Cinema sense condicions
Voices de phot Silva
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona Nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
I s'atrevien a fer les pel·lícules sense guió tancat.
Bé, en el cas d'aquest ja és extrem.
Clar, jo em preguntava, John Sturges,
que finalment va abandonar la direcció de la pel·lícula,
què fa John Sturges acceptant un projecte que no té ni guió?
O sigui, en el cas de la pel·lícula d'Steve McQueen és encara més extrem.
És a dir, comencen, perquè evidentment corria pressa, suposo,
pel fet que el 13 de juny del 1970 ja feien les 24 hores d'alemans,
del 13 al 14 de juny.
La idea era rodar, curiosament, amb un cotxe
que el propi Steve McQueen va utilitzar per una carrera prèvia.
Era de la seva prioritat, era un Porsche, un Porsche 908,
que va utilitzar a les 12 hores, no 24, als Estats Units,
a Minnesota, en una zona de Minnesota,
Sebring, va utilitzar un Porsche de la seva propietat,
el de l'afició als cotxes, tots sabem que Steve McQueen li ve de lluny,
perquè era la cosa que s'assemblava més a les 24 hores en territori americà,
no en territori francès, sinó en territori americà.
i va guanyar, no, va quedar segon, va quedar segon,
però a molt curtíssima distància, però va quedar segon amb el Porsche,
i la casa Porsche es va entusiasmar amb ell, el va felicitar, el president,
i probablement és a partir d'aquí que guanyés el Porsche,
queda segon, vaja, en aquesta carrera de Sebring,
probablement és quan va lligar Caps,
és un tema que no se'n parla gaire,
que he intentat esbrinar-ho i tampoc hi ha gaire cosa,
però segurament és aquí on Steve McQueen va lligar la seva relació amb Porsche,
i d'aquí que Porsche, el Porsche 917,
917, tan màgic i tan des de petits,
és una pel·lícula que personalment la tinc impregnada,
que tenia 8-9 anys,
doncs probable, el Golf Porsche, no?
L'ascuda dia Golf Porsche,
doncs curiosament, aquell any 1970,
Porsche guanyava,
però amb un altre 917,
hi ha un Porsche 917 de color blanc,
és el que guanya,
realment és el que guanya l'Elements de 1970,
mentre ells estan rodant amb aquest altre Porsche,
908, material,
que evidentment,
un gruix de material,
jo crec que molta part de la pel·lícula
és aquesta filmació en directe,
perquè recull l'ambient,
recull des del...
La pel·lícula és molt ordenada,
sembla mentida,
sembla un caos,
tothom parla que va ser un caos,
però evidentment en el muntatge,
aquí potser ha d'estar,
si tu podràs dir coses...
Sí, jo crec que és del que més podrem parlar.
La pel·lícula comença amb un ordre,
o sigui, amb un ordre de primer presentar la mans,
la catedral,
després mica a mica es va presentant la gent,
com fa cua per anar a arribar fins a la mans,
com la gent prepara els petits estants de venda d'entrepants,
les tendes de campanya,
molt típic i propi dels anys 70,
i aquesta és una altra de les coses que a mi em queda com a reminiscència,
perquè evidentment jo de petit anava de tenda de campanya,
i l'ambient de tota la gent que està allà enmig dels pits,
esperant la gran efemèrida,
és clavat.
És molt setentera la pel·lícula.
És molt de finals dels 60 i principis dels 70,
encara que la pel·lícula, evidentment,
s'estrena l'any 71 i està rodada els 70,
però clar, l'ambient seixantero,
l'ambient any 60 és absolutament inconfusible.
Clar, des d'aquest punt de vista,
la pel·lícula és un document,
és un document en el sentit que és una càpsula de temps,
recull, capta,
alguna cosa que fins i tot m'atreviria a dir,
evidentment l'observació d'Steve McQueen
és la carrera de cotxes,
però la pel·lícula, si té un poder magnètic,
és perquè, a banda de captar el tema de la carrera de cotxes,
capta l'època,
capta el moment, capta el temps,
i això és el que jo crec que, en certa mesura,
la converteix en màgica, si més no,
pels que, evidentment, a finals dels anys 60 ja existíem
i teníem suficient d'edat
com per tenir una certa memòria del moment.
Aquestes són les coses magnètiques, per mi, de la pel·lícula,
i després, evidentment,
que amb el Porsche 908,
que estava pilotat per dos pilots professionals,
en Steve McQueen va arribar a contractar 47
dels pilots professionals.
Aquest Porsche 908,
amb el qual va quedar segon a la carrera de Sebring,
tenia tres càmeres,
i, bueno, és magnífic.
Jo no sé com s'ho fan,
perquè l'equilibri,
l'estabilitat de les càmeres és total.
Es veuen uns laterals del Porsche 917
o del Ferrari, no?,
que també és un altre tipus de cotxe
estil lemans,
prototipus,
molt maco.
De la manera com estan rodats
aquests travelings laterals
i, bueno,
i el propi circuit
és magnífic.
Evidentment, això té un punt de documental.
Bueno,
mentrestant McQueen es va quedar,
va perdre,
ell volia ser el productor
a través de la seva productora.
Solar Productions.
Solar Productions.
ho va fer en concordància,
en concomitància
amb una altra productora televisiva,
que és la que estava manada
per Bob Rosen,
que tenia un cert prestigi
dins de la producció de televisió,
més aviat,
i aquest va veure una escena,
el soci d'Steve McQueen,
estava d'Steve McQueen fins als nassos,
perquè ja portaven com cinc o sis setmanes.
en John Asturgés ja havia marxat,
perquè John Asturgés
volia fer una mica com Grand Prix
del John Frankenheimer,
en què combina,
jo crec que malament,
però evidentment la de John Frankenheimer
intenta combinar
tota la fascinació de la Fórmula 1,
en aquell cas de Mònaco,
amb un seguit d'històries
d'alguns dels pilots,
encontres, desencontres, tot això.
