Cinema sense condicions.
C'est un choc qui chante dans mon cœur.
Viens, ne sois pas le réveil, c'est bien la voix libérée.
Je tombe les péchés crudés, j'éveute mon bonheur.
Je tombe les péchés crudés, j'éveute mon bonheur.
Viens, ma beauté, que j'adore.
Je tombe les péchés crudés, j'éveute mon bonheur.
Je te ferai, grande dame.
Oh, je suis enveble, mon homme, je suis enveble, mon homme, je suis enveble, mon homme.
Viens, viens, viens, il voit ta peine.
Je tombe les péchés crudés, j'éveute mon bonheur.
Viens, ne sois pas le réveil, j'éveute mon bonheur.
Par ton son, ma beauté, il peut de mon bonheur.
Viens, tout mon cœur t'appelle, tu seras grande dame.
Je suis enveble, mon homme, je suis enveble, mon homme, je suis enveble, mon homme.
Au bien, au bien, au bien.
Au bien.
C'est toi, c'est toi que j'aime.
Ton cœur et mon cœur m'aiment, l'amour nous vit.
Molt bona tarda, amigues i amigues, estem a Ràdio Desbens, Cinema Sense Condicions.
A l'equip habitual, però mai està de més recordar-lo, Jan, els Comandaments.
Què tal, Jan?
Què tal, com estem?
Com ha anat la setmana? Pregunta obligada?
Alguna novetat important?
Doncs mira, cinematogràfica no, però content pels dies i que duri més el sol.
Sí, sí, sí.
Feia ja bastant que no feia el programa.
Ara estem fent el programa amb llum de dia encara.
Exacte.
Molt bé, doncs benvingut. Bona tarda, Anastasi.
Bona tarda, bona tarda.
I també la pregunta obligada, perquè a vegades podem passar coses a estar bones, no?
Sí, sí.
Com ha anat la setmana?
La setmana, bé, com sempre.
Productiva?
Ha tingut un final bo, inesperat, però que és un secret.
Ni a tu te l'explicaré.
Carai, això...
Ja saps que no te l'explicaré.
Això sembla la pel·lícula d'avui.
Vull dir que no te l'he explicat, per tant, vol dir que d'alguna manera sí.
D'alguna manera te l'explicaré quan pugui.
Quan puguis.
Quan pugui.
Ara no puc.
Llavors, el nostre públic també potser els explicaré.
Ja sabem que els secrets, quan es comparteixen, deixen de ser secrets.
Absolutament.
Jo tinc terror quan et dic.
Això és un secret, eh?
Bueno, vigila.
Bé, i escolteu, el que us parli, Pep Armengol, que una setmana més té el plaer d'estar amb vosaltres.
I aquesta vegada hem començat amb una peça que és un...
Bé, està interpretada.
Un duet, no?
Interpretada per un duet, efectivament.
És una peça de Don Giovanni, de Mozart, i serveix per introduir-nos a través del treball musicogràfic
que va fer Per Norgard, amb la pel·lícula El festí de Bebet, de Gabriel Axel.
Una pel·lícula de 1987, que també el mateix Gabriel Axel va fer el guió,
que és una excel·lent adaptació de la novel·la curta, homònima, de Karen Blixen,
autora danesa, que va publicar amb el pseudònim d'Isaac Dinsen,
que com a comentari adicional podem dir que és també la creadora del relat
que va donar origen a Memòries d'Àfrica, el 1985, dirigida per Sidney Pollack en cine,
interpretada per Robert Redford i Meryl Streep, que va ser un succès de públic increïble
i també amb una música extraordinària que recordarem sempre.
Potser és una pel·lícula que algun dia també la posarem.
Sí, sí, ara fent aquesta també ho he pensat, que tenia sentit posar-la.
La posarem com a clàssic perquè...
És prou antiga com a clàssic per fer, eh?
Sí, té sentit de tenir-la.
I quines dos pel·lícules més diferents, no? Dóna la mateixa escritora.
Absolutament.
És ben curiós, és ben curiós, és clar.
A més a més, sembla que tant amb l'una com amb l'altra
hi ha qüestions biogràfiques entremig, eh?
Sí, sí, sí.
Perquè ella va tindre una vida, podríem dir, bastant sacsejada.
Bé, això que en castellà es diu agitada.
Sí.
Bastant moguda.
Molt moguda.
Exacte, una vida molt moguda.
La Dinesen, que saps que, bueno, d'allò és Karen Blixen, és el nom d'ella.
D'ella, que per aprendre d'un marit, un marit que va tenir.
Bé, la música, ja em dic, que és de Per Norgard,
i seguint una mica amb la fitxa tècnica de la pel·lícula,
el muntatge és de Finn Henriksen,
els productors és Norwich Nordisk Film i Jazz Betzer,
la distribuïdora Metro Goldinmeyer i Filmex,
i la durada de la pel·lícula, 103 minuts.
Sí, sí.
Aquí sí que és una durada, que aquí no hi ha hagut talls per cap banda,
per tant, és universal aquesta durada.
Sí.
La fitxa artística, ja que estem fent un repàs, digue-se'm...
Sí, jo això només no ho he agafat.
L'esquelet de la pel·lícula.
Tens més tu que jo.
Tenim, com a protagonista en el paper de Babet,
que dona nom al títol, el festí de Babet,
la fantàstica, sempre, Estefan Odran,
que coneixereu sobretot perquè va tindre una dilatada carrera
compaginada amb el que va ser durant una època de la seva vida el seu marit,
el cineasta francès de la Nouvelle Vague, Claude Chabrol.
Els dos van fer 7 o 8 pel·lícules molt interessants,
dintre de la línia chabroliana,
que ja sabem que era una línia que estava propera
o fent coses d'una imaginació o recreació hikostiana.
Bé, després tenim, amb el paper de Lorenz Lohenheim,
el general entre nosaltres, el coneixereu millor,
si veieu la pel·lícula, com el general,
Jard Kuhl.
Hi ha dues germanes que són molt importants,
les filles del pastor,
una es diu Martina i l'altra Filipa.
Martina és l'actriu Bridget Federspiel
i la Filipa Bodil Kier.
Joves i velles?
O et surten les quan són grans, aquestes?
Són les grans.
Perquè se les veu de joves i se les veu de velles, sí.
De grans.
Després tenim el tenor,
perquè la pel·lícula té el nom d'Aquíles Pepén.
Ah, verítol.
Jo he trobat tenor.
No, no, és verítol, és verítol.
Està demanat a la meva senyora que és...
Llavors no hi ha discusió.
Que és allò, que és soprano.
Mira, ho corregeixo.
No, no, és que jo també tenia el dubte
perquè he buscat i m'ha sortit tenor.
I jo no sentia que fos un tenor.
He pensat, igual t'equivoques,
i li he preguntat a ella que no s'equivoca.
No observar fareu bé si no es creieu tot el que diu internet,
perquè jo ho he tret d'internet.
Sí, sí, verítol.
Bé, en el paper d'Aquíles Pepén, el verítol,
i Jean-Philippe Lafont.
I després hi ha un moment que costa bastant de trobar,
en el que surt una noia sueca,
un paper testimonial,
que està interpretat per l'actriu bermagnana Vivi Anderson.
