referència
al primer somni
novament
potser és fàcil
la referència
però a mi
m'ha recordat novament
a Bunyuel
i em recorda també
sobretot
el Perra Andaluz
i l'Aix d'Or
també
aquesta cosa
també d'aquests cremats
perquè Bunyuel
també amb la seva fotografia
l'operador de Bunyuel
que ara en aquest moment
no em vindrà al cap
també
fa una foto
molt contrastada
en els moments
de fet
tot el Perra Andaluz
és com un somni
tot ell
no hi ha
no hi ha la part
del somni
i la part de no
i en aquest cas
em va recordar molt
però clar
és que el Perra Andaluz
dels anys 20
i potser els negatius
no tenien molta latitud
no?
allò que en diuen
sí
potser en aquest cas
li van anar a favor
la pròpia limitació
però és clar
en el 57 ja no
en el 57 ja era una opció
però sí que és cert
que recordo una mica
aquest món
no tant pel tema surrealista
del rellotge
sense agulles
sinó que també és
clarament un símbol
surrealista
i tant
que et recull de l'í
sinó pel fet
de la textura
que té tot allò
pot recordar una mica
aquesta estètica
buñueliana
curiosament
ell defuja
a les entrevistes
sí
la comparativa
amb Buñuel
ja possiblement
això ho fan molt
es tapen molt
els directors
respecte
a referències
perquè
no volen
veure
que són
deutors
d'altres
però
la vida és així
aquí reconeix més
que d'altres
però és possible
que en aquest cas
ell no ho volgués
després ja ho ampliaré
però hi ha un aspecte
de Berman
que m'interessa moltíssim
que és
la relació
entre consciència
somni
i sobretot
entre consciència
i l'estat aquest
que no sé com
en català
ho podem expressar
que en castellà
diuen
duerme vela
aquest tema
li interessa molt
a Berman
moltíssim
aquest punt
consciència
duerme vela
la pel·lícula
té aquest punt
hi ha moments
que no saps ben bé
si estàs veient
un somni
una imaginació
una recreació
hi ha alguns moments
el moment
per exemple
que ell veu
la seva dona
com m'explicaves tu
abans
la seva dona
morta ja
la veu
en aquest clar
del bosc
amb una escena
en què ella
l'està
diguem
enganyant
amb un altre
home
d'infidelitat
perquè és un altre somni
és un altre somni
és un altre somni
que el matrimoni
aquell que recullen
quan tenen l'accident
passa sempre
un professor
que l'està examinant
aquest examen
és molt interessant
és molt interessant
hi ha un pèl de misogínia
també
que sobrevola
la pel·lícula
és que jo crec
que
em sembla que ho era
Berman
sempre parla
que la dona
la dona
el fascina
però jo crec
que té una relació
d'amor-odi
és possible
no sé
si és per un vincle
amb sa mare
que es veu
que també la volia molt
però clar
com que estava
en un context
tan calvinista
doncs
ves a saber
la mare
fins a quin punt
col·laborava
amb el pare
no
és possible
que hi hagi
un ser autent
i en aquest moment
que estem just
en la tendència
contrària
la misogínia
canta molt
avui en dia
hi ha un moment
que la pel·lícula
el protagonista
que està conduint
sempre el cotxe
hi ha un moment
que el protagonista
desapareix
no sé us hi ha fixat
la planificació interna
del cotxe
evita
durant una estona
bastant llarga
just després
de la parella
aquesta que discuteixen
la dona histèrica
el marit
que després reapareixerà
en aquesta escena
com a examinador
diguem d'ell
hi ha un moment
que el conductor
el
ja ho diré
el protagonista
l'Isaac
Isaac York
desapareix
no apareix
o sigui
tota la planificació
evita
evita
ensenyar el conductor
i m'agrada
és un mistèric
per què
està evitant
el conductor
no ho sé
no hi ha cap raó
diguem
de raó
dramatúrgica
per fer-lo desaparèixer
això durant la discussió
del matrimoni
dins del cotxe
perquè
dins del cotxe
continuen discutint
que per això
