logo

Cinema sense condicions

L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol

Transcribed podcasts: 440
Time transcribed: 18d 3h 56m 39s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Cinema sense condicions
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Si ens queda temps, després farem una mica, quatre recomanacions de pel·lícules que es poden veure aquest estiu amb els cinemes i de quatre o cinc no recomanacions també per evitar que poseu el peu en un fangal.
Molt bé. Doncs avui, bona tarda, Lluna. Tornem a tindre la Lluna.
Bona tarda.
Bona tarda, Anastasi.
Bona tarda, bona tarda.
Bona tarda, Ignasi.
Què tal? Bona tarda.
Molt bé, benvinguts.
Bona estiu.
Sapigueu que aquest és el darrer programa de la sèrie d'estiu i que, si tot va bé, retornarem després de... Cap allà, mitjans de setembre serà. Després de l'11 de setembre procurem estar aquí amb vosaltres de nou per fer ja la temporada de tardor i hivern.
Molt bé, doncs dit això, passo la paraula a l'Anastasi perquè ens introdueixi amb aquesta pel·lícula que he escollit, Viva Zapata, d'Elia Kazan.
Us deixaria després vosaltres una mica la part, diguem, del resum de lo que seria la sinopsi de la pel·lícula. A mi, si em permeteu, faré dues coses que no són habituals.
Una, llegir directament, en aquest cas sí llegir directament una cosa que he escrit, un petit relat de 19 línies.
És un rat autobiogràfic que parla de la pel·lícula, òbviament, i que a mi em va molt bé per situar-la perquè veieu fins a quin punt la meva bogeria arriba, diguem, en el cas de l'amor que li tinc en aquesta pel·lícula.
És a dir, estem parlant d'una pel·lícula que et toca d'una manera especial.
Mítica i em toca d'una manera especial. Ara ho comentem i ho veureu. Ho llegiré, per tant sonarà llegit, però sembla que em va millor així.
Dic, som en algun dia del curs escolar 1963-64, avui a la seu de la meva escola al Liceu Francès de Barcelona, del carrer de Toset, i avui toca cinema.
Ens projectarà a la sala d'actes el film Viva Zapata. No en coneixia res, ni d'aquesta pel·lícula, ni del fet històric del que partés, ni del seu director, Elia Cazan.
Sí que us puc dir de manera sincera i segura que la meva vida havia canviat en acabar la projecció.
A vegades sense saber per què alguns temes, algunes situacions fins i tot, ens toquen de manera molt especial.
Les imatges d'aquell film van tenir aquest efecte en mi.
Potser l'origen d'aquesta reacció calia buscar-la en part en les històries que el meu oncle, Crisòstomo,
m'havia explicat mantes vegades sobre el seu exili, primer a França i més tard a Mèxic,
amb les seves aventures com a pagès i manador de bestiar dalt del cavall a moltes haciendes de diversos estats mexicans.
I del seu casament, i per tant un vincle familiar molt fort, posterior amb hortència a la meva tieta,
que un cop a Catalunya ens va ensenyar quantitat de cançons mexicanes.
Entre elles, òbviament, Adelita, que té un pes important dintre de la pel·lícula.
Tant la versió cantada original com la música del Nord, que veu també de l'Adelita.
Cal dir que la pel·lícula que ens havien projectat poques setmanes abans al mateix espai
havia estat ni més ni menys que el Quirassat Potenkin, de Fyodor Einstein.
D'aquest fet casual en neix, a més a més de l'amor per la pel·lícula que ens porta avui aquí,
que és Viva Zapata, en neix una relació que jo estableixo de manera estranya
i que no sé, suposo que s'ha dit en algun altre lloc,
que jo estableixo de manera estranya amb aquests dos fills, entre aquests dos fills
i aquests dos directors, que d'alguna manera estic disposat a defensar.
Més que en els directors, en com aquests dos directors aborden la visualització del món mexicà.
Perquè també és sabut, i després en parlem, si voler, una mica,
que Einstein, després de fer les seves grans produccions que tothom creix...
Que Viva a Mèxic.
Ens vam fixar, més encara, en cinc produccions que passen a Mèxic.
Per ordre seria la destrucció de Oaxaca,
Que Viva a Mèxic, una primera versió del 32,
una primera versió i abordar el tema sense acabar-lo,
tampoc va acabar la segona, Que Viva a Mèxic, en 1933,
i després fa Einstein, en Mèxic, en 1933 també.
I Dia de Muerte, que va ser per parlar una mica del món aquest,
de los muertitos i del món aquest, de la celebració dels molts mexicans,
al 34. És a dir, que té, a bord de la temàtica mexicana,
durant tres anys, molt intensa,
junt amb el seu operador, el Duart Iser.
Ells dos són els que es llencen totalment a la cultura mexicana,
i, curiosament, les similituds són tremendes.
Anirem parlant després, si voleu.
Ja us dic, us deixo una miqueta...
El meu amor neix en aquell moment, però fins al punt...
Però què és el que et va commoure tant de la pel·lícula?
Jo crec que el fet de conèixer ja coses que em recordaven,
que tenia una remembrança personal a la meva família
d'algú que havia viscut en un Mèxic
i que jo havia visualitzat sense conèixer-lo,
com bastant el que després veig...
I el vas trobar reflectit.
El vaig trobar bastant.
És curiós, perquè el meu tiet es bellugava
més a la zona de la frontera amb els Estats Units.
Es bellugava per Paso, Texas, tota aquella zona.
Aquí estem parlant de molt més avall,
és a dir, de sota del DF.
Però, tot i així, les imatges que ella em transmetia,
a mi la màgia del cavall, d'ell a dalt del cavall,
jo no m'imaginava, en el dia que coneixia jo
amb 70 i escaig d'anys, a dalt d'un cavall
cavalgant per la d'allò mexicana
i portant ganado amunt i avall, i tal.
Això em semblava...
Això em va crear aquesta primera imatge d'allò.
Segona cosa que jo penso que em va
vincular tant especialment al tema
és el fet que jo, sense ser una persona molt conscienciada políticament,
potser el visionat primer del Potenkin em va tocar una determinada fibra.
Vaig entendre que allí hi havia hagut una prerrevolució
que després es va materialitzant, la revolució finalment russa.
Jo, ja us dic, no era una persona molt conscienciada.
Anava a una escola molt burgesa.
Jo tenia una mentalitat familiar, burgesa.
Per tant, no sé, però amb Zapata sí.
Amb Zapata jo vaig entendre que allí hi havia algú
que alliberava un poble,
que pretenia alliberar un poble oprimit.
I, esclar, jo sí que sabia que el nostre poble
era un poble també oprimit
en una diferent mesura,
en diferent context, tal.
I això crec que també em va tocar.
A mi la imatge de l'heroi honrat
i que amb aquesta lectura que em fa,
evidentment molt americana i molt...
Aquí en tenim ja, els defectes que amb els anys,
amb la falta d'innocència de la mirada que tenia aleshores,
quan ara la veig i quan l'he vista mantes vegades,
vuit o nove vegades al mig, entre aquell moment i ara,
jo l'he vista molt, aquesta pel·lícula.
Cada vegada em distancio més
d'aquella mirada innocent i dels 13-14 anys.
És a dir, cada vegada veig més coses,
però és tal l'amor que tens,
que és com allò que estimo una persona que és lletja.
Diu, bueno, és lletja, però l'estimo molt.
Aquesta pel·lícula no és lletja, evidentment que no,
però jo me l'estimo més enllà del que seria normal.
Això també ho reconec.
Bueno, el Pere Gim Ferrer ja diu que el cinema que veiem
entre els 15 i els 25 anys
ens marca la vida per sempre.
O sigui, el nostre gust cinematogràfic queda marcat
pel cinema que veiem entre els 15 i els 25.
Que ben oportuna aquesta frase.
Sí, és del seu llibre, cinema i literatura.
Però moltes vegades he pensat, i és cert, en certa mesura.
Jo, per exemple, tinc una tendència inconscient
cap al cinema nord-americà, cap al cinema de Hollywood.
I clar, quin cinema veig jo entre els 15 i els 25.
És evident que després hi ha cineastes europeus
i de tot arreu que m'han impressionat, no?
Però hi ha un cert gust de la manera narrada als americans
que continua pensant que és l'encertada.
Una altra cosa és que l'utilitzin per enviar els seus missatges
i això, per descomptat, que és molt criticable, no?
Com, de fet, en aquesta pel·lícula, que també ho és.
També, també, també.
La falta d'innocència ens fa veure coses com aquesta.
Perquè, a veure, el Daryl Zanuck és qui produeix el mateix
que va produir Les Uves de la Ira.
I el guionista és l'Steinbeck, el novel·lista de Les Uves de la Ira,
d'en John Ford, precisament.
Clar, podríem pensar, no?
Allò que explicàvem el dia que parlaven de Les Uves de la Ira, no?
Que l'Steinbeck, cert, va tenir un penchant, no?
Una inclinació cap al comunisme,
però que després la cosa va anar matisant
fins al punt que s'ho faria com a espia de la CIA.
Vull dir que és una mica flipant, no?
Sí.
Ara, aquesta pel·lícula és important
perquè, a més, per la data en què està feta, l'any 52.
L'any 52 és quan Elia Cazen es cridat
al Comitè d'Activitats Antiamericanes,
que és quan comença a garlar.
El que passa és que també és cert que els noms que diu ja hi eren.
És a dir, tampoc...
Sí, ho fa grans, exacte.
Es diu que no va revelar cap veritat.
de massa desconeguda.
Exacte.
I ell ja no era comunista.
Ho havia estat fins a l'any 36,
però es va emprenyar perquè els comunistes...
Va veure en el comunisme americà
una tendència estaliniana
i ell es va donar...
En fi, el van jutjar, fins i tot,
el Partit Comunista americà,
el van jutjar l'any 36
i va dir, sí, doncs aquí us quedeu.
I, en realitat, el Cazen, el que tenia...
És a dir, continu...
Evident, Viva Zapata és una pel·lícula d'esquerres.
Això és segur.
El que passa és que hi ha matisos.
I, definitivament, no és una pel·lícula comunista,
com hi ha gent que la vol veure,
no, no, ni parlar-ne,
perquè el comunisme...
L'odia, Cazen...
Està d'acord amb ser esquerrar,
però no amb ser comunista
perquè no podia veure Stalin.
no el podia veure.
Cosa a la qual se li ha de donar la raó,
les coses com siguin...
Amb el temps, evidentment, sí.
El que passa és que l'adelació...
No, no, amb el temps, no.
Als anys 30 va fer unes depuracions...
No, no, no.
Dic que la visió de Stalin,
possiblement amb el temps,
ha canviat encara per pitjor.
Exacte.
Digueu-ne que avui dia és una figura denostada.
Això és veritat.
Bueno, tret de Rússia, no?
Que el Putin es veu que és un gran admirador d'ell.
Amb la qual cosa, tranquils, no quedem.
No, gens.
Bé, la qüestió està que...
No és una pel·lícula d'esquerres,
però la pel·lícula, a més a més,
