Cinema sense condicions
Cinema sense condicions
Bona nit a tothom, som aquí un dimarts més
a Cinema Sense Condicions, el vostre programa.
El programa que us informa i us diu les pel·lícules que hem vist,
les pel·lícules que veurem, les pel·lícules que us recomanem
i tot allò bo de cinema que val la pena fer
en un moment en què en certa mesura, i desgraciadament,
alguns cinemes estan buits.
La notícia de la setmana passada, si ho sabeu,
és que el cine de comèdia,
la nit d'una nit, la nit del dimarts o del dimecres,
a les tres o quatre sales no hi havia una sola persona.
I van tancar, o sigui, doncs, no van projectar cap pel·lícola.
Per tant, vol dir que...
Però qui és el responsable?
Clar, és del grup Balanyà.
Ah, bueno.
A comèdia, al centre de Barcelona.
Al centre de Barcelona, pareix gràcia.
Que tanquin tots els cinemes, que pertanyen a Balanyà.
Suposo que més que res, jo tinc la sensació que el fenomen
és que s'ha expandit en certa mesura a les perifèries,
és a dir, a Hospitalet hi ha uns 12 o 14 cines,
a l'altre lloc, a l'altra punta, doncs, a Barcelona, a Badalona,
doncs, hi ha també un centre d'aquests cultural,
el centre de totes coses i que entre allà hi ha cinemes.
I clar, la gent, potser ho té més a la vora,
no es desplaça al centre de Barcelona.
Però la notícia era aquesta, i, bueno, doncs,
deixava de ser una mica...
Sembla que era el dijous de la setmana passada.
En qualsevol cas, aquí, nosaltres som uns amants del cinema,
uns senyors fervorosos, que ens agrada molt bé, doncs, anar al cinema.
Aquest matí jo he estat a un passi de premsa,
ens ho parlaré, si voleu, després.
Però avui, a més a més, tenim diversos convidats.
No, no, tenim tres convidats.
Habitualment estem en equip...
Quants convidats, dius?
Tres, tres, tenim tres convidats.
Tres, un, dos, de fet, dos.
O tots són convidats, vaja.
Tenim un que és el que està sonant ara, eh?
Que és que jo he de dir, que ja que no m'ho preguntes, ja ho dic jo,
que no m'he pogut resistir avui a començar el programa,
si anem a dins de condicions, d'aquest 28 de març de 2017,
mirant-ho a Max Sunyer, eh?
És que algun dia potser aclarirem aquesta d'allò, no?
Però és que em va deixar molt cautivat.
I, de fet, aquesta, em sembla que no va fer mai banda sonora Max Sunyer,
però és molt cinematogràfic.
En Pegasus va fer una banda sonora per Berlín Sinfonia d'una gran ciutat del Walter Ruttman.
Ah, mira-te.
Que la van fer, la van acompanyar en directe a Montjuïc, a les fonts.
Perfecte, perfecte.
Per una setmana del cine que, bueno, que ja no existeix,
perquè Barcelona té molts festivals petits però no té un festival gros.
Però en realitat la música, i disculpa, Joan, aquest parèntesi així,
més que, en parèntesi, un claudàtor que acabo d'obrir.
Però la música amb la que hauríem d'haver oberta el programa és aquesta, en realitat.
M'agrada molt la música però no sé què és, eh?
Què és?
Un escratx i avança tres minuts, crec.
Jo crec que va per llarg, sí.
És un vídeo, bueno, una música d'una hora, un quart,
que serveix molt bé per il·lustrar, bueno, el convidat,
un dels convidats, com tu deies, que tenim avui, el Ferran Pujol, que ja el coneixem.
Sí, ha vingut.
Però bueno, segueix amb la presentació, que t'he tallat aquí miserablement.
No passa res, no passa res.
Com deia avui, tenim dos convidats,
perquè tenim els altres, ja som, de veritat, som aquí habituals.
Començo pels virtuals perquè, en fi, presentar-los tots.
Arrere els vidres, en el control de la so, com sempre, el Francesc Aguilar.
Dels habituals, doncs, hi ha el Paul Digger, que estan aquí, Diggler,
en Joan Sardà i en Joan Morros, que estan aquí.
I els dos convidats, diríem, una companya en el Paul Diggler,
que és el Ferran Pujol, i l'altre és un xicot, que es diu Daniel Martínez,
que, doncs, bueno, és de Molins de Rei, que ens explicarà ell què fa,
perquè té un programa allà que es diu Paradís de Cinema.
i, bueno, està un Paradís de Cinema, exactament.
En fi, pots participar perfectament.
Jo soc de Sant Just, eh?
El que passa és que em moc en tots els àmbits.
Molt bé, molt bé.
I ha volgut entrar avui, Joan, perquè ho sàpigues, per agafar idees.
No sap on s'ha ficat.
Sí, sí, no s'ha agafar idees.
No sap on s'ha ficat.
Bueno, bueno.
Com sempre, diríem, la pel·lícula aquesta tindrà tres parts o dos parts.
Una part que farem una mica el que hem vist tots,
el que aconsellem a la gent, el que ens val la pena que la gent vegi, etcètera, etcètera.
D'aquestes parlarem de les pel·lícules que heu vist.
I una segona part, que seria, penso avui, la més extensa,
que seria la bàsica,
que és per això que estan aquí en Ferran Pujol,
acompanyat d'un habitual, que és en Paul Diggler,
que és les adaptacions dels jocs al cinema.
Un tema molt actual.
Suposo que vosaltres sou conscients
que és una novetat, en certa mesura, en aquest camp.
I, per tant, estarem molt interessats,
els que són més grans i els que són més vells
i els que ja no estem tan ficats en aquest món,
que ens expliqueu quines són les novetats,
les coses que es fan, les coses que venen,
les coses que vindran.
Si voleu, per començar,
podríem parlar de les pel·lícules que heu vist.
Jo deia, no sé si començar,
quina voleu començar?
Però expliquem aquesta música, Ferran.
Deixa el Ferran que us expliqui.
Per què estem sentint aquesta London Philharmonic Orquestra?
Bé, bé, és molt ràpid,
perquè després ja parlaré més extensament.
Això és, bueno, és una versió orquestral
de molts temes de videojocs,
perquè els videojocs tenen temes musicals,
i això és bàsicament la London Philharmonic,
si no m'equivoco.
Sí, London Philharmonic Orquestra.
Té un disc on agafa dels més reconeguts,
dels més reconeixibles, sobretot,
i els versionen orquestralment i sona espectacular.
Però s'ho pren amb calma, també t'ho dic.
Ara mateix no et sabria dir que està sonant.
No, no, jo tampoc, però sona molt bé,
i la veritat és que són diferents.
No, no, jo també he notat que sonava molt bé,
però és que no ho heu reconegut.
Ho anirem sentint de fons.
Però en parlem després.
En parlem després.
Era un petit de lloc.
D'acord.
Vinga.
Doncs llavors anem per les coses que, no sé,
si voleu, qui vol començar?
Aviam, jo he intès que us havia agradat molt Logan, no?
Ah, vols començar per Logan?
Sí, se vol.
No, ja ho vaig comentar ja,
però que faci la seva versió.
Oh, parlem-ne, parlem-ne.
I tant, i tant.
A veure, Logan és una pel·lícula
que ens deixa, doncs,
amb bon gust de boca, no?
Quan surts de la sala,
que dius, bé, això ha acabat bé, no?
Perquè, doncs, una saga, doncs, força llarga,
amb molts fans, no?
Que té, doncs, aquest, diguem-ne, superheroi,
per anomenar-lo d'alguna manera.
I bé, doncs, acaba d'una manera, doncs,
molt potent, molt potent.
I com comentava abans en Ferran,
doncs, d'una manera que, doncs, com havia d'acabar, no?
Finalment, és que havia d'acabar.
Sí, per fer un apunt, perquè ja em consta que em vau parlar,
i jo, de fet, és que fa un mes,
va estrenar el dia 3, si no m'equivoco, de març,
el 3 de març, o el...
Sí, el 3 de març, va ser un divendres.
És una pel·lícula que tanca exactament la...
Més que la saga, la col·laboració de Hugh Jackman
com a l'Obez, com a Wolverine,
i la tanca de la forma perfecta.
En el meu entendre, i en el entendre a molta gent,
perquè és una pel·lícula que està sent bastant
ben considerada per tothom.
Però ara és dolent, perquè estàvem veient la pel·lícula
i dient, per què no he fet això abans?
Al cap d'un mes de veure una pel·lícula es pot fer un espòiler?