Bé, dit això, estem a dintre d'una història
que, com hem dit, és la recreació d'una novel·la curta.
La novel·la aquesta transcorreix a l'últim terç del segle XIX,
durant el conflicte que hi va haver a París,
entre la comuna i els...
Els comunars i l'exèrcit en part del cabell general.
L'exèrcit, sí.
L'exèrcit regular, diguem, per un cantó francès,
unit a les tropes...
Una mica era un conflicte d'alguna forma,
d'alguna forma era un conflicte també entre francesos.
És un tema de classe.
Hi va haver repressió, sí.
Un tema de classe i de reclamació dels drets.
Per mi és la següent revolució francesa, diguem,
uns quants anys després, el 1871, la revolució,
i l'anterior no arriba a cent anys abans.
I d'alguna manera connecten.
La reivindicació és molt similar.
Arribant, aquí no hi ha reis,
però sí que volen derrocar el govern legítim,
que ja teòricament legítim.
I com que és un tema que m'agrada molt,
és el meu que he estudiat, però molt ràpid.
En definitiva, és una etapa revolta.
El problema és que dura hores.
És a dir, és com la declaració d'aquí d'independència.
Això els va durar molt poc.
La d'aquí, em sembla que ja l'hem posat
com a declaració d'independència.
Sí.
Ja l'hem...
En el Guinness.
Sí, en els rècords Guinness.
Segurament, clar.
I després també és molt d'un barri concret.
O sigui, no és tot París que estava revoltat,
sinó que és una condició molt concret,
que ara no recordo quin és,
el que bàsicament va fer la...
Una pel·lícula molt interessant que hi ha,
que és, per exemple, parla de la comunitat.
Amb aquesta revolta va morir el marit i el fill de Babette.
I això va fer que ella sortís de París,
deixés de defensar els seus ideals,
i posés camí de per mig.
I llavors, a través d'una història
que no anirem ara a explicar-la,
ella arriba a un extrem de Dinamarca,
la península de Hollàndia,
i allà, doncs,
entra a formar part del servei
d'una família modesta,
que estava...
En aquell moment, la família...
Eren dues germanes,
filles d'un pastor protestant,
que es havia mort,
i que elles, naturalment,
no tenien diners per tindre servei,
però ella diu que no vol servei,
l'únic que vol és estar allà i ajudar-les,
i que ho farà gratuïtament.
Això durarà 14 anys,
i després,
la mateixa Babet
és tocada per la sort,
li toca la loteria,
que cada any la comprava un amic seu
i l'hi enviava des de París,
i en aquest cas,
li toquen 10.000 francs,
i en aquests 10.000 francs,
Babet organitza
el que dona nom a la pel·lícula,
un festí d'homenatge
al centenari
del naixement
del pastor protestant.
amb gran sorpresa
per part de les filles,
que elles no volien fer altra cosa
que un petit refrigeri,
i ell els diu
que els hi farà
un sopar francès.
I aquest és
l'esquelet
de la pel·lícula.
Però la pel·lícula,
amigues i amics,
és molt més profunda que això.
La pel·lícula
és una història d'amor,
la pel·lícula
és una història
que té,
a través d'aquesta festa
d'hedonisme,
que és la recreació
d'un gran menjar,
és en realitat també,
una mica,
la recreació
d'una vida,
el sentit
que té
per Bebet,
en aquest cas,
una mena de redempció
de tot ella
el que la vida
l'ha fet patir
i troba
amb fer
aquest fet altruista
d'invertir
tots els diners
d'un premi,
tingueu en compte
que aquests 10.000
francs
francs
de 1.800
i pico,
cap a finals
de 1.800,
representarien,
s'ha calculat,
representarien ara
un sopar
per 12 persones,
que allí
van ser també
12 persones,
equivalent
a 150.000
dòlars
USA
d'aquest moment.
Molt fort, eh?
És a dir...
Jo no sabia
aquesta equivalència.
Sí.
Sabia que eren molts,
però no sabia quan.
Estem parlant
d'un sopar
important.
nosaltres tenim aquí
fins i tot
el menú del sopar.
El sopar
eren set plats
i sis begudes.
I comença
a servir-se
amb una sopa
de tortuga gegant,
segueix
un blinis
d'emidoff,
blinis
de caviar,
de caviar,
sí senyor.
Unes gualles
al sarcòfag,
una amanida,
formatges
del millor
que hi havia,
babà
el rom
i fruites fresques,
raïms,
figues,
pinya,
etc.
De begudes,
xerès amontillat
amb sopa.
Que ho diu el general,
això.
Que ho diu el general,
diu,
és el millor
amontillat
que he pres mai.
I era un home
que venia
de l'acord,
és a dir,
que segurament
estava acostumat
a fer grans àpats.
I la manera que menja
era un coneixedor.
perquè quan prova
el vi,
diu,
un moment,
garçó,
perquè hi ha un noi
que és un nebot
de la
de la
babet,
de la babet,
que està servint
i diu,
perdona,
això és un bebclicot
de 1860?
Diu,
sí senyor.
I això ho van servir
amb els blinis,
perquè cada vi
anava d'acord
amb el plat.
a continuació
van servir
un clos
de bujó
de 1845
que aquest anava
amb les gualles
i amb els formatges.
Aquest és el negre.
Aigua
amb les fruites,
cafè,
xampany
i mar de xampany.
Això m'agrada molt,
això del mar de xampany,
perquè a una època,
te'n recordes,
que abans
en preníem
quasi sempre,
al final,
jo de tancament,
sempre es prenia
molt mar de xampany.
I s'ha perdut
aquest costum.
Sí,
perquè han entrat
els gallecs
i ens han col·legat allà.
Un orojito,
un orojito amarillo,
un orojito blanco.
Un xarruc d'aquí,
un xarruc d'allà.
És veritat,
és veritat.
Sí,
ha canviat,
ha canviat els costums.
En pocs anys, eh?
Doncs no,
no, no,
sí, sí,
em sembla interessantíssima
la pel·lícula per veure.
Aquí hi ha uns aspectes tècnics,
perquè és molt rica
la pel·lícula
en fotografia,
en muntatge,
en direcció d'actors.
Què?
Et cedeixo la paraula?
Sí,
la pel·lícula,
jo crec que,
no,
em permet simplement
entrar una mica abans
en el seu,
tu has explicat impecable tot.
L'únic que jo diria
que per mi
el que més m'impressiona
en les pel·lícules,
ja et vaig dir que jo
l'emoció abans que res,
a mi el que m'impressiona
més d'aquesta pel·lícula
cada vegada que la veig,
ja amb aquesta és la tercera
i el llibre l'he llegit
una vegada,
tu ja has llegit dos,
jo ara demà
intentaré tornar
a llegir el llibre
en algun moment si tinc,
i si no demà ha passat.
El que més m'impressiona a mi
i que m'emociona
fins i tot
quan l'estic veient
en algun moment
és l'acte,
el fet de l'acte
de generositat que té,
o sigui,
la pel·lícula
que de primer et prepara
en l'ambient,
no diré hostil,
però un ambient
realment molt religiós
i profundament protestant
i aquest pare tan bé
però molt dur també
i aquella gent
que és tan seriosa
i que ho baieixen tots,
van a la una
amb les ordres
que dona el pastor
i que després
aquestes gent
una vegada
perdin el pastor,
ells segueixen
amb els bons costums
que va deixar ell
i que quan s'integra
ella a la família
ja abans fins i tot
de fer el festín
ja notes
que els costums
a la casa
no és que s'hagin relaxat,
s'ha morosit una mica,
la relació en tensa
es va com a morosint.