evoluciona el discurs d'una manera molt interessant,
perquè, en realitat,
al Zapata no li vinguis amb rotllos ideològics, no?
L'ideòleg és aquell que el va a buscar a la muntanya, no?
Que és el que va de part del Madero, no?
El Fernando Aguirre.
Francisco Aguirre.
El Fernando Aguirre, que és una figura inventada,
perquè, de fet, històricament no existeix.
Que li va molt bé, a la història.
Però és una figura...
Bueno, el Francisco Aguirre és un estalinista banalètre.
Aquest sí.
Totalment, això és cert.
És una figura molt inquietant, a més,
perquè obre en l'ombra i acaba traient a...
Un home sense escrúpols, un traïdor.
El Zapata...
Un diu que sempre està al costat del poder.
El Zapata, exactament.
O dels que el poden tindre.
O dels que el poden tindre.
Però del poder estalinista.
Del poder en línia estalinista.
Sí, però aquest personatge és a l'ombra,
però que sempre estan...
Va canviant el poder.
I ells sempre estan allà.
Sí.
I hi ha diverses històries que en parlen d'aquesta...
és una figura que està interpretada per l'actor, el Robert Weissman,
que és el que va fer de doctor no a les pel·lícules de bon.
Sí, senyor.
De dolent, també, doncs.
Bé, però al que anem.
En Zapata, no li expliquis ideologies.
En Zapata, l'únic que vol és que les terres que havien estat dels camperols
tornin als camperols i que siguin propietat dels camperols.
No de l'Estat.
Exacte.
Compte.
No de l'Estat, sinó que tornin els seus autèntics propietaris en comunitat rural.
Però que tornin als camperols i siguin propietat dels camperols.
Això és una cosa important, perquè aquí es barreixen moltes coses.
Sí, sí, és diferent de la visió comunista, diguem.
De fet, els mexicans, quan es van enterar que anava a començar a produir-se
la pel·lícula, que encara no era ni tan sols un projecte ferm,
li van dir a un enviat dels Ànuc que estaven molt empipats pel guió de l'Steinbeg,
l'exèrcit i el Ministeri, diguem-ne, d'Interior de Mexicà.
Mexicà.
I que ells volien, o sigui, el Ministeri de Defensa i el d'Interior, no?
I que ells volien que es donés una imatge més comunista de Fapata.
De Fapata.
Naturalment, amb els aires que corrien en aquell moment als Estats Units, no?
Amb el Comitè d'Activitats Antiamericanes, el Zànuc,
no anava a fer precisament una pel·lícula amb un discurs comunista.
Fapata el que proposava era una reforma agrària.
Bàsicament.
I això tenia un tufo comunista que difícilment podien superar aquells tíos.
Però que ell no pensava en termes d'ideologia comunista.
No.
Catrán...
Ell el que vol és que l'antic cas, la propietat que havia estat donada pels espanyols,
imagina, estem parlant d'Inila Temporé...
I hi ha un moment que apareixen les escriptures d'aquestes per part del Pablo.
Com que amb els diversos canvis, perquè Mèxic és un xou,
s'avoleix les concessions espanyoles,
i aleshores els terratinents aprofiten per dir
ah, doncs ara les terres són nostres, no?
I Fapata és que la s'emprenya, no?
Lògicament, no?
Hi ha un aspecte, per això, que sí que és important dir entre mig.
Fapata, la pel·lícula, se'l veu com un ignorant,
com algú que no sap escriure.
Saps escriure, i a l'escena que...
Una persona que és intel·ligentíssima,
però que no sap escriure.
Mentida.
Perquè l'origen de Fapata és de terratinents, precisament.
O sigui, de gent amb una certa digri.
I, per tant, va rebre una cultura.
Vull dir que, compte, perquè...
Però, ja n'hi ha evidentment...
A veure, el primer que s'ha de dir és que,
pel que es posi a veure Viva Zapata,
Viva Zapata,
la pretensió, tant de Sano, com d'Esteinberg, com de Cazan,
és de fer un film polític.
Els interessava.
Polític, i a més a més que defensés una cosa
que, amb la pel·lícula, es defensa d'una manera explícita,
perquè hi ha un personatge que diu
«Nuestra democràcia ha de ser com la democràcia americana».
Sí, sap?
Llavors, ha de ser un panegíric
amb aquell tipus de democràcia.
No, no a reformes agràries
que poden fer pensar una mica amb el comunisme.
Efectivament.
Vale.
Llavors, van agafar el Cazan
i volien rodar tots tres,
volien rodar la pel·lícula a Mèxic.
Ho van fer.
I se'n van anar a parlar amb el Gabriel Figueroa.
I el Gabriel Figueroa els va dir...
El director de fotografia de l'Asobre de l'Aira, precisament.
A veure, és el guió.
I s'hi porten un guió que tenien inicial d'un tal pinxón.
Sí.
Se'l llegeix i els diu
això, és que no es pot ni plantejar-lo,
fer-ho aquí a...
A Estats Units.
A Mèxic.
A Mèxic.
A Mèxic.
I, efectivament, van acabar fent la pel·lícula
a tres ciutats del sud d'Estats Units.
No, no, però a Mèxic també, eh?
Hi ha una...
Segons el que he llegit, no?
Sí, sí.
Per exemple, a les muntanyes aquelles...
I precisament...
On van a buscar-lo el Weisman, no?
El Weisman, precisament.
A l'Aguirre, no?
Aquest...
Allò està rodat in situ a la regió del sud del...
De Morelos, diguem.
La zona de Morelos.
Morelos.
Està rodat a Morelos.
Jo el que diu allà m'acaba de sorprendre molt
perquè jo no ho sabia.
No, no.
Morelos?
Morelos, sí.
És allà on va néixer ell.
Sí, no, no.
I està...
Bueno, i és on passa tota la pel·lícula.
És on passa teòricament.
Una altra cosa és que també...
És cert que part de Califòrnia
també la van utilitzar.
Segur, sí.
Però...
No, no.
Però a Mèxic van fer coses, eh?
Jo desconeixia que no us hagués rodat tota Mèxic.
Sí, sí.
Jo allà on m'he informat deia
que no havien deixat rodar a Mèxic.
El govern no havia deixat rodar a Mèxic.
Hi ha una altra cosa.
Ells proposaven que fes de Zapata
Tyron Power.
Sí.
El que finalment es va apartar del projecte,
el Figueroa,
va dir, no, no, a veure,
Zapata ho ha de fer un mèxicà,
un actor mèxicà.
Pedro Armandari,
l'Esteinberg volia el Pedro Armandari.
Pedro Armandari.
Bueno, sí, sí.
Hauria sigut, a veure,
en principi més coherent.
Després tots sabem que Marlon Brando,
que estava perdudament
encisat per fer Zapata,
i que ja tenia precedents
i bona amistat amb Elia Cazen,
es va lligar a Elia Cazen
i a Elia Cazen...
Fa Marlon Brando.
I Marlon Brando va agafar,
es va fer treballar els ulls
per atxinar-se'ls una mica,
per semblar més...
Jo penso que equivocadament.
Jo penso que equivocadament.
Jo també ho penso,
perquè el que va acabar...
És que, esclar,
la pel·lícula va acabar sent americanada.
Sí, perquè té aquest punt americanada
que el veus ara
i que amb la distància,
als 13-14 anys,
jo no ho veia,
i una de les coses
que més em canta de la pel·lícula
és el seu look
i el d'algun altre actor
que també està aixinat.
O sigui,
els magicants
tenen èmnies de molt tipus.
Una d'elles,
efectivament,
té una línia,
diguem,
asiàtica...
Duts resgats.
Duts resgats.
Però, precisament,
Zapata no la tenia.
És que, més a més,
s'ho va inventar.
Sí, sí,
perquè la foto que consta d'ell...
No, no té.
És molt moreno,
és molt fos de pell,
fins i tot més
que el poble Brando
atratxat,
diguem,
per fer la pel·lícula,
però no tenia d'absolut...
Però ja no és això,
és que estan passats,
diguem, els ulls.
Però, bueno,
està el valor del personatge,
la força del propi Brando
a interpretar-lo...
I després hi ha una altra cosa
que va emprenyar molt
els mexicans
i és que tota la pel·lícula
es va rodar amb anglès.
Sí, sí, sí,
totalment.
I, clar, és, bueno...
Viva Zapata.
Això què és?
Clar,
un heroi nacional...
Sí, sí, sí.
Era d'esperar
que es fes així,
era impossible d'imaginar
el contrari
en el sistema
de producció americà,
imaginar que es farien
una pel·lícula
respectant
l'idioma original
del país,
avui en dia
les coses han canviat molt
i ja es fa
d'una altra manera
tot això.
Però en aquell moment
era normalíssim
i és clar,
és raro,
és raríssim.
I després hi ha...
Sí, perdona.
Hi ha una cosa només.
Hi ha una altra cosa
que té la seva importància
dintre de tot el que és
la política
que hi ha
entorn a la pel·lícula
i és el cavall blanc.
El cavall blanc
és un símbol
molt curiós
que el tenim
a l'inici
de la pel·lícula,
al mig de la pel·lícula
i al final de la pel·lícula.
És cert,
és l'únic
és un gran detall de guió.
El cavall blanc
és el cavall blanc
de Zapata,
però compte,
el cavall blanc
de Zapata
el succeeix a Zapata.
O sigui,
el cavall Zapata
és mortal
perquè finalment
s'immola.
I aquí
fins i tot
es va parlar
de si no
seria ja
allò que tu vas dir
l'altre dia
que en realitat
Elia Gatan
va estar tota la vida
perseguint
el fantasma
de l'adelació
intentant redimir-se.
Doncs aquí
sembla ser
que ja hi ha
un primer punt
d'Elia Gatan
en el que agafa
i si se'n recordeu
es reprodueix també.
A veure,
la pel·lícula
pot ser
una mica
per dir-ho així
infantil
perquè històricament
és pèssima.
Però la pel·lícula
té el toc
d'Elia Gatan.
Les interpretacions
perquè Elia Gatan
era un gran director
d'actors
les interpretacions
dels actors
i les actrius
hi ha una cosa
que em sembla
molt important
i és el paper
de la dona.
El paper de la dona
no és d'estar
a la cuina
fregant plats
i tal.
No, no,
la dona aquí
és compromesa.
La Josefa
tenen tres o quatre
seqüències
potents.
Molt potents.
I estem parlant
de 1952.
Compte.
Però quan el cavall blanc
potser és que ell
és el mateix any
que ell ha de declarar
davant del comitè
és possible que ell
en aquell moment
a finals de rodatge
com a mi
ja sabés
que seria citat.
Segurament.
S'ha de lligar.
És també la imatge
de...
És possible
però és una imatge
d'Estats Units
en realitat.
També.
Per què?
També sí.
Perquè el cavall
o sigui
Zapata
és la imatge
de Mèxic
però el cavall blanc
que supere
i agafa
un tret
d'immortalitat
perquè fixeu-vos
en tot el que ha passat
anar canviant de mans
tothom dispara el cavall
i no hi havia forma
o sigui
el ser immortal
aquest vol dir
que
bueno
vol dir
una mica
sembla que
era una imatge
de dir
no
és que
el tret
fonamental
és la immortalitat
del sistema
del bon sistema
de la democràcia
aquesta.
A mi hi ha dos aspectes
que m'interessaria
parlar
un d'ells
és el grau
de realisme
que té la pel·lícula
a causa que
tant l'Esteinbeck
com ell
van estar
mirant
un arxiu
d'un fotògraf
molt famós
Agustín Casasola
que va fer
ell i uns quants més
van acabar
muntant un arxiu
publicant
deu volums
sobre la revolució
mexicana precisament
tota la revolució mexicana
i
van estar
és a dir
un dels mèrits
de la pel·lícula
i probablement
també del seu director
de fotografia
el Joseph MacDonald
que entre altres coses

