Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona tarda, amigues i amics
Estem a Ràdio Desvern
i això és Cinema Sense Condicions
edició
post-Covid
podríem dir
en la que ens tornem a retrobar
amb tots vosaltres
i com sempre
per parlar de cinema
del que es pot veure en aquests moments
del que hem vist
el que ens ha agradat i el que no ens ha agradat tant
i després avui
de manera especial
farem una segona part
en què els meus companys que van estar a Sitges
ens donen una visió
per sobre del que ha estat
el Festival d'aquest any
en primer lloc
dir-vos que
estic acompanyat d'Ignasi Juliacs
ell ja ha col·laborat algunes altres vegades
amb l'emissora
amb Cinema Sense Condicions
ell té una llarga trajectòria com a crític
tant amb revistes com amb diaris
ha tingut càrrecs de responsabilitat
també a la Junta de l'Associació de Crítics
i Escriptors Cinematogràfics
és col·laborador de l'edició de llibres de cinema
La Vanguardia Digital
i ha fet diversos estudis monogràfics
sobre directors i sobre pel·lícules
Bona tarda, Ignasi
Què tal?
Benvingut
És un plaer comptar amb tu
I un plaer estar aquí
Gràcies
Gràcies
Per una altra banda
ens acompanya també
Carles Mir
Ell té igualment
una llarga trajectòria
de més de 30 anys
en la redacció i presentació
de programes dedicats a cinema
Ell va estar durant molt temps
fent el programa
la cartellera de
cartellera de cine
era?
De BTV
No, cartellera no
No?
Barcelona i Acció
Barcelona i Acció
Correcte
A BTV
Ha col·laborat també
amb ràdios
També ha estat aquí
a Ràdio d'Esvern
de Cinema Sense Condicions
en altres ocasions
Ha col·laborat també
amb revistes
amb premsa escrita
i
darrerament
bueno, després
segurament ens en parlarà
però ja us ho avanço
ell
en un espai
multidivers
sobre cultura
que hi ha al poble nou
que es diu
Xef
Xefo
al carrer Badajod
47
ell porta un programa
trimestral
de Cinefòrum
i
cada últim
divendres de mes
hi ha una pel·lícula
extraordinària
per veure-la
amb uns quants amics
en un ambient distès
i després comentar-la
això
ho porta i ho dirigeix
el Carles
i
bueno
a més a més
no sé si ho puc dir
perquè no
no l'he preguntat
però en tot cas
us dic que està treballant
en un llibre
que
li porta molta feina
i que serà
segurament
una obra molt maca
sobre el cinema
i els cines
que li han agradat
a la seva vida
això
benvingut Carles
com estàs?
gràcies
molt bé
encantat
estupendo
de recuperar
que a més feia temps
que no feies aquest programa
no?
bé
em sembla que
des del mes de febrer
del 2020
imagina't
contentíssim
que tornis
i tornar tots
clar
molt bé
i bueno
el que us parla
Pep Armengol
que
igual que ells
he sigut un col·laborador
habitual del programa
des de fa cinc anys
i
bueno
en la meva trajectòria
ja
soc jurat
igual que el Carles
dels Premis Sant Jordi
de Cinematografia
de Ràdio Nacional d'Espanya
que és
fan cada any
i després
bé
he sigut jurat també
de Barcelona
Fim Festival
de l'Alternativa
de l'Americana
i
hi ha una cosa
de la que estic
especialment
feliç
d'haver-ho fet
que és
compartir
el mestratge
en un curs
amb
Isaac i la Cuesta
del que em va sortir
una pel·lícula
que vam fer
conjuntament
que
bueno
una pel·lícula
un curtmetratge
que es diu
La Matança del Porc
és a dir
un plaer
retrobar-nos
a l'emissora
amb
l'Andrea Martínez Pérez
que és
la nostra companya
que és la que
permet
que podeu rebre això
amb condicions
ella està
als comandaments
ella
va fer
el grau
de so
aquests anys
passats
actualment
està estudiant
animació
en 3D
i col·labora
amb diversos programes
entre ells
Cinema Sense Condicions
Benvinguda Andrea
Hola
És un plaer
comptar de nou amb tu
Sí, la veritat
és que tenia moltes ganes
de tornar
perquè aquest programa
m'encanta
i
és que la ràdio
és el millor
Tens raó
Bueno, almenys
tots estem confiats
en que
és així
i
el cinema
segur que
també li va bé
tindre
com
aliat
la ràdio
Home, així
és d'una oportunitat
de gent
a poder
Sí
A vegades
hi ha un coneixement
diferent
potser del que
es pot llegir
en els diaris
o en premsa especialitzada
perquè té una mica
el factor aquell
de la proximitat
i també
que aquí
com diu el títol del programa
parlem sense condicions
Sense condicions
És a dir, que no hi ha
no hi ha cap reserva
I trobo que està molt bé
que l'Andrea
que és jove
molt jove
i nosaltres som grans
bastant grans
doncs
eh
que ens posin els peus a terra
del cinema
que es fa ara
Naturalment
Eh?
