Cinema sense condicions.
A CIDADE NO BRASIL
CIDADE NO BRASIL
CIDADE NO BRASIL
CIDADE NO BRASIL
CIDADE NO BRASIL
CIDADE NO BRASIL
CIDADE NO BRASIL
CIDADE NO BRASIL
CIDADE NO BRASIL
CIDADE NO BRASIL

CIDADE NO BRASIL
CIDADE NO BRASIL
CIDADE NO BRASIL
CIDADE NO BRASIL
CIDADE NO BRASIL
CIDADE NO BRASIL
CIDADE NO BRASIL
CIDADE NO BRASIL
CIDADE NO BRASIL
CIDADE NO BRASIL
CIDADE NO BRASIL
CIDADE NO BRASIL
CIDADE NO BRASIL
CIDADE NO BRASIL
CIDADE NO BRASIL
CIDADE NO BRASIL
CIDADE NO BRASIL
CIDADE NO BRASIL
CIDADE NO BRASIL
CIDADE NO BRASIL
CIDADE NO BRASIL
CIDADE NO BRASIL
CIDADE NO BRASIL
CIDADE NO BRASIL
CIDADE NO BRASIL
CIDADE NO BRASIL
CIDADE NO BRASIL
CIDADE NO BRASIL
CIDADE NO BRASIL
CIDADE NO BRASIL
CIDADE NO BRASIL
CIDADE NO BRASIL
CIDADE NO BRASIL
CIDADE NO BRASIL
CIDADE NO BRASIL
CIDADE NO BRASIL
CIDADE NO BRASIL
La família Manson, quatre membres d'aquesta família, va irrompre a la finca que tenien el Polanski i la Sharon Tate
i van matar la Sharon Tate i a quatre persones més.
Uns amics que estaven allà de visita i una persona del servei.
Fins al dia següent, a primera hora del matí, quan va arribar la senyora de la feina,
no es van donar compte del desastre que havia ocorregut i a partir d'aquí es va desencadenar
tota la recerca, captura, judici i condemna de la família Manson.
Aquest dia, precisament, estava a Londres iniciant un rodatge,
el Román Polanski es va enterar, va abandonar el dissabte, el rodatge, mai es va reprendre aquell rodatge
i llavors el director que estava en una fase inicial d'enamorament amb Sharon Tate
va tindre un cop molt fort i d'ell en van sortir un parell de pel·lícules estranyes.
Una és una adaptació de Shakespeare, Macbeth, amb la que va carregar molt les tintes amb violència
i també amb probablement la mala llec que portava continguda.
Aquesta la va fer el Regne Unit
i després va rodar també una pel·lícula no menys, sinó molt més encara estranya que aquesta,
una pel·lícula que es diu En signe d'interrogació, què?
Que la va rodar a Itàlia, amb la cine i rom.
Realment són dos punts febles dintre de l'obra de Polanski
que precisament abans d'aquestes havia fet probablement una de les seves obres mestres més celebrades
i que al llarg del temps s'ha contingut mantenint així.
Nosaltres hem parlat d'ella i l'hem tingut com a clàssic, estic parlant de La semilla del diablo.
La semilla del diablo va ser un punt d'inflexió altíssim amb el que és l'obra cinematogràfica de Polanski.
Ell estava en plenitud de facultats i aquí ho va demostrar.
Llavors, entre l'assassinat de Sharon Tate i Chinatown,
es produeixen aquestes dues pel·lícules que podríem dir que són d'una transició
per passar el dol i la ràbia per tot el que havia corregut.
I un dia del mes de maig del 73 es va presentar Jack Nicholson, amic de Polanski,
es va presentar a casa seva amb un guió sota el braç
que estava signat per un il·lustre guionista com és Robert Town.
Robert Town, perquè tingueu una idea, és el guionista de The Last Detail,
l'último deseo,
Chinatown,
Xampu,
Greystock,
Mission Impossible 1 i 2,
El Padrino 1, 2 i 3,
Yakuza,
etc.
També va ser director de quatre pel·lícules
i actor amb tres pel·lícules més.
És a dir, Robert Town és una persona de gran prestigi a Hollywood
i ell havia escrit el guió de Chinatown
pensant en que fos interpretat per Jack Nicholson.
Efectivament, Jack Nicholson va rebre el guió
i li va agradar moltíssim
i el primer que li va dir a Robert Town,
diu, sí, molt bé, jo accepto,
però tinc que parlar amb Roman Polanski
perquè, en tot cas, vull que aquest guió sigui rodat per Roman Polanski.
I, tal com dic, el mes de maig del 73,
va trucar a la porta de Polanski,
li va lliurar el guió,
que eren 180 pàgines en aquell moment.