Bé, perquè
ella té la funció
d'un àngel
però no un àngel del senyor,
un àngel
un àngel
vingut del cel
vingut del cel
del cel o de París,
sense afectacions
de cap tipus
que té
la facultat
de tot
i que estem
a dintre
d'una comunitat
molt estricta
anar trencant
poquet a poquet
barreres
sense pretendre
i sense forçar
no, exacte,
no força en cap moment.
és l'exemple
que dóna
és l'exemple
d'altruïsme
correcte, correcte
i ells que són
precisament
la seva religió
els parla
de la caritat
de la generositat
en el fons
són una mica
agassius
que es diuen en català
són un poc
tacanyos
en el fons
són tacanyos
amb sentiments
i ell en canvi
els ensenya
que no
fins al punt
que és clar
l'exemple màxim
el paradigma
de tot això
és despendre's
d'una fortuna
personal
que li haguéssim
pogut donar
per viure
còmodament
durant molts anys
amb un sopar
que regalen
aquesta gent
i el ple
que té ella
mentre l'està produint
o sigui
el ple
a la cuina
tu ja sé que a la cuina
no t'agrada gaire
però
t'agrada menjar
però a la cuina
no t'agrada tant
estar-hi
estar dintre la cuina
estar dintre la cuina
sí
no t'entusiasme
soc molt
sí
a mi sí
i llavors
jo veient-la amb ella
que la meva senyora
també és molt cuinera
evidentment
hi ha un sal aquí
efectivament
la babeta
és una grandíssima cuinera
veure-la
com fa les coses
és una meravella
hi ha un personatge
que és el general
que té un nom
que és una miqueta
més complicat
sí
per tant
en lloc de dir-li
Lawrence
Lohenheim
Lohenheim
dient-li
el general
ho has dit
crec que va per aquí
i llavors
aquest general
Marc
sempre va donant
l'aprovació
a tot
sí
anaves a dir una cosa
concreta
el general
que deia
alguna cosa
concret
no
bueno
no sé ara exactament
per on volia anar
però en realitat
aquí
hem de dir
una cosa
tenim per una banda
la part religiosa
perquè
una mica aquest sopar
té reminiscències
o tenim en compte
que són 12 comensals
hi ha un sopar
molt famós
que és
el Sant Sopar
que també eren 12 comensals
hi ha un dinar
molt famós
que eren
les bodes de Canà
i aquestes coses
surten a la pel·ligua
en surtin
no n'apareixen
però
aquí
en aquest cas
jo diria
que és un sopar
que
té
tres funcions
dos funcions
d'emprenta
d'amor
i és que
les dues germanes
per camins diferents
tenen
dos oportunitats
d'estimar
que
amb dues
rebutgen
per respecte
a la figura
del pare
que ja ha mort
i elles han de continuar
el que entenen
que és la seva obra
perquè
diguem-ho ja
aquest pastor
va crear
dintre el que és
el protestantisme
d'aquell llogaret
va crear
una mini congregació
que segueixen
a peu de la lletra
les
les instruccions
o les doctrines
que els hi havia dit
ell
a base de sermons
etc.
Bé
doncs
aquestes dues
vertences
una
bé
a partir de la música
d'aquí ve el duell
que heu sentit
que és la
Filipa i Papent
Papent
és el baríton
correcte
i
Filipa
és una
de les dues germanes
que canta
com els àngels
el Papent
s'enamora
profundament d'ella
per tant
ell s'enamora
profundament d'ella
i ella també d'ell
però
hi ha la contenció
llavors
per l'altra banda
hi ha
el general
que en aquell moment
quan eren joves tots
ell era caporal
com a caporal
era un home d'aquells
que li agradava jugar
estava endeutat
una mica
en buscar raons
i tal
i llavors
el seu pare
el va castigar
en uns altres temps
i el càstig
era enviar-lo
tres mesos
amb la seva tia
que vivia
curiosament
en aquesta mateixa
comunitat
de Hurlàndia
i allà
un dia
anant amb el cavall
a distreure's
per passar una mica
el temps
va conèixer
a la Martina
l'altra germana
exacte
immediatament
hi ha un creuament
d'imatges
des d'ella a terra
i ell dalt del cavall
i amb aquestes imatges
ja en tenim prou
els espectadors
per entendre'ho
i ells dos
per fer-nos sentir
que hi ha
una atracció
i realment
com tu dius
es trenca
simplement
perquè hi ha
el pes
d'aquesta doctrina
que els impedeix
sortir d'aquella casa
llavors
per mi
ah
aquí ve
el que volia dir abans
per mi
l'important
d'aquesta pel·lícula
i de la obra
perquè
si
busqueu la novel·la
escolteu
jo tinc aquí una
que és
El festín de Babet
està en castellà
però
està il·lustrat
molt ben il·lustrat
per Noemí Villamuza
Nòrdica Libros
és
un llibret
extraordinari
i tu
jo tinc
una edició
de petits plaers
que és en català
que és en castellà
en català
en català
traducció de la Maria Russic
i que també la trobo
estupendament traduïda
aparentment
i que no té dibuixos
però té una portada
molt maca
però no té dibuixos
efectivament
recomanem
recomanem el llibre
en dues hores
n'hi ha prou
per
sí
per llegir-la
i a més a més
val la pena
repetir alguna escena
perquè realment
té densitat
i és extraordinàriament
ben escrita
l'obra
recomanem
en aquesta ocasió
el Festi de Babet
o el Festi de Babet
com a pel·lícula
ens sembla
una obra mestra
i el recomanem
també com a llibre
i
tingueu en compte
una cosa
ja he dit abans
que era
per mi
una excel·lent adaptació
una excel·lent adaptació
per mi
no és seguir
el peu de la lletra
al llibre
per bo que sigui llibre
sinó
fer-te el teu
i donar la teva versió
i això és el que va fer
Gabriel Axel
el director
per tant
hi ha la possibilitat
de gaudir molt del llibre
perquè és la mateixa història
però
amb un plantejament diferent
és a dir
que
en aquest cas
recomanem
recomanem les dues coses
del nou art
i llavors
el que anava abans
és
em preguntaves
sí
jo dic
per mi
una de les coses
més profuns
i més importants
de l'adaptació
és que
l'adaptació
ens desmunta
el que podria ser
el gruix
de la convenció
d'un cristianisme
protestant
ortodox
ens la desmunta
i ens fa veure
una visió
mística
de la vida
que va
molt més enllà
del que són
les religions
tenint en compte
que
hi ha un més enllà
diguem-li
esperit
diguem-li
no sé
alguna cosa immaterial
que s'elvira
a través d'això
i llavors
això
queda molt reflexat
en una
de les
coses
que diu
el
el pastor
i és
el que fa referència
a que
els camins
del senyor
atreveixen
muntanyes
i atreveixen
la neu
i són capaços
de passar
per sota
de coses
que els humans
no veien
no podem veure
no percebem
llavors què vol dir
que ja per aquí
el pastor
ens donava a entendre
que hi havia
la possibilitat
que durant la vida
el possible
esdevingués
l'impossible
esdevingués
possible
