Title:

Blue Velvet, Cannes 2022 i la memòria visual del cinema: anàlisi de Lynch, panoràmica del festival i conversa amb Òscar Fernández Orengo

## Introducció i obertura • El programa arrenca amb la sintonia de “Cinema sense condicions” i una obertura musical amb Blue Velvet de Bobby Vinton, peça clau que va inspirar David Lynch per a la seva pel·lícula homònima. > “She wore blue velvet…” • Presentació de l’equip, esment d’absències (Ignasi Juliacs, Anastasi Rinos) i dedicatòria del programa. ## Blue Velvet (1986), de David Lynch — Anàlisi ### Fitxa i llenguatge formal • **Direcció i guió:** David Lynch • **Durada:** 120’ • **País:** EUA. • **Música d’Àngelo Badalamenti** i cançons diegètiques i extradiegètiques decisives: Bobby Vinton (Blue Velvet), Roy Orbison (In Dreams), Julee Cruise (Mysteries of Love). • **Fotografia de Frederick Elmes** i **so d’Alan Splet**: el so és un element narratiu central, amb textures inquietants que puntegen l’atmosfera *onírica* i les escenes a càmera lenta. • **Color com a personatge**: el blau i els contrastos cromàtics articulen el pas del *suburbi idíl·lic* al *submón* fosc. • Producció: després del sotrac de Dune, **Dino De Laurentiis** concedeix llibertat a Lynch. > “Quan Dino dóna la mà, comple.” ### Muntatge i atmosfera inicial • **Muntatge de Duwayne Dunham**: ritme i tensió modèlics —“per passar-lo a les acadèmies”— que condueixen de la postal suburbana a la inquietud subterrània. • Introducció a **Lumberton** (serreries, fusta) com a escenari simbòlic del “doble”: façana harmònica vs. clavegueram moral. • Apunts d’ironia i *product placement* narratiu (la cèlebre escena de la cervesa): > “Maldita Heineken.” ### Personatges i interpretacions • **Dennis Hopper (Frank Booth)**: maldat personificada amb matisos humans; interpretació colossal, violenta i hipnòtica. Paral·lel amb **Bobby Peru** (Willem Dafoe) a Corazón salvaje. • **Kyle MacLachlan (Jeffrey)**: ambivalència entre la curiositat ingènua i l’atracció pel costat fosc. • **Isabella Rossellini (Dorothy Valens)**: paper d’altíssima exigència emocional i física; càsting inesperat (inicialment es pensava en Helen Mirren) i treball direccional molt precís. • **Laura Dern (Sandy)**: vector de llum i esperança al suburbi. • **Dean Stockwell (Ben)**: figura decadent d’un antro-prostíbul que connecta el protagonista amb el segrest del fill de Dorothy. ### Motifs, temes i influències • El **travelling cap a l’orella tallada** com a porta al *inframón*: dispositiu visual que literalitza l’entrada a la foscor. • Tres **històries d’amor** entrellaçades: Frank → Dorothy, Dorothy → Jeffrey, Jeffrey → Sandy; l’amor com a força ambigua que juga entre llum i ombra. • **Somni dels ocells**: metàfora de la llum que irromp a la foscor —els estornells que “porten l’amor”. • **Buñuel** (L’age d’or): eco en la simbologia d’insectes/“bitxos” i el surrealisme domèstic; **Hitchcock**: construcció de tensió i posada en escena; **Kubrick** va considerar Eraserhead “una de les millors pel·lícules dels últims 10 anys” i hi ha paral·lelismes de descens a mons secrets amb Eyes Wide Shut. > “Eraserhead és una de les millors pel·lícules que he vist en 10 anys.” (atribuit a Kubrick) ## Cannes 2022 — Panorama (75a edició) • **24 pel·lícules en competició**; noms destacats: **David Cronenberg**, **Park Chan-wook**, **Kelly Reichardt**, **Cristian Mungiu**, **Dardenne**, **J. Skolimowski (EO)** —homenatge a Bresson—, entre d’altres. • **Albert Serra — Pacifiction**: orgull local en secció oficial; gran reconeixement a França. • **Jurat** (8 membres): presidit per **Vincent Lindon**; amb **Rebecca Hall**, **Noomi Rapace**, **Asghar Farhadi**, **Joachim Trier**, etc. ## Indústria i política — Productor independent • Nota urgent: canvis en la definició de **“productor independent”** (esmena “tècnica”) a debat al Congrés poden amenaçar la **producció independent**. • Convocatòria de roda de premsa (Ateneo de Madrid, 25 de maig). > “Salvem la democràcia, salvem la producció independent.” ## Conversa amb Òscar Fernández Orengo — Memòria visual del cinema ### Agenda i exposicions • **Visual Corner (Barcelona)**: 24 retrats (Saura, Barceló, Plensa, Emma Suárez, Niña de Elche, etc.). • **Filmoteca de Catalunya**: exposició permanent de retrats. • Taller sobre **fotografia fixa** en rodatge. ### Orígens i projecte de retrats • Vocació inicial de **cineasta**; pas a la fotografia (IEFC, 1995). Primeres càmeres: **Minolta X-300**, **Hasselblad** (blanc i negre panoràmic). • Primer retrat de director: **Agustí Villaronga**; després **Arturo Ripstein** i connexions amb festivals (Alcalá de Henares, Marc Recha, etc.). ### Arxiu i metodologia • Arxiu únic amb prop de **700–800 directors** retratats (Espanya, Llatinoamèrica, Filipines), majoritàriament en **panoràmica analògica**. • Valor **patrimonial** i de **memòria**: documentar també cineastes amb una sola pel·lícula —talent al marge dels circuits comercials. • La clau és la **mirada** i la **intimitat**: treball en espais significatius per al retratat (influències: *Eugène Atget* i *Arnold Newman*). > “No és només fer fotos ben fetes; és tenir una mirada.” ### Fotografia fixa al rodatge • Debut amb **Javier Rebollo** (La mujer sin piano); seguiment d’autors com **Isaki Lacuesta** (Los pasos dobles, amb **Miquel Barceló**). • Projecte extraordinari amb **Gonzalo García Pelayo**: **11 pel·lícules en 1 any**; importància de documentar-ho bé (dues mirades fotogràfiques, **making of** integral de **Carlos Escolano**). • Reivindicació de la **foto fixa**: crucial per a la promoció i el **relat històric** del rodatge, sovint menystinguda en pressupostos. ### Eines i logística • Treball majoritari en **analògic**: **Hasselblad XPan** (panoràmica, duplicada per seguretat), **Contax G2** (duplicada). • Protocol de **redundància** (equip titular i de reserva) per risc d’avaries/perdues en viatges. ### Divulgació i institucions • Contactes per a una gran exposició (ICAA, Beatriz Navas); objectiu: **apropar la cultura** al públic general. • Exemple de **mediació cultural**: 80 retrats al carrer Larios (Festival de Màlaga) amb cineastes espanyols i llatinoamericans —impacte massiu. ## Recomanació cultural i cloenda • Visita a l’exposició **Turner** (MNAC): > “El sol era Déu.” • La llum com a eix estètic i conceptual, en un diàleg implícit amb la fotografia i el cinema. • Agraïments i comiat del programa. ## Idees clau • **Blue Velvet**: simfonia de color, so i muntatge al servei d’un conte fosc sobre el desig i el doble. • **Dennis Hopper monumental**; *ear motif* i descens a l’ombra; **triple amor** (Frank–Dorothy–Jeffrey–Sandy). • **Cannes 2022**: mapa d’autoria contemporània; **Albert Serra** en competició. • **Defensa de la producció independent**: crida sectorial urgent. • **Òscar F. Orengo**: una **memòria fotogràfica** singular del cinema d’Espanya i Llatinoamèrica, amb mirada d’autor i metodologia d’arxiu.