Bé,
a mi Grand Prix m'agrada,
jo haig de dir-ho,
és una pel·lícula magníficament rodada,
tampoc és cert,
tampoc és cert,
perquè sempre presenta en aquesta pel·lícula
Steve McQueen
com la pionera
amb un atreviment de rodatge,
posant braços als cotxes
perquè filma,
això,
un cop han filmat Le Mans,
que ho feien en el 1908,
evidentment després
la resta era una recreació,
un reenactment,
per tot el que és la resta de la pel·lícula,
i aquí utilitzaven
prototipos d'elements,
amb braços,
amb càmeres penjades,
bé,
evidentment el Porsche 1908
també hi era,
tot plegat,
però no,
no és veritat,
John Frankenheimer ja ho va fer,
John Frankenheimer aconsegueix uns planos,
uns planos des de la pista
dels cotxes de Fórmula 1
absolutament magnífics,
i unes presses aèries,
evidentment McQueen també va llogar
un helicòpter
per aconseguir unes presses esplèndides,
però clar,
aquí s'han de dir les coses totes,
i Frankenheimer ja,
d'alguna manera,
va revolucionar el rodatge
de les pel·lícules de carreres,
és curiós perquè
el Grand Prix és del 66,
i després tenim
Winning,
els 500 milles del Paul Newman,
que és la pel·lícula
que li va despertar
l'afició pels cotxes de carreres,
per cert,
abans no passava una mica,
però a partir d'aquí
es va convertir en pilot
i va acabar,
Paul Newman va acabar
estant a la carrera
de la mans,
fins i tot,
quan Steve McQueen
ja ho va deixar,
perquè aquesta pel·lícula,
i suposo que al llarg
del que parlarem a continuació,
anirà sortint,
aquesta pel·lícula
el va destrossar,
gairebé que no va voler
saber res més
de cotxes de carreres,
és tremendo,
i es va arruïnar personalment,
el van fer fort
de la producció,
va acabar sent
només actor,
aquí també potser tu
que tens molta experiència
a nivell de rodatges,
pots afegir
alguna consideració
pel que fa realment
a com deténs-se
de vegades
pot ser un rodatge
i com pot acabar
destruint els nervis
d'alguna gent,
no?,
que és el que jo crec
que una mica
li va passar
a l'Estiv McQueen.
Parlem després.
Perquè la productora
de televisió
quan va imposar
el director,
no?,
el Lee H.
Katzin aquest,
que era
un director
de televisió,
l'única cosa,
allò,
que jo destaco,
el que fue
de Tia Liss,
que és una producció
del Robert Allman
i que gairebé
jo crec que l'hauria
pogut dirigir
el Robert Allman,
el Robert Altric,
i el Robert Altric
l'hagués pogut dirigir
però no sé per què
la va dirigir ell
i va fer aquesta
i un parell més
i se'n va tornar
a televisió.
Una pregunta,
una pregunta
perquè jo tenia entès
que de dir-t'hi dosen
és d'ell,
pot ser?
Dir-t'hi dosen
no és d'ell,
no.
Per què consta
en alguns llocs com a...
Deu ser guionista
potser de la pel·lícula,
pot ser?
El Katzin?
Pot ser,
pot ser.
És que consta
en alguns llocs
i em va sorprendre
perquè no té res a veure
amb ell
ni temporalment
pràcticament,
però em va semblar
que constava
el dosen
el patíbolo
constava en alguns llocs.
Dir-ti dosen
si no malament recordo
és de l'Aldric
però no del Katzin.
Sí, sí, sí,
no, no.
Algun paper hi devia jugar
perquè després jo sí, sí,
en aquest cas no, no, no.
Francament no ho sé.
Bueno,
en una paraula,
és una pel·lícula
que sobretot
té un valor
com a...
una pel·lícula
que s'està fent
mentre s'està fent.
És a dir,
no hi ha guió,
no més fan que rodar,
hi ha tres guionistes,
només consta un,
però hi ha tres guionistes
lluitant
per veure qui doni idees
que d'alguna manera
plaguin a Steve McQueen
mentre té el control
del producte,
res li plau,
Storges se'n va
emprenyat
perquè ell vol incloure
més argument
del que hi ha,
Steve McQueen
té la idea
que el que importa
és la carrera
i les coses
de la carrera de cotxes
i el que és
és absolutament secundari,
Storges no estava d'acord
amb això,
de cap de les maneres
se'n va anar,
Katzin també
va voler posar
simplement ordre
i amb el guió
que finalment
firma el Harry Kleiner
aquest,
perquè de fet
hi ha altres,
hi ha dos guionistes més,
és un caos,
és una pel·lícula
que és un caos,
però quan la veus
amb el temps,
és una pel·lícula
que va ser un fracàs
de guixeta,
però quan la veus
és una pel·lícula
que ha anat guanyant
50 anys després
s'ha convertit
en gairebé
com el resplendor,
que era una de les pel·lícules
considerades menors
de Kubrick
i acaben sent
una de les més valorades,
doncs tres quarts
del mateix.
S'ha tornat una icona,
una pel·lícula
que es fa
i es construeix
sobre la marxa
i que aconsegueix
una frescura
i una realitat,
una per semblança,
perquè està captant
la realitat
que realment
jo crec que és
el que acaba
d'impregnar
el producte
i per això
la volia oferir
en aquest programa final
perquè és una pel·lícula
absolutament fascinant.
Molt bé.
Pep?
Bé,
jo no comparteixo
la fascinació
en primer lloc
perquè tampoc tinc
una fascinació especial
pel món del motor,
però després
la pel·lícula
en fi,
no sé,
com a pel·lícula
em sembla
que no
no té
massa recorregut,
sí que
ha tingut
i té
i segurament
tindrà
com a document.
Llavors,
en aquest sentit
sí que
és una pel·lícula
recomanable
perquè
precisament
les carencies
que té
de tipus
argumental
són virtuts,
es converteixen
en virtuts
al fer
l'exposició
del món del motor
i això
la fa
una pel·lícula
excel·lent
com a documental.
Sí,
però és que no ho és ben bé
tampoc.
No,
jo estic d'acord
que no ho és ben bé
però bueno,
tinc el que vol dir
un documental.
l'Steve McQueen
venia
d'ell mateix
ho reconeix
fa
amb la seva dona
munten
les Solar Productions
venia de guanyar
molts diners
i ell
va voler
va tindre
capricis
de fer
la seva pel·lícula
sobre el món
de la Fórmula 1
i del motor
no?