Polanski el va llegir amb dues nits
i li va agradar molt.
Li va dir amb el seu amic Nicholson
que estava disposat a fer la pel·lícula,
però sí que és veritat
que hi veia algun inconvenient amb el guió.
En primer lloc, l'extensió.
Sobretot, creia que es tenien que treure
algunes subtrames que hi havia
perquè, bé, formava part d'això,
d'una revisitació, com veureu,
del cinema negre clàssic.
I amb el cinema negre clàssic,
que hi havia dos investigadors
de referència, com era el Simon Spade,
i després,
o sigui,
el que havia
escrit
Raymond Chandler,
i també
el que
havia
un altre
il·lustre
investigador privat,
que era el que havia fet
les obres
d'Asile Hammett.
Tant amb l'un com l'altre,
ho veiem amb les pel·lícules
que va fer, per exemple,
el John Huston,
que aquí treballarà com a actor,
que va fer com a director
John Huston
el Suenyo Turner,
el Com Maltes.
Estaven farcides aquestes pel·lícules
i un
el Suenyo Eterno
de Hoverhocks,
de subtramas.
Eren molt aficionats
a barrejar
i complicar una mica
el guió.
No sé si era expressament
per
distreure
l'espectador
i
conduir-lo
cap a
el que realment
interessava,
que era
l'acció del protagonista,
però, en tot cas,
això no anava
amb la idea
de Polanski,
i Polanski
va fer
una criba
important
en aquest sentit
i, a més a més,
li va demanar
una criba del guió
i li va demanar,
també,
amb el guionista,
Robert Town,
que passés amb ell
un temps
repassant-lo,
reformulant-lo,
a base de
vuit hores diàries
durant dos mesos.
Això
va ser
una
reforma
important,
a base de
suprimir
algunes coses,
afegir-hi altres,
per exemple,
hi ha una escena
d'amor a la pel·lícula
que la va voler
introduir
el Roman Polanski,
perquè li semblava
interessant,
entre el personatge
que interpreta
la Fai
d'una web
i
l'inspector
privat
que interpreta
Jack Nicholson.
Després,
també,
va insistir
molt
i al final
ho va
aconseguir
en canviar
el final.
Aquí,
el guionista
no estava
d'acord
i va haver
discussions
bastant fortes
entre ells.
Finalment,
es va
emportar
el gat a l'aigua
el director
i,
efectivament,
es va fer
el final
de la pel·lícula
que,
en principi,
estava previst
una mica
endolcit,
deixant,
no direm
un happy end,
però gairebé.
I,
en canvi,
el que li va interessar
i va acabar fent
Volansi
va ser un final
duríssim
d'aquells
que
es recorden
i queden
per la història
del cinema
com
un final
que
no deixa
contemplacions
i que
realment
és de
tins
netament
que recorden
la tragèdia
més absoluta.
La producció
de la pel·lícula
va estar
feta
per
Robert
Evans.
Robert Evans
ja coneixia
la forma
de treballar
de Roman Polanski
i,
des del principi,
li va posar
totes les coses
i totes
les possibilitats
i facilitats
perquè
tirés endavant
la producció
de la pel·lícula.
La pel·lícula
la va produir
la Paramount,
que també,
clar,
tenint en compte
que havia tingut
un èxit
importantíssim
tant de crítica,
sobretot de crítica
però també de públic,
la semilla del diablo,
Polanski
tenia una carta
de presentació
extraordinària
com
per
afrontar
un guió
que era
una mena
de revitalització
del cinema
negre
dels anys
cinquanta.
Efectivament,
amb Robert Evans
es van posar
mans a l'obra
i una vegada
va estar
bastant perfilat
el guió,
Mike Fenton,
director de càsting,
va optar,
o sigui,
va estar treballant
amb el càsting
i va optar
inicialment
pel paper
que acabaria fent
fa i d'un moment
va optar primer
per Ali McCraw,
esposa
del productor
Robert Evans,
precisament.
Però resulta
que
Ali McCraw
acabava
d'interpretar
la buida
amb Steve McQueen,
es va enamorar,
es va divorciar
i es va casar
amb Steve McQueen.
Per tant,
automàticament,
per raons òbvies,
ella va quedar
descartada.
Llavors,
es va pensar
també
en tantejar
a Jim Fonda
que havia
acabat de rebre
l'any 1972
l'Òscar
per Cliud,
d'Alan Hill
Pequila.
Però
no van arribar
finalment
a un acord
entre ells
i sí que va ser
acceptat
de bones
a primeres
fer la pel·lícula
per
Fai
Donovenyo.
