Cinema sense condicions.
A CIDADE NO BRASIL
A CIDADE NO BRASIL
A CIDADE NO BRASIL
A CIDADE NO BRASIL
Bona tarda, bona nit, bon vespre.
Ja som aquí de nou, un dimarts més, disposats a parlar de cinema, parlar del que ens agrada,
les pel·lícules que hem vist, les pel·lícules que veurem,
i aquelles que us convidem a veure en funció de les que haguem pogut veure nosaltres.
Avui, a més a més, faltarà gent perquè hi ha hagut problemes,
doncs perquè puguem cabir tota la gent que habitualment som al programa.
Això que està sonant a mi em desconcerta perquè no sé gaire què és.
A veure si, és que intentava posar una musiqueta d'acord.
Mira, ara, ara, ara.
Willy Wonka, he hecho toda la péroidea.
Willy Wonka, Willy Wonka, has llamado a estar aquí.
Aquest tema és un malson.
Però se'l fica dint, no marxa mai.
És el tema aquest tan reconegut i reconeixible de la pel·lícula Charlie
i la fàbrica de la xocolata, eh?, de Tim Burton.
Willy Wonka, Willy Wonka.
No l'he vist, no l'he vist, no l'he vist.
Tu l'has vist i, per tant, ens en podres parlar.
Sí, sí, una miqueta.
Una miqueta.
No, és divertida i està bé, és interessant.
I, bueno, i té molt a veure amb el que parlarem avui.
Això sí, perquè avui tenim una convidada, a més a més del Francesc,
que està, com sempre, al control dels comandaments amb xocolata.
I amb el que prendrem avui, exactament.
La Mercè, que ja sabeu que és la regidora,
la senyora que controla la Granja Esbiader,
a la quarta generació que ho fan,
doncs resulta que ens ha portat xocolata abans de començar el programa
per que poguéssim aquí deleitar la xocolata autèntica,
la negra, l'original, que fa des de 1870 a la seva granja.
Boníssim.
Aleshores, el programa d'avui, com més o menys sempre,
intentarem fer tres parts.
Una primera part que parlaríem de les estrenes
que més o menys haguem pogut veure.
Jo no sé si, Francesc, tu n'has pogut veure alguna.
He vist una pel·lícula de la que no haureu sentit a parlar
i m'agradaria que pogués arribar a sentir a parlar
i que s'estrenés en sales comercials,
perquè es va fer l'estrena, podríem dir, així més o menys oficial,
però allò que es fa de vegades d'un sol passi,
amb tot l'equip artístic, tècnic,
en els cinemes Texas, concretament,
i es tracta de la pel·lícula Antonio Cumple 50,
de Alejandro Mira.
I ara en farem cinc cèntims.
Bueno, hem dit que esteníem aquí a la Mercè,
però no l'hem saludat o no li hem dit que...
Doncs bona nit, Mercè.
Estem aquí, doncs, disposats a...
Ella l'hem convidada perquè, com que és una coneixedora
del món del xocolata,
doncs hem pensat que la segona part del programa
ella ens podia explicar una mica la història de la granja,
per què fa tantes generacions que es dediquen a aquest servei,
on estan instal·lats,
per què, doncs, tenen una granja que funciona,
sempre està plena,
jo sempre que vaig per allà sempre la trobo
haig de tenir feina per trobar lloc per seure,
com s'ho fan per tenir aquest èxit
i com s'ho fan, diríem,
per seguir aquesta tradició de generació en generació,
perquè ara m'ha explicat,
mentre veníem cap aquí,
que el seu fill, el Marc, ja s'ha instal·lat
i, per tant, serà la cinquena generació
que es dediquen a fer això a la granja.
Doncs parlaríem una mica del xocolata.
Per altra banda, recordeu que aquesta setmana,
ho hem estat comentant així fora de micro,
ha sortit un estudi,
o millor dit, han donat el resultat d'un estudi
en el periòdico,
però era un estudi fet del clínic,
dos estudis, en realitat,
que parlaven de les excel·lències del xocolata,
és a dir que, després, en tot cas,
quan arribem a això, doncs, ho comentem.
I la tercera part,
podríem anar del programa,
aquesta seria la segona part,
la que parlaria la Mercè,
avui convidada, que la tenim aquí al costat,
la tercera part parlaríem una mica
d'aquelles pel·lícules
que més o menys ens han fet gràcia
i que, per nosaltres,
en el nostre món cinèfil,
relacionem d'alguna manera amb el xocolata.
Si voleu, com sempre,
comencem una mica amb les coses que hem vist.
Jo, si voleu, us puc presentar
o explicar una cosa que ens han passat aquest matí
en el cine Renoir,
en Renoir Florida Blanca,
que és a la palma d'or
del festival de Cannes d'aquest any,
que és una pel·lícula
que es diu The Fan,
del Jacques Audiard.
El primer que s'ha de dir o recordar...
Bon director, bon director.
Boníssim director.
El que s'ha de recordar és qui és aquest senyor.
Ha regut dues vegades els tessers
a les millor pel·lícula.
Concretament,
una que jo no he vist
i que diuen que està molt bé,
que és del 2005,
que es diu
Debatre,
o de la tir,
mi corazón se ha parado,
debatre,
el meu cor s'ha aturat.
En aquí n'hem parlat moltíssim,
una pel·lícula de cinc anys més tard,
en el 2010,
que es deia El Profeta,
que va ser nominada,
per cert,
als Òscars,
a millor,
com a pel·lícula estranger.
després també n'hem parlat més d'una vegada
amb l'equip
d'Oxido y Hueso,
una pel·lícula protagonitzada...
Sí, i tant,
no me'n recordava que era seva.
Era seva.
Tremenda, tremenda.
...del Marión Cotillard,
la millor pel·lícula europea
pels Goyes,
és a dir,
aquí va ser premiada
com a millor pel·lícula europea,
i aquesta,
si us la recordeu,
anava de...
Marión Cotillard treballava
en un aquàrium
on era domadora d'orques,
i, bueno,
doncs,
tenia relació amb un xicot
i, bueno,
es feia realment molt interessant.
Doncs bé,
aquest senyor ha guanyat
en l'últim festival de Cants...
Perdona,
pensava que anaves a explicar
una mica més de la pel·lícula.
Voleu que explicar...
Un moment ha terminat una orca,
li talla...
Bueno,
li fa un accident,
li han de tallar les cames,
llavors el noi
el porta de tot arreu,
doncs,
a sobre seu,
i es fa com una mena de mànager
de les lluites clandestines
que fan,
doncs,
en diferents llocs,
diferents paratges,
allà de França,
lluita,
doncs,
allò a cop de puny
i el més bèstia
i allò,
doncs,
és el que va guanyant.
Llavors,
la pel·lícula és estranya,
però no és malsana
en cap moment.
El que és estrany
és que no...
té aquest equilibri
estrany i difícil
i molt interessant
d'aquí.
És una pel·lícula dura,
brutal en alguns moments,
però que se't fa
agradable
i senzilla
i maca de veure.
Sí, senyor.
És un equilibri impressionant.
Una mica el mateix
es podria dir
amb aquesta que he vist
aquest matí
perquè
una cosa que també
m'ha fet gràcia
i l'he relacionat
és que el personatge
de l'altre,
d'Ali,
que era el d'Oxido y Hueso,
recordeu que al principi
de la pel·lícula
ell s'ha de fer càrrec
d'un fill que té,
un nen de 5 anys
que amb prou feina
es coneix
i com no té casa
ni diners
ni diners
ni amics
se'n va
a les Antibes
on té la seva germana
i la seva germana
se'n fa càrrec
i allà
és com coneix
la Marion Cotillard
que feia
aquesta olvida d'orques
i és la que explica
tot això
que ha explicat
després el francès.