I li va semblar
que l'Evance
era
el màxim
i es va preparar
molt
i segurament
ho tenia molt clar
però
hi va haver
un pecat
per mi
de voler fer
de miur
quan potser
el que tenia que fer
és si havia agafat
el Joan Estúrges
que també
el havia portat
amb
los siete magníficos
i també el havia portat
amb
la gran evasión
el Joan Estúrges
va deixar el rodatge
dient textualment
una paraula per ruer
soy demasiado
viejo
i rico
per aguantar
tantes
gilipolletes
tantes
torracollonades
i tancador
llavors tu
ja ho has apuntat
però
per exemple
un
excel·lentíssim
guionista
que per cert
després d'això
ja va deixar de fotre guions
i també es va
tancar
casa seva i tal
com era
Alan Trussman
que a més a més
havia sigut un home
que havia portat
de la mà
intel·lectualment
amb el Steve McQueen
perquè Steve McQueen
es ventava
de només
haver llegit
un llibre
a la seva vida
aquest llibre
era
Alexander Magner
Alexander Magner
i d'ell
li havia quedat una frase
d'Alexander Magner
que deia
he pogut conquerir tot el món
però no he aconseguit
conquerir-me a mi
a mi em sembla
clau
aquesta frase
per un altre element
que podríem discutir
després
llavors
més ruptures
durant el rodatge
trenca amb la seva dona
es posa a lligar
amb la Louise Eldin
que era una
de les actrius
després ja sabem
que va estar
casat
amb l'Ima Crau
i d'ell
va trencar
com s'ha dit
també
amb el
John Sturges
l'avinguda
del Cashman
va ser
una mica
una cosa
d'aquelles
de
bueno va
agafem què hi ha
per aquí disponible
Cashman
posem el Cashman
i llavors
per fi
els
els de
Cinema Center Films
que
el
el grup
productora televisiva
el grup
de producció
va agafar
la renda
i li va dir
escolta
tu quedat ja
definitivament
com a
actor
i deixa'ns a nosaltres
que nosaltres ja ensàvem d'això
tot i això
es va desviar
un milió i mig de dòlars
més
al pressupost
de sis
a set i mig
i vam passar a set i mig
va costar
no he trobat enlloc la dada
i no he portat papers
set i mig
set i mig
set i mig
a finals dels 60
eren diners
la veritat
et diré una cosa
home és que va fer una ciutat
village
solar village
allà a prop d'Alemans
bueno
que era una cosa espectacular
va fer una ciutat de producció
amb això
si els que ens escolteu
sou aficionats al món del motor
i sou també
addictes
a Steve McQueen
que a mi em sembla
un actoràs
té una
una colla de pel·lícules
que són
fantàstiques
i ell és un
un actor
de raça
que
es deixava la pell
amb el
amb les interpretacions
no?
bueno
doncs hi ha una pel·lícula
del 2015
que és un documental
d'una hora i 42 minuts
molt interessant
rodat per Gabriel Clark
i John McKenna
que es titula
Steve McQueen
The Man
En Le Mans
és a dir
Steve McQueen
l'home
i le mans
i llavors
és exclusivament
fonèticament
sí
juguem amb la fonètica
l'home de le mans
i aquí
exclusivament
es dedica
a tot el recorregut
que va tindre
aquest
atxarós recorregut
que va ser caòtic
una cosa terrible
el va destruir
o sigui
literalment
Steve McQueen
el va destruir
el va passar
molt malament
no va anar ni a l'estrena
no
que es va fer
a Indianàpolis
l'any 71
no va anar ni a l'estrena
és tremendo
interessant
d'haver aquest documental
deu ser
sí
està a film
i no està a Netflix
a film
a film
molt recomanable
està a film
i us el recomanem
val, val, perfecte
molt bé
a mi ja
perdona
no, no, tira, tira
no, no, no
simplement perquè
el tema
quan has citat això
d'Alexandre Magna
que doncs
diu
Alexandra Magna
bueno
segons el dius
he conquerit el món
però no m'hi ha conquerit
a mi
això m'ha fet reflexionar
i això és una precisió
meva molt personal
després d'haver vist
Grand Prix
500 milles
i
evidentment
les 24 hores
de la mans
si us fixeu
hi ha una constant
en els conductors
que es veuen
en totes
les pel·lícules
no
Frank Heimer
també li agradava
conduir
jo crec que
tot i que ell
no crec que s'encaixi
amb el que ara diré
la veritat
és que s'encarrega
de posar-ho
en molts dels
pilots
de la seva pel·lícula
també
són lacònics
tendeixen a ser
no parlen
i no tenen
que això
alemans
a més
en un moment
quan parla
amb la noia sueca
aquesta
que va apareixent
perquè
McQueen
li ha matat
el seu marit
en una altra carrera
de l'any anterior
o sigui
no tenen
ni punyetera idea
de per què corren
és a dir
perquè això
a Grand Prix
a Grand Prix
també ho comenten
no sé per què corro
no sé per què corro
McQueen
va més enllà
en la pel·lícula
i diu
perquè
tinc sensació
de llibertat
tinc sensació
de pau
fins i tot
clar
això a mi
personalment
m'ha fet reflexionar
sobre un aspecte
aquesta incògnita
per què corro
és absurd
a més
la noia sueca
li diu
l'Isa
li diu
per què corres
quin sentit té
matar-se
hi ha una atracció
del perill
extrem
això és una atracció
sí sí d'acord
tot el que tu vulguis
però jo crec
personalment
que el que hi ha és
un immens buit
segurament
un immens buit
però
gegantí
en el cas de McQueen
perquè
el protagonista alemany
a la pel·lícula
l'actor
havia arribat
a tenir una certa amistat
amb McQueen
i
diu
és que sempre el veia
amb ànsia
com si
estigués buscant
permanentment
tant alguna cosa
com si permanentment
estigués buscant
esclar
els orígens
de McQueen
són
de pobresa
considerable
pare que se'n va
que li passa
el mateix
a la Neil
la seva dona
primera
per això
es van trobar
i mare
que no està
per la feina
és a dir
el pare desapareix
i la mare
no està per ells
aleshores
això psicològicament
vulguis que no
com a nen
en marca
aleshores
i a més
McQueen tenia un complex
de no tenir estudis
de no ser
una persona
prou formada
culturalment
intel·lectualment
amb la qual cosa
tot plegat
això li acaba
fent una pilota
jo crec
que
jo no dic que sigui
el cas
de cadascun dels pilots
evidentment
això seria absurd
però
que hi ha
molts dels pilots
tampoc diré que en tots
evidentment
jo crec que Frank Geheimler
no encaixa en absolut
en aquest quadre
però jo crec que molts pilots
no saben per què corren
i s'agafen al córrer
perquè
evidentment
és tan intens
l'experiència
és tan intensa
a part d'haver de demostrar
una certa
habilitat
tota la mitologia
que hi ha
entorn dels cotxes
dels prototipos
de les marques
de l'ambient
substitueix
d'alguna manera
el buit
l'immens
pou intern
que molts d'aquests pilots
tenen
perquè és curiós
perquè això
en el cas de Paul Newman
a 500 milles
que potser és la pel·lícula
que més drama té
gairebé que a les carreres
és un background
no?
amb el personatge
de Paul Newman
també hi és
també hi és
aquest buit
immens
no?