Un actriu
que estava
en un bon moment.
El mateix any
va fer
El color
centllames
que,
bé,
és una pel·lícula
de gran
recorregut
i
amb aquesta
mateixa,
Chinatown,
li van posar
a disposició
de Polanski
un pressupost
que va acabar
sent
de 6 milions
de dòlars
i perquè es feia una idea
només el primer any
d'explotació
la pel·lícula
ja va
recaptar
30 milions
de dòlars.
És a dir,
això ens dona una idea
de l'acceptació
que va tindre
la pel·lícula
tot i que
si teniu
el plaer
de veure-la
comprovareu
que
és una pel·lícula
molt interessant,
molt bona
per diferents sentits,
però
tampoc és una pel·lícula
fàcil
ni que sigui
acomodada
per l'espectador
en el sentit
de gratificant
de veure,
etcètera.
És una pel·lícula
que primer
t'exigeix
una mica
de
diguem
de disposició
a entendre
i seguir
la trama
i després
el seu contingut
és un contingut
que tal com
he
apuntat abans
i després
continuarem comentant
és un contingut
molt
molt dur
i que
rarament
s'ha vist
amb pel·lícules
del cinema
americà.
Bé,
per aquesta banda
teníem ja
el paper
de...
que interpretaria
Fai Dunaway
que és el
d'Evelyn
Mulray.
Com m'he dit
abans,
el guió
va ser escrit
pensant
que el protagonista
seria
Jack Nicholson
i el seu paper
i el seu paper
és el de
l'inspector
Gittes.
Per tant,
tenim els dos protagonistes,
l'inspector Gittes,
Jack Nicholson
i
Evelyn
Murray,
una
senyora
de
la
Societat
Acomodada
de Los
Àngeles,
esposa
d'un
director
de projectes
tècnics
hidràulics
que
és una persona
pel que se'ns
mostra
en el començament
de la pel·lícula
d'una gran
integritat
i que no està
d'acord
amb alguns
comportaments
tortissers
que s'estan fent
amb
l'administració
d'una
profunda sequia
que estava
vivint
en aquells
temps,
estem parlant
de
1934,
la
ciutat
de Los
Àngeles
i
que
consisteixen
en desviar
aigua
dolça
de pantans
cap al mar
per
una banda
donar
aigua
de passada
abans
del desaigua
a finques
de gent
que
han
comprat
de manera
corrupta
a baix
preu
i
deixant
el que
és
l'aigua
de boca
per la gent
que viu
a Los
Àngeles
amb unes
condicions
molt precàries
aquest home
conquesta en contra
d'aprovar
determinades
actituds
que condueixen
a favorir
aquests
interessos
partícules
es trobat
mort
naturalment
assassinat
i a partir
d'aquí
hi ha una
investigació
una persona
suplantant
la identitat
de la seva dona
demana
el nostre
protagonista
Jack Nicholson
inspector
Guides
que es faci càrrec
de
seguir
en primer lloc
el comportament
com a marit
i
amb una possible
infidelitat
d'aquest
home
de
l'enginyer
hidràulic
i després
més tard
serà
la pròpia
dona
en aquest cas
ja
la fai
d'una ue
la que
demanarà
també
a l'inspector
que es faci càrrec
de la investigació
de la mort
del seu marit
bé
aquests
són una mica
els plantejaments
bàsics
després la història
es anirà complicant
com veureu
i fins a arribar
a un punt
important
que és
l'aparició
d'un personatge
altament
inquietant
i sinistre
que és
el que interpreta
John Huston
el
famosíssim
director de cinema
i també
un actor
important
que precisament
feia uns anys
havia guanyat
un Oscar
per
millor actor secundari
a la pel·lícula
El cardenal
d'Odo Preminger
bé
John Huston
va fer
aportacions
molt importants
al seu paper
perquè li dona
en primer lloc
la personalitat
de Huston
1,95 m
d'alçada
una prestància
és
ja
una
diguem
que té
un magnetisme
que desprèn
a partir
de la
de la seva presència
a la pantalla
i en aquest cas
aquest magnetisme
es veu incrementat
per
el que he dit
la conducta
impròpia
que manté
com a marit
i com a pare
de
la
la família aquesta
que componen
amb la
fai
d'una
oi
bé
tenim
ja
completat
la base
de
l'estructura
important
dels
actors
i actrius
només
val la pena
esmentar
que
a la pel·lícula
es va reservar
un petit paper
el mateix
Roman Polanski
el Roman Polanski
fa aquí
el paper
d'un dels
sicaris
que en un
moment
determinat
de la pel·lícula
rodeixen
amb l'inspector
amb el guits
que interpreta