Doncs bé,
curiosament
torna
a la pel·lícula
tot el que has dit
més o menys
es podria també
aduir
o etiquetar
o explicar
d'aquesta pel·lícula.
Aplicar.
Aplicar, sí,
per ser justos
es podria dir aplicar
perquè la cosa va
de
és
allà s'hi trobo
tenia
bueno, és igual
és
a l'antic Ceylan
que es diu Cedianca
i hi ha un conflicte
aquest conflicte
fa que la gent emigri
i per tant
es fa pensar
tot i que està situat
el 2009 aproximadament
que és quan va acabar
la guerra
de Cedianca
en realitat
es fa pensar
en el que estem veient
en aquest moment a Europa
és a dir
moltíssima gent
que per una guerra
es veu obligada
a traspassar fronteres
i a buscar un lloc
per viure a Europa
ells fan el mateix
és a dir
la pel·lícula comença
que al xicot aquest
li han matat
la seva dona
li han matat
els seus fills
i llavors
per poder passar
la frontera
i ser considerat francès
es busca una dona
i es busca una nena
llavors resulta que
ni la dona
ni la nena
són d'ell
ni la nena
ni la nena
ni la nena
ni la nena
ni la nena
ni la nena
ni la nena
de conveniència
la nena
tampoc és filla
ni del pare
ni de la mare
és una nena
que l'han trobat
per allà
sola
i que li han matat
també als pares
llavors
s'engega la pel·lícula
quan ells
aconsegueixen
arribar
amb un passaport fals
lògicament
perquè fan veure
que són una família
i quan en realitat
no ho són
aconsegueixen
arribar a França
i llavors
és
tot el procés
que fa aquesta
parella
amb una filla
que no és real
però que ells
fan veure que és real
per integrar-se
a la societat francesa
us prometo
que mentre aquest matí
veia la pel·lícula
pensava en la cantidad de gent
que conec
que són immigrants
i que la pel·lícula
està tan ben feta
que t'identifiques una mica
amb aquesta gent
que està patint
aquests problemes
perquè resulta que
en alguna mesura
gent que coneixem
dius que segurament
segurament
potser aquesta persona
que jo conec
mai li he valorat
en aquesta banda
ha hagut de viure
coses semblants
a això que està passant
a això que està mostrant
la pel·lícula
llavors en aquest sentit
crec que és una pel·lícula
interessantíssima
es nota que l'ofici
que té
el director
és brutal
és a dir
és un senyor
d'una cosa
que aparentment
és una tonteria
en fa una gran pel·lícula
amb una estètica
preciosa
amb uns actors
que no són professionals
sobretot el personatge
principal
que ho fa
bueno
jo no sé
on ha sortit aquest xicot
però ho fa perfecte
és a dir
t'identifiques amb ell
et sents partícip
del que li passa
tots els problemes que té
i bueno
jo penso que és una pel·lícula
recomanant
no sé si l'estrenen
aquest divendres
o l'altre divendres
no ho sé
no em recordo ara
perquè no ens ho han dit
ja ho veurem
és igual
però en qualsevol cas
quan l'estrenen
es diu
Diffen
que en el
visc en francès
li deien com si fos anglesa
és dos es
Diffen
Diffen
però val la pena
veure la pel·lícula
penso que és una pel·lícula
realment recomanable
doncs segur que sí
segur que sí
amb tot el que has dit
i sabent de quin director
és Jack Sautier
quina meravella
jo tinc pendent veure
la primera que has dit
la de batre
el meu cor s'ha aturat
i jo
una altra cosa
que he descobert
aquest matí
quan després de veure la pel·lícula
que he buscat informació
és que us ho conté
una del 2001
que és de les primeres
que es diu
Lé mis labios
que es veu
que és una pel·lícula
extraordinària
i que no sé
si aquí ha arribat a Espanya
és a dir
és una pel·lícula
de les primeres d'ell
més bones
a mi no em sona que hagi arribat
però podria ser que sí
que es diu
Lé mis labios
i crec que és un personatge
a tenir en compte
perquè nosaltres hi vam veure
la profeta
i la de l'occió de hueso
i ens va encantar
em va semblar realment extraordinària
molt bona
doncs completament d'acord
li demanem alguna cosa
així
abans que arribi
a la segona part del programa
a la Mercè
perquè ens digui
jo què sé
que parli una miqueta
que la tenim aquí
de convidada de pedra
i això no ens agrada
jo el que us parlaré
és de xocolata
i si voleu d'alguna mica
de pel·lícules de xocolata
però
però si la teva pel·lícula
de xocolata
o no
preferida
aquella que diries
doncs aquesta me l'emportaria
a tot arreu
tens una d'aquelles
tens una mica llunyant
sí
en aquest moment
ara no et sabria dir quina
dediques tant a la xocolata
tant a la xocolata
que el cinema queda allà
home jo
a veure
per exemple
la pel·lícula de xocolata
és una pel·lícula que m'agrada molt
vull dir
m'hi sento
m'hi sento bé
en aquesta pel·lícula
identificada
com
amb la Juliette Binoche
exacte
és una pel·lícula que m'hi sento bé
jo l'hi he vist
no l'havia vist en el seu moment
i com que sabia que venia ella
i que parlaríem de la xocolata
l'hi he volgut veure
i realment la trobo
és un conte
és un conte de fades
té aquest to
però realment penso que
m'imagino que en el seu moment
va ser molt popular
no tinc consciència en aquest moment
jo recordo perfectament
quan es va estrenar
que la gent venia a casa
a menjar xocolata
i em deien
és que venim de veure la pel·lícula de xocolata
i que realment
no m'havia passat mai
i no l'havíeu patrocinat vosaltres la pel·lícula
evidentment que no
evidentment que no
no no
però sí sí
m'hi vaig trobar
molt bé
doncs Mireu
jo si un cas
si us sembla
abans d'entrar en aquest tema
us comento la pel·lícula
que us deia abans
perquè val la pena buscar-la
segurament s'anirà passant
allò que es fa de vegades
amb aquestes pel·lícules
que són heroiques
diria jo
de producció heroica
amb pressupost mínim
agafant una mica
diners d'aquí i d'allà
però
d'aquest estil
de micromecenatge
el crowdfunding
famós ja
d'actors
que actuen
perquè pensen
que el projecte
val molt la pena
però no necessàriament
tampoc
doncs demanant
cobrar gaire
ni tan sols cobrar
de vegades
i que
bueno
jo la veritat
és que no m'esperava
una pel·lícula tan potent
es tracta
com us deia
el primer llarg metratge
d'aquest director
Alejandro Mira
que
ja porta uns anys
fent curtmetratges
força interessants
té una productora
que es diu
Mira Films
i que en un moment
determinat de la pel·lícula
fa aparèixer la targeteta
d'una manera molt divertida
molt graciosa
la pel·lícula
fent veure
que
el fill
de la família
doncs
es dedica
o està dintre
d'aquesta productora
llavors veus la targeta
i no pots menys de riure
perquè dius
això no és gens habitual
però la pel·lícula
està plena
d'esbiaixos
de camins
inesperats
cap a una banda
cap a una altra
tot plegat
comença
quan Antonio
que és el que
dona nom a la pel·lícula
efectivament
el dia del seu aniversari
que fa 50 anys
li fan una festa
festa íntima
la seva dona
Antonio
per cert
per qui el conegui
perquè és força conegut
surt a alguna
que altra sèrie
de TV3
i ha fet
algunes intervencions
molt interessants
en algunes pel·lícules
no massa conegudes
normalment
però Antonio
és Francesc Pagès
que és conegut meu
i ha participat
en alguns altres programes
de panorames de cinema
i Maltró
o per tot arreu
sempre que vas
a qualsevol festa
del cinema
doncs està allà
amb barba
aquí surt sense barba
les dues darreres pel·lícules
que li he vist
doncs està sense barba
i sempre diu
bueno jo no sé per què
però em demanen
que d'allò
que me la tregui
després la seva dona
és Lola
en la ficció
en la realitat
es diu
Conchi Almeda
l'actriu
després una amiga
que en principi
no tenen cap intenció
que vingui
i després resulta
que és la persona
més lúcida
