Cinema sense condicions.
Bona nit.
Ja som un dimarts més aquí, disposats a parlar de cine, de les coses que hem vist, de les coses que recomanem.
En fi, jo voldria saber, a mesura que vagin arribant els diferents membres del grup,
que veig que estan en aquest moment dispersos per l'estudi fent altres coses,
així que s'incorporin a la taula de l'estudi,
podem saber què han vist, quines coses ens recomanen, què és el que creuen que val la pena de veure, etc.
Us quedeu aquí darrere o vindreu aquí demà?
No, és perquè estan darrere...
Mig, mig, mig, mig, mig.
Bé, ho dic perquè si comencem més o menys a parlar podem fer-ho també d'aquesta manera,
és a dir, ells estan darrere els vidres intentant controlar, suposo, el so, la qualitat, etc., els micròfons, etc.
Per tant, bueno, heu vist coses noves? Heu vist pel·lícules noves o no?
Sí, jo vaig anar a veure la de Nuestros Amantes.
Ah, explica'ns.
Sí, aviam, és una comèdia romàntica, l'únic que intenta ser una mica diferent.
Primer començaré, és del Mi Àngel la mata,
i són les actuacions que jo crec que també bastant estel·lars, no?,
de l'Eduardo Noriega, Michel Gené, Féle Martínez, Amaya Salamanca i Gabino Diego, així com a destacats,
que vindrien a ser una mica la història de dues persones que es troben de forma casual a una biblioteca
i com desenvolupen una mena de relació, però molt diferent a la que tenien amb les seves exparelles,
que són com les parelles que tenien més distància, que ja ho han deixat.
M'agrada molt, Pol i Joan, estem aquí els tres de moment, el Joan, el Pol, Digle i Francesc Aguilar,
m'agrada molt com defineix la pel·lícula David Tomàs, que diu que és una comèdia semàntica.
M'encanta, m'encanta.
Sí, per què? Per què? Semàntica?
Bé, és que quan la vam veure vam aprofitar per entrevistar justament el director
i, llavors, quan ho parlàvem, ell deia que com a inspiració, i es nota bastant quan veus la pel·lícula,
com a inspiració hi ha molt el cinema de la comèdia del diàleg de Woody Allen, no?,
que precisament la setmana passada parlàvem de la comèdia i dels tipus de comèdia,
doncs és una comèdia que sí que absorbeix bastant aquest tipus d'humor,
diguem-ne intel·ligent, però que són converses de teva-meva, no?,
diguéssim, que un personatge diu una frase i l'altre li retorna amb cert sarcasme.
O sigui, és una pel·lícula molt que els dos personatges protagonistes,
el Noriega i la Gené, són personatges que jo crec que,
com que ho han passat malament amb les seves exparelles,
s'han tornat ja no a aquest punt de fred, sinó al punt de, això,
irònics, sarcàstics, entre ells.
Llavors, arriba un punt que jo crec que la comèdia és bona,
perquè és molt diferent a les típiques comèdies romàntiques que estem acostumats,
tot i que potser és una mica irregular durant tota la pel·lícula.
Hi havia un moment que dius, és que m'estàs explicant tot el rato el mateix
i no sé jo si aguantar una pel·li així durant quasi una hora, tres, quarts.
Però bueno, era una proposta interessant.
A part que comença amb una estètica molt diferent,
que també, que tampoc aguanta durant tota la pel·lícula,
però que era, no sé si heu vist la de requisitos per ser una persona normal.
Sí, jo sí.
És una estètica així una mica d'imatges de textos sobreposats i...
A mi aquesta pel·lícula, requisitos, m'ha semblat una excel·lent pel·lícula, eh?
És a dir, ser la primera pel·lícula...
Sí, sí, requisitos, sí, sí.
És millor que aquesta o és igual o...?
Aviam, són molt diferents, jo crec, perquè les dues van anar a Màlaga,
el que passa és que, per exemple, requisitos sí que es van dur premi.
Però ho feia fa dos anys de requisitos.
Sí, bueno, va guanyar, va guanyar, va guanyar.
És una proposta, requisitos, diferent en quant al cinema espanyol,
però una proposta bastant semblant la podem trobar aquí, aquí també.
És un joc estètic, és un joc de plans, és un joc d'interpretacions.
De fet, requisitos juga molt amb unes interpretacions bastant tretes de Vincent Anderson.
I Barcelona ni d'hivern no seria també la mateixa línia?
No, perquè Barcelona i d'hivern jugaria més precisament en el blockbuster,
en el blockbuster americà que podria ser el Love Actual,
que és la base, una mica, que té el Dani de l'Orden.
El que passa és que requisitos sí que juga més a aquesta estètica
que també hi ha una pel·li, per exemple, que es diu Jovian Alocada,
que la vaig comentar fa temps aquí,
que és una noia que té un bloc i va explicant la seva trajectòria
des que, diguéssim, descobreix el sexe i això,
ho fan tot en una pel·lícula, com que és de blocs,
ho fan a partir de superposició de text,
o sigui, tot un llenguatge més...
Hauries d'explicar una mica,
perquè els oients que ens estan escoltant
potser no saben, quan dius blocs, què vols dir exactament.
Millor que ho expliquis perquè...
Quan dic, perdona?
Blocs.
Blockbuster.
Sí.
Ah, blockbuster.
Blockbuster, això és una altra cosa.
Jo diria, home, però en el moment que has dit blockbuster,
has dit blocs i tal.
Vull dir que penso que els nostres oïdors,
com que no són tan...
Escolta, abans que ho expliqui el Pol això que dius,
està molt bé sempre fer una mica de semàntica,
del cinema.
I de didàctica.
I de didàctica.
No hem dit allò de...
Tindrem tres parts avui...
Sí, perquè com que es veia allà...
Exacte.
M'he vingut aquí, eh?
Fa molt de temps que no estava aquí.
Hola, Pol, què tal?
Sí, sí, estic jo al darrere dels vidres.
En el que és darrere dels vidres, etcètera,
tenim el Pol, cosa que no era habitual,
i en canvi el Francesc,
que sempre està darrere dels vidres,
controlant-ho tot allà...
Avui està lliure.
Avui està lliure, avui està a l'estudi.
Ara portaré gazpatxo i tot.
Perquè estic feliç d'estar amb el Pol allà.
Bueno, si vols que fem l'entrada habitual,
com sempre, farem tres parts o dos parts,
bàsicament, amb aquest programa.
Una primera part que parlaríem...
No sé si el Jaume vindrà, suposo que sí.
La Carme, en principi, no podia venir.
A no sé que a última hora ho hagi arreglat,
no podia venir.
I des de Berlín, l'Antoni Villarón
em diu que està superocupat
i que tampoc estarà,
que té feina allà a Berlín
i que està a Berlín
i que ja vindrà un altre dia.
Per tant,
com sempre,
farem dues parts, bàsicament,
del programa.
Una primera part que farem
aquests comentaris
que havia començat a fer a través del Pol,
és a dir,
les pel·lícules que hem vist,
les pel·lícules que,
que en principi,
semblen interessants, etcètera, etcètera.
I una segona part,
que avui tocaria la pel·lícula del mes,
que no l'havíem vist pràcticament,
només en sembla alguna persona,
a més no l'havíem vista.
Ens va sugerir,
algú va sugerir
que veiéssim la pel·lícula
del Marc Creuet
que es diu
el rei Borni
i l'hem vista,
hem fet els deures.
L'he vista, l'he vista.
I llavors,
la segona part del programa,
doncs,
intentaríem comentar
aquesta pel·lícula extensament,
doncs,
bueno,
pros i contres que tingui,
avantatges, inconvenients,
etcètera, etcètera.
Però tornem una mica
al que estàvem parlant,
que era la comparació
entre aquesta,
les dues que més o menys
has citat tu.
Sí, bueno,
més que res,
com per dir alguna cosa,
dues pel·lícules
no semblants
en quant a tot contingut,
sinó potser
en què són dues pel·lícules espanyoles
que parlen sobre
una relació amorosa
entre dues persones
que a priori
són molt diferents
a el que es presenta
a la societat de normal.
És a dir,
a requisitos
eren dues persones
que elles mateixes
s'identificaven
com a,
no sé com dir-ho,
com a pàries socials,
no sé com dir-ho,
com a...
Com a marginats,
una mica marginats, no?
I per això els complementaven
tot i que des del primer moment
ja veus per on va la història
i tampoc et sorprèn
i el...
