Cinema sense condicions
Maureen
Fins demà!
Hola, bona nit, Cinema Sense Condicions, un programa més, com cada dimarts i a aquesta hora, a les 8 del vespre.
En aquesta ocasió, segurament els nostres oïdors poden estar sorpresos que sigui un servidor qui faci la presentació,
però el nostre company, Pet Armengol, ha agafat un refredat d'aquells de Calample
i, en conseqüència, ha preferit i fa molt bé de guarir-se de casa i no pas d'afrontar els exteriors, el carrer,
en fi, en definitiva, un aire que, segons com, pot acabar fins i tot empitjorant un refredat.
Bé, estem sentint el nostre company Anastasi Rinos i un servidor Ignacio Juliachs.
Avui hem escollit, bueno, de fet, és la proposta de l'Anastasi, la Venus de les piles, no?
Venus, Venus in fur, o en francès que fa...
Ara te'l dic, ara te'l dic, diga'l tu primer.
Venus a la... això, en francès, a la furir, no?
A la Z, a la Z, a la Z, a la F...
A la furir.
A la furir, a la F...
Sempre aquest tema.
Bé, lamentablement, la fonètica en francès...
És complexa, no és fàcil, no és fàcil la fonètica en francès.
I mira que en aquesta pel·lícula és una delícia...
Sí, és sentir-nos els dos.
És la primera pel·lícula de Polanski en francès.
És una cosa que m'ha deixat fracament estorat.
Un fill de la França, perquè saps que ell és francès.
És un fill de la França, en el sentit que se'n va anar de Polònia i se'n va anar a viure a França.
No, no, i va néixer a París.
I va néixer a París el 33.
Tens tota la raó.
Va néixer a París.
Tònic, evidentment, després té tot...
Sí, no, ell va néixer a París, torna a Polònia, però finalment se n'en torna...
Torna a la pàtria, a l'acollidora de tots els homes perduts pel món de l'Uneà.
Perduts amb bona causa o amb mala causa, és igual.
Però ja saps que n'hi ha molts.
I en aquest cas, per mi, absolutament a favor, però en tot cas sí que és cert que França acull tot allò que sap que culturalment té un valor.
Té un valor, efectivament.
I, evidentment, ha fet unes comandes a França.
Sí.
I, bueno, en definitiva, bé, és curiós quan...
És la primera pel·lícula a parlar en francès, i com que imagino que tu l'has vist també en versió original,
hauràs gaudit perquè com pronuncien les frases.
Molt, molt.
És una cosa absolutament...
Tant ell, diguem, tant ell mateix, l'actor, com ella, és que són magnífics els dos, com treballen la veu, com treballen.
Jo és que quan veig aquestes pel·lícules amb aquesta perfecció, diguem, d'interpretació a tots els nivells,
i el so és una part, evidentment, de la interpretació, la missió de la veu és una part de la interpretació,
a mi se'm fa difícil d'entendre, i no critico ningú, però se'm fa difícil d'entendre,
que hi hagi gent que prefereixi i defensi molt el tema del doblatge.
Ja sé que no tracta d'això, avui, del tema, però realment no hi ha color.
És que no hi ha color, que a vegades no hi ha més remei.
I, a més, és cert que ens hem acostumat en un país que, des del feixisme,
ens va acostumar al tema del doblatge, perquè els interessava amb ells per poder moure,
manipular, diguem, el contingut de les pel·lícules.
Perquè tothom parléssim castellà, fins i tot en el Congrés.
Fins i tot en el Congrés.
Però, clar, això ha anat canviant.
Jo penso que ara ha arribat el moment que convindria començar a fer passes,
en el sentit, ja se'n fan, eh?, del subtitulat.
És a dir, que realment la gent se n'és acostumant al subtitulat.
Bé, si et sembla...
Endavant, endavant, endavant.
Per què Polanski?
Polanski, jo, des que sóc al programa que no fa tant, ja n'hem fet dues de Polanski.
Sí, són polanskiliats, eh?
Està claríssim, tots, eh?
I, de fet, jo crec que fins i tot abans se n'havien fet alguna més.
Per tant, motiu...
Bé, aquesta pel·lícula en concret,
La Venus de les pells,
m'agrada traduir-la sempre en català,
dir el primer títol en català,
que no va ser estrenada en català,
però sí que després s'ha fet una versió catalana.
La Venus de la Furure, evidentment.
És del Roman Polanski, també.
I aquest és un director al que jo li tinc una especial...
No sé si dir admiració,
li tinc un especial enganxament, també.
O sigui, estic des de molt jove
enganxat a la seva figura.
Evidentment, també al seu cinema,
però a partir d'una pel·lícula,
que va ser El cotxill en l'aigua,
Garibeta a l'aigua,
que es va fer als anys 60,
i que jo vaig veure que em va interessar molt.
I continua sent una meravella de pel·lícula.
I continua sent una meravella,
que algun dia la podem també tornar a repescar.
Tornar a Polanski.
A les Polanskiants una miqueta.
Doncs, sí, aquesta és la d'allò.
Però, és clar, a part d'això,
jo amb ell tenia
una sèrie de coses
que em vinculava molt.
Si et sembla, començar amb aquest petit vincle
i després ja desenvolupar una mica la pel·lícula.
La meva admiració ja ve de lluny.
Des dels 17 o 18 anys,
que jo vaig saber
que aquest home feia cinema,
i havia fet molts curs,
a més a més, abans d'aquest,
molts curs, evident, acadèmics.
Molt interessants.
I molt interessants.
Reflecteixen el seu trauma
d'haver passat per un camp de concentració,
aquest sentit d'angoixa,
d'enclaustrament.
Ja es veuen els curs.
Era molt jovenet,
evidentment,
quan va passar pel camp,
però sí, sí,
i va passar ell i la seva família.
I llavors, en aquest moment,
jo,
el primer cop vaig pensar,
bueno, aquest home
on s'ha format
per fer una pel·lícula
dalt d'una barca
i aconseguir,
que el cop més difícil encara
que en aquesta pel·lícula
que avui parlarem,
que és que tenim un espai teatral
per treballar,
allà era dalt pràcticament
d'una barca
que passava tota la pel·lícula.
És a dir,
estàvem dins d'una barca.
I realment això
era complex.
Llavors, vaig pensar
que aquest home
s'ha d'haver format molt bé
i com que jo tenia
intenció de fer cinema
algun dia,
en aquell moment començava
el meu interès
en començar
a tractar aquest tema,
doncs vaig pensar,
bueno,
vaig a mirar on s'ha estudiat
aquest home.
I va estudiar a Lotz,
que és l'escola de cinema
més important de Polònia
i, bueno,
vaig intentar-ho.
Vaig intentar-ho,
vaig enviar unes cartes
a Lotz,
en aquella època
tot anava en cartes
i amb aquest anai
tornada a cartes
vaig descobrir
que, a part de ser
una gosadia,
era una gosadia
que em havia agafat
molt d'hora
i, a més a més,
poc estudiat,
perquè m'hagués necessitat
tenir un nivell d'estudi
superior al que tenia
i, a part d'altra banda,
un profund coneixement
de la llengua polonesa.
Jo que diem ara
que ens forcem
a la gent aquí a Catalunya
que aprenguin el català,
en aquella escola
no hi podies entrar
si no tinguessis
un molt bon nivell
de polonesa.