hi ha un moment
que em preguntaves
els temes tècnics
a veure la pel·lícula
a mi m'arriba
molt més per la pell
és una pel·lícula
que jo la percebo
tan perfecta
en el fons
és a dir
primer que percebo
la pel·lícula
percebo que la pel·lícula
segurament és danesa
cosa que ja sé
i que per tant
té un background
de cinema nòrdic
però també bàsicament
danès
que pesen a la pel·lícula
i aquesta pel·lícula
la fas estrictament
amb unes llums
potser més contrastades
més o menys
la foto no tan preciosista
més plana
i tens
un Dreyer
pràcticament
sí
és que hi ha actors
aquí de Dreyer
actors de Berman
clar clar
hi ha una barreja aquí
i és clar
Dreyer hi és present
d'alguna
aquest estetisme
l'equip artístic
té molt a veure
amb tot el que és
la França
escandinava
d'Europa
però el resultat
també dona molt
aquestes pel·lícules
serioses de Dreyer
no parlo d'Ordet
que potser
l'agència
la vista
Ordet
la paraula
es diu
és una pel·lícula
potser la més seriosa
de Dreyer
però hi ha d'altres
que són una mica
una miqueta més obert
i m'han recordat
una mica aquesta pel·lícula
és a dir
que aquest realitzador
que per altra banda
que tu em deies abans
que no té cap carrera
notable
més que aquesta
avui en dia
seria un one hit wonder
avui en música
es diu one hit wonder
un d'allò
d'una sola pel·lícula
pràcticament
en té més
però aquesta és tan notable
respecte a les altres
que no hi ha
discursions
perquè tingueu una idea
les altres
deuen ser pel·lícules
que es devien veure
a Dinamarca
exceptuant
la tercera
que va fer
que aquesta
la va enviar
al Festival de Berlín
que va passar
sense pena ni glòria
i va tornar cap a Dinamarca
i ja està
en canvi
la que estem parlant avui
és una pel·lícula
que va tindre
un reconeixement
des del primer moment
arreu
arreu del món
o sigui
és una pel·lícula
que va tindre
l'Òscar
a la millor
pel·lícula
de
parla
no anglesa
de l'any
1987
va tindre
una menció especial
al Festival de Can
a la secció oficial
de 1987
va
estar nominada
al Globus d'Or
com millor pel·lícula internacional
va tindre
el premi
a la millor pel·lícula
als
BAFTA
els BAFTA
a part de tindre
el premi
a la millor pel·lícula
de parla
no anglesa
va estar nominada
a millor fotografia
millor guió adaptat
millor actriu
Estefan Otrán
millor direcció
Gabriel Axel
en fi
millor pel·lícula
també
i a més a més
els Premis César
va estar nominada
com a millor pel·lícula
europea
fixeu-vos
que és curiós
que un director
que pràcticament
no havia sortit
la seva producció
perquè havia treballat
molt també
per la televisió
va fer una adaptació
d'Eugènia Grandet
per exemple
però
i Senyorita Júlia
o Senyoreta Júlia
que em sembla
que l'havia fet
Bob Hiderberg
amb
cinema
doncs
però
ja dic
deixant de banda
el que és
els treballs
en televisió
un o dos
curtmetratges
i quatre o cinc pel·lícules
que no van sortir allà
resulta que
ens fa
de sobte
guió
i direcció
el qual vol dir
que no és que
tingués ajuda
d'aquí o d'allà
no, no
era l'obra
en què ell
es va fondre
i la va clavar
deies tècnicament
jo tècnicament
no ho sé
però per exemple
ella
en el minut 40
més o menys 41
de la pel·lícula
parla del bitllet
que té de loteria
que ella cada any
el que deies tu vas
l'envia
una persona de París
li compra
la mateixa loteria
bé
després ens diu
que han passat uns anys
el minut 42
26
ens diu
que han passat uns anys
hi ha un trànsit d'anys
que podem xifrar
potser en dos o tres
o quatre anys
que hagin pogut passar
entre una cosa i l'altra
i retrobem
la mateixa família
que ella
l'hem deixat
en aquest punt
que semblava
que tot era
flors i violes
que tot anava bé
que la seva presència
havia provocat realment
un benestar
els trobem a tots
ara molt més irritables
tots els membres
al voltant de la taula
que sempre no els veiem
els trobem que estan molt més irritables
i aquest intercanvi
de retrets
arriba al punt
que ella ha de posar pau
en aquesta manera
és a dir
s'ha convertit en una figura
realment central
això no és tècnic
ni deixa de ser-ho
perquè la pel·lícula
en el fons
està muntada
en base
a un art dramàtic
que si és cert
que fa alguna nada
endavant i endarrere
al principi
però una vegada
ja enfila
l'art natural
ja vas seguint
tota una cronologia natural
i la pel·lícula
sempre juga
de una manera
molt lineal
explicar les coses
linealment
excepte
quan ha de trobar
el contrast
en l'alternança
de seqüències
és a dir
en aquí passa això
mentre allí passa allò
en aquí està passant això
mentre allò està passant allò
i quan ho juga
a tope
a les escenes culminants
que són les del menjar
a la taula
passa una cosa
a la cuina
a la cuina
passa una cosa
aquí té un món magnífic
per anar
dient
clar
i a la cuina
una cosa magnífica
que m'ha semblat
i no és tècnic
evidentment
és sensorial
a mi m'emocionen
aquestes coses
els tres personatges
ella quan arriba
sí
ella quan arriba
al cotxe
amb el general
i la seva mare
perquè el general
ve amb la seva mare
hi ha una senyora
avui diríem
quasi centenària
però segurament
no n'hauria
de tenir 70 anys
però bueno
avui en dia
semblaria
però en allí no ho sé
a l'època
ha canviat molt
tot això de les edats
arriben amb un cotxe
típic de cavalls
i ella enseguida
la preocupació
és que el cavall
el que porta el cavall
entri a la cuina
voleu un vi
o alguna cosa
entra
i no és que prengui un vi
és que ho pren
tots els plats
prova
fa com una cata
però perquè ella
l'invita a fer-ho
el té assegut allà
i li va donant
ja prova això
i per una altra banda
està el seu nebot
que és el que
l'utilitza per servir
per servir
i en aquest no li permet
tastar res
perquè un cuiner
no pot tastar
un cuiner no pot beure
o sigui
un garçom
un cambrer
no pot beure
però en l'altre
i aquesta generositat
ja comença per aquí
que bonic que és això
i te'n dones compte
al final de tot
quan s'acomiada d'ell
i li diu
ara se'n van els senyors
perquè perdona
digues digues
ressaltar una cosa
aquí també és una forma
de carregar-se
l'elitisme
clar
clar
clar
o sigui
ha fet un menjar
per tothom
el primer que ho prova
és un pobre
és un pobre
és un pobre home
és un pobre home
d'aquí la gran lliçó
de la pel·lícula
realment
a mi m'arrasta
l'emoció
en aquesta pel·lícula
perquè
l'altre
sí soc capaç
