De fet, avui...
Cinema sense condicions.
...
She wore blue velvet...
Bluer than velvet was the night...
Softer than satin was the light...
From the stars...
She wore blue velvet...
Bluer than velvet were her eyes...
Warmer than may her tender sighs...
Love was ours...
Ours love I held tightly...
Feelin' the rapture grow...
Like a flame burning brightly...
But when she left...
Gone was the glow of blue velvet...
But in my heart they'll always be...
Hola, bona tarda...
Amics i amigues de Ràdio d'Esverns...
Cinema sense condicions...
Un dimarts més estem a Mantena...
Aquesta vegada...
Hem iniciat el programa...
Amb...
Blue velvet...
La cançó...
Vinton...
Vinton...
El 1963...
La va escoltar David Lynch...
A partir d'aquí...
A partir d'aquí...
Ell...
Va quedar...
Penjat...
Del contingut...
De la lletra...
I...
En...
En...
Això...
En aquesta lletra...
En aquesta lletra...
Està la inspiració...
Del que després...
A l'any 1986...
Seria...
Blue...
Velvet...
Per molts...
L'obra...
Mestra...
Indiscutible...
De tota la filmografia...
De David Lynch...
Però molt bé...
Abans de parlar...
D'aquesta...
Que és la pel·lícula...
De la setmana...
Us presentaré...
A l'equip...
Un moment...
Tenim un canvi...
En els controls...
Benvingut al company de control...
Que el tindrem altres dies...
Per una altra banda...
Tenim avui...
Un parell d'absències...
Una...
Ja...
Estava prevista...
Que era...
La de l'Ignasi Juliacs...
Per problemes de feina...
I l'altra...
S'hi ha afegit avui...
Que...
Bueno...
Una indisposició...
A fer que no pugui estar...
Amb nosaltres...
L'Anastasi Rinos...
Des d'aquí...
Tot l'escalf...
Per ells...
A ells...
I...
Esperem que...
A partir de la setmana que ve...
Ja puguem comptar...
Com sempre...
Amb la seva participació...
I...
Des d'aquí...
Una abraçada molt forta...
El programa...
Va dedicat a ells també...
I...
Avui...
Està...
Està...
Aquí...
Amb vosaltres...
El que us parla...
Pepa Armengol...
I també...
Comptem...
Amb...
La presència...
De...
Òscar Fernández Orengo...
Que és un fotògraf...
Que és un fotògraf...
Reconegut...
En tots els ambients...
I sobretot...
Al voltant de la cinematografia...
Per la seva feina immensa...
Retratant...
Totes les persones...
Significatives...
En el món del cinema...
Espanyol...
Llatí-americà...
I europeu...
Bona tarda...
Òscar...
Hola...
Bona tarda...
Benvingut al programa...
I moltes gràcies...
Per col·laborar amb nosaltres...
A tu...
Per convidar-me...
Moltes gràcies...
Molt bé...
Bueno...
Com veuràs...
Normalment...
El nostre convidat...
Pot intervindre també...
Parlarem de...
La pel·lícula...
Que havíem preparat...
En principi...
Amb l'Anastasi...
La vam decidir...
Anar cap a casa...
La setmana passada...
I...
És aquesta...
La de David Lynch...
Blue Velvet...
Per tant...
Aquest matí...
Quan...
Hem estat parlant...
Ja...
Ja t'he avisat...
Que hi hauria aquesta pel·lícula...
Sí...
I quan veníem cap aquí...
M'estaves comentant...
Que l'has estat veient...
Sí...
Home...
Cineastres...
Que més admiro...
No l'he fotografiat...
Ja m'hagués agradat...
Ho vaig intentar...
Quan va vindre a Madrid...
Però era molt complicat...
I...
Però sempre ha sigut...
Un...
Un director...
Que...
Que admiro molt...
Tota la seva obra...
És que a més a més...
Tu per la part que et toca...
Diguem...
Que és la fotografia...
David Lynch...
Molt bon fotògraf...
Sí...
És boníssim...
A part que també és un bon músic...
I sobretot...
Allà on va començar ell...
I ha seguit tota la vida...
I ara...
És pintant...
Sí...
I també té llibres de fotografia...
També ha fet...
Sí...
Sempre molt vinculat...
Per això...
Amb les seves pel·lícules...
La fotografia...
És un...
Element...
En aquesta és del Frederic Elmes...
Sí...
Que també ha treballat molt amb el Jim Jarmusch...
I...
Un gran...
Un director de foto...
Molt bé...
Bé...
Doncs...
Entrant ja...
En el que és l'anàlisi de Blue Velvet...
Direm que...
Bé...
Jo ho he dit abans...
Però...
Aquí es va traduir per terciopelo azul...
Tot i que...
Ha seguit sempre dominant bastant...
Com a títol entre els aficionats...
Blue Velvet...
La pel·lícula es va estrenar l'any 1986...
Estats Units...
Durant 120 minuts...
El guió i la direcció és de David Lynch...
La música...
És d'Àngelo Badalamendi...
Una partitura extraordinària...
La que la composava Badalamendi...
Extraordinària...
Amb cançons com la que hem sentit...
De...
I encara sona de fons...
De Bobby Vinton...
Blue Velvet...
També...
Isabella Rossellini...
Canta Blue Star...
Que és una de les cançons...
Que estan dintre del repertori...
Que fa ella...
Ella és una cantant a la pel·lícula...
I...
Després...
Hi ha una...
Que especialment...
M'agrada molt...
Que és de Roy Orgerson...
Que és In Dreams...
És molt maca també...
Bueno...
En realitat...
Tota la banda sonora...
És una meravella...
A mi m'agrada molt...
La de Mysteries of Love...
Mysteries of Love...
Sí...
Que és la que termina la pel·lícula...
Quan...
Bueno...
A mitja pel·lícula surt...
Una mica...
Una mica...
Però és de la Julie Cruz...
Sí...
Que també havia fet Twin Peaks...
Algunes cançons de Twin Peaks...
Aquesta m'agrada molt...
A més a més...
És curiós...
Aquesta...
Aquesta cançó...
Precisament...
El mateix...
El mateix David Lynch...
Això no ho sabia...
Però m'has comentat abans...
Abans...
Tal com has dit tu...
La fotografia...
És de Frederick Elmes...
Que ha col·laborat altres vegades...
Ja...
Amb David Lynch...
Sí...
Va començar amb ell...
Era Seget...
Era Seget...
Sí...
Cabeza borradora...
I els curs també...
També...
Els tres o quatre curs...
Que va fer...
Dos almenys...
Recordo que era d'ell...
El so...
Que és molt important...
Un amic de...
De tota la vida...
