Title:

Origen (Inception) de Nolan: somnis, muntatge i Zimmer; Tenet a debat; ‘Les vuit muntanyes’, ‘Alma Viva’ i la sèrie ‘Julia’; estrelles de la cuina

## Tema principal: Origen (Inception) de Christopher Nolan > "La història és un sopar de duro" — crítica agra contra l’embolcall narratiu d’Inception, tot i reconèixer-ne la potència formal. > "Fa simfonies visuals" — elogi del control cinematogràfic i del ritme audiovisual de Nolan. ### Premissa i estructura narrativa • Pel·lícula de 2010, estrenada com Origen, considerada clàssic de la setmana. • Idea central: passar de l’“extracció” d’informació en somnis a la *inserció* d’una idea (inception) en el cap d’algú. • Estructura en capes: somni dins el somni (tres nivells) i un espai ulterior (*limbo*) relacionat amb records i projeccions mentals. • Lectura postmoderna: fragmentació, informació dosificada i espectador intencionadament desorientat. ### La posada en escena i el muntatge (precisió industrial) • Direcció “d’arquitecte”: guió mil·limetrat, storyboard exhaustiu i rodatge d’alta precisió. • Muntatge de Lee Smith: ritme, timing i intenció; gran part del mèrit neix de la planificació acuradíssima. • Escenes en gravetat zero (passadissos de l’hotel): set rotatiu, inspiració en Kubrick (2001), combinació de truc físic i control de càmera. ### Muntatge altern i clímax prolongat • Set piece central: caiguda del vehicle que s’estira durant 46’09" mentre es creuen múltiples línies d’acció. • Muntatge altern (no exactament “paral·lel” clàssic): cap a un desenllaç incert, alternant informació i tensió entre nivells. • Equilibri inèdit: intercalació d’un episodi íntim i dramàtic (Cobb-Mal) amb acció trepidant sense perdre el pols rítmic. ### Temes: somni vs realitat, memòria i culpa • La *Mal* (Marion Cotillard) com a “fantasma” de la memòria i de la culpa de Cobb; figura d’atracció i sabotatge emocional. • *Ariadna* (Elliot Page): referència mítica (laberint) i rol de guia/arquitecte dels espais onírics. • El tòtem (baldufa): icona d’ambigüitat final i mecanisme diegètic per a posar en crisi la noció de realitat. • La cançó “Non, je ne regrette rien” (Édith Piaf): senyal de sincronització (“kick”) entre capes temporals. ### So i música • Banda sonora de Hans Zimmer: pesantor hipnòtica, línies sostingudes i creixement tectònic que sostenen la tensió. • Funció no mimètica: la música condueix la percepció i manté el suspens més enllà del ritme pur de la imatge. ### Estil, referències i influències • Càpsules d’influència: *Kubrick* (2001), *Tarkovsky* (Solaris), surrealisme clàssic i ecos del *cyberpunk*. • Inspiració en videojocs: progressió per nivells, “vides” i mecàniques de repte successiu. • Visualitat d’elevat *realisme* percebut: VFX al servei de la versemblança (tren al carrer, París plegant-se) per reforçar impacte. ### Recepció, filmografia i indústria • Comparativa dins l’obra de Nolan: per a molts, **Memento** és superior en coherència; **Tenet** rep crítiques dures per “incongruència”. • Dades econòmiques: Origen (≈170 M$ pressupost, ≈900 M$ taquilla mundial); Tenet (≈200 M$ pressupost, ≈363 M$ taquilla), evidenciant fatiga del “puzle” extrem. • Altres títols esmentats: la trilogia Batman, *Interestel·lar*, *Dunkerque* (mirada més històrica/visual) i l’expectativa sobre *Oppenheimer*. ## Recomanacions de cinema ### Les vuit muntanyes (Le otto montagne) • Direcció: Felix van Groeningen i Charlotte Vandermeersch. Basada en la novel·la de Paolo Cognetti. • Trama en tres etapes vitals (infantesa, joventut, maduresa) centrada en l’amistat de dos nois entre els Alps italians (Vall d’Aosta). • Temes clau: arrelament vs nomadisme, muntanya com a identitat, respecte i confiança. • Interpretacions destacades: Luca Marinelli (Pietro) i Alessandro Borghi (Bruno). ### Alma Viva • Òpera prima de Cristèle Alves Meira; ambient rural a Trás-os-Montes (Portugal). • Una nena i la seva àvia: vincle íntim que s’endinsa en atavismes culturals i un alè gairebé antropòlogic. • Poètica visual notable; protagonista infantil especialment remarcable. • Recorregut per festivals i camí cap als premis internacionals. ## Sèrie destacada ### Julia (HBO Max) • Biogràfica sobre Julia Child: pionera que va portar la cuina francesa a la TV pública dels EUA (1963–1973, 206 episodis). • Format: 8 episodis de ~45’ (Sarah Lancashire i David Hyde Pierce al capdavant). Entreteniment + retrat de la indústria televisiva naixent. • Eixos: professionalització de la cuina mediàtica, educació del gust, i bastidors de la televisió pública. ## Debat final: cultura de l’star-system culinari • Crítica a l’exaltació dels xefs en una societat amb desigualtat creixent. • Tensió entre cuina com a art i el “manierisme” de l’elitització gastronòmica. ## Proper programa • Anunci: “Mort a Venècia” (Visconti), basada en Thomas Mann.

['Origen', 'Inception', 'Christopher Nolan', 'Memento', 'Tenet', 'Dunkerque', 'Oppenheimer', 'Hans Zimmer', 'Leonardo DiCaprio', 'Marion Cotillard', 'Elliot Page', 'mise en abyme', 'metaficció', 'metavers', 'somnis', 'nivells de somni', 'limbo', 'muntatge altern', 'Lee Smith', 'storyboard', 'gravetat zero', 'Kubrick', 'Solaris', '2001: A Space Odyssey', 'videojocs', 'realime vs CGI', 'Édith Piaf', 'Non je ne regrette rien', 'tòtem', 'Ariadna', 'culpa', 'Les vuit muntanyes', 'Le otto montagne', 'Paolo Cognetti', 'Alma Viva', 'Cristèle Alves Meira', 'HBO Max', 'Julia Child', 'Julia (sèrie)', 'Boardwalk Empire', 'Martin Scorsese', 'Cinema sense condicions', 'Mort a Venècia', 'Visconti']