de valorar
que hi ha un muntatge
molt fi
que hi ha un treball
actoral
molt fi
que les coses
estan explicades
tornem molt realistes
és a dir
ella com està cuinant
és absolutament increïble
el realisme
que té la cuina
quan de cop tira
el foc ha de créixer
i és una cuina econòmica
les que dèiem abans
una cuina econòmica
efectivament
i el foc no creix
d'una manera
perquè si no
evidentment hi ha algú
que l'està fent per sota
que funcioni
però coincideix perfectament
amb els gestos d'ella
ella tasta
i te la creus
que està tastant
aquell suc
o aquella sopa
és a dir
tot és d'una finor
i quan acaba el dinar
una mica també
té un aspecte religiós
com es renta
ella
es renta les mans
es renta la cara
té un punt religiós
té un punt religiós
es renta les mans
i es renta la cara
és com el capellà aquell
quan anava amb la pàgina
és un sacrament realment
sí senyor
és veritat
això tens més raó
llavors es queda sola
asseguda
en una a la cuina
en algun punt
apujada allà
i està
amb tot el cansament
que deu portar a sobre
però també amb tota la felicitat
d'haver estat
fent realitat
aquest
aquest servei
perquè en el fons
ella
ho fa perquè ho vol fer
punt
però realment
si tu ho analitzes
des de fora
és un acte de generositat extrema
cosa que li fan notar
i és una escena
super emocional
i super emotiva
quan hi ha
se n'ha anat tothom
en aquesta magnífica sortida
que fan
tots per la porta
surten al carrer
el cel estrellat
meravellós
la neu
els primers a sortir
són el general
i la mare
és veritat
amb l'ordre natural
digués
hi ha una cosa
que m'agradaria llegir
perquè em sembla extraordinari
i és que
al vell mig
del sopar
es posa
d'en peus
el general
ah sí senyor
i fa un discurs
interessant
i diu així
s'han abraçat
la misericòrdia
i la veritat
amics meus
la rectitud
i la felicitat
es besaran
mutuament
l'home
amics meus
és fràgil
i estúpid
se'ns ha dit
que la gràcia
hi ha que trobar-la
en l'univers
però en la nostra
miopia
i estupidesa
humanes
ens imaginem
que la gràcia divina
és limitada
per aquesta raó
tremolem
tremolem abans
de fer la nostra elecció
en la vida
i després
d'haver-la fet
seguim tremolant
per por
haver escollit
malament
però arriba el moment
en què s'obren
els nostres ulls
i veiem
i entenem
que la gràcia
és infinita
la gràcia
amics meus
no ens exigeix
res
només que
l'esperem
amb confiança
i que la recompensem
amb gratitud
la gràcia
germans
no imposa
condicions
i no fa
distincions
amb ningú
de nosaltres
en particular
la gràcia
ens acull a tots
en el seu pit
i proclama
l'amnistia general
mireu
allò que hem escollit
se'ns dona
i allò que hem rebutjat
se'ns concedeix
també al mateix temps
si allò que vam rebutjar
ens és besat
sobre nosaltres
en abundància
doncs
s'han abraçat
la misericòrdia
i la veritat
i la rectitud
i la felicitat
s'han besat
mútuament
aquest
és el discurs
central
del sopar
que té dos receptors
directes
que ell pretén
que tingui dos receptors
un tots
i l'altre
la seva ex
la que hi ha al redó
de la porta
que ell va pretendre
i que d'alguna manera
la dona que ell va pretendre
i que d'alguna manera
li està també tirant
una mica aquí
tancant el cicle
tu i jo haguéssim pogut
tenir aquesta
bueno
no passa res
no tenim pressa
en aquest món
som això
passatgers
que anem
això em sembla molt bonic
és molt bonic
aquest text
a partir de què surten
si te'n recordes
hi ha l'escena
que surten
uns retrets
que abans s'han fet
a lo bèstia
enmig d'aquell moment
que tenien dolent
ara surten
però de broma
fan els retrets
amb broma
ah tu em vas estafar
aquelles idees i tal
però ara no passa res
i tal
és a dir
això és entre els comensals
és molt bonic
és molt curiós
o aquella dona
perquè hi ha una superació
de les misèries humanes
exacte
aquest discurs
els propicia
o ells mateixos
estan en un punt
per l'alegria
de la beguda
de la menja
estan en aquest punt
que ja s'ho perdonen tot
i això és la gràcia
que el perdó
que el perdó
vingui donat
per una cosa
tan mundana
surt la bondat
que hi ha dintre d'ells
i després hi ha un gran muntatge
de primers plans
que m'ha agradat molt
quan ella
quan ella canta
i tots són feliços
i tal
estan al voltant
de la
ella vull dir
una de les dues germanes
mai recordo
quines són
el nom
la Filipa
la Filipa és la cantant
és la cantant
la Filipa està cantant
i
dos dones
abans que comencin a cantar
dos dones
es beneeixen entre si
nou tancament
bonic del tema
dos homes també
des de lluny
es envien una benedicció
i ella canta
i tots són feliços
estan al voltant
d'aquella tauleta més petita
i estan tots allà escoltant
i a partir d'aquí
realment
hi ha un gran muntatge
de primers plans
de reaccions d'un
de reaccions de l'altre
tots d'una riquesa
de matisos
i el sol fet de col·locar
en el seu lloc
amb un tempo
fantàstic
per això sabia
que aquest muntatge
t'agradaria
perquè està molt
molt ben rimat
té tot això
que bueno
del que
una pel·lícula ha de tenir
però que no sempre té
malauradament
en aquest cas
ho té
i llavors
una mica més tard
el general
i anem a lo particular
quan ja es dirigeix
directament
a la germana
que ell va pretendre
en algun moment
la Martina
la Martina
li diu
he estat amb vostè
tots els dies
de la meva vida
que és aquella sensació
que tens
d'aquests enamoraments
de tota una vida
que en un moment
s'han frustrat
però que és evident
que està dient la veritat
tu saps que això passa
és a dir
que l'enamorament
té aquesta constància
és a dir
i l'hi està dient
amb una sinceritat
absoluta
i afegeix
vostè sap
que això
és veritat
i ella diu
sí
sé que ho és
sí senyor
sí senyor
sí senyor
sí
i inclús diu
li cadria
seguiré estant amb vostè
diu ell
ah sí
cada un dels dies
que em restin per viure
sí senyor
cada nit
m'asseuré
si no corporalment
el que no vol dir res
sí de manera espiritual
que ho és tot
assopar amb vostè
exactament igual
que aquesta nit
doncs aquesta nit
he après
estimada germana
que en aquests mons
tot és possible
sí senyor
i a partir d'aquí
és quan agafen
ja surten els primers
van agafar el carro
i se'n van
bé
ell encara afegeix
encara hi ha potser
sí
així és estimat germà
en aquest món
tot és possible
tot seguit
es van acomiadar
amb un gest breu