O de bona part de la vida...
Des de la joventut...
Cap aquí...
De David Lynch...
Que es diu Alan Splett...
Alan Splett...
Va col·laborar amb Lynch...
Des dels inicis...
I és el que s'encarrega de fer...
Aquells sons...
Una mica...
Marca de la casa de David Lynch...
Inquietants...
Estridents...
A vegades...
A vegades...
Marcant...
Una...
Marcant o enfatitzant...
La imatge...
Quan hi ha sobretot...
Escenes a càmera lenta...
Escenes violentes...
O...
Oníriques...
Estan puntejades pel so...
És molt important...
A dintre d'aquesta pel·lícula...
Hem parlat...
De la fotografia...
S'ha de parlar...
Tu...
Després...
Ens pots dir alguna cosa...
Perquè tens més capacitat d'anàlisi d'això...
El color...
Molt important...
El color és molt important...
I...
Jo crec que...
És com un personatge més dintre de la pel·lícula...
Bé...
Hi ha una altra cosa...
I és que...
La producció...
Després de l'hòstia que es van donar...
En Dune...
El Dino de Laurentiis no ho tenia massa clar...
I li va posar...
Moltes plegues...
I va dir que el controlaria molt i tal...
Després a l'hora de la veritat...
Li va donar la mà...
I...
I li va dir...
Mira...
I cuando Dino da la mano...
Dino no firma...
Però cuando da la mano...
Comple...
I realment...
La pel·lícula...
Té els 120 minuts...
Que ha volgut David Lynch...
I això...
És molt...
És molt de tenir en compte...
El muntatge...
M'agradaria...
Que hagués estat aquí...
Perquè segur que...
Ell també...
El va apassionar...
Que escollís aquesta pel·lícula...
Em refereixo a l'Anastasi...
Perquè com a muntador...
Jo penso que aquesta pel·lícula...
És un...
El muntatge és...
Sí...
És de...
Bueno...
Per passar-lo...
A les acadèmies de cinema...
Concretament...
Ja...
El moment...
En què comença la pel·lícula...
Que ja és una forma d'entrar...
En un ambient...
En un ambient...
En una atmosfera...
Determinada...
I allà es produeixen...
Una sèrie de...
De moments...
De...
Intensitat...
Que estan fragmentats...
En...
En dolçó...
Per part del...
Del muntador...
Que és...
Extraordinari...
Mm-hm...
A partir d'aquí...
Ja...
La...
La pel·lícula ja...
Entra...
En el que...
O sigui...
Primer ens mostra...
Una...
Una...
Una...
Una ciutat provinciana...
En la que la vida...
Transcorre...
Amb una normalitat...
Amb una harmonia, no?
Hi ha una harmonia...
Hi ha un color...
El dia és esplèndid...
El cel és blau...
Ah-h-ha...
El senyor...
Que és el...
El pare del protagonista...
Després ho sabrem...
El Jeffrey Beaumont...
Està...
Sí...
amb un venedor que a més a més
es cuida de
guardar les coses a l'estanteria i tal
i és sec, personatge fantàstic
aquests personatges secundaris
que tant cuida
el David Lynch
per mi el personatge
no és d'aquesta pel·lícula però sempre
he reivindicat que és un personatge
completament al·lucinant
és en Twin Peaks de Lock Lady
la dona del lenyo
que jo trobo que és un surrealisme
al·lucinal
és a dir, allò és top
és molt oportú que parlis del lenyo
perquè precisament
quan comença la pel·lícula ja ens adverteixen
que estem a
Lumberton, que és una petita
ciutat de províncies que té
com a bé capital de la seva economia
la producció de fusta
i tota l'estona
la pel·lícula està
en segon terme i tal, present
la fusta, els magasems de fusta
les serreries
va a Twin Peaks també
hi ha una serreria
que és una mica
una part de la...
la ciutat aquesta
que moltes vegades
la gent es pensava
que era inventada
no, no, existeix
està a Carolina del Nord
sí, acostuma
inclús
Mulholland Drive
que has dit que Tercer Prodacil
és la seva maestra
que ho és
però Mulholland Drive
pot ser
la pel·lícula referent
sempre que diuen
una de les millors pel·lícules
de la història
posa Mulholland Drive
existeix també
és una carretera
que existeix
hi ha dintre d'aquests personatges
o coses secundàries
que estan
una mica
puntejant
i d'alguna forma
emmarcant
l'acció
i el contingut
de les diferents històries
que hi ha dintre
de la pel·lícula
n'hi ha una
que em fa
mira que és
una cosa senzilla
però
hi ha
la parella
la Laura Dern
i el Kelly
que en un moment determinat
al començar la pel·lícula
se'n van
amb una cafeteria
i demanen cervesa
ah sí
i ell diu
la Heineken
i tu penses
que estrany
perquè
normalment
no és corrent
això
que es digui
la marca
però bueno
després
amb una situació
que no descriuré
perquè
per no fer spoiler
és molt bo
perquè
ell tira la cadena
i
en el moment
ah sí
en què està tirant la cadena
diu
maldita Heineken
sí sí
perquè no sent
el clàxon
i el soroll aquell
de la cadena
fa que no senti
el clàxon
bueno i també
després
quan
queda mal
bueno
no segresta
bueno
l'acompanya
el Frank
i no sé què demana
què vols veure
la Heineken
i s'emprenya
això és una merda
el Dennis Hopper
aquest sempre és una merda
i recomana una altra beguda
que no recordo el nom
però
ara que dius Dennis Hopper
i
bueno
hem parlat del muntatge
que és de
Duane Dunham
el disseny de producció
que és molt important
i la direcció artística
és de Patricia Norris
que també
ja dic
és clau
i
has parlat tu
de Dennis Hopper
que per mi
és l'actor
que s'emporta
de carrer
a tots els altres
totalment
que tots estan molt bé
però
el Dennis Hopper
és
és
algo
que és
supra natural
en una cosa
jo
interpretacions com aquella
i això que
el mateix Dennis Hopper
Hopper
reconeix