Ah, no forcem?
És que diuen
que és el natural, no?
Això diuen
que aquí forcem.
Bé, allà,
com a molts altres llocs,
l'acompanya meva
va haver d'anar a Dinamarca
i va haver d'aprendre
el danès
per treballar en una fàbrica,
és a dir,
que realment
això funciona així
i vaig dir
no, no, esclar,
jo polonesa,
jo tinc altres coses a fer
i vaig dedicar-me
llavors a començar
a fer cinema
des de la praxis
que és el que
l'hauria fet, no?
Amb ell
també vaig tenir
una mena
de trobada fantàstica
que la vaig tenir
als anys 80
és el que vaig comentar
una vegada amb tu
a la setmana del cinema
antiga setmana del cinema
en color de Barcelona
Sí, sí, sí
a Montjuïc
Allà a Montjuïc
Allà a Montjuïc
Ell jo era molt amic
d'un director
que es deia Bayona
i que no és aquest Bayona d'ara
sinó que és un Bayona
molt més gran
i que va morir fa uns anys
i quina no va ser
la meva sorpresa
quan arribo
al nivell de la recepció
del saló previ
a entrar a les sales
de cinema
que trobo el meu amic
Jordi Bayona
que això no era sorprenent
però assegut
amb Roman Polanski
al seu costat
i en aquesta conversa
que estaven tenint
que jo no sabia
què es tractava
jo lògic
que me'n vaig aprofitar
per entrar en el tema
perquè
jo en aquell moment
tenia al cap un guió
en el que
al tancament del guió
apareixia Roman Polanski
en persona
era un cameo
òbviament
i feia una aparèixió final
com ja les ha fet
amb altres pel·lícules
és un home molt de cameos
també
a part de fer d'actor
moltes evidentment
doncs això
i jo vaig tenir també
la gusa dia
de dir-li això
que tenia un guió
que m'interessava
enviar-li tal
llavors em va donar
recordo que em va donar
l'adreça de la seva productora
Rennes
Rue de Rennes
Rue de Rennes
no sé què
París
no me'n recordo
el districte
com pronuncies
la serra
Rue de Rennes
Rue de Rennes
hauré de fer exercicis
amb les serres
franceses
és complex
no és fàcil
han de sortir
si no surten
és difícil
i bé
i a partir d'aquí
aquí l'únic que fa això
és augmentar
la meva admiració
per aquest home
clar
aquest home
en l'any 77
ja havia tingut el problema
diguem-ne el problema
entre comillas
un problema
que genera
evidentment
ara en aquests moments
encara
tota una problemàtica
legal
amb el país
on s'origina el problema
que és a Los Angeles
als Estats Units
no baixen del burro
que no el deixen tornar
i ell no pot tornar
perquè s'arrisca
com d'altres
que si torna al país
els pot passar alguna cosa
tenim també precedents
aquí
bé
en aquest cas
jo
vaig llegir-me
la biografia de Polanski
això em va
no obligar
però vaig voler
llegir la biografia
per veure com ell explicava
moltes coses
però també aquest fet en concret
però clar
ell s'exculpa
jo també l'he llegit
sí
l'he llegit
ell s'exculpa
com Woody Allen
amb les seves notes
d'ara
sí
clar
l'exculpació
l'autoexculpació
és natural
el problema
és que això
per nosaltres
és un corrupt
és un dilema
en el sentit que
no ho sabem
no ho sabem
no sabem
si Woody Allen
o Polanski
diu
o deixa de dir
la veritat
o la guarneix
no ho sabem
no ho podem saber
no era mallà
no era mallà
i per tant no ho podem saber
és cert que anys després
això també se sap
ell es va trobar
no fa gaire
amb la noia
menor en aquell moment
de 13 anys
i ell hi ha un home madur
i se la va retrobar
ara
no recordem
sembla que era a París
i va tenir una conversa
amb ell
intentant
no escursar-se
no és la paraula
demanant-li perdó
demanant-li perdó
i la conversa
i la conversa va anar bé
és cert que havien passat
molts anys
i la noia
potser el moment aquell
va ser un tema dur
i va fer que ella provoqués
que li generés
tot aquest judici
i el tanquessin a la presó
fins i tot en un període
però
després la cosa
és clar
havia passat molts anys
i es va solidar
bé
dic això
va fer un puigdemont
va
sí
perquè el jutge
el va
no sé
el va deixar
sortir
sí
havia de presentar-se
davant d'ell
el jutge també
volia ser un estar
va aprofitar
que era Polanski
per
per fer-se famós
i és clar
i és quan Polanski
no es va presentar
i el que va fer
és fugir
tirar cap a Europa
tirar cap a Europa
que era el més intel·ligent
en allí també ha tingut
i té
encara
els seus detractors naturals
és a dir
gent que
no poden veure res de Polanski
perquè els resulta
realment
no els agrada
Polanski
per aquesta raó
això ens portaria
aquella
vella discussió
de què hi ha
si remenem de seguir
o no
aquells creadors
que tenen darrere
una història fosca
si fos així
crec que la meitat
de les obres
creatives
en general
que s'han creat
en la història
de la humanitat
no les podrien veure
perquè la majoria
hi ha gent darrere
sospitosa
amb algun episodi
per sentit
amb episodi foscos
hi ha molts
Picasso és l'altre
gran maleït
també
Woody Allen
les seves darreres
pel·lícules
s'han vist
amb moltíssima dificultat
dels Estats Units
no han tingut
una distribució normal
sí sí
encara pesa
encara pesa
tot això
bé
la pel·lícula
ara anem a la pel·lícula
la pel·lícula
exacte
la Venus de les pells
torna a ser
una adaptació
veníem de
un déu salvatge
sí
feia el 2011
ja feia uns quants anys
correcte
després va venir
basada en fets reals
aquesta no està
està basada en fets reals
realment no és una obra
dramàtica
però aquesta sí
aquesta obra dramàtica
que ve d'un text
del David Ives
i que ja s'ha representat
moltes vegades
en teatre
a tot el món
a més a més
ell va utilitzar
per tant aquest text
i a partir d'aquí
la pel·lícula
arrenca la pel·lícula
ja sabem que aquest text
perquè a més ens ho diuen
dintre la pel·lícula
que és una adaptació
d'un text
a partir d'una novel·la
d'una obra dramàtica
de fet és metaficció
el
missenabim
que diuen els francesos
en el sentit que és
el que passa
mentre
està nasajant
la Venus en furt
del masoc
d'aquí el masoquisme
és un nom de masoquisme
que anava
llavors la pel·lícula
comença
ja solament començar
tu estaràs d'acord
m'imagino
comença amb un pla
magnífic
d'aquests plans
que t'enganxen
absolutament
hipnòtic
si alguna cosa
té Polanski
és que és climàtic
és molt