la Grisulín
frena el cotxe
i els fot fora
i els fot fora
els expulsa
jo tinc marcada
la desaparició
entre l'atac d'histèria
i la parella
és expulsada
del cotxe
aquí al mig
vaig detectar
que durant
molt bona estona
havia desaparegut
l'Isaac
havia desaparegut
de la nostra vista
no sé ben bé
per què
això és un tema
que no el tenien
aquell dia a rodatge
i va planificar
de manera
d'evitar
el conductor
o el Hostrom
estava a casa seva
prendent el whisky
saps el que vull dir
saps el que vull dir
sabeu d'acabar
no
el del whisky
del Hostrom
no
no
el Hostrom
es queixava
que aquest rodatge
això és molt dur
jo no puc estar-me aquí
fins a les tantes rodant
i va fer prometre
al Berman
que a dos quarts
de cinc de la tarda
el portaven
a casa seva
perquè ell
a les cinc de la tarda
es prenia un whisky
amb 78 anys
i es pren un whisky
olé
geniu figura
déu-n'hi-do
déu-n'hi-do
un dia es va emprenyar
perquè es veu
que li van dir
al Berman
de genolls
no queda't sisplau
perquè
eren ja a les cinc de la tarda
queda't
és que necessita
i ell es va emprenyar
em vas prometre
que a dos quarts
de cinc
això acabava
per mi
i així és
pum
i se'n va
i el capdavall
d'un quart d'hora
el Berman
desesperat
perquè ho tenia
tot empantagat
el capdavall
d'un quart d'hora
torna
els hòstrum
i diu
vinga va
fem aquestes
maleïdes escenes
no m'agradu també
no
us volia que
sí
aquesta és l'altra
l'aparició d'aquest personatge
de l'escena
de la histèria
de la dona
i que durant un període curt
perquè és un accident
que provoca
que recullin aquesta parella
hi ha un accident
recullen la parella
volta de campana
volta de campana
i esclar
els han d'agafar
recuperant el cotxe
el cotxe no tira
per culpa
els agafem
és la dona
de l'enginyer aquest
que està conduint
i es veu que
l'accident es produeix
perquè es posa
en contradirecció
perquè li va
a donar-li una claca
al marit
perquè està conduint
la dona
al marit al costat
i li va donar una claca
en aquell moment
ve la corba
i es posa
frontal
al veu cotxe
a l'apunt de misogínia
és que ell baixa el cotxe
dient
perdoneu
perdoneu
perdoneu
és que
teniu tota la raó
sentit molt la culpa
és nostra
està bé conduint ella
exacte
exacte
en aquesta escena
aquest home
té doble paper
i en el que es consta
com a tal
és
Sten Elman
que és el marit
de la dona
i també és l'examinador
i aquí està l'escena
que a mi
aquesta escena m'agrada molt
perquè és el que deia tu
abans de la culpa
en aquesta escena
es manifesta
novament
en aquest cas
amb una versió
diguem
diferent
de la realitat
la culpa
la podem tenir
per totes les coses
que hem fet
en aquest cas
l'examinador
li diu
li fa una pregunta
molt concreta
que penso que és interessant
que la diguem
que es li diu
perdoneu
li pregunta
el primer
quin és el primer deure
d'un metge
ell d'ell
ell amb tota la seva sapiència
l'Isaac
diu
no ho sé
no ho sé
doncs és demanar perdó
demanar perdó
sí senyor
i el veredicte final
que li fa
és culpable
de culpa
aquest és el veredicte
culpable de culpa
de culpa
és a dir
que realment
el sentit de la culpa
com deies tu abans
és molt present
en la pel·lícula
està present
i jo tinc
un possible punt
quan has dit abans
que durant molta estona
no es veu
l'Isaac Born
torneu-lo a revisar
pot ser això
del whisky
estava fent conya
però
més a saber
però pot ser també
del fet
que de fet
el Hostrom
o sigui
l'Isaac Born
el professor
d'alguna manera
veient la discussió
del matrimoni
aquest
que ha provocat
l'accident
que no es poden aguantar
no s'aguanten
s'està veient reflectit
en el sentit
que
aquesta és la relació
que havia tingut
amb la seva dona
ja afinada