que
o sigui
va actuar
en condicions
suposo jo
bastant estables
però que
en aquella època
ell bevia bastant alcohol
i sobretot
prenia drogues
és a dir
que estava
en un estat
una mica
precari
diguéssim
tot i això
el seu paper
és extraordinari
sí
jo crec que
també una mica
si retornem
el personatge
de Dennis Hopper
del Frank Booth
també una mica
torna a repetir
aquest tipus de personatge
una mica excèntric
i violent
a Corazón Salvaje
el William Dafoe
que fa el Bobby Perú
amb aquells dents
podrits
i també
vol seduir
a la Laura Dern
i
pot haver-hi
molt paral·lelisme
hi ha un paral·lelisme
indultablement
sí
de fet
si
mireu
teniu l'oportunitat
de repassar
perquè
em sembla que
el film
no es troba
gairebé tot
a l'obra
de David Lynch
en realitat
deixant de banda
dos o tres
pel·lícules
les altres
són
variacions
sobre el
mismo tema
és a dir
ell
té
unes quantes
obsessions
i
les va
va fent
cada vegada
una volta
més
del cargol
aprofundint
en velles
això és propi
dels
grans
creatius
és a dir
Picasso
es deia que
moltes vegades
fins que no
canviava
d'una sèrie
amb una altra
estava fent
variacions
sobre el mateix tema
i
amb molts
cineastes
passa això
també
Berman
per exemple
és un cas
paradigmàtic
en aquest sentit
bueno
tornant
als protagonistes
diríem que
el Jeffrey
que és el protagonista
és Kyle
McLachlan
ell va escollir
Kyle
perquè
el va conèixer
va interpretar
la primera pel·lícula
que era
Dune
i llavors
bueno
el coneixia molt bé
i sabia que podia
donar el paper
aquest ambivalent
d'un noi
que
bueno
té una situació
de
com tots són
petits burgesos
els que
es belluguen
aquí
deixant de banda
els que viuen
a l'Inframont
que això és una altra història
però
els que viuen
a sobre
de l'asfalt
amb les seves cases
independents
i tal
seria una petita
burgesia
provinciana
llavors aquest paper
li donava bé
un noi
que havia acabat
d'estudiar
de l'institut
etc
i efectivament
ell
va tindre
molta cura
en dir-li
escolta Kyle
aquest és el teu paper
però
hi ha d'haver uns moments
en què tu
passaràs a ser
un boier
passaràs a tindre
una
un encisament
una atracció
terrible
i fatal
per una dona
misteriosa
i t'has de deixar
portar
i llavors
fa una mica
el paper
de l'empanat
i
aconsegueix
en conjunt
una interpretació
molt ajustada
al seu personatge
totalment
Isabel
Rossellini
bueno
jo he vist
una entrevista
amb ella
i ella diu
bueno
a mi
em va vindre
el
David Lynch
i em va dir
escolta tu acabes de fer
una pel·lícula
amb Helen Mirren
jo no
no tinc el seu contacte
em podries contactar
amb ella
perquè estic preparant
una pel·lícula
i m'agradaria
tindre-la
de protagonista
ell havia pensat
en Helen Mirren
però van estar
parlant una estona
i llavors
va arribar un moment
en què ell
li va dir
escolta
t'importaria
demà al matí
vindre
i faríem una prova
i li va fer una prova
i es va quedar amb ella
i ja no
ja ni tan sols
sí no
està
impressionant
li van dir
a Helen Mirren
sí sí
i ell
clar
ella era
és una dona
que venia
del món
de la moda
i llavors
d'interpretació
diguéssim
que no tenia
més que
una pel·lícula
un paper curt
a Itàlia
i una altra
amb aquesta pel·lícula
de la Helen Mirren
i no era protagonista
és a dir
no tenia més experiència
i llavors aquí
bueno
era un material
malejable
i ella va adoptar
una cosa
que per mi és molt intel·ligent
i a la vegada
molt arriscat
i personalment
molt dur
que és
sometres
al dictat
de David Lynch
i al dictat
de David Lynch
pel paper
que tenia ella
de Dorothy
si repasseu
si reviseu
la pel·lícula
veureu que
és
molt difícil
molt difícil
perquè té situacions
altament incòmodes
tenen usos integrals
en dos o tres ocasions
i això
bueno
una actriu
que no està
bregada
amb la interpretació
ho havia de passar
crec que ella
es devia
primavera
en aquesta pel·lícula
segurament
està genial
està molt ben caretitxada
el personatge
de Dorothy Valens
amb la perruca
amb el vestuari
que porta
ella
perquè
sabigueu
això no es fa
explícit
perquè
forma una mica
de l'escalet
de la pel·lícula
ella
forma part
d'aquest
inframont
que hem parlat
o sigui
hi ha
el món
normal
i plàcid
i després tenim
un món
de violència
de droga
de corrupció
d'assassinats
en fi
és
aquest món
oscur
en el qual
penetrem
d'una forma
o sigui
hi ha un
travelling
extraordinari
que ens porta
cap a una orella
que ha sigut tallada
d'un cos humà
i és la que
fa
penetrant
cap a les cavitats
de l'orella
entrem
amb aquest
inframont
de la mà
del personatge
de Jeffrey
el que interpreta
Kyle MacLaglan
bé
a partir d'aquí
anem ja
cap a Dennis Hooper
Dennis Hooper
és Frank
Frank
és la maldat
personificada
però
amb matisos
perquè després
també
li veurem
una part
tremendament humana
i una altra
en la que
possiblement
les seves reaccions
siguin degudes
a una impossibilitat
per poder
arribar
a tindre
una vida
el que
podríem
considerar
normal
entre cometes
la Laura
Dern
és
Sandy
Sandy
és la filla
del
del detectiu
de la policia
municipal
i
ella
té el seu
nòvio
a l'institut
una vida molt
normal i
organitzada
se surt
el divendres
i s'empalma
amb el dissabte
i tot va molt bé
i es veuen
i tots són amics
i s'acompanyen a casa
però
hi ha el veïnet
i el veïnet
li parla
que ha trobat una orella
i com que el seu pare
és detectiu
porta-li al papa
que s'ho miri
i parla amb ell
i a partir d'aquí
ella i ell