Sí
L'aportació
Tu
ja saps Andrea
que
d'altres vegades
sempre que creguis convenient
i hagis vist
sobretot
i tant
entra
i comenta
que
això és una tertúlia
entre amics
Perfecte
Molt bé
Hi ha una cosa
Aquest any
va ser una idea
del company
Ignasi
El programa
la idea és
que serveixi
sent una mica
el que havia sigut sempre
és a dir
una primera mitja hora
aproximadament
d'actualitat
i després
una segona mitja hora
amb la que
comptarem normalment
amb un convidat
i és parlar
del tema
propi
que
de domini
del convidat
però
aquesta vegada
i com que és
el retrobament
i tal
doncs vam dir
no portem convidat
anem a fer
nosaltres
explicant-nos una mica
com hem viscut
aquest confinament
què hem vist
del que recordem
perquè molta cosa
ni la recordem
de la dolenta
que és
perquè
sí que ens sembla
que estarem
tots tres d'acord
en que
la precarietat
que hi ha hagut
amb tots els ordres
ha arribat també
i lamentablement
molt fora
en el cinema
i llavors
això s'ha notat
perquè segurament
la financiació
ha sigut
molt inferior
i llavors
encara que tenim
grans tècnics
grans guionistes
i grans directors
i directores
bé
els mitjans
hi han de ser
i si no
això
s'enrescena
el producte final
i jo crec que
aquests anys
hem vist
alguns productes
que tenien
algunes mancances
i una part
de les mancances
eren precisament
de la falta
de pressupost
sí
i la falta
de guió
com Déu mana
també
sí
hem estat mancats
de tot
el que passa
és que això
et portaria
molt lluïs
segurament
és una discussió
amb la qual
no tothom
estaria d'acord
amb nosaltres
no
però per exemple
a Sitges
a Sitges mateix
que per ser
avui mateix
oficialment
s'han aproximat
quantitats
de recaptació
i d'assistència
i tot això
i es veu que
esclar
sí
ha estat
un èxit
fins i tot
millor
que el 2019
no
que és
el darrer any
això
normal
diguem-ne
hi ha una gran afició
al cinema de terror
que sembla
que s'ha convertit
en un gènere
excusa
gairebé diria
gènere excusa
per fer un tipus
de producció
tremendament barata
amb una camareta
i quatre parets
i dos actors
i mitja idea
i fem una pel·lícula
d'una i mitja
jo això
ho sento molt
potser
com abans
ho comentàvem
abans d'entrar-hi
potser és que
estàvem mal acostumats
som d'una altra generació
i clar
tenim un bagatge
hem vist un seguit
de pel·lícules prèvies
i ens condiciona el gust
com deia el Pere Gim Ferrer
el cinema que es veu
entre els 15 i els 25 anys
et condiciona
per la resta de la vida
això ho diu
a cinema i literatura
probablement té raó
té molta raó
però en fi
em preocupa el cinema
la producció
el tipus de cinema
que s'ha vist de Sitges
se'n serà més lluny
després el comentarem
més extensament
tot el tema Sitges
i llavors
seguint amb l'exposició
o sigui
nosaltres seguirem
una mica
el camí
que portàvem
primera part
amb actualitats
i segona part
convidat
i el tema
preferent
lligat a l'activitat
del convidat
però
hi ha una cosa
que has introduït tu
que ens va semblar
molt bé
el Carles
també en mi
que és el fet
de dedicar
uns 7 o 8 minuts
a un clàssic
del cinema
és a dir
cada setmana
mirarem de recomanar
un clàssic
que ens agrada
i ens explicarem
per què
i en aquest cas
el Carles
va tindre la idea
de
que parlessem
de
Shadow of the Dude
que és
la sombra d'una duda
d'Alfred Hitchcock
per una pel·lícula
de la Universal
de 1943
dirigida
ja
em sembla
que és la cinquena
o sisena
que feia
a l'etapa americana
de Hitchcock
i que compta
amb el guió
de Thornton Wilder
que jo
que per cert
és l'únic guió
que va fer
sí
és un escriptor
però ho va abandonar
va començar
però no sé
per quina raó
ho va abandonar
la raó és que
el van cridar a files
el van cridar
estava de la guerra mundial
això
i va acabar
el guió
estava la guerra
en marxa
la dona de Hitchcock
va acabar el guió
i el propi Hitchcock
el propi Hitchcock
i una escriptora
Sally Benson
això
que era una escriptora
es veu de relats curts
i tal
que estava tenint
sobretot en temes de diàleg
la Sally Benson
va participar molt
diu
sí però es veu
que el que va cosir
perquè
la història
és molt curiosa
dos persones
una parella
li van explicar
no sé si era
en un sopar
o en una trobada
al Hitchcock
que havien tingut una idea
i era aquesta idea
i llavors ell
la va recollir
i va tindre
ell mateix diu
està llegint
una mica
el tros d'ell
del famós llibre
de l'entrevista
que li va fer
François Trifó
i ho diu
per mi
o sigui
el Hitchcock
estava
onradíssim
em ve pogut
que trobar
el Thornton
i que acceptés
treballar-hi
i com bé has dit-ho
doncs
va ser
l'única
la història
és com molt complicada
perquè es veu que
una dona
del departament literari
del Cèlnic
no?
el seu marit
que justament
és
el que aporta
la idea
de la història
del Gordon McDonnell
sí
Gordon McDonnell
efectivament
una idea
original
em sembla que és
l'original
de Gordon McDonnell
sí
efectivament
o sigui
el Gordon McDonnell
li va dir a la dona
mira
tinc un
aquest cas
d'un serial killer
vull dir que
l'assassino
de la viuda
Felip
una mena de
sí exacte
una mena de
Edgain
però
no tan bèstia
però en fi
es veu que es canyava
les dones
allò una mica
amb diners
amb diners
i després
les arribava a violar
cosa que en la pel·lícula
no
no sembla
que es recollia
aquest detall
eren vídues riques
i ell
que tenia molt bona presència
a la pel·lícula
fa Joseph Cotten
o sigui
que és perfecta
sí
llavors la robava
li robava les joies
i les matava
exacte
exacte
és això
i aleshores
doncs
aquest home
va recollir
és curiós
perquè el Gordon McDonnell
no té guions
o sigui
li mires
la llista
de les seves contribucions
ell era novel·lista
i li mires
les seves contribucions
i simplement
és qui aporta
idees
apunta idees
escriu allò
un petit
resum
amb 10 folis
12
el que sigui
i aleshores
altres fan el guió
en el cas
Hickod
aleshores
va
va
sí
Hickod
ho va comentar
amb el Trifó
diu
jo portava
9 fulles
i és el que li va donar
al Thornton
i llavors
al Thornton Wilder
ja a partir d'aquí
ja va treballar
Thornton Wilder
sempre penso en ell
perquè és l'autor
d'una novel·la
que és el Puente de Sant Lluís
que es basa
en una història
del segle XVII
un pont
al Perú
que va caure
i se'n va endur
gent adinerada
espanyols
del moment
que estaven per allà
i natius
evidentment
i dalt
i és una pel·lícula
que recordo
que
és una novel·la
que s'ha portat
al cinema
als anys 40
i després
el Robert De Niro
els anys 40
la van fer
com del segle XIX
i el Robert De Niro
va participar-hi
però
ja ambientada
pròpiament
tal com es va
la novel·la
al segle XVII
el XVII
està ambientada
molt interessant
és una història
molt interessant
era encara
època colonial
sí
és clar
és clar
òbviament
i la pel·lícula aquesta
La sombra d'una duda
el Hitchcock
a diverses entrevistes
li preguntava
al senyor Hitchcock
perquè clar
ell va fer
més de 50 anys
de cine
i la cantidad de pel·lícules
l'etapa anglesa
primer
i després
a Amèrica
Hollywood
i va començar
per Rebecca
i la sombra d'una duda
era la quarta o la quinta
com heu dit
entre
entre una que es deia
sabotatge
i nàufragos
exacte
sí sí
correcte
i sempre deia
que la seva favorita
de tota la seva filmografia
era
la sombra d'una duda
en canvi
amb l'entrevista
amb Trufó
ho nega
ho nega
cosa que
era
un esnobisme
això era típic
de Hitchcock
un esnobisme
perquè de fet
en entrevistes posteriors
torna a dir
que és la seva preferida
és allò de dir això
i el contrari
i té el seu motiu
perquè
resulta que l'home
estava
quan estava amb el guió
justament treballant
en el guió
resulta que rep
mals notícies
de casa seva
d'Anglaterra
sa mare
que estava molt greu
sí
i aleshores
no
es veu que no
no el deixen anar
ni li aconsellen
que vagi
perquè esclar
estem en guerra mundial
i no és gaire
allò d'anar
pel
l'Aclàntic
cap allà
doncs tampoc queda
gaire aconsellable
la qüestió és que
es veu que li queda
com una mena
de sentiment
de culpa
la mare a més
era una
curiosament
era una mare
autoritària
i per tant
es troba
bueno
finalment
mentre s'està fent
la pel·lícula
la mare
es mor
va morir
la mare com la de psicòsis
devia ser una mica
no?