i d'alguna manera
l'absència
és una manera
de subratllar
pot ser
que ell
està reflectint-se
hi ha planos
de reacció
hi ha planos
de reacció
tot el que surt
a la pel·lícula
és
per activa
o per passiva
referències
amb ell
total
sempre
l'eix
que el van enganyar
absolutament
li diuen
no
perquè el Hostrom
al principi
no volia
no volia
no
ja sóc molt vell
jo ja no estic
per fer pel·lícules
i no sé què
i aleshores
el productor
de la pel·lícula
va anar allà
i li va dir
no però
escolta
si tu
l'únic que has de fer
és posar-te
sota un arbre
a menjar
maduixa
si no
no has de fer
gaire més esforç
el van entabanar
completament
perquè ell
és l'eix
al centre
de la pel·lícula
i a mi
ja acabo
acabo aquí
molt ràpid
aviam
no
simplement
una altra cosa
és el tema
de curiositats
també
la pel·lícula
consta
afilmen
també
com
amb subtítols
del llatí
i del suec
original
és a dir
que la pel·lícula
està en suec
i en llatí
es fa referència
a l'entrega
del premi jubilar
aquest que he vist
que és tot el latinado
aquella que hi ha
llarga
certament llarga
en el sent que el llatí
no és una llengua
que tinguem
habitualment
a la nostra oïda
els que l'hem estudiat
l'hem estudiat
però tampoc
també l'hem oblidat molt
llavors diu que
ell diu que
en aquest punt
el professor
va decidir
és en aquell punt
en què li fan el discurs
aquesta
assumir
que li estan fent
tot aquest agraïment
a tota la seva carrera
fins i tot
que va crear un invent
va fer una mena d'invent
una màquina
per analitzar
no sé què
tot això
diu que li va crear
una reflexió
ell ho explica
en la pel·lícula
això
el protagonista
que diu que
va decidir allà
explicar tot aquest viatge
que ell de fet
està explicant el viatge
quan comença la pel·lícula
està escrivint
realment
i està escrivint
la pel·lícula
en el fons
i després a mi també m'agraden
molt dos detalls
de tancament
ja que són
dèiem
tot això
l'important
d'aquest final
del viatge
és que ell
ha d'acabar
la Marian
ha d'acabar
confessant-li
en algun moment
que l'estima
finalment
que a pesar de ser
un vell horrorós
i que ha sigut
un tio terrible
que no els ha donat
un duro
i que els estan
matxagant
que en el seu fill
també
en el fons
l'estima
i ell també
a su vez
és a dir
al mateix temps
al cap d'una estona
confessa el seu amor
perdona la Marian
perdona
la Sara
no no no
perdona
m'hi confós
ell
la que li diu
que en el fons
l'estima
és la
la que diu
que l'estima
és aquella noia jove
que està amb la parella
aquella jove
que entra en el cos
la Sara
ah sí
no no és la Sara
no no
la noia
no no
és
no
es diu Sara
també
es diu Sara
perquè és la mateixa
Vivi Anderson
que té dos papers
dos papers
el de la cosina
és la Sara
i la noia
que també es diu Sara
perdona m'he liat
i la Hiker
la que fa autostop
ah exact
perdoneu
perdoneu
sí senyor
aquesta manifestació
d'amor d'ella per ell
que és un amor
absolutament
pur i cap un vell home
que en el fons
l'admira
platònic
ell també el torna després
quan a la Marian
li ha dit
tota la vida
t'he admirat molt
m'has agradat molt
en realitat li diu
m'has agradat molt
o sigui quina paraula utilitza
en suec
per la traducció
subtítol
i a més
sembla important
aquest mena
de pim-pom emocional
ell rep
un elogi
d'estimació
i el retorna
cap a la Marian
que mai havia manifestat
que li hauria agradat mai
i encamin aquí siga
això com obligat a dir-ho
això és el que té de bo
la pel·lícula aquesta
que
tota ella
és molt
depriment
en el fons
en el sentit
que Berman està parlant
dels seus problemes
amb les dones
i del conflicte
bé
tota la seva filmografia
és el conflicte marital
el conflicte
entre home i dona
no?