fan
una unitat
d'investigació
entre cometes
cap a
la part
oscura
d'aquest ambient
provincial
i els dos
paral·lelament
mentre s'estan coneixent
i es comencen
a néixer
una relació
amorosa
amb ells
paral·lelament
fan aquest pas
cap a la zona
oscura
i després
hi ha un altre actor
que és molt conegut
i fa un paper curt
però
extraordinari
que és el
Dean Stockwell
que fa de Ben
Ben
és un personatge
que regenta
un antro
en el que
tenen
un prostíbul
un prostíbul
i
a la trastenda
hi tenen
segrestat
el fill
de la Dorothy
i
de fet
aquest segrest
ni es demana
res car
ni res
aquest segrest
el necessita
fer
el Frank
per poder tindre
la proximitat
amb ella
perquè ell l'estima
a la seva manera
però l'estima
sí
el qual no vol dir
que estiguem parlant
d'una relació
sàdico-masoquista
etc
però és així
precisament
el tema de l'amor
m'ha xocat molt
amb aquesta pel·lícula
perquè
crec que és molt important
hi ha tres situacions
tres històries d'amor
a dintre de la pel·lícula
és a dir
Frank
estima Dorothy
Dorothy
s'enamora
i estima
a Geoffrey
i Geoffrey
estima
i s'enamora
de Sandy
i les tres històries
de forma
acumulada
es van
intercalant
però
van seguint
cada una
la seva
parcel·la
durant tota la pel·lícula
és
fantàstic
això
sí
sí
i a més
que fa
també
si te fixes
quan estan en el cotxe
de nit
que volen entrar a la casa
i explicar un somni
dels ocells
els girgueros
que porten la llum
que porten l'amor
de la foscor
primer hi ha tot el silenci
la foscor
i quan arriben els ocells
ve la llum
i és una mica com
l'arribada
de l'amor
de l'amor
i també
de la felicitat
mentrestant
està tot
en suspens
en suspens
és a dir que
Lins ho tenia molt clar
aquestes històries
hi ha una cosa
que volia comentar
també
que l'he llegit
Lins va veure
en una filmoteca
l'oblícula
L'aix d'or
de Lluís Buñuel
i li va interessar molt
alguna escena
concreta
amb formigues
i una dona
i llavors
no té cap problema
en reconèixer
que
una de les escenes
que hi ha
amb l'orella tallada
que per cert
l'orella tallada
és del pare
del marit
de Dorothy
que està segrestat
també
hi ha
uns bitxos
que corren per allà
també
que és
una mena
d'homenatge
o record
de Buñuel
hi ha una altra cosa
també
que és
molt clara
en diferents
moments
de la pel·lícula
i és
les referències
a Hitchcock
sí
totalment
sí
aquesta
tensió
i això
és molt
de Hitchcock
i després
hi ha una cosa
i és que
si ho agafem
al revés
jo he vist
que
Stanley Kubrick
quan va veure
Irais Hitch
Cabeza Borradora
va dir que per ell
era una de les millors
pel·lícules
que havia vist
els últims 10 anys
hosti
sí
que això ho digui Kubrick
i llavors
i llavors
jo penso una cosa
que no descartaria
que amb
Aix Watchat
que és el testament
fílmic
de Kubrick
de Kubrick
tingués
algun referent
amb aquest món
oscur
que també
és surreflectiu
sí
és veritat
el que passa
és que allí
estem parlant
de la alta
altíssima societat
i aquí no
aquí estem
en un ambient
de burguesia
petita burguesia
provinciana
però
és a dir
el camí
del protagonisme
del protagonista
aquí seria Tom Cruise
cap a aquest món
oscur
sí
tenen un punt
paral·lel
té un punt
paral·lel
claríssim
sobretot perquè
el Devil Inch
aquest interès
per una banda
la curiositat
el misteri
i la foscor
llavors
jo crec que
aquests paràmetres
a la pel·lícula
de Kubrick
també els donen
molt bé
bueno
no hi ha dubte
que d'aquesta pel·lícula
podríem estar parlant
tot el programa
però tenim
més programa
hi ha dos coses
una
abans de posar-nos
a comentar
la teva trajectòria
professional
estem
dins del que és
el 75è
que és una edat
important
són
platino
sí
del Festival de Can
2022
a competició oficial
el festival
està en marxa
des del dia 17
i tanca
el dia 28
és a dir
aquesta setmana
s'acabarà
a competició oficial
hi ha 24 pel·lícules
pel·lícules
en què hi ha
David Cronenberg
els germans d'Arden
Clark Denise
com a directors
de pel·lícules
Christian Mungu
Park Chan-Wook
Kelly Reikard
Leila Brothers
Tarek Salim
Leonard Serril
Jersey Skolimowski
que jo em pensava
que ja havia abandonat
la feina de director
i
ha fet un homenatge
a Robert Bresson
que maco serà
de veure la pel·lícula
EO
una pel·lícula que
sí
és curta
EO
és el nom
d'un asna
sí
sí
deu ser un homenatge
a Oaxar
Baltasar
totalment
ho ha dit ell
però diguem
és com
des d'un punt de vista
diferent
al de Bresson
però parteix
de la mateixa
i llavors
un altre
que vull resultar
de forma marcada
és que tenim
Pacifixion
que és
una pel·lícula
d'Albert Serra
el gran
el gran Albert Serra
que ens representarà
i tant de bo
vingui cap a casa nostra
amb la Palma d'Or
esperem
bueno
però
esperem
però si no
és una bona notícia
una pel·lícula d'Albert Serra
sempre és bona notícia
Albert Serra
competició oficial
seleccionat
pel Festival de Can
ja és un reconeixement
important
de fet
a França
se li té molt respecte
totalment
i volia dir també
que el jurat
està composat
per 8 membres
entre els que hi ha
l'actriu
Rebeca Hall
Naomi Rapaz
el director
Asgard Fahardi
tenim també
Joaquim Tríer
bé
fins avui
i
el president
és
l'actor francès
el president del jurat
Vincent Lindon
deixem que treballin
deixem que vagi
prosperant
prosperant
el festival
i que d'aquí
surti
un bon grapat
de pel·lícules
que puguem
a poc a poc
anar comentant
aquí perquè
vagin sorgint
les estrenes
etc.