més crítica
amb tota la situació
que es va vivint
allà
durant tot el temps
que passa aquest sopar
que en la ficció
es diu Marga
en la realitat
doncs és l'actriu
Montse Alcoverro
sí ja ho he dit
bé m'he apropat
perquè en les olleres
veig d'aquella manera
Montse Alcoverro
després apareix
un altre actor
també d'aquests
de llarg recorregut
que és força reconeixible
però tampoc no té
un nom
que tothom reconegui
que és el personatge
de Jorge
que és el marit
de Marga
bueno marit no
el company
que l'ha trobat
a un viatge
en Gol
em sembla
i tots
esperem que vingui
un negre
i llavors ve ell
diu
no no
és que jo també
estava allà de vacances
llavors me la vaig trobar
que es diu
Ferran Laoz
estic dient tots els noms
perquè no sé
penso que val la pena
que busqueu això
i que
la
la
la que seria
la
espera ara
s'ho diré Natàlia
ara no me'n recordo
si és la filla
sí crec que sí
o el
sí és la filla
la filla
de la
de la parella
que és Natàlia
que es diu
Georgina Latre
noia que surt
molt guapa
a la pel·lícula
Toño
que també surt
molt guapo
tot s'ha de dir
que és francès
Cuellar
que és el fill
fa de fill
i Ernesto
que és el Marc Rius
que és el que fa
de parella
de la filla
és a dir
aquests
dos, tres, quatre, cinc
sis personatges
són els que
ho fan tot
al llarg de la pel·lícula
llavors
la idea original
és aquesta
és fer una festa
per celebrar
el cinquantè aniversari
d'Antonio
i
el que no t'esperes
és que
tot el que ha d'arribar
en aquest sopar
comencen a sortir
dracs bruts
però amb una habilitat
per part del director
molt gran
d'aprofitar
per explicar
tot un passat
fosc
dels països
de les cultures
un passat
masclista
un passat
en el qual
la dona
no ha tingut
cap mena
de protagonisme
normalment
no és un exemple
tot al contrari
Mercè
que la tenim aquí
que sí que és
protagonista
de la seva
pròpia història
de tot el que
estem parlant ara
de la granja
i de la xocolata
i llavors
la pel·lícula
va passant
per diferents
avatars
onírics
no sé
és una barreja
molt difícil
d'explicar
però que
et fa una reflexió
sobre el cinema
actual
com està
com funciona
la dificultat
per aconseguir
financiació
però sempre
amb una barreja
d'humor
de surrealisme
de
això
de comicitat
i arribar
en alguns moments
veritablement
demencial
no sé
el punt així
segurament
més bèstia
però que no acaba aquí la pel·lícula
ni molt menys
és el moment
en què
la dona
del protagonista
l'hola
l'acaba
posseït sexualment
l'home aquest
que ha vingut
com a parella
de l'amiga
per fer-la sentir
alguna cosa
perquè ella mateixa
declara
en una mena
de ritual
que fa en un moment
determinat
que ella no ha sentit
mai res
amb ell
vull dir que
és tot una bogeria
però que està
veritat
molt ben harmonitzat
molt ben combinat
i que et recorda
en alguns moments
a Fellini
potser
a directors europeus
sobretot
que han fet
de la situació
de situacions
d'aquest estil
de situacions
de personatges
amb una habitació
tancada
amb un espai reduït
doncs pel·lícules
d'un vigor
i d'una densitat
conceptual
molt gran
llavors
la veritat és que va ser
a part de que
també s'ha de dir
a la sala
dels cinemas Texas
sobretot estava
l'equip tècnic
i artístic
però
i bueno
i dos companys meus
del programa MHC
de Ràdio Sant Vicenç
que era una mica
el que fèiem
de paper de premsa
però la veritat és que
va ser una explosió
d'aplaudiments
que va durar
una bona estona
perquè tothom
es va quedar
clar pràcticament ningú
no havia vist la pel·lícula sencera
i a veure que tothom
es va quedar
de pedra
veient allò
no sé si a tothom
li va agradar
això tampoc
no estic segur
però a mi personalment
em va resultar
una pel·lícula
molt molt estimulant
en moments
hilarants
moments
com us deia
surrealista
completament
i que veritablement
valdria la pena
si poguéssim veure-la
si poguéssim tenir-la
en una sala de cinema
fer-la
a faltar d'agafar
la pel·lícula del club
hem d'escollir pel·lícula
per cert
per la setmana vinent
doncs
si aquesta estigués
en cartellera
jo la recomanaria
perquè és d'una persona
molt propera
és d'aquí
em sembla que és de Terrassa
Alejandro
ara està a Alicante
fent uns projectes
i unes històries
també es dedica
a la publicitat
i tal
i seria molt interessant
fins i tot
per poder parlar amb ell
i això
però no està
no està
a la cartellera
és així de trist
vull dir
simplement es va fer
aquell passe
divendres passat
i aquí s'ha quedat
de moment
per tant
suposo que escollirem
el club
que és la pel·lícula
jo penso que sí
tot i que en principi
era per l'altra setmana
però
la setmana vinent
ja
la setmana vinent
semblava que hi havia
el tema teu
que era el de les dones
ah d'acord
d'acord
doncs fem un sí
cap problema
com vulguis
és a dir
no hi hauria problema
per canviar-ho
bueno
perquè com que és l'últim
programa del mes
i això d'octubre
havíem fet un
havíem fet un film
del mes
com del setembre
a mi em semblaria bé
fer allò del pel·lícula
del mes
en el mes que ve
i deixar allò de les dones
pioneres del cinema
que havíem establert
fer-ho més endavant
doncs fem-ho així
així tinc una mica més
de temps
de preparar-ho
d'acord
doncs el club
em sembla que és una pel·lícula
de les que estan fent
en aquest moment
la més interessant
segurament
la més polèmica
també
el Jaume també l'ha vista
i també està entusiasmat
amb la pel·lícula
i a més a més
també et va agradar molt a tu
a mi em va agradar molt
que no sempre passa
que coincidim
és una pel·lícula
d'un tema religiós
que representa
que és un poble
on
l'església
ha separat
a gent que té
conflictes
problemes
etc
i els ha posat
en una casa
en un poblet
de la costa xilena
i llavors
tenen una mena
de monja
o vigilanta
que més o menys fa
que no hi hagi res
en cada dia
perquè tots són capellans
tots són mossens
que per alguna cosa
que han fet
estan allà castigats
i llavors
la pel·lícula
es complica
o es lia
es embolica
de tal manera
que jo no he vist mai
una pel·lícula
tan dura
tan forta
vaig sortir del cine
absolutament descol·locat
sense saber
què havia de pensar
és una pel·lícula
i penso que té
molta tela
és a dir
molta cosa
realment interessant
Si algú li estrany el to
així íntim
i suau
que ha posat ara
Joan
per explicar
això és que li estava
explicant a la Mercè
directament
perquè ella ho havia dit
això la setmana passada
o això
que ara li explicava
personalment a ella
perquè no, no
és veritat
ha estat interessant
allò així xiu-xiu-eixant
ha estat maco
però potser algú
ho ha dit
i ara què passa
perquè està tinguin al costat
i l'estava explicant
a ella
teniu raó
fa molt bé
és que ja ho he d'explico
tot Mercè
jo faig sempre
metallenguatge
de la ràdio
això funciona així
bé
doncs dit això
si voleu
podríem passar ja
al tema de la Mercè
que ens explica una mica
el que ella vulgui
sobre la xocolata
ella és la mestressa
ella és l'ama
i aquí
estem tots disposats
a escoltar-te
però li farem
moltes preguntes
segur
pregunteu perquè
hi ha molt de tema
aquí per parlar
tu comença
per on vulgui
i nosaltres anem preguntant
a veure
el que està clar
és que si parlem
de xocolata
estem parlant
al llarg de la història
un producte
que ha esdevingut
un petit gran plaer
és veritat
i per tant
tots recordem
qui no ha anat
amb una xocolatada
de petit
de petit
celebracions familiars
el dia de reis
doncs
és típic
fer una xocolatada
aquí no li han regalat
una caixa de bombons
per tant
és un regal
també
doncs
vaja
que fa il·lusió
no?
