Title:

Hitchcock, cartellera d’estrenes i Sitges 2021: retorn post‑Covid de «Cinema Sense Condicions»

## Presentació i to del programa (post‑Covid) • Retorn a Ràdio Desvern amb format renovat: **mitja hora d’actualitat** + **mitja hora temàtica** i, de manera fixa, **un “clàssic de la setmana”**. • Reflexió inicial: **precarietat de la producció durant la pandèmia** (pressupostos i guions més febles) i auge de **terror low‑cost**. ## Clàssic de la setmana — «La sombra de una duda» (Alfred Hitchcock, 1943) ### Context i guió • Idea original atribuïda a *Gordon McDonell*; guió iniciat per **Thornton Wilder** i completat per **Alma Reville** (dona de Hitchcock), **Sally Benson** i el mateix **Hitchcock** a causa de la crida a files de Wilder. • Reivindicada sovint per Hitchcock com **una de les seves favorites**. ### Temes i lectures • Eix central: la **dualitat** i la corrupció sota la quotidianitat; el **tiet Charlie** (Joseph Cotten) i la **neboda Charlie** (Teresa Wright) comparteixen nom i un vincle ambigu. • Subtext autobiogràfic: **mares autoritàries**, culpa i angoixa; ecos personals de Hitchcock. • Paral·lelismes anticipats amb *Psicosi*: **escales, picats/contrapicats, ombres** i l’entrada de càmera a l’espai íntim. > "Matamos lo que más amamos" — cita d’Oscar Wilde recordada a l’entrevista Hitchcock/Truffaut > "Nosaltres serem els únics en saber tota la veritat" — la neboda al final, suggerint un **vincle afectiu persistent** amb el tiet criminal ### Posada en escena i elements tècnics • **Composició i llum**: blanc i negre de **Joseph Valentine** amb treball d’ombres i contrast exemplar. • **Música**: **Dimitri Tiomkin**. • **Cameo**: Hitchcock al tren (minut ~16), jugant a bridge. ## Debat: posada en escena clàssica vs tendències actuals i remakes • Defensa de la **claredat espacial clàssica** (plans generals, profunditat de camp, aire a l’enquadrament) vs l’actual **proliferació de primers plans i càmera a l’espatlla**. • Crítica a «A Star Is Born» (2018) per **planificació confusa**; **temor** a una «West Side Story» de remake massa mimètic. Record a la «Psicosis» de Gus Van Sant com a **remake pla per pla** sense valor afegit. ## Cartellera i estrenes ### «The French Dispatch» (Wes Anderson) • Anderson desplega el seu **món híbrid** (decorats artificials, mirades a càmera, tràvelings laterals, animació) amb **homenatge al New Yorker i a França** (ecos de **Jacques Tati**). • **Capítols irregulars**: el de l’“escriptor negre” resulta **embolicat**; el de **Benicio del Toro** i **Léa Seydoux**, el **més reeixit**. • **Part gràfica**: treball de **Javi Aznárez (Cadaqués)**. Canvis d’**aspect ratio** constants. Recomanació de **segon visionat** (subtítols, rètols i veu en off saturen). ### «Madres paralelas» (Pedro Almodóvar) • Percepció de **pas enrere** respecte de «Dolor y gloria»: **massa temes barrejats** (memòria històrica, violació múltiple) i ritme irregular. ### «El buen patrón» (Fernando León de Aranoa) • **Tono indecís** entre sàtira i drama; situacions **poc creïbles** malgrat un **Bardem solvent**. Suggereixen que, en clau de **comèdia berlanguiana**, hauria funcionat millor. ### Apunt sobre comèdia popular • **«Torrente» (1998)**: malgrat el to **cutre‑costumista**, el primer film de **Santiago Segura** tenia **substrat social** i timing satíric. ## Avanç del convidat de la setmana vinent • **Pau Fernández** (gestor cultural, disseny i indumentària): treballs per **Liceu, TNC i Lliure**. Al TNC (Sala Petita): **«Jo, dona; a Lili Elbe»** (dir. Marce de Carrasco), sobre la pionera història trans de Lili Elbe. ## Sitges 2021 — valoració i títols destacats ### Valoració general • Festival percebut com **massificat** i amb una programació on predomina un **to fosc/nihilista**. Enyor de la **“selling power”** clàssica (pols i factura industrial elegant) i cansament de **“temps morts”** i **postmodernitat depressiva**. ### Pel·lícula guanyadora • **«Lamb» (Íslàndia/Polònia/Suècia)**: drama de dol amb **toc mític** (Noomi Rapace). **Ambientació i suggeriment** destacables, però percepció de **“mitja pel·lícula”** i ritme excessivament lent. ### Premis i mencions • **Premi especial del jurat**: **«After Blue (Paradis Perdu)»** — estètica que evoca **«Barbarella»**; proposta **peculiar** amb moments d’interès. • **«The Innocents» (Eskil Vogt)**: nens amb **telequinesi** i descoberta identitària; **sensible i inquietant**; per als tertulians, **la millor del festival**. • **«The Blazing World»**: deliri visual amb **coherència narrativa discutible**; menció a Òpera Prima qüestionada. • **«Execution» (Rússia)**: serial killer i **descens als inferns** policial; **dura però redundant**. • **En positiu**: **«Veneziafrenia»** (Álex de la Iglesia) i **«Last Night in Soho»** (Edgar Wright) com a peces **més sòlides de factura**; darrera aparició de **Diana Rigg** i lluïment d’**Anya Taylor‑Joy**.

['Cinema Sense Condicions', 'Ràdio Desvern', 'post-Covid', 'clàssics del cinema', 'Alfred Hitchcock', 'La sombra de una duda', 'Joseph Cotten', 'Teresa Wright', 'Thornton Wilder', 'Sally Benson', 'Alma Reville', 'Dimitri Tiomkin', 'Joseph Valentine', 'François Truffaut', 'posada en escena', 'remakes', 'Wes Anderson', 'The French Dispatch', 'Jacques Tati', 'Javi Aznárez', 'Pedro Almodóvar', 'Madres paralelas', 'Fernando León de Aranoa', 'El buen patrón', 'Santiago Segura', 'Torrente', 'Pau Fernández', 'Jo, dona; a Lili Elbe', 'TNC', 'Sitges 2021', 'Lamb', 'Noomi Rapace', 'After Blue (Paradis Perdu)', 'Eskil Vogt', 'The Innocents', 'The Blazing World', 'Execution', 'Veneziafrenia', 'Last Night in Soho', 'Edgar Wright', 'Diana Rigg', 'Anya Taylor-Joy']