Sí, sisplau.
Jo sempre ho demano.
Doncs, bàsicament, de fet, és ben sabut
que és l'última pel·lícula de Hugh Jackman
interpretant el personatge amb el que és bastant fàcil
entendre què és el que passarà amb el personatge,
i és que el personatge acaba morint a la pel·lícula.
I està molt encertat,
perquè, de fet,
sembla
un homenatge a l'actor,
que ha interpretat un personatge,
que ha sigut de les coses més
ben portades durant tota la saga,
perquè és una saga que ha tingut molts alts i baixos de qualitat,
i acaba com ha d'acabar,
és morint
i d'una forma bastant digna.
I en una pel·lícula
que, a més, ha tingut la classificació d'ERC,
ara que s'ha posat tan de moda,
és a dir, que és per adults,
hi ha sang,
com pot ser que un personatge que té ganivets,
bàsicament, a les mans,
no hagi tingut sang fins a la seva última pel·lícula,
se'ns escapa,
almenys a mi se m'escapa,
i actualment ho han aconseguit,
potser perquè ara és un moment més propici,
perquè ara la gent està més disposada a acceptar-ho,
i que ara ja les pel·lícules de superherois
no són només per nens.
Fins i tot jo m'he quedat impressionat
de l'espoiler que acabem de fer.
No, no, molt bé, molt bé, m'agrada més.
Bueno, clar, és que el canvi no és que mori,
el problema és que ell,
en aquest sentit, és immortal.
Que mori és un gir pastat.
Però bueno, perdoneu,
però va morir Sherlock Holmes
i després va ressuscitar.
Bueno, per això hi ha tècniques de mà.
Si voleu parlem de com van els còmics
amb el tema de resultat, de morir o no morir.
Que valla.
Que crec que tornarà a reaparèixer, però bueno.
Bueno, doncs, abans de, si voleu,
abans de passar també al...
En Joan els podria parlar
de la programació de la Filmoteca.
Jo aquest matí he vist una pel·lícula,
un passe de premsa,
que suposo que l'escenen aquest divendres,
una pel·lícula que em feia una certa gràcia,
però a vegada estava així una mica,
aviam com en sortirà,
del senyor Aki Kaurismaki,
que es diu, l'última d'ell,
que es diu El otro lado de la esperanza.
Jo, després d'aquesta tarda...
Bueno, primer que s'ha de dir
que és una pel·lícula que va guanyar
el 2007 a la Berlinale,
el Berlín va guanyar a l'Ost de Plata
el millor director,
o sigui que el van premiar
com a millor director per aquesta pel·lícula.
2017, es diu?
2017.
Ah, 2017, perdona, perdona.
L'última, aquesta...
D'acord, d'acord.
O les 16, deu ser,
perquè clar,
les 16 encara no l'han fet, no?
O sí que l'han fet ara?
Berlín.
Sí, l'han fet ara.
Sí, que va guanyar al mes de febrer.
O sigui, doncs aquesta del mes de febrer del 2017
ell ha guanyat, el Caury Esmaqui,
ha guanyat l'Ost de Plata
com a millor director.
Però és brutal, aquest home.
Realment, jo et confesso
que famós per les seves pel·lícules,
que ja tots ho sabíem, això...
Jo et vaig recomanar una fa temps,
recordo, que la vaig veure molt.
Sí, la Núvols Passatges.
Sí, senyor, Núvols Passatges em va agradar molt.
Jo n'he vistes només d'ell,
has de confessar-ho, 3 o 4.
He vist el Javre,
El hombre sin pasado,
Núvols Passajeres
i potser algun altre que no recorda...
L'Hombre...
No sé, algun altre més,
que no me'n recordo quina és.
Ah, jo està bé, 3 o 4.
L'Habre, l'Habre.
Sí, l'Habre, l'Habre, sí.
Però aquesta m'ha sorplès.
O sigui, confesso que
al ser un senyor
que es dedica a treballar
a les classes socials poc afavorides
i sovint amb situacions
i personatges bastant extravagants,
doncs no sabia si això encaixaria,
no encaixaria, m'agradaria o no m'agradaria.
Aleshores, haig de confessar
que la pel·lícula
m'ha sorprès,
m'ha sorprès favorablement
i ha sortit del cine encantat
d'haver vist que hi havia sintonitzat plenament
amb aquell personatge,
amb aquell humor
tan assorneguer que té aquest home
i tan subtil
en molts moments de la pel·lícula.
La pel·lícula,
es representa que és la ciutat de Helsinki
i és la història, bàsicament,
de dos destins que es creuen
i que aquest creuament
es podia, a més a més,
afegir a més personatges
perquè cada un d'ells té al seu entorn
una sèrie de persones
que li complementen la vida.
Un és un senyor que es diu Winström,
que és un home d'uns 50 anys
que decideix canviar de vida
i obrir un restaurant.
I l'altre,
que és el personatge segurament
el qual interessava més en el director,
l'altre és Cadet,
que és un jove refugiat siri
que arriba gairebé
per casualitat a Helsinki
perquè no esperava anar aquí
i finalment,
per les circumstàncies
que ja veureu quan veieu la pel·lícula,
arriba a Helsinki.
És una fàbula molt seva,
és a dir,
jo aquesta tarda,
mentre buscava informació
he descobert que aquest senyor
porta 34 pel·lícules
a les seves esquenes,
per tant,
no és un senyor
que debuti avui
o que vagi fet de més 4 pel·lícules,
sinó que porta aquesta quantitat
que he dit,
que són 34.
I tinc la sensació
que la pel·lícula,
tal com està dissenyada,
tal com està feta,
tal com m'ha captat a mi l'interès,
només la pot fer ell.
A borda d'una forma peculiar
i diferent,
molt diferent,
la situació dels refugiats
en arribar a Europa
sense carregar les tintes
i amb un humor,
com dèiem abans,
molt sorneguer,
molt personal,
molt particular.
El film és captivador,
a la vegada també és bastant cru,
amb un humor
que desborda
i que inunda
tota la llarga dels metratges,
jo diria que
ha anat refinant
amb les seves pel·lícules,
perquè no recordo
que l'humor
fos tan potent
o tan captivador
o tan subtil
en les pel·lícules anteriors.
Mentre veia el film,
deia que era com
extraordinari el que feia,
és a dir,
encadenar escenes
on els personatges
fan coses absurdes
de manera seriosa
i acabes veient
una comèdia seriosa
i molt personal
i de registre únic.
Només entrant al cine,
si veies aquelles imatges
sabries que és una pel·lícula d'ell.
Per tant,
per acabar
i no allargar-me més,
és una pel·lícula curiosa,
és una pel·lícula interessant,
que capta
de mica en mica
i que manté
l'element sorpresa
en tot moment,
gens habitual
i de visió,
des del meu punt de vista,
obligada o obligatòria
per qualsevol cinèfil.
En fi,
quasi millor que la veieu
i després en podem parlar
un altre dia
els que vulgueu.
Film del mes.
Els que vulgueu.
Sí, home.
Dit això,
em sembla que
ell tenia
la programació
de la Filmoteca,
em sembla que ha sigut
interessant
pels nostres oïdors.
Deixeu-me dir
que el Caurismaki,
no sé si la comparació
sembla correcta o no,
però seria com
el Gingermus europeu
o la que volia dir,
més a menys.
Sí, una mica sí.
Jo crec que sí.
Tenint en compte
que és Gingermus...
Dos torassos.
Les té, també.
Jo només he vist
L'Arbre,
no sé com es parla.
L'Òdio,
L'Arbre.
I la sensació
és la mateixa.
És un director
que veient una pel·lícula
dius,
ostres,
crec que l'identificaria
sempre.
Sempre.
Té un estil
propi.
Absolutament.
A mi,
amb Caurismaki,
el que em va passar
és que un dia
vaig veure una pel·lícula
i crec que era
per televisió
i vaig quedar
tan captivat
que llavors
vaig buscar qualsevol pel·lícula
que hi hagués
de la Caurismaki
per veure-les totes,
les que podia.
Jo ho tinc pendent.
No he vist
les 34
perquè a més
ell les fa molt de pressa
perquè a més
les fa curtes
i llavors
vull dir,
les fa...
Bé,
que les produeixi
ell mateix
i...
Són incompresa
ara mateix,
perquè les pel·lícules
que estem veient
de dues hores,
dues hores i quart ja...