sempre
que et regalin
bombons
i bé
i trobem xocolata
doncs
no només
amb rajola
amb xocolata
desfeta
sinó
amb els pastissos
amb fondis
amb galetes
també
hi ha cuina
que es fa servir
xocolata
per tant
la xocolata
la trobem
a tot arreu
també tenim
aquí a Catalunya
molt típic
la mona de Pasqua
amb els ous de Pasqua
tot això
és xocolata
a l'arbre de Nadal
també hi posem
garlandes
i coses
de xocolata
bé
vull dir que la tenim
envoltant-nos
per tot arreu
llavors
per què passa això?
doncs bé
la xocolata
té moltes qualitats
tant
per la salut
que cada vegada
estan demostrant
més estudis
que la xocolata
és molt saludable
especialment
o sigui
el que és saludable
de la xocolata
és el cacau
i per tant
quan parlem de xocolata
saludable
és aquella xocolata
que té un tant per cent
de cacau
elevat
superior al 60%
superior al 60%
les xocolates
amb llet
tot això
a part de ser
són bones
però
si estem parlant
de xocolata saludable
no estem parlant
d'aquest xocolata
és un invent
és un invent
que van fer
els suïssos
això de posar xocolata
aillet a la xocolata
per treure-li
l'amargor
que té el cacau
perquè la nostra societat
associem amargor
amb cosa feta malbé
i per tant
el que hem mirat
és de
dissimular
aquesta amargor
i
bueno
doncs
tenint ja
la nostra xocolata
doncs
els metges
ens diuen
doncs
que
té
o sigui
la xocolata
indueix a la producció
d'unes endorfines
que són uns estimulants
del cervell
que són
els que ens donen
aquesta sensació
de plaer
i de benestar
però
per altra banda
doncs
és molt rica
en antioxidants
en polifenols
que
doncs
evita
doncs
que es desenvolupin
processos
inflamatoris
és rica
en ferro
és diurètica
vull dir que
té
la substància
la teobromina
doncs
que és estimulant
no pararia
de dir
qualitats
de la xocolata
i del cacau
vull dir que
em va sorprendre
aquest informe
que deia
investigadors del clínic
detecten
que l'aliment
redueix
l'aliment
es refereix
al cacau
el cacau
redueix
la hipertensió
i els nivells
de colesterol
diu
els efectes saludables
s'obtenen
consumint
diàriament
xocolata
amb més del 60%
de puresa
sí, sí
és això
a mi m'a sorprendre
perquè no sabia tant
que s'havia de prendre
diàriament
i el 60%
de puresa
jo vull destacar
o comentar
un parell de coses
una que ja l'has dit
tu Mercè
que no és tota la xocolata
és la xocolata
d'una puresa
i d'una qualitat
també
tot s'ha de dir
perquè
exacte
vull dir
que no
tot és xocolata
saludable
espera
jo no et dic bona
perquè de gust
pot estar bona
però
si parlem de xocolata
com a un aliment
saludable
ha de ser
un xocolata
doncs
amb un tant percent
de cacau
elevat
i després
un altre coset
o un detall
que he descobert
fa molt poquet
i que
bueno
quan ho vaig saber
vaig dir
ep
vigila amb això
i és l'efecte que té
i que és tot el contrari
en certs animals
com en els gossos
per exemple
la teobromina
de la que ara
comentava
o si no ho dic jo
que també surt en aquest article
és un varí
és un varí pels gossos
jo no ho sabia
i visc amb dues gossetes
jo no dic que tinc gossos
sinó que visc amb ella
i els donava trossets de xocolata
fins que vaig llegir
ahi va
i es veu que és
terrible
pot ser mortal
igual que a nosaltres
ens estimula el sistema nerviós
amb elles també
però d'una manera completament negativa
amb elles
o amb elles
per tant
ho dic perquè
de vegades tenim la tendència
de dir
bueno
els donem de tot
el que nosaltres mengem
jo els dono pràcticament de tot
però és curiós
però la xocolata
no
mai
ni un trosset
ni un glupet
vull dir
eviteu
perquè pot ser molt perjudicial
veritablement per ella
sobretot si són gossos petits
que els afecta molt més
clar
per la mida que tenen
bueno
doncs això
continuem
bueno
jo penso que seria interessant
que ens expliquessis
la història de la teva granja
sí
sí
sí
i tant
i tant
que és molt interessant
explica una mica
i llarga
a veure
la història de la meva granja
o sigui
la història
de la família Piader
en la granja
on estem ara
remunta
de l'any 1900
o 1890
i quasi 1900
del començament
perdó
de la mateixa data
que el començament
del cinema
aquí alguna coincidència
hi hauríem d'estudiar
doncs
quan el meu
besavi
era un jove
molt espavilat
en aquell moment
venia de
pagès
i a veure
li van aconsellar
que anés a Barcelona
vull dir
perquè a pagès
no
no podria desenvolupar
tot el que li veien
les qualitats
que li veien
amb ell
i se'n va anar a Barcelona
va anar a parar
al carrer Xuclar
que li van dir
per anar a treballar
amb una carboneria
que hi havia
al carrer Xuclar
quan va arribar
al carrer Xuclar
que és on hi ha
la granja
va veure que no hi havia
cap carboneria
i hi havia
una lleteria
per allà propi
i va entrar allà
dient que buscava feina
vull dir que
va ser ben bé
una casualitat
quan va anar
per allà
en aquell moment
doncs
hi havia una senyora
vídua
bastant gran
que portava la lleteria
li va dir
que l'únic
que li podia donar
esmenjar
Rafael la coma
que l'únic
que li podia donar
esmenjar
no li podia donar sou
bé
això passava
el 1900
i el 1904
ell ja
lloga
el local
perquè
perquè veieu
el procés
perquè és molt llarg
i van passar moltes coses
però una persona
que de vendre
els dos litros
de llet
que podien vendre allà
anava a comprar
molta més llet
a la central receptora
que hi havia a Barcelona
anava a buscar la llet
en comprava més del compte
llavors
tota la que sobrava
feia servir-la
per fer mantegues
per fer matós
per fer nat
i va començar
a elaborar productes
que en aquella època
a la lleteria
evidentment
la llet
anava a buscar
el patricó de llet
i ja està
i bé
i a partir d'aquí
doncs
bueno
com es va inventar
el cacaulat
perquè sé que sou vosaltres
bueno clar
estem al 1904
el cacaulat
va ser el 1931
que has fet un salt
en el temps
ara Joan
una cosa
no home
mentrestant
a veure
ell cada vegada
treballa
amb més quantitat
de llet
no ha volgut mai
tenir vaques
ell
com a les vaqueries
de Barcelona
que tenien la vaca
darrere
però per qüestions
de ja
de salubritat
i de higiene
no havia volgut mai
tenir vaques allà
i a la que va poder
va fer-se la seva granja
a Cardedeu
i també aleshores
al carrer Xuclar
penseu que li arribaven
3.000 litres
de llet diaris
amb gerres
de tota la comarca
de tot arreu
li arribava llet
que el carrer Xuclar
és un carrer molt petit
i la granja nostra
és un lloc molt petit
i evidentment
va necessitar tenir
doncs un lloc més gran
i ell
amb altres lleters
que hi havia
en aquell moment
a la ciutat
van crear
la fàbrica
Letona
com
una fàbrica
on
fos una gran
receptora de llet
on es pogués
ja higienitzar
la llet
on en èpoques
de molta producció
s'hi poguessin
elaborar
doncs hi ha productes
com va ser
la llet condensada
en el mateix lloc
que està ara
la fàbrica Letona
no