però encara hi ha una cosa
que te la deixo per tu
que és
és el tancament
que crec que és
la revelació
final
de la història
del festín
del festín
de Babet
sí
elles li pregunten
exactament
de tiro del llibre
tiro del llibre
perquè és el que tinc
a veure
ara serà la versió
un bon relat
s'ha de guardar
el millor
perquè està en la pel·lícula
està pràcticament igual
en aquest cas
dir
ella
li acaben de dir
que com pot ser
que s'hagi despès
aquesta fortuna
ella els explica
això
ah
aquella famosa frase
que hi ha
meravellosa
que diu
un artista
mai no és pobre
correcte
és a dir
quan ells diuen
vostè ara què farà
si no s'ha quedat
les dues germanes
li diuen
no no
sí
10.000 euros
imagina tu
el que eren
10.000 francs
d'aquell moment
el que has dit tu abans
una fortuna
diuen
sí
però un artista
mai no és pobre
i a mi aquesta frase
m'emociona
per la part que tenim
una mica d'artistes
tots plegats
perquè realment
és cert
és cert
és a dir
l'artista
sembla té
què té
l'art que té
amb ell
aquest art
l'enriqueix
ella què té
aquest art
meravellós
que té
que amb una cuina
és capaç de fer
el que sigui
amb els ingredients necessaris
fa el que pot
és que un músic
sempre podrà fer música
encara que sigui al metro
és igual
aquest també és un tema
exacte
és perquè té
la possibilitat
de guanyar-se la vida
però té una doble lectura
és perquè encara que no se la guanyés
l'art també l'enriqueix
és riquesa
és ric també
està molt bé
i ella com a cuinera
queda enriquida
fent aquest sopa
efectivament
com a persona humana
acaba de fer
un acte absolutament
perquè clar
el que no tenen les dues germanes
diu
però si amb aquest premi
vostè podria anar
i viure el rest
de la seva vida
tornar a París
i viure de renta
el rest de la seva vida
doncs no
en aquest punt
més o menys
s'acosta la Filipa
a Bebet
i va passar-li el braç
per les espatlles
el cos de Bebet
era com una estàtua
de marbre
contra el seu
però ella tremolava
de cap a peus
és esplèndida
va passar una estona
abans no pogués dir res
aleshores va xiuxajar
amb la cara molt a prop
de la cara de Bebet
però això no és el final
Bebet
estic convençuda
que això no és el final
al paradís
seràs
la gran artista
que Déu volia que fossis
i mentre
lliscaven llàgrimes
per les galtes
va afegir
oh
com encisaràs
els àngels
aquest
aquest és
rebrar
rebrar
rebrar el clau
d'una manera
d'una manera
esplèndida
la teva
la teva felicitat
no acabarà
perquè mereixes
una felicitat
en aquest
amigues i amics
univers
que se'ns espera
el festiu Bebet
us està esperant
és un festiu d'emocions
tant a internet
com amb obert
a Youtube
sí
sí
també està a Youtube
no sé quina qualitat
té la còpia
però
però en el
Filmin la té
a Filmin per cert
està qualificada
amb un 8,3
que Déu n'hi do
i ja està
és una pel·lícula
sí
exacte
està a Filmin
jo crec que
la major part
de qualificacions
han de ser
d'obra mestra
jo mateix
quan he acabat
l'hi he posat
l'altre dia
no em poso gaires
Deus
i avui
l'hi he posat
un Deu
jo també
i ho he argumentat
dient el que hem dit ara
una mica
més en curt
és que jo crec
que els Deus
s'han de reservar
per pel·lícules
com aquesta
no
no pots
regalar
regaladeus
no
perquè clar
hi pot haver una pel·lícula
que et diverteixi molt
hi pot haver una pel·lícula
que realment
estigui molt ben interpretada
i tal
però una pel·lícula
amb el que té
una ensenyança
i un fons
tan profitós
com aquesta
això és difícil de trobar
sí senyor
o sigui
ens hauríem d'anar
per exemple
jo una pel·lícula
que és completament diferent
però
al final
també creix
i és
un cim
al fi de la pel·lícula
és
Dublineses
de John Gius
bueno
no
Los Muertos
Los Muertos
sí
bueno
que està basada
amb Dublineses
no no
és el mateix cas
novel·la
i pel·lícula
potser sí
que tenen
més punts de contacte
del que sembla
sí
perquè la música
també és important
també
i tant
perquè aquí
són les cançons religioses
i també la música
creada per la pel·lícula
les dues coses
tenen molta força
i amb Dublineses
i allà hi ha un vers
que és extraordinari
també
una cançó
no canviarem de pel·lícula
però és veritat
és veritat
que tens tot
a més Dublineses
l'han fet
l'han tingut
com a pel·lícula
clàssic
de la setmana
també
avui parlant d'això
m'has donat idea
d'una pel·lícula
ja la farem
ja ho farem
no l'anunciarem
ja ho farem
què fem
ja ho farem
perquè mira
abans que entres tu
sí
en l'aula
de cinema
sí
Anastasi Rinos
dir perquè així
ja ho sabreu
que si no hi ha
cap novetat
i no l'esperem
perquè estem convocats
demà
per parlar amb ell
la setmana que ve
tindrem un programa especial
perquè hem aconseguit
audiència
amb el nou director
Pablo Laparra Pérez
de la Filmoteca
de Catalunya
i estem citats demà
a la tarda amb ell
i esperem
donar-vos
la versió
directa
d'ell mateix
dels camins
que prendrà
en els propers anys
la Filmoteca
quines seran
les coses bones
que es mantindran
que són moltes
i quines
es poden encara
incorporar
tot
ja sabem
que tot depèn
dels pressupostos
i la cultura
si mentre no es demostra
el contrari
continua sent
bueno
les vies
també
les vies de tren
també són bastant
complicades
però
la cultura
sol ser
l'últim
que rep
aquí
ah i l'últim
que rep
que rep
alguna subvenció
exactament
molt bé
recordant una mica
aquell vell capellà
que jo tenia
que es deia
padre Laseras
en l'institut
jo vaig fer amb ell
cinquè, sisè i preu
i diràs
ara aquest noi
per què ens explica això
bueno
Laseras sale el trigo
era un pare
era un pare
era un religiós
era un religiós
castrista
castrista no
castrense
castrense
és a dir
que era de l'exèrcit
era militar
i alhora bé
era per tant
aquest és dels que repartien
hòsties de veritat
sí
però a mi en canvi
he sigut el millor professor
que he tingut
i feia una cosa
que jo faria jo ara també
una mica
no molt
que era
quan tu entraves a quart
et feies tot el programari
que havia previst per quart
quan entraves a cinquè
et repassaves tot el programari
de quart
i feies el de cinquè
i quan feies
sisè
perdó
cinquè, sisè i preu
quan feies cinquè
això que he dit abans
sisè
repetia el de cinquè
i feia el de sisè
i a preu
repetia el de sisè
i feia el que tocava
és a dir
que jo no sé com ho feia
a quadrar
el tio ho quadrava
i per què ho feia?