És més la forma,
més que el contingut, no?
És la pel·lícula aquesta
el que juga,
la requisitos,
juga amb la forma.
És a dir,
com t'expressa tot això?
La requisitos és l'anterior,
la d'ara,
però tu vols dir, no?
Jo dic,
no, no, no, no.
És a dir, requisitos,
a veure,
pot tenir un bon guió,
un bon diàleg,
però que juga molt amb la forma.
És a dir,
juga amb que sempre
les històries d'amor a Espanya
s'han tractat d'una forma
i aquesta, doncs,
va intentar fer alguna cosa
que es porta molt a fora,
en realitat,
a fora,
a cina europeu,
per exemple,
però que no s'havia dut aquí
potser encara tant
com a alguna cosa comercial.
Llavors,
a Nuestros Amantes
sí que juga bastant
amb que també
són dos personatges
que són això, no?
Com,
entre cometes,
no del tot inadaptats,
perquè no deixa de ser
dos personatges
que el director
ho justifica
més les seves accions
per personatges
que en el seu moment
van patir
amb les seves relacions.
Llavors,
això el justifica,
no?
No és ben bé
com l'altra pel·lícula.
Llavors,
aquí també,
a partir d'això,
es crea,
bueno,
aquesta comèdia
que dius tu,
Francesc,
de la comèdia semàntica,
no?
Que és com una comèdia
basada 100%
en
o
jocs de paraules
o que
o en aquestes
anades tornades
de diàlegs de
una cosa que podríem trobar,
a veure,
més a la lleugera,
no?
Però que podríem trobar
en el cinema
dels Hermanos Marx,
per exemple,
aquests diàlegs
de
vostè m'hi recorda a vostè.
O sigui,
aquestes redundàncies absurdes
i això,
es basa molt en això.
Ens hem quedat
per veure les pendents
per aclarir
en els nostres oïdors
didàcticament
perquè ho entenguin
què vol dir el blockbuster.
El blockbuster
és el que es considerava...
De fet,
els primers blockbusters
considerats així
com a tal
podrien ser ja
Tiburón
o Star Wars,
que són les dues primeres pel·lícules
que van generar
més taquilla,
més...
inclús merchandising.
Això jo crec que és
el que defineix més
un blockbuster.
O sigui,
un blockbuster seria
les típiques pel·lícules
ara mateix
de superherois,
coses que generin
diners en taquilla,
expectació a les xarxes socials
i alhora també
que facin mercat
fora de les sales de cinema.
És a dir...
I tu per què
relacionaves amb aquestes pel·lícules?
Perquè,
per exemple,
és un...
Les comèdies romàntiques
sempre ha sigut,
per norma general,
un gènere
de blockbuster,
o sigui,
de cinema comercial
pur,
en el sentit
que agafes la...
Tu i jo.
Sí,
no,
però agafaves...
O sigui,
hi ha moltes comèdies
que s'estrenen
cada setmana així,
de romàntiques
que sempre acaben així,
no?
però hi havia l'època
de tenir-se un e-mail
o hi havia l'època...
O sigui,
hi ha hagut moltes èpoques
i una era la de Love Factory
que eren aquestes històries...
Es van fer moltes pel·lícules
d'històries paral·leles,
de molts tipus de relacions humanes
diferents
basades molts cops
en l'amor.
Llavors,
a partir d'aquí,
a partir d'un hit,
entre cometes així,
doncs també s'agafa aquí a Espanya
i, per exemple,
Daniel D'Orden fa
la seva versió
personal
de les Barcelones.
Dit d'una altra manera,
seria un producte,
una pel·lícula feta
per cridar l'atenció
al màxim nombre
de gent possible.
Però a l'hora...
Una traducció
més o menys correcta
seria un reventador
de taquilles,
blockbuster,
però a l'hora,
per exemple,
hi ha personatges que...
Perquè sempre el blockbuster
s'ha associat
a la forma,
no?,
a que tot sigui
molt gran dil·loquent,
molt espectacular
o molt per masses,
no?,
el que es diu
el cinema de masses,
però després hi ha autors,
entre cometes,
que han apropat
la figura
aquest del blockbuster,
per exemple,
un del que encara
es considera autor
i que tot i així
fa blockbusters,
en aquest sentit,
seria Christopher Nolan,
que és algú
que ha apropat
un cinema
molt poc comercial,
és a dir,
molt metafísic,
molt de contingut
de personatge
a un públic
de masses
com podia ser
ja amb el Batman
o podia ser...
O sigui,
s'han dinsat
i ara ja
des que ha creat marca
des de
Yaga y Be Memento
i totes aquestes pel·lícules
ja...
Jo, de dues maneres,
em costa una mica
sincerament,
és a dir,
potser per la meva
biografia ja
doncs ja sabeu
que jo tinc molts anyets
i doncs acumulo
doncs la meva
proximitat a la bellesa
o dintre de la bellesa,
no sé,
bellesa d'edat,
és a dir,
em costa una mica
aviam,
identificar,
blockbuster l'identifico
o sigui,
no sé,
amb Pulp Fiction
o l'identifico...
Ostres,
veus,
precisament amb un blockbuster,
o sigui,
Tarantino té també
com Nolan
aquest aspecte
que és tant un cinema
d'autors,
o t'agrada o l'odies,
no hi ha un punt mig de dir,
bueno,
és una pel·li per passar l'estona.
Posem algun exemple clàssic,
un blockbuster seria
Ben-Hur,
per exemple.
Bueno,
Ben-Hur m'encaixa,
Ben-Hur m'encaixa
com a blockbuster.
Dintre del cinema clàssic.
Però dintre del cinema clàssic,
per exemple,
també,
jo ara m'he dit,
no,
però fixo,
m'he equivocat,
jo volia dir
la primera que has dit
Tiburon.
Tiburon és la pel·lícula
de, doncs,
Sí,
d'entreteniment en si.
D'entreteniment que arriba i tal.
Llavors,
jo tinc la sensació
que requisitos
per ser una persona normal
va més enllà d'això.
És a dir,
jo concretament
la trobo una excel·lent pel·lícula,
una pel·lícula amb un guió
molt treballat,
molt elaborat,
que els personatges són consistent,
no són,
no juga amb els efectes aquests
que seria Tiburon,
no juga amb cap moment.
Clar,
clar, exacte.
Per això dic,
no em fixava en que fos un blockbuster,
evidentment,
requisitos.
Estava dient que
gèneres,
o sigui,
pel·lícules com
Love Actualic,
que sí que van ser un blockbuster
en el seu moment,
s'ha apropat aquí a Espanya,
com que tu em preguntes
les Barcelones sí que era el mateix.
Les Barcelones,
nit d'estiu i nit d'hivern,
són pel·lícules
que tenen una estructura
i un guió
basats en diàlegs
i situacions,
com la típica comèdia romàntica,
l'única amb el seu estil
propi del Dani.
De diferents exemples,
són casos diferents
de diversos personatges
que els troben
en situacions diferents,
de fet són una parella
de les lesbianes,
un senyor que busca
la mort de la seva vida,
etcètera,
però que és visat
que això és Love Actualic,
és a dir,
és cert que
és una estructura
que s'ha repetit
moltíssimes vegades,
és a dir,
que no crec que sigui exclusiu
dels blockbusters,
és a dir...
No,
però és...
O sigui,
una cosa és el contingut,
és a dir,
la típica comèdia romàntica,
com ho porta,
i l'altra és la forma,
que sempre ho diem...
La Ben-Hur no t'agrada, això.
Clar,
però perquè Ben-Hur
és una pel·lícula
que anava a ser
el més espectacular
que puguis trobar
i Tiburon,
precisament,
també.
No té res d'això,
no té res de Love Actualic,
o sigui,
no té històries separades,
sinó que és una història...
Clar,
jo el que no estic definint
és que els blockbusters
siguin només comèdies romàntiques,
jo estic dient
que és un cinema de masses,
que no vol dir
que sigui dolent,
jo estic dient només
que és un cinema
que les productores
ja aposten...
És que jo no tinc clar
que les comèdies romàntiques
siguin una cosa
de tantes masses,
no?
Quina és la pel·lícula
tan massiva?
Crepúsculo.
Quina?
Crepúsculo.
Clar,
tot el...
Los ojos de l'ambre.
Crepúsculo,
però hi ha masses
de jovenets,
enormes,
que van a veure...