sí
és que
aquestes mares
autoritàries
surten
en diverses
pel·lícules
d'un
és que deien
que Hitchcock
no era autor
i va ser
cayer de cinema
que el va reivindicar
perquè era un director
de gènere
no?
bueno
sí
però a les pel·lícules
sempre hi ha
alguna cosa
autobiogràfic
absolutament
i en el cas
per això potser
segurament
la sombra
de la duda
és perquè
li recordava
a banda
que la pel·lícula
és rodona
vull dir que
aquí
no discutirem
que la pel·lícula
és una meravella
però
es veu que li recordava
aquest tema
amb la mare
i per tant
tot el tema
familiar
el fet que
el Joseph Cotten
que es refugia
després
que la policia
l'està encalçat
es refugia
a casa
de sa germana
el Joseph Cotten
és el presumpte
d'ell mateix
és curiós
el dolent
de la pel·lícula
d'alguna manera
amaga
el propi
Hitchcock
i
determinats
sentiments
contradictoris
que
l'enuegaven
per això
tot el tema
de la família
i de la nostra
és una pel·lícula
que té moltes
capes
el Cotten
clar té
nostàlgia
pel passat
per quan era nen
a la pel·lícula
diuen que el Cotten
el tio Charles
té un accident
de bicicleta
que
a partir del qual
ell es va transformar
es veu que a Hitchcock
li va passar
exactament el mateix
era un gran lector
i va tenir un accident
de bicicleta
molt semblant
al que es descriu
en la pel·lícula
és a dir
hi ha un seguit
d'elements
que fan
de la pel·lícula
a banda
de la dualitat
perquè fixem-nos
que la protagonista
femenina
la neboda
també es diu Charles
Teresa Wright
està estupenda
la Teresa Wright
sempre
és realment
és curiós
com descobrim
de vegades actrius
que les hem vist
i ara comencem
a valorar
abundant
amb el que deies tu
ell
en l'entrevista
que li fa
al Trifó
fa una cita
d'Oscar Wilde
en el que diu
matamos
lo que más amamos
sí
que una mica
va una mica
per aquí
perquè després
cap al final
de la pel·lícula
ella
com que és un clàssic
podem fer espòries
ella la Charlie
sí
ella la Charlie
bueno
a més són a punts
perquè una mica
aquí el que es tracta
és que
l'oient curiós
torni amb aquest clàssic
es pot anar
podem fer la recomanació
de la nostra amiga
del videoclub
i videoinstant
sí
que segurament
la trobareu allà
o bé també
pels canals
de Youtube
això potser també
es pot trobar
per tant
és una pel·lícula
que està
a l'abast de tothom
el carrer Tallet
val molt la pena
el carrer Tallet
per mi és una obra
mestra indiscutible
abans per això
de tancar
hi ha una cosa
que no sé
què opineu
revisant la pel·lícula
jo m'he adonat
que d'alguna manera
a mi em recorda
Psicosis
sí
tens molta raó
el tractament visual
les escales
els personatges
com miden amunt
i amall
hi ha diversos
picats
i contrapicats
que són psicosis
són les escales
de psicosis
quan surt la mare
que és la mare
que és el norma
i el tractament
el tractament
a totes
això és l'autor
de Hitchcock
és la part tècnica
la part tècnica
sí que és autor
el que no
no és com
Berman
o com
altres autors
considerats autors
que ficaven parts
de
ho notaves
l'argument
el guió
el Hitchcock
és la part tècnica
és que ell
que era boníssim
i a totes les pel·lícules
veus
visualment
el llenguatge
el llenguatge cinematogràfic
ell
és de llibre
o sigui
quan ella
la Charlie
l'Anna Boda
comença a tindre
els ductes
amb l'anell
etcètera
que està gravat
que era l'anell
d'una vídua
que ja s'ha donat
no explicarem
bueno
l'anell
és fonamental
les escales
i l'anell
quan ella
descobreix això
recordareu
que la càmera
de forma
impensable
amb un interior
s'eleva
i projecta
ella camina
dintre de l'estança
i es projecta
la seva ombra
o sigui
una mica
el títol de la pel·lícula
l'ombra del ducte
li surt en aquell moment
i queda reflectida
sense una
sense una paraula
bueno
en aquest cas
tenim que donar gràcies
que els traductors espanyols
sí igual
van mantindre
perquè és que
jo crec que és molt important
lo de l'ombra del ducte
fins i tot
jo crec que és una frase
que
que a partir d'aquell moment
es va
es va fer servir molt
home
jo tinc l'ombra del ducte
el ducte
eh
bueno el títol original
col·legial
el títol original
tenia que ser
Tio Charlie
sí
cert
i hi ha una altra pel·lícula
de Fritz Lang
que es diu
massa allà de la duda
a mi són títols meravellosos
perquè
la sombra d'una duda
ja dius
hòstia
la dubte
ja és una cosa
estranya
però la sombra
és cap a la meitat
de la pel·lícula
justament
la meitat exacta
de la pel·lícula
en què
el policia
que s'està enamorant
de la Teresa Wright
de la
McDonald
Carey
McDonald
Carey
que sortia molt
aquest
justament a la meitat
li diu
que sospiten
que el seu oncle
és l'assassí
de les viatges
i és a partir d'aquell moment
que clar
inocula
el dubte
a l'Anna Boda
la Teresa Wright
tot i que ella
s'hi rebote
absolutament
sí
però
això està molt ben treballat
perquè la pel·lícula
a partir d'aquí
evidentment
ella va veient símptomes
perquè aquesta obsessió
que no el fotografi
no
quan el policia
es pensa passar
per fer la vista
esclar
ella comença a veure
en seguida
el fet que l'anell
porta un nom
diu
m'havien assegurat
que clar
ho havien esborrat
portava les inicials
TSBM
que eren
el matrimoni
que es va carregar
però a mi
m'agradaria
incidir
en el fet
això
que és curiós
perquè
es pot dir
que pràcticament
17 anys abans
de Psicosi
de fet
és una pel·lícula
que s'hi assembla molt
molt més
suggerent
molt més fina
evidentment
Psicosi
és la pel·lícula
pre-slasher
tots sabem que
a partir de Psicosis
és quan
ve l'onada
primer del
giallo
italià
i després
de
l'Slasher
dels anys 80
i tal
d'alguna manera
l'inici
de tot això
evidentment
és la figura
d'Ed Game
que d'alguna manera
és el que està darrere
de Norman Bates
i per tant
la pel·lícula Psicosi
en el seu moment
va generar
va impactar
d'una manera
molt bèstia
el propi
Bugdenòmic
recordo que va dir
he tingut la sensació
com si m'haguessin
violat
una mica exagerat
segurament
a per ulls
nostres d'ara
però és que és curiós
la pel·lícula
comenci
gairebé
igual que Psicosi
és a dir