Sí,
no,
bueno,
això és el que deia
el Bigas Luna,
que si un no sap explicar
una història
amb una hora i mitja
que plegui.
que faci una altra cosa
perquè, vaja,
en una hora i mitja
hi ha temps
per explicar
moltes coses,
no?
I per posar-hi
moltes idees.
I llavors
per mi
Caurismaki
és absolutament
captivador.
El seu món
personal
i no sé,
i parlant
de la filmoteca,
doncs quan
la Kika
Caurismaki
va anar a la filmoteca
jo vaig anar allà
com si anés
a l'Urdes,
vaja,
una cosa
tremenda,
em vaig quedar
absolutament impactat
perquè és un tio
que és igual
que a les seves pel·lícules.
Un tio
que enraona
molt poc,
que té
un sentit
de l'humor
brutal
i que sempre
va a la contra
del que tu
puguis esperar
i etcètera,
no?
És tot un personatge
absolutament.
I que fa miracles,
no?
Sí, sí.
Com la...
Sí, sí.
I llavors,
parlant de la filmoteca,
doncs com que,
no sé,
últimament
tampoc hem vist
pel·lícules gaire estimulants
perquè estàvem parlant
amb el Pol
de veure Redemption
que és una cosa
molt convencional,
molt...
i a vegades
amb incongruències,
no?
I per exemple
hi ha una escena
que és de les claus
en la pel·lícula
que hi ha
un assassinat
en un hotel
a Nova York.
Vull dir...
I amb premsa
i amb gent famosa.
Vull dir,
que és com...
Tothom...
A més,
és el Waldorf Astoria,
em sembla a mi.
Vull dir,
això després
de l'11S a Nova York
que un tio pugui entrar
una pistola
en un hotel,
em sembla una cosa
que és una fantasmada
però increïble
de posar
en una pel·lícula.
És una pel·li d'actor,
jo crec.
El que has comentat abans,
és una pel·lícula
que és del Jake Gyllenhaal.
És d'actor,
però és que les pel·lícules d'actor
són pel·lícules antigues,
no?
Vull dir...
Abans era una
de les Spencer Tracy
i no era
de...
De qui fot,
la director.
Del Josh Cukor,
no?
Era de les Spencer Tracy.
Però bé,
és que estem tornant
en el rotllo aquell
i no sé
què en traiem.
Evidentment,
el Jake Gyllenhaal
és extraordinari
i fa molt bé
el seu paper
i el tio
s'ha musculat
i s'ha engraixat
i tot el que tu vulguis.
I reparteix, eh?
Però, a més,
el...
Sí, eh?
Perquè si algú té
és la pel·lícula dura
com, no sé si és
acostumbrada,
però com unes dues hores.
Dues hores, sí.
Potser mitja hora.
És la batalla final.
És una operació
és mitja hora
d'adrenalina,
pura dura,
sang, suor...
De cops,
d'intercanvi de cops
i tal.
Vull dir,
però és que
el personatge
és molt histèric
i la pel·lícula
sembla que s'encomani
d'aquesta histèria
del personatge
i acaba
per histeritzar-ho tot
d'una manera
absolutament exagerada.
És desquiciada,
directament.
És desquiciada.
Ja en puc...
Vull dir,
és d'aquelles
que et capta l'atenció
per pura exageració,
no?
Vull dir,
perquè, bueno,
és més gran
que la vida,
allò, no?
Vull dir,
aquesta cosa...
Què ens ve a la Filmoteca?
I llavors,
a la Filmoteca,
pel mes que ve,
pel mes d'abril,
les posen estupendos
i comencen
amb un cicle
de Jacques Ribet
en ocasió
del primer aniversari
de la seva mort.
malauradament,
són molt pocs títols
els que es veuran
i Ribet té una filmografia
bastant llarga,
però, en fi,
els títols que es veuran
valdran la pena.
Llavors,
conviden a
Bertrand Tavernier,
que va fer un documental
sobre el cine francès
vist des de la seva perspectiva,
que no és una perspectiva
que sigui gaire
acomodatícia.
el Tavernier
és ben conegut
que és un director
que està sempre
en contra
del que va significar
la Nobel Vague
i que ell
recupera
el cine
que hi havia
abans de la Nobel Vague
perquè,
bueno,
per exemple,
jo li vaig sentir dir
en persona
que amb els films
de la Nobel Vague
havien desaparegut
els obrers
del cinema francès.
Vull dir,
això,
no ho sé,
si mirem...
Hi havia entrat
la burgesia,
no?
Potser si mirem
els films
més coneguts
de la Nobel Vague
sí que tingui raó,
però,
no ho sé,
és que
els films d'abans
tampoc és que
sortissin gaires obrers,
no ho sé,
vull dir,
en fi,
sí,
sí que hi havia
aquells obrers
de la gorra,
no?
El Jean Gaben
i tota aquella gent.
O els King Vidor,
no?
Aquestes coses així,
no?
Més cine obrer,
no?
Sí,
sí,
però,
parlant de França
i llavors,
no ho sé,
però,
bé,
ell és de,
no és de caiers
de cinema,
és de...
Un altre grup
i de festa del seu.
Em sembla que era de...
No sé quin grup.
De positiu,
o,
en fi,
dels cines
aquells magmaon
que sempre portaven
al cine
que no agradaven
els de Nobel Vague
i llavors
és una mena
d'història
de gelos,
no?
Aleshores,
ell vindrà
a portar,
quan es va fer
el cicle
sobre la seva obra,
ja va dir que vindria
amb aquest documental,
que sembla ser
que no s'estrenarà
perquè no interessa
a ningú
aquí a l'exhibició
i, a més,
hi ha un cicle
sobre Maurice Tourner,
que és el pare
de Jacques Tourner,
que ell reivindica
el tavernier
el tavernier
d'una forma molt especial.
Diu que és un cineasta
que, bueno,
ja va començar
amb el mood
i que li sembla
interessantíssim
d'entra
del cine francès.
Llavors,
també hi ha
unes quantes pel·lícules
de cinema xilè
dels anys 60
que
es presenta
un llibre
que també
revisita
l'època
marginant
en els d'esquerres
que, diguéssim,
que havien pres
el poder
lògicament
en l'època
de l'Unitat Popular
de Llende
i llavors,
doncs,
també treuen
un cine
no tan d'esquerres
que també
era interessant
i que en el seu moment
no va
tenir ressò.
Hi ha dues pel·lícules
d'un director
català
resident a Mèxic
que es diu
Amat Escalante
que sembla ser
que pot ser
molt interessant
hi ha un cicle
que es diu
la dissidència
nostàlgica
que
està en relació
amb una exposició
que hi ha
actualment
a la capella
de l'Hospital
de la Santa Creu
i Sant Pau
és un
una exposició
que té en compte
recollir materials
per donar
una visió
artística
bastant
conceptual
aleshores
aquests films
també
lliguen
continua
el macro
cicle
del centenari
de la revolució
russa
del 1917
es titula
1917-2017
dels Romanov
a Putin
llavors
doncs aquí
hi ha una sèrie
de cinema
soviètic
que no s'havia vist
gaire
i llavors
també
continua
els millors films
de l'any
que
és una elecció
dels crítics
i també
aprofitant
que és
setmana santa
fan una petita
broma
i fan
un cicle
del dimoni
que es diu
una certa olor
de sofre
i llavors
doncs
com el dimoni
ha entrat
en el cinema
ai que hi reverèn
sols de la filmoteca
ui
és que
escoltà
sent de la generalitat
sembla que es passen
eh
a veure
a veure
a veure
què haurem de fer
però què val la pena
tu que expliquis
jo faré un petit apunt
de
vaig anar a veure
els barrofets
o sigui
com
no
transcendeix
massa més
vull dir
evidentment
no buscàvem
no buscàvem
Inside Out
no buscàvem
Frozen
ni aquestes pel·lícules
Totòpolis
que hem comentat aquí
una mera
pel·lícula familiar
més
en aquest cas
només de dibuixos
no intervenen
en el món
i des de luego
amb un disseny
més acurat
dels personatges
jo és que sí que tinc
certa amor
als barrofets
però
a més la van passar
en castellà
que era com
hòstia si la fots doblada
en català
per tu
sí
clar
a Barcelona
però sí
sí
vull dir que l'acaben
anant doblant
aquesta pel·lícula
sí no
però que em comentaves
abans d'entrada
que és una pel·lícula infantil
a la vella manera
és purament per nens
no és allò
que hi ha una lectura
darrere
com aquestes de Pixar
sí que hi ha una petita lectura
incursos feminista
ho deixo aquí
sí perquè no sé si ho diu
la sinopsi
és que tampoc
vull fer un spoiler
dels pitufos
la barrofeta
segueix sent l'única noia
al poble
perquè descobreixen
una nova aldea
entre cometes
allà de cop
tot són dones
i no han vist mai
els homes
és com allò
i això és feminista
però ho intenten portar
sí perquè també entenen
jo crec que
allò va passar amb Disney
que el públic
no són els nens
sinó també són els pares
i era la Colau
a la sala
uf no
prohibida Rússia
prohibida Rússia
la pel·lícula
però bé
sense més
i després
volia comentar
Ghost in the Shell
però clar
no ho sé jo
si puc comentar
per DreamWorks
jo marxo
jo no l'he vist
Ghost in the Shell
i el programa
una mica molt per sobre
i el programa
ens ho tanca la Fox
no?