perquè tota la pel·lícula
passa mentre a fora
hi ha una tempesta
de calample
tota l'estona
tronat
i en aquests
comencem
la pel·lícula
comença
en una avinguda
que és el
Boulevard de Batignol
de París
exacte
i el teatre
existeix
el que passa és que
no sé com
li han esborrat
el nom
va canviar
perquè es diu
teatre
Ebertot
Ebertot
Ebertot
no cal dir la T
Ebertot
està en el 78
vist de Boulevard de Batignol
tot i que
a l'interior del teatre
no és el teatre
Ebertot
no, és un altre
que també és senyor
que es diu Recamier
sí senyor
és el teatre
on feia els assajos generals
l'academie francesa
és a dir
els actors
per no tenir
disponibilitat
a la sala
de l'academie
anaven a Recamier
a fer
a fer els assajos
bé
aquest és un
plànol magnífic
és un plànol que no dura gaire
però realment té una densitat
molt important
part d'elles resideix
en què està plovent
que el dia és fosc
que la cama van
salentament
entre una vinguda d'arbres
típica d'un passeig central
que es gira
assopetadament
90 graus
i ens enfoca
cap a aquest teatre
que s'hi fica dintre
que travessa la primera porta
la segona porta
pam
fins que apareix l'escenari
i allí veiem
l'actor
te'n recordo
amb el nom
perquè ja s'ha manat
el nom del famós
Almerich
Déu meu
els noms
és terrible
Mathieu
Amalric
Mathieu Amalric
i evidentment
ella
sí sí
ella és l'Emmanuel Senyer
i a la porta
descobrim
amb ella
a la dona
a la banda
que es dirà
el personatge
que és l'Emmanuel Senyer
que és la dona real
de Polanski
per altra banda
aquí a tot el llu
comença una mica
aquesta amalgama
perquè tothom diu
que a més a més
el Mathieu Amalric
com a actor
s'assembla força a Polanski
els dos són relativament baixets
i hi ha moments
realment dintre de l'obra
que segons
com la llum
hi incideixi
i com ella es bellugui
dius
és el Polanski
o és l'actor
hi ha moments
que hi ha aquesta
identificació
bé
hem entrat al teatre
és curiós
perquè l'havia de fer
una altra
jo discrepo
un pèl
pel que fa
el fet
que sigui tan clar
que Polanski
hagi escollit
Amalric
per això
per la senzilla raó
que ho havia de fer
un altre actor
que té bastanta més presència
i és força més alt
digues
digues
digues
digues
digues
digues
l'estim buscant
el vaig veure
i ara no recordo el nom
estem dos desmemoriats
en un programa de ràdio
en el que hem de dir
noms constantment
a més a més
un altre actor
efectivament
ho dic en el sentit
de que a vegades
és inconscient
és a dir
no necessàriament
tot i que el primer actor
inconscientment
era molt diferent d'ell
això també és cert
molt diferent
aquest inconscientment
s'hi sembla molt
sí
d'acord
però no sembla
que fos
precisament per aquest fet
no sembla que fos
prioritari
per Polanski
que fos un alter ego
físicament
tan semblant
en altres pel·lícules
també en té d'altres
i quan no en té d'altres
el que fa és fer-ho ell
el personatge
amb el qual hi ha clarament
hi ha una identificació
també
quan ell fa d'actor
bé
a la porta
tenim aquest personatge
que ha arribat
que és aquesta
que sabrem d'aquí una estona
que es diu Banda
i que
és la que ens ha portat
a fer aquest viatge
fins al teatre
és a dir
ara entenem
que és un pla
el que diem
pla subjectiu
que ens ha portat
allà dintre
i és ella
la seva mirada
a partir d'aquí
es podeu
la trobada
d'ells dos
entenem
per una trucada telefònica
que està tenint
en aquest cas
en el paper de Tomàs
està tenint
a dalt de l'escenari
en la que explica
que ha tingut
un càsting desastrós
que estan intentant
entrevistar unes noies
que totes eren molt jovenetes
i parlaven
en veu de pitu
que allò era un desastre
que sembla que hagin aspirat
Eli
Eli
bueno
que molt santa
amb la invitació
collonuda
realment
els canvis de registre
que fan tant ell com ella
són magnífics
tenen una facilitat
a fer canvis de registre
i creure-te'ls tots
que magnifiquen
i a partir d'aquí
ja la trobada
clar
a partir d'aquí
la seva presentació
ella acaba convencent-la
amb totes les armes
de seducció
d'una veritable Venus
diria en aquest cas
més que d'una banda
totes les armes de seducció
l'acaba convencent
que li faci el càsting
i aquí
pràcticament comença
la pel·lícula
en aquesta acceptació
d'ell que faci el càsting
puja a l'escenari
i comença
d'alguna manera
el càsting
clar aquest càsting
no és més que
una visita
de l'obra original
amb ordre
a més a més
cronològicament
amb ordre
que tota la pel·lícula
va pautada
d'aquesta manera
és a dir
hi ha una acció
assajada
d'un determinant moment
de l'obra
entre ells dos
en l'assaig
ella amb tota la convicció
del món
com si sapigués
l'obra de memòria
com si realment
ella fos banda
d'alguna manera
totes les sospites
ens entren
dintre d'aquesta pel·lícula
qui és aquesta senyora
que ha entrat
aquesta banda real
qui és realment
i a partir d'aquí
després hi ha normalment
una pausa
un interludi
entre una escena assajada
i la següent
en què el que fan
és conversar
sobre el que ha passat
com ho han fet
quin d'allò
o simplement
d'alguna anècdota
que ha sorgit
durant l'elecció
i han de parlar-la
ella normalment
és la que està
sempre per sobre d'ell
ella l'està
tot el rato
controlant
dominant
fent-lo
entrar en un joc
que no volia entrar
i que finalment
hi ha entrat
i al moment
que hi ha entrat
aquest joc
es pot convertir
de fet
es converteix
en un joc perillós
jo no tinc tan clar
que no vulgui entrar
perquè tot i que ell nega
ell de fet
s'hi dirigeix
aquesta obra
que per cert
representa
que és la seva
primera obra
com a adaptador
com a adaptador
i com a director
és perquè s'identifica
amb el Severín
d'alguna manera
de la manera
que per exemple
està explicant
el Severín
el protagonista
de l'autèntica novel·la
del masoc
explica
que
amb ell
li entusiasma
ser humiliat
i maltractat
perquè de petit
li va entrar
la tieta
que més portava
unes pells
i el va començar
a maltractar
i d'alguna manera
abusar
d'ell
això
el trastoca
el personatge
el Severín
i
i d'alguna manera
és per això
que després
busca
obliga
una dona
a que
li faci
de dominatrix
no?
