Title:

Els punys a la butxaca, memòria i Morricone: de Bellocchio a "Un any o una nit" (amb Isaki Lacuesta) i un tast d'"El cuarto pasajero"

## Clàssic de la setmana: I pugni in tasca (1965) ### Fitxa i context • **Direcció i guió**: Marco Bellocchio (òpera prima). • **Música**: Ennio Morricone. • **Fotografia**: Alberto Marrama (blanc i negre). • **Estrena a Espanya**: 1969 (Barcelona). • **Repartiment (nucli familiar)**: Lou Castel (Alessandro), Paola Pitagora (Giulia), Marino Masé (Augusto), Pierluigi Troglio (Leone), Liliana Gerace (la mare). • **Context**: Inserida en el *nou cinema italià* (Bertolucci, Pasolini, Taviani, Rosi) amb una ruptura respecte al *neorealisme*. ### El títol i la seva lectura simbòlica • Traduccions: "Les manos en los bolsillos" vs **"Els punys a la butxaca"**. • Idea clau: *mans a la butxaca* pot semblar inacció; però **punys** amagats impliquen **ràbia, tensió i repressió** no mostrada (en Sandro com a motor dramàtic). ### Temes i imatges clau • **Rebel·lia generacional** pre-68 contra estructures **familiars** i **moral catòlica** asfixiants. • **Incest** latent Alessandro–Giulia (petó filmat el 1965 i incorporat a la **restauració 4K de 2015**). • **Matricidi i fratricidi**: el personatge deriva cap a la destrucció del nucli familiar. • **Casa-càrcer**: casalot que es descompon, *iconografia religiosa* omnipresent, **rituals de mort** (cementiri, taüt, cotxe fúnebre) com a paisatge moral. • **Arrencada in media res**: carta anònima de la Giulia a la promesa d’Augusto; l’espectador entra ja en conflicte. • **Final**: fos a negre amb música de Morricone (“Finale”), dos minuts sense crèdits com a **descàrrega catàrtica**. > "Bellocchio és com els americans: porta el cinema a la sang; els europeus, al cervell" — **Gilles Jacob** ### Música i to • Morricone imprimeix un **to de terror psicològic** (veu infantil que evoca *Rosemary’s Baby*), alineada amb l’**opressió domèstica**. • El disc de *La traviata* en la seqüència d’**epilèpsia** desincronitzada multiplica la tensió. ### Context estètic i genealogies • **Negació del neorealisme**: Bellocchio s’inscriu en un cinema **mental i psicològic**. • **Ecos Nouvelle Vague** i del cinema polonès 60s: *boîte de jazz*, personatge en contemplació, plans "desencaixats" que generen inquietud. ### Sàtira anticlerical • **Irreverència** envers l’Església: monja rient al funeral, capellà burocràtic; *hipocresia institucional* com a teló de fons de la repressió. ### Metàfores i posada en escena • **Animals i gàbies** (xinxilles, gàbia buida-oberta al quadre): metàfora d’**engabiament**. • **Enquadrament tancat** per reforçar l’**enclaustrament**; muntatge que provoca confusió deliberada. • Detall cinèfil: **foto de Marlon Brando** a la capçalera (figura del rebel). --- ## Entretemps: Morricone i trajectòria primerenca • Abans del gran reconeixement: westerns i films de gènere; contrast amb la sofisticació dramàtica d’*I pugni in tasca* i *Prima della rivoluzione*. --- ## Tast d’actualitat: Álex de la Iglesia — El cuarto pasajero • **Comèdia negra** de carretera: un aturat que dissimula la seva situació, relació no dita, **mals entesos** i caos marca de la casa. • Personatges: Alberto San Juan, **Ernesto Alterio** brillant com a tercer passatger. • **Funciona** com a entreteniment de ritme alt, tot i algun **gir forçat de guió**. --- ## Entrevista: Isaki Lacuesta — Un any o una nit (Bataclan) ### Focus i to • No és un film “sobre el terrorisme” sinó **sobre les persones** que van sobreviure i el **dany posttraumàtic**. • Cartell: “noche” lleu desenfoc — **memòria distorsionada**. ### Memòria, records inventats i lògica reprimida • Testimonis (fins i tot policies) amb **records apropiats o inventats**; la ment construeix **imatges contradictòries** que es viuen com a reals. • Estructura que segueix la **lògica de la imatge reprimida**: capes que emergeixen a mesura que **cauen les barreres** (especialment en Celine). ### Estructura narrativa i estil • **No linealitat**: superposició de capes temporals i **flashos** breus. • Lacuesta parla menys d’“estil” que de **temperament**; adapta la forma a cada projecte. ### Muntatge vs guió • Guió que **apunta intencions**; la pel·lícula es **re-escriu al muntatge**, on es descobreix la forma final. • Resultat: **complexitat clara** en la lectura, amb ritmes i talls **precisos** en les seqüències d’acció i en la delicada vida interior de la parella. ### Final i esperança • Voluntat **propositiva**: seguir vivint, estimant, anant a concerts. • L’última seqüència recupera la **cançó interrompuda** — **alè de felicitat i persistència**. ### Producció i escala • **Pressupost** aprox. 6M€ (el més alt del director fins ara), al servei d’una posada en escena **immersiva**. ### Influències • Admiració per **Werner Herzog**: esperit d’**aventura cinematogràfica** i intensitat del real.

['Marco Bellocchio', 'I pugni in tasca', 'Els punys a la butxaca', 'Ennio Morricone', 'Nou cinema italià', 'Neorealisme', 'Incest', 'Matricidi', 'Fratricidi', 'Iconografia catòlica', 'In media res', 'Restauració 4K', 'Censura', 'La Traviata', 'Nouvelle Vague', 'Bertolucci', 'Pasolini', 'Francesco Rosi', 'Rosemary’s Baby', 'Isaki Lacuesta', 'Un any o una nit', 'Bataclan', 'Estrès posttraumàtic', 'Memòria', 'Muntatge', 'Werner Herzog', 'Álex de la Iglesia', 'El cuarto pasajero', 'Comèdia negra']