no no
era a DreamWorks
a DreamWorks
sí ho he mirat ara
Ferran marxa
i la DreamWorks
ens tanca el programa
no diré massa
a veure
ve d'un còmic
un manga
a l'hora que ve
d'una pel·lícula animada
o sigui un anime
el còmic és molt més brutal
és molt més gamberro
és molt més explícit
és molt més sanguinari
la pel·lícula sí que es modera
una mica més
però no deixa de ser
aquestes pel·lícules de cult
si heu vist a Kira
o no
vull dir
aquestes construccions de personatges
bastant destruïts per dins
una mica Logan
també
aquest personatge
no tant
però un personatge
que ha sobreviscut
a tot
llavors ja hi ha un moment
llavors
Ghost in the Shell
l'adaptació
és
sí que és veritat
que és occidentalitzar Orient
perquè al cap i a fi
el manga i l'anime
és oriental
llavors
sí que té els conceptes
tradicionals
del cinema
pur i dur
de Hollywood
de fet
la protagonista és Scarlett Johansson
més Hollywood impossible
més Hollywood impossible
bueno Jennifer Lawrence
ara
sí però Scarlett
clar
ja ho van a llençar
fa molt això
i la gent quan va sortir
clar
però són caracteritzada
no?
no no no
o sigui
hi ha molt efecte visual
però això és una cosa
que jo
vull dir
em va agradar bastant
que era
que no
no abusaven
o sigui
evidentment s'ha abusat
perquè és una pel·lícula
futurista
allò que vam comentar
de cyberpunk
cap on ens porta la tecnologia
la història va d'un personatge
que té
és a dir
el reviuen una mica
Proyecto Lázaro
saps?
o sigui
Francesc
no sé si te'n recordes
quan ho parlàvem
però
té aquest component
que precisament
ara
potser se'ns escapa
perquè ja hem vist
hem vist Matrix
hem vist Proyecto Lázaro
hem vist Blade Runner
hem vist qualsevol cosa
cosa que ens fa pensar
bueno
és gairebé
no dir una història més
però sí que és
un plantejament semblant
no?
que és
i si el robot té ànima
ja
però Ghost in the Shell
seria com Germinal
no?
podríem dir que és
una de les que va iniciar
tota aquesta temàtica
clar
bueno això
tu
vas a parlar abans
a veure els còmics els coneixes més tu Pol
però l'anime
la pel·lícula d'animació japonesa
inicial
va agafar el tema del transhumanisme
el fet de millorar els cossos humans
a través de tecnologia
i va portar-ho al nivell
màxim de quan un humà està tan modificat
que és un humà o un robot
i en el cas que sigui un robot
un androide
segueix tan inànima o no
i d'aquí
la pel·lícula d'animació
té una profunditat
que els còmics no hi és
sí
o crec
que no hi és tant
clar
és que és més
és més
jo crec que fa més
punts concrets
a la pel·lícula
o sigui
l'adaptació ara
en persones reals
diguéssim
de Ghost in the Shell
crec que s'entra
totalment en el personatge
el protagonista de l'Escarlet
evidentment perquè tens l'Escarlet
però
és més
un procés del personatge
jo que recordi
fa molt que ho vaig llegir
però els còmics
eren més
tocàvem diferents pals
pots dir-ho
hi havia més pit i cuixa
no
jo ho vaig passar
pel grup de Whatsapp
no
l'interès que tinc amb la pel·lícula
que no he vist
perquè s'estrena aquest
aquest divendres
no, no, no
perfecte
moltes gràcies
és
hauran sapigut respectar
perquè ja veig clarament
que s'inspiren més en l'anime
que no en el manga
si hauran sapigut respectar
o mantenir
aquesta
intensitat
diguéssim
psicològica
per dir-ho d'alguna manera
de l'anime original
que alhora
ens remet a
perdoneu
la meva pel·lícula preferida
Blade Runner
clar
clar
si això ho hem fet bé
a mi m'han guanyat
a més una pel·li comercial
però amb aquest transfons
que a vegades se li dona
sobretot en pel·lícules
de Hollywood
el que en diem
taquillazos
a vegades
per no dir blockbuster
per no dir blockbuster
per transcendir
per transcendir
volen també donar-li un punt
allò de
a tiempo
no sé si recordeu
aquella pel·lícula
del Justin Timberlake
In Time
és una obra de Hollywood
pura i dura
d'acció
el camí de l'aroll
de sempre
però
clar
aquí
Ghost in the Shell
s'americanitza més
però
jo la vaig trobar
bastant entretinguda
jo no soc un gran fan
i sé
que la majoria
de fans
li trobaran
els mil i un fallos
però
com per anar a veure
una pel·lícula
de més de dues hores
i no passa pas lent
però no creieu
que s'està fent servir
molt
aquest tema
doncs del
com tu deies
d'humanitzar
un robot
sí
hi ha ex-màquina
clar
és que hi ha un bon bazo
és el que comentàvem abans
tant a sèries com a pel·lis
perquè ara també hi ha
el Westworld aquesta
que tornem amb el mateix
i no sé
però és molt bé
de la pel·lícula
exacte
i Ghost in the Shell
bé de l'anime
bé del manga
és que el cinema
que jo sàpiga
sempre ha tractat
d'humanitzar
perquè el dia que no ha humanitzat
és quan una pel·lícula
no ha tingut res
sap si el cinema té alguna cosa
és que ens pot potenciar
aquesta humanització
i que humanitzen els robots
mentre
mentre els robots ens deixin
després ens robotitzaran els robots
ara de moment
anem-ho fent nosaltres
però és curiós
és una pel·lícula
que jo m'ho vaig passar bé
per què no dir-ho
però
conserva un to
o sigui
conserva un to
que no és la típica pel·lícula d'acció
no és la típica pel·lícula futurista
de fet passen molt
no fan allò de
ja que hem construït un escenari
quan caminen pel carrer
no anem a enfocar tot
mira tot el que he fet
o sigui
està molt de fons
i això
trobo interessant
recomanes doncs
recomano
tot i que sé
que la majoria de gent
que sigui bastant fan
potser
que ens denuncien al programa
perquè no trobaran que
jo he tingut discussions
de gent que no l'ha vist
encara
només ha vist el tràiler
i només pel fet d'existir
ja està
i la versió aquesta més americana
més Scarlett Johansson
és que al final
Scarlett Johansson
inclús et diria
des de Lucy
han intentat fer
o Herr
posar la veu
des de Lucy
l'han intentat fer
un treure del mainstream
de la corrent habitual
jo pensava que anaves a dir
que Scarlett Johansson
l'estan intentant
convertir en una heroïna d'acció
des de Lucy
i vengadora
i des de Marvel
des de que fa
la vida
amb Mia
amb la Mila Jobovic
bueno sí
però la Mila Jobovic
era una model
qualsevol cosa que feia
ara entrarem
a Resident Evil
jo penso que és capaç
de fer-ho tot
és una bona actriu
és a dir
no solament és guapetona
penso que és una bona actriu
que és capaç de
jo l'he vist fer alguna cosa
no sé quina era
una d'aquestes
de ciència-ficció
no me'n recordo quina era
perquè no tinc
Lucy
Lucy no
Lucy és de
no
Lucy no era
Lucy em va agradar molt
a mi
em va semblar interessant
però no
aquesta setmana
no sé guanyar
t'he vist 10 pel·lícules
carà
eren curtetes
però les de Netflix
compten
perquè llavors t'he guanyat jo
les de Netflix
sí, compten
ah sí?