només haig de dir
que ha fet
infinitat de westerns
el Lord de McKenna
el
Albert Kelly
Rio Conchos
i també
de Shuston
l'últim de la lista
Taras Bulba
el Janssen Llamas
que aquesta és bèl·lica
director de grans producions
director de grans producions
i la fotografia
s'ha de dir
que és excepcional
és increïble
i té un grau de realisme
que es nota
que s'han injectat
de les imatges
d'aquest arxiu
aquest és un dels aspectes
és un dels aspectes
potents
em permeteu que
en aquest punt
apunti simplement
el tema
que jo les fotos
d'aquest home
les he vistes
jo crec que hi ha una cosa
tu poses
davant de càmera
depèn molt del que posis
davant de càmera
perquè la pel·lícula
quedi marcada
amb un determinat estil
tu poses un xinès
a qualsevol lloc
davant d'una càmera
i automàticament
la pel·lícula
agafa un cert perfil xinès
tu davant de càmera
li poses un personatge
d'un altre lloc
és a dir
el que hi ha davant de la càmera
condiciona
la percepció
d'allò
i en aquest cas
jo penso que tothom
apoya molt
que les fotos són
l'origen
de la seva inspiració
i on aquí
crec molt
que
ja no la imatge
només
sinó la manera
de tractar visualment
determinats planos
de la pel·lícula
em porta molt més
al món del tisser
el món del tisser
que és un món
que evidentment
cazen conegida
perquè la pel·lícula
d'aquesta
és del 52
i potenquin
per exemple
és del 25