Des de molts anys
el cinema
que més s'ha consumit
era el de joves,
perquè són els joves
també molts cops
els que van al cinema...
Bueno,
què sé jo,
l'encarnia de la nit
també seria un blockbuster,
llavors,
perquè també
va ser un èxitós,
va ser un èxit brutal.
Però és que no estem...
És que un blockbuster
no estem parlant
que hagi de ser un èxit
rotund.
Precisament,
per això molts cops
les productores
han fet fallida
en pel·lícules,
per exemple,
ara no em ve el cap,
però d'aquesta...
Noé,
per exemple,
eren pel·lícules molt grosses
que després potser
en taquilla
van punxar
el suficient
com perquè es consideressin
que va punxar,
potser va anar bé,
no?
O com la que parlàvem
l'altre dia,
Arma Fatal
va costar uns 7 o 8 milions,
però és que
Escopy Lee
en va costar 85 milions.
Què passa?
Una pel·lícula com aquesta
que potser
per les productores
havia de ser un blockbuster
com a tal,
o sigui,
un èxit de masses
perquè...
per el que sigui
del contingut,
per tots els diners
que van donar
i no va arribar
ni a la meitat.
O sigui,
en si,
un blockbuster
s'hauria considerat això,
un cinema comercial de massa.
És una aposta,
és una aposta.
És una aposta
que se suposa
que hauria de ser segura.
Un Warcraft,
per entendre's,
de la pel·lícula
que s'ha estrenat
aquesta setmana.
Una pel·lícula
que està feta
perquè vagi a veure-la
tot el món possible,
tota la gent
que ha jugat
aquest vídeo,
que jo...
Però clar,
jo tinc la sensació,
és una sensació
molt des de fora
perquè no he vist aquesta
ni a lo millor.
Jo he vist,
no sé,
Tiburón,
he vist Ben Ull
i totes aquestes
grans pel·lícules
que van ser en el seu moment
aquest concepte
de blockbuster
que no acabo
de quadrar bé,
és a dir,
no sé
a quina s'ho podria aplicar
i no es podria aplicar,
però el que jo
estic sugerint
és que requisitos
per ser,
per exemple,
una persona normal
en concret
és una pel·lícula
que jo no la definiria
doncs com a
res de tot això.
Per mi no t'haurà de veure...
Exacte,
per això estic dient
que no,
que intenta fugir
de la...
per exemple,
ni que sigui
de la narració
i l'estètica
de pel·lícules així.
És com dir
Amélie no és un blockbuster,
Amélie és una pel·lícula
que ja s'intentava fer
amb una preisposició
d'autor
que era com molt...
És a dir,
una estètica molt marcada.
Per exemple,
normalment,
per això dèiem
que Kiki
trenca bastant
amb una estructura
com s'ha vist
sempre a Espanya,
em refereixo.
Jo no veig...
I una pel·lícula,
el més complex encara,
Joan,
és que una pel·lícula
que no està feta
com a blockbuster
pot convertir-se
en un blockbuster.
Perquè pot ser
una d'allò
que la gent va
i a veure-ho.
Parlar de blockbuster
parlem d'èxit.
Clar,
un blockbuster
és un...
Ho entendrem tothom.
Que la pel·lícula
com tiburon
va ser un èxit
ja ho tenim tots clar.
Que la pel·lícula
com Ben Ur
va ser un èxit
vam tenir tots clar.
Ara,
dir blockbuster
ens sembla
que és complicat
les coses.
I a més
és com una cosa
que costa,
no?
La pregunta seria
un blockbuster
és un blockbuster?
No,
és que jo
no sé,
és a dir,
em costa aplicar-ho.
Són conceptes
que utilitza
la indústria,
la indústria del cinema
no ho aplica.
Un blockbuster
seria un reventar-lo
de taquilles
però ja de per si,
o sigui,
tu abans
ja ho pots saber
perquè si no
les productors
no deixen anar els diners.
És a dir,
un blockbuster en si
és dir,
vale,
el llibre suec
que ha triomfat
que és un èxit
de masses
que s'ha venut...
Som els hombres
que no mataven
les mogeres
etcètera,
les suecs.
Doncs potser
ho adapten els suecs
i fan una pel·lícula
més de l'estil
d'autor
però després
agafen
el Daniel Craig
agafen
la versió americana
i fan el seu
propi blockbuster
perquè saben
que aquesta història
vendrà
i el mateix
amb 50 sombras de Grey
i el mateix
en Crepuscule
però tu compares
la pel·lícula
de la versió sueca
i la versió americana
i és molt més bona
la versió sueca
que la versió americana.
És que clar,
és que jo no estic
jo no estic
dient
o sigui,
és més que
és més el contingut
de quina...
Simplement t'ho dic
perquè de cara
quan parlem
amb conceptes d'aquests
si no els aclarim
la gent es pot quedar
perduda
és a dir,
pot quedar
doncs intentar simplement
intentar,
m'assembla
com el que hem intentat definir
i a part
un bloc
que també em preguntava
és que era un bloc, no?
No,
tu deies bloc
en sentit
de blockbuster
suposo que era...
No, no, no,
un bloc
un bloc de...
una web
un diari
un diari personal
online
Ah, vale, vale
Fins aquí arribem
Bé, tenim aquí
que ens ha arribat
doncs el senyor Jaume
que també has vist pel·lícules
o no?
Has vist coses o què?
Doncs bé, explica'ns
algunes de les coses
que has vist, aviam
No sé si en teniu
no ho sé, eh?
No sé si què?
Que no sé si en teniu
acabo d'arribar
i això vol dir que...
Que t'estàs situant
Que estava, sí
T'estava situant
Sí, una mica fora
Bé, sí
jo he vist la pel·lícula
aquesta de Fàtima
que en la veritat
molt agradable
Ah
L'has vist?
No, no, no
encara, no encara
Bueno
No ho sé
m'ha semblat
molt viva
molt moderna
fins i tot
no?
Encara que
al cinema francès
potser no
se li dona massa
això
almenys és la meva impressió
Al contrari
jo tinc la sensació
darrerament
i ho sento discrepar
que el cinema francès
està fent coses
aportacions
molt, molt interessants
Sí, però potser no
en el sentit aquest
que jo esmentava
no?
Vull dir
de sortir del classicisme
i tal
Llavors la veritat
és que
a mi em va agradar molt
una mica el que deies
fa una estona
quan hi ha arribat
que
que bueno
que són pel·lícules
ben
ben treballades
que en definitiva
es dirigeixen bé
però que té
tot un
tot un panorama
diria jo
o sigui
tot una estètica
que
que veu molt
del que ja coneixem
vull dir
en tot cas
el que sí que és
novatós
és tot el que és
l'argumentari
no?
Vull dir
tota l'argumentació
que tampoc és
massa nova
però que
el que sí que és nou
és la manera
de tractar-ho
des del punt de vista
argumental
aquesta
aquesta protagonista
la protagonista
de la pel·lícula
és una xicota
que ens arriba
que arriba
del Marroc
perdó
a França
però que podria arribar aquí
evidentment
i
i
ve amb
esclar
vull dir
ve amb la motxilla
que diem això
quantes vegades
ho hem esmentat
no?
I llavors
aquesta motxilla
doncs són un seguit
de valors
uns hàbits
no?
Aquests hàbits
no contemplen
la burca
però sí
anar com
mínimament
dispersada
i automàticament
doncs
ve
vull dir
ve amb les seves
dues filles
que tenen
aproximadament
entre 17
i 14 anys
no?
I llavors
aquestes filles
lògicament
amb el pas aquest
de sortir
d'un país
com és el seu
i anar a parar
en un altre país
que és com Hollywood
per dir-ho d'una manera
no?
Doncs esclar
vull dir
l'enlluardament
es produeix
això està molt ben
aconseguit
i llavors
fins arribar a un final
tot i que hi pot haver
algun moment
de tòpic
no?