o sigui
va començar
el mateix
el carrer Pujades
que és el Poblenou
la primera fàbrica
va ser el carrer Pujades
número 5
després va passar
el carrer Pujades
una mica més enllà
i ara ja no existeix
res allà
hi ha com
el que seria
com es diria
l'edifici
l'edifici
no sé si l'han tirat
jo sé que l'havien de tirar
perquè ja se l'havien venut
jo l'he vist passant
que hi havia ja
el cartell de Letona
encara hi és
però ja no funciona
no, no, no
d'acord
i bé
i allà a Letona
doncs clar
cada vegada
doncs volien
elaborar més productes
van començar
a fer llets
llets vegetals
per la llet
gent que no
no digeria la lactosa
llet vitaminades
pels nens
llet
pels que
patien
del fetge
vull dir que
coses que ara
n'hi ha moltes
a aquella època
ja van començar
a fer-se
i
i bé
aleshores
se n'anaven
a viatjar
per Europa
el meu besavi
que no tenia
massa cultura
vull dir
era una cultura
molt elemental
el seu fill
un dels seus fills
el gran
el meu avi
es va quedar
com a cap
dels negocis
allà
a la granja
a la granja
a la granja
a les botigues
que també van anar
obrint
i el segon fill
va estudiar
doncs
pèrit
industrial
i amb ell
se n'anava
per tota Europa
a veure doncs
com funcionaven
tant les granges
de bestiar
a Europa
com les fàbriques
elaboradores
de llet
i bé
anant
a parar
el cacaulat
van fer un viatge
a Hongria
i
en una fira
de mostres
d'aquestes
els van
convidar
a una festa
que hi havia allà
en un casament
dels organitzadors
de la fira
i després
de la festa
al vespre
els van
els van servir
una llet
una beguda fresca
amb cacau
clar
això
era una cosa
nova
totalment nova
aquí la xocolata
era la xocolata
desfeta
desfeta
i no es coneixia res més
amb la peculiaritat
que en aquell moment
de la llet
gairebé tota
la que no es prenia
com a llet
es desnetava
per fer mantegues
nates
i el que és la llet
desnetada
es llançava
bé
no es llançava
la portaven
de menjar els porcs
o el bestiar
però era un subproducte
i llavors
van pensar
un producte nou
en el qual
la llet desnetada
que és saludable
però que ningú la vol
es pot aprofitar
de posar cacau
amb llet desnetada
aprofitaven
una gran merma
de la llet
i bé
i a partir d'aquí
doncs
va sorgir
el cacaulat
i és un dels productes
doncs
que ha arribat
fins ara
amb molt d'èxit
sí, sí
i tant
continuar
tothom demanant
cacaulat
per això
per fer una alternativa
a altres coses
del cafè
o bueno
alternativa
a més és que
és un producte
que la gent
se'l fa seu
i el cacaulat
tothom té el seu record
oh és que jo
prenia cacaulat
quan anava aquí
o jo
per esmorzar
en cacaulat
tothom t'explica
la seva història
jo conec
una persona
addicta al cacaulat
això està estudiat
l'addicció
al cacaulat
no ho pregunto
perquè
és veritat
però al mateix temps
és una cosa
molt catalana
en alguna mesura
perquè jo a vegades
he anat a altres llocs
d'Espanya
sobretot a Canàries
i no
això canviarà
en poc temps
perquè ara
els actuals
amos
de la marca
cacaulat
que són
una empresa
que tenen
Coca-Cola
i Damm
estan sortint
a tot el món
ara estan ja
arribant a Xile
als Estats Units
a Europa
suposo que
així com altres
que van
quedar-se
la marca
fa uns anys
es van dedicar
a fer
xocolatines
cacaulat
i
bastanta tonteria
cacaulat
que no tenia res
a veure amb el producte
doncs aquests
s'han dedicat
només
a fer
el cacaulat
d'autèntic
i a sortir
a fora
a l'exterior
molt bé
i he vist també
que avui
jo he vist a casa
hi havia cacaulat
amb estèvia
o sigui sense sucre
sí
ara hem tret
un cacaulat
sense calories
i sense lactosa
cosa que també
és molt important
perquè actualment
cada vegada més
ens trobem
amb gent
intolerant
a la lactosa
i en canvi
és un producte
que
tot i que és llet
no porta lactosa
i és molt bo
l'altra cosa
que per mi
és curiós
és que cada vegada
que vaig a Granja
Esbillader
al carrer Xuclar
em trobo una llet
d'estrangers
immens
que vull dir
que vol dir
que ha sortit
a moltes
bueno
perquè
a veure
no deixem de ser
un local
tradicional
de Barcelona
que ja no en quedem
gaires
de tants anys
d'alimentació
i que
bueno
portem tants anys
que als estrangers
els agrada molt
anar als llocs
i a veure
i evidentment
el que fem
ho devem fer bé
perquè els agrada molt
tot el que és xocolata
i llet
i derivats
i tots els productes
que elaborem
doncs bueno
els agrada molt
els americans
es tornen bojos
de pensar
que una mateixa família
pugui estar
cinc generacions
perquè clar
amb ells
això no
ho coneixen
no és habitual
però bé
en general
clar
clar
és la meitat
de la seva història
com a país
vull dir
més de cent anys
és a dir
que és impressionant
clar
deuen al·lucinar
com tu dius
tenim la sort
que nosaltres tenim
o sigui
ara hem introduït
el que és el públic turista
però
també per sort
la gent d'aquí
és tradicional
algun dia a l'any
venir
a menjar xocolata
vull dir que no
així com a alguns llocs
quan els turistes
han arribat
la gent d'aquí
ha deixat d'anar-hi
ja
per sort
no és el nostre cas
jo llegint aquest informe
que era espectacular
perquè deia que
dues de les més recents
investigacions
que han desenvolupat
l'Hospital Clínic de Barcelona
i han participat
mig centenar de voluntaris
amb risc cardiovascular
durant tres mesos
els han fet prova
i han descobert
que els hi baixa
el colesterol
que els hi baixa
la pressió
que els hi puja
el colesterol bo
també
llavors jo penso
qui recomana
doncs
de prendre cada dia
una mica de xocolata
pels oients
que ens escolten
què seria recomanable
que la gent prengués
cada dia
a veure
jo he sentit a dir
que fins a 60 grams
de xocolata
cada dia
però això és molt
jo penso
que amb una rajoleta
amb vin de xocolata
podrien ser 20 grams
30 grams
com a molt de xocolata
al dia
és saludable
i que sigui per sobre
de 60%
això sempre
sempre
clar com més cacau té
més amarg
és el xocolata
per tant
no a tothom li agrada
ja
però
per exemple
una xocolata
del 70%
de cacau
és una xocolata
molt bona
i
i penso
que ja està bé
i avui dia
qualsevol supermercat
tu pots trobar
xocolata
superior
al 70%
home a veure
xocolata
d'una marca
determinada
es l'é
sí
a veure
una xocolata
que et posi
que té el 70%
de cacau
és que té el 70%
de cacau
ara
tot i així
també hi ha
moltes qualitats
de la xocolata
si trobes
una xocolata
que diu
el 70%
de cacau
però és
molt econòmica
dubteria
ja
vull dir
perquè era la
perquè aquest cacau
segueix arribant
d'amèrica
perquè el cacau
va ser un invent
americà
sí
però jo segueixo
important
nosaltres seguim
important el cacau
amb sacs
el que passa
que ja importem
el cacau
amb pols
diguem-ne
ja no
no comprem
el gra
sinó ja
amb tot el procés
d'haver fet
el cacau
perquè antigament
es comprava el cacau
i el procés
es feia aquí
nosaltres aquí
a casa nostra
el cacau
directament no