jo no sé
què en penseu
del teu
jo
el que penso
és que
quin és
el plantejament
que es fa
l'escalador
o l'alpinista
que puja
a 8.000 metres
amb unes condicions
terribles
que sap que
quan surt
de determinat
camp
intermig
ja està
enfrontant-se
a la mort
directament
el mateix
amb aquest documental
que hem comentat
Steve McQueen
element en lemans
hi ha un moment
en què diu
si no torna
aquestes coses
doneu-los a aquests
allò altre
ho doneu a l'altre
és a dir
ells saben
que van
a una experiència
a una experiència
a límit
però clar
aquesta experiència
a límit
és el que els dona
el plus aquest
de dir
quan es treuen
el casc
i baixen
del cotxe
ho he superat
i ara aquí
tinc que dir una cosa
que els que ens escolteu
que sou joves
penseu
que quan veieu
ara una cursa
de Fórmula 1
rarament
veureu un accident mortal
i fins i tot
rarament
es trenca algú
alguna cosa
en aquells moments
era rara
la cursa
en què no hi havia
algun mort
amb el qual
encara
s'accentua més
aquesta experiència
de portar
la vida
la vivència
al límit
sí, sí
és aquesta cosa
però en la producció
de la pel·lícula
van haver-hi
tres accidents
d'un protagonitzat
pel propi McQueen
el dia abans
la nit abans
de començar el rodatge
i dos accidents
un d'ells
va perdre la cama
va perdre la cama
el David Piper
era un que portava
un Porsche 917
de color verd
que es veu
i que al costat
portava una càmera
filmant
i ell sempre
es va
aquest home
sempre es va queixar
que ell va perdre la cama
per culpa
que no hi havia guió
perquè si
hi hagués hagut guió
ell s'hagués
cenyit
a les instruccions
de la pressa
i a conseqüència
hagués pogut evitar
aquest derrapament
que
el va fer tombar
i acabar
perdent
per cert
que el McQueen
que era molt bon tio
això m'entrada que s'està acabant el temps
és que no tinc de temps
ara
en menjança
no us deixarà temps
per parlar
de la pel·lícula
a la setmana
no és que si no
no em queda temps
no és que tingui molt a dir
però és que
crec que si no
saps què passa
m'estic quedant a sobre
al contrari
jo crec que tens molt a dir
sí
sí
perquè és una pel·lícula
abans
volia començar una mica
la intervenció
en aquest sentit
en parlar del tema
que és una pel·lícula
perfecta
que jo
estranyament
amb 10 anys
d'estar a l'escac
durant classes de cinema
no la vaig utilitzar mai
vaig utilitzar d'altres
però aquesta no
i que en canvi
veient-la ara
he pensat
havia sigut falta de memòria meva
perquè realment
l'havia vist la pel·lícula
és una excel·lent pel·lícula
per parlar
de determinades coses
tota pel·lícula
és bona
per parlar
de determinades coses
de muntatge
de llenguatge
cinematogràfic
però aquesta
esclar
té unes coses magnífiques
per explicar exactament
què és l'alentiment temporal
què és
que es consegueix
amb aquesta
slow motion
que utilitza
com s'estira el temps
és a dir
és una pel·lícula
d'aquest sentit magnífica
a nivell de llenguatge
jo estic d'acord
la pel·lícula és magnífica
en aquest sentit
té coses realment excel·lents
té una mecànica
de rodatge
complexa
però que jo penso
que acaba redondant
en una pel·lícula
que en aquest sentit
sí és rodona
és a dir
està molt ben feta
la previsió
de com hem de
què hem de rodar
què ja tenim rodat
com combinarem
les dues coses
això és realment
un trencaclosques
que encaixa
d'una manera perfecta
però en canvi
jo penso que
on falla la pel·lícula
és un altre cantó
però ara que deies
tallo aquí un momentet
per anar a enganxar
una cosa
que m'he quedat
amb les ganes d'entrar
en un moment
que és el tema
que has dit
de la personalitat
dels pilots
jo he tingut el plaer
d'estar
48 hores
al circuit d'aquí
de Montmeló
l'any 93
fent un espot
per la marca Shell
Shell brasilien
aquell
era un espot de Shell
de Brasil
i ells anaven
amb escena
lògicament
anàvem a entrevistar
a seguir
estar vivint
al costat de Sena
durant 48 hores
la dels entrenaments
del dia anterior
i el dia de la carrera
clar, jo he estat
ficat dintre
d'un món
que a mi em fascinava
i allò em va donar
una ocasió
d'estar enganxat
realment
amb el Sena
al costat
i tot el dia
enganxat
i després ja
per més casualitat
al vespre
ens trobem
a un restaurant
de Barcelona
i estava tot l'equip
allà
amb el Sena
realment
en el cas del Sena
per exemple
aquest fet
era extrem
és a dir
era d'una
timidesa
d'una contenció
d'una concentració
que era
el paradigma
d'això
que estaves dient
jo penso que hi ha
el famós
refrany
diguem
del filòsof grec
que diu
coneix-te tu mateix
penso que la cosa
anava
la França
d'Alexandre Magna
també anava per aquí
és a dir
el més important
és conèixer tu primer
saber les teves limitacions
saber els teus
llavors clar
aquesta gent
penso que són gent
tal com has explicat
molt bé
i tu també
són gent que tenen
unes limitacions
a vegades fins i tot
culturals
realment
d'haver viscut
enfanteres
sobretot en el passat
fins al Sena
segurament
aquest era el tipus
de gent
que accedia
a vegades
al món del pilotatge
no eren gent rica
en general
hi havia alguns
però no tots
i encara més
el passat
encara més
i després hi ha un joc
que és el joc
d'Eros i Zanatos
és a dir
aquesta gent
saben que s'estan jugant
la vida
i això els genera
una adrenalina
i una trampera
en general
que creia també
aquesta addicció
o sigui
hi ha tal quantitat
d'endorfines
que es descarreguen
en aquests moments
que jo entenc
que això genera
una addicció
si passa amb la gent
que va al gimnàs
que diuen
això genera endorfines
al gimnàs
imagina't això
que és una pressió
però també és un plaer
i sobretot
quan guanyes
perquè guanyar
encara que creiem
que no
és important
doncs encara més
és el més important
això es diu
en totes les
aquestes tres pel·lícules
que hem citat
ho diuen
guanyar
és l'objectiu
a nivell de llenguatge
sí
efectivament
el que deia abans
em va perdre
una vocació perfecta