Per arribar a un final
que en definitiva
conformen
tota una trajectòria
amb tots els seus inconvenients
tot el que tu vulguis
que tampoc te'ls amaga
però que
que dius
caram
diu aquí
tinc pasta per pensar
no?
i en definitiva
per formar-te
tu mateix
em va agradar moltíssim
la veritat
molt
la deixen molt bé
la crítica
jo no l'he vista
però
sí, sí
però
algú més del
tu
Francesc has vist alguna cosa
o Pol
heu vist alguna altra cosa?
no, no estan aquí
no estan aquí
estan fora
perdona, perdona
amb aspectes tècnics
estan intentant controlar
aspectes tècnics
preguntava
preguntava
si heu vist alguna altra cosa
tant el Francesc
com tu
que vulguem comentar
pels oïdors
jo vaig anar a veure el dissabte
el Rei Borni
que eren els deures
jo també ho he fet
jo també ho he fet
però part d'això
que en parlem després
hi ha alguna altra cosa
que vulgueu comentar
tu has vist alguna altra Jaume?
bé, jo
el que vaig tenir
va ser una sorpresa
molt agradable
per segona o tercera vegada
i em sembla que ja l'he vist
tres vegades
la pel·lícula Valor de l'Ei
els germans Cohen
la veritat és que
em va tornar
a entusiasmar
perquè
com que ja saps la història
llavors estàs més
i fixes en coses
que no t'havies fixat abans
exactament
estàs més pendent
de com està fet
escoltes més la música
i tal
la veritat
em va agradar
moltíssim
i en què et vas fixar
aquesta vegada?
què et va cridar l'atenció?
sí, molt estètica
no?
de la manera que roda
per exemple
a la part final
quan ell porta
amb ella
que porta
una picada
de serp
amb el cavall
de la manera
que l'esgota
que això
els germans Cohen
ja el tenen
juguen
en la moralitat
de l'espectador
i després
de la manera
que aquell cavall
cau
fantàstic
com si fos
un tit ella
amb una negra
esgarrifant
i amb tons blancs
com si fossin ratlles
em va semblar
extraordinari
i la música també
però és que
és una pel·lícula
que penso
que explica molt bé
des d'avui
el que va ser
el western
i que no havia explicat
els clàssics
almenys
amb el contingut
que ho explica
perquè el John White
tots ho sabem
que aquesta va ser
una pel·lícula
que va fer el John White
i també l'he vist
últimament
però
és que és una altra cosa
allò que diem
el respecte
pels clàssics
total
però resulta
que quan ens trobem
una cosa
que supera els clàssics
o si més no ho intenta
a vegades no ho aconsegueix
però hi ha una cosa
d'aquestes
que sorprenent
no sé si
em sembla que la vam comentar
també
el tren
de les tres dies
em sembla que és
que hi ha una versió moderna
que és superior
molt superior
a la versió antiga
jo no sé si l'heu conegut
és que això de superior
és el que
o superior
no sé si és la paraula
arriba molt més
te toca molt més
et fa pensar molt més
i llavors
doncs em va sorprendre
perquè la pel·lícula
estava bé
ens semblava que la feia
l'enfort
o no sé qui la feia
del passat
i en canvi la versió d'ara
jo estava retocat
estava canviat
estava enriquit
i bueno em va sorprendre
és a dir
el tren de les 3D
és el Kirk Douglas
o Anthony Quinn
ah doncs sí
i és aquella història
del pare
que
bueno
que li surt
el fill
que no
com a
horitzons
llunyans
vull dir
hi ha unes
hi ha unes constants
que es repeteixen
en aquests westerns
que per cert
per mi
són els westerns
bàsics
que és el que diem
però esclar
llavors et trobes
amb aquesta
amb aquesta
d'això
caram
això està fet avui
avui
això ens pertany
en aquest moment
que vivim
i jo penso
que a nivell artístic
això és un valor
calculable
un valor de lei
incalculable
jo he de confessar
que he tingut problemes
d'anar al cine
i en canvi
com que la setmana que ve
em toca parlar
del Visconti
m'he dedicat
m'he dedicat
a veure
a veure pel·lícules
del Visconti
i la veritat
és que estic
ja he començat
ja he començat
m'ho estic passant
d'allò
d'allò millor
m'ho estic passant bomba
perquè
és allò que
el mateix que estaves dient tu
és a dir
són pel·lícules
que ja les has vistes
algunes d'elles
dos o tres
dos i tres vegades
perquè vol dir
que són pel·lícules
que les respecto molt
que les valoro molt
i que les tinc molt en compte
que quan anava a la filomoteca
les anava a veure
les anava a veure sempre
i resulta que ara
les tinc
les estic recuperant
i m'ho estic passant pipa
per tant
la setmana que ve
que a sobre
és possible
que pugui convidar
amb una persona italiana
que viu aquí a Barcelona
i que és especialista
en Visconti
si venim els dos
que jo no pot venir al final
no m'ho assegurarà
encara
doncs
intentaríem parlar del Visconti
perquè ens queden
només dos programes
el de la setmana que ve
que a Visconti
i l'últim programa
el del dia 21
o 22
deu ser
que vindrà
l'Andreu
i acabarem
aquest any
aquest curs
el 21
podem demanar
si el 28
ens deixen fer programa
també
a mi no m'ha massa bé
el 28
des de casa
Skype
jo crec que demanar
no és la paraula
bueno
podem venir
ja està
podem venir
jo he de dir
una petita cosa
que és que la setmana passada
davant de la proposta
del Pol
de veure les pel·lícules
de l'Elec de Raid
i això
doncs em vaig quedar a mitges
de veure
la de
quina era
benvenides al fin del món
exacte
la del fin del món
i llavors
em vaig quedar en l'escena
del lavabo
que l'hagi vist
ja sabrà a què em refereixo
amb unes ganes
però bueno
he de dir que
veient la continuació
de la pel·lícula
més o menys
ja vaig encertar
cap a on anava
cap a una mena de paràbola
de dir-te
que les noves generacions
doncs
bueno
les noves generacions
i les antigues
que estan vivint ara
doncs estan submergides
d'una manera exagerada
amb el que són
les comunicacions
i llavors
el que et ve a dir
a l'Elec de Raid
és que
hi ha com una mena de conspiració
bueno una mena no
una conspiració total
del network
d'aquella mena d'entitat
que ell ho fa
de manera molt exagerada
però és el que deia
vull dir
continuo
defensant el mateix
aquest és un director
d'aquells que a mi
m'interessen especialment
perquè tenen un equilibri
entre
el que volen explicar
com a reflexió
cap a l'espectador
i
l'apropament
al blockbuster
d'alguna manera
l'apropament a una pel·lícula
molt comercial
perquè arribi
que tu deies
als joves
o a tots els públics
que poden interessar-se
per les propostes
més genèriques
més de lluites
d'arts marcial
més de
combatge
així una miqueta
estrany
a prop de la sèrie B
per dir-ho així
vull dir una combinació
de gènere molt particular
que li pot interessar
a tothom
però bueno
al final
a mi sabeu què em passa
que quan
per això potser
he reaccionat
i demano disculpes
al Pol
si és que he reaccionat
així
doncs
quan resulta
que se'm parla
de blockbuster
que entenc
que és un plantejament
comercial
se'm posen
els pèls de punta
és a dir
jo al cine
no el considero
considero que
hi ha una part important
comercial
en el cine
amb tota la pel·lícula
perquè si no
funciona
si no
no hi ha espectadors
vull dir
serà una pèrdua econòmica
i aquell projecte
doncs serà un fracàs
però us asseguro
que l'últim
que pensaria
quan jo em plantejo
doncs
una obra artística
que és com jo
contemplo del cinema
és el seu èxit comercial
és a dir
m'interessa
els personatges
m'interessa
el que m'expliquen
m'interessa el tema
i per tant
no em plantejo
en cap moment
o crec que no
s'hauria un autor
jo no crec que
Fellini es plantegés
un blockbuster
o que el senyor
Visconti
però la productora
en qüestió
que ha de donar els diners
perquè es faci la pel·lícula
però jo no estic
parlant en concepte
de productor
estic parlant en concepte de director
clar
però és que un blockbuster
és justament
considerar el cinema
com a producte
l'altra cosa és
després
el propi director
com arribi
justament
el que estic dient
és que no vull considerar
el cinema
com a un producte
però si és així
però segur que has gaudit
d'algun blockbuster
mira per exemple
no no no no
jo no dic
pirates del carim
no et va agradar
no m'ha agradat
ja trobem un blockbuster
que li hagi agradat
ho sento
però no m'ha agradat
ni cap de les tres
és a dir
inclús algunes
mira
llavors
no no
el que vull dir
simplement és una qüestió de conceptes
és a dir
que no vull dir que tingui la raó
simplement estic explicant
el que em passa
és a dir
entenc que el blockbuster
és un concepte
que ve de la producció
i a mi en realitat
el que m'interessa
o em fa gràcia
etc.