si recordem
hi ha com una mena
de traveling
en el cas de Psicosi
traveling aèric
que es va acostant
a un edifici
i és l'habitació
on hi ha
els dos amants
i en el cas
de
La sombra del dubte
bé
és un contrapicat
des del carrer
però és el mateix
uns nens jugant
la càmera
que es va acostant
s'acosta cap a la finestra
entra
entra
salta
o enquadrament
salta
aleshores comença
un traveling
cap al llit
en què està
el Joseph Cotten
el tio Charlie
allò
fumant un abano
i de seguida
venen dos tipus
que el persegueixen
i comença la fugida
i se'n va a la casa
de la seva família
per estar
a Santa Rosa
un poble de Califòrnia
exactament
per estar
segur
amagat
amagat
el que passa
és que l'acaben
l'espectador ja sap
que aquella persona
no és aigua neta
però clar
la família
no
arriba el tio Charlie
llavors tothom està encantat
porta regals per tots
i la neboda
és la que
comença a sospitar
cada vegada més
i el tio Charlie
és l'assassí
no de les vídues
que surt
retalla el periòdic
quan surten notícies
de l'assassí
perquè ell és l'assassí
clar
però
de totes formes
aquest factor de l'angoixa
a mi el que m'agrada
d'en Hicot
és que treballa
probablement
per la pròpia angoixa
que ell estava vivint
pel fet que sa mare
s'estava morint
aquesta tortura interna
és curiós
perquè el dolent
el Joseph Cotten
ens reflecteix
aquest món intern
de tortura personal
la por
a ser descobert
la culpa
però que és un dolent
és un dolent
que
està barrejat
amb una ambiguïtat
és a dir
la neboda
que també es diu Charlie
com ell
hi ha aquest joc
la dualitat
sí
aquest és un altre
dels factors d'en Hicot
cap al final
cap al final
de la pel·lícula
diu una frase
amb el seu
el seu nòvio
que serà segurament
el seu marit
que és el policia
li diu
nosaltres serem els únics
en saber tota la veritat
i encara
més cap al final
deixa anar que ella
malgrat tot
perquè
en fi
ja sabem
això és l'opinió
que acaba morint ell
és l'opinió
d'en Trufó
restarà enamorada
tota la resta de la vida
del seu tiet
clar
clar
està enamorada
això
és fort
perquè
estem pensant
que
no deixem de parlar
d'un serial killer
sí
però mira
et pots enamorar
d'un serial killer
clar
i més ets Josep Cotent
és que de fet
nosaltres som molt més
que oncle i neboda
hi ha un moment
que en la pel·lícula
que el Cotent
li diu a la Teresa Wright
som molt més
que oncle i neboda
clar
d'alguna manera
aquí s'està insinuant
que hi ha un amor
si es vol platoni
però amb una filia
molt
saps què passa
que dolents
en el cine
per exemple tenim
ara se'n ve al cap
el Robert Mitchum
La Noche el Cazador
La Noche el Cazador
que tot el rat
tu
però aquest sí que és dolent
sí
com a espectador
estàs amb tensió
però
és que el Josep Cotent
arriba un moment
que
el veus
tan carinyes
tan carinyes
sí
sí
crea una certa empatia
en l'espectador
i tot això
és una mica
també
aquell joc
que té
el Hitchcock
de treballar
amb l'ambigüedat
aquesta
de
dissimular
dissimular
les coses
Cotent
Cotent
fa un paper
esplèndid
sí
Cotent
havia fet
Niágara
amb la Marilyn
estava genial
que era el marit
enganyat
i
amb
Morrison Wells
va fer moltes
els magníficos
Ambersons
i tant
també s'haurà
la Ciutadana
Gain
i el tercer hombre
un gran actor
sí
hi havia un actor
molt elegant
i aquesta elegància
evidentment
la dona al personatge
era tan elegant
que jo pensava
que era anglès
perquè com havia fet
el tercer hombre
a Anglaterra
era un home
molt mesurat
molt flamàtic
era americà
però semblava anglès
i el cameo
de Hitchcock
que sempre surt
aquí era
al principi
el tren
jugant a bridge
sí
el minut 16
el minut 16
el minut 16
d'escorts
vull dir que està allà
i a sobre
és un metge
del davant
i li diu
vostè fa mala cara
no se li veu mai
la gana
de fet
es veu d'esquena
això és curiós
que sempre surti
a les pel·lícules
perquè aquella nàufragos
que tot passa
a una barca
un naufragi
i te'n recordes
on surt
el Hitchcock
a nàufragos
no me'n recordo
ara mateix
hi ha un tros
de diari
i surt ell
al tros
de diari
tens raó
sí sí
és veritat
ell sempre
es buscava
es buscava
a la sortida
em sembla que hi ha una
però aquí en Matoharri
que no surt
em sembla
no estic segur
però em sembla
que hi ha una
i a la soga
a la soga què surt
pel carrer
no ho sé
ja això es troba
perquè a la soga
que és tota en una habitació
sí sí sí
no recordo ara
no
sí però sí surt
surt en un moment
el cameo no faltava mai
mai mai mai
i l'última
a Family Plot
surt la seva ombra
sí
surt la seva ombra
bueno
amb un despatx
sí sí sí
i darrere d'una paret
de vidre
el típic vidre biselat
no
sí això mateix
i la panxa
del Hitchcock
bueno
per tot això
i molt més
que podríem dir
recomanem
aquesta setmana
la revisió
de la sombra
d'una duda
1943
del Fitch Hitchcock
això
i a part de l'instant
que es pot llogar
per 3 euros
al carrer Tallers
es pot comprar
a Tallers 79
igual val
5 o 6 euros
bé
és una pel·lícula plena
de matisos
molt interessant
i per mi
ha estat tornant-la a trobar
perquè
aquest parentès
que té
17 anys abans
a Sicosi
m'ha deixat
absolutament
narrativat
però en plan tècnic
en plan tècnic
sí sí
de posada en escena
i de llenguatge
de llenguatge cinematogràfic
de llenguatge cinematogràfic
i també
evidentment
que el tema
és un serial killer
també
sí
bueno
a Falso Culpable
el Henry Fonda
no se sap
si és culpable
o no
al final
és un tío
és un músic
que només comença
el detenen
i resulta que no és culpable
però no ho sap
si a l'espectador
tampoc
aquest dubte
és tan figuitat
home
jo confieso
al Montgomery Clips
cert
que l'assassí
es disfressa
de
capellà
i va confessar-se
amb el capellà
i diu
jo sóc l'assassí
però no pot dir res
secreto de confesió
aquest és boníssim
de la mateixa manera
que la Teresa Wright
no pot denunciar
que l'assassí
és el seu
és el teu
perquè l'estima
perquè l'estima
i perquè no vol
que sa germana
la germana del Charlie
la seva mare
l'agafi un patatús
això mateix
Andrea
tu l'has vist
aquesta pel·lícula?