Maig de Déu has vist?
carai
ara està carregant
la sèrie
perquè quan torni
ja no pugui veure
sí, sí
t'estic descarregant
10 pel·lícules
10 pel·lícules curtes
una es diu
Ament
d'Antonio Naharro
de 10 minuts
una altra que es diu
La fiesta del cine
que està molt divertida
estem parlant de Corpacetx
sí senyor
la llorona
la llorona
home
és que jo com vols que vegi
10 pel·lícules
les rúbies
i una altra
que és del Frandegra
d'aquí de Molins
precisament
o de l'òrbita de Molins
que es diu
Justicia Justiciera
tercera parte
Confuc
ara té Anihilator
aquesta pinta bé
una pel·lícula divertidíssima
divertidíssima
i aquesta seria
la secció
estic parlant del Mecal
Mecal que està fins al 2 d'abril
que encara es pot anar allà
al centre
centre d'arts
Santa Mònica
molt recomanable
els cinemes
Girona també
que fan molts dels documentals
sobretot
i aquesta era la secció
de Talentos Españoles
aquest diumenge
la feien
no sé si la tornarem a repetir
em sembla que no
i una altra
que vaig veure
hi ha un munt
de curtmetratges
internacionals
de competició
hi ha com 10
seccions diferents
de curtmetratges internacionals
jo vaig veure la 6
era la que em tocava
en aquell moment
i la veritat
és que no sé
si totes les seccions
seran igual
tots els blocs
diguéssim
però aquesta
era molt claustrofòbica
molt ben fetes
molt ben realitzada
una que es diu
Milimeterle
Suïssa
una altra que es diu
Hobast
del Països Baixos
una altra es diu
Silencio
d'Itàlia
una altra es diu
Camping Lift
traduït seria
la campana
amb Ada
perquè tinc aquí
el títol en anglès
i tu ens recomanaries
alguna?
la última
aquesta última
que vaig a dir
que és la que
se sortia completament
de les altres
no estava tan ben feta
tot i que
tenia una qualitat
prou potent
i a més a més
no era tan claustrofòbica
però que tocava el tema
més candent
i més bèstia
i que era la més humorística
curiosament
una que es diu
així amb acròstic
amb sigles
Mamon
que les sigles
vindrien a dir
Monitor Against Mexicans
Over Nationwide
és a dir
simplement
el mur de Mèxic
ja està construït
llavors van tirant
a l'altra banda
els mexicans
el van tirant a l'altra banda
i cauen allà
cauen al terra
reboten
i diuen
ara què fem aquí
i és la menys claustrofòbica
excepte pels mexicans
i excepte pel
i excepte pel
pel allò
pel Trump
no pel Trump
que en un moment terminat
surt un robot
i allà dintre
conduint
per matar a tots
vull dir
és una bogeria de pel·lícula
super divertida
i que la conclusió
és que bueno
és molt con Fury
em recorda
avui Iron Sky
una pel·lícula
no sé si ho coneixeu
Iron Sky
és una pel·lícula
alemana
de fa un parell
tres d'anys
em sembla
2012
i ara
de fet aquest any
han estrenat la segona part
és una de les primeres pel·lícules
fetes per Crowfunding
allò de la gent
i és
que de sobte
descobreixen
que els nazis
no van desaparèixer
sinó que se'n va anar
a la part oscura
de la lluna
i estan preparant
una invasió
és una bogeria
d'aquestes proporções
i és un curtmetratge
és un llargmetratge
que podien començar
amb un curtmetratge
però van aconseguir
fer el llarg
i la van estrenar
i la van posar
sí, sí
va arribar a estar
i ara farà
la segona part
que és
no només
estaven a la lluna
sinó que també
estaven al centre de la terra
doncs
aquesta de Montmont
és una producció
uruguayana
i jo no sé
si és la primera
però en qualsevol cas
serà una de les moltes
que es carregarà
el senyor Trump
directament
vull dir que
és el carregant
d'una manera
no ni dels Òscars
no ni dels Òscars
és la interviu
a l'americana
la del Quim Jogun
la del Quim Jogun
Quim Jogun
pel temps que tenim
a no ser que tu
vulguis parlar
d'alguna pel·lícula
que has vist
o vulguis
alguna cosa
passaríem al tema
el Daniel vols dir
sí
ha parlat de Logan
però tens alguna més
podem destacar alguna més
vinga som-hi
ara que estem
aviam
podem destacar
abans ho comentàvem
la de
la de Kong
que per ser una pel·lícula
jo
quan vaig trobar el títol
vaig dir
hòstia
un altre cop
ens foten un altre
spin-off
de Kong
que ara què farem amb això
perquè
totes acaben
sent igual
i vaig dir
bueno vinga
va la vaig a veure
vaig
la veig
i dic
mira
potser com
mira
pel·lícula de King Kong
no sé si ho és o no ho és
però com a pel·lícula
és una pel·lícula
que s'aguanta bé
que té
acció
que veiem
a personatges
molt
veiem
un personatge
molt humorista
que és el que li dóna
el toc aquell divertit
a la pel·lícula
i jo crec
que és una pel·lícula
que s'aguanta força bé
que és molt dinàmica
a mi m'agrada centrar
i bueno
a mi m'agrada dir
diferents títols
així ràpidament
perquè
m'agrada també
repassar pel·lícules
també pels més petits
perquè els més petits
també s'ho mereixen
he dit pitufos
tu has dit els pitufos
i tu què has vist
i jo anava a dir
La vella i la bèstia
que és un clàssic
que
aviam
jo he dit
mamon
això també
això també és molt
a veure
La vella i la bèstia
ha tingut
crítiques positives
crítiques negatives
jo vull fer una crítica
constructiva
però a la positiva
perquè a mi em va agradar
a mi em va agradar molt
la pel·lícula
el que passa
que estem
amb el mateix
que la primera
que els canvis de temps
els intervals de temps
els porten una mica malament
perquè arriba un moment
que
no no no
pots dir eh
pots dir Ferran
totalment d'acord
i mirava el Pol
per una qüestió personal
sobre
la importància
sobre els temps
físics
a les històries
que s'escriuen
això és
l'altre dia
li vaig destrossar
diguéssim
la moral
a través d'ei Pol
quants dies han passat
això estic malalt
jo crec
no paro el fred
d'ahir
continuo
és que és això
és molt important
i clar
veus el pare de la vella
que se'n va
que no sé què
i després d'un temps
quan la vella
ja ha cantat
ja ha menjat
ja no sé què
tornes a veure el pare
que encara està de camí
i dius
hòstia
però si la vella
ja ha dormit
ja ha menjat
ja no sé què
ja ha passat
saps
problema d'aquí jo
sí
problema
aquest problema
de fer un muntatge bé
però bueno
la primera ja passa
amb la de dibuixos
més ben dit
amb la de dibuixos ja passa
i amb aquesta ho corregeixen
però no
no acaben de pulir del tot
però als nens això
no els importa
això no
perquè fan una suspensió
de la realitat
pels nens no
però a mi em va semblar
quan l'estava veient
que
una de les preguntes
que després
per encetar
el programa de videojocs
però era
és necessari
sí necessari
no anava a fer
no vull fer una crítica
molt destructiva
però quan estava veient
dic
aquests canvis que volíem fer
tirant cap al feminista
el feminisme
amb l'Emma Watson i tot
això ho vam comentar
l'altre dia
però
a part que jo no ho veig
del tot com a mínim
prou radical
com per dir
que has fet un canvi
estem parlant d'una pel·lícula
d'animació
i d'animació
una pel·lícula familiar
per nens
que dura dues hores
deu
dues hores i quart
vull dir que potser
mira per nosaltres
a vegades
pel·lícula és molt jarmos
encara que es manté
però
però hi ha pel·lícules
que anem a les preestrenes
i dius
bueno és que jo aquí ja
ja dius
jo sort que no hi ha anuncis
perquè si no ja surto
jo tinc por
que no tingueu temps
vosaltres dos convidats
mira
mira el que tenim per inicial
de parlar del tema
molt bé
ja tenim aquí
doncs vinga
digues digues
jo volia començar
perquè aquest matí
hem fet unes jornades
al CAC
al Consell Audiovisual de Catalunya
a tres quarts de nou
que també potser és això
que m'he posat malalt
però
en Pol està malalt
ha quedat clar
o no ha quedat clar
jo et veig bé ara
estic suant
és parlar de cinema
i
sí sí
em torno
llavors
parlava
un dels caps
del Barcelona Games World
que és un
potser la fira
diguem-ne
de videojocs
més important
que tenim
pràcticament
l'estat espanyol
es diu que
és
tu ho saps més
Ferran potser
no
no ho sé
no ho saps
no però
sempre hi ha aquesta cosa
on hi ha més tema videojoc
Barcelona a Madrid
clar
qui t'estimes més
el papa o la mama
