Title:

Don Giovanni de Losey, Cannes 2024, relleu a la Filmoteca, The Dead Don’t Hurt, Late Night with the Devil i Viladecans “Cartells”

## Context i to del programa • Programa “de mínims”: equip reduït, amb en Biel Riba als controls i efectes sonors. • Apunts personals (selectivitat, viatge) i avís: avui programa eclèctic amb diversos temes. ## Don Giovanni (Joseph Lósei, 1979) – clàssic filmat i projecció única ### Per què és especial • **Òpera filmada com a cinema**: no és una captació d’escenari, sinó una posada en escena cinematogràfica amb exteriors venecians, disseny i direcció artística exquisits. • Lectura política: Lósei, de conviccions d’esquerres, trasllada el drama cap a la *lluita de classes*. > “El vell mor i el nou no pot néixer, i en aquest interregne es produeixen els més variats fenòmens morbosos.” — Cita d’Antonio Gramsci que apareix als crèdits i ressona amb l’actualitat. ### Dades destacades • Música: Mozart (fragment inici Acte II). • Repartiment: Ruggero Raimondi (Don Giovanni), John McCarty (Comanador), José Van Dam (Leporello), Edda Moser (Donna Anna), Kirite Kanagua (Donna Elvira), Kenneth Riegel (Don Ottavio), Teresa Berganza (Zerlina), etc. • Equip: llibret de Lorenzo Da Ponte (adaptat), escenografia d’Alexander Trauner, foto de Gerry Fisher, Orquestra i Cors de l’Òpera de París dirigits per Lorin Maazel. • Projecció única: 23/05/2024, Cinemes Verdi, secció “Imprescindibles” (en col·laboració amb Festival Castell de Peralada i BCN Film Fest). • Disponibilitat: edició remasteritzada (DVD 2008) i Blu‑ray (Amazon; botigues especialitzades). ## Cannes 2024 – Palmarès i lectura ### El que sorprèn • **Any de grans autors sense grans premis**: Coppola (Megalópolis), Lantimos (Kings of Kindness), Cronenberg (The Shrouds), Schrader (Oh Canada), Sorrentino (Parthenope), Coralie Fargeat (The Substance) — només premis menors per a alguns. • **Convergència** entre crítica, públic i jurat en el palmarès final. ### Premis principals (segons el programa) • Palma d’Or: En hora, de Sean Baker. • Gran Premi del Jurat: All We Imagine a Slide, de Payal Kapadia. • Premi del Jurat: Emilia Pérez, de Jacques Audiard. • Direcció: Miguel Gomes, per Grand Tour. • Interpretació femenina: conjunt coral d’Emilia Pérez (Zoe Saldanya, Selena Gómez, Carla Sofía Gascón, Adriana Paz). • Interpretació masculina: Jess Plemons, per Quimnes (Jorgos Lantimos). • Guió: Coralín Enferjat, per D‑Substants. • Premi Especial del Jurat: The Seed of the Sacred Fich, de Mohamed Rasul. • Altres seccions: - Setmana de la Crítica: Volvereix (Jonás Troeba). - Curtmetratges (Cure Palm): Les Núbies del Sud (Elena López Riera). - Un Certain Regard: Black Dog (Guan Hu), The Story of Suleiman (Boris Locheen), millors direccions per Dammet (Roberto Minervini) i On Becoming a Guinea Full (Rogan Unioni). • Caméra d’Or: atorgada a l’actriu Emanuel Beard. ## Filmoteca de Catalunya – fi d’etapa i nou rumb • **Esteve Riambau** tanca 12 anys de direcció a finals de juny, deixant el llistó molt alt. • **Nou director** (1 de juliol): Pablo Laparra Pérez (37 anys), llicenciat en Història de l’Art i doctor en Estudis Cinematogràfics i Culturals (NYU); experiència al Festival de Sant Sebastià. • Recordatori: consultar programació setmanal de la Filmoteca (present, passat, obres mestres i recerca) com a alternativa de qualitat a la cartellera. ## Avanç i recomanació – Segundo Premio • Entrevista realitzada a **Isaqui (Isaki) Lacuesta** i **Pol Rodríguez** (co-directors). • Emissió prevista dimarts vinent amb comentari ampli posterior. • Recomanació **ferma**: una de les millors propostes de la cartellera (pel·lícula sobre l’**amor**, el *procés creatiu* i amb to poètic). ## Crítica – The Dead Don’t Hurt (2023) [estrena com “Hasta el fin del mundo”] ### Clau del títol i to • El títol original —*The Dead Don’t Hurt*— és **significatiu** (dona sentit temàtic); la versió comercial en castellà pot desorientar. • Western de 129’ amb narrativa pausada, alternant *present–passat* i mirant al futur; to **melancòlic amb contenció**. ### Punts forts • Direcció, guió i protagonisme de **Viggo Mortensen** (Holger Olsen); coprotagonista **Vicky Krieps** (Vivian) — la **veritable protagonista** en absència d’ell durant un tram central. • Temes: **amor, honor, resiliència**, i reivindicació del **paper de la dona** en un món d’homes (eco de Ford/Nicholas Ray/Clint Eastwood). • **Fotografia**: Marcel Siskin (gran treball visual). • Repartiment: Garrett Dillahunt (renxer), Danny Huston (alcalde), Solly McLeod (fill psicòpata), etc. • Final **extraordinari** (sense espòilers) que eleva el conjunt a **notable alt**. ### Apunts de trama (sense espòilers) • Holger (exmilitar danès, ara fuster) i Vivian (franco-canadenca culta) s’enamoren; l’esclat de la guerra el crida; ella queda sola en un entorn hostil dominat per poders locals. • Motiu recurrent: la pregunta sobre si els morts “senten” dolor, que travessa aquest **western trist**. ## Crítica – Late Night with the Devil (2023) ### Concepte i execució • Terror sobrenatural ambientat en un **late show** el Halloween de **1977**: un presentador en caiguda d’audiència arrisca amb mèdiums, parapsicòlegs i una nena posseïda, tot **en directe i sense talls**. • Protagonista: **David Desmaltxian**, interpretació plena de matisos. • Direcció/guió: germans **Colin i Cameron Cairns**. ### Per què funciona • **Tensió creixent** impecable, amb obstacles cada cop més alts fins a un final **delirant i memorable**. • Subtext: lectura sobre la **manipulació mediàtica** i el poder de la televisió sobre l’audiència. • Embolcall tècnic: música inquietant de **Glenn Richards** i **fotografia** de **Matthew Temple** amb tons torrats i ambient de plató setanter. • Recomanació: **obligada** per a amants del gènere i del bon cinema. ## Art – Joan Pere Viladecans, “Cartells” (Museu d’Història de Catalunya) ### L’exposició • Retrospectiva de **cartells** del 16 de maig a l’1 de setembre. • Comissari: **Julià Guillemont**. • Arc creatiu de més de **mig segle**: des de finals dels 60 (Nocturn 29, 1969) fins avui; inclou també **il·lustració de llibres** (Espriu, M. Martí i Pol, contes d’Egalar en Pol, col·lecció Llibres del Mall, etc.). ### L’artista • Pintor, però també **gravador, litògraf, cartellista, il·lustrador**; gran lector de narrativa i **poesia**, i amant de la **música** i la **natura** (vegetal i animal). • Llenguatge expressiu amb **objectes, símbols, formes geomètriques** i sensibilitat ecològica; etapes cromàtiques i figuratives diverses. • Reconeixement i presència institucional; nombrosos **escrits** sobre la seva obra (Miró, Espriu, Vázquez Montalbán, Sirlot, entre d’altres). • El programa acompanya amb la cançó “**Com una mà**” de **Raimon**, dedicada a Viladecans.