és el que ve del món artístic
i llavors
clar però una cosa
és una altra o l'altra
tu el que has de saber
és
o sigui
per això molts cops
es critica
per exemple
unes adaptacions
d'un llibre
un bcb
per exemple
el codi de Vinci
al cinema
es critica ja
abans que es faci
o l'adaptació ara
a Ghostbuster
en secció femenina
diguéssim
o quan es feien
per exemple
una pel·lícula així
és
com es diu
hòstia
però el codi de Vinci
per dir alguna cosa
per seguir amb el teu exemple
és una pel·lícula
que ja
ja diríem
el llibre
el llibre ja és un blockbuster
ja és un blockbuster
exacte
per això és una aposta segura
però no té consistència
és un llibre
de poca qualitat
50 ombres de greix
pot ser
molt d'èxit
però no m'interessa
això
perquè té poca qualitat
llavors
crec que ens estem anant
perquè estem discutint
amb una cosa
que és absurd
és
si hi ha aquest cinema
o sigui
ens pot agradar o no
ens pot agradar
però existeix
llavors
per exemple
jo fa temps
parlava molt
amb el Xavi del Cine Baix
amb el que porta el Cine Baix
i ell m'ho deia
el nostre cinema
que està portat per gent
del poble
és un cinema
que posarem coses d'autor
que posarem
operes
que posarem això
però sempre posarem
una pel·lícula
que sigui la que ens asseguri
la nostra continuïtat
i sempre hi haurà un Warcraft
sempre hi haurà un 50 sombras
per diar
hi ha moltes pel·lícules
que són exitoses
i que són d'una qualitat
immensa
Espartaco
és un blockbuster
i en canvi
comparat amb Ben Hur
li dóna 22 milions de voltes
és una pel·lícula
extraordinària
de l'Stanling Kubrick
amb un guió
del Dalton Trumbo
amb una cosa super treballada
amb uns actors
tan brillants
i qui diu Espartaco
per dir alguna cosa
és un blockbuster
és una bona pregunta
i va ser un èxit
jo no sé si
ja és que no utilitzo aquestes
però jo
el tanto
el tanto que jo
ja he començat definint
que el blockbuster
comença al 70
amb Tiburon
i estar guòs
que m'he anat a Ben Hur
per posar un exemple clàssic
jo penso
jo penso
que no cal utilitzar
doncs
Casablanca
va ser un èxit
va ser un èxit comercial
no va ser un blockbuster
per mi va ser un èxit comercial
però que
vale vale
partim del 70
com el concepte
que el cinema comercial
pot néixer
però és que ja dic
que
aquest concepte
vull dir
d'èxit
hi ha estat sempre
és a dir
perquè en definitiva
allò que el ben s'endugué
els productors
allò que el ben s'endugué
volien fer
volien tenir èxit
volien tenir
públic
volien guanyar diners
i això
aquesta productora
els productors
no s'han plantejat
aquest tema
a partir del 71
s'han presentat
des de l'inici del cinema
el que em refereixo
és que el blockbuster
com a cosa
que traspassa
les fronteres del cinema
que és el que dèiem
Tiburon i Star Wars
el que el ben tot s'endugué
va traspassar
les fronteres del cinema
però el que em refereixo
és a temes
de per exemple
merchandising
o sigui
no sé si heu vist
el documental aquell
de Carrie Fisher
a partir de Star Wars
que ella feia un monòleg
i deia
és que
va ser tan gros
lo de Star Wars
que fins i tot jo
jo em van fer un pez
sabeu que els dispensadors
aquells dels carmelets petits
que van amb un cap
d'alguna
d'alguna
de moda
era la seva cara
i deia
el Walt Disney
va utilitzar el merchandising
i ja amb
el que neus
i els set d'ans
és a dir
molts dels ninotets
van ser venuts
van ser utilitzats
i per tant
no és cap cosa del 71
és una cosa que ja ve
de l'inici del cinema
i per tant
no cal
crear un concepte
però ara Joan
com a mínim
ha quedat clar
el que tu volies
el que és un blockbuster
i ho hem ampliat
i tot
és un èxit
bueno
una cosa que està projectada
és un èxit
és a dir
jo entenc
que els productors
vulguin tenir un èxit
això ho entenc
però és que l'èxit
es pot produir
amb una cosa
amb el que el Viento
se llevó
es pot produir
amb Casablanca
es pot produir
amb coses
amb unions de coses
i per tant
parlar
que el blockbuster
clar
ells intenten
agafar una obra
d'èxit
com és
el Código Da Vinci
que ha sigut una cosa
que té un èxit
però és que el Código Da Vinci
com a novel·la
és una cosa molt fluixa
no té qualitat
i en canvi
potser hi ha altres coses
que tenen qualitat
i potser es passen al cine
i també tenen èxit
o no
depèn també
de la realització
i llavors això
ara no
recordo exactament el nom
però
vaig dir que si fa temps
dic que és una de les màximes
que tenen les productores
que és el Nadie Saber Nada
o sigui
ningú sap que pot ser un èxit
ningú pot
però
pots tenir indicis
és a dir
si un llibre ha sigut
el bestseller
durant dos anys seguits
i de fet no només hi ha un llibre
sinó que s'estaven esperant
unes seqüeles
i el mateix en Joder de Tronos
o sigui
estem parlant de coses
que hi ha per si
Pol
el que el Viento se llevó
es va fer
perquè la novel·la
va ser un èxit espectacular
un èxit espectacular
és a dir
la novel·la del que el Viento se llevó
als Estats Units
es va vendre com l'aigua
es va vendre
va ser un èxitàs
i inclús la gent
tenia el problema
quan estava
parlant-se de la pel·lícula
l'any 39
tenia el problema
que tothom s'havia fet
una imatge de la noia
i una imatge del noi
i mentre que el Gargable
estava clar
que podia durar la cara
del personatge
que sortia a la novel·la
no estava clar
qui era la cara
que durava
i van estar donant voltes
passant-se
temps
però moltíssim temps
fent proves
amb milions de persones
milions noves
ja l'enteneu
molts centenars d'actrius
hi ha proves fetes
i estan les proves realitzades
i es poden trobar
es poden veure
jo les he vist
i fins que troben realment
la Vivian Leigh
que és la que dona el personatge
van fer exactament
el mateix
crítiques
per trobar
la persona perfecta
no sé què
justament
amb 50 sombras d'agrair
va passar exactament
el mateix
i va fracassar
però és el que dic
ningú t'assegura
que ho sigui
és el que estic dient
per tant
no penso que calgui
utilitzar
de dir
això és un blockbuster
no
és una pel·lícula
que jo m'agradaria més
parlar
o intentaria
no vull dir
amb això que et repeteixo
que és un comentari
que fem aquí
en veu alta
i que vull que estem més animats
tots parlem de coses
que habitualment no parlem
però vull dir que
el que estic dient
és que m'interessa
la part artística
la realització
inclús la novel·la
l'origen
perquè per exemple
una altra cosa
és que a vegades
novel·les tontes
i curtes
com fa el Hitchcock
les transforma
en una cosa
que des del punt de vista
de cine
funciona meravellosament bé
llavors ho dic
que la majoria
de les novel·les
del Hitchcock
són una merda
de les novel·les
no del que ha agafat
de referència
en canvi
les pel·lícules
han funcionat
i han funcionat
i han sigut èxits
per tant
jo no sé si
el blog baxter
ajuda a res
jo en canvi
si parlar d'èxit
em sembla que ajuda
més a entendre
pels nostres espectadors
o els nostres oïdors
sobretot
des que estàs