no
la veritat
és que no
doncs
apunta't-la
a la sombra
d'una duda
i veuràs
com passaràs
un parell d'oretes bé
perfecte
me l'apunto
t'agraden pel·lícules
i de suspens?
sí
sí que m'agraden
sí
doncs
aquestes de les bones
i molt bona fotografia
molt
una música
del Dimitri Tiong
sí
i la fotografia
és de Joseph Valentine
que és el que va fer
l'Hombre Lobo
la versió del 41
del Don Channing
sí
aquesta la van fer a Sitges
Pacto Tenebroso
del Douglas
vull dir que és un fotògraf
acreditat
la fotografia
diguem-ne
sí sí sí
i Juana de Arco
en color
que també és una meravella
de pel·lícula
el director Fleming
ah Fleming
Ingrid Bergman
no?
amb l'Ingrid Bergman
amb l'Ingrid
la fotografia també és d'aquest home
sí home
amb blanc i negre
el blanc i negre
de la sombra d'una duda
boníssima
un treball d'ombres
sí sí
extraordinari
uns contrastos
i una
una
netedat
sí
aquí aprofitaria també
per dir
ja que ell és el director de fotografia
evidentment aquí té molt a veure
el propi Hickkot
i el seu concepte de cinema
segur que sí
segur
però a mi el que m'entusiasma
d'aquestes dècades
els anys 40
els anys 50
els anys 60
la cosa es comença a trencar
encara encara dura
és aquesta claredat
en la posada en escena
tenim la visió total
de l'escenari
clar
amb profunditat
sí
els personatges es mouen
sempre que nosaltres
estiguem en aquella habitació
també
aquest concepte
aquest concepte
tan net
tan net
de la posada en escena
és una cosa que actualment
s'ha anat a fer punyeta
no, ja fa anys
no es veu mai
on estar ningú
quan van començar
els publicitaris
a fer cine
que ja fa molts anys
planos curts
és com una anunci de cafè
que veus la mà
el cafè
ho prens a la boca
plans curts
i això abans
eren planos seqüència
i planos generales
i els actors
podien moure's dintre
el plató
hi ha aire
hi ha moviment
cine
és que el cinema
era això
no sé si us en recordeu
ha nacido una estrella
de la Beyoncé
aquesta que
de la cantana
aquesta d'ara
aquella pel·lícula
és un horror
a nivell de planificació
tots són primers plans
càmera
càmera a l'espatlla
movent-se
mai saps gaire bé
on passa res
evidentment
si intueixes
que això és un escenari
i que està a punt de cantar
però
és a dir
és
des del punt de vista
de la posada en escena
és l'antítesi
del que jo entenc
però era la Beyoncé
o la Lady Gaga
la Lady Gaga
perdoneu
amb les
cantances
sí
una cursilada
la Lady Gaga
correcte
i ells cantant
amb el
amb el Brad Cooper
exacte
que és el director
per cert
és el director
imagina't
i demostra
que no sé
com a actor
potser sí
però
com a director
evidentment
la posaven en escena
era millor la de la
Barbara Streisand
que també era dolenta
perquè tu veus
la del Judy Garland
en James Mason
de George Cukor
ja
jo ara temo
temo moltíssim
l'USA Història
de l'Spielberg
perquè he vist el tràiler
i escolta
la Natàlia Wood
bueno
no te pas
no te pas
és una còpia
per allò que he vist
de l'antiga
com va fer
el Gus Bansant
amb Psicosis
que copiava
plano per plano
pràcticament idèntica
per què tornar a copiar
si fas una nova versió
tot el que es toqueteix
als clàssics
no
jo tampoc
jo la temo
em sembla que és un mal negoci
jo la temo
l'Espilberg
aniré
clar
però és a Spilberg
aquí encara
se li concedeix
una mica
ja parlarem
l'altre dia
d'Espilberg
una cosa
sobre el que hi ha
ara
amb cartell
sí
hi ha alguna cosa
que parli l'Ignaci
que hàgiu vist
perquè a mi no m'ha agradat cap
parla tu
de les estrenes
de la que hi ha en cartell
de la que hi ha en cartell
sí
per exemple
la crònica francesa
del Wes Anderson
l'has vist?
sí
ja es va agradar?