['Cinema sense condicions', 'Ràdio d’Esvern', 'Don Giovanni', 'Joseph Lósei', 'Mozart', 'Ruggero Raimondi', 'John McCarty', 'José Van Dam', 'Alexander Trauner', 'Gerry Fisher', 'Lorin Maazel', 'Gramsci', 'Cinemes Verdi', 'Imprescindibles', 'Festival Castell de Perelada', 'BCN Film Fest', 'Cannes 2024', 'Sean Baker En hora', 'All We Imagine a Slide', 'Jacques Audiard Emilia Pérez', 'Miguel Gomes Grand Tour', 'Jorgos Lantimos Quimnes', 'The Substance', 'Jonás Troeba Volvereix', 'Elena López Riera Les Núbies del Sud', 'Un Certain Regard', 'Caméra d’Or', 'Filmoteca de Catalunya', 'Esteve Riambau', 'Pablo Laparra Pérez', 'Segundo Premio', 'Isaqui Lacuesta', 'Pol Rodríguez', 'Viggo Mortensen', 'The Dead Don’t Hurt', 'Hasta el fin del mundo', 'Vicky Krieps', 'Garrett Dillahunt', 'Danny Huston', 'Solly McLeod', 'Late Night with the Devil', 'David Desmaltxian', 'Colin i Cameron Cairns', 'Glenn Richards', 'Matthew Temple', 'Joan Pere Viladecans', 'Viladecans Cartells', 'Museu d’Història de Catalunya', 'Julià Guillemont', 'Raimon Com una mà']