Jack Nicholson
i
com a advertència
futura
si no deixa
d'investigar
li fa
li talla
el nas
li fa
un tall
important
el nas
que
curiosament
doncs
durant mitja pel·lícula
ha d'anar
amb
un vendatge
unes tirites
grosses
etcètera
que
li
li posen
una cara
complicada
això
fa que
sigui
un dels moments
de recuperació
de records
que tenim
del cinema
negre
és a dir
ja
per exemple
per aquesta banda
ens
recorda
una
una pel·lícula
que
es titulava
el borde del
pel·lícula
Teoto Preminger
en què
també
el protagonista
porta
una tirita
a la galta
per una altra banda
tenim un moment
en què
hi ha una discussió
molt pujada
de to
entre
Jack Nicholson
i
i Jack Nicholson
li dona
unes bofetades
sonores
acompanyades
d'empenta
que recorden
molt
les bofetades
de Glenfort
a Gilda
aquesta
seria
un altre
apunt
que
ens remet
com a
una
recuperació
o homenatge
al cinema
negre
clàssic
i un altre
podria ser
un moment
que
aquest és
d'un humor
per mi
típic
de
Polansi
i que segurament
va secundar
encantat de la vida
el propi
Nicholson
i és que
hi ha un moment
en què
la fai d'una ue
li diu
mirant-li
al nas
diu
i fa mal
el nas
i l'altre
la mira
amb sorna
i li diu
bueno
no
només quan respiro
és a dir
hi ha
una mica
aquesta barreja
de
de cinisme
i
i també
de
de humor
una mica
negre
que
fa avançar
per molts moments
la pel·lícula
igualment
igual que
veiem
amb els personatges
que fa
Sam Spade
el
alter égor
de
Chandler
veiem a vegades
el seu
tractament
en els
policies
que
és
notablement
despectiu
i
ironitzant
i que
alguna vegada
li costa
també
algun mastegot
de més
precisament
perquè
els toca
el veure
viu
no
bé
el rodatge
s'iniciaria
el 29
el 28
de setembre
del 73
i
només començar
ja hi va haver
un altre problema
estem parlant
del director
de fotografia
el director
de fotografia
inicialment
el que va
buscar
la productora
i va fitxar
en principi
amb molt
encerc
era
Stanley Cortez
que és
el director
de la
extraordinària
fotografia
del
quarto
mandamiento
d'Orson
Wells
de 1942
i per exemple
una de les
que últimament
hem tingut aquí
com
clàssic
de la
setmana
que és
la nit
del caçador
de Charles
Lawton
de 1955
és a dir
només
encara que
només
fos
per aquestes
dues
que em va
fer
molt
més
es tractava
d'un gran
professional
tot i que és
veritat
que
amb aquests
20 anys
que van passar
del 55
al 74
que es va
fer
a Chinatown
ell
es va
posar
es va
acomodar
una mica
fent
de director
de programes
de televisió
i de filmacions
de films
de telefilms
i llavors
és possible
que
deixes una mica
el que és
la fotografia
creativa
en qualsevol cas
Roman Bolanski
va creure
que
no li donava
el to
a la imatge
que ell volia
de Chinatown
i llavors
es van decidir
substituir-lo
per
John
A
Punt
Alonso
que tenia
26 anys
menys
que
Cortés
i efectivament
era un home
que
malgrat
la seva joventut
estava
molt
treballat
perquè
formava part
i havia
après
a la factoria
Corman
Corman
com sabeu
un productor
director
etcètera
que
va
fer
escola
i llavors
en aquest cas
Alonso
es va identificar
ràpidament
amb la forma
de treballar
de Bolanski
i d'ell
surt
un
dels motius
importants
per convertir
Chinatown
en una pel·lícula
que és com
una mena
d'isla
de l'altre
aparcat
amb la filmografia
anterior
extraordinària
cul de sac
cuchillo a l'agua
repulsió
el baile de los vampiros
i sobretot
el cim
anterior
a Chinatown
que representa
la semilla del diablo
i
el que serien
després
el que podríem dir
una vegada
passen
alguns moments
de dubte
com va ser
per exemple
Pirates
i alguna pel·lícula més
que no va acabar
de ser
reixida
per part d'ell
però
després ja
torna a agafar
una altra vegada
el rumb
de lo que és
una obra personal
a partir
d'un altre
problema
que entre cometes
avancem aquí
que es va produir
al cap de 7 o 8 anys
de l'època
en què estem
i és que ell va rodar
Tess
Tess d'Urbevil
amb
Nastàcia
Kinski
i
bé
com que ja sabem
com era
el nostre amic
Polanski
de
de Fameller
doncs