al control tècnic
estàs molt conflictiu
eh Pol
jo no m'hagués dit
una paraula
i l'he intentat definir
no no
vaig una mica encès
com que ja estem acabant l'any
ja ens coneixem
i ja sabem com som
si ens donem el temps
a l'estiu
i ens donem el temps
a l'estiu
i donem el temps
a passar al tema
del dia
si voleu
que precisament
el rei Borny
jo crec que també
és un estil de cinema
ja sigui
perquè és una adaptació
del teatre
però és un estil de cinema
poc propi
d'aquest
que també es busca
un estil
que s'apropi més
precisament
a un teatre
que a un cinema
és algo
precisament
propi al cinema
com per dir
és un èxit rotund
a més
a vegades
molts cops
ja no dic blockbuster
ja dic éxit
a vegades
aquests èxits
també es mesuren molt
amb la qualitat social
per exemple
els Òscars
ja ho hem dit molts cops
els Òscars
busquen molt
sobretot
en films internacionals
es busca molt
l'interès històric
social
i sobretot
ja si combines
amb la història americana
però
per exemple
el rei Borny
és una situació
tot i que parla
molt de la crisi
i de la situació actual
i més
de rigorosa actualitat
ara mateix a Barcelona
policial
doncs
aquí sí que
es juga
un paper important
a nivell local
com a pel·lícula
no local
de Barcelona
però em refereixo
que ara mateix això
és una pel·lícula
que tu la vas a veure
i et sents
molt identificat
com si l'haguessin fet ahir
m'explico
com el tema de Gràcia
per exemple
clar
aquest és el perill
que té la pel·lícula
per mi
que és un tema
molt polèmic
el perill
perill en el sentit
que ideològicament
depèn de la ideologia
la contemplaràs
d'una manera
o la contemplaràs d'una altra
és a dir
penso que
en el fons
és una pel·lícula
bueno ja n'hi ha sortint
suposo no
però jo tinc la sensació
que és una pel·lícula
com ho diria
és a dir
per mi és massa
arquetípica
els personatges
són massa arquetips
no són
realment massa profuns
hi ha un humor
més o menys absurd
hi ha un pamflet polític
hi ha un teatre
decantat
i retorçat
hi ha angústia
reflexió
paròdia crítica
una barreja de coses
i aquesta barreja de coses
no sé honestament
si està aconseguida
tinc la sensació
que potser
per en teatre
funcionava millor
que amb cine
és a dir
jo vaig sortir
unes coses
que em van agradar
però en fi
per fer jo que aneu parlant
també els altres
que us han semblat
a mi unes coses
que em van agradar
i unes coses
que em van decebre
que em van deixar
això de què dius tu
d'adaptar
coses al teatre
al cine
per exemple
jo penso que el Budial
amb el Polanski
amb el dió Salvació
d'una forma exquisita
i penso que aquí
això no està aconseguit
crec que això
està lluny d'això
ara la pel·lícula
no sé
què us ha semblat
a vosaltres
aviam
partint de
dió salvaje
o sigui
partint de pel·lícules
que són de situació
d'una habitació
per dir alguna cosa
tot i que la pel·li
que clar
jo la vaig veure a Màlaga
i a Màlaga
va ser una rebuda
brutal
de fet
jo crec que tots els que sortíem
d'allà pensàvem
això va guanyar a Màlaga
i no es van dur
res
però
sí que és veritat
que a la roda de premsa
quan estàvem amb el Marc Creuet
tot el Miquis per bé
ells ja eren conscients
que per exemple
amb referents
que pot tenir la gent
com un dió salvaje
o totes aquestes pel·lícules
d'un lloc
ells van intentar posar
algunes escenes extres
com l'escena del metro
o l'escena del carrer
algunes coses
clar
això no estaria
al teatre
però van
van aconseguir
aquesta essència
que tu saps
que tu estàs veient
una obra de teatre
i de fet
te l'està anant
prou bé
com perquè
sense fer espòilers
al final
tingui sentit
només en el cine
més enllà del teatre
o sigui
al final
és un final
que
això al teatre
és impensable
és una tonteria
fer-ho
llavors
no faré més espòilers
però
sí que és veritat
que
que juguen
amb avantatge
amb altres propostes
que es poden fer
o s'han fet
explica
explica això
que en el cinema
es mostra
és que no vull fer
espòilers
l'última escena
sense aconseguir
explica
però l'hem de mirar
d'aconseguir
esclar
perquè és que
si no
ho deixem
tot tan obert
jo si vols
el que volia
preguntar-li
al Pol
que és el que va dir
una mica
la setmana passada
i ha comentat altres vegades
per començar
per aquí
i arribar
a acabar
d'explicar
aquesta escena
del final
sense explicar-la
el fet
que tu comentaves
Pol
que la pel·lícula
havia aconseguit
molt bé
fer
un muntatge
que se separés
molt bé
perquè com que el Pol
entre altres coses
se dedica molt
al tema del muntatge
ens pot explicar
molt bé
ja ho va fer
la setmana passada
amb l'Edgar Wright
parlant-nos
de l'Escop Pilgrim
perquè des del guió
havia fet una virgueria
i ja tenia en compte
els efectes sonors
totes les efectes especials
per què consideres tu
per què deies
que havia aconseguit
també el director
del Rei Borni
aquest muntatge
que ho convertia
en una obra cinematogràfica
potent
independentment del teatre
perquè d'entrada
és una pel·lícula
que si vols
perquè si t'hi fixes
tot està tirat
entre cometes
a dins del mateix eix
és una pel·lícula
que es pot fer
com a l'ousança
de la Riera
per dir alguna cosa
és una pel·lícula
que es podria fer perfectament
a tres càmeres
o quatre
una telesèrie
sí, sí, sí
és una TV movie
d'aquestes
que en tres dies
la tens feta
el que passa
és que juga
amb molts muntatges
inclús paral·lels
de per exemple
quan està mirant la tele
quan està
quan veuen
les reaccions
de tot el tema
aquest de l'ull
a la població
o sigui, sempre hi ha
aquest factor extern
com també podria passar
per dir alguna cosa
tampoc és que estigui al nivell
però
a l'àngel exterminador
o sigui
una situació
que hi ha gent
a dins
atrapada
per dir alguna cosa
a dins d'una habitació
però que a fora
hi ha moviment
hi ha
hi ha aquestes coses així
què passa
amb el rei Borny
el rei Borny
jo crec que
tot i poder jugar
a que
a que sigui
una
un teatre adaptat
que seria
el més senzill
jo crec que
el Marc Reuet
sí que
el que fa és
es dona unes
no?
com unes
unes indicacions
ell mateix
de dir
vale, anem
ja que ho hem d'adaptar
fem-ho
a lo cine
no?
o sigui
i sí que hi ha
ara mateix
tampoc la tinc aquí
100% fresca
sí que es recordava
això de la tele
i de moments així
però hi ha moments
de muntatge
narratius
és a dir
partim
que aquesta potser
també és la trampa
no?
d'ara fer un programa així
que és el de
que això ve d'un nova teatre
d'ells mateixos
què vol dir?
del mateix equip
del mateix equip
sí, exactament
és a dir
ells a la roda de premsa
ja ho deien
o sigui
poca gent pot dir
que ha assajat una pel·lícula
durant més de dos anys
llavors què passa?
tu això ho veus
quan veus la projecció
tu dius
és que aquest guió
sembla que me l'estiguis
improvisant aquí mateix
exacte
jo diria
jo de determinades
no coincideixo
és a dir
jo tinc la sensació
que a veure
és una producció
que es nota
que està feta
Joan
amb què no coincideixes?
