Title:

Polanski i “La Venus de les pells”; Maïwenn i “Jeanne du Barry”; The Architect: poder, consentiment i distopia d’habitatge

## Introducció • Programa dedicat principalment a “La Venus de les pells” de Roman Polanski, amb derivades sobre la seva trajectòria i controvèrsies, una ullada a l’estrena “Jeanne du Barry” (Maïwenn) i la miniserie “The Architect”. • Defensa de la versió original subtitulada i crítica al *doblatge* quan es perd el treball vocal dels actors. ## Tema central — “La Venus de les pells” (Roman Polanski) ### Context i dispositiu metateatral • Adaptació de l’obra teatral de David Ives, que al seu torn dialoga amb la novel·la de Leopold von Sacher-Masoch. • Estructura de *mise en abyme*: tot passa en un teatre, durant un càsting-assaig on la realitat es confon amb la ficció. • Obertura hipnòtica amb tempesta i entrada al teatre parisenc; ús d’espai únic i ritme sostingut que Polanski orquestra amb mestria. ### Interpretacions i dinàmiques de poder • Dúo interpretatiu poderós: **Emmanuelle Seigner** (Vanda) i **Mathieu Amalric** (Thomas), amb jocs de registre i domini de la veu. • Alternança d’escenes assajades i interludis on es debat el que s’ha fet, elevant la tensió i invertint rols (dominació/submissió). • El Thomas s’identifica progressivament amb Severin (de la novel·la), desvetllant un interès íntim en el dolor, la humiliació i el control. • Vanda adquireix una aura quasi mefistofèlica: “esperit” que sap més del que hauria de saber, manipula llums, atrezzo i el propi relat. ### Lectures crítiques i consentiment • Polanski explora els seus temes recurrents: **culpabilitat**, **domini**, **paranoia** i ambigüitat moral. • Debat sobre si la lectura final és feminista (empoderament de Vanda) o si la novel·la originària conté un substrat masclista; la pel·lícula manté la **ambivalència** i convida l’espectador a construir el seu sentit. • Diferència crucial: aquí hi ha “joc consentit” (contractualitzat en la ficció), a diferència de casos de la vida real. • Reflexió sobre dolor/plaer i la psicologia del *BDSM*; el film evita judicis simples i abraça la complexitat. ### Posada en escena i referències • Direcció invisible però **precisa**: pla/contrapla, moviments de càmera subtils, *timing* impecable i ús expressiu de la llum per transformar l’espai. • Autocites i ecos de filmografia Polanski: “Tess”, “El ball dels vampirs”, “Cul-de-sac”, “La llavor del diable”, “La novena porta”. • Detalls icònics (la “bossa infinita” a l’estil Mary Poppins) i inversions de rols (vestuari, maquillatge, sabates de taló) que materialitzen el canvi de poder i identitat. ### Tancament i on veure-la > “I el Totpoderós el va ferir i el va lliurar a mans d’una dona.” • Tancament amb cita bíblica (Llibre de Judit, 13:15) que reforça el **gir de poder femení** i la dimensió mítica/ritual (danses bacants). • Disponible a Filmin; recomanable en versió original en francès amb subtítols. ## Polanski: trajectòria, formació i controvèrsia ### Trajectòria i influències • Nascut a París (1933), format a l’Escola de Cinema de Łódź; primer gran impacte amb “El ganivet a l’aigua”. • Admiració personal d’un dels locutors, amb anècdota d’una trobada als 80 i contacte professional. ### Separar l’obra de l’autor • Debat obert sobre el cas judicial de 1977 i la dificultat de “separar l’obra de l’autor”, amb paral·lels (Woody Allen, Picasso). • Es defensa mirar les obres amb esperit crític sense negar-ne el valor artístic, tot reconeixent la **complexitat moral**. ## Altres estrenes — “Jeanne du Barry” (Maïwenn) • Biopic cortesà sobre la favorita de **Lluís XV**, amb **Johnny Depp**; producció franco-belga-britànica amb finançament saudita (Red Sea Film Foundation). • **Virtuts**: recreació d’època, vestuari i escenaris (Versalles) de gran nivell; posada en escena sòlida. • **Límits**: convencional en el to; elecció d’edats i repartiment debatuda. • Maïwenn, figura a seguir pel pols de direcció i ambició. ## Sèrie destacada — “The Architect” (Noruega, 2023) ### Distopia d’habitatge i capitalisme • Miniserie de 4 episodis breus (18–20’), definible com a *distopia propera*: **Oslo** afronta la crisi d’habitatge i s’improvisa un **pàrquing** com a macrohabitatge compartimentat per cortines. • **Temes**: precarietat, deshumanització urbana, violència latent del mercat, erosió de la solidaritat i la **traïció** per supervivència. • Guió concís i efectiu: ritme sense “empassar-se” l’espectador, narrativa global compacta en 76 minuts totals. ## Avanç del proper episodi • Proposta per a la setmana vinent: **“Rashōmon” (1950, Akira Kurosawa)**, clàssic fundacional sobre la veritat múltiple i la subjectivitat del relat. ## Idees clau • **Interpretació en V.O.** com a part essencial del sentit i la qualitat d’un film. • “La Venus de les pells” condensa els grans motius de Polanski: **culpa, poder, identitat i joc teatral**. • “Jeanne du Barry” brilla en producció; “The Architect” impacta per la seva diagnosi social **incòmoda i urgent**.

['Roman Polanski', 'La Venus de les pells', 'Venus in Fur', 'Emmanuelle Seigner', 'Mathieu Amalric', 'David Ives', 'BDSM', 'masoquisme', 'metaficció', 'mise en abyme', 'teatre', 'posada en escena', 'llum i so', 'versió original vs doblatge', 'Rue de Rennes', 'Escola de cinema de Łódź', 'autocites Polanski', 'Tess', 'El ball dels vampirs', 'Cul-de-sac', 'La llavor del diable', 'La novena porta', 'Llibre de Judit 13:15', 'Jeanne du Barry', 'Maïwenn', 'Johnny Depp', 'Lluís XV', 'Versalles', 'The Architect', 'distopia', 'habitatge', 'Oslo', 'capitalisme', 'Rashomon', 'Akira Kurosawa']