vaig perdre
per parlar-ne
a l'escola de cinema
la pel·lícula comença
realment
com has dit tu
a França
en una narració
molt neta
en què ell surt
d'una casa
d'una casa maca
quasi un palau
un camí
la càmera segueix
el seu porc
el va seguint
arribem al poble
com t'ho expliques
el poble perfecte
passa per davant de càmera
l'identifiquem
un instant amb ell
quan passa
just perpendicular
a càmera
fins allà
i no sabíem qui conduia
i a partir d'aquí
ens porta ell al circuit
és a dir
la narració és molt neta
perfecta
i apareix la Lisa
i apareix la Lisa
comprant unes roses
exacte
és a dir
la dona
del
del latafilat
del pilot
que estava involucrat
amb l'accident
en el qual
Steve McQueen
també
que no l'hi diu mai
però l'Elisa
l'acusa
l'acusa
d'haver-li matat
l'actitud aquesta
de l'Elisa
és això
però
és injust
perquè ningú
vol matar ningú
evidentment
però el que la pel·lícula
està plena
de moments
ben excel·lents
aquesta arrencada
per mi
és bona
ja no parlem
dels moments
de la pel·lícula
i hi ha magnífics
com són
el moment
de la
l'accident
evidentment
en si
l'accident
aquell
que es produeix
a l'hora
i pico
de pel·lícula
entre els dos cotxes
evidentment
és magnífic
el vol
d'aquell Ferrari
tot el procés
aquest
que per cert
un any abans
l'havia fet
Grupo Salvaje
és a dir
que
d'on deu veure
aquest realitzador
el Katzin
d'on ha de gust
veure aquest realitzador
per fer aquest tipus
d'escena
perquè realment
si alguna cosa
recorda
a mi
particularment
és a Pekin Pa
jo crec
que li va dir
el Queen
és possible
però realment
això
està mal llevat
tot el moment
no he acabat
de descobrir
si aquesta escena
que evidentment
és la més impactant
és la més bèstia
la va fer
McQueen
o Katzin
jo diria que
quan Katzin
es va incorporar
tinc la impressió
que ja està
aquesta escena
ja està
just havien pogut
veure perfectament
Grupo Salvaje
i saber que ja
ja està barallat
però un detall
precisament
quan el pilot surt
el cotxe es destrosa
que per cert
era un cotxe
de la mans
que ja no rotllava
estava obsolet
i li van posar
una carcassa
de Ferrari
al damunt
però el pilot surt
i va com a batzegades
tot
és a dir
hi ha moments
en què la càmera lenta
és suau
i de cop i volta
ho accelera
va a velocitat normal
encara que ens sembli
que va ràpid
és normal
d'alena normal
però dona
l'ascensió d'acceleració
dona un impacte
frenètic
molt important
comunica
com una frenetia
està molt ben feta
la primera
de fet
de les escenes
d'aquest tipus
és la de la bandera
o sigui
la baixada de bandera
la sortida
de la carrera
la baixada de bandera
és molt maca aquesta
callada amb els planos
de preparació
és magnífica
es reprodueix també
amb el documental
del 2015
és veritat
igual que l'arribada
les dues escenes
realment pertanyen
a aquest àmbit
de tipus d'escena
que
amb llenguatge
cinematogràfic
es diuen
que us he dit alguna vegada
em recordar que ja ho he dit
de montage
si s'utilitza
la paraula francesa
montage
per definir
unes seqüències
en què s'evidencia
el muntatge
perquè una de les qualitats
que se suposa
que té el muntatge
és fer-se
fonadís
ser invisible
i en canvi
en aquests casos
el que es vol
és que es vegi
que la gent digui
ostres
aquí hi ha un
un treball de
la gent no sap massa
com es fa això
però bueno
noten
hi ha una percepció
que allà hi ha una dificultat
en crear allò
i això crea
un benefici
diguem
que l'espectador
se sent
recompensat
per aquest esforç
jo penso que en aquest cas
hi ha d'aquestes dos escenes
que són magnífiques
hi ha el principi
de tot de la pel·lícula
tornant a l'inici
una vegada
ella arriba al circuit
i va per anar
al punt
en què s'ha produït
l'accident aquest
que després recordarem
ella en allà hi ha un flashback
aquest flashback
ve precedit
d'un
un moviment de càmera
de 180 graus
que comença
a l'espatlla dreta
de McQueen
i que el va agafant
fins que arriba
a pràcticament frontal
180-190 graus
en què
cada vegada
és més primer pla
o sigui
amb el qual acabem
amb un gran primer pla
d'ell
que
sense ser una larda
de realització
sí és un pla
molt eficaç
i a partir d'aquí
els ulls
el parpadeig
i en el parpadeig
tallem i entrem
en el flashback
entrem en aquest
recordar
com va passar allò
en el temps passat
o sigui que té realment
la pel·lícula
de coses magnífiques
jo per mi
el que té
la pel·lícula
present de pitjor
és el guió
és a dir
les trames
les subtrames
les segones trames
són les fluixes
però esclar
és cert
si no hi haguessin
segones trames
ens quedarien
exclusivament
amb una pel·lícula
sobre la carrera
d'alemans
un treball
d'estudi
d'anàlisi
emocional
també
jo crec que
la manca
la manca
de guió
és el que va
fer sortir
finalment
Asturges
hem de reconèixer
que ho és
la manca
de guió
i pel fet
que Asturges
volia
posar més
una història
incrementar
una història romàntica
romàntica
ho veia necessari
sí
perquè li semblava
que per aquell moment
McQueen
en aquest cas
el públic
ho demanava
McQueen
estava per sobre
perquè era productor
no era
com a
doce del patíbol
ai doce del patíbol
aquesta t'inganyat
amb la gran evasió
el que va fer
Marlon Brando
amb el rostro impenetrable
efectivament
aleshores
com que McQueen
manava sobre Asturges
fins a cert punt
evidentment
això jo crec
que el va acabar
evidentment
l'absència de guió
i el fet
que no li donava peixet
que McQueen
estava obsessionat
va dir
ja t'ho faràs
i jo crec que
durant algunes setmanes
realment el director
va ser McQueen
filmant
simplement filmant
jo crec que filmava
recreava escenes
ara farem això
ara farem allò
i es van estar
unes quantes setmanes
fins i tot
es veu molt
moltes vegades
ell al darrere de la càmera
movent-la
fins i tot
com volguent-li dir
al Katzen
mira veus
ho vull així
fes aquest seguiment
al principi
tot i que li van dir
bueno tu ja no manes
no?