sempre ha sigut
a través
d'importadors
de cacau
ja
importadors
nacionals
grans importadors
i a qualsevol
lloc de Sud-amèrica
es feia el cacau
o hi havia
algun lloc
en particular
no especialment
al Centre-amèrica
Centre-amèrica
sí
pel clima
sí
a Àfrica
també hi ha
unes zones
que es fa cacau
i bé
a veure
i a més
una xocolata
normalment
sempre és
amb barreges
de diferents
tipus de cacau
ja
i llavors
les diferències
que pots trobar
amb la xocolata
depèn molt
de la barreja
que han fet
de la barreja
que han fet
vale
perquè a veure
els ingredients
de la xocolata
és cacau
mantega de cacau
sucre
i
i una mica
de canyella
o
res més
vale
vale
i aquests cacau
és que jo he arribat
a prendre
a Mercè
i Joan
he arribat a prendre
cacau
bueno
xocolata
que ja no és xocolata
que és només
pasta de cacau
això
és massa exagerat
o això també
ho feu vosaltres
no
no
no no no
però
a veure
la pasta de cacau
la pasta de cacau
ben tret
la mantega
de cacau
i només
es pres
la pasta
del cacau
sí sí
hi ha
diguéssim
on tauletes
també
allò
en forma
com si fos
xocolata normal
bueno
però
per exemple
aquesta és
que diu
el 99%
de cacau
99%
i 100%
fins i tot
en un lloc
que
bueno
puc dir el nom
però bueno
ara per no fer competència
a l'aranja via D
no comentaré
però sí sí
es troben
no sé
això com ho veus tu
això és massa exagerat
o
a veure
per saludable no
no eh
per la salut no
d'acord
el que passa
que pel gust
que estem acostumats
nosaltres
és una miqueta xul
és massa
jo realment
a mi m'agrada molt
la xocolata
m'agrada molt
la xocolata negra
però
de més del 80%
de cacau
no més agradable
el meu paladar
i aquesta que ens has portat
per fer una mica d'enveix
a Alba
que no ha pogut venir
i a Jaume
i a Carme
i a la resta
que era boníssima
que era boníssima
bueno era
encara queda una miqueta
jo estic aquí llepant-me els dits
i jo us dic una cosa
jo miro des de fa temps
no prendre sucre
ni res
però és que aquesta
no em resulta gens dolça
vull dir
està molt ben equilibrada
és una xocolata negra
així
ben pastosa
perquè està desfeta
explica'ns una mica
si hi ha tall de curiositat
com heu elaborat aquesta
xocolata concretament
a veure
aquesta xocolata
nosaltres comprem
el cacau en pols
i barregem
una mica de sucre
el suficient
doncs
perquè tingui aquest gust
que no sigui desagradable
hi posem una mica
de maïcena
perdó
bueno
de farina de blat de moro
i una mica de canyella
i res més
una mica per espessa
i una mica per donar
i a veure
i a l'olla
a fer xup xup
eh
i amb aigua
sempre amb aigua
mai amb llet
clar
m'ha fet gràcia
especialment
el fet que
aquesta la introducció
que feu
de la història
que tu l'has explicat
la resumí
de meravella
veia
de la granja viader
que pot buscar qui vulgui
a la pàgina web
granjaviader.cat
doncs
es parla també
perdoneu
es parla també
de que
bueno
de que si anem a la granja
doncs podem
seure a les taules
de marbre
eh
que això també s'ha de dir
que és una cosa molt agradable
on van estar segurs
doncs
persones
ja personatges
no?
com a mossèn Cinto Verdaguer
o Santiago Ursinola
Pablo Picasso
vull dir que
clar
dintre d'aquest ambient
no?
d'una època
doncs allà va anar
o ha anat passant
tothom
com qui diu m'imagino
aquestes són persones
que van passar
en aquell moment
ja fa
ja fa molt de temps
però han continuat passant
gent famosa també
teníeu alguna anècdota
d'aquest estil
o actors
fins i tot
o directors
ja que estem parlant de cinema
o polítics
o el que tu recordis
a casa s'han arribat
a filmar
algunes pel·lícules
eh
què passa que
de poca
de poca
transcendència
però han vingut
a filmar pel·lícules
han vingut a filmar
anuncis
i bueno
de gent a casa
pensa que també
estem al voltant
tenim el Liceu a prop
tenim
la Rambla
que està allà mateix
clar
tenim teatres
tota la gent de teatre
moltes tardes
doncs venen a
aprenar
abans d'anar al teatre
el Josep Maria Flotats
quan tenia la companyia
allà al Poligrama
sempre estaven a casa
fins i tot
quan van fer una obra de teatre
el
com es deia
aquella del malalt
imaginari
no era el malalt imaginari
però es deia
que ell està malalt
que ell està malalt al llit
bueno
doncs cada dia
ens feia preparar
un combinat
d'iogurt
amb cafè
no sé què
que assemblés
el medicament
que li donaven
a l'hospital
i bueno
i es va crear
una relació
molt maca
entre nosaltres
clar
el que passa
és que sou vosaltres
més famosos
que qualsevol
que vingui allà
d'actor
és molt modest
és molt humil
bueno
per això ho dic jo
per això ho dic jo
perquè ja m'estic imaginant
molt bé
molt bé
i llavors
bueno
podríem comentar
les pel·lícules
jo s'ha de confessar
que com que sabia
que vindria la Mercè
he vist
Xocolat
de l'Hansstrom
que és una pel·lícula
del 2000
he vist
Gracias por el Xocolates
l'he vista
de l'any 2000 també
curiosament
del mateix any
he vist
el moderno Sherlock Holmes
del Buster Keaton
de l'any 1924
perquè hi ha un moment
que hi ha una referència
a la Xocolata
i després m'ha fet
molta gràcia
la volia veure
tota sencera
aquest matí
però no he pogut
perquè ja sabeu
que havia d'anar al cine
a veure l'estrena
Forrest Gump
perquè a Forrest Gump
hi ha una famosa
frase del principi
que diu
ella s'asseu allà
i diu
treu la caixa de bombons
li mostra a la noia
i li diu
la meva mare
sempre deia
que la vida
és com una caixa de bombons
diu
nunca sabes
lo que te va a tocar
llavors
aquest matí
amb una gent
que estava per casa
que ha vingut
els hi comentàvem
que tothom se'n recordava
d'aquesta frase
que és una frase
que ha quedat
diríem
en la història
perquè tothom ha vist
la pel·lícula
jo no he vist
la pel·lícula
però també conec
la frase
imagineu-vos
és una pel·lícula
jo de totes les que he vist
potser et diria
que la que més m'ha agradat
és Forrest Gump
és a dir
la que sembla
però ja saps
que els meus gustos
van
per una altra banda
passa res
ara que comentes això
de Forrest Gump
si us sembla bé
comento una mica
la participació
de diferents persones
en l'esdeveniment aquest
que estem fent
des del començament
de temporada
cada setmana
que estem organitzant
precisament perquè
la gent participi
i ens diguin
pel·lícules
o ens donin l'opinió
del que pensen
del tema
o de la pel·lícula
de la que parlem
i en aquest cas
tenim unes quantes opinions
força interessants
i algunes aportacions
de persones
que ens donen
noms de pel·lícules
i diuen
per què els agraden tant
i fins i tot us comentaré
al final
a l'acabar aquest comentari
sobre el que ha dit
la gent aquí
a l'esdeveniment
a l'evento de Facebook
també una conversa
que he tingut
aquest migdia
parlant del tema
amb dos companys de feina
perquè han sortit
també pel·lícules
que potser si no
no sortirien
Mireu la Irene Nubiala