Per una altra banda
i això ja serà
l'últim
vull fer una petita
referència
perquè he rebut
aquesta tarda
una nota de premsa
urgent
amb la que
es diu el següent
es diu el següent
amb caràcter urgent
i d'actualitat
ens fem ressò
d'una roda de premsa
anunciada pel proper dimecres
que és demà
25 de maig
a l'Ateneo de Madrid
a les 12 hores
davant la situació
generada
pels darrers canvis
en el text
de l'esmena
tècnica
entre cometes
que canvi la definició
de productor independent
i que de ser aprovada
aquest dijous
dia 26 de maig
al Congrés de Diputats
podria suposar
el fi de la indústria
audiovisual
tal i com la coneixem ara
durant aquesta roda de premsa
està previst
que es doni lectura
a les reivindicacions
del sector
responent també
a les preguntes
dels mitjans de comunicació
per primera vegada
en molt temps
les productores agrupades
en PAT
productes d'audiovisuals
i PAP
productores independents
han tancat files
sobre el lema
salvem la democràcia
salvem la producció
independent
si anem a sense condicions
ens sumem
a la protesta
i a la reivindicació
del sector
en favor
del cinema independent
totalment
això és el que
volíem dir
per part dels que
formen part
de
cinema
sense condicions
i ja
dit això
entrem
entrem
Òscar
amb el que és
el teu
amb qui sóc jo
abans d'entrar
com s'ha anat formant
i forjant
amb tu
la capacitat
difícilment igualable
de treball
i de treball
de tanta qualitat
com has
alcançat
amb la fotografia
i amb el
retrat
abans d'això
volia dir
una cosa
d'actualitat
i és que
tens en marxa
una mostra
de 25 o 30
fotografies
24
retrats
24 retrats
a la galeria
com es diu
Visual Corner
Carre Valmes
354 de Barcelona
i podeu anar
amb horari
de botiga
de dilluns a dissabte
és a dir
que
val la pena
i penseu
que
veureu
molts noms
que reconeixereu
o sigui
estem parlant
de Carlos Aura
de
de
Gerin
Miquel Barceló
de Miquel Barceló
de Plensa
Niña de Elche
Ramon Andrés
molts
molta gent important
Emma Suárez
exacte
molt bé
això per una banda
per una altra banda
ja
vam comentar
el tema
el dia que va estar aquí
el
director
de
de la Filmoteca
l'Esteve Rianbau
la teva exposició
permanent
exacte
de retrat
a la Filmoteca
la Filmoteca
una mostra
permanent
extraordinària
i
després
volia fer referència
també
a un taller
que vas fer
sobre
la fotografia fixa
en la producció
cinematogràfica
exacte
em va semblar
molt interessant
vaig assistir
i vaig aprendre
molt
i crec que tots els que
estaven allí
també
llavors
voldria que
parléssim d'això
però abans
sí
ara tornem a l'inici
com
es va forjar
el fotògraf
Òscar Fernando
bueno
a veure
és fàcil
relacionar
la fotografia
i el cine
perquè
jo
ja de molt petit
volia ser cineasta
no volia ser fotògraf
és a dir
el meu primer
diguem
enamorament
va ser el cinema
de petit
de fet
sempre dic
que
el meu primer carnet
que vaig signar
era
posava
la O d'Òscar
i en petit
que em feia una mica
vergonya
posava
Isolución
por el cine
llavors
vaig anar a estudiar
a Madrid
cinema
a l'escola
Tai
però bueno
no em va agradar
molt
com impartia
en les classes
a part que era
molt car
fer un curs
allà
i llavors
ja més
havia de treballar
per les nits
per poder pagar
l'escola
i al final
estant a Madrid
em vaig aficionar
una mica
a la fotografia
vaig comprar
la meva primera
càmera
Reflex
que era una
Minolta
X300
i llavors
en el temps
que vaig estar a Madrid
estudiant cinema
feia fotografies
i com no vaig continuar
a l'escola
vaig decidir
tornar a Barcelona
i vaig estudiar
fotografia
a l'Institut
d'Estudis Fotogràfics
de Catalunya
al carrer Urgell
a l'escola
industrial
això quin any
ha decidit?
el 95
el 95
i llavors
doncs bueno
clar
en principi
quan comença
a estudiar fotografia
dius
jo vull ser fotògraf
viure de la fotografia
però realment
quan t'enfrontes
diguem una mica
al dia a dia
a viure d'això
realment
dius
ostres
són moltes hores
jo vaig muntar un estudi
amb un company
d'escola
i feien coses
de publicitat
i tu et donaves
que sí
que eres fotògraf
però no era realment
el que tu volies
el que tu vols dedicar
dins de la fotografia
n'hi ha molts camps
i clar
evidentment
a mi el que em tirava
era el retrat
i el retrat
vinculat al cinema
i llavors
vaig tindre la sort
per amics
d'anar al rodatge
del mar
d'Agustí Villaronga
vaig diguem
aquell rodatge
vam fer una mica
d'amistat
i llavors
va ser el primer director
que vaig retratar
amb una càmera panoràmica
i pel·lícula
en blanc i negre
és una càmera
Hasselblad
i a partir d'aquí
vaig decidir
a veure
com
bueno
i què faig
què passaria
si començo
a fer
retrats
de directors
en un principi
eren directors
espanyols
però sí que és veritat
que
havia fotografiat
abans
d'una manera
diguem
azarosa
el director
Arturo Rivstein
que va vindre
a Barcelona
a presentar
La maledicción
de los hombres
Mésica
sí exacte
i a part
havia treballat
amb Buñuel
sí
molt clar
va conèixer Buñuel
i sobretot
pel seu pare
el seu pare
era molt amic
de Buñuel
i llavors
clar
vaig dir
ostres
mira que m'agrada
molt l'Arturo Rivstein
no el vull treure
d'aquest projecte
i llavors vaig dir
bueno
fem cinema
espanyol-latinoamericà
i al principi
em va costar moltíssim
però bueno
vaig tirar com d'amics
i tal
i fins que
un festival
festival de cinema
el del cine
d'Alcalá de Nares
que és un festival
de curtmetratges
van convidar
l'Armar Retxa
li feien una retrospectiva
i llavors
li van demanar
unes fotos
jo l'havia retratat
director català
molt interessant
Marc
és molt amic
d'Agustí Villaronga
són molt amics
i llavors
Agustí em va donar
el telèfon del Marc
el vaig retratar
quan vivia
a Tona
abans
ara viu per Sitges
o el Garraf
o per allà
i bueno
la qüestió és que
llavors
el Marc Retxa
li va dir
al director
al Mariano
que és el director
de Luis Mariano
el director del cine
escolta
n'hi ha un nano
que m'ha fet uns retrats
amb una càmera panoràmica
molt interessants
quan vam veure els retrats
els va agradar molt
i llavors em van encarregar
fer una exposició
i aquí va començar
diguem
això sí que em va obrir
moltes portes
o em va apropar molt
als cineastes
a mi la primera vegada
que vaig veure
retrats
panoràmics teus
o sigui
perquè són
és que és curiós
estem parlant
de panoràmica
de càmera panoràmica
i de retrat
cosa que normalment
no va lligada
a mi em va impactar molt
i em va interessar
i a partir de llavors
t'he seguit
sí
llavors
aquests retrats
de Retxa
cap a quin any
estaríem
cap al 2000
ja
sí
l'any
2000
és a dir
les fotos
les vaig fer abans
és a dir
les vaig fer entre
el dos
a Retxa
i la vaig fotografiar
el 2004
o 2005
més o menys
o inclús un poc abans
o 2003
crec que va ser
i la primera exposició
la vaig fer el 2007
és a dir
vaig estar
com uns
aquests anys
del 2000
al 2007
vaig fotografiar
com uns 40
i alguna cosa
cineastes
durant aquest temps
vas subsistir
de la fotografia
o compaginaves
també
amb fotografia
publicitària
no
el que vaig fer
és tancar l'estudi
perquè realment
no m'aportava res
a més era molt estressant
la publicitat
sempre és molt estressant
i era una despesa
exacte
i el que vaig
em va sortir una feina
de portar un bar
un bar molt petitó
al barri de Gràcia
amb un altre soci
llavors
ell treballava pel matí
i jo per la tarda
llavors
jo que vaig dir
mira
amb els calés que guanyo
els dedico a
produir
la meva fotografia
i era
quan vaig començar
diguem
a
diguem
ficar-me de ple
amb això dels directors
de redactar directors
i generar
una memòria
insolita
perquè
en aquests moments
dels últims
per dir alguna cosa
10 anys
o així
a quants directors
s'hauràs fotografiat?
