Title:

Atom Egoyan i Exotica, Miele i Le Passé, Miyazaki, Malick i Sorrentino: pèrdues, culpa i bellesa

## Panorama de l’episodi **Eix central:** un monogràfic sobre Atom Egoyan —amb èmfasi en Exotica i The Sweet Hereafter— travessat per crítiques de novetats (Miele i Le Passé) i relectures de clàssics moderns (Miyazaki, Kiarostami, Malick i Sorrentino). El programa juga entre el debat estètic (*control vs. abandonament*), la **representació del dol i la culpa**, i la **bellesa com a via de comprensió**. ### Temes principals • **Atom Egoyan**: estil, temes recurrents i anàlisi d’Exotica i The Sweet Hereafter • **Estrenes/crítiques**: Miele (Valeria Golino) i Le Passé (Asghar Farhadi) • **Relectures**: Miyazaki (El viento se levanta), Kiarostami (El sabor de las cerezas) i Malick (The Tree of Life) • **Sorrentino**: La grande bellezza i altres títols • **Debat creatiu**: cineastes del *control* vs. de l’*abandonament* • **Música i atmosfera**: Leonard Cohen i la banda sonora de Mychael Danna a Exotica > "Ningú no vol morir; una altra cosa és no suportar la vida." > — idea clau emergida arran de Miele ## Monogràfic Atom Egoyan ### Signatura i obsessió temàtica • **Relacions complexes**, secrets i memòria; el relat com a *puzle emocional*. • Atmosferes **melancòliques**, un to gairebé *oníric* i muntatge que retarda el sentit per **implicar l’espectador**. • Mirada vivencial (més que existencialista): **com ens relacionem** i com el trauma modela el vincle. ### Exotica • Ambient d’un club eròtic on “no es pot tocar”: la distància física reflecteix **ferides afectives**. • Un inspector d’impostos (Francis) repeteix un ritual amb la ballarina Cristina: **dol enquistat** i projeccions. • Estructura de **puzle**: fragments de passat (batuda al camp, botiga d’animals exòtics), gelosia i malentesos que **desvien** fins a l’últim tram. • Música: **Leonard Cohen (Everybody Knows)** i partitura **melancòlica** de *Mychael Danna* potencien el clima de pèrdua i desig. ### The Sweet Hereafter (El dulce porvenir) • Tragèdia col·lectiva (accident d’autobús escolar): **dol comunitari** i la figura d’un advocat que vehicula—i qüestiona—la recerca de reparació. • Egoyan posa en escena **l’ambivalència moral** i el pes dels **no dits**, evitant la tesi fàcil. ## Crítiques d’actualitat ### Miele (Valeria Golino) • Tema: **eutanàsia** a la clandestinitat. Retrat d’una jove sense arrels que ajuda malalts terminals i entra en **crisi** davant un cas que desafia el seu codi. • Tractament **contingut i no morbós**; càmera i personatges molt ben treballats. • Idea-força: **defensa de la vida** en la seva complexitat; el límit entre voler morir i no poder viure. ### Le Passé (Asghar Farhadi) • París com a escenari de **famílies “líquides”**: exmarit iranià, nova parella, fills d’unions prèvies. • Eix temàtic: **culpa** (vivencial, circumstancial, paradoxal, fins i tot construïda). • Personatges **sòlids i no estereotipats**; continuïtat amb la mirada analítica de Farhadi sobre les **dinàmiques domèstiques**. ## Relectures i comparatives ### Miyazaki — El viento se levanta (The Wind Rises) • Biografia ficcionada d’un enginyer aeronàutic: **somni de volar** vs. ús bèl·lic de la tècnica. • Clàssica, **poètica** i elegant; lleugerament llarga per a alguns, però **emocionalment rica**. • Fil conductor: cita de *Paul Valéry*: “Le vent se lève… il faut tenter de vivre.” ### Kiarostami i Malick • Kiarostami (El sabor de las cerezas; A través de los olivos): **minimalisme** i densitat moral. • Malick (The Tree of Life): **família, memòria i transcendència**; l’espectador completa el *fora de camp* i el sentit, més enllà del pur virtuosisme visual. ### Sorrentino • La grande bellezza: **commoció** per l’excés i la bellesa; parentiu formal amb Malick en el **moviment de càmera** i el tractament d’espais. • Reivindicació d’Il Divo i This Must Be the Place com a peces a recuperar. ## Debat estètic i musical ### Control vs. abandonament • Distinció (Assayas) aplicada al cinema: **grans cineastes** solen articular un **control coral** sobre l’equip i l’obra, sense anular espais d’imprevist. ### Música i atmosfera • En Egoyan, la música és **estructural**: **Leonard Cohen** i **Mychael Danna** teixeixen la *melancolia* d’Exotica. • La tria musical no és ornamental: **diu** i **condueix**. ## Cloenda i agenda • Novetat: Egoyan presenta **The Captive** a competició a **Cannes** (segrest i memòria vuit anys després). • Proper programa: **Illes de pel·lícula** (Papillon) i connexions amb **cinema iranià**. • Recordatori: es pot reescoltar el programa a “senzacondicions.blogspot.com”.

['Atom Egoyan', 'Exotica', 'The Sweet Hereafter', 'El dulce porvenir', 'Ararat', 'Chloe', 'Felicia’s Journey', 'Arturo Ripstein', 'control vs abandonament', 'muntatge en puzle', 'dol i culpa', 'relacions familiars', 'música al cinema', 'Leonard