que és una noia de Saragossa
que havia vingut
alguna vegada
en algun programa de ràdio
doncs comenta
això
la que hem posat
al començament
Charlie i la fàbrica
de xocolat
la de Tim Burton
que ella diu
és molt
molt vigorosa
aquesta dona
i sempre fa comentaris
molt sucosos
i parlant de la xocolata
encara més
diu
sueño con esos ríos
de xocolat
i acaba dient
allò és el que ella
que ella pensa
ja li hem dit
des del programa
que esmentaríem això
Aitor Krul
que és un company
de feines
que ha estat aquí
alguna vegada
precisament esmenta
aquesta frase
que tu deies
de Forrest Gump
la vida
poden ser
com una caja
de bombons
i punts suspensius
i ja també
li hem comentat
que esmentaria
una pel·lícula
que segurament
no sortiria
si no
l'hagués esmentat
Xavier Sánchez
Kerra
que és un actor
de Cerdanyola
que té un munt de projectes
actors i productors
i productor
també
i que és un habitual
també
dels panorames de cinema
del grup aquest
de programa
que fem
amb diferents emissores
comenta
atenció
perquè això
sobretot a tu
Joan
que ets cinefil
de Pro
doncs et farà gràcia
esmenta
la gran buf
de Marco Ferreri
i la Mercè
també diu
que sí
fa molts anys
el Marco Ferreri
amb guió
de Rafael Azcona
i amb aquell
tiberi
interminable
i destructiu
apocalíptic
pràcticament
que es fa
en aquesta pel·lícula
doncs arriba el moment
en què també es menja
xocolata
inevitablement
llavors ell diu
que
bueno
que parla
de l'edonisme
d'un esmorzar
amb xocolata
i bioix
i després explica
concretament
jo no recordo
aquesta escena
però la veritat
és que valdria la pena
revisitar la pel·lícula
només per veure això
ell diu
que el que passa
a la pel·lícula
és més aviat
a prop de la imagineria
del Marquès de Sade
per tot aquest component
que té
de sadisme
la pel·lícula
i que
l'escena
en què apareix
la xocolata
concretament
ell explica
és quan
el burgès
afeminiat
i misògin
que interpreta
Michel Piccoli
doncs
tira xocolata
desfeta
sobre una noia jove
completament
despullada
nua
i mentre
aquesta balla
i ell va repetint
el cos de la dona
és
vanitat
perquè
ens fem una idea
del tipus de pel·lícula
de la que estem parlant
i de què la xocolata
s'ha utilitzat
també
amb això
bueno
aquestes són
les intervencions
així més importants
més significatives
jo també
recordava una escena
en la qual
la xocolata
una xocolatina
concretament
un trosset de xocolata
té una importància especial
i és en aquella pel·lícula
de los Monty Python
que es diu
El sentit de la vida
que no sé si recordeu
en la que hi ha un personatge
que està
és una pel·lícula
episodica
en la qual
passen moltes coses diferents
des del començament
en el qual
hi ha uns empleats
d'una empresa
d'assegurança
que decideixen
que el tipus de vida
que porten
no els agrada
agafen l'edifici
on van
munten un vaixell
amb l'edifici
i marxen per la ciutat
amb el vaixell aquest
vull dir
ja comença
la pel·lícula així
doncs hi ha un moment
en què
una altra persona
un personatge
està atipant-se
un tipus
la gran buf
menjant
menjant
separat
va creixent
la seva mida
i bueno
fa la impressió
que explotarà
però llavors
hi ha una altra persona
que li diu
menja't aquesta xocolatina
aquest trosset de xocolata
i ell diu
no, no, xocolata
no
al final se la menja
i és el que li fa explotar
i veritablement explota
i se li veuen allà
el fetge
la d'allò per allà voltant
i d'una envolt
una escena una miqueta
així gore
escatològica
però força interessant
i parlant
avui amb dos companys de feina
un d'ells
una companya
esmentava
fresa i xocolata
que és una pel·lícula
veritablement
estupenda
boníssima
amb el Jorge Perugorria
cubana
i que ell fa
d'homosexual
i veritablement
amb una sensibilitat
extraordinària
molt bona
i que s'ha de recomanar
s'ha de recomanar
i a tal ja
ja la deixo a Mercè
perquè jo què sé
perquè descansés una miqueta
perquè si no la fem parlar
segons com massa
i el convidem després
bueno tenim xocolata
per acabar el programa
i recuperar-nos
però
també l'altra companya
em feia una referència
així i a més
una mica jocosa
la riure que deia
bueno també s'hauria de parlar
d'altre tipus de xocolata
la xocolata del tipus
de bajar al moro
i tal
aquesta xocolata
que no és xocolata pròpiament
però que ja sabem
a què ens referim
i bueno
amb aquest comentari
així una mica irònic
hi ha dos o tres pel·lícules
també
que es poden recomanar
que estan lligades
d'alguna manera
al xocolata
una és com
Agua per al xocolata
de l'Alfonso Arau
que és una bona pel·lícula
i novel·la de Laura Esquivel
i novel·la de Laura Esquivel
molt bona
que està basada
la pel·lícula
justament amb la novel·la
que era d'aquell moment
la seva dona
la Laura Esquivel
una altra també
que s'assemblaria
a la Gran Bufo
s'assemblaria a aquestes pel·lícules
que aparentment
parlen del menjar
i en realitat
també toquen al xocolata
que és el festín de Bebet
no sé si la coneixeu
o la recordeu
però res a veure
amb la Gran Bufo
no, no, no
té més agrada
amb el xocolat
o sigui
és la pel·lícula
d'una cuinera
em sembla que és del segle XIX
no
anterior
de la Revolució Francesa
ella marxa de París
perquè la volen
pelar
la volen acusar
és veritat
és veritat
i me'n recordo
no la tinc fresca
però me'n recordo
que em va impressionar
perquè és aquesta dona
que sent el tema de la cuina
com una cosa vital seva
i se'n va
em sembla que va parar
a un país nòrdic
no recordo
sí, a l'Escandina
o a Dinamarca
un d'aquests
i allà comença
tot el que ella ha après
amb una gent metodista
amb una gent
que no
que no vol saber
res dels plaers
de la vida
ni res
i els prepara
això
els hi prepara
que ens menjàs
i bueno
a l'any moment
que queden
absolutament descol·locats
i hi ha
molt
bueno
no sé
em sembla que més o menys
les hem dit
les més importants
el cebo també està bé
perquè es fa servir
el xocolata
com una forma
de treure la nena
és a dir
doncs
si us recordeu
la famosa pel·lícula espanyola
de l'Isao Bach
de 1956
és una pel·lícula
impressionant
impressionant
segurament la millor
cinema negre
espanyola
molt ben feta
molt ben realitzada
és una gran pel·lícula
jo l'he vist
en sembla
dos o tres vegades
i cada vegada
que l'he vist
he quedat igual
d'en Lluernat
i en moments
s'utilitza la xocolata
com una forma
diríem del dolent
d'engatusar la nena
perquè s'aproximi
doncs
amb ell
jo crec que aquesta seria
una mica
i després hi hauria
el xocolat
que és aquesta
la més
segurament la més famosa
la més popular
la que ha arribat a més gent
que és la del
Lars Hallström
que és la que Mercè
ha escollit
i la que hem posat
com a frontal
com a portada
de l'esdeveniment
a Facebook
que és una imatge
supermaca
de la Julep Binoche
donant-li una xocolatina
al Johnny Depp
i per què t'agrada