els del central
el film
la productora
aquesta
televisiva
i diu
tu ara ja no manes
és més
ni cobres
li van treure el sou
i tot
i tot i així
quan va aparèixer
el Katzen
bueno
li deia de tot
és a dir
no el podia ni veure
clar perquè
és un director
que no l'havia escollit
d'ell
no el podia ni veure
fins que
el capdavall
de 8 setmanes
perquè això
va acabar
el 13 de novembre
des del juny
fins al 13 de juny
fins al 13 de novembre
oficialment
el capdavall
de 8 setmanes
va començar
a parlar
amb ell
i va començar
a acceptar
els diàlegs
que el Katzen
anava incloent
perquè també
ell volia salvar
el producte
no li va tocar
més remei
que baixar del mur
va tindre que baixar
és més
jo crec que
si li van treure
el poder
és perquè
deuria haver
per part
de Central Films
algun tipus
de clausura
que tanquessin
aquests temps
que si passava
alguna cosa així
se li treia el poder
segur eh
perquè si no
no entenc
com McQueen
va acceptar
aquesta imposició
hi ha una cosa
curiosa també
a la pel·lícula
a nivell tècnic
que és que
en la pel·lícula
hi ha un moment
en què McQueen
va fer un espòiler
ara 50 anys més tard
però de fet
hi ha un moment
que ell
es retira a la carrera
perquè té un accident
i ha de sortir
de la carrera
però a partir d'aquí
es troba la circumstància
que ha de tornar
a entrar a la carrera
perquè el segon pilot
de la marca
resulta que
no està funcionant
i l'inclouen
i diuen
has d'anar-hi tu
has de seguir
que de fet
pot passar
dieu-me un lemans
això pot arribar a passar
no és pel·lículero
això és possible
i entre
just després d'això
al cap d'una estona
hi ha
en el moment de la persecució
dels dos vehicles
que estan jugant-se
a la primera posició
primer no és la primera
ben bé
però un va adelantar molt
per arribar
a seguir a l'altre
hi ha un joc
de muntatge
sonor
que és excel·lent
és a dir
fins ara
per mi la millor música
de la pel·lícula
no és la del Le Grand
sinó és la música
dels motors
en aquesta escena
és la més pròpia
i adequada
la pel·lícula
és que a nivell
d'imatge
està filmat
amb paravisió
dos directors
de fotografia
amb una certa
experiència
la factura
de la pel·lícula
és
és
és
és
és
un
un és francès
i l'altre americà
exacte
efectivament
el
René Guizart
és francès
i el Robert Hauser
Robert Hauser
que és potser
el més experimentat
perquè ha rodat
pel·lícules com
L'estranya pareja
Un hombre llamado caballo
Soldado full
Alerta misiles
del Robert Aldrich
és a dir
realment
un home
una trajectòria
sobretot
Hauser
és un home potent
i clar
la fotografia
és impecable
és una cosa
magnífica
el muntatge
quatre muntadors
jo crec que
anava
molt muntat
no
suposo que es van repartir
una mica la feina
suposo que es van repartir
una mica la feina
hi havia un que era el cap
d'alguna manera
que no consta qui és
i els altres tres
i els quatre es repartia la feina
es van agafar parts de la pel·lícula
les escenes romàntiques
és a dir
difícilment
els quatre
poden estar treballant
sobre el mateix material
hi ha una certa revisió
que fa
el cap de tots
aquest és un cinquè
i encara hi ha una dona
no acreditada
és a dir
que de fet
són sis muntadors
quatre que devien fer
la feina grossa
i un que dirigia
a mi em mereix
d'imaginar
devien filmar
una quantitat
de material terrible
és que tu em deies
abans
si en els rodatges
es poden produir
situacions realment
de crisi
i evidentment
s'hi poden produir
però
i a més a dir
són terribles
i entenc
en aquest cas
que el McQueen
arribés a aquests punts
d'histèria
malgrat que gran part
possiblement també
era degut
de la seva personalitat
és a dir
que això
és inevitable
però som els més grans
enemics
de nosaltres mateixos
per tant
no m'estranya gens
i considero
fins i tot
que és normal
però és que en el muntatge
el que a mi se'm fa
quan veig aquest tipus
de pel·lícules
em fa quasi mal
d'imaginar
estar ficat
en una història
d'aquest tipus
perquè a més
jo no sóc muntador d'acció
a mi l'acció
no m'entusiasma
no la toco bé
no és el meu
en pel·lícules
que he muntat
a vegades
he deixat
les parts d'acció
perquè el meu ajudant
una persona preparada
fes aquella part
i després jo
quan ho veig des de fora
dic mira sí
es cursa això
allarga allò
però jo d'entrada
l'acció no m'agrada
no m'agrada muntar-la
m'agrada veure-la
i en aquest cas
realment
em fa mal
a l'estómac
d'imaginar
que podria estar muntant això
però realment
aquesta escena
que us deia
dels deguts i els greus
és a dir clar
el Porsche és greu
és més greu
de so
el Ferrari
té el so Ferrari
és més degut
i interior-exterior
és a dir
cada cop és el mateix so
del Porsche
més greu encara
perquè està dintre
i el Ferrari
una mica més greu
perquè està dintre
i va combinant
i si ho escoltes
exclusivament
no veus la pel·lícula
sents una simfonia
meravellosa
que podia ser
això pot respondre
a l'obsessió
del realisme
aquest de McQueen
perquè ell volia
que l'espectador
també sentís
la sensació
que té el conductor
dins de la cabina
és a dir
perquè el conductor
dins de la cabina
està sol
està totalment sol
és potser una
de les solituds
més enormes
i això ho volia
transmetre també
ara hi ha comunicació
amb el Fórmula 1
i amb altres
hi ha comunicació
diguem
a través de ràdio
però no era que
en parlar
però en aquella època
això no existia
en absolut
i ell volia
transmetre
aquesta cosa
aquesta cosa
tan
la solitud
la solitud
la solitud
absoluta
més absoluta
en què està el pilot
res
no era això
una mica
aquests comentaris
no tenia
massa cosa més
a dir
sí que és cert
que hi ha escenes
que a mi se'n fan
especialment dures
de veure la pel·lícula
per exemple
per d'atraccions
ja quan portes bastanta pel·lícula
de cop s'atura la pel·lícula
amb una musiqueta
de la gran
setentera
bueno
seixentera
setentera
tremenda
clar
és tremenda
i el que veus
simplement és un part d'atraccions
que ja ha muntat
al mig del circuit
bueno
a la zona
de la pel·lús
diguem
i que no té massa finalitat