des que vaig començar
fins ara
no els tinc comptats
així literalment
però
jo crec que estaré
a prop dels 800
800 directors
amb càmera panoràmica
eh
parlo
és a dir
panoràmics
he fet
tot el que és
Latinoamèrica
Espanya
i després
vaig fer un projecte
a Filipines
amb directors
filipins
i aquestes
les vaig fer
panoràmiques
però en color
llavors
tindré
tindré
això
no s'ha comptat
però
700 llargs
segur
és impressionant
és una idea
és a dir
per mi
és un
jo crec
que és un
fons
únic
per tindre en compte
les institucions
i fer-lo
anar rotatiu
d'aquí cap allà
perquè això és
és curiós
perquè fixa't
que el cinema
és una cosa molt popular
i la fotografia
també
evidentment
però no s'havia fet mai
a la història
és a dir
per la història del món
és a dir
que no és que diguis
és que no
de fet
jo quan vaig estar
el primer cop que vaig estar
a Bogotà
a Colòmbia
n'hi havia
la directora
de Patrimoni
Fílmico
d'allà
i vaig explicar el projecte
i això que
en aquella època
no tenia tants
però em va dir
tira mai xoc
però és que això
no hem fet nosaltres
ni conec
a Latinoamèrica
que s'hagi fet
o sigui
tu estàs generant
un arxiu
fotogràfic
que no s'ha fet mai
i que és
superinteressant
sí
perquè clar
fotografies
les grans agències
sempre n'han fet
però
ha sigut
de sota
cavall i rei
o sigui
els directors
i els actors
més destacats
i ja està
però bueno
això no té mèrit
perquè són moltes agències
que els tenen
però
tindre
un arxiu
en el que
englobi
tota
diguéssim
una productivitat
de directors
que
a la millor
només han fet
una pel·lícula
però que
que tenen
la seva importància
perquè
això no vol dir
que no siguin bons
vol dir
moltes vegades
que
el seu projecte
a la millor
no quadra
amb els interessos
econòmics
que hi ha al darrere
de les productores
etcètera
però
talent
n'hi pot haver
jo crec que
una de les parts
importants
d'aquest projecte
és
per mi
la fotografia
o tot fotògraf
ha de tindre una mirada
és a dir
no és qüestió
de fer fotos
i tècnicament ben fetes
que d'això
n'hi ha molts
evidentment
és tindre una mirada
molt personal
molt d'autor
que diguem
si ho comparem
amb el cinema
i després
diguem
una de les característiques
importants
de la meva feina
és que
és la intimitat
que ha aconseguit
a l'hora
de retratar els directors
és a dir
ja no és un tema
que jo
no són encàrrecs
ni
ningun mitjà
de premsa
m'ha dit
fes fotos aquest
és a dir
jo faig la gestió
en el moment
en què et planteges
o et dius
li tinc que fer una foto
a l'Isaac L'Aguesta
per exemple
que les fotografia
diverses vegades
o sigui
tu et planteges
dirigir-lo
per fer la foto
o no
o el que fas
és
estar amb ell
parlar
veure
l'ambient
sí
a mi m'interessa molt
és a dir
quan faig un retrat
m'interessa molt
els espais
que un director
transita
o que d'alguna manera
tenen un vincle
amb el director
perquè
jo quan vaig retratar
el José Luis Guerin
em va dir
bueno
i aquesta feina que fas
has tingut
algun mentor
o algun fotògraf
o inclús cineasta
que t'hagi inspirat
per fer això
jo dic
bo
sí
n'hi ha dos
dic
un
l'Eugent Atget
i l'Arnold Newman
i dic
l'Eugent Atget
però si
va retratar la ciutat de París
i tal
però jo dic
sí
però és que és una idea
del pas del temps
és a dir
si tu veus
el treball d'Atget
va congelar
va fotografiar
va radiografiar
tota la ciutat de París
als anys 20
i clar
es va generar
un arxiu
únic
de la ciutat
llavors
aquesta idea
de l'espai
que també
ho aplico
als directors
perquè molts directors
que he fotografiat
a espais
o llocs
que ells han triat
ja no existeixen
han desaparegut
o han fet una reforma
o han deixat el pis
o lo que sigui
però en aquell moment
que tu els vas fotografiar
aquell espai
era important
era important per ells
sí sí
de fet mira
ara mateix
és que
això que estem parlant
ha sigut
d'aquesta
d'aquesta tarda mateix
no
m'ha trucat
m'ha trucat
la
la
la
la
la Beli Martínez
la productora gallega
sí
i me diu
escolta
diu
tu em vas fer unes fotos
amb un cotxe
no
me ha dit la marca
no recordo quina marca
una escoda
amb una escoda
sí sí
clar
a Vigo
sí
és que
el cotxe
ja
bueno
s'ha trencat
ja tenia molts anys
ja l'he portat al desguace
i diu
vull una
si em pots mandar una fotografia
perquè no
no tinc cap foto
amb el cotxe
no
aquestes històries
dius
ostres
realment
clar
és important per ella
té un valor emocional
emocional
a part de documental
llavors
hi ha una cosa
tu has fet
fotografia fixa
de pel·lícules
per diversos directors
sí
com explica'ns una mica
aquesta experiència
quan va començar
també
bueno mira
la primera pel·lícula
que vaig fer
va ser amb el Javier Rebollo
sí
també em va donar
aquesta oportunitat
perquè
clar
fotografia de tants directors
si n'hi ha bon feeling
i tal
doncs acabes
t'acabem de dir
escolta
que vaig a rodar
vint a la pel·lícula
pots te contratar
tu perquè vinguis
com a foto fixa
o vens uns dies
al rodatge
o el que sigui
i just
el Javier Rebollo
estava preparant
La mujer sin piano
amb Carmen Maci
i vaig fer
ella la foto fixa
llavors
doncs bueno
a mi personalment
m'interessa molt
sobretot
quan són cineastres
d'autor
o quan
diguem
la pel·lícula
té un univers
molt peculiar
és a dir
l'últim que he fet
l'últim
ha sigut
les pel·lícules
del Gonzalo García Pelayo
que ha fet
11 pel·lícules
en un any
és a dir
un home amb 75 anys
és a dir
trobo que és
un abans i un després
en la història
del cinema espanyol
i
l'univers
de Gonzalo García Pelayo
és superinteressant
és a dir
és un cazatalentos
natural
és un tio
que es rodeja
de gent
amb
molt de talent
dins del món
de la música
de la literatura
de tot
i llavors
ha sigut molt interessant
jo he estat
a 8 pel·lícules
de les 11
quina distribució
tindran
aquestes
bueno
ells tenen
la productora
de la Zanfonya
que és la productora
que està
andaluza
sevillana
que produïsen
l'Alberto Rodríguez
el Santi Amodeo
i tal
i llavors
tenen una
han muntat
una empresa
que es diu Gong
i tenen
diversos
apart
jo crec que
millor distribuïsen
per Gong
encara no ho sé ben bé
la distribució
perquè
ara li fan
una retrospectiva
a Reina Sofía
i al setembre
a Madrid
a la Cineteca
es passaran
totes les pel·lis
les 11 pel·lis
està previst
que sigui
pel setembre
o sigui
que potser
a la Filmoteca
es podrà veure
jo crec que si serà
ja t'he dit
és al·lucinant
és a dir
és
és algo
completament diferent
un cinema
completament lliure
on hi ha
una experiència
de vida
ha sigut
unes experiències
més al·lucinants
que he pogut viure
com
escolta una cosa
i el tema
de la fotografia
dintre del rodatge
perquè
els nostres
veients
es facin una idea
clar
ells poden pensar
que tu
ets com
un individu
que transites
pel rodatge
de principi
a final
és així
o d'acord
amb el director
o directora
pacteu
uns dies
determinats
amb unes hores
determinades
i un tipus
d'escenes
determinades
que
a criteri del director
sobretot
li puguin semblar
significatives
perquè després
aquestes fotografies
segurament serviran
per la difusió
de la imatge
de la pel·lícula
com és això?