això
no té molt
jo crec que amb això
defensaria la meva teoria
que no sé
si és massa romàntica
no
intimistes
però no
es nota això
i no intimistes
la sala
la sala a la fortalesa
d'aquella plaça
que té
el d'allò al mig
que és
on Zapata
ja queda encombrat
i tot el poble
després el va visitar
i és un regal
el cavall
en el nen
aquella sala
a la fortalesa
amb les dones
aquelles corrent
com a formigues
pel d'allò
picat des de dalt
al plano
i posant
la càrrega explosiva
a la porta
tota aquella escena
és absolutament
encensteniana
per tant
hauríem de dir
que el Joseph MacDonald
aquí també es va inspirar
en Tissén
és una teoria
interessant
és una teoria
i ara aquí
anticipo això
que us deia abans
jo estic enamorat
d'aquesta idea
és possible
que com tot enamorat
d'una idea
estigui parcialment
equivocat
però tot el que veig
i aquesta del tornar-la a veure
així com m'ha reafirmat
amb això
amb l'innocència
de la mirada
dels 14 anys
que era realment
molt innocent
respecte a la d'ara
amb aquestes coses
em reafirma a vegades
després us direu
alguna escena més
i després voldria
també destacar
una cosa molt important
Viva Zapata
és la pel·lícula
que Cazan considera
plenament cinematogràfica
a partir de
o sigui Cazan considera
que és un realitzador cinematogràfic
tot el que ha fet abans
pànico en les calles
fins i tot
inclosa
diu que
ell no tenia
ni punyetera idea
i que constantment
estava
consultant
l'operador de càmera
el director de fotografia
el muntador
que se'l portava
el muntador
se'l portava
als rodatges
per tal de
ja
començar a treballar
el tema
del muntatge
directament
perquè ell venia
del teatre
i per tant
no tenia ni punyetera idea
i el que sí que haig de dir
és que
jo veig en Viva Zapata
un aspecte cinematogràfic
molt a destacar
que són els enquadraments
aquests enquadraments
que posa un personatge
en primer pla
i tota la resta
enrere
tots aquests enquadraments
que
de vegades em recorda
Norseg Wells
de vegades
recorden que
l'Spilbert
també ha begut
d'aquestes
perquè Spielberg
fa exactament el mateix
però aquest treball
d'enquadrament
els enquadraments
són exquisits
i és una tècnica
d'oferir
la imatge
a més
claríssima
amb una profunditat
de camp
impressionant
que s'ha perdut
avui dia
tot i
ah
ell diu
vaig aprendre
a utilitzar
els plans generals
perquè
venint del teatre
tenia un problema
d'hoçar els plans generals
i evidentment
els plans generals
de Viva Zapata
són extraordinaris
perquè tens una visió
i una descripció
brutal
això que estàs dient
és precisament
el que ell busqueva
que era donar
un to èpic
a la pel·lícula
i l'aconsegueix
i l'aconsegueix
és aquest tractament
èpic
i a la vegada social
em deixeu una escena
ja et parlem
del pla general
molt ràpid
l'escena de la lliberació
del Zapata
quan el porten pres
per aquell camí
que és una meravella
de muntatge
aquesta seqüència
que per cert
l'Anthony Queen
recorda que
ell l'agafen
i se l'emporten
i totes les dones
comencen a picar pedres
i acaben picant pedres
tots
que és com un avís
que tots els mexicans
es forcin
per forçar
la policia
a llibrar-lo
doncs aquesta idea
li va donar
el càfane
a l'Anthony Queen
que és mig mexicà
perquè amb ell
com a mig mexicà
els mexicans
li havien explicat
que això
s'havia arribat a fer
jo aquesta escena
em sembla una meravella
aquesta escena
no em direu
que l'escena
de la lliberació
del Zapata
en el camí
estrepent-ho
a nivell de muntatge
us asseguro
que és de lo millor
i la música
també juga un paper
de Crescendo
que ajuda
és a dir
s'ha posat com a exemple
de moltes coses
aquesta escena
aquí volia dir
un parell de coses
sobre la música
hi ha un altre punt
sobre la
la intensió
última de la pel·lícula
que no m'agradaria
deixar-lo
però voldria dir una cosa
tu has apuntat
al començament
que Àlex Nord
seré també
el director
de la música
o l'encarregat
de la música
d'Espartaco
d'Espartaco
es va fer
al cap de 10 anys
i jo estic una cosa
revisitant
ara
Viva Zapata
jo estic veient
una quantitat
de connotacions
similars
a Espartaco
però
absolutament
no deixa de ser
un home
també
enfrontat
a un poder
molt probablement
que està en lei
Kubrick
també
va veure
amb Zapata
Kubrick
ho ha begut
de molta gent
de molta gent
utilitza el seu
operador
com dèiem abans
no
dèiem de Kubrick
que tenien
que els dos
començaven amb
Kubrick
i Cazan
m'has comentat abans
també utilitzat
Àlex Nord
Àlex Nord
la música
la música
també és com
mòs
efectivament
i després
abans d'acabar
sí que m'agradaria
dir una cosa
jo diria que
Viva Zapata
perquè clar
he començat a parlar
de les intencions
d'en Cazan
jo crec que
Viva Zapata
en el fons
jo no sé si Cazan
ho volia
d'una manera
tan clara
però la meva lectura
és que en realitat
és una pel·lícula
molt nihilista
perquè
no tant
d'esquerres
com ell diu
com nihilista
perquè en el fons
i de fet
em sembla que és una frase
del propi Cazan
diu
l'única revolució útil
és la revolució permanent
s'està constantment
en revolució
i en realitat
el que ens reflecteix
és que quan
Zapata
arriba al poder
arriba un moment
que està fent
com el Porfirio Díaz
el dictador
com et dius tu
aquesta per mi
és la millor escena
de la pel·lícula
tot i que massa naïf
però
jo era molt naïfa
i m'ha quedat ja marcada
això no m'ho trauré mai
però bueno
que en tot cas
la idea final
que després es van veient
les traïcions
es va veient
com el propi germà
també fa com
els latifundistes
es queda terres
el maten
el maten
perquè
era un general
i tenia aquest dret
però s'ha tornat boig
tota la vida
hi ha estat lluitant
jo agafo la meva parcel·la
perquè hi tinc tot el dret
el Madero
el Madero
hi ha un moment
que el Madero
que és el triomfant
inicialment
el que fa fora
el Porfirio Díaz
el primer que fa
és oferir-li
unes terres
i un gran
un gran casalot
amb el Zapata
i el Zapata
diu
vés a pastar
perquè en aquell moment
Zapata
realment
clar
ens el va oferir
malgrat les temptacions
és capaç
de frenar-se
i de tornar
amb els seus
i d'intentar ser humil
però en el fons
la pel·lícula
jo crec que té
una reflexió
sobre
que el poder
corrompeix
i evidentment
si virem
la revolució mexicana
és que és un xou
perquè clar
hi ha un problema
de base
que sí, sí
es fa la revolució
però l'exèrcit
és el mateix
i es veu la pel·lícula
l'exèrcit
és el mateix
s'han entrant
per la porta
i diu
bueno
però aquest què?
clar
aleshores
com nassos esperem
canviar la societat
si resulta
que els que han estat
amb el dictador
continuen
estant manant
l'exèrcit
és inconcebible
per chocar-hi pa avui
per chocar-hi pa avui
aquestes similituds
entre la corrupció
revolucionària
i
Podemos
ara s'ho has deixat aquí
a veure
sí, sí
no, no
a veure
una vegada assolit el poder