o sigui dama
i que sigui
doncs
ell
voluntàriament
ho fa fer
per contracte
i tot
que sigui
doncs
humiliat
i
fuetejat
i de tot
aquest és el proès
del personatge
de la manera
que
perquè ells dos
estan assajant
de la manera
que
el
Thomas
que es diu
Thomas
el Maric
Amalric
és aquest nom
més difícil
de pronunciar
Amalric
Amalric
Amalric
el Mathieu Amalric
doncs
de la manera
que ell
es posa
en el paper
de Severín
d'alguna manera
és claríssim
que hi ha
una identificació
amb el personatge
fins al punt
que l'assenyer
hi ha un moment
que li diu
també a tu
una tieta
et va fuetejar
i humiliar
i ell
enèrgicament
diu
no
però
no és cert
cert el que dius
és el mateix
important
és a dir
quan dic que no
sembla que
clar
com a espectador
arrenca
que aparentment
ni vol entrar
molt a fer-ho
de veritat
no vol actuar bé
no està
gaire a nivell
d'ella
ella l'ha de forçar
però després
és evident
que la cosa
per això
hi ha el gir
aquest de personatge
i de guió
en què vas descobrint
que darrere
hi ha això
que dius tu
un veritable
interès
en el tema
un autèntic
interès
en el tema
això cada escena
que es va desenvolupant
cada vegada més
va creixent
aquesta
certesa
certesa
enmig de moltes
incerteses
perquè el que dic jo
el personatge
d'ella
de la
banda
és un personatge
absolutament
que fa uns recorreguts
absolutament estranys
hi ha moments que sembla
que estem davant d'una pel·lícula
de misteri
perquè ell descobreix
que ella sap coses d'ell
que no podria saber
llavors
què és això
en Polanski
en Polanski
jo crec que posa
molta cura
en la banda
en el personatge
de la senyer
per
d'alguna manera
el club d'homes
del reverte
la novena puerta
que es deia
la novena porta
el personatge
de la senyer
és una enviada
de l'infern
del dimoni
i aquí
passen un seguit
de coses
al llarg
de tota
de la pel·lícula
que li donen
a la banda
aquesta
que quina casualitat
que es digui banda
es digui banda
també
que se sapigui tan bé
és com si fos
un esperit
una mica demoníac
és com si el personatge
de la senyer
de la novena porta
saltés
a la Venus
i furra
sí
és que veig
la senyer
que ja de per si
és una dona
que sempre transmet ambigüedat
una cosa així
com una mica
maliciosa
sí
té un gran poder
diguem
de sensual
però també
hi ha alguna cosa fosca
també
home
i al final
de la pel·lícula
ja es despulla
no
físicament també
però
es despulla
perquè allà
se la veu
fent una
de bacant
aquell vall de bacant
és impressionant
de bacant
de Dionís
de Baco
totalment
som un retaule
d'aquells
que tenim grec
que es veuen
a les diferents posicions
aquí ens ho fa
aquest moment
és fabulós
i allà
és on queda clar
que
de fet
no és una dona
és un esperit
mefistofèlic
com a mínim
potser
el fet que sigui
Venus o no
això de
la identitat
no és Venus
ben bé
és com dius tu
un esperit
és un esperit
mefistofèlic
més que una cosa
no pertany al regne del cel
sinó potser
un regne
més profund
diguem-ne
una mena
com a mínim
de miur
de Descartes
vull dir bé
Descartes
Descartes
Descartes
sí senyor
sí senyor
bé
una mica aquí
fins aquí tampoc
per no explicar
tampoc la pel·lícula
sabem que hi ha
aquest recorregut
clar
aquest recorregut
és molt
també és molt habitual
en les pel·lícules
de Palau
que ell quan tracta
a qualsevol tema
el tema de la
de la culpabilitat interna
i aquí potser per això
la intro que he fet aquesta
explicant tant
amb ell propi
com a persona
diguem-ne
la seva problemàtica
en aquest cas també hi és
d'alguna manera
és clar
ell també té un
diguem un pecat original
el creiem o no
també té un pecat original
a la seva vida
tots el tenim
però ell
se li va renovar
l'any 77
aquest pecat original
i penso que
en la seva explicació
sempre hi ha aquest punt
d'en el fons
està com
intentant reivindicar
no ho sé
és una explicació
molt personal
no ho sé fins a quin punt
és cert
a mi la pel·lícula
em sembla
realment
i cal suposar
que
diguem-ne
el David
Eve
que és americà
per cert
que és l'autor de l'obra
també està en el guió
el guió està compartit
entre l'autor
de la peça de teatre
de Broadway
i
i Polanski
per tant
David Eve
ha d'estar d'acord
amb aquesta pel·lícula
perquè nassos
si està
si està en el guió
d'alguna manera
i
i
i clar
aquí el que hi ha
és això
com una recreació
molt peculiar
d'una obra
d'una novel·la
també
el maçó
que aquest deixa el córrer
perquè es veu
que eres socialista
tenia idees
molt avançades
sí
la novel·la
és del 1870
1870
sí
era un humanista
i tot el que tu vulguis
però
algun cantó
focs
tenia
perquè
el seberen
és ell
és masò
i per tant
potser ell
sí que va tenir
aquest episodi
amb una tant
amb una tieta
una tieta perversa
i que d'alguna manera
això ho ha portat
fins que ho acaba expressant
amb aquesta novel·la
sembla ser que és així
clar
els que no som sadomasoquistes
bueno
estàs pressuposant coses
que no saps
bé
esclar
evidentment
tots descobrim
els que no són
els que no són sadomasoquistes
home
m'incloca
en el sentit que conscientment
no és una pràctica habitual
amb mi
però
jo tampoc
jo tampoc
el que vull dir
és que
clar
ho veiem
ens
podem entendre
aquesta cosa
sensual
de ser humiliat
i que això exciti
en les persones
que ho han patit
intel·ligible és
es pot entendre
es pot entendre
però realment
la proposta
de la novel·la
en si mateix
això és
una valoració
subjectiva
més aliena
em resulta
d'entrada
una història
un tant aliena
no?
em quedo més
amb una
a banda
de
evidentment
el factor
sadomaso
jo em quedo més
amb la qüestió
perquè això sí que és
Polanski n'hi ha
i està en totes
les seves pel·lícules
en el domini
d'un sobre l'altre
en aquest cas
és la dona
que realment
domina
l'home
és possible
que el personatge
de Severin
és a dir
el propi masoc
obtingués
un
li fascina
i al mateix temps
li horripila
que una dona
pugui
ser superior
a ell
pot haver
algun aspecte
de masclisme
sufocat
que al mateix temps
provoca excitació
sí
sí
d'aquí ve
un procés
complicat
de nassos
el dolor
hi ha una frase
a la pel·lícula
que ara no puc
referir textualment
però que parla
que el dolor
és potser
el moment
de màxim
pleès
quan rebem
perceps
aquest dolor
clar
són aquestes contradiccions
entre
el dolorós
i el plen
i en aquest cas
doncs això
estàs en aquest terreny
que evidentment
els que no l'hem viscut
podem entendre racionalment
però evidentment
no el sentim
sí
podem fer un esforç
per entendre
aquestes fixacions
que poden haver
psicològicament
penso que el valor
el final de la novel·la
és que ho dic perquè
la novel·la jo no l'he llegit
t'he començat
però t'escolto
per això t'escolto molt
jo he agafat
alguns aspectes
de la novel·la
que poden ser interessants
és a dir
és que veient la pel·lícula
el personatge de la senyor
dona la impressió
que està
s'està venjant
és com un esperit femení
de l'infern
o del món
mefistofèlic
que en realitat
es venja
del Thomas
del
Amelric aquest
que a més a més
el veiem com un prepotent
i amb algun
deix masclista
però és clar
aleshores
tant el David Eaves
com el propi Polanski
han fet una obra
que la lectura
sobretot les dones
que faran
és que és com feminista
sí
efectivament
en el sentit
que es venja
és a dir
que es venja
critica l'obra
li diu
en realitat
tu m'estàs demanant
que jo et faci
de dominatrix
i que et maltracti
i t'humili
però en un moment donat
el Thomas
ho vol deixar
en un moment donat
de la pel·lícula
diu
ja s'ha acabat
ja m'he cansat d'això
d'aquesta humiliació
ah doncs
ara no
m'entens
ara ja m'has donat
el joc
per tant
ens podem portar
no
podem parlar
d'empoderament absolut
del personatge
exacte
ens podem portar
la impressió
que la novel·la
és masclista
és a dir
que tot i que parla
de la dominació
d'aquesta