Bé
per mi
cada pel·lícula
és un món
és a dir
n'hi ha molts
factors
que determinen
quants dies
aniré
en funció
del pressupost
en funció
del tipus
de pel·lícula
jo sempre dic
si algun director
o un productor
em contracta
jo dic
digue'm
què pel·lícula
vols fer
amb qui
vols fer
la pel·lícula
digue'm
una mica
l'estaf
de la pel·lícula
i tal
i l'argument
i jo diré
quines fotos
necessites
per mi
quan és una pel·lícula
per exemple
parlàvem de l'Isaquí
la cuesta
vaig tindre la sort
d'anar-hi
al rodatge
de
Los Passos Doble
i El Cuadrino de Barro
la que va rodar
amb Miquel Barceló
evidentment
ja només
anar
fins a Mali
i tal
tenia que estar
tots els dies
però clar
estem parlant
d'un autor
que és
Issaquí la cuesta
que jo és un director
consagrat
i que
totes les coses
li van fer una retrospectiva
al Joas Pompidou
a París
i després aquí
també a la Filmoteca
l'any següent
exacte
i un Miquel Barceló
això s'ha de documentar
i realment
va costar molt
entrar a la pel·lícula
perquè en principi
tenien tants problemes
de producció
que l'últim
que pensaven
que és el que habitualment
passa al cinema espanyol
que l'últim
que pensen
és en la foto fixa
és com que
qualsevol pot
que és un gran error
perquè és el que dèiem abans
és molt important
és un tema
que s'ha de fer
una mica
de pedagogia
és
no és que vingui un fotògraf
és que vingui un fotògraf
amb mirada
o sigui
la idea de mirada
és fonamental
s'ha de dir
no tothom té mirada
llavors
això és el que
marca la diferència
per mi
d'un bon fotògraf
a un fotògraf
que capti bé
la fotografia
i punt
però és
anar una mica
més enllà
sí
perquè clar
després
això ja dic
tindrà
un recorregut important
de cara
a la captació
de l'interès
del possible públic
per aquella pel·lícula
sí
i no només
ja
que està molt bé
també
tindre les fotos
per la promoció
de la pel·lícula
que és fonamental
però també
generar
aquest arxiu
documental
un rodatge
és una cosa únic
completament únic
on passen
moltes anècdotes
moltes experiències
moltes coses
i que és molt important
és a dir
la pel·lícula
de Gonzalo García Pelayo
que és un tio
superintel·ligent
però és hiperintel·ligent
aquest home
va agafar
dos fotos
a mi
i amb un altre fotògraf alemana
que es diu Ana Bartens
que és molt bona
és a dir
perquè ell ja
ja diu
això
tot el que jo estic movent
és molt important
i vull que estigui
molt ben documentat
i de fet
va vindre un nano
també
que és molt amic meu
que és el Carlos Escolano
que va fer
tot el making of
llavors va fer 11 making of
ell sí que va estar
des del principi
i clar
aquest noi
el Carlos
ha fet
probablement
el millor retrat
que es pot fer
a un director
a la història del cinema
jo crec que a la història del cinema
mai s'ha fet
un retrat fílmic
d'un cineasta
com s'ha fet
amb el Gonzalo García Pelayo
llavors
clar
això quedarà per sempre
i és una llàstima
que molts cops
no ho tenen previst
és el que deies tu abans
que a la millor
dintre dels pressupostos
escanyolits
que hi ha
es diu
no, bueno
foto
fija
ja harem els quatre fotos
exacte
i això és un error
és un error
i sobretot això
poder documentar
com treballen
per mi sempre m'interessa més
la vessant més artística
és a dir
quan treballes
o amb personatges
amb totes respectes
els actors
al final
interpreten un paper
i és una mica tot
una mica teatre
però diria algú
i a vos
pues bueno
és interessant
pots agafar
instantànias
chulas
però per mi
jo què sé
m'agués agradat estar
que a més
Paco Poc va a entrar molt
tal
però aquesta pel·lícula
crec que era
com pot sentir
el documental
del Jaume Aplensa
que es va a fer
i tal
que el Bach Reu
m'agrada molt
ostres
està amb Jaume Aplensa
acompanyar-lo
als viatges
precisament
Jaume Aplensa
és un dels que
també surten
retratats
a Visual Corner
o per exemple
la pel·lícula
una de les pel·lícules
que ha fet Gonzalo
es diu
Siete Jereles
que està copruïda
amb Pedro G. Romero
que és un gran
artista
que té una exposició
era molt gran
a la Reina Sofía
i llavors
clar
vaig estar a Jerez
vam estar
tot els 10 dies
12 dies
i vam
i vam poder contactar
amb tots els cantants
i artistes
del flamenc
llavors
va ser superinteressant
poder fotografiar-los
diguem
a casa seva
al seu barri
això va ser
impressionant
Escolta
hi ha una cosa
que em sembla
que és curiosa
pels que ens escolten
i pot haver
gent
que estigui
aficionant
a la fotografia
o estudiants
del món
de la imatge
i tal
un fotògraf
quan ja està
jo crec que
estàs en una fase
superconsolidada
perquè tens un reconeixement
del sector
cinematogràfic
o sigui
dius
Òscar Fernández
i tothom
saps d'aquí parla
i te'n parlen
molt bé
quantes càmeres té
un fotògraf
com tu?