tant aquesta pel·lícula
que abans ens deies
Mercè
no, a veure
és que no et sé dir
per què
vull dir que m'hi sento bé
vull dir que és una pel·lícula
que em fa sentir bé
vull dir que no
sí, perquè és molt
molt fantasiosa
molt senzilla
d'alguna manera
jo diria que és una pel·lícula
que és un conte
llavors com un conte
doncs que et fa
que persegueix
que t'hi sentis còmode
no, no hi ha res més
que això
és a dir, no
tot al contrari
que Mercè
i pugui la xocolat
que és un conte també
allò és molt dur
és un conte
però un conte
pervers
d'una duresa
jo no ho sabia
ho vaig averiguar
a mitja pel·lícula
ho vaig parlar un moment
i vaig voler saber
qui havia fet el guió
que era un especialista
que havia treballat
amb el Hitchcock
una nord-americana
especialista
amb cinema negre
amb cinema
diríem
intriga
de misteri
i em va passar una cosa
és a dir
la pel·lícula la trobo
que és l'estil
diríem
del Hitchcock
en el fons
però
amb un estil
molt diferent
o sigui
no és Hitchcock
en el fons
és a dir
la ruta que la història
sí que seria
podia ser Hitchcock
podia ser Hitchcock
i la fa
però té un aire
molt diferent
llavors
a mi em va desconcertar
més aquesta
que els plecos
del Hitchcock
confesso que
em va deixar
realment
està dirigida
pel Clotx Abroll
Clotx Abroll
ja té
algunes vegades
va fer coses
molt estranyes
que no sabies
com agafar-la
però aquesta
jo penso
que és de les millors
seva
amb més precisió
allò que es diu
de vegades
quirúrgica
per analitzar
una classe social
un Hitchcock
a mi em va desconcertar
em va desconcertar
és a dir
jo crec que
explica una miqueta
explica una miqueta
la història
com diu sempre la Carme
que expliquem la història
i quines impressions
et va provocar
perquè tinc curiositat
per saber
comença la cosa
clar
és que
la gent
hi ha una doble vida
a cada personatge
cada personatge
té el que es mostra
i en realitat
vas descobrint
que hi ha
un rerefons
que no és el que mostra
el personatge
per tant
a manera que va avançant
la pel·lícula
descobreixes
que la gent
s'enganya mútuament
els uns als altres
i personatges
que potser pensaves
que eren bons
són dolents
i personatges
que són dolents
són bons
llavors
clar
això és el que et desconcerta
en alguna mesura
però això sí que és veritat
que és una cosa
que també fa el Hitchcock
en alguna mesura
Hitchcock
també fa aquest joc
diríem
en alguna mesura
per mi el problema
la diferència fonamental
jo crec que
que a mi em passa
generacionalment
que estic
aviam
jo el Hitchcock
és un personatge
que sobretot
des del punt de vista
de realització
me l'he estimat
l'he seguit
l'he treballat
el conec
i llavors aquest
el Xabrol
no el conec tant
veig que utilitza
els mateixos ingredients
que utilitza el Hitchcock
però en canvi
en una altra direcció
i clar
com que resulta
que a mi em trenca
els esquemes del Hitchcock
em costa més arribar-hi
tinc la sensació
que a mi
m'hagués sigut més senzill
arribar al fons
de la pel·lícula
amb un esquema
més Hitchcock
m'entens?
o sigui, en canvi
ell fa una cosa diferent
a mi em desconcerta
és a dir
em va agradar molt
la noia jove
em va semblar
que està descoberta
pel Colt Xabrol
era una noia
que era
que no sé com se diu
no me'n recordo
no sé què
l'actriu
és a dir
la noia jove
em va agradar molt
com actuava
els actors
bueno
hi ha la Jabel Rupert
que fa de dolenta
en aquest cas
o fa un personatge
així
doncs
molt
complex
la justiciera
o la justiciera
però
em va semblar
que
a mi em desconcertava
és a dir
vaig acabar la pel·lícula
dient
sí
m'ha agradat
però
hi ha alguna cosa
que no
que no m'acaba de lligar
i no sé ben bé
quina és
que és el que no acaba
per mi
que no acaba de lligar
i crec que si hagués sigut
una pel·lícula
més Hitchcock
sobre de m'estètica
tinc la sensació
que
els americans
en aquest sentit
cuiden molt més
l'estètica
que no pas els francesos
i el Xabrol
tot i que els actors
sí que estan molt bé
i estan molt treballats
i l'estètica
no està tan elaborada
m'agrada molt
el joc que fa
amb la música
és dir
el fet que
hi hagi una confusió
però això és de guió
hi ha una confusió
que si la nena
és filla
o no
o no és filla
del pianista
perquè representa
que és una parella
que han tingut
un nen
i una nena
el mateix dia
i tenen sensació
que s'han equivocat
en l'hospital
i els han donat
equivocadament
llavors
quan són més grans
i la nena també sap
que pot haver passat això
el pare
de l'altre
del nano
és pianista
i ella
també
vocacionalment
és pianista
i llavors
té la sensació
pels gestos
i per les coses
que ella és com
la mare que ha mort
mare que per altra banda
dedueix
que ha matat
la dona actual
és un embolic
aquí
i que a més a més
al final
resulta que
ella intenta matar
també
la filla
i el fill
i clar
llavors resulta que és una cosa
molt hitchconiana
en el fons
de guió
però que està resolt
d'una manera
que a mi
confesso
que no
em desconcerta
o sigui
no sabria opinar
jo no l'havia
no l'hauria catalogat mai
com a hitchconiana
perquè t'estàs explicant
tu això
que el guió
participa
jo la veig més
a veure
i potser això
no sé
pot aportar-te
alguna idea
al que és la pel·lícula
jo la veig més
com una pel·lícula
a prop del que seria
un bunyuel
un
un àngel exterminador
per exemple
és a dir
un espai
completament tancat
també
i saber
el senyor Cooper
seria l'àngel exterminador
és que l'àngel exterminador
si em recordes
no hi ha cap personatge
que sigui
és simplement
el carreró sense sortida
on arriba
on es pot arribar
amb una determinada actuació
amb una determinada forma
de pensament
i d'ideologia
i que allò
com que no té sortida
doncs una manera
o una possibilitat
és quedar-se tancat
i no saber
per què estàs tancat
com passa
l'àngel exterminador
o acabar decidint
que has de ser justiciera
i matar una sèrie de persones
perquè tot quedi equilibrat
i això és el que jo crec
que el Clotx Abrol
en aquesta pel·lícula
retratà
magistralment
jo prefereixo aquesta
personalment
pràcticament
qualsevol pel·lícula
del Hitchcock
però bueno
la meva opinió
sobre Hitchcock
també ja és més o menys sabuda
m'agraden 3 o 4 seves
i la resta
no m'acaben de convèncer
però bueno
molt bé
molt ric
molt ric
el fet que
volem agrair a la Mercè
a la Mercè Casaldemont
Biader
que hagi vingut
al programa
penso que ha estat
molt interessant
sobretot perquè a partir d'ara
començarem a consumir
cada dia
ha estat un plaer
en tots els sentits
en tots els sentits
en el sentit del gust
i per tant
moltes gràcies
i la setmana que ve
farem
la pel·lícula del mes
al club
que és una pel·lícula
fortíssima
pel·lícula religiosa
i pel·lícula
que toca un tema
candent en aquest moment
fins la setmana vinent
gràcies Mercè
bona nit
i gràcies Mercè
bona nit
Solana