jo porto dades que han donat allà
clar s'han donat ells
però jo m'enfio
a Catalunya
dades Catalunya
120 empreses de videojocs
vull dir que no són poques
1.700 treballadors
217 milions d'euros l'any
i això representa
un 41% més que l'any passat
o sigui imagineu
com ha crescut
a Catalunya
només
només a Catalunya
que el 2010
eren 53 milions
o sigui
s'ha
més que
triplicat
llavors
i l'interessant
era que Catalunya
representa el 40%
de la facturació d'Espanya
que també
era prou interessant
però això era com
ja que ha anat això
ho relaciono
llavors
no ha sortit ben bé
en el debat que s'ha fet després
però jo sí que
m'agradaria treure
que és
amb les estrenes
que s'han vist
ara últimament
que eren
Assassin's Creed
Resident Evil
començament o final
de sagas
a vegades
fa falta
o sigui
fa falta
adaptar videojocs
quan cada cop
quan cada cop
són més cinematogràfics
els videojocs
toca no
suposo
quan el Pol
em va plantejar
el tema
de parlar
de pel·lícules
de videojocs
em va fer
la mateixa pregunta
quina falta
fa que existeixin
pel·lícules de videojocs
quan els videojocs
han evolucionat
cap a la cinematografia
és a dir
quan els videojocs
cada cop són més pel·lícules
que no videojocs
m'agradaria fer
una apreciació inicial
m'agraden molt
les dades que ha donat el Pol
perquè dona
deixa clar
perquè és
poso cometes
important
entendre
que es puguin fer
pel·lícules sobre videojocs
hi ha una gran indústria
a darrere
cada cop més gran
de fet
és superior
a la indústria
del cinema
aquí m'he deixat
aquesta dada
que era
anualment
i mundialment
són 99,6 bilions
de dòlars
en aquest sentit
quasi tres
quasi un trilló
quasi un trilló
o sigui
estem parlant d'una indústria
que evidentment
no es pot passar per alt
com un
no no
és que
és superior mundialment
és superior al món del cinema
però també el cinema
ha tingut un moment
de crisi molt bèstia
en canvi
els videojocs
m'han parat
m'agraden aquestes dades
i després
una altra cosa
per molta gent
els videojocs
encara potser
li sonen a
mata marcianos
és a dir
a los marcianitos
que ens deien
els videojocs
tenen
40, 50
gràve anys d'història
que semblen pocs
comparats en el cinema
que en té 100, 120
ja gairebé
i no han parat
d'evolucionar
de fet
han coincidit
amb el moment
més tecnològic
que ha avançat més
fa 20 anys
els ordinadors
no tenien res a veure
és que el teu telèfon
és més potent
que l'ordinador
que tenies fa 20 anys
i els videojocs
han evolucionat
gràficament
tecnològicament
inclús de sistemes
i llavors
han incorporat
trames
abans un videojoc
era
tu eres una boleta
i aquí tens altres boletes
dispara'ls-hi
o menja-te-les
o apropades
o...
bé, els petris
sí, exacte
mentre que actualment
ja tens un personatge
o tens...
inclús ets un alienígena
dona igual
què passa?
que
que tinguis una història
no vol dir que tinguis
una bona història
el cinema
si alguna cosa has de tenir
és alguna cosa
que explicar
i els videojocs
i ara si em permeteu
començo una miqueta
una petita línia temporal
van començar
la seva
com ho diríem
les seves andades
pel món del cinema
van començar
de la pitjor manera possible
que van ser adaptant
al videojoc
que precisament
és la música
que sona de fons
al Super Mario Bros
que va sortir
l'any 82
recordeu aquesta
que l'ha vist?
ostres
des ni la sabia
la pel·lícula és del 93
amb el Bob Hoskins
m'agrada
que a més
el rumor és
que va anar borratxo
es va arribar a trencar
una mà
durant el rodatge
de fet
se li veu
caient la mà
sí
se li veu
com es diu això
el guix
sí, el guix
Nadia Escaiola
sí, jo també
n'he dit això
és la pel·lícula és del 93
la vam fer com
5-6 anys després
que el videojoc
tingués molt d'èxit
és un videojoc
que cada dia d'avui
encara hi ha seqüeles
encara estan fent jocs
però clar
estem parlant d'un videojoc
que la trama és
com és un joc
molt dels principis
la trama és
tu estàs aquí
hi ha una princesa
que han raptat
ves-la salvar
i ja està
a més és un món de fantasia
de bolets
que et fan ser més gran
o més petit
de tortugues
a males
que has de trepitjar
llavors pots tirar
la closca
per matar
un altre bolet
que camina
és fantasia pura
és bàsicament
és això
i volen fer una pel·lícula
si algú ha vist la pel·lícula
que molts l'han vista
sabran que no té res
a veure amb això
de fet avui
ho repassàvem amb el Pol
un moment i el Pol diu
d'en sèrio
dic sí, sí
i van fer
com era a principi dels 90
el que deies abans
el cyberpunk
van fer una pel·lícula
que havia de ser
purament permens
que havia de ser colorida
la van fer gris
van fer que fos tot
cyberpunk
i escalets
que hi hagi escalets
és que si coneixeu el videojoc
no té gaire sentit
i van començar molt malament
i es van guanyar
aquesta mala fama
perquè les pel·lícules
de videojocs
tenen mala fama
basades en un videojoc
tenen mala fama
sí?
m'equivoco?
és que
és un problema generacional
jo tinc la sensació
que la generació meva
que som
que ets diferent de la teva
doncs no hi hem entrat
en això encara
potser si hi ha alguna cosa
de molta qualitat
hi entrarem
però no sé
i no hi hem arribat
i per tant vosaltres
ho heu nascut
abans que al cinema
perquè heu entrat
primer amb els videojocs
i després ho heu nascut al cinema
i per tant
és un procés diferent
llavors estem
jo diria en fases diferents
crec que alguna haureu vist
de les que comentarem
segur
bé
després
hi ha una altra cosa
a tenir en compte
amb el tema dels videojocs
tu quan jugues videojocs
els jugues
és que ja ho diu la paraula
són jocs
i quan tu vas a veure una pel·lícula
vas a veure
o com a mínim escoltar-la
i veure-la
una altra cosa és que la miris
perquè a vegades hi ha pel·lícules
que les escoltes
però no les sents
no les sents dintre
i clar
els videojocs no només
clar
quan parles
què és una pel·lícula de videojocs
és una pel·lícula
que es basa en un videojoc
però el videojoc té història
darrere o no
que de fet
això és una cosa
que comentaré al final de tot
si em permets Pol
que és
per què decideixes una pel·lícula
sobre un videojoc concret
i és el seu exit econòmic
si el videojoc és molt conegut
dius oi
tots aquells nanos
que estan jugant
a casa seva
els arrosseguem
els arrosseguem cap a la sala de cine
i també guanyem diners
d'aquest pastís tan gros
i aquí és el problema
clar
no es fa això tan bé
els bestsellers de literatura
igual
de fet els videojocs
són adaptacions
però quan tu adaptes un llibre
o adaptes un còmic
també l'objectiu principal
d'un llibre
d'un còmic
és explicar una història
l'objectiu inicial d'un joc
no té per què ser
explicar-te una història
perquè aquí tots heu jugat
al solitari a l'ordinador
això és un videojoc
heu vist una pel·lícula
del solitari?
no crideu al mal temps
no crideu al mal temps
clar
els videojocs tenen
un component
que és la interactivitat
que una pel·lícula no té
és que t'estàs rient
però és que
no sé si sabeu
que estrenaran
la pel·lícula Tetris
el Tetris?
coneixeu el Tetris?
no
el Tetris és allò
d'unes files que van caient
i tu has de fer
una fila completa
llavors vas acumulant peces
i ho haig d'estar enganxat
al Tetris
és que amb això del solitari
m'ha vingut el llenero solitari
indirectament
és una adaptació
de videojocs
si vols no
el tema és que
la interactivitat
d'un videojoc
no pot ser
l'única base
d'aquell videojoc
com dèiem
un solitari
o un Tetris
mentre que hi ha videojocs
que tenen una narrativa
el que dèiem
que han anat guanyant
cinematografia
cada cop expliquen
històries més complexes
a través de
bàsicament
hi ha un moment
que tu arribes a un punt
del joc
deixes de jugar
el joc
t'ensenya una minipel·lícula
i continues jugant
això crea un conflicte
i és un problema
del món dels videojocs
no del cinema
que es diu
el conflicte ludonarratiu
és a dir
el diferent que és
quan jugues
a quan t'està explicant
la història
però això és un problema
dels videojocs
què passa?