però en canvi
és una pel·lícula
que té
que té
aquest regús final
optimista
és a dir
happy end
és un happy end
a veure què opineu
perquè l'últim pla
l'últim moviment
d'ell
és un gir
ell està
doncs
content
jo reflexionant
pensant
en tot això
i fa un gir
amb el cap
a vosaltres
no us sembla
que en el fons
en aquell moment
es mora?
allò és el final
perquè
el que li queda
amb ell a la memòria
és el moment
de màxima felicitat
que és veure
els seus pares
amb aquell llac
ja
exacte
aquell és el moment
sublim
de fet és un encadenat
sublim
a partir d'allí
hi ha aquest gir
i la pantalla
amb negre
sí, sí
efectivament
per tant
a mi m'ha fet pensar
vostra
és un happy end
però és un happy end
trist
melancòlic
en aquell moment
el mateix dia
la pel·lícula
és la roba
de tot un dia
arribem allà
fem la cerimònia
li donen el de jo
i ell es mor
aquell dia
pot ser
tot i que es mor
amb cara de satisfacció
és a dir
venim de la seva cara
en primer pla
a un llac
i encadenen
vella en el llit
i dius
a veure quina cara posarà
i jo estava pendent
de què passava
i es gira
i quan veiem la cara
veiem que
en el fons està feliç
és possible que mori
a partir d'aquí
és que et dic una cosa
una persona que és conscient
a través de tot el que veiem
que no sempre ha fet
el bé
ni el que tocava
aconsegueix al final
lligar bastant
em va estar bastant tot
per dir
me'n vaig tranquil
complert una mica
d'aquest
sentit de culpa
que tenia
potser se l'ha tret
una mica
de sobre
és difícil
tot això
imagina't
la trajectòria d'una vida
no es resol
amb un viatge
però bueno
de cara al públic
sí que existeix
aquest art dramàtic
que d'alguna manera
s'acompleix
s'acompleix una mica
a mi hi ha una cosa
que m'agrada
de Berman
de vegades
Berman està parlant
de sentiments
i per tant
de l'àmbit
de la realitat
emocional
en tot cas
si voleu
però
hi ha una escena
que m'encanta
que és la Sara
quan va buscar
el seu fill
en el somni
va buscar el seu fill
que està en un brossol
sota un arbre
en aquell moment
tot s'enfosqueix
comença el vent
a bufar
les branques
estan despullades
de fulles
enrere de la Sara
mentre ella
es besa
diguem-ne
s'inclina
cap al brossol
i això m'ha fet pensar
en l'hora del llop
que també hi ha un moment
de terror
pràcticament
entre aquella gent
la comuna
aquella
de gent estranya
de la illa
on van a parar
els protagonistes
hi ha un altre moment
així també
i el propi somni
del principi
aquest bunyolet
si vols
però
que també
és
o sigui
té un moment
de por
el pànic
que de fet
té a morir-se
a l'estol
a l'estol
d'ocells
és un altre moment
d'aquests
d'aquests
efectivament
és un moment quasi
expressionista
diria estaríem
dintre un llenguatge
més expressionista
abans la letra
perquè és clar
pel·lícules del 57
abans la letra
no
abans la letra
el brossol
el plano del brossol
no sé per què
vaig pensar
en Rosemary Baby
Rosemary Baby
ah
vau pensar
vosaltres
i evidentment
és a mal la letra
perquè el Rosemary Baby
és el que costaria
els de les 68
a veure
és que
hi ha molta gent
que ha begut
de Bergman
és a dir
l'any 71
de Thomas Mann
però
Visconti
muert en Venecia
reflexió sobre el passat
Mark Riddle
en l'estanque dorado
el 81
Alexander Payne
Nebraska
el 2013
i
de Woody Allen
bueno
hi ha
hi ha vàries
entre ells
per exemple
Desmontando Harry
sí
hi ha un paral·lelisme
claríssim
però
fins i tot
Arthur Penn
amb
amb la pel·lícula
fixa't tu
Bonnie and Cly
hi ha aquell
és una
bona part de la pel·lícula
és una round movie
se'n recordeu
és dos escapant
i tal
totalment
bueno
passen també
la gasolinera
i agafen
aquells dos dios
el Richard Brook
i aquella tia
i tal
hi ha
tots aquells canvis
es carreguen el marit
el foten fora
i és una mica
com aquells dos sonats
que entren en joc aquí
no?