o sigui
perquè
clar
jo penso que
ara imagina que
et truquen demà
i et diuen
vine a Valladolid
que necessitem
que ens facis
unes fotografies
perquè hi ha
en fi
una mostra
de 4 dies
una cosa
no hi ha al festival
sinó
una cosa puntual
tu
bueno
tens que
immediatament
agafar
i pensar
què m'emporto
i
per cobrir
qualsevol eventualitat
suposo que t'has d'emportar
sempre coses
duplicades
sí exacte
ho has dit perfectament
el titular i el reserva
de càmera
és així
és a dir
jo tinc moltes càmeres
evidentment
treballo
depèn de la feina
però treballo molt
amb analògic
és a dir
tot el projecte aquest
dels cineastres
que continuo fent
ho he dit abans
amb l'Aquispant
de fet la tinc duplicada
que és la panoràmica
la panoràmica
perquè és una càmera
evidentment
que ja no es fa
que ja fa temps
que no es produeix
i llavors
sempre he pensat
que me la podien robar
perquè de fet
he estat molt per
Latinoamèrica
m'he ficat
a Filipina
n'hi ha barris molt perillosos
però mai m'han robat
de fet també tinc
una Contax G2
que m'agrada molt
que és una càmera telemètrica
i també la tinc duplicada
o sigui
duplico les càmeres
també per si
la perds
te la roban
s'espatlla
sempre les tinc duplicades
totes les càmeres
està bé
està bé
molt bé
per si de cas
d'acord
llavors hi ha una cosa
de cara
al futur
jo pensant
en tu
i en la producció
que tens
que de moment
la deus tindre
m'imagino
classificada
o en fase
de classificació
i tal
però per donar-li
una difusió
aquí
la crida
el camí important
que hauria de ser
institucions
ja diguem
de tipus
generalitat
ajuntament
en aquest sentit
dintre del que és
el sector cultural
es mira
amb un cert interès
hi ha
hi ha
algun detall
que et faci pensar
que
pot
en un futur
tindre una viabilitat
el tema
de
que s'exposi
el teu material
bueno
sí
estic lluitant
amb això
de fet
ara tinc
tinc una
possible
estem així
mirant
de fer una exposició
cap a l'octubre
una mica
amb
el ICA
a veure
està tot una mica
amb un embrior
encara
no
li vaig passar un dossier
però bueno
Beatriz Navas
que és la directora
del ICA
estava superinteressada
en la meva feina
molta gent coneix
la meva feina
no
però
realment
és a dir
l'objectiu
a part de generar
aquesta memòria
és que crec
que és fonamental
fonamental
que no es fa
en aquest país
és apropar
la cultura
a la gent
és a dir
aquesta tasca
tan important
la gent
pensa que
o millor
el sector
de la indústria
cinematòrfica
pensa que tothom
sap molt
i no
jo m'he trobat
gent
professional
però professional
del cinema
que no sabia
ni qui era
Carlos Saura
llavors
jo per mi
un dels moments
així
que recordo
amb molta emoció
va ser
al Festival de Màlaga
l'any de la pandèmia
que es va retrasar
del març
a l'agost
vaig exposar
al carrer
l'Arios
80 retrats
de cineastres
espanyols
i latinoamericans
ostres
i estava
el Víctor Erife
de quina mida?
eren uns expositors
de metre
per dos metres
i eren fotos
que em va agradar molt
perquè és veritat
que Màlaga
diguem
dona una cabuda
a part del cinema
una mica d'autor
però menys
més a un cinema
més mainstream
i tal
que es troba molt bé
per les cadenes
d'altres medies
i tot això
però llavors
jo vaig
com fer
el contrapunt aquest
d'apropar
un altre cinema
i llavors
clar
per mi era al·lucinant
veure tot aquell carrer
ple de gent
veient fotos
de Jodorowsky
d'Alisandro Alonso
de Mariano Ginás
que bé
de Paulino Biota
Gonzalo Suárez
Carlos Saura
llavors
Arantxa Aguirre
era gent que admiro molt
i
i estaven allà
Agustí Villaronga
i
i aquesta manera
d'apropar
perquè
és
és
és molt interessant
diguem
aquest vehicle
que et dona la fotografia
que en un instant
et dona molta informació
allò que diuen
una imatge
val més que mil paraules
aquí
aquí queda molt
molt patent
esperem que
que les institucions
prenguin
una mica
el guà
aquest
no
home
és una qüestió
que jo comprenc
que té que anar
seguint un procés
no
mira jo
la setmana passada
vaig estar
a la inauguració
al Menach
que ens vam trobar
quan hi anàvem
amb l'Anna
ens vam trobar
amb tu
de Turner
bueno a mi em va semblar
una exposició
extraordinària
gairebé són
300 peces
t'agradarà molt
perquè
el tractament
de la llum
és vital
ell
va arribar a dir
que el sol
era Déu
ah
ostres
sí clar
és que
el sol
decideix
la il·luminació
i també
la foscor
la foscor
totalment
bé
doncs
exposicions
com aquesta
que no és
una exposició
fàcil
és a dir
és una exposició
que et requereix
és a dir
la gent que pensa
que se'n va allà
a veure
els 400
Turner
o una mostra
dels 400
Turner
que estem acostumats
a veure
amb grans llibres
d'aquests
editats
amb luxe
i tal
no
d'això n'hi haurà
una quarantena
i l'altre són
aquarel·les
són
dibuixos
fets
a mà
són
també
gravats
preparatoris
perquè
ell anava molt
in situ
i llavors
feia preparatoris
del que seria
l'obra
que després faria
a l'estudi
bé
i parlant
de l'estudi
i de l'in situ
i tal
agrair-te
la teva presència
perquè
aquí
l'espasa
de Damocles
està a punt
de caure'ns a sobre
moltes gràcies
per estar aquí
i ja saps
sempre que vulguis
i sempre que tinguis
una cosa interessant
compta amb nosaltres
i amb el teu espai
a Ràdio d'Esvern
us aniré informant
evidentment
moltes gràcies
gràcies
bona nit
és el temps
Fins demà!