li va agradar
molt
la Nastàcia
ell
com que era
un gran fotògraf
i estava
cotitzat
va
va
fer
un book
per
basar
Holmes
i
va posar
fotografies
d'Anastàcia
17 o 18 anys
despullada
cosa que va
cabrejar moltíssim
a Klaus Kinski
el seu pare
i li va
valdre
algunes crítiques
per si això fos poc
després
com sabeu tots
va tindre
un altre problema
aquest
molt més fort
amb la justícia
i és que
va conèixer
una noia
de 13 anys
va estar
parlant
amb la seva mare
i amb ella
li va demanar
a la mare
per fer-li
unes fotografies
també
va fer
les fotografies
les va
publicar
a
Bogejón
i aquí
va vindre
després
la denúncia
de la mare
que
Polanski
es havia
emportat
la filla
al llit
i l'havia
violat
amb 13 anys
va ser detingut
a Beverly
Walser
un hotel
en el que
estava
en un moment
de transició
de rodatges
Polanski
per la
policia
americana
després
d'una manera
una mica
podríem dir
que
de pel·lícula
també
va acabar
sortint
amb avió
d'Estats Units
en el que
si no
sens dubte
ha sigut jutjat
per aquest problema
i haguera vist
presó
durant molt
temps
i se'n va anar
cap a París
on ha estat
pràcticament
isolat
i afincat
i amb problemes
per sortir
i per passar port
degut
a que
continués
sent buscat
per la justícia
americana
clar
entre
aquests dos
problemes
l'assassinat
deixant
una estona
per una banda
i el problema
de la violació
o presumpte
violació
per l'altra
aquí
hi va haver
un punt
que podríem dir
artístic
important
que és
Chinatown
que és
una pel·lícula
extraordinària
de gènere
jo no parlaria
d'obra mestra
en aquest cas
així com
sí que no
no tinc cap
inconvenient
en fer-ho
de la semilla
del diablo
però
després
això
lògicament
va afectar
no solament
el seu estat
d'ànim
sinó també
el seu estat físic
i mental
perquè
va
haver de passar
a tindre
més convivència
amb advocats
i jutges
sobretot
advocats
per això
que amb gent
del cinema
i per tant
fins que no va
conèixer
a Emmanuel
Senyer
que li va
donar alguna
estabilitat
amb la que
continuï vivint
ara
fins llavors
jo diria
que
va estar
una mica
en una fase
de
creativitat
l'estrada
per tots
aquests
aconteixements
bé
podríem dir
que
per acabar
que
l'aplícula
tal com
he dit abans
té un final
que
Polanski
el va voler
canviar
no el va
voler
deixar endolcit
i llavors
aquí
no us
el revelaré
però sí
que ja us
avanço
que és
per mi
un dels finals
més extraordinaris
i que queden
a la memòria
de l'espectador
que ha vist
la pel·lícula
per sempre
és una fita
tot això
ajuntant
ara ja
fent recopilació
del que és
la producció
el que és
el leng
artístic
que és
extraordinari
tant
Dunaway
com
Nicholson
com
John Huston
estan
fabulosos
estan
amb estat
de gràcia
tot i que
us tinc
que dir
una cosa
he estat
llegint
bastant
sobre les
condicions
de rodatge
i
resulta que
va començar
la cosa bé
entre
entre
Polanski
i
Fai
Dunaway
però
aquí hi havia
un problema
que
no és
menor
i és que
el cachet
de Jack Nicholson
era de
500.000
dòlars
i
el sou
que li van pagar
a Fai
Dunaway
era
de
50.000
dòlars
és a dir
estem parlant
d'un 10%
no sé si
en el moment
en què es va
enterar d'això
es va cabrejar
una mica
li va entrar
la cosa aquella
d'estrella
perquè ja era
una estrella
ella en aquell moment
total
es va
mosquejar
un dia
durant el rodatge
per una repetició
de preses
etc
i
Polanski
que també
ja sabem com era
doncs va passar
per allà
i va agafar
i li va estirar
un cabell
cosa que
va posar histèrica
a l'actriu
que se'n va anar
al seu
camerino
i
no sortir
no sortir d'allà
fins que
finalment
hi va haver
d'anar
el van cridar
i
van enviar allà
el seu representant
el representant
va estar
moltes hores
intentant
convèr-se-la
perquè
ella
volia
exigia
que la productora
canviés
el director
cosa que
naturalment
la productora
no estava
ni de bon tros
disposat
a fer-ho
i
bueno
finalment
van arribar
amb un consens
d'acabar la pel·lícula
però
a partir d'aquest moment
les instruccions
a la FAI
d'un oi
eren donades