la l'enginyer
i la seva dona
i la seva dona
vull dir que
és com
un altre món
que es fica
en el món principal
clar
sí
aquestes col·ligions
és un recurs
molt bo
perquè clar
dona un joc
allà el que diuen
el gir de guió
el gir
el gir
és que diguem-ne
que el matrimoni
que ell
és una altra pel·lícula
sí
sí
absolutament
mereixerien
una altra pel·lícula
efectivament
interessant
jo no sé
ostres
comenta alguna cosa
vinga va
sí
Canz
avui
a les 7
començava Canz
la cerimònia
d'obertura
es presenten
coses
realment
interessants
almenys
per l'assignatura
la pel·lícula
d'aquesta nit
és
Jean Dubarri
que és
que surt
el Johnny Depp
i es veu
que és una aproximació
de
evidentment
a Madame Dubarri
el Johnny Depp
fa de
Lluís XV
òbviament
fa del
rei
i
el que sí
que
em sorprèn
és
està dirigit
per una actriu
normalment
és actriu
és la
una tal
Maigüent
que
es veu que
França
és extremadament
famosa
perquè jo
amb franquesa
no havia reparat mai
amb ella
ha dirigit
6 llars matratges
em sembla que
cap d'ells
s'ha vist aquí
a Espanya
entre altres coses
per tant
òbviament
no
tampoc tenim
una referència
però bé
tot apunta
que és una superproducció
en certa mesura
i per tant
doncs home
és una coproducció
entre la França
i el Regne Unit
no ho sé
sembla
interessant
i la pròpia directora
sembla interessant
francament
es veu que també
té una polèmica
perquè es veu
aquí és a l'intervés
es veu que ella
va agredir
a un productor
o
els motius
se m'escapen
ho he llegit així
en diagonal
estem
amb la línia
mi crimen
no ho sé
no ho sé
però es veu que això
en aquests moments
a França
es porta
està mullint
la cosa
i a sobre va
i la pel·lícula
que obre el festival
està dirigit per ella
que normalment
és actriu
perquè com a actriu
evidentment
és jove
però com a actriu
té una carrera
té una carrera
i el seu
origen
és molt curiós
perquè és una barreja
entre francesa
vietnamita
fins i tot
algeriana
això
la seva branca familiar
ve de totes aquestes variants
vull dir que és un personatge
amb si mateix
força peculiar
hauríem de seguir-la
vull dir
bueno
després
evidentment
la Palma d'Ors
òbviament
se sabrà
comença avui
però se sabrà
el 27 de maig
el president
del festival
és Ruben Otslund
que
aquest és
el triàngulo de la tristesa
el triàngulo de la tristesa
i de Square
que és la pel·lícula aquella
tan boja
suec
una pel·lícula suec
aquella sobre l'art
començava
que li diem art
i al final
apareix com una mena
trocrodita
en una cerimònia
de premis
es puja damunt
no sé si l'heu vista
no
és que he pensat
que era una altra pel·lícula
una pel·lícula
bastant dinamitadora
una pel·lícula
molt estranya
jo m'ho vaig passar bé
amb el triàngulo de la tristesa
home sí
és una pel·lícula
que a més
és de fòrum
sí i tant
fins i tot
per l'enigmàtic
de Sant Jàs
que podem interpretar
el que sigui
després
evidentment
també hi ha
Martínez Corsese
Robert De Niro
i Leonardo DiCaprio