dominatrix
sobre el Severent
el protagonista
doncs que la novel·la
és masclista
i jo no ho acabo
de tenir tan clar
perquè
al final
diu
li pregunta
un altre personatge
de la novel·la
li pregunta
al Severent
quina és la moralina
d'això
no
de tota aquesta història
de
de
sadomasoquisme
que m'has explicat
la teva experiència
doncs
amb aquesta dona
una dona que al principi
per cert
es queda perplexa
perquè no vol maltractar-lo
li costa
amb ell
li costa
obligar-la
l'obliga
per tant
masclisme
imposició
no
t'obligo
aquest maltracte
sembla que sigui això
però aleshores
la resposta
diu
la moralina
és que tal com
la natura
ha creat
l'home
i la dona
la dona
i tal com
és l'actualitat
d'aquesta relació
entre home i dona
la dona
és enemiga
de l'home
podent ser
esclava
o
dèspota
diu
però
mai
companya
mai
companya
compta
quina visió
més
tràgica
només
quan
el nejament
no però ara ve la part
la part socialista
per dir-ho així
o la part
democràtica
o equitativa
diu
diu

1870
1870
finals
aleshores
llavors
podrà ser
la seva
companya
està dient
quan la dona
sigui igual
a l'home
està admetent
que la societat
seva
la dona no és
igual a l'home
en aquest 1870
en l'actualitat
l'actualitat
de llavors
naturalment
o som
el llou
o som
el martell
jo
vaig ser
un burro
en fer-me
esclau
d'una dona
aquesta és la
moralina
el que es deixa
fuetejar
ho mereix
ho mereix
realment
però bé
en tot cas
la frase
aquesta frase
de quan
la dona
assoleixi
els drets
l'educació
i la possibilitat
de treballar
com l'home
llavors podrem parlar
que la dona
és companya
de l'home
per tant
compta
perquè
és que si
ens quedem
només
amb el missatge
tal com el David
Tiff
ho planteja
amb l'obra
de teatre
i Polanski
que de bon grat
es posa
del costat
de la dona
també ho segueix
és que dóna
la impressió
deixar l'obra
de la novel·la
la deixa
com a masclista
ostres
aquest comentari
final
a mi
em fa trontollar
tot
una cosa
és el que facin
Masoca
en aquest cas
i Polanski
l'altre és també
que la ment
de l'espectador
jo penso que és capaç
d'elaborar
tots els missatges
intermèdics
és a dir
d'alguna manera
mentre la vas veient
ja vas pensant
tot això
i el que va
a la pel·lícula
et diria
que també
és a dir
és prou ambigua
com perquè també
tu et facis
la teva pròpia construcció
és a dir
que el missatge final
serà el que sigui
però tu em pots treure
finalment
una conclusió positiva
les coses
estan canviant
i possiblement
això
ja no seria així
cuidado
si
davant d'una alteració
sexual
d'aquest tipus
és a dir
davant d'això
sí
però davant d'això
és un tema consentit
és la diferència
diguem entre
el pecat
suposat
de Polanski
és que no era un tema
consentit
teòricament
i aquí sí
aquí hi ha consentiment
és a dir
no n'hi ha d'acord
un sentiment
sinó que hi ha demanda
és a dir
el personatge
demana
aquesta humillació
aquest és una mica
el tema
per contracte
per contracte
a més a més
ho representen
tenim una mica
jo ho dic perquè
són i 33
jo tenia un parell
de coses cinematogràfiques
a dir
però després
tu digues
simplement m'agradaria
tancar el comentari
considerant
algun aspecte
hi ha una cosa
d'aquesta pel·lícula
que em va recordar
una pel·lícula anglesa
que es deia
Fanny Bones
Fanny Bones
sí
és que és una expressió
anglesa
que vol dir
el que té gràcia natural
el que és actor
per natura
aquesta gent que veiem
i diuen
aquest té alguna cosa especial
doncs els anglesos
Fanny Bones
és a dir
ossos divertits
bé la pel·lícula
és boníssima
a mi m'encanta
és d'en Peter Sheldon
amb Jerry Lewis
Oliver Platt
la Leslie Caron
que encara viu
i l'Oliver Reed
en fi
en quin sentit
em recorda
aquesta pel·lícula
que em dius
i ara
que em saltes
aquí
no
no
no
no
no
no
en el fet
que
tant
Venus Infur
de Polanski
com aquesta pel·lícula
treballen una cosa
que a mi em fascina
que és quan
l'actor
ja no sap
si és ell
o és l'actor
o és l'altre
és a dir
és quan la ficció
que està fent
es barreja
amb la seva pròpia vida
i juga molt
això
i evidentment
tot el gruix
de Venus Infur
és una
una constant barreja
en quin moment
és el Tomas
o en quin moment
és el Tomas
que està fent
de saber
o la banda
en quin moment
és una banda
o l'altra banda
o l'altra banda
que està a l'altra banda
també
no no
realment
havia aquest aspecte
aquesta barreja
de realitat
i representació
em té
al·lucinat
perquè a més a més
evidentment
en la pel·lícula
de Polanski
és que els hi
és un rodó
és que tots dos
són dos monstres
com a actors
perquè no és gens
fàcil fer creïble
això
i amb aquesta fluïdessa
tenen un director
que en sap molt
també dirig
però és que ells
són molt bons
de fet
hi ha una cosa
que li facilita
aquest tema
que és aquest mecanisme
que a mi ja saps
que m'atrau
perquè amb els meus
petits documentals
que he fet fins ara
davant d'aquesta obra mestra
no puc dir-los més que això
he volgut utilitzar
aquest fet
de l'unicitat
de decorat
és l'espai decorat
que jo
en una de les documentals
que vaig ser
inclús passava tot
dalt d'un escenari
aquest tema
també facilita
en aquest cas
en alli sí
que sabem ja d'entrada
que allò que veurem
és no una representació
sinó l'assaig
d'una representació
o sigui
no és ni la representació
no és la representació
però és un assaig
i el teatre
mediatitza
el fet teatral
el fet dramatúrgic
fa que crea ja
una mediació
una primera mediació
entre l'espectador
i el que està veient
que es trenca
en aquests petits
entre actes
que es produeixen
entre acte i acte
van trencant-ho ells
entrant a la realitat
i real
però la realitat
del moment
la realitat
que s'obre
que s'obre
es barreja
com si el background
de l'actor
sobretot del Thomas
de l'Amal Ritz
el va interferir
és com si el background
fos semblant
al del Severin
del Severin
vull dir que
és un aspecte
que realment
em fascina
i després
sí que m'agradaria
també fer
una mica de
hi ha un aspecte
de molt humor
el boss
que porta a la banda
que és el que demostra
que realment
és un ser
que no és
de Ximón
és que sembla
el boss
de la Mary Poppins
és a dir
al principi
l'Alberic
li diu
no portes el vestit
adequat
vas de
de maritriu
vas d'absolutament
de prostituta
total
cap problema
i treu un vestit
que per cert
sembla el de Tess
el de Tess
el del personatge
de la noia de Tess
pel·lícula
d'en Polanski
després
treu
la librea
per ell
quan fa de criar
i després
i també
la bata
i el batí
aquell tan bonic
el batí tan bonic
també surta
és exactament igual
al que surt
al Baile de los Vampiros
sí eh
aquest batí
sonava
el que porta
el Polanski
al Baile de los Vampiros
és exactament aquest
vull dir
hi ha coses
molt curioses
evidentment
treu botes
de queer
que poden recordar
el Quimèrico
i Quilino
sí
també
perquè hi ha també
la transsexualitat
que és un aspecte
que el Polanski
el treu
aquí també hi és
en el moment
que el Tomàs
acaba agafant
el paper femení
i l'abat
del paper masculí
hi ha un moment
que acaben mutant
els rols
totalment
es posa la sabata
li posa la sabata
amb ell
li fa mal
quan li posa la sabata
de dona
amb taló
exacte
tot això és molt
molt d'això
d'aquest món
del masoquisme
el llapis de llavis
que treu així
també olímpicament
que remet
el cul de sac
el Donald Plechens
sí
les referències
que la vam també
parlar aquí
el ganivet
del final
és de la semilla
del diàvol
és a dir
ell mateix
es fa com una mica
d'autocita
i és la bossa
aquesta
i la pistola
que la pistola
no té una relació
directa
amb les pèrdues
però
és que sembla
el bosso
de Mary Poppins
és una bossa
fantàstica
la bossa
fantàstica
no té fons
m'han sortit
coses d'allà
a mi el que meravella
d'això
i ara tanco
si em deixes
una mica
el tema tècnic
tens alguna cosa
també?