a veure
és que
aquí podem estar
en desacord
amb la pel·lícula
amb determinats
aspectes
que jo també
hi puc estar
en desacord
amb tu
però això no em priva
del que ens està explicant
el Pol
que en definitiva
està fent didàctica
clar
està fent didàctica
jo volia comentar
una petita cosa
i és el fet aquest
de la separació
entre l'obra de teatre
a mi em va semblar
sobretot per part de l'actriu
que fa de dona
del policia
em va semblar
molt espectacular
el que fa aquesta dona
vull dir
perquè al començament
durant bona part
de la pel·lícula
és com si estigués
actuant al teatre
és una actuació
completament teatral
i de mica en mica
es va separant
però a nivell de valors
no
estem parlant ara
de filmació
són coses diferents
de filmació
de narrativa
també hem d'entrar
en aquest tema
jo és que
tinc la sensació
que a mi el muntatge
m'ha agradat molt
jo he muntat coses
en cine
no he dedicat
professionalment a això
però sí que he muntat coses
i vaig fer un curs
de muntatge
etc
jo no tinc la sensació
que això sigui
extraordinàment ben muntat
jo tinc la sensació
que està fet ben fet
però que no
no es caracteritza
per un muntatge
doncs que siguis
no clar
no estem parlant
de Scott Pilgrim
no
jo clar
vull dir
jo penso que hi ha altres coses
jo només vaig destacar
i això ho vaig destacar
al moment
just després de sortir
de la projecció de Màlaga
que és la de
tot i ser una proposta teatral
perquè ho és
unes interpretacions teatrals
perquè ho són
és a dir
és un diàleg
com això que dèiem
una comèdia semàntica
és a dir
és una comèdia basada
en els diàlegs
tot i així
tu veus
que allà
s'ha fet
algú més
que clavar una càmera
i que actuin
com el teatre
saps què passa
que jo tinc la sensació
que sí que és veritat
perquè això ha passat
no solament ha passat
els Manos Marc
totes les coses que feien
les havien fet al teatre
mesos
i després ho passaven al cine
per tant
i qui diu
les manes más
diu
moltíssimes coses
que s'han fet d'aquesta manera
jo no estic discutint això
sinó
primer la tinc la sensació
que des del punt de vista cinematogràfic
potser els actors
no són
excepte el Miki
i el que fa de policia
que també penso que ho fa bé
els altres dos
em sembla que
tot i que el personatge
ja et repeteixo
a mi el millor de la pel·lícula
és el personatge
de la dona del policia
perquè
fa una
de guió
hi ha una reparació final
és a dir
hi ha una sensació al final
que et diu
que la tia tonta
és la que té les idees més lúcides
en el fons està dient això
perquè tota la pel·lícula
tota la pel·lícula
és
per mi
el que caracteritza
una pel·lícula
en general
són els personatges
aquí hi ha
quatre personatges diferents
que els està caracteritzant
des del principi
a un
és el policia
tonto
etcètera
a l'altre
doncs
ella
en el fons
no es queda amb ningú
és a dir
quan acaba la pel·lícula
quan acaba la pel·lícula
no saps realment
què està defensant
perquè
et quedes inalvis
et quedes penjat
no defensa res
no defensa res
és a dir
bueno
discutible
en el fons
jo crec
aquest senyor
sap que va passar això
de la Quintana
fa dos o tres anys
va fer el guió
no no no
el tanto
està basat en una altra
justament
va fer el guió
basant-se
li va passar el mateix
a un italià
que li va
no no no
ella deia
que era molta casualitat
que just quan estrenessin
és a dir
ells quan van estrenar
a la sala
a la Fleyhard
l'obra
de teatre
hi havia gent
que hi anava
pensant que
era una obra
inspirada
en ella
però no
era
bueno
vull dir que
és que passa
i s'ha de dir
perquè és així
de dolorós
i de fort
passa més sovint
del que pensem
això que un policia
dispara directament
perquè sembla ser
en la pel·lícula
apareix
la idea
que el protocol
és que s'ha de disparar
indirectament al terra
perquè reboti
i sembla ser
que en el calor
del moment
la policia
no fa això
sinó que dispara
directament a la persona
i no s'ha cuidat
només un ull
ni dos
sinó més
d'un ull
d'aquesta manera
però bueno
parlem dels valors
de la pel·lícula
parlem del que volia dir
el Jaume
és a dir
quins valors
són els que defensen
jo
no defensa
bueno defensa
els valors que mostra
que exposa
no que defensi
critica tot
perquè en el fons
per exemple
la noia
que és una senyora
al final
que és la tia
que va a les vagues
i tal
la ridiculitza
de tal manera
vull dir que la deixa
tots queden ridículs
tots queden poca cosa
el Miqui Esparvé
el que fa
de l'alimentació social
és
bueno
vull dir doncs
d'una sensació
i està apuntant-me aquí
una frase
d'algú que he llegit
que diu
reflecteix
les coses
que són actual
diu
compadece a los humanos
como pobres seres egoístas
y desvalidos
atrapados en una vida mundo
sin asideros
ni verdades
ni buenos
ni malos
de todo
i es riu d'ells
perquè sigui més
llevadero
i no dura tanto
el que estem vivint
però en el fons
no aporta res
és a dir
la pel·lícula
què aporta
és a dir
home sí
és una crítica directa
a tots nosaltres
això sí que ho aporta
però és que aquí està el tema
que no ridiculitza
el policia
no ridiculitza
a la hippie
els ridiculitza a tots
a tots
aquí està el tema
i aquí està
llavors és com tu
et puguis identificar
de fet el final
és molt clar
al final
per dir alguna cosa
es trenca la quarta paret
que això és molt interessant
que es facin al cine
partint d'un novel de teatre
que aquest és el tema
que parli a l'espectador
i l'inciti a
vale
amb això que has vist
què en pensa
i aquí jo crec que és
és aquest
no diré finals oberts
però és que t'han fet una estructura
i t'han desestructurat
uns personatges
és a dir
ningú
surt victoriós
realment d'allà
però llavors ets tu
el que has de
això és una còpia
d'una cosa que fa
el Bertolt Bretsch
amb la bona persona
de Sasuan
que com suposo que sabeu
quan acaba l'obra
la prostituta
es dirigeix al públic
i li diu
bueno
què haig de fer jo
vull dir
i li pregunta al públic
quina és la resposta
que ha de donar
això s'ha fet
milions de cops
la còpia
és una referència
és una còpia
és una
un recurs
que hi ha una multiplicitat
de recursos utilitzats
de recursos
de teatre
dintre del teatre
d'un senyor
que fa
un teatre
el que vulguis
però jo el que dic
és que
amb aquest final
així que
tots els personatges
són
mediocres
no n'hi ha cap
que s'aguanti per res
i a sobre al final
es llegeix al públic
i no li dona cap solució
ni dona res
ni de fet
aporta res
és a dir
per mi no aporta res
aporta la reflexió
que això precisament
és el que
que tots som mediocres
no
no
a veure
ara estem tots
intentant explicar-te
Joan
escolta algú
aquí vols ser sa voltada
vinga
escolta el Jaume
no
què aporta
espera
escolta el Jaume
no és una defensa
de res
és una exposició
de
llavors
com a tal exposició
això és el que
defensem sempre
a nivell artístic
és allò de dir
escolta
a mi això m'ha culpejat
m'ha posat en un punt
que no m'ho pensava
miro les coses
a partir d'haver vist
una pel·lícula
des de l'altra
tu has parlat
de la quarta paret
que encara em quedo
una mica
espès amb això
apropar-se al públic
dirigir-se al públic
directament
que no quedi com una
ja el vaig interpretar
l'altre dia
vol dir això
però que això
ho ha d'entendre
el públic també
és clar
i és el que
per això demanava
que hem de saber explicar
no és que el que et proposa
i se li diu
en el Joan ara
el que et proposa
és que tu pensis
sobre el que t'han dit
no que hi hagi una defensa
de res
però és que no hi ha
no hi ha massa cosa
a pensar
això és el que probablement
et colpeja
que no hi ha res a pensar
que no hi ha res a defensar
o res positiu
a creure
que no hi ha solucions clares
és la qüestió
és que no
estem acostumats
Joan
i estimats oients
també ens dirigim a tots
estem acostumats
a donar
una opinió concreta
que hem llegit en algun lloc
identificar-nos amb ella
i això és el que ens convenç
vull dir
llavors
hi ha una persona
que es posicionaria
davant del policia
diria
sí, sí
és que és veritat
és que la gent
clar, m'insulta
va provocant
jo m'he de defensar
d'alguna manera
hi ha una altra
que defensaria
el rei Bornial
que s'ha quedat sense ull
i diria
home
però com pot ser
que un policia
s'atreveixi a agredir-me
d'aquesta manera
i a tirar-me a sobre
hi ha una persona
que es defensaria
a la dona del policia
que diria
bueno
és una dona
que és d'extracció social
que mai no ha estat
gran cosa intel·lectualment
però que està intentant
bueno
situar-se
i superar-se a si mateixa
hi ha una altra