a través
de la intervenció
del seu representant
o sigui
ell
li anava dient
Roman
vol que facis això
etcètera
així
va anar una mica
també
el rodatge
com heu vist
no va ser precisament
una baixa d'oli
però com sol passar
algunes vegades
no sempre
no crec que això
sigui l'ideal
que busqui cap director
ni els actors
però a vegades passa
que de condicions extremes
en surten productes
meravellosos
i aquest
és el cas
de Chinatown
una pel·lícula
ja dic
isolada
dintre de l'obra
de
de Polanski
i que jo crec
que marca
un abans i un després
del cinema negre americà
és a dir
a partir d'ella
així com
els clàssics
americans
de cinema negre
estaven una mica
referenciats
a partir
o previ
a la primera
a la segona guerra mundial
aquí aquest
està
a les acaballes
de la guerra de Vietnam
no cal dir
que tot l'equip
en general
tot l'equip
estava en contra
de la intervenció americana
a la guerra de Vietnam
i a partir d'aquí
hi va haver
tota una sèrie
de pel·lícules
els anys
que estem al 74
doncs
la segona
part dels anys 70
i els anys 80
s'han produït
obres com
Scorsese
Coppola
etcètera
que han sigut
extraordinàries
i que
segurament
fins i tot
amb l'estètica
per exemple
el barret
de Nicholson
l'estation
és un barret
que
després
ha estat
copiat
utilitzat
per
molts
dels actors
i
de l'Star System
referit
a pel·lícules
com
aquesta
de
gánsters
etcètera
i
ja dic
és una pel·lícula
que
segurament
ha marcat
aquest punt
d'inflexió
entre
el cinema
clàssic
passat
i
un nou
cinema
de
gánsters
podríem dir
que seria
el que vindria
a continuació
de
Chinatown
Molt bé
Fins aquí
la referència
en aquesta pel·lícula
i ara
entrarem
en
una zona
d'interès
Endavant
Biel


Bé
aquest
tall
de la banda sonora
de
Poor Things
Pobres criatures
ens introdueix
en el comentari
d'una pel·lícula
que està
de rabiosa
actualitat
que la podeu trobar
la majoria
dels cinemes
de
Catalunya
i suposo
de la resta
de l'Estat
és una pel·lícula
que
està dirigida
per
un director
molt
particular
per mi
un
gran
creador
que és
grec
i que es diu
Jorgos
Lantimos
Jorgos Lantimos
és director
diguem que
va ser conegut
internacionalment
a partir del 2009
per la pel·lícula
Canino
que va guanyar
el premi
una certa mirada
al Festival de Cinema
de Canes
d'aquell any
després
ha fet films
com
Langosta
Alps
El sacrificio
d'un ciervo sagrado
La favorita
que és l'última
que es havia estrenat
d'ell
i ara
ens arriba
Poor Things
pobres criatures
o
no sé
potser en català
seria allò
de
criaturetes
en fi
està basat
en la novel·la
d'Alasder Gray
i és
un tractament
que podria
per una banda
podria ser
un conte de fades
és
de fet
un conte de fades
i per una altra banda
podria ser
una representació
femenil
del mite
de Frank Stein
de Mary Shelley
aquí
Jorgos Lantimos
es va
basar
primer
en aquesta
novel·la
però després
va agafar
la complicitat
que ja
ve
de fa uns anys
i fins i tot
la va incorporar
a la producció
a l'actriu
Emma Stone
Emma Stone
va participar
jo crec
de manera
bastant important
perquè
només cal veure
la pel·lícula
per donar-se
compte que
el que està fent
Emma Stone
no és una interpretació
és pràcticament
un curs de cinema
és que
està
continuament
trencant
trencant
mollos
amb el seu
esdevenir
és a dir
està
interpretant
una persona
que té
una dona
que té
el cos de dona
però que té
el cap
que li ha sigut
trasplantat
de qui ve
la cosa
franquistainiana
li ha sigut
trasplantat
després
d'un
suïcidi
en el que
comença
la pel·lícula
d'ella
i mentre
està
i mentre està
amb el rigor
mortis
un doctor
que té
uns mètodes
una mica
digués-se
poc ortodoxes
que està
interpretat
per
Wilhelm Dafoe
li fa
el trasplantament
ella estava
embrassada
del cervell
de la criatura
que portava
ella dintre
llavors
tenim
el cervell
d'una criatura
que està
en plenitud
d'aspiracions
per aprendre
per conèixer
per saber
de tot
i per una altra banda
en la inseguritat
lògicament
d'un
cervell
i d'un