quan dic tema tècnic
vull dir
que meravellós
que dalt d'un escenari
en un espai
tan relativament
limitat
i que un agut
perquè ja el coneixes
és el principi
l'espai
ja saps on et mous
puguin passar coses
tan magnífiques
i puguin canviar tant
el decorat
gràcies a la llum
que ella va canviant
també de tant en tant
és això
ella es domina
al principi
sembla una ignorante
és la creadora
que no sap
ni com
algunes paraules
que volen dir
perquè ho pregunta
i això què és
i després resulta
que manega
és tècnica de llum
és a dir
per tant
és que és un
és mefistofeli
és mefistòfos
és mefistòfos
i per tant
ens fica en aquest mot
perquè va creant
els ambients
que normalment
no ens ensenyen
com canviar
la llum d'una espai
ens crea l'ambient
amb quatre elements
del propi decorat
que estaven allà llançats
creen una realitat diferent
això és molt interessant
i sobretot
a partir d'aquí
el Polanski
no fa una gran realització
ell fa
la molt gran
immensa
però que no es nota
ell fa el típic pla
i contrapla
és a dir
parla ell
pla d'ell
pla d'ell
pla d'ell
amb referència
d'una mica
del personatge
que no parla
sense referència
petits moviments de càmera
molt poc perceptibles
a vegades fix
sense cap mena de problema
canviar de pla fix a pla fix
algun travelling interessant
de cop l'acció passa
de dalt de l'escenari
a platea
a la qual trenca una mica
aquesta continuïtat
tota l'estona dalt
per l'excusa
d'anar a prendre el cafè
tornen a baixar
una altra vegada
a la taula tècnica
on ell té els seus papers
per fer el cafè
dos vegades fan cafè
és a dir
que tot això força
aquesta aposta en escena
que també facilita
la fluidesa
de la narració
és un mestre
perquè
és un mestre
perquè en realitat
tot això
que dius
que evidentment
és absolutament cert
l'espectador
no ho veu
que és del que es tracta
que no vegi el muntatge
que no vegi els moviments
de càmera
està el muntatge
està els moviments
de càmera
està tot
està el timing
el ritme
aquest ritme
no el perd mai
és un ritme potentíssim
és Polanski
és que és un
és un
un home que ha fet
jo penso que entre curs i llars
ha fet més de cent produccions
diguem-ne
més de cent
quin domini
quin domini
això és admirable
jo només vull acabar
digues
la frase final
de la pel·lícula
que surt
sobreimpresa per cert
quan ella
que està fent
de becant
se'n va
i abadona
lligat
el Thomas
el Thomas Barra
Semeneng
surt una frase
que diu
i el tot poderós
el va ferir
i el va lliurar
a mans
d'una dona
per què ell
es cull
Polanski
es cull
una frase
que és del llibre
de Judit
capítol 13
versicle 15
pels que ho vulguin
pels que ho vulguin
trobar
bé
perquè
Judit
talla el cap
de l'ofernes
per tant
connectem
amb el personatge
de Semeneng
la fascinació
i repulsió
que li provoca
el fet
que una dona
és una dona
que vens
ni més ni menys
que el general
Assiri
que
està per
eliminar
el poble jueu
una vegada més
sí
sí
veus que
aquí m'acabes de donar
una docta explicació
jo la frase
em sonava bíblica
però no sonava
és del llibre
de Judit
no tinc prou llegida
la bíblia
o la referència
aquesta no la recordava
bé
admirable
la tenim a Filmin
la pel·lícula
no sé si
està en algun altre lloc
Filmin té una còpia
bona com sempre
en aquest cas
quasi sempre
hi ha una petita
de sincronia
això és una cosa
que he vist jo
hi ha una petita
no és la versió original
que és la que hauríem
de veure
amb subtitulat
català o castellà
només per sentir
el francès
tan magnífic
que té
de veritat
jo diria que és
un assassinat
veure la doblada
seria
jo crec que sí
ara aquí
entre no veure
la doblada
doncs mira
però va
és que són dos grans actors
que estan
com diuen en castellà
que se sale
que se sale
sí senyor
bueno
fins aquí
fins aquí Polanski
de moment
de moment
exacte
són polanskiniens
ens fascinen
sí
molt
jo només vull
ens està quedant
molt poc temps
per parlar d'estrenes
però
només
voldria
fer
un comentari
pel que fa
a una estrena
recent
la pel·lícula
de la
Maguin
Maguin
Gent du Barri
sí
Gent du Barri
és una pel·lícula
franco-belga
o britànica
però de fet
ja calés
de l'Aràbia Saudí
a través
d'una fundació
d'ells
que es diu
Fundació Cinematogràfica
del Mar Roig
Déu-n'hi-do
la Maguin
mateix
nosaltres
aquí
a Espanya
pràcticament
no la coneixem
però es veu
que
França
ha fet
molt de follons
perquè es va emprenyar
quan un
directiu
d'un important
mitjà
de comunicació
francès
va començar
a treure
drapets bruts
quan es va separar
la Maguin
estava
caçada
amb
el
Luc Besson
amb el Luc Besson
han tingut
un fill
comú
i va
començar
a treure
coses així
una mica
draps bruts
i la Maguin
en un restaurant
se'l troba
i va cap a ell
li fa una estirada
de cabells
i li escup
evidentment
el periodista
la va denunciar
i va muntar
un sidral de calamble
és una actriu
interessant
que
des que va veure
la Maria Antonieta
de la
Sofí Coppola
que
es va fixar
en el paper
de la
Dubarri
que surt
en la pel·lícula
que ho fa
l'Asia Argento
la filla
del
Darío Argento
i
va dir
jo vull fer
una pel·lícula
sobre la gent
Dubarri
bueno
l'ha fet
molt formal
la veritat
i ha anat
a buscar
un altre actor
polèmic
el Johnny Depp
que també
té el seu barro
particular
de maltractaments
i coses
per l'estil
bé
la qüestió
és que
fa de
Lluís XV
era la
preferida
de Lluís XV
i per tant
la pel·lícula
segueix
l'ascensió
fins que arriba
a l'acord
com fascina
el Lluís XV
que com a
rei típic
fa de tot
menys governar
és a dir
està més
per la
en fi
al llit
i per agenciar-se
cada nit
una noieta
que no pas
per res més
només surt
un consell
de ministres
en què
ell està
però jo diria
que
a més
potser és interessant
perquè d'una manera
indirecta
l'amagüent
el que està dient
és el que realment
la història
deixa
Lluís XV
així com Lluís XIV
tallava el bagallà
i tenia un règim
estalinista
és allò
no et passis un pèl
perquè et pèl
el Lluís XV
no estava
per governar
governaven uns altres
però ell
no estava
molt pel tema
el Johnny Depp
fa un paper
formal
discret
la pel·lícula
no és que sigui
una obra mestra
però no ens la podem carregar
hi ha una molt bona
recreació
d'època
sí
és evident
que Versailles
ja de precis
un escenari
natural
impressionant
però a mi
dic si es tracta
de molt bé
hi ha un desplegament
de vestuari
un desplegament
de mitjans
que evidentment
hi ha peu
és una de les pel·lícules
cares
del XXII
producció
és francesa?
