Title:

Final de temporada: Destroyer, Toy Story 4, Muñeco Diabólico, Jarmusch, Maradona i Rembrandt; i les estrenes Els dies que vindran i Litus

## Panorama general • Últim programa de la temporada: presentació, baixes per motius sanitaris i pla del dia. • Objectiu: **repàs a la cartellera d’estiu** i comentaris de les pel·lícules vistes recentment. > "Tampoc donaré molts espòilers, però… l’estructura narrativa no és la que estem acostumats." --- ## Ressenyes destacades ### Destroyer (2018, Karyn Kusama) • Thriller hibrid (policíac, drogues, sectes, familiar) amb **estructura no convencional** i lectura més enllà de la trama. • **Nicole Kidman**: transformació física i temporal (“abans/després”), debat sobre si busca la cursa als Òscars o és decisiva per al personatge. • Recepció dispar a la taula: per alguns **bona i diferent dins del gènere**, per altres irregular. Reivindicació de veure-la tot i no ser “el gran thriller”. > "No és convencional. I potser quan te n’adones ja és tard… però a mi em va entrar bé." --- ### Toy Story 4 (2019, Pixar) • Per alguns, la més **valenta** des de la primera: **trenca motlles** formals i de trama, i juga amb el públic. • Pixar com a estudi que parla a **infants i adults**: humor doble capa i idees de *metafísica* i **anagnòrisi** (autoconeixement de les joguines). • Debat “emoció vs raonament”: l’era de l’emoció en l’espectacle; comparació amb Coco (més llagrimeta dirigida) i defensa de TS4 com a joc més “acadèmic” però creatiu. • Personatge femení: **Bo Peep** torna amb força i lideratge, exemple de **feminisme orgànic** sense forçar quotes (en contrast amb Capitana Marvel comentada com a més “programàtica”). • Final: **inesperat** per a una saga infantil (sense espòilers), reforça l’aposta temàtica. > "La consigna és l’emoció... van a buscar l’emoció de l'espectador." --- ## Terror, tecnologia i remakes ### Muñeco Diabólico (Child’s Play, 2019) • Estratègia promocional amb Toy Story 4 (ninos Pixar “eliminats”). **Remake/posada al dia** del concepte Chucky. • Premissa: robots domèstics “Buddy” fabricats al Vietnam; un empleat acomiadat **desprograma** un unit, que esdevé malèfic i s’infiltra en una família. • Valoracions: **entretinguda i ben muntada**; destaca **Aubrey Plaza**. Crítica a l’excés de gore a la tercera part i a la **versemblança** (la família “aguanta massa”). • Final obert i pista de **continuïtat/franquícia**; a l’horitzó, **sèrie de Don Mancini**. > "Mentre el Chucky té els ulls blaus, tot funciona; quan se li posen vermells… agafeu-vos!" --- ## Jarmusch i el repartiment coral ### The Dead Don’t Die (2019) • Nova de **Jim Jarmusch** amb repartiment de culte: **Bill Murray, Adam Driver, Tilda Swinton, Steve Buscemi, Iggy Pop**. Va inaugurar Cannes. • Interès sobretot per les interpretacions i el to jarmuschià. ### Gimme Danger (2016) • Record del documental de Jarmusch sobre **Iggy Pop & The Stooges**: retrat **rigorós i articulat** d’Iggy, lluny del tòpic del “boig del rock”. • Comentaris sobre la **versatilitat d’Adam Driver** (de Patterson a Infiltrado en el KKKlan). --- ## Documentals: esport i art ### Diego Maradona (Asif Kapadia) • Focus al pas pel **Nàpols**: **èpica del sud vs nord** (Juve, Milan, Inter), ascens a glòria i entorn **camorrista**. • Tractament: documental **molt a favor** del jugador; política i vida sentimental **menys pesades** que l’èpica esportiva i la caiguda per **cocaïna** (que emergeix a la part final). • Mètode Kapadia: **muntatge d’arxiu** (més de 500 h condensades). Retrat del **carisma i caràcter combatiu** de Maradona. • Recomanable tant per amants de l’esport com de la **història social** dels 80 a Itàlia. ### Rembrandt: etapa final (Exhibition on Screen) • Documental **tècnic**: cromatisme, materials, restauració, i l’ofici del **gravador**. • Dins la sèrie britànica **Exhibition on Screen** (dimarts culturals als Verdi): resultats **desiguals** segons títol. Esment a títols afins (Klimt/Schiele, Van Gogh, Loving Vincent) i crítica a **El jove Picasso** per manca d’aportació respecte la bibliografia local. • Apunt històric: el relat de la **independència d’Holanda** i la seva explosió cultural-econòmica com a context de Rembrandt. --- ## Estrenes locals i relacions de parella ### Els dies que vindran (Carlos Marqués-Marcet) • Tanca la trilogia iniciada amb **10.000 km** i seguida per **Tierra firme**. Protagonista recurrent: **David Verdaguer**. • Joc entre **realitat i ficció** al voltant d’un **embaràs** (materials domèstics, tres fases narratives). Sense espòilers. • 10.000 km: parella a distància; obertura en **pla seqüència** i treball actoral exigent. Tierra firme: parella lèsbica i **maternitat compartida**. ### Litus (Dani de la Orden) • Retorn del director a un cinema **més personal** (després de treballs alimentaris). Reforç de la seva línia de Barcelona nit d’estiu/hivern. **Recomanada**. --- ## Tancament • Comiat de temporada i crida a **no deixar el cinema** a l’estiu. • Darrera recomanació: **Como pez fuera del agua** (comèdia italiana) com a “pel·lícula de l’estiu”.

['Destroyer', 'Nicole Kidman', 'Karyn Kusama', 'thriller', 'narrativa no lineal', 'Toy Story 4', 'Pixar', 'anagnòrisi', 'emoció vs raonament', 'Coco', 'Inside Out', 'Bo Peep', 'feminisme al cinema', 'Capitana Marvel', 'Muñeco Diabólico', 'Child’s Play', 'Chucky', 'Aubrey Plaza', 'slasher', 'Jim Jarmusch', 'The Dead Don’t Die', 'Gimme Danger', 'Iggy Pop', 'Tilda Swinton', 'Adam Driver', 'Steve Buscemi', 'Diego Maradona', 'Asif Kapadia', 'Nàpols', 'Camorra', 'cocaïna', 'documental d’arxiu', 'Rembrandt', 'Exhibition on Screen', 'Cines Verdi', 'El jove Picasso', 'Klimt i Schiele', 'Van Gogh', 'Loving Vincent', 'Carlos Marqués-Marcet', 'Els dies que vindran', 'David Verdaguer', '10.000 km', 'Tierra firme', 'Litus', 'Dani de la Orden', 'cartellera d’estiu']