més que ensenyar
aquesta gent
aquesta vida paral·lela
del circuit
exacte
per exemple
el detallet dels nens
representa que l'any 70
que ho diuen
al principi
amb aquest aspecte més documental
és el primer any
que els conductors
esperen la sortida
l'arrencada
des de dins el cotxe
però es veu un plano
en què es veuen uns nens
fent-ho com es feia l'antiga
o sigui
els conductors
corren cap als cotxes
de joguina
hi ha detalls
molt bons
però la música
de la gran
sobretot
el tema final
que sembla
que hi hagi
com un acostament
entre l'Elisa
i ell
malgrat que tenen
aquesta ferida
al mig
que el marit
de l'Elisa
ha mort l'any anterior
l'Elisa també
és un personatge
perdut
en el fons
McQueen
li pregunta
en un moment donat
li diu
per què has vingut
aquest any
ja no tens el marit
i ella respon
que s'ho devia
a ella mateixa
però en realitat
jo crec que
la pèrdua del marit
l'ha deixat
perduda
és a dir
desorientada
i necessita tornar-hi
al lloc
on l'ha perdut
d'alguna manera
aleshores
el tema final
de la gran
és
intens
romàntic
nostàlgic
és un tema
fabulós
el tema
que tanca
la pel·lícula
em sembla
un tema
extraordinari
aquest estem d'acord
no, és alguns temes
intermitxos
que són purament
il·lustratius
que dius
ostres
escoltats avui
també cal tenir
la distància
als 50 anys
però a mi m'ha encantat
hem obert
precisament amb la música
que se sent al principi
de la pel·lícula
i a mi
em recorda aquest estil
de
per exemple
la noche se mueve
no
nice moves
que és del
Arthur Penn
Arthur Penn
aquesta musiqueta
que va entrant
a poc a poc
o xapt
o xapt també té una música
més
va entrant
a poc a poc
i sembla que tot sigui
calmat
tranquil
no
abans de la tempesta
perquè de repente
surt el motor
el brugit del motor
és el mateix que
Night Move
perquè és una pel·lícula
que deixa la córrer
i en cap
hi té aquesta musiqueta
quan entra
que em sembla
molt interessant
aquesta musiqueta
aquesta sonen ara
precisament
aquesta
molt bé
molt ensoltat
aquest tema
aquest tema
és preciós
és preciós
a mi m'encanta
creieu això
que li hagi pogut
influir
a Pequenpa
sí
creu que efectivament
Pequenpa
el tenien molt present
a les oracions
perquè
no era molt habitual
aquest tipus
de plantejament
de muntatge
home
acabant aquesta
va fer la uïda
amb Pequenpa
esclar
que queda al mig
queda com a sandwich
jo estic pensant
en Grupo Salvaje
l'ametrallament final
l'ametrallament final
és el muntatge
a càmera lenta
s'està filmat
a càmera lenta
i es nota també
o sigui
és un muntatge
expropés
no no són muntatges
casos de muntatge
que sembla com si
els mexicans
clar
el William Holden
està disparant
l'ametralladora
no
els soldats
mexicans
que volen anar
cap a ell
van
però
les bales
els fan saltar
cap amunt
i sembla que estiguin
dansant
és increïble
no
perquè és una escena
horrorosa
que jo també la vaig veure
de petit
perquè és una pel·lícula
final
és un balet
i sembla que estiguin
dansant
no
estan morint
però saltant
cap amunt
amb alegria
una cosa
amb alegria
és una
és una
pasada
bueno
Pequimpa
algun dia
hauríem d'escollir
Grupo Salvaje
jo crec
una altra vèstia
corrupta
Pequimpa també
veia personatge
és per com era
part
ell era tremendo
li agradava
entrava al bar
després del rodatge
amb la gent
provocava els cambrers
provocava una baralla
tothom acabava barallant-se
i ell desapareixia
era intel·ligent
per pensar
sí, sí, sí
això està dintre
de la seva biografia
pensant Pequimpa
li he llegit una miqueta cosetes
és tremendo
el personatge
és tremendo
és tremendo
bé
com dic
hi ha tres accidents
un sí que val la pena
esmentar-lo
ràpidament
que és el
de l'altra noia
que també em sembla
que és sueca
la
la Louise Edlin
que resulta que
la Louise Edlin
estava per allà
i McQueen
es va enamorar
es va enamorar
ell perdutament
es va enamorar d'ella
resulta que
el dia abans
anava
no sé per què
no s'esmenta
que anés la dona
la dona no anava
i va anar
al seu assistent
personal
i la Louise Edlin
a sopar
amb els amos
del castell
l'eixató
de l'oné
ho tinc apuntat per aquí
un castell
que no estava
precisament
a prop de la mans
que calia fer uns quants quilometrets
ell va llogar un castell
per estar allà
amb la dona
i el fill petit
el xat
el xat
McQueen
i total
que se'n van a sopar
van al castell
a sopar
amb els comptes
amb els propietaris
del castell
el tornar
clar
la Edlin
volia tornar
a la mans
després del sopar
i no et preocupis
que jo et porto
i es veu
que el McQueen
inexplicablement
li va agafar
un atac
de no se sap ben bé
què
però la qüestió
és que va conduir
com un boig
però com un salvatge
segons parla
l'assistent personal
de tal manera
que el cotxe
va tombar
ah sí
l'Edlin
va pagar
però va tombar
tres voltes
una passada
i aleshores
l'Edlin
va quedar inconscient
el McQueen
no li va passar
absolutament res
va perdre un moment
el coneixement
però es va
de seguida
va recobrar
el coneixement
i es va pensar
que havia matat
l'Edlin
havia mort
l'assistent personal
va sortir disparat
per una de les finestres
amb un braç tricat
o sigui
poca
poca
poca broma
total
que quan va veure
que l'Edlin
estava bé
tots tres
se'n van
cap a una granja
i el McQueen
veu un cotxe
el cotxe
del propietari
de la granja
i comença
a fer el pont
o sigui
perquè
perquè no
o sigui
perquè no vingués
cap ambulància
intenta robar el cotxe
que ningú sabés
perquè podia
danyar molt
la pel·lícula
exacte
clar
tu imagina't
el McQueen
en un accident
va pensar ràpid
parla de cotxes de carreres
i té un accident
gairebé mortal
total
que va sortir
el propietari
de la granja
amb l'escopeta
de fotent drets
i això que està a França
no als Estats Units
però tot dia
però el francès
allà veu aquest tio
fotent un pont
però què és d'això
és el meu cotxe
estem a casa meva
tu
bueno
ho haurem de deixar aquí
perquè portem
50 minuts
per no ser una pel·lícula
unànim
que s'ha donat una opinió
unànim
Déu-n'hi-do
el temps que li hem dedicat