bueno
és franco
belga
britànica
i l'arabi saudista
de per mi
és veritat
consta com
franco belga
britànica
però
hi ha aquesta fundació
famosa
molts dels calarons
venen d'aquí
ella
és una
de fet
l'única cosa
criticable
és que
ella fent
de Madame du Barri
quan és una senyora
que ja té
en fi
té un aspecte
molt jubial
i molt
d'enfant terrible
però
sembla cap al 5-4
em sembla
recordar
i clar
la Madame du Barri
quan està
a l'acord
de Versalles
doncs
tenia
20 i pocs
després
d'una trajectòria
prèvia
una mica
de prostituta
també
ara que dius
això
també els nostres personatges
de la pel·lícula
en el llibre
sembla ser que
estan sobre
els 24 anys
mentre que
els dos actors
que representen
en aquest cas
la banda
estan molt
per sobre
molt per sobre
això passa
són llicències
i després una altra cosa
que la Maywing
que sembla realment
una directora de cinema
actriu
i directora de cinema
interessant
si minem
la seva formografia
i la seva trajectòria
que ara no tenim temps
però realment
en fi
pràcticament
no en teníem coneixement
d'aquesta senyora
que evidentment
ha sortit
en alguna pel·lícula
del Besson
i que ha fet
coses
de relatiu interès
però m'atreveixo
a dir
pel pols
per com està
tractada la pel·lícula
que tendeix
a ser convencional
però
però ferma
és a dir
és una pel·lícula
que funciona
i que ens manté
mínimament atent
per tant
crec que és
un personatge
que hauríem de seguir
des d'aquí
també l'hauríem de seguir
tindrem temps
per una miqueta
de sèrie
és ràpid
perquè en realitat
tenim
tot l'hi teme
12 minuts
jo penso que fins i tot
farem curt
si fes curt
amb el tema
de sèries
encara pot reenganxar
perquè sé que tens
altres coses
tinc material
però
aquí el sac
parlarem d'una sèrie
que a mi
i tu també l'has vist
per tant això també pot obrir
una mica de mini diàleg
si tu vols
que és The Architect
l'arquitecte
aquesta pel·lícula
de producció
noruega
en principi
de directora
amb nom complex
també
com la teva
Kerri Lumer
que realment és complex
i que la defineix
com a drama comèdia
Filmin la defineix
com a drama comèdia
bé
aquestes definicions
a vegades són una mica
dubtoses
perquè per mi té
molt més de drama
que de comèdia
perquè sí que sempre hi ha
aquest punt
una miqueta còmic
o una mica
còmic no m'atreviria a dir-ho
una mica distant
d'alguns moments
però bàsicament
la pel·lícula
és profundament dramàtica
tot profundament dramàtica
és una distopia
dramàtica
aquí la defineix
també com a ciència ficció
bé
pertany més a aquest camp
la distopia
i ciència ficció
i està produïda
el 2023
hi ha una temporada
de 4 episodis
que respectivament
tenen
20
18
20 i 18 minuts
és a dir
que són aquesta nova moda
que hi ha
perquè realment s'està
imposant
no
però comença a haver-hi sèries
amb un format
diguem
de molt curt
el format dels episodis
són realment curts
és que les sèries
haurien de ser així
i és que això és magnífic
això és magnífic
primer
perquè tu vas a dormir
més d'hora
punt número 1
si és que no fas
que en lligues
dues seguides
de sèries
perquè pots arribar
a veure una sèrie
i després una altra
però de fet
si segueixes la lògica
realment està molt millor
és molt millor
perquè t'empatxes molt menys
i cal dir
que realment
és una altra lliçó
també de guió
de guió en aquest cas
més que de realització
que també
de guió
en el sentit
de com inquivi
davant d'aquest minutatge
de 76 minuts
en una hora i 16
tot una història
que es pot partir
que pot seguir-la
és a dir que
perquè una sèrie
ha de tenir aquesta qualitat
s'ha de poder tallar
i potser el capítol
que he vist avui
demà en veureu una altra
no és el cas meu
que jo intento lligar-ho tot
però en principi
es pot ser
per tant
ha de tenir aquestes qualitats
de sèrie
però per altra banda
s'ha de poder llegir
amb una totalitat
de l'art dramàtic
s'ha de produir
d'una manera natural
i en aquí es produeix
cal dir que el tema
és aquesta distopia
tan molesta
que són les distopies
de demà passat
és a dir
no és una distopia
d'aquí 200 anys
o d'aquí 50 anys
és una distopia
de demà passat
per dir-ho d'una manera propera
pot passar
això
pot estar passant
fins i tot això
a un nivell
és el tema de la vivenda
és la precarietat de la vivenda
és el que planteja
la pel·lícula
Oslo és la ciutat
en aquest cas
enfocada
i que s'intenta
és fer un concurs
en el que participa
l'arquitecte
en aquest cas
per guanyar un concurs
per inquivir
en un espai determinat
ella decideix
que sigui
un edifici
d'un pàrquing
el seu projecte
és un pàrquing
al màxim
de gent possible
perquè et parlen
de mil persones
en aquell espai
clar
ha de fragmentar-lo
ha de crear uns espais
una mena de petits
habitacles
terribles
per altra banda
però són habitables
i a partir d'aquí
amb gens d'intimitat
perquè són pàrquings
i estan separats
per cortines
per cortines
per uns petits llençols
o cortines
aquesta és la història
una cosa bastant
impresentable
però clar
realment
és admirable
veure com aconsegueix
primer
fer-ho intel·ligible
no tenir la sensació
de velocitat
és a dir
no tens mai la sensació
que t'estan explicant
tot de pressa
per poder-ho inquivir-ho
en els 20 minuts
o en els 18
i en canvi
la percepció final
és d'una pel·lícula
és realment
d'una globalitat
magnífica
és una molt bona
sèrie de televisió
molt bona sèrie
a mi em va agradar molt
honestament
per aquest cantó
càustic
d'inhumanitat
és a dir
perquè el que reflecteix
realment
és un món
proper
molt immediat
per ser
de gent que
no pot ja
ni llogar
un pis
és a dir
que ha de conformar-se
doncs
amb uns pàrquings
que a més a més
de la nit al dia
potser aquí fem massa
espòiler
però de la nit al dia
per interessos
dels propietaris
deixen de ser
poden desaparèixer
diguem-ne
i sobre
com
aquesta situació
crua
cruel
del sistema
en aquest cas
capitalista
sempre ens carreguem
el comunisme