molt breument
home
a mi el Wes Anderson
és un home
que em deixa sempre al·lucinat
vull dir
aquesta combinació
tan estranya
de
decorats
amb personatges
fixes
mirant a cambra
amb un font
llarguíssim
aquesta mena de
tràblics
laterals
sí
aquest tractament
artificial
de la imatge
combinat
amb eslàstic
amb còmic
amb cinema
d'animació
bé
fa un poti poti
aquest home
que em té
home
per mi la seva obra mestra
evidentment és el
hotel
el gran hotel
Budapest
sí
i la del
costó
la del coctó
també
family
com es deia
no
life aquatic
life aquatic
també és
hilarant
aquesta és hilarant
els tenen bams
també
però
el gran hotel
Budapest
té un món
té un món
sí
sens dubte
però
potser es passa un pèl
a la crònica francesa
hi ha alguna cosa que fa fressa
hi estic d'acord
hi ha massa informació
masses coses
sobretot hi ha algun capítol
com el de l'escriptor negre
que em sembla que és l'últim
dels capítols
perquè la pel·lícula està dividida
en tres
com si fos una revista
és el New Yorker
és un homenatge al New Yorker
i a França
perquè evidentment també és un homenatge
a Jacks Taty
al principi
el mononcle
és que és idèntic
allò
és pràcticament idèntic
l'entrada a la pel·lícula
és
Jacks Taty
però descarat
el mononcle
parlant de la part gràfica
saps que la part gràfica
es va fer a cada qués
sí
Javi Aznárez
que té una galeria cada qués
i que ell fa còmics
una senyora de cada qués
americana
va veure els còmics
els va enviar el Wes Anderson
es va entrevistar amb el Javi Aznárez
de cada qués
i tota la part gràfica
del principi
i del final
i detalls que surten
va acabant fent molta feina
perfecte
sí, sí, alguna cosa
s'havia dit
correcta
i després l'episodi
de la Nouvelle Vague
està també
bé
a nivell d'ambientació
el treball de la fotografia en blanc i negre
sobretot el canvi d'enquadrament
no?
li encanta
al Wes Anderson
ara t'ho faig
1.33
ara t'ho faig 1.66
jo crec que s'ha de tornar a veure
com mínim dos vegades
és que jo vull tornar-la a veure
i doblada
perquè entre la veu en off
les lletres que surten a la pel·lícula
tipus Godard
i els diàlegs
clar, no pares de llegir
correcte
i sobretot l'últim episodi
el de l'escriptor negre
que és el que relata
representa que ha de fer un article de cuina
però acaba parlant d'un segrest també
del nen i tal
aquell episodi és molt
molt embolic
està molt embolicat
i té la sensació que no està ben narrat
però m'ho hauria de tornar a mirar
però vaig tenir la impressió
que aquí sí que es feia una mica un embolic
considerable
a mi el que em va semblar també
és que els actors
aprofiten els 5 minuts que els hi dona
i entren amb molta força
cada un amb el seu paper
el millor és el del Benicio del Toro
el que fa
les obres amb el ciment armat
amb el pintor
el pintor treballa el ciment
el ciment d'ara
sí, sí
i la seva musa policia
fabulosa
l'Elia Sidú
aquest és el que més em va agradar
aquella dona
sí, sí
és fantàstic
una cosa
què més?
heu vist l'Almodóvar
heu vist el...
no
no
no et podem ajudar aquí
bueno, si més no, jo no
aquesta sí
bueno, jo he vist les dues
i si tinc a parlar
de l'Almodóvar
diria que a mi em sembla
que és un pas enrere
respecte a la que havíem vist
anteriorment
Dolor i Glòria
Dolor i Glòria era bona
i jo no sóc al Moduro Burià
jo tampoc
però Dolor i Glòria
també em va semblar
que estava
estava ben feta
era maduresa
aquí ja tornem a barrejar coses
que si la memòria històrica
que si la violació múltiple
acaba sortint
molts temes
i em sembla que
almenys a mi
sense anar
amb cap prejudici
em va donar la impressió
que em vaig avorrir
bastant
bueno
bastant
malament doncs
el buen patrón
de Aranoa
clar, jo vaig veure
el buen patrón
amb Javier Bardem
i ara tinc a veure
la del Modóvar
en el Pecruz
però
el buen patrón
sí que la vaig veure
em vaig avorrir
a més em vaig trobar
que no tenia ni cap ni peus
perquè un patrón
no se sap quina època passa
sembla que passi
el 2080
no perquè hi ha mòbils
hi ha mòbils
hi ha mòbils
hi ha una pantalla
de mòbils
però tant com van vestits
és carrinclona
allò
una cosa
molt carrinclona
a més és un patró
que
hauria de muntar
un consultori sentimental
perquè ell
a les 11 de la nit
surt de casa seva
perquè hi ha un empleat seu
que té un problema familiar
el truca i el fa aixecar del llit
per anar
i què te passa
Pablo
oh que mi hijo
mi hijo
me preocupa
i tant
no s'ho creu ningú
el 2021
un tio
que està a les 12 de la nit
dormint
amb la seva dona
o mig llegint
per allà i tant
el trucarà un empleat
i s'anirà
que veia
què te pasa
amigo
no
no és creíble
però bueno
et dic una cosa
és que
és que està tot ple
de desgràcies
o sigui
bueno és que aquest noi
que treu
de la garjola
resulta que és
un malalt neonazi
que acaba de pagar
a un magrebí
el treu de la presó
i el fica a treballar
a la botiga
de la seva dona
de la dona del patron
que és una botiga
superpija
i l'envia
aquest tio
completament boig
a treballar amb ella
tampoc és creïble
evidentment
el guarda jurat
el guarda jurat
és l'obèlix
en versió guarda jurat
una cosa de joguina
un tio
que té a fora
un revolucionari
que l'han acomiadat
i el tio
es resisteix
i va insultant
el patron
quan entra
i quan surt
amb un megàfono
amb un megàfono
i dient frases
aquestes sí
que eren frases
de l'època
de Marcelino Camacho
és que
jo no sé
qui s'ho pot creure
allò
després
sentirem a dir
que el paper
que fa
el Javier Bardem
és molt bo
d'acord
ell està
amb el seu paper
sempre ho fa bé
però no hi ha coherència
però
no és suficient
jo crec que el fallo
és que això
tenia que ser una comèdia
una comèdia
que la gent no riu
doncs
clar
però això
tenia que ser una comèdia
o sigui
aquest mateix argument
dirigit per Berlanga
per exemple
o Betriu
o inclús
Fernando Colomo
hauria sigut
molt divertida
i amb tema social
de denúncia
però és que aquí
se li va de les mans
i no se sap
si és comèdia
o no és comèdia
ha citat directors
home
que són mestres