que venen a presentar
Killers of the Flower Moon
els assassins
de la
de la
flor llunar
podríem traduir
perquè
Flower Moon
hauria de ser
Moonflower
però
of the flower moon
això és com
Snow White
quan posen
per davant
l'exjectiu
l'exjectiu
el nom
és raro
és molt estrany
aquesta
a priori
en fa una mica
de por
la història
és de
bueno
hi ha un seguit
d'assassinats
en una comunitat
d'indígena
o sigui
d'indis
americans
com ell for
els anys 20
i
és la investigació
que fa
el famós
Edgar Hoover
no
que després
tot s'ha
ah sí
on va parar
on va anar a parar
va dirigir
va dirigir
l'FBI
no
bueno
la pel·lícula
està ambientada
amb això
després del
Harrison Ford
evidentment
la pel·lícula
està dirigida
pel James Mangold
la Indiana Jones
on the dial of destiny
és la nova
el nou Indiana Jones
el nou lliurement
parlen molt
d'una pel·lícula francesa
que evidentment
de la que jo no tinc
cap referència
que es veu que és
molt esperada
de cants
aquest any
que és
l'amour
espera que
haig de pronunciar bé
l'amour
et la forêt
el bosque
l'amour et la forêt
no
les forêts
perquè
som
boscos
en plural
a les forêts
les forêts
però és el que he dit
l'amour et les forêts
però si és el que he dit
repiten conmigo
no
però si ho he dit bé
me'l gatis
quasi bé
quasi bé
va
donarem un nou
un nou
siguiente
next film
Ken Lodge
evidentment
porta una pel·lícula
d'aquestes seves
combatives
no
The Old Oak
que és el nom
d'un
pap
sí
és el nom
d'un pap
que està a punt
de ser destruït
l'edifici on està
o sigui
tancar
i destruir
perquè
està
en la ciutat
ara no recordo
quina és
però bueno
tots som treballadors
de mines
i tal
tanquen les mines
per tant
es tanca tot
no
és a dir
és una reflexió
d'aquestes
d'ell
no
tan sempre
combatives
ell
és un bell
lluitador
i morirà
amb les botes
posades
efectiva
el Pedro
Modover
que se li ha donat
per fer un
western
Strange Way of Life
Miedo Meda
també
estranya forma de vida
sí
a mi el món d'obra
sempre em fa por
però a vegades
després bé
però aquesta fa molta por
aquesta fa molta por
està
interpretada per
Ethan Hawke
i el Pedro Pascal
Pedro Pascal
s'ha fet molt famosa
perquè és el
Mandalorian
de Walt Disney
el que està
darrere de la sèrie
aquesta
de Mandalorian
el Will Sanderson
amb una pel·lícula
que jo crec que serà
per
petar-se de riure
que es diu
Asteroid City
aquesta sí
que m'entra en ganes
el Tom Hanks
l'amargot Robbie
imagina't
i l'escarlet
Johans
perdona
estem en un moment
en què hauríem d'anunciar
la pel·lícula
de la setmana que ve
la tens?
sí
si us sembla bé
havia pensat
en l'último magnate
inspirada
de Cuthan
d'Elia Cuthan
inspirada
amb la novela
de Fitzgerald
a tots ens agrada
l'Elia Cuthan aquí
sí senyor
doncs ja ho sabeu
la setmana que ve
prepareu
l'último magnate
l'últim magnat
bona tarda
el darrer magnat
el darrer magnat
i els que siguin
simpatitzants del Barça
moltes felicitats
Bove
bé
bona nit
bona nit
bona nit
bona nit