i al tanto
la dificultat de trobar-la
també
aquesta és una altra
molt bé
jo com que estem
a final d'any
i és moment
de fer resums
i això
us volia dir
que aquest any
amb la d'avui
portem
35 programes
i amb aquests
35 programes
hem tingut
de convidats
el Paco Marín
l'Esteve Rianbau
el director
de la Filmoteca de Catalunya
Conxita Casanovas
directora del BCN Filmfest
l'Hernan Javes
un dels directors
del BCN Filmfest
de Jezabel
una pel·lícula colombiana
venezolana
perdó
la Teresa Enric
que ens la va portar
a l'Anastasi
productora de cinema
i audiovisuals
a l'Òscar Fernández Orengo
fotògraf
molt preuat
per tots els directors
perquè s'ha especialitzat
molt
excel·lent fotògraf
sí
un excel·lent fotògraf
i bon amic
a l'Eduard Amorú
que va parlar
va estar aquí
acompanyar-nos
per parlar
dels 30 anys
de l'arribada
dels Indies Cria
aquí a Barcelona
que ho van fer
entre els dos
l'Issac i la Cuesta
que ens va atendre
per telèfon
des de Girona
la Rita Liechner
una directora canadenca
que va participar
en el Festival
de Cinema
i Medi Ambient
amb una pel·lícula
que es diu
Forest for the Tris
que va guanyar
un dels premis
i després
dic que
entre les pel·lícules
que hem considerat
que tenien
que estar
com a
clàssics
de la setmana
hem tingut
pel·lícules
de Billy Wilder
com
Sansy Boulevard
Peter Bogdanovis
Les Pictures Show
Roma de Fellini
Dràcula de Coppola
Cul de Sac
de Polanski
Brainstrom
de Douglas Trumbull
Dançat
Dançat Maldit
de Signa i Pollack
Aquem a Ropa
de John Burman
El Padrino
de Francis Ford Coppola
Faraó
de Cavalerovich
L'Aventura
d'Antonioni
Vampir
de Dreyer
Cabaret
de Bob Foz
Blue Velvet
de David Lin
El Suenyo Eterno
de Howard Hawks
que la vam comparar
amb l'altra
amb la versió
del Wiener
Michael Wiener
Correcte
Les Uvas de la Ira
de John Ford
Bania
en la Calle 42
de Luis Mal
L'Àngel Exterminador
de Luis Buñuel
Viva Zapata
de Elia Kazan
Abu de Suf
que la vam fer
la vam introduir
i li vam dedicar
un monogràfic
degut a la mort
de Jean-Li Godard
La Conquista de l'Oeste
en la que tots teníem
implicació emocional
implicació emocional
ni més ni menys
Esquerra pel·lícules
que venen per aquí
que ens marquen
No, penso que és lícit
Gertrude
de Carl Theodore Dreyer
monument de pel·lícula
La Semilla del Diablo
una de les grans pel·lícules
també de Polanski
Les Manos en el Bolsillo
de Marco Bellocchio
De Seus Humanos
de Fritz Lang
Cenisses i Diamantes
d'André Baixda
El Conformista
de Bernardo Bertolucci
L'Efecto de los Rayos Gamma
sobre las Margaritas
de Paul Newman
i tanquem avui
amb les 24 hores d'elements
de Lee H. Hudson
Bueno, com veureu
tot això
ho podeu trobar
a radiodesven.com
si anem a la carta
Ho dic perquè
la veritat és que
quan veus la llista
de les pel·lícules
que hem tractat
creiem que
si algú té interès
en alguna d'elles
em sabia el que hem dit
i tal
pot ser interessant
que acudeixin
i bueno
ja sabeu
que a nosaltres
no ens importa
estendre'ns
i com que totes
ens agraden
les que proposem
doncs llavors
sempre hi ha
uns elements
perquè
el que no sigui
cinèfil declarat
trobi
una mica
uns punts de referència
en valorar-la
i completar
el seu coneixement
dit això
estem al minut 56
no sé
jo
per part meva
dir-vos
que a tots els oients
i en general
a tothom
naturalment
a tots els que formem
l'equip
donar-vos les gràcies
per estar aquí
presents
i treballant
fora
i
ja sabem tots
que treballem
d'una manera altruista
amb la qual
jo li dono
un gran valor
perquè
això vol dir
que tenim
una estima profunda
pel que fem
i això
és molt maco
i a més a més
el cinema
em sembla que també
ho necessiten
potser ens passa
com a McQueen
tenim un buit
el completem
amb el cinema
m'agradaria
una cosa
per dir
també al final
que és que
avui he tingut
una pèssima notícia
és que el que va ser
el meu ajudant
de muntatge
no ha passat res definitiu
però sí que té
una malaltia
molt dura
i molt profunda
i m'ha enviat avui
un document
amb el diagnòstic
a més a més
que ha sigut una cosa
molt cinematogràfica
està enviant
un whatsapp
amb el document
i va ser el meu ajudant
Amat Carreras
que hem fet junts
mitja carrera
millor dit
de meva cinematogràfica
i li voldria dedicar una mica
tot aquest esforç
que hem fet
tots plegats
aquest any
jo li deia avui
que tenia que tenir
molts ànims
no li volia dir
que ell fos
l'amo de la seva vida
davant d'aquest tema
ningú és amo
la malaltia és l'amo
però d'alguna manera
és això
i després desitjar
com diu l'altre amic meu
el Mano Cusó Ferrer
un bon solstici d'hivern
que ell no li agrada
no és gens creient
ell desitja
bon solstici d'hivern
doncs això
molt bé Ignasi
doncs això
bon solstici d'hivern també
és una bona frase
molt bé
tu Biel
algun desig
per l'audiència
doncs que passin
un bon Nadal
i unes bones festes
molt clàssic
però bé
que aprofitin
que aprofitin
les festes
bé
sapigueu tots
que nosaltres
reprenem
el programa
el dia 10 de gener
quan ja tinguem
tots els reis
a casa
i hàgim pogut
destapar-los
convenientment
i fins i tot
provar-los
molt bé
doncs
si us sembla
ho deixem aquí
ho deixem aquí
posem la sintonia
i desitjar-vos
com ha dit el Biel
un bon cap d'any
una bona entrada
a l'any nou
un bon Nadal
i uns bons reis
molt bé
viva el cinema
i ens veiem aquí
l'any que ve
tots plegats
gràcies
gràcies
m'éls
Don't want a lot for Christmas
There is just one thing I need
I don't care about the presents
Underneath the Christmas tree
I just want you for my own
More than you could ever know
Make my wish come true
All I want for Christmas
Is you
I don't want a lot for Christmas
There is just one thing I need
Don't care about the presents
Underneath the Christmas tree
I don't need to hang my stocking
Build up on the fireplace
Santa Claus won't make me happy
With a toy on the Christmas tree
I just want you to spend
We'll see you frown on the Christmas tree
I have a toy on thatза
Bye
Bye
Bye
Bye
Bye