Title:

Scorsese primerenc i “l’Alícia ja no viu aquí”: música, tècnica i lectura del film; L’Alternativa (31è) a Barcelona; Aula de cinema sobre muntatge i temps

## Introducció Programa enregistrat a l’espai de treball d’Anastasi Rinos (Gràcia) i editat per Jan Hernández. Conducció a càrrec de Pep Armengol i Anastasi Rinos. ## Clàssic de la setmana: “l’Alícia ja no viu aquí” (Martin Scorsese, 1974) ### El tema musical i la posada en escena • Presentació i audició d’un medley cantat per la protagonista (Ellen Burstyn) en una escena de bar, amb un piano “de paret” que sona com a elèctric. • Pupurri: “Where or When” → peça intermèdia → ecos d’“Over the Rainbow”. • Comentari sonor: presa de so irregular que el programa “arregla” per a emissió. ### Martin Scorsese: context i influències • Primera època del director, amb més de 60 anys de carrera, 129 títols i 87 nominacions globals. • Influències europees i nord-americanes: *Antonioni, Bergman, Bresson, Fellini, Rossellini, Dreyer; Welles, Kubrick, Hitchcock, Ford; Kurosawa, Powell & Pressburger, Mizoguchi, Satyajit Ray*. • Col·laboradors recurrents: *De Niro, Keitel, DiCaprio, Pesci, Al Pacino*, i guionistes com *Paul Schrader*. • Defensa i preservació del cinema (arxius, negatius) i dedicació al documental i la música. ### Una pel·lícula “no tan Scorsese”? • Percepció que el film no “sembla” de Scorsese vist a posteriori, però s’insereix plenament en el context del seu moment. • Comparacions: ecos de road movies mare-fill (paral·lel amb “La lluna” de Bertolucci) i la duresa domèstica de “Els raigs gamma sobre les margarides”. ### Eixos temàtics i lectura del personatge • L’Alícia com a **mare coratge**: dignitat, resiliència i empoderament (1974!) mentre sosté el fill sola. • Felicitat interrompuda: > "Com es pot ser feliç en els intervals d'una vida miserable" • Fricció amb rols de gènere: consciència crítica del tracte i dependència envers els homes. ### Sinopsi i estructura de viatge • Mort accidental del marit (conductor de Coca-Cola) deixa l’Alícia sense ingressos. • Decideix anar a Monterey (Califòrnia), l’únic lloc on recorda haver estat feliç: **road movie iniciàtica mare-fill**. • Bars i diners: canta en locals de carretera per sobreviure; trobada amb un amant jove (Harvey Keitel) que deriva en **escena de violència extrema**. • Nucli dramàtic al restaurant Mel & Ruby’s Diner (Tucson): companyes cambreres (Flor, Vera), i entrada de **Kris Kristofferson** com a possibilitat d’estabilitat. ### Interpretacions i personatges • Ellen Burstyn: interpretació **oscaritzada** i d’enorme registre. • Harvey Keitel: carisma que es torna **repulsió** en el gir violent. • Kris Kristofferson: personatge **entranyable** que eleva l’empatia i la contrapartida del fill (Tommy) via el món dels cavalls i la música. ### Llenguatge visual i recursos tècnics • Obertura monocroma (taronges/vermells) amb to de conte i referències: *Alicia al país de les meravelles*, “La nit del caçador”; tancament amb el rètol “Monterrey” com a destí-idea. • Travelling circular a l’escena del bar: càmera que alterna **tapar/descobrir** la cantant per fer transicions naturals entre plans. • Paleta d’eines Scorsese: **càmera lenta, fotogrames congelats, plans seqüència, dolly zoom (efecte Vertigen), estil realista/expressionista**, storyboard com a eina central; música triada pel mateix director com a vertebradora del to. ### On veure-la • Títol de circulació **difícil**: Filmoteca de Catalunya o plataformes minoritàries; xarxa de biblioteques amb reserva. ## Actualitat: L’Alternativa – 31è Festival de Cinema de Barcelona (CCCB, Filmoteca, Maldà) • Dates: 14–24 de novembre; acreditació del programa com a premsa. • 222 títols entre llargmetratges i documentals, 33 països; secció de professionals (15è aniversari) dedicada a producció, mecenatge i networking. • Projeccions gratuïtes al hall del CCCB. • Obertura: **“Dahomey”, de Mati Diop** (Os d’Or a Berlín) – amb distribució confirmada. • Sessions especials: presentacions d’**Isaki Lacuesta** (curts com “La matanza”) i **“Els passos dobles”** (sessió nocturna). ## Aula de cinema (6a edició): muntatge i el temps ### Flashback/fast forward i preparació del públic • Evolució del llenguatge: del classicisme (foses, música “d’entrada”, panoràmiques) a transicions **més sobtades** que el públic actual ja decodifica. • Contrast d’**atenció** sala vs. casa: el ritme àgil actual pot perdre espectadors davant distraccions domèstiques. ### Elipsi temporal • De mostrar cada pas (oficina → cotxe → casa) a **saltar** directament a la situació següent (oficina → casa) sense perdre comprensió. ### Continuïtat vs. discontinuïtat i muntatge diegètic • La **discontinuïtat és la mare del muntatge**: capacitat de jugar amb present, passat i futur (Godard). • El “muntatge diegètic” en plans seqüència: la coreografia càmera-actors concentra la dificultat en el rodatge, no a la sala de muntatge. ### Exemple pràctic: Berlanga • Documental sobre un pla seqüència de 8 minuts davant la Cibeles: dies d’assajos separats de càmera i actors, i després integració precisa perquè tot “passi pel forat de l’òptica” i els diàlegs no es trepitgin. ## Tancament i avanç • El proper programa podria incloure **convidats** que presentaran una nova pel·lícula sobre el **cas “Àngelus” i la fascinació de Dalí** (Joan Frank Charansonet).

['Martin Scorsese', 'l’Alícia ja no viu aquí', 'Alice Doesn’t Live Here Anymore', 'Ellen Burstyn', 'Harvey Keitel', 'Kris Kristofferson', 'Road movie', 'Mare coratge', 'Empoderament femení', 'Felicitat i adversitat', 'Travelling circular', 'Efecte Vertigen (dolly zoom)', 'Pla seqüència', 'Storyboard', 'Música al cinema', 'Cinema independent', 'Preservació del cinema', 'L’Alternativa', 'CCCB', 'Filmoteca de Catalunya', 'Cine Maldà', 'Mati Diop', 'Dahomey', 'Isaki Lacuesta', 'Els passos dobles', 'Berlanga', 'Elipsi temporal', 'Flashback', 'Fast forward', 'Continuïtat vs discontinuïtat']