que defensaria
aquí no defensa ningú
simplement t'ho exposa
i llavors et deixa
que és el que tu
moltes vegades
ja dius
que no t'acaba de convèncer
a tu t'agrada
que et donin
què t'agradaria
que acabés la pel·lícula
jo m'agradaria
jo m'agradaria
que
com t'hauria agradat
que hi ha un personatge
que és la Lídia
la dona d'allò
que al final
fa
és la més lúcia de totes
i la que té
com que resulta
que és la tonta
com que resulta
que és la tonta
des del principi
te l'han pensat
com la tonta
doncs tampoc te l'acabes
de
penses
si hagués una persona
que no fos tonta
sinó que fos lúcida
que fos intel·ligent
que fos preparada
i que digués coses
em semblaria positiu
doncs aquest
precisament
aquest personatge
és l'espectador
i aquest és el tema
o sigui
que hi hagi personatges
que siguin
que per tu
com a espectador
els consideris
o imbècils
o mig
o sigui
a mig gas
però és precisament
o sigui
aquest punt
aquesta bisagra
que busques
no em crec ni el policia
no em crec ni la policia
et penso que està estereotipat
no em crec
que la senyora
que fa manifestacions
i tal
i que promou
que el nano documentalista
qui va ser bé
es vagi a manifestar
i li treguen un ull
no em crec
que ell
el paper d'ell
no me'l crec
és a dir
tots els ells
em semblen inconsistents
però que estem parlant
d'una comèdia
de l'extrem
és a dir
és anar a agafar
o sigui
ja no és el típic tòpic
és agafar
de què passaria
a una persona
que ha tret l'ull
però com pots arribar
per exemple
a odiar
o a no creure
els ideals
d'una persona
que li han tret l'ull
un policia
que és la primera persona
que tu t'hauries d'identificar
quan s'arriba al final
i s'agafa
en el senyor
segresta el policia
segresta en el polític
sí
sí
no segresta en policia
per tant
sembla fora de lloc
jo crec que
molts cops
estem acostumats
a que hi hagi
el que en guió
es considera
que es diu
el peix fora de l'aigua
és a dir
ja
és com a les pel·lis
d'Edgar Wright
sempre hi ha un personatge
que sigui
més o menys tonto
per l'espectador
però sempre hi ha
un personatge
que arriba a un lloc
i s'ho troba tot
i diu
hòstia
i aquest és el punt
on l'espectador
s'agafa
això és un clàssic
del cinema
perquè
és el punt
on l'espectador
s'identificarà
això és el que farà
el 99%
del cinema comercial
perquè és més fàcil
per l'espectador
seguir un tipus
de pel·lícula
tu no saps una cosa
que hi ha molta gent
que ha descobert
que Ken Loach
precisament fa això
a mi
clar
però des d'un punt
de vista determinat
sí sí sí
jo estic d'acord
amb això
què dius ara
clar
jo el que em refereixo
és que és un
amb el Paul Laverty
de guionista
ajudant-lo
però sí que és veritat
que hi ha molta
per exemple
molta de la comèdia
es sustenten
que és un personatge
que arriba a un lloc
i la típica pel·li
de viatges en el temps
i que va al passat
i com aquesta persona
està fora de lloc
o al revés
una persona del passat
viatge al futur
que això passava
en el caballero negro
o no sé com es deia
d'aquestes comèdies
així americanes
que és
això el peix fora de l'aigua
és un personatge
que arriba a un lloc
que no li pertoca
i es genera humor
a partir d'això
llavors com que aquí
no hi ha aquesta mena
de bisagre
és a dir
aquest punt d'enclatge
que l'espector diu
m'identifico amb aquesta persona
perquè jo
ho veig des de fora
com aquest personatge
jo crec que és
prou intel·ligent
i precisament
és el risc
que té aquesta pel·lícula
que és
que destrueix
tots els personatges
que no s'identifica
amb cap personatge
no és que t'identifiquis o no
és que tu
potser en el moment
que t'has identificat
amb un personatge
a la següent escena
te'l destrossa
perquè dius
clar, és que aquest tio
tot i que sí que és veritat
que per mi
no tot és 100% bo
en aquesta pel·lícula
per exemple
el moment
tota la pel·lícula
que el personatge
del tio
que li falta l'ull
li posis aquesta mena
de tic
el xe xe
o aquest
que és com
jo crec que és
una mica estrany
això
jo vam dir
que era com
jo crec per donar-li
més el toque
de pringat
però potser
no feia falta
sí
perquè aquí
hi ha un punt
d'exageració
que pot molestar
és que tot és exagerat
tot és exagerat
però és que la comèdia
és tonta
des del principi
la tia
ell
fa això
l'altra
que al final
representa
que doncs
és la
que es manifesta
etcètera
diu unes coses
en relació
al sete final
que bueno
és increïble
Joan
ara a mi
en conjunt
jo he de parlar aquí
molt negativament
però
va haver coses
que em van agradar
va agradar
el personatge
de la tonta
aquesta reacció
que té al final
em va agradar
hi ha algunes escenes
que com que hi ha
però tu la qualifiques
com a tonta
això no ho fa ningú més
això és tu
que ho fa
no en absolut
és una comèdia
en absolut
el personatge
no no
però és una dona
que intenta superar-se
sempre
vull dir que està fent
molts cursos
vol demostrar
si l'altre li diu
que no va de la universitat
que li diu
que no s'entera
que l'altre ho digui
no vol dir
que tu hagis de creure
el que l'altre diu
però de la forma
que ella mateixa
ella mateixa s'ho creu
i llavors
ens representa que
no al contrari
tu analitza
tu analitza el que passa
i te la pinta
d'aquesta manera
Joan tu has fet
una anàlisi
molt particular
i no surts d'aquí
i vas dient
i vas repetint
per exemple
el fet de dir
aquest personatge
és una tonta
no té sentit
jo no m'ho he inventat
a més a més
ho he llegit
també amb crítica
que ho hagis llegit
i que llavors
que estiguin apuntat
en un paper
ja sigui
que això no allò
a veure
són personatges
arquetípics
són personatges
increïbles
si vols
però que corresponen
a una realitat
que ens trobem moltíssim
que si tu vas parlant
amb gent
que si tu vas mirant
amb gent
està molt a dintre
d'aquest arquetip
és gent que no pot sortir
de la seva manera
de viure
en la circumstància
en què han nascut
vull dir
a mi el personatge
del policia
per exemple
em sembla
admirable
com està construït
és una persona
que no entén
no entén
com pot anar més enllà
vull dir
és que vol obrir-me
vull obrir-me
és que diu l'altre
què vol
i és que ell
no sap com fer-ho
no té la capacitat
perquè no l'ha après mai
quan era petit
no l'ha après
quan era més gran
a l'escola
quan era jo
i quan es casa
amb la dona
encara l'ajuda
també
clar
la dona ho intenta
l'ajuda amb ell
així com és
sí
sí
segurament
encara l'enfonsa més
amb aquesta circumstància
hi ha una
hi ha la part aquella
que diu
és que em feia
tanta il·lusió
veure't d'aquella manera
vestit
amb aquell orgull
que tu anaves
sí, sí, sí
ah per ser d'això
és veritat
l'heu vist en català o en castellà?
en català
quina és la versa original?
en castellà potser?
no ho sé
és que jo això
em va semblar molt curiós
això
han fet en doble
sí?
han fet els dos doblatges
sí, sí, sí
l'han gravat
no, els doblatges no
en real, real
dues versions no
sí, sí, sí
originals
sí, sí
dues pel·lícules
fetes en un idioma
en un altre
això no pot ser
això no s'ha fet mai
a la història del cinema
sí?
llavors això la converteix
en una rara
segurament
l'han doblat
com pas en ser
no, no, no
a Màlaga
la versió espanyola
era en espanyol
seguríssim
100%
100% segur
que era en directe
aquí eren ells
els que parlaven
és a dir
no els han doblat
exacte
en català
per tant
una versió o l'altra
després l'han doblat
és a dir
no fan dos rodatges
una en català
i una en castellà
ell diu que sí
no, no, no es fa això
jo això no ho sé
no ho fa ningú
perquè és massacar
bé, estem arribant ja
cap al final
saps allò que diu
l'hora en què s'acaba el programa
nosaltres el que
la setmana que ve
la setmana que ve
doncs parlarem
de Visconti
com disfrutaràs amb el Visconti
sí home
disfrutarem
i bueno
jo no
hi ha coses que ja dic
bueno ja en parlarem la setmana que ve
jo penso
Joan que després d'escoltar el Pol
el francès
jo potser no tant
doncs penso que també
hem de gaudir
del que representa
aquesta pel·lícula
que hem parlat avui
el rei Bordi
perquè és una proposta nova
acusarada
no, no, acusarada
total
d'acord?
d'acord
una altra cosa és que no puguis arribar
en aquest goig
no, doncs no m'agradi
la setmana vinent
jo no podré estar
em sap molt greu
perquè volia parlar del Visconti
volia veure alguna pel·lícula
de les que ha fet
que encara no he vist
Mort a Venècia
per exemple
però bueno
ara veurem una mica de gazpacho
i ja està
pasará el disgust
vinga
fins la setmana vient
fins la setmana que vien
i ja està
però òs pasat
Gràcies.