cervell
sense experiència
situat
en un cos
d'una persona
adulta
o sigui
aquest material
lògicament
li fa
donar
uns
girs
interpretatius
a la temàtica
que ens planteja
l'Àntimos
i
aquesta temàtica
com que
hem dit
que està feta
dintre
d'una història
que ens situa
en el terreny
del conte
la pel·lícula
sobretot
al començament
barreja
blanc i negre
i color
i
per damunt de tot
estèticament
hi ha
un interès
molt gran
amb la utilització
que després
es va
moderant
encara que es manté
en certa forma
del gran angular
i el grandíssim
gran angular
gairebé
l'ull de peix
per
deformar la imatge
i donar-nos
una visió
de conte
gòtic
que
després
a mesura que avança
la pel·lícula
i també avança
la narració
i també avança
les experiències
que va agafant
la protagonista
es va convertir
més en un
en un entorn
podríem dir
d'un
cert barroquisme
bé
tot això
s'ha de
s'ha de posar
en qüestió
que
no
no és
sorgit
així
de
de la
immediatesa
o del guió
pròpiament dit
sinó que
estem
dintre
d'una forma
de treballar
i
d'expressió
del propi
l'Àntimos
l'Àntimos
és un
creador
poc ortodox
és un home
brillant
però
amb els seus
amb les seves
pel·lícules anteriors
i aquesta
es pot reconèixer
en diverses d'elles
sobretot
amb la favorita
jo crec que té
uns punts
de contacte
més enllà
de la pròpia
Emma Stone
claríssims
però
aquí
Bella Baxter
que és el personatge
d'aquesta
jove
que està
revivida
a través del científic
Golden Baxter
que és el doctor
que
resulta que
ens fa
un recorregut
marcadament
des del principi
marcadament
i profundament
feminista
que
no deixa
en cap moment
de ser punyent
i a més a més
atrevesant
com sol fer
les pel·lícules
de l'Àntimos
atrevesant
algunes línies
de seguretat
que molts creadors
es marquen
i que
ell no té cap
inconvenient
a travessar
sense calcular
les conseqüències
que li puguin vindre
d'aquí
hi ha el fet
que veureu
que si
entreu
com
hi ha afició
de tothom
i és molt
lògic
entrar
a veure
a veure
què diu
la crítica
i tal
hi ha
crítics
de tot
hi ha crítics
que des del principi
no ha acceptat
l'Àntimos
i continuem
pensant
que ell
està
amb les seves
aberracions
i caparrades
que
no el porten
enlloc
i més enllà
dels quatre
acòlits
o més
cada vegada
jo crec que més
que
li
segueixen
el ritme
bé
sigui com sigui
l'Àntimos
aquí
s'ha dotat
d'un
equip tècnic
extraordinari
tenim una fotografia
del Robbie Ryan
que és
extraordinària
el muntatge
d'un habitual
d'ell
que és el
Yorgos
Masbro
Saridis
la música
aquí
és un punt
i a part
la música
de Jerskin
Fendrix
és que aquesta pel·lícula
sense
la música
extraordinària
que l'acompanya
seria
una altra cosa
és a dir
aquest és un dels punts
junts amb la fotografia
com hem dit
i després
s'ha de tindre en compte
també
que em sembla
que està
està
nominat
millor guió adaptat
Tony
McNamara
perquè
l'adaptació
que fa
de la novel·la
d'Alasdor Grey
és extraordinària
en fi
jo crec que
és una pel·lícula
que s'ha de recomanar
jo a més a més
sobre aquesta pel·lícula
em permeto
humilment
dir
alguna cosa
que
no em sentireu
amb mi
a dir
amb tots els anys
que porto aquí
a Ràdio Desvent
i
amb els que segurament
vindran
no diré gaires vegades
que
crec
estic convençut
i ho dic
que estem davant
d'una obra mestra
i quan dic això
no ho dic
perquè a mi
m'hagi agradat molt
i estigui
emmirallat
amb ella i tal
no no
ho dic des de l'Alasdor
que penso
que d'aquí 10 anys
d'aquí 20 anys
d'aquí 30 anys
aquesta pel·lícula
es veurà
exactament
igual
amb el mateix interès
que es veu ara
només potser
amb una cosa
i és que a partir d'ella
és possible
que hi hagi
algunes pel·lícules
que
intentin
semblar-se
amb alguna cosa
a mi
la pel·lícula
us ho he de dir
que em sembla
99%
originalíssima
sí que és
veritat
que
posats
no deixa
de tindre
un background
en el món
del cinema
i llavors
per exemple
hi ha un inici
que em recorda
Dràcula de Coppola
hi ha altres moments
que pots recordar
Tim
Tim Robbins