estem a Podemos
bueno, esclar
és clar
interessat
i el que fan
en aquest cas
lo de la revolució permanent
que com a idea
està molt bé
sí, però
no crec
no crec
no crec
que Kazán
ho portés a terme
o sigui
no, ell ho diu
aquelles idees
ell ho reflexiona
com vulguem dir
filosòficament
està molt bé
no, és que
ell diu
anem arreglats
i ens pensem
perquè
perquè fem una revolució
ja està tot fet
i tot aconseguit
com s'està observant
en la societat en general
l'espanyola
i l'europea
i la mundial
hi ha signes evidentíssims
que està tornant
un cert feixisme
70 anys després
és perfectament vigent
Trump
Trump és un fatxa
com tenim els nostres fatxes
a l'estat espanyol
com en definitiva
hi ha fatxes a França
i a més a més
desvergonyits
hi ha unes idees
inquietantíssimes
però
els tenim
per tant
evidentment
la revolució
ha de ser permanent
si ens pensem
que perquè ho hem fet
ja està
tots a geure
anem equivocats
perquè evidentment
sempre hi ha qui vol més
no, com deies tu
la pel·lícula
ho deia ell
i després hi ha una cosa
si penses
que els que estan
instal·lats
i manant
estaran pendents
de cuidar
dels teus problemes
efectivament
abans que dels seus
anem malament
anem malament
completament d'acord
deixeu comentar al final
no sé si anem bé
anem
de cònia
una cosa molt ràpida
a mi
a part de l'escena
que dèiem abans
de la doble
aquesta mena de
sentir-se el mateix
que estàs ocupant
una posició
en la que tu has estat
a vegades
a l'altre cantó
que és el que li passa
a ell
quan a la primera visita
es revela
contra el president
i el president
li encercla el nom
i a la segona visita
ell que està
no com a president
sinó que assumint
lavors de presidència
momentàniament
perquè està com una mena
no, no, és un general president
és un general president
però no és encara
un president
a l'USO
que l'ha posat
l'Aguirre
que l'ha posat
l'Aguirre
de facto sí
de facto sí
llavors actua
davant de l'Hernández
que és el que se li presenta
la mateixa oposició
que ell va presentant
al seu president
i li presenta l'Hernández
i diu
tu com et llames
és que és l'Hernández
i se'n va
i encerca efectivament
una escena
potser excessivament
naïf
però que per mi
és molt demostrativa
però la que no és gens naïf
i que en segona escena
i aquí ja acabaré
la meva intervenció
és l'escena
de quan Zapata mor
realment
a mi
l'escena aquesta
abans deia
del muntatge excel·lent
de l'escena
de quan Zapata
la lliberen
en el camí
és igual que Espartaco
ell sap que va
a la seva mort
va a immolar-se
perquè aquesta escena
anterior
que has descrit
molt bé
en què ell veu
que està encerclant
i diu
si això és el que em va fer
a mi
Porfirio Díaz
estic fent el mateix
que Porfirio Díaz
el dictador
de 34 anys
i Fuig
contra el que jo vaig combatre
agafa Fuig
i llavors
ell
té allò
de dir
jo he de ser
coherent
fins al final
i me'n vaig a lluitar
i ell
la seva dona
li surt
i diu
per favor
no te'n vagis
què fas
que saps que no
que t'enganyaran
però ell sap
que trobarà la mort
i efectivament
és una emboscada terrible
en què el cusen
a balasos
l'hidròmic
aquesta escena
que és impressionant
jo tant em va impressionar
de muntatge
en el seu dia
no era muntatge
el que jo observava
era una cosa
que em va meravellar
la visualització
d'aquell
també em recordava molt
després
amb Potenkin
que l'havia vist
feia dues setmanes
en aquell moment
hòstia
però si això
hi ha moments
que els enquadraments
els picats
em recordava Potenkin
no sé per què
és que Kaffen diu
que admira
és a dir
tant es va cabrejar
amb els comunistes
com de fet
admirava el cinema
soviètic
dels anys 30
l'admirava profundament
dels anys 20 i 30
i tots els
cineastes
doncs
que en aquell moment
estaven actius
diu que ell
volia aprendre d'ells
i vas dir una cosa
des que es veu
el quartel
quan ell li enfila
aquell passeig
entre
l'exposició
que li han fet
de municions
a fora
i d'armes
i de canons
i ell va
per aquell camí
zapat
entrant
fins que es presenta
amb el coronel Guajardo
que és el que el rep
a la porta
i veus
que aquell tio
no li espera res
de bo
apunto entre parèntesis
ressonància
de Grupo Salvaje
de Pekinpah
també absoluta
però és que Pekinpah
sí que havia begut d'aquí
això segur
home