perquè tot i que tothom
estava molt atent a classe
era una classe realment molt bona
i ell era molt bo
tot i així
ell sabia que
l'atenció es dispersa
a vegades
i amb una ràdio
explicar cinema
no és fàcil
llavors jo per ser
fidel a les eres
diré
recordem que
estàvem parlant
de la regla
dels sis criteris
és a dir
en el punt que haig de tallar
un pla
per anar-me'n a un altre
en el muntatge cinematogràfic
estem muntant la pel·lícula
i això ens porta
el gran Walter Munch
que crea
el que vam parlar l'altre dia
com el gran muntador de so
i muntador també
de la pel·lícula
del so
com has dit la pel·lícula
ara me'n recordo
el
la conversació
la conversació
sí senyor
de Coppola
i de tantes pel·lícules
també de Coppola
i de tantes pel·lícules
que no són de Coppola
és un gran muntador
i és un gran
divulgador de cinema
però divulgador
en el bon sentit
de la paraula
i elabora
aquesta regla
que ell se la inventa
però que respon
amb naturalitat
al que tot muntador
ja ho sap
però d'alguna manera
està bé que algú ho digui
i ell diu això
en un moment que hem de tallar
d'un pla a l'altre
què és les coses
que hem de prioritzar
en aquest moment del tall
estiguem on estiguem
de la pel·lícula
el punt
amb el minut 20
el minut 30
el minut 40
és igual
hem de prioritzar
ben recordem ara
simplement ràpidament
hem parlat de l'emoció
primer
abans que res
el més important
és l'emoció
per això jo
sempre m'hi apoio
perquè a més a més
és el que m'interessa més
dos
la història
la narració
que estem portant
tres
el ritme
que va adquirint
aquesta història
sigui el que sigui
quatre
aquell concepte
més difús
que explicarem
avui una miqueta
més bé que l'altre dia
el rastre de la mirada
eye trace
que es diu en anglès
o sigui
the eye
l'ull
la tassada de l'ull
quina mirada fa l'ull
on mira la mirada
i el 5
el pla bidimensional
de la pantalla
i l'espai
tridimensional
de l'acció
està molt ben explicat
perquè ja solament
definir-los
ja costa
i ell us vaig dir
que jo no hi estava
molt d'acord
amb una sola cosa
i és que posa
un percentatge
d'interès
de cada cosa
és a dir
l'emoció és important
en un 51%
la història
té el 23%
el ritme
el 10
el rastre de la mirada
7
el pla bidimensional
el 5
i l'espai bidimensional
de l'acció
el 4
és a dir
que va donant
i si sumes
sumes 100
efectivament
llavors què passa
que això
és molt relatiu
és com aquesta gent
que fa gràfiques
d'emocions
de les pel·lícules
i dius
i veus que la línia
va amunt i avall
ara baixa
i ara puja
aviam primer
és una cosa subjectiva
l'emoció
que un pugui sentir
i sentir emoció
en aquesta pel·lícula
amb punts
que potser n'has sentit
tu més amb una altra
per tant
és molt relatiu
i establir a partir d'aquí
una codificació d'això
em sembla una mica arriscat
per tant
això sí que li potser
li criticaria una mica
què vol dir l'emoció
ho vam dir l'altre dia
que el punt de tall
és fidel
a l'emoció
d'aquell moment
no vol dir que
hem d'anar pujant
l'emoció
a cada pla
sinó vol dir
que cada tall
que fem
ha de ser fidel
amb l'emoció
que té el moment aquell
i si la nostra pretensió
és que a partir d'aquí
el nivell emocional
ha de pujar
hem de fer-ho gradualment
i a cada tall
que fem
hem d'anar carregant
carregant d'emoció
sigui per la magnitud
de plano
sigui per altres coses
diguem que tenim armes
també per fer-ho
la magnitud de plano
és important
si un plano està donat
de primer
primer i cimplà
o de pla general
l'impacte emocional
és diferent
evidentment
també la podem fer
amamentar aquesta emoció
afegint
un impacte musical
per exemple
és a dir
que la música
comença a entrar
en un punt determinat
i saps que a partir d'allí
encara que el tall
sigui el mateix
a nivell d'imatge
l'emoció
la que sigui
estarà creixent
dos
respectar la història
és a dir
fer avançar la història
es diu també dels guions
un mal guió
o un guió
no molt rodó
és aquell guió
que no avança
és a dir
que hi ha moments
en què la història
s'atura
tu te'n dónes compte
llegint un guió
que dius
bueno
ja porta estona
que aquest assunto
ja me l'han dit
ja ha consolidat
tot el que volia
i havia de saber
i ara
i ara hauríem d'anar
una mica
una altra cosa
i veus que el guió
s'ha quedat aturat allà
si el guió
s'atura
la pel·lícula també
per tant
si no es corregeix
perquè en el rodatge
ja s'ha corregit
aquest defecte del guió
o si no es pot corregir
o no es pot corregir
en el muntatge
tindrem un problema
per tant
el segon punt
més important
i li dono un 23%
per recordar-ho
entre els dos
fan el 51%
i les unitats
fan el 74%
és a dir
el 74%
jo crec
jo crec
que només
amb aquests dos punts
ja està
l'aportació
que estàs fent
sí senyor
és extraordinària
perquè qualsevol
de nosaltres
i dels
oients
que ens estan
escoltant
diguin
bueno
això és una cosa
que la penso
aplicar com a criteri
a l'hora
d'analitzar una pel·lícula
i ell a més a més
diu
la gran importància
ens podíem quedar
els dos primers
diu el Murch
o sigui
per ell
a partir d'aquí
tot l'altre
és que tu ho has dit
és un 75%
un 75% juntes
el ritme
evidentment que és important
el ritme és important
perquè tu pots estar tenint
molta fidelitat
a aquests dos principis inicials
però si t'equivoques
en el moment
d'anar-li donant
aquella cadència
i és equivocada
la cadència
i ens estem estirant massa
la sensació
també et pot ser
pot passar més
diguem
la sensació d'avorriment
que no estem
no estem anant d'acord
amb tot el que portàvem
dient
sinó que ens estem frenant
perquè és el ritme
llavors que ens està frenant
per tant
hem de vigilar molt
amb que el ritme
ni decaigui
ni s'acceleri
tampoc massa
perquè l'història
estava demanant
una determinada cosa
si accelerem massa
el ritme
que vol dir
que fragmentem massa
l'explicació
i això que farem
en planos massa curts
les dues coses
és trobar l'equilibri
és trobar l'equilibri
com sempre
és trobar l'equilibri
sí senyor
llavors
ell li dono un 10%
pot esdevenir
el més important
en un moment determinat
en determinades pel·lícules
però
aquí ja ens anem
ja ens anem
a un 85%
a un 85 junts
aquestes
en què queda?
doncs ni més ni menys
el rast de la mirada
és una cosa
que tothom ho sap
de manera més o menys
intuïtiva
com que estem veient
molt la tele
a través d'un televisor
encara que sigui
de 65 pulsades
estem veient el televisió
a una distància
molt propera
la mirada humana
davant d'un televisor
és d'un impacte
quasi únic
és a dir
quan mirem la tele
la veiem sencera
veiem tota la imatge
de la tele
és cert que la vista humana
i el cervell
són capaços
de focalitzar
l'atenció
a l'extrem de la dreta
a dalt a l'esquerra
ara veig la mosca de televisió
perquè m'hi he volgut fixar
però en realitat
la gent mira molt centrat
i tot el que passa
és la televisió sencera
en un cinema no
la percep sencera
clar
la percep sencera
en el cinema no
i en el cinema
i en el cinema menys
en el cinema menys
què vol dir?