['Blue Velvet', 'David Lynch', 'Àngelo Badalamenti', 'Frederick Elmes', 'Alan Splet', 'Bobby Vinton', 'Roy Orbison', 'Julee Cruise', 'Dennis Hopper', 'Kyle MacLachlan', 'Isabella Rossellini', 'Laura Dern', 'Dean Stockwell', 'Lumberton', 'Heineken', 'Twin Peaks', 'Luis Buñuel', 'L’Age d’Or', 'Alfred Hitchcock', 'Stanley Kubrick', 'Eraserhead', 'Eyes Wide Shut', 'Wild at Heart', 'Festival de Cannes 2022', 'Albert Serra', 'Pacifiction', 'J. Skolimowski', 'EO', 'Vincent Lindon', 'Rebecca Hall', 'Asghar Farhadi', 'Joachim Trier', 'Productor independent', 'PAT', 'PAP', 'Òscar Fernández Orengo', 'Hasselblad XPan', 'Contax G2', 'Fotografia fixa', 'Gonzalo García Pelayo', 'Isaki Lacuesta', 'Miquel Barceló', 'Reina Sofía', 'Carlos Escolano', 'Filmoteca de Catalunya', 'Visual Corner', 'Eugène Atget', 'Arnold Newman', 'Turner', 'MNAC', 'Ràdio d’Esverns', 'Cinema sense condicions']