llavors què passa
a partir del moment
del pla general
en què veiem aquella d'allò
fins que
acaba l'escena del quartel
que és quan
el
el
el personatge que teníem
el tenidor
el que sempre està
en el tema
l'aguirre
l'aguirre
que este cavallo
no s'escape
tal tal tal tal
aquell moment
fins a aquell últim pla
tot això jo ho passaven
als meus alumnes
de l'escac
perquè remuntessin
l'escena
és a dir
els hi passava l'escena
trossejada
perquè deduïssin
com anava a muntar
del puzzle
saps
els hi faltava
i t'asseguro
que seien uns llibres
d'ell
escolta
la fidelitat del cavall
està molt ben expressada
a la pel·lícula
perquè hi ha
dos primers plans
i després
hi ha
el brugit del cavall
avisant amb ell
que hem de marxar
i l'altre es queda
perquè s'ha de quedar
perquè es vol quedar
però el cavall se'n va
el guajardo
el guajardo
que va tirant
que va tirant enrere
el guajardo
el guajardo
que li ha portat
a la traïció
aquesta
i la reacció
que ve
aquell muntatge
en paral·lel
de guajardo
que va retirant-se
una passa
és preciós
el muntatge
d'aquesta escena final
és especial
perquè l'ull
del cavall
i com crida
per avisar amb ell
el primer pla
del cavall d'espantar
és el primer pla
però
té una dimensió èpica
l'interès de la guirre
en recuperar el cavall
està perquè el cavall
és un símbol
és el símbol
és el símbol
de llibertat
de llibertat
per això
primer li dona
a un nen
que el nen mora
representa que el maten
els militars
però fixem-nos
que el traïdor
és un militar
és que si no esmorrem
no canviem
l'estructura militar
que nassos esperes
és que
general Huertas
que és el que es carrega
al Madero
tres quarts del mateix
però què vols
què esperes
d'aquesta gent
si és la mateixa
bueno
dic una cosa
si fem una altra
una altra reflexió
comparativa a Espanya
agafem
i bueno
es mor Franco
i que bé
no
la transició
la transició
la transició
amb els mateixos militars
clar
i els tios van anar
i van agafar
el polític de turn
digue-li Suárez
digue-li
jo crec que això
s'ha evidenciat
no s'ha canviat
aquí normalment
les coses
les fem així
ja està
parla de la transició
no de la transició
i deixeu-me dir
un sol apunt
culte
diguem
culte cinematogràfica
musical en aquest cas
no de cultura
sinó d'informació
quan a Zapata
en aquella
també estupenda escena
al final
després que l'hi ha
la metat
el tiren
el seu cos
sobre la font
aquella que
brolla aigua
per sota del cos
de Zapata
que és un plano
meravellós
amb l'església
aquella
que hem anat
veient
durant la pel·lícula
aguda
el cos
quan cau
a l'església
aguda
hi ha un tema musical
que marca just
l'agulla de l'església
hi ha un agut
un agut de música
que marca
la forma aguda
de l'església
i això és una
es diu
per analogia
diguem
la música
està actuant
analògica
sí per analogia visual
diguem
hi ha una analogia musical
simultània
potenciar la imatge
potenciar la imatge
està copiant
el que estàs veient
a nivell visual
ho està copiant
a nivell musical
això és molt interessant
aquesta
no no
és una pel·lícula
molt intel·ligent
es nota que
Cazan
com que tenia aquest complex
que ell
ell diu
d'ell mateix
no tinc ni idea
de fer cinema
clar
aleshores
es va esmerzar
al límit
per tal
de fer una pel·lícula
amb una potència
visual
i sonora
de primer ordre
no?
bueno però
es rodejava
jo crec que
el millor de Cazan
perquè va començar
amb el teatre
com tu has dit
és la direcció d'actors
llavors
es rodeja de bons actors
i es rodeja
de bons guionistes
i amb els guionistes
clar
aquí hi ha un treball
de guió molt bo
ah Steinbeck
se'n va anar a Mèxic
eh
per parar el guió
se'n va anar a Mèxic
va entrevistar
gent que havia conegut
Zapata
és a dir
va estar sobre el terreny
informant-se
i documentant-se
s'ho va aprendre
i després
encara abans de fer el guió
va fer un informe
que no sé si és aquest llibre
que tens
aquest llibre
precisament
sospito que és aquest
aquest llibre
precisament
que hi ha el guió
i un treball previ
amb indicacions
de moviments
de càmera
d'actors possibles
de tal
pensat en Cazan
no?
directament pensat
en el dinot
totalment
tot això
amb el conjunt de l'obra
queda reflectit
dona una solidesa
el guió
el guió
serà més o menys
això que diem
però en realitat
té una solidesa
de construcció
cada cosa passa
per un què
per un per què
i una cosa et porta
a l'altra
és quasi
jo a vegades penso
que la gent que vol fer cinema
a vegades
hauria de copiar
l'estructura
de determinats guions
i aplicar-los
a la seva història
perquè aquesta és una història
que si li apliques
una altra història
a sobre
però utilitza els mecanismes
de girs
de guió
de no sé què
d'ara és el moment
de l'atenció
jo penso que funcionaria
però clar
evidentment
aquí està en funció
d'una història molt concreta
que la fa tirar
molt bé
però jo penso que és
o sigui
ja n'hi havia de guions
d'aquest estil
no és el primer guió
Les Uves de l'Aira
és un altre guió
de ferro
absolutament
de ferro
i és el mateix guionista
una gran solidesa
jo
nois
no sé
me n'alegro ver-la
no ho posat
perquè
penso que malgrat
és molt recomanable
i nosaltres encantats
de recuperar-la
i de començar
per descomptat
per cert
que en Brando
Cacen
tu què dius
dels actors
que sabia dirigir actors
Cacen
però curiosament
Cacen
de Brando
a les seves memòries
diu que
a Brando
el deixava
el deixava fer
perquè
si li donaves
masses indicacions
el despistaves
i s'acabava perdent
no m'estranya
però
en Brando
anava concentrant
s'havia treballat
el personatge
ell li donava
a la seva bola
he llegit
que dels actors
que va utilitzar
Cacen
21
d'ells
actors i actrius
van tindre
nominacions
a Oscar
i 9
els van aconseguir
és a dir
que això
no és gaire freqüent
l'Anthony Queen
actor secundari