passem-ho al cinema
t'interessa que hi hagi
una història a explicar
i hi ha videojocs
actualment
que expliquen grans històries
i que per mi és
important
no important
però sí
és interessant
que arribin al cinema
perquè
si jo no veia cinema
m'hagués perdut
moltes històries
molt interessants
i jo sé que hi ha molta gent
que no jugarà a videojocs
perquè s'han de jugar
que s'està perdent
grans històries
per això
des d'un punt de vista ideal
penses
ah
idealista
portem aquestes històries
cap allà
i això és el que esperes
que passi
està passant?
està passant?
cada cop més
perquè inicialment
com deia al principi
com deia al principi
Super Mario Brothers
la primera pel·lícula
basada en un joc
que no té argument
següent pel·lícula
així coneguda
Street Fighter
un videojoc de lluita
eh escolta
que la pel·lícula
és divertida
de la seva manera
és d'aquelles
de mala buena
que es diu
següent pel·lícula
l'any 95
Mortal Kombat
un altre videojoc de lluita
que a més
l'alicent d'aquell videojoc
és que era molt violent
era aquell que arrencaven
un sonarà
era aquell que arrencaven
els caps d'un cop de puny
i es tiraven a punxes
era el típic joc
que quan va sortir
va ser molt polèmic
va ser molt polèmic
els nens hi jugaven
i els pares
exacte
i així va anar la dinàmica
durant molt temps
cap a l'any 2000
cap a finals dels 90
que els videojocs
també van evolucionar
va ser quan la tecnologia
de 3 dimensions
va permetre que els videojocs
s'assemblessin més a la realitat
milloren els arguments
i llavors ja comença a haver-hi
pel·lícules més semblants
un exemple
el 2001
s'estrena Tomb Raider
amb Angelina Jolie
quan l'Angelina Jolie
va començar a guanyar fama
són pel·lícules
que bàsicament
és com podríem dir
que és Indiana Jones
però amb noia
què passa?
que a principi del 2000
quina és la gran pel·lícula
que tothom
què intentava imitar tothom
l'any 2000?
Matrix
l'acció
ara podem fer el que vulguem
perquè les imatges amb ordinador
ens permeten fer coses impossibles
i com deia el Pol
abans
és cal
és necessari
i moltes pel·lícules
d'aquella època
cauen per això
perquè al final
no tenen res més
que l'intent de ser espectaculars
i no fan justícia
als arguments de videojoc
per exemple
ja us dic
Tomb Raider
és un dels meus jocs preferits
i és un joc de
bàsicament aventures
a l'estil Indiana Jones
vas a una tomba
tancada
des de fa molts anys
i descobreixes una civilització perduda
que llavors
hi ha una conspiració
que en veritat
coses d'aquestes
però això no passa
em saltaré unes quantes pel·lícules
fins a arribar a una
que sí que funciona
que és Silent Hill
d'any 2006
Silent Hill
com a videojoc
és el que es coneix
com un survival horror
que bàsicament és
tu jugues
passes por
i has de sobreviure
però Silent Hill
era molt seriós
inclòia
un terror molt més psicològic
no d'espant
no és allò que vas per un passadís
i de sobte
va, ho susto
no, era
tota l'ambientació
els personatges
estaven molt
molt trencats per dintre
com li agradava anar al Pol
i la pel·lícula
la veritat és que trasllada
això a la pantalla
bastant bé
fa els seus canvis
no va tenir l'èxit esperat
però
com a adaptació de cinema
seria la primera
que diríem
ei
això pot funcionar
d'acord
però des de llavors
2006
estem a 2007
han passat 10 anys
ja amb 10 anys
és que directament
m'he saltat moltes
han fet una llista
aquí de noms
i mira aquesta
sé
Bloody Rain
fora
Alone in the Dark
arribem a Prince of Persia
que dius
Prince of Persia
és un videojoc molt antic
que va tenir
dels 80
que va tenir
una mena de rebut
al principi dels 2000
que va estar bé
és un joc d'aventures
Prince of Persia
us ho veieu
és el príncep de Persia
i vam fer una pel·lícula
amb qui precisament
amb el Jake Gyllenhaal
és una pel·lícula
sobre un noi de Persia
i et posen
el noi més americà possible
que poden trobar
i a més la pel·lícula
és
molt
molt
mediocre
és molt maca
de veure
és maca en el sentit
mira quin disseny més maco
però és que no passa res
és transcendent
i dius
ostres
i a més
quan els videojocs
tenen aquella
conte enrere
d'eig
d'aprimura
d'eig
nervis claustrofòbiques
i la pel·lícula
això no el transmet
l'any 2014
s'estrena
Need for Speed
el protagonista
és el Paul Walker
no
Aaron Paul
Aaron Paul
és l'altre
Need for Speed
una pel·lícula
sobre un videojoc
de carreres
de cotxes
il·legals
i per què ho van fer?
perquè havia tingut molt d'èxit
tota la saga de A Todo Gas
Fast and Furious
i a més ho fan amb un actor de Breaking Bad
que està en auge
a més era just
era just
era just
va acabar a Breaking Bad
és l'actor
no sé si el recordeu
és el jovenet
és el jovenet
el jovenet
i era just
a més feia molta gràcia
jo crec que ja es pot fer spoiler
de Breaking Bad
al final
ell digués
per fi
per fi hem començat a fer spoiler
vinga va
ja no parem
ja sé per on va
el vam veure junts
al últim capítol
que encara no ens coneixíem
el vam veure junts
i va ser
acaba que ell marxa amb un cotxe
plorant
però com que s'ha alliberat de tot
i es queda el Wonderwall
i Need for the Speed comença amb un cotxe plorant
i Need for the Speed comença tornant
com tipus més capat
clar semblava com que haguessin aprofitat i tot
el ganxo
jo recordo
clar la pel·lícula
és el que és
per acabar aquesta línia
que està quedant una mica llarga
i acabo
l'any passat vam tenir Angry Birds
l'adaptació del mòbil
del joc de mòbil tan coneguda
sorprenentment
suficientment entretinguda
la dius d'un argument
d'uns pollastres
que volen recuperar els seus ous
a base de tirar-se en tiratxines
la pel·lícula
d'alguna manera
em va treure un argument d'aquí
Warcraft
que si bé adapta molt bé
el to
de l'univers del videojoc
de fantasia
i de guerres
a l'estil Senyor de dos Anillos
es perd
a mi no em va agradar gens
és que volia parlar d'això
i a mi no em va agradar gens
i Assassin's Creed
a final de l'any passat
una pel·lícula
on molts teniu moltes esperances
perquè els actors
tens a Fassbender
tens a
Cotillard
tens a Jeremy Irons
i un argument
perquè els videojocs
els que l'hagin jugat
ho sabran
són trames d'història
amb teòriques
amb corrupteles
dels templaris
els il·luminat
i tot això
i Prometia
és una pel·lícula
que sobretot és
lletja
avorrida
i la fotografia no t'agrada?
de Assassin's Creed
gens
no
és que a més no es veu
no es veu
no es veu
és que no és nítid
és fosca
és una forma
és una forma
ara fa un mes
i mig
es va estrenar
l'última part
de Resident Evil
la setena
la última no?