de la comèdia
jo crec
però
molt àgils
molt àgils
molt dinàmics
Colomo
jo crec
jo crec
jo crec
que ell
no em va
comèdia
ell fa clarament
ho pretén fer
una comèdia
però
admeto que és un mestre
o Santiago Segura
Santiago Segura
podia haver-la dirigit
molt àcida
molt bèstia
amb un fons
transfons social
perquè el primer Torrente
el primer Torrente
tenia un fons social
el primer Torrente
si encara l'accepto
no no
estava molt bé
estava molt bé
el primer Torrente
sempre recordo
aquell plano
del principi
de la pel·lícula
que ell va conduint
amb el cotxe
i pel carrer
va passant de tot
violacions
robatoris
i ell diu
com està el pàtio
la frase
en aquell moment
és de revisar
aquella és de revisar
és de revisar
la primera sí
després evidentment
després bueno
tampoc era tan dolenta
la segona treia
ja sé
el camino Diego
allà de Ciudad
també
bueno
és un monument
cutre
tot el Torrente
per això
sí
des del meu punt de vista
bueno
cutre
acostumbrista
però
el que passa
és que
té un ganxo
popular
això és inductable
no no
però que
a veure
igual que el tenia
el Paco Martínez Soria
etc
no no no
és comparable
al Berlanga
del 50
el que passa
és que aquestes pel·lis
del Torrente
són del 90
o del 2000
llavors
és la societat
que reflexa
sí sí
m'entens
no és comparable
a Paco Martínez Soria
o un d'aquests
Antonio Azores
no
té un font social
a més
jo vaig conèixer
el Festival de Sitges
al Santiago Segura
quan venia
amb una llauna
d'Evilio
Asesino de Tercera Edat
i li convidaven dos dies
a Sitges
perquè portava un curtmetratge
però ell es quedava
tota la setmana
llavors
bueno
jo
prenent copes
al Riquis
que és la discoteca
de Sitges
prenent cerveses
li dic
tenia que pagar jo
clar
però bueno
vam estar tres hores
xerrant de cinema
i bueno
és una enciclopèdia
una persona
superculta
i
i clar
va crear aquest personatge
el més cutre
del món
i va triomfar
el que va triomfar
perquè molta gent
es sentia identificada
sí
o si més no
amb el context
evidentment
perquè també el treballa molt bé
certament
una cosa
abans d'entrar amb Sitges
i amb Sitges
ja acabarem
volia
passa molt ràpid
aquí el temps
volia comentar
que la setmana que ve
he contactat
amb
una persona
que
la tindrem de convidat
es tracta
de
Pau Fernández
ell
ha treballat
en moltes coses
però
podríem dir
que és un gestor cultural
s'ha dedicat
al món
de la indumentària
és dissenyador gràfic
ha fet treballs
per obres representades
al Liceu
al Teatre Nacional de Catalunya
al Teatre Lliure
disseny i confecció
de vestuari
últimament
la sala petita
del TNC
del Teatre Nacional de Catalunya
s'està representant
encara ara
des del dia 14
fins al 31
d'octubre
jo dona
a Lili Elbe
que és sobre la xica danesa
la mateixa història
dirigida per
Marce de Carrasco
l'ambientació
un noi que
un trans
correu un trans
el primer
que va lluitar
que va tindre
5 o 6 operacions
fins que al final
va acabar malament
la cosa
però bueno
va ser una fita
amb aquest punt
i l'obra de teatre
jo l'he vist
és extraordinària
molt bona
molt bona
la recomano
això dona
a Lili Elbe
el protagonista
és un home
clar
sí
bueno
ell ha treballat
ja dic
ha fet col·laboracions
moltíssimes
en el camp de la dansa
el teatre
i és també
professor
de la Universitat
Autònoma de Barcelona
de l'aula
de dansa
i de ciències
de l'educació
o sigui que
parlarem amb ell
de teatre
de dansa
de lo que és
el disseny gràfic
etc
una persona
que està molt posada
en això
en una llarga trajectòria
i tindrem el plaer
de tindre l'equip
nosaltres
i ara hi ha
Sitges
endavant
Sitges
que meravella
2021
però abans parlàvem
que segurament
tenim un problema
de ser allà
d'una altra generació
però
la veritat
és que Sitges
entre que s'ha massificat
d'una manera
una mica
les sessions
són com
gairebé
suplicis
per seure
amb tota la massa
de gent
però després
la producció
nova
que es fa
a mi
la veritat
és que m'ha avorrit
en línies generals
bastant
sí que és veritat
que evidentment
hi ha algunes pel·lícules
de les premiades
que home
que per descomptat
hauré d'admetre
que són pel·lícules
interessants
però en línies generals
per exemple
la que ha guanyat
l'AM
que és una pel·lícula
sueca
amb participació
d'Islàndia
i de Polònia
amb la
nom i repàs
precisament
doncs a mi em sembla
mitj argument
és a dir
no intentaré desvetllar gaire
però en fi
és un matrimoni
que hem perdut un fill
i que tenen
la possibilitat
de tenir-ne un
de molt peculiar
però que a més a més
connecta
amb una mena
de
l'argument
amb una mena
de cosa mítica
gairebé com
d'un minotaure
però en versió
cultural
però en versió ovella
una mica com l'agenda
però clar
la pel·lícula
es barreja
amb elements
massa quotidians
apareix un germà
que és un penques
que havia estat
estrella del rock
quan era jove
està penjat
el propi grup
amb el qual
està
l'abandona
a prop de casa
del de la granja
amb la Naomi Repàs
que és la seva dona
doncs
tenen tot d'ovelles
i tal
la pel·lícula
és molt lenta
té
molt de suggeriment
de temps mort
de temps
de silenci
temps morts
i esclar
a mi aquest tipus
de cinema
m'acaba la feina
vull dir
això potser
l'hi acceptàvem
a en Berman
però perquè
també
tenia altres
tenia altres
ingredients
home clar
ja hem vist
Berman
Antonioni
ah
els temps morts
d'Antoni
ara ja
però en fi
la veritat és que
a mi m'ha semblat
mitja pel·lícula
bé
la qüestió és que
és la que ha guanyat
el Premi
la Mió
hi ha vegades
que ni la que guanya
l'estrenen
alguna vegada
ha passat
que ni la guanyadora
l'estrenen
passa és que
com que té
la Naomi Repàs
igual
bueno
la Naomi Repàs
si no m'equivoco
és aquella que va fer
aquella sèrie
de thriller
Millennium
Millennium
efectivament
ja te la dono
tota per tu
i també
surt a
Prometheus
vull dir que
és la doctora
que finalment
se salva
a la pel·lícula
Raleigh Scott
ah
a Prometheus
Prometheus
Prometheus
Prometheus
bueno
sí
però tampoc
és de les meves
favorites
està rodada a Islàndia?