l'Anthony Queen
he llegit
una anècdota
que l'explica Cacen
que es veu
que el primer dia
li va dir
a l'Anthony Queen
diu
escolta
m'ha dit el Marlon Brando
que tu
no tens ni idea
d'actuar
i el Brando li diu
aquell m'ha dit
que tu ets un fantasma
i es veu que van estar
tot el rodatge
bueno
que no es tragaven
no però si es van fer
molt amics
això ho diu
a la millor després
no no
això ho diu
Alcázar
ho va fer
ho va fer
per provocar
i després
a la millor
els va agafar
els va invitar
el vot a fumar
i els va dir
mireu
ho he fet
a tu Ignasi
que ja hem parlat
algunes vegades
abans del programa
tu i jo
mantes vegades
també
la paraula mantes
avui la tinc
en allò
sí que t'ho vaig dir
que havia dirigit
l'Anthony Queen
també
jo
sí que l'havia dit
en un espot de publicitat
una tonteria d'espot
de l'MRV
la companyia de missatgeria
i tal
l'any
això però
això m'ho havies dit
a mi
aquí no ho he dit mai
aquí no ho he dit mai
ara que parlem
d'Anthony Queen
és clar
per mi
tenir-lo a prop
a una persona
que havia fet
la pel·lícula
que per mi era mítica
i que ell fos
el germà teòric
del Zapata
em va realment provocar
també una gran alegria
i vas pensar-hi
amb l'Estefano
no?
Estefano
Zapata
l'Estefano no
no
no
Estefano no
no
no
no
eufèmia
eufèmia
eufèmia
eufèmia
efectivament
vaig dir una cosa
no ha de ser fàcil
tenint el Marlon Brando
de protagonista
fer un paper
com el que va fer
Antony Queen
no
no
no sé quants actors
superarien la prova
em nota com ho va fer
de fet en Queen estava gelós
segons el Cazan
sempre segons el Cazan
el Queen un dia li va
i directament li diu
per què passes de mi?
no em parles
estàs tot el dia parlant
amb en Marlon Brando
i amb mi no em dius
ni piu
i el Cazan
i el Cazan li diu
no això no és veritat
Thomas
li deia
això
Tony
Tony
Tony
això no és veritat
que sí
que sí
que tu estàs parlant
sempre amb en Brando
i es veu que després
clar
es va evidenciar
que efectivament
Cazan no parlava gaire
amb en Brando
per no espatllar
i aleshores
el Cazan li diu
al Queen
veus com no parlo tant
amb ell
hi ha gestos
hi ha gestos
els gelos
gelos
gelos
el Queen tenia gelos
no vas els directors
ben utilitzats
els gelos funcionen
molt bé
per determinada situació
i tant
molt bé
bueno
doncs
doncs
ha arribat
el moment
que parles
ostres
haurem de parlar
tot drap
bueno
perquè hem de tancar
avui una miqueta
molt ràpidament
d'Irma
Bet
Irma Bet
sèrie
perquè és el mateix
Olivier
Assayas
que
per cert
és el fill
de Jacques Remy
que és un guionista
francès
de primer ordre
des dels anys 50
si no malament
recordo
doncs
l'Assayas
que és un realitzador
per mi
força indescriptible
perquè agafar-li
un estil
no ho sé
et fa pel·lícules
com Personal Shopper
que a mi m'encanta
perquè clar
és una història
de fantasmes
absolutament al·lucinant
és excel·lent
és molt
molt
és molt sutil
té molt talent
té molt de talent
fa una pel·lícula
com Nonfiction
de fet
si mires la seva filmografia
sempre analitza
arts
l'art del teatre
té un parell de pel·lícules
que parla del teatre
Nonfiction
parla de les editorials
i també
és una pel·lícula
amb molta conya
i molta mala llet
Nonfiction
està molt bé
bueno
en definitiva
ara se n'ocupa
bueno
l'any 96
com tu molt bé has dit
a la introducció
es va ocupar
del cinema
però
agafant un clàssic
d'aquells
gairebé
venerats
no el toquis
el follar
d'aquest
no el toquis
pels francesos
perquè
fantomes
judecs
tots tenen versions
fetes
en aquests anys
l'any 12
l'any 14-15
l'any 12
11-12
és a dir
en aquell moment
imagina't
tan primigeni
del cinema
la veritat
va fer
com pel·lícules
llars matratges seriats
per dir-ho així
perquè
420 minuts
les vampirs
que és
la pel·lícula
d'Irma B
parlo de la del 96
anava sobre
un realitzador
que no és un altre
que el Jean-Pierre Loh
el de la Nouvelle Bac
l'actor preferit
de Godard
i tot això
que és un intent
de tornar a fer
les vampircs
és a dir
els vampirs
i clar
això és un clàssic
de l'any 15
estem en plena guerra
primera guerra mundial
i per tant
doncs
amb una necessitat
d'escapisme
considerable
a la pròpia França
però també és veritat
que és una època
que
en Follat
tenia molta por
ell treballava
per la
Gaumont
però
hi havia
una gran competidora
a França
que era
la Paté
i la Paté
estava
fent pel·lícules
una mica com
Los Misterios de Pauline
que era una pel·lícula
americana
muda també
d'aquella època
amb la Cera Vara
que també és una
fem fatal
no?
i aleshores
la Musi Dora
l'actriu
que és
la dolenta
per dir-ho així
de Les Vampires
que és una
organització
clandestina
que es dedica
a robar
els rics
i a fer
la punyeta
a Bacet
també
doncs
la
bueno
Musi Dora
ve a ser una mica
la Cera Vara
la Cera Vara
francesa
per dir-ho
és a dir
competint
amb una època
de serials
i de pel·lícules
que les feien
com a xurros
amb gairebé
no hi havia ni guió
el Follada
anava a tot drap
però
tu imagina't
set hores de pel·lícula
que dura
els deu capítols
seguits
i són divertidíssims
jo convido la gent
a veure'ls
perquè
encara que siguin muts
són fascinants
es poden trobar
una imatge
una mica
d'if
es poden trobar
o què?
a França segur
el que passa és que
clar
això
és un
un apatum
francès
és possible
que hagin fet alguna edició
aquests cofres
que diuen ells
els cofres
que posen tots els DVDs
a dintre allà
ho dic bé
és possible que hagi fet
cofres
cofres

ho imagino
no no però
la qüestió està que

a França segurament
segurament
ja l'edició en DVD
ha d'existir
però per nassos

resulta que
l'Oliviera Sallàs
estava molt
d'una actriu
de Hong Kong
que es deia
Maggie Chung
i se la imagina
com la mocidora
de la pel·lícula muda
total que dos anys
després de la pel·lícula
es cassa amb ella
i no es divorcien
fins al 2001
o sigui que en realitat
aquí hi ha
també un feeling
que de fet
el Jean-Pierre Ló
és una mica
l'alter ego
de l'assallàs
perquè la pel·lícula
no és
les vampires
és una pel·lícula
de metaficció
és el rodatge
de les vampires
està intentant
refer el rodatge
de les vampires
i el Jean-Pierre Ló
no en té ni idea
de com portar
la pel·lícula
veu els takes
els dailies
aquests
els copions de treball
els imatges
els professionals
diguem
i diu
això és una merda
aquí no hi ha esperit
en realitat
l'excusa
i el que la crítica
diu
és que Sallàs
amb Irma Webb
Irma Webb
és Muxidora
és el paper dolent
Irma Webb
és un acrònim
de Vampire
Vampire
Vampire
Irma Webb
les lletres
i les canvies