Tim Robbins
no
com és el director
ara no
recordo
exactament el nom
no sé si
Tim Robbins
és possible
un director
de cinema
que ha tocat
també
el món
del conte
en tot cas
diguéssim
és
no és
és difícil
trobar
amb
pobres
criatures
recursos
que
et portin
imitacions
o
continguts
que ja
hagin vist
en altres
pel·lícules
ni formalment
ni estèticament
ni artísticament
és a dir
estem davant
d'un producte
que
jo considero
que esdevindrà
un clàssic
perquè
tot el que
no imita
i és
difícilment
imitable
em sembla
que és
una mica
la definició
d'un clàssic
i
molt bé
dit això
només
recomanar-vos
que la veieu
i
una cosa
perquè es feia una idea
que
encara en aquests temps
del sigle XXI
segons
els datos que tinc
aquesta pel·lícula
només
està permesa
estrenar
a Anglaterra
si es talla
una escena
si no veu la pel·lícula
l'escena que es talla
us ho dic
perquè és la que veureu
que sortirà mutilada
al Regne Unit
és
la que
un pare
va a un prostíbul
i s'emporta
els seus
dos o tres fills
perquè prenguin notes
mentre ell
està fent
diferents
activitats
amb la prostituta
perquè prenguin notes
per aprendre
una cosa que
probablement
a mitjans
del cicle
XVIII
no era
no era rara
que es fes
en aquell moment
com a
una fórmula
perquè el pare
donés als fills
unes lliçons
pràctiques
del que seria
el contingut sexual
en el futur
bé
doncs aquesta escena
en ple
segle XXI
a la Gran Bretanya
està suprimida
perquè si no
no la deixarien estrenar
com una pel·lícula comercial
ahir queda això
no us la perdeu
pobres criatures
de Jorgos
Lantimos
i ara anem
per la
última
que us parlarem
avui
vol Muni
slovak
Menor.
Aufret, Wetzlar.
Chalot, ihr Juden!
Lleg zu Beginn!
Vergesst noch den Namen!
Zahlen sind exakt!
Willkommen in Auschwitz!
Hefftlik 1-1-2-2-4-0!
Tritt ist jetzt vana, als die Leute denken.
Der Winter refused破 mich!
auch der Le aman jetzt
und hat dich jetzt halt vor.
core core
0-4-4-0
Bé, aquesta música,
composada per Mika Levy,
ens introdueix
en una altra pel·lícula
extraordinària que comentarem
avui. La zona
d'interès, és una pel·lícula del 2023
que està també ara en els cinemes,
però aquí el
registre és molt diferent
de Poor Things. Aquesta
és una pel·lícula
de Jonathan Glaser,
és un director
del Regne Unit que va néixer
en 1965,
i és una pel·lícula que... Ell ha fet
poques pel·lícules, em sembla que n'ha fet
quatre només, perquè
és un director que
toca una temàtica
habitualment de
i la toca d'una manera
molt personal
i minoritària, i no
acostuma a tindre massa
projecció
amb el gran públic.
Aquí,
la partitura aquesta
que heu sentit,
ens introdueix
en l'inici de la pel·lícula, que és
un llarg, us ho dic per si aneu a veure-la,
perquè hi ha molta gent que es posa
de mirar el mòbil,
perquè
està la pantalla
en negre, i es pensen que
és que s'ha despistat
el projeccionista. No.
La pel·lícula comença
amb la pantalla
en negre
i està així
tres o quatre
minuts.
Només
la música
i després
unes imatges
increïbles
i sobtants
d'una espècie
de
que hi ha a prop
d'un riu,
però ens està parlant,
la pel·lícula,
ens està parlant
de l'Holocaust.
L'Holocaust
està tota l'estona
en un fora de camp
i estem
a la vivenda
d'un comandant
d'Auschwitz
que està
amb la seva família
vivint
al costat mateix
d'on s'està cremant
la gent.
Ell està vivint
tan tranquil·lament,
repartint-se
l'expoli
que fan
dels jueus
i veient
com
veient
l'espectador
com surt fum
de les fàbriques
i aquesta precisament
és una
de les terrorífiques
escenes
que es van reproduint
al llarg
de tota la pel·lícula
i és que
estem veient
l'horror
perquè
per poc
que hàgim llegit
sobre l'Holocaust
sabrem
que el que no
se'ns està ensenyant
i que està passant
en aquells moments
mentre una família
està tranquil·lament
vivint
és
que altres
estan morint
i estan sent
aniquilats
per l'acció
de les
hordes
de Hitler
recomanable
absolutament
que el que eminocere
hi
ambi
de Hitler
ambi
de Hitler