però el capitalisme
d'unidor
deixa'l córrer
també
proves en tenim
constantment
aquesta és una d'elles
aquesta és clarament
una d'elles
doncs
com aquest sistema
opressiu
en alguna mesura
opressiu
angoixant
que ataca
la teva
els teus drets
més vitals
aquí estem plens
de drets
tots tenim dret
a tots els països
observa aquest punt
el dret
a una vivenda
digna
tots
tots
tots
que te la puguis pagar
és una altra cosa
perquè el sistema
segons com
no et donarà
les possibilitats
sí sí
clarament
aleshores
com aquesta
constricció
t'obliga
a trair-te
i èticament
la protagonista
al final
traeix
una companya
no entrirem
amb més detalls
si vols
no no
la solidaritat
és zero
la traïció
està allà
es pot donar
i es dona
efectivament
i aquest és el programa
que tenim
això ho detectem
a tots els nivells
ho detectem
caminant pel carrer
no hi ha una tensió especial
el que ve de cara
sinó que intenta ser tu
el que passa primer
és a dir
aquesta competència
totalment solidària
i totalment
poc
poc
empàtica
és el que domina
les ciutats
esclar
portat a l'extrem
doncs ens trobem
amb coses d'aquesta mena
no cal matar
per fer el mal
el mal està
en aquests concursos
immobiliaris
que genera aquesta
i que ja avui en dia
ja hi és això
el mal està
el mal està
en la violència
latent
que vivim a diari
totes les accions
sí, sí
truques
truques
per un servei
a la Generalitat
on sigui
i segons qui t'està atenent
no té els mínims
es converteix en una conversa tensa
ja d'entrada
d'entrada
aleshores la pregunta
que cal fer-se
és per què nassos
aquesta conversa
extensa
o vas
a l'atenció
sanitària
i no sempre
el personal
està a l'alçada
del que se suposa
que hauria d'estar
sobretot
quan una persona
està
en una situació
de vulnerabilitat
pensaven que és una situació
vulnerable
aquí es parla molt del personal
en determinats moments
com el Covid
però compte
el personal sanitari
no sempre
és tan presentable
no
és així
jo cal dir
que he tingut molta sort
però tinc al meu voltant
gent
que m'expliquen coses
d'aquests mitjans
tant del CAP
com d'atenció
de clínica
i bueno
o d'atenció telefònica
d'atenció telefònica
en general
de qualsevol servei
ja no diguem la pressió telefònica
aquesta que està prohibida
perquè no ha canviat res
que teòricament
ens vol vendre coses
aquesta idea
és violència directa
això
o sigui que
a l'hora més cruel
quan estàs fent la becaina
després de dinar
o en moments realment
ja propers a les 9 de la nit
que saben que et posaràs a sopar
en allí l'atac aquest
d'una cosa
a vegades s'ha prohibit
és a dir
aquest atac de la venda
sí però ja es veu que no
però no
ni cas
que s'ho passa a tothom pel forn
és a dir
en realitat
estem plens de lleis
que teòricament ens protegeixen
però cada 5 minuts
se'ns està agredint
sí
és així
d'una manera o d'una altra
cada 5 minuts
és violència latent
és clar
no
no
potser no es crida
no la podem denunciar directament
la podem denunciar ara
verbalment
no es crida
però el to no és l'adequat
sí
sí
vull dir
en fi
tots plegats
ens hauríem d'humanitzar
una miqueta més
que jo crec que
a la llarga
el que s'està veient
és que estem
s'està forjant
una societat
que no és humana
efectivament
i sèries com aquesta
evidentment
ho reflecteixen
d'una manera
punyent
eh
i sense
sense pèls a la llengua
una referència
abans que se'ns acabi el temps
que no
si no no ho direm
això que et passava abans
que és que el company
Pepper Mangold
sí
ens envia
la pel·lícula
de la propera setmana
ah
val
és això que t'ensenyava
que no he pogut digir-ho
perquè estava
el whatsapp és petitet
i no ho veies
ell ens diu
de fer
ni més ni menys
que Rashomon
ostres
del 1950
de qui no conec
és a dir
és la
bueno
una de les
jo diria que és una de les
pel·lícules que ha sortit
més nominada
més vegades
junt amb alguna altra
com a millor pel·lícula
potser de la vista del cinema
una d'elles
em sembla que quan es va passar a Cants
va generar un renou important
va impactar
va ser una pel·lícula
en el seu moment
va ser
molt impactant
després
evidentment el recurs
d'una mateixa història
explicada
per diversos personatges
s'ha emprat
abastament
però realment
en el seu moment
va
potser la primera pel·lícula
que ho fa
va sorprendre
i ho fa amb una gran
habilitat
i d'una manera
molt meravellosa
molt tendra
molt especial
molt a la japonesa
molt a la japonesa
molt alucurosava
efectivament
bé aquest és el que
el nostre company ens envia
i per tant esperem
que tal com ell
veuen aquí
la propera setmana
la podrà presentar
i la podrà defensar
exacte
home és fàcilment defensable
evidentment
és una pel·lícula interessant
molt segur
bé
ens queden dos minutets
però potser que deixem
els companys que veuen darrere
que es vagin preparant
que entrin còmodament
que no sempre els deixem
aquest marge
sí
volia parlar de
no els hi deixarem
cub de chance
de Woody Allen
però bueno
com que serà una pel·lícula
que aguantarà cartellera
ho farem potser
potser
potser
potser
potser
potser dimarts vinent
molt bé
i també fer un esment
del Cuco
de Marc Targarona
una pel·lícula
precisament
recorden
ella
la directora
no se n'amaga
més aviat
ho enfasitza
recorda
l'esmí del diablo
de Polanski
en alguns extrems
i també ironitza
molt sobre Hitchcock
hi ha una
una votada
referida
a psicòsis
de manera molt directa
és dona
amb una persona
molt coneguda per mi
i que hem tingut
una certa època d'amistat
i per tant
la pel·lícula aquesta
la vull veure
hauríem de convidar-la
l'hauríem de convidar-la
i que ens parles
de la seva experiència
com a dona
amb un bagatge professional
i imponent
molt bé
vinga doncs
si et sembla
bona nit
fins dimarts vinent
suposem
amb Pep per Mangou
en plena forma
farem que sí
bona nit
l'hauríem de convidar-la
l'hauríem de convidar-la
l'hauríem de convidar-la
l'hauríem de convidar-la
Fins demà!