la crítica
deia
no
en aquell moment
diu que l'any 96
el cinema francès
la crítica
els analistes
el cinema francès
estava per terra
i en realitat
la pel·lícula
del 96
és un rodatge
caòtic
entre el director
que és un neuròtic
que pega
la seva dona
munta un citral
impressionant
amb la policia
que ha passat
i no sé què
està histèric
no sap com portar
la pel·lícula
no té control
veus que
tots els departaments
de cinema
van a la seva
una situació caòtica
que al final
la pel·lícula
el Jean-Pierre Ló
el fan fora
el Vidal
i posen
un altre
que el primer que fa
és treure
l'actriu de Hong Kong
perquè el Jean-Pierre Ló
de fet es confessa
la Maggie Chung
i li diu
és que jo t'admiro
amb la qual cosa
és com un alter ego
del propi Assayas
que en realitat
està enamorat
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
que està fent fatal
absolutament
de
de principis
de segle
vull dir
tan pròpia
de tan pròpia
absolutament
de l'èpo
la sèrie
de la que en parles
perquè la sèrie
vas parlar un dia
i vas dir
has de veure
ara vindré
ara vindré
ara vindré
però en realitat
he llegit
entrevistes
l'Assayas
en realitat
és un gran admirador
de Les Vampirs
i clar

hi ha un homenatge
a la
Noche Americana
de fet molts van dir
que Irma Beb
la Noche Americana
també és metaficció
és l'anàlisi
d'un rodatge
d'una pel·lícula
d'un trufó
és metafine
la pel·lícula
metaficció
vull dir
el que ells
ells diuen
mis en abim
no?
abim
abisme
abisme
posar-lo al límit
posar-lo al límit
però jo ho dic
per la pronúncia
ah oui oui
perfecto
abim
la sèrie
jo tota la vida
diem mis en abim
que no la veuran
la sèrie
si no l'explica

aleshores
HBO
no se li ha acut
una altra cosa
que demanar-li
al propi Assayas
que faci una sèrie
em sembla que és
de 8 capítols
n'hi ha 3
n'hi ha 3
n'hi ha 3
és molt divertida
perquè bueno
és una altra història
volia fer una mica
d'anàlisi
i homenatge
al cinema francès
l'any 96
perquè surt
l'any de l'Oni
i la de Catherine Deneuve
i Déu i sa mare
el trufó
totes aquestes coses
hi són
a Irma Beb
la pel·lícula
la pel·lícula
la sèrie
és
bueno
és això
també
un director
que està com un llum
i aprofito
per dir que
Vincent Makeny
l'actor
o Makeny
Makeny
fa de René Vidal
és a dir
el paper que fa
el Jean-Pierre Ló
a la pel·lícula del 96
i està com un llum
i a mi m'encanta
fa riure molt
fa riure molt
aquest actor
és una troballa
de veritat
és una troballa
jo no el coneixia
personalment
he de confessar
que no el coneixia
i m'ha semblat
un tio amb un poder
i amb una capacitat
és que cada plano
que surt
rius
també et motiva
et fa pena
és a dir
et genera una quantitat
de sentiments
és que fan-hi bons
o sigui
és el típic actor
que només s'ha de sortir
davant de la càmera
no t'ha necessitat
ni de parlar
tu el veus
i hi rius
és que és una cosa
és una troballa increïble
bé, total
aquest està com una cabra
fan venir
Alicia Vikander
que és la que farà
d'Irmabep
és a dir
el paper de Mossidora
i per als tres capítols
que hem vist fins ara
és encantador
és una meravella
quan es veuen escenes
de les vampires
refetes
l'original
que es van veient
combinades amb la narració
són fascinants
perquè jo l'he vist
les vampires l'he vista
i aleshores
veus aquestes reproduccions
amb color
perquè representa
que la pel·lícula
l'estan fent amb color
excepcionals
però també
el McCann
no té ni idea
de per on va
es va tractant
amb un psicòleg
males veus
diu
bueno
la Vikander
és una actriu americana
que accepta
fer d'Irmabep
i ve expressament
dels Estats Units
a París
però
està tenint
una crisi professional
i una crisi
sentimental
perquè la seva
ex-agent
o sigui
l'ajudant
tenia un
en fi
tenia un rotllo
amb ella
i ella
va
i el deixa
per un director
americà
que males veus
aquí estic fent
una mica d'espoiler
un director negre
males veus
diuen que
aquest actor
amb el qual
la seva
secretària
doncs
s'ha anat
l'ha abandonat
per aquest
per aquest home
males veus
diuen que serà
qui acabarà
substituint
el McCann
perquè arriba un moment
que està tan
com una cabra
que
fan un petit
espòiler
la pel·lícula
nevera
i bueno
en tot cas
només
reivindicar
realment
aquest cinema
francès
del
Luis Follada
és que ho diem
amb molta alegria
però
tant
fantomes
com els vampirs
com judecs
que totes
fantomes
cinc capítols
judecs
dotze capítols
hem de dir
que
a més
admès
pels propis
pels propis
directors
ha influït
ni més ni menys
que Fritz Lang
espione
Mabús
és
aquest ambient
és aquest ambient
de sectes
secretes
moments
esquenes
de la normalitat
no
i de la
Fritz Lang
segur
una mica
expressionista
totalment
però Fritz Lang
segur que es va
inspirar en
Luis Follada
però
Hickkot
també ho admès
Bunuel
Bunuel
Bunuel
admet
influències
de Luis Follada
i en definitiva
bueno
l'Andres Ne
i
George Franju
George Franju
fins al límit
que va fer un remake
als anys 60
si no malament
recordo
o 50
la data
la dècada
no la recordo bé
però va fer una
Judex
va fer un remake
abans de
Ojos sin rostres
exacte
i a Sant Visage
molt bé
suposo que
hauríem d'anar
deixant-ho

simplement reivindicar
aquest cinema
francès
es recomana
per part de tots dos
la visió
HBO
d'aquesta sèrie
és molt fresca
té una frescura
l'Alice Vic
Canter
està excel·lent
a part d'això
també
està excel·lent
en tots els sentits
físicament
però
la seva personalitat
que transmet
és tremenda
és tremenda
molt bé
i de passada
diguem que
Musidora
la dipa
aquesta
la fem fatal
de la dècada
dels 10
de Luis Bullard
és una actriu
interessant
havia dirigit
les seves pròpies
pel·lícules
i havia escrit
fins i tot
una dona
maca
a més
molt maca
i va donar nom
a una distribuïdora
certament
d'aquí ve
parlant de distribució
distribuïeu-vos
les vacances
el millor que pugueu
disfruteu
aneu molt al cine
sempre
recordeu que
s'està fresquet
lluna
que passis
unes bones vacances
moltes gràcies
i igualment
ens veurem al setembre
si vols
molt bé
Anastasi
igualment
bones vacances
Ignasi
bones vacances
molt bones vacances
i tots vosaltres
amics veients
bones vacances
de tothom
i fins al setembre
Bona tarda
A l'escoltes
Ràdio Desvent
Sintonitzes
Ràdio Desvent
La Ràdio de Sant Just
Durant la 8x1
De dilluns a diventes
de 4 a 5 de la tarda
relaxa't
amb estils
com el chill out
l'esmult jazz
el funk
el sol
o la