que el rastre de la mirada
vol dir la importància
que té un 7% per ell
que tu sàpigues
que en el moment de tallar
aquell espectador
li estàs tallant
quan tenia l'acció
per exemple
més important
o el personatge
més important
estava a la dreta
de l'enquadrament
ocupant la meitat
de la pantalla
de la dreta
saltarem a un altre plano
en què l'acció
es concentrarà
bàsicament
en aquesta zona
de la pantalla
no la passaràs
a l'altre cantó
per què?
perquè obligues
l'espectador
a tenir una lectura ràpida
un canvi de mirada
en un cine
imaginau que això pot ser
un angle de 20 graus
o de 30
que la cap ha de girar
o els ulls
molt més encara
és a dir
que realment
l'espectador
és important
també
per facilitar
la lectura
a partir d'ara
tot és de facilitació
l'abans era bàsic
ara tot és per facilitar
l'altre
és el pla bidimensional
de la pantalla
què és el pla bidimensional?
bidimensional
la pantalla és de dues dimensions
no en té tres
i per tant
ho hem de tenir en compte
per tant
què vol dir?
d'alguna manera
s'ha de respectar
la gramàtica
aquí quin tant percent
li dona?
li dona molt poquet
li dona un 5
un 5
llavors diu
el següent
respecte
hem d'entendre
que les tres dimensions
ho convertim ràpidament
en dos
per mitjà de la fotografia
és a dir
que nosaltres
fotogràficament
estem fent una pel·lícula
no de 3D
sinó plana
i per tant
això de cop
té dos dimensions
a partir d'aquí
en tota una sèrie de lleis
que són les que abans
omplien els llibres
de gramàtica
perdoneu
de gramàtica cinematogràfica
que li donaven importància
precisament aquest punt
aquí hi havia
quantitat de lleis
que no us cansaré
en el seu dia us les diré
molt per sobre
que és el famós ràcord
que es parla a vegades
que hi hagi un ràcord
vol dir que
no hi hagi res que salti
en un pla o l'altre
que si un seu té el barret
posat d'una manera
en la segona escena
el segueix
a la mateixa posició
que si la corbata
estava a dalt
segueix a la corbata
a dalt
sí que amb això
hi ha espectadors
molt punyeteros
molt punyeteros
que s'hi fixen
jo sóc més de fixar-ho
en canvi
en el ràcord
que es diu
interpretatiu
és a dir
que l'actor
que deixes en un plano
amb una actitud corporal
determinada
i per tant
també interpretativa
quan passa del seu
en plano
tingui la mateixa actitud corporal
que moltes vegades
no és així
moltes vegades
com que s'ha rodat
en dies diferents
en moments diferents
i tal
l'actor
li pot seguir
que tingui
el ràcord
de corbata
de mans
tot molt bé
però el d'actitud corporal
no
i aquí a vegades
això fa que
de cop et descol·loques
aquest tio estava molt emocionant
i ara de cop
li ha caigut l'emoció
perquè tota ella baixarà
després hi ha una cosa també
que a vegades
amb les pel·lícules
que tenen
diferents moments estacionals
hi ha el mateix actor
o la mateixa actriu
o diversos actors
i diverses actrius
que no estan el mateix
igual físicament
el gener del 2024
que el desembre del 2024
aquest és més visual
l'altre és d'actitud corporal
aquest també és important
pensa fins i tot
els muntadors
mirem molt
en quin punt de la respiració
està quan tallem
és a dir
t'ho inspirem
i expirem
i encara que ens sembla
que no es nota des de fora
sí que es nota des de fora
la inspiració
si has de tallar
si has inspirat
en el següent pla
no ha de començar a aspirar
perquè si no
la sensació que et nedes
t'incomodarà
i aquest és treball de muntador
totalment
aquest sí que és de muntador
total
aquest en el rodatge
no el pots marcar
és molt important
perquè et dona o fluïdesa
o et frena
o et precipita
per tant és terrible
i l'últim
per acabar-ho ja
és aquest és el més complicat
respecte a la continuïtat
tridimensional
de l'espai real
és a dir
diu
tu
on es situen
unes persones en l'espai
i la seva relació entre si
què vol dir?
tu tens una experiència
de la vida
tu pots no ser director de cinema
pots no ser muntador
però si saps
que quan has ensenyat
una habitació determinada
aquella habitació
tu és
això que deu tenir
set metres d'emplada
val
molt bé
doncs si entra un actor
per la porta
ha de trigar
a arribar a l'atxtemp
de l'habitació
en un sol plano
no té problema
perquè li veus fer
el recorregut
en un sol plano
però si el mig
has de tallar
i has de tallar
la duració total
d'aquell recorregut
ha de ser
aproximadament
la real
i com que hi ha
una cosa experiencial
de la vida de la gent
hem de respondre
a aquest realisme
diguem
de l'experiència diària
que ens diu
que aquella habitació
no te la pots menjar
a una habitació
de 100 metres
en dos segons
o sigui
és impossible
per tant
tota aquesta
hi ha d'haver
una unitat de temps
un temps
raonablement real
diguem
perquè
a moment que no hi és
la gent pot interpretar
moltes coses
que estàs fent
una elipsi temporal
quan és molt marcat
és a dir
si aquest salt
és molt gran
estàs fent
una elipsi temporal
o pots fer
un altre tipus
d'efecte
que busques
que sorprengui
l'espectador
però no estàs
donant fluïdesa
a la història
i aquí bàsicament
parlem
per què aquestes lleis
existeixen
perquè són lleis
que el que fan
és afavorir
se n'anarà
pel
ah
són els casos
segueix sentint
sí
ah
són els meus casos
bé
seguiré parlant normal
no patiré
doncs això
i com això
tantes coses
és a dir
hi ha de respondre
una
tenim una experiència
molt gran
el cinema
no fa més
que retratar
la realitat
i modificar-la
a la mesura
que vol el director
però
en realitat
el fet
experiencial
de com caminem
què triguem
amb arribar
d'un tant o l'altre
si una porta
s'ha d'obrir
quant temps
tinguis a obrir-la
tot això ho sabem
per tant
aquest és el
6M1
que és aquest
respectar
la tridimensionalitat
de la realitat
i aplicar-la
en el 6
realment
si aquestes
7 paràmetres
es porten
a terme
correctament
6
perdona
6
si aquests 7 paràmetres
es porten
a terme
correctament
jo crec
que
el muntatge
s'aconsegueix
amb un tant
per cent
molt elevat
o sigui
s'aconsegueix
un bon muntatge
amb un tant
per cent
molt elevat
serà una bona
pel·lícula
a partir d'aquí
no ho sé
això és un altre tema
però com a mínim
podrem dir
que té un muntatge
en fi
un muntatge acurat
tècnicament
estarà ben fet
com sempre
jo prioritzo
el contingut
a lo tècnic
però
tot és important
clar
tot és important
molt bé
avui he arribat
a poder dir
finalment
aquesta regla
del 6
jo et diré una cosa
penso que
ha estat molt bé
poder-la
explicar
un sol dia
perquè
és un tema
que partir-lo
amb dos
programes
porta a la confusió
i hauríem de retrocedir
i tornar-ho a repetir
etc.
Bueno
amigues i amics
ja us hem parlat
una mica
del que us espera
la setmana que ve
o sigui que
a més a més
del que us espera