i que sí
de fet es diu
Final Chapter
de la Mila Jovovi
i de fet
la volíem veure
plegats amb el Pol
abans de venir aquí
per comentar-la
així com a última estrenada
de pel·lícula de videojocs
i jo
amb un rampell
alguna cosa em va dir
mira de tu primer
perquè potser pot salvar el Pol
i efectivament
li vaig dir
Pol Pol
no la miris
no la miris
no estaria pitjor
ara
és que una setena
una setena part
és difícil
les pel·lícules de Resident Evil
que són pel·lícules de zombies
resumint
totes les pel·lícules de Resident Evil
bones bones
no han sigut
de fet
la primera era bastant
de fet això
ha anat decaient
ha anat decaient
amb l'absurd
però són plaers culpables
d'aquelles coses
de mira tu
però jo inclús diria
que la primera
és terror
com és el joc
i les següents
potser jo diria
que és més acció
perquè la primera
és molt
la primera té
tota la part de misteri
que li dona molt d'això
però és que aquesta última
és que no és ni trepidant
de fet
jo al·lucinava
perquè hi ha un moment
que la noia està caminant
per un carrer
i fan aquells muntatges
de l'Oburn
de 10 planos
en 5 segons
i dius
m'ha passat res
i a sobre no he vist
si ha passat algú
tampoc ho hauria vist
i de cara al futur
que ara mateix
pinta negríssim
podem esperar
un reboot
un altre cop
tornar a començar
amb la saga Tomb Raider
amb una nova actriu
com es diu
la Winkender
la d'ex-màquina
la noia d'ex-màquina
que a més es basarà
en la nova versió
de Tomb Raider
perquè els videojocs
també fan reboot
quan un videojoc
ja no sap per on anar
dius
saps què
tu anem a començar
amb el personatge
des de zero
i ja està
i el rumorejat
des de fa segles
i jo
tenim una juguessa
com el Pol
de quan faran o no
l'adaptació de Metal Gear
Metal Gear
per qui no ho sàpiga
és el videojoc
que més cinema té
de fet
és un joc
que tu jugues 5 minuts
i mires un vídeo
durant una hora i mitja
precisament
quins són aquests límits
és a dir
jo crec que trobant
el tema dels videojocs
entrem en un punt
que és el de
el cinema treu
o sigui
adaptar una pel·lícula al cinema
i un videojoc al cinema
t'ha de portar
per exemple
la història
o el tret visual
però clar
no la interacció
no la jugabilitat
que això és el que treu
el cinema
clar no sé
que ara comencem
a incorporar
noves tecnologies
com la realitat virtual
i tot això
però en si
el cinema
no ha evolucionat
ha evolucionat
que hi ha el 3D
entre cometes
amb unes ulleres
pots integrar-te més
però clar
evidentment no hi ha aquest component
llavors
també hi ha un estigma
potser que tenim molt
que és el de
a mi m'ha agradat molt el joc
però potser no és que m'hagi agradat
per la gran història
que també
però és que
quan representaria
per centatge
un videojoc
si no hi pots jugar
Metal Gear
el 4
jo recordo d'haver-lo
haver-me'l comprat
i quan hi jugava
pensava
és això
5 minuts de joc
a més un joc
una mica l'entès
a més que
és tema de guerres
guerres fredes
té molta
no?
fot bastant castanya
amb històries
però
i de cop
entra
però entra
cine
o sigui
no pots ni tocar
visualitza
visualitza el joc
deixa el mando a terra
i mira
durant una hora
hi ha híbrids a vegades
que és
el que el cinema
treu
que és la jugabilitat
a vegades
el propi
el propi videojoc
també t'ho treu
i clar
és absurd
la pregunta és doble
cal adoptar el cinema
a videojocs
però alhora
cal incorporar tant
la cinemàtica
la cinematografia
en els videojocs
perquè
clar
després hi ha una segona
una segona línia
que és el tema
de tots els mòbils
tablets
i tot això
que és
la jugabilitat
que ja ho feia Game Boy
però
una jugabilitat més portable
més d'internet
més
o sigui
videojocs que segurament
seran molt més senzills
que potser
és el que comentàvem abans
de l'arcade
a l'arcade
el joc per jugar
no hi ha
no et cal una història
tu jugues
jo me'n recordo
no m'ho havia apuntat
i no tenia pensat comentar-ho
però ara
com dèiem
els videojocs són jocs
però
tots
sabeu el Cluedo
joc de taula
Cluedo
de misteris
hi ha una pel·lícula de Cluedo
bastant bona
bastant interessant
perquè el Cluedo
no deixa d'estar basat
en els misteris
de Sherlock Holmes
sobretot del Poirot
escolta
els videojocs també passa el mateix
els videojocs tenen les seves referències
ara parlàvem del Metal Gear
el Metal Gear
podria ser qualsevol pel·lícula militar
amb misteris
podria ser una mena de
com es deia
de doble gent
sí
de gent doble
no és gens bon
perquè no és gens bon
és més aviat
les pel·lícules
ara no surt el nom
com es deia
és que és espionatge
el personatge
que ha fet tant el Harrison Ford
com el Ben Affleck
que ara l'última l'ha fet
ai
com es diu aquest personatge
donant-li voltes
el de Patriota
Patriota no
que són d'un llibre
és un personatge d'un llibre
són pel·lícules que els videojocs
es pasen també en conceptes
sobretot els de trama
els que tenen història darrere
hi haurà videojocs de zombies
hi haurà videojocs de
sobretot hi ha molts de militars
per el tema dels disparitos
i de matar marcianos
però hi ha videojocs
que són de
actualment
també hi ha tota una tendència
nova a videojocs
sobre educar un nen
però no educar-lo
en plan matemàtica
sinó cuidar
el sentiment de família
en base a un videojoc
igual que tu pots veure
una pel·lícula que va sobre això
una família trencada
que s'ha de reconstruir
hi ha videojocs
que cada cop van més d'això
la frontera
la diferència entre el videojoc
i el cinema
en l'entès clàssic del cinema
és que el cinema
t'explica una cosa
i tu l'escoltes
i òbviament cadascú
pot tenir la seva interpretació
mentre que un videojoc
tu la vius aquella cosa
per molt que juguem al mateix joc
no tindrem la mateixa experiència
jugant tu i jo
perquè tu potser un dia
decideixes tirar cap al passadís
de l'esquerra
i matar tres personatges
i jo decideixo
anar pel de la dreta
i evitar aquests tres personatges
i és una
l'experiència
l'experiència és diferent
volies dir Jack Raya
sí, exacte
perdó
exacte
ja està
buscant una mica
no recordava
em queda el dubte
Ferran i Pol
i qui vulgui més
de quins videojocs serien aquests
que sí que tenen una història
que valdria la pena
passar a pel·lícula
encara no s'ha fet
però passar-la bé
passar-la bé
és que és això
i com es faria
per passar-la bé
perquè has s'inscrit
doneu aquí pistes
molt ràpid
és això
és el que ha dit el Pol
un joc
el pots haver disfrutat
no per la seva història
sinó
perquè
mira, és molt divertit
parlant del Mario
que és la primera adaptació
és molt divertit
saltar
arribar a un barranc
superar-lo
i el bolet xafar-lo
l'absurd que és això
dit en veu alta
tu ho pots estar disfrutant
mentre jugues
és addictiu
és addictiu
exacte
igual que fer
línies de diamants
el 3 en ratlla
és el mateix
però fer una pel·lícula
sobre el 3 en ratlla
a part molt addictiu
que sigui
mira, ara està sonant
música del Metal Gear
això és Metal Gear
pel·lícules
videojocs que puguin ser pel·lícules
és que ja han existit
parlàvem de Tomb Raider
que ara tindrà una nova pel·lícula
qualsevol pel·lícula
que sigui una aventura
pot ser interessant
pot ser divertida
de fet
Assassin's Creed ha sigut
una bala perduda
ha sigut
un gran fallo
de fet
tenien la intenció de fer saga
perquè sabien que tenien material
per fer una saga
una ocasió
jo crec
jo crec que quan es fan pel·lícules
de videojocs
has d'intentar que la gent
que no ha jugat
aquell videojoc
entengui la història
però és que ara s'inscrit la història
estem parlant de
Renaixements
de Miguel Ángel
o sigui qualsevol cosa
que va des de la política
a l'art
a les pel·lícules
més d'època
amb credos
d'assassins
és que
hòstia
potser la densitat
del videojoc
és molt difícil
passar
és que no
és que el problema és aquest
que s'intenten passar
densitats
que no són necessàries
jo no necessito que la pel·lícula del videojoc
m'expliqui
com es juga el joc
necessito que m'expliqui
la seva atmosfera
el seu to
i el seu argument
i ha s'inscrit
tenint aquest moment
tenim un problema de temps
i acabo
i és això
i quan intentin fer això
ho faran bé
ja està
interessantíssim
ens donem les gràcies
al Ferran Pujol
que ja veieu que s'ha explicat molt bé
al Paul Ligler
i al Daniel Martínez
que els n'havíeu hagut com a convidat
per aquest programa
que hem fet
i estem acabant en aquest moment
a Molins de Rèi
i un paradís de cinema
el divendres
de 6 a 7
de 7 a 8
de 7 a 8
de 7 a 8
de 7 a 8
jo canvi d'hora
Francesc
vinga va
va
Joan
la setmana que ve
ideologia i filosofia
al cinema
amb el Jaume
toma vinga ja
fins la setmana vinent
gràcies Ferran
gràcies
a vosaltres
adeu
gràcies
gràcies
gràcies
Gràcies.