sí
a una part que sí
al principi sí
això
si vaig serà
ja per això
a Islàndia
molt bé
després
home
el premi especial
hi ha un premi especial
del jurat
que ha estat
per After Blue
que a mi em va recordar
Barbarella
l'abligo
el Roger Vadim
dels anys 60
només per això
perquè és una pel·lícula
molt peculiar
encara
jo aquí
amb After Blue
encara vaig trobar
algun
algun aspecte
interessant
perdona
tu Andrea
vas estar
algun dia
a Sitges?
no
la veritat és que no
però amb el cole
sí que participaré
en una cosa
per Sitges
a quan?
amb el cole
farem
una rotoscòpia
i un stop motion
per homenatge
pel que estan fent
estupendo
aniràs a Sitges?
no
bé
només entregarem
treballs i coses
però no
m'agradaria
estaria molt xulo
era perquè
si haguessis estat
tindré també
la teva visió
des d'una altra generació
no
no ha estat
en fi
parlar ràpidament
d'Innocents
sí que és una pel·lícula
que val la pena
està feta amb nens
va estar el director
són el segon llarg
del director
un tal
Esquil Vogue
que va fer una altra pel·lícula
Blind
que de fet ja tractava
una mica temes d'aquests
són nens
a l'estiu
en un barri
que descobreixen
que tenen
poders especials
telequinèsia
i condicionament mental
i coses d'aquestes
clar
el que la pel·lícula reflecteix
hi ha nens bons
i nens dolents
com a conseqüència
d'una mare
d'una mare
que aleshores
els bons
intenten frenar
el dolent
però tot això
els adults
ni s'enteren
perquè són ells
que estan desenvolupant
aleshores
és el descobriment
d'ells mateixos
com a persona
i dels poders que tenen
clar
no controlen això
són nens
de 7-8 anys
i la pel·lícula
està feta
amb molta sensibilitat
aquí sí que estaria d'acord
però jo trobo
que aquesta
hauria de ser
la millor pel·lícula
i no pas l'am
però
s'ha portat
una menció
quina nacionalitat
és aquesta
aquesta
és una barreja
de fet la pel·lícula
és nòrdica
sueca
però d'alguna manera
però bueno
és una coproducció
entre Noruega
Suècia
Dinamarca
el Regne Unit
França
i Finlàndia
aquesta m'interessa més
això és típic
d'ara
de les produccions
amb època Covid
sí
The Innocence
era aquella pel·lícula
que aquí es va dir
suspense
ah sí
clar
tothom
pot pensar
en la pel·lícula
de Jack Clayton
però no
sí sí
no
és una altra
no té res a veure
amb el Henry James
i amb la vuelta
de Tuerc
en absolut
vale vale
bueno
i després
una altra menció
per The Blazing Wall
que em va semblar
un disbarat
una pel·lícula
de Carlson Young
amb el
bueno
amb la típica història
de dos
bessones
una d'elles
mor ofegada
sembla una mica
com
Don't Look
Know
no
la pel·lícula
aquella
de Venècia
amb Sutherland
del Nicolas Roeg
amenaz en la sombra
sí
té un començament
una mica semblant
però després
la pel·lícula
és un deliri
i jo no acabo
d'entendre
la menció
a la millor
òpera Prima
per la Carlson Young
que és actriu
fins ara
ha estat més aviat
actriu
surrut
o Kier
però això
segons com
no és cap garantia
de res
no
perquè al moment
aquest home
de què fa
d'algun personatge
sinistre
sí exacte
just a la fusta
l'època
Warhol
ja ha passat
ha quedat molt enrere
i bueno
una russa
d'execució
molt negra
aquestes són
les característiques
jo he patit molt
m'he avorrit molt
però a més a més
a Sitges
jo pateixo molt
perquè hi ha una cosa
que jo noto
de diferent
respecte al cinema
com es feia abans
evidentment que
per exemple
La sombra d'una duda
és una pel·lícula
fosca
negra
en el sentit
que és un serial killer
i tal
però és perquè
el cinema
abans
tenia un concepte
lluminós
tot i tractar
els temes
foscos i negres
actualment
el cinema
és malaltís
jo
el que hi veig
és un factor
molt negatiu
que no sé
fins a quin punt
pot contribuir
negativament
els americans
sempre parlaven
Hollywood
sempre ha parlat
ara ja no
perquè s'està infectant
d'aquesta
postmodernitat
nihilista
com tot el cinema
que veiem a Sitges
però els americans
parlava
les pel·lícules
havien de tenir
el que se'n diu
selling power
és a dir
han de vendre poder
han de fardar
les pel·lícules
fardaven
la sombra d'una duda
farda
no sé com dir-ho
la posada escena
la factura
tot
era bon cinema
estaven ben fetes
realitzades
tenia un pols
un pols
una canya
un producte industrial
industrial de qualitat
absolutament
i tenien canya
les pel·lícules
tenien canya
que jo dic
però
clar que
i ara
és un cinema
negre
fosc
depriment
surts del cinema
dient
però
que horrorós
que és tot
no
doncs d'execució
la pel·lícula russa
evidentment tracta
un tema
un cas cert
també d'un serial killer
en fi
els policies
estan implicats
el propi policia
investigant el serial killer
acaba descobrint
coses en ell
que no són
precisament boniques
bé
és com
una baixada
als inferns
i clar
a veure
la pel·lícula és que sigui dolenta
però és molt redundant
la veritat és que no hem tingut temps gaire
doncs jo
jo defensaria
venècia
venècia frènia
del
ah sí
aquesta sí
bueno
dintre de tot
deu ser la millor
per mi sí
dintre de tot
i Last Night in Soho
que és
bueno
de l'Edward Wright
que és el de
Bienvenida al fit del mundo
arma fatal
a veure
és un tio
molt cachot
per dir-ho d'alguna manera
i per tant
Last Night in Soho
tot i que és una història negra
evidentment
també és
una pel·lícula
amb bona factura
amb
bueno
en fi
amb l'Anna
Tyler Joy
i l'última pel·lícula
de la Diana Rick
de los Vencadores
l'última pel·lícula
està fenomenal
sí
que fa de
de iaia o què
fa de iaia
però està
de veritat
fenomenal
molt bona pel·lícula
i
Edward Wright
a mi és dels d'ara
que m'agraden
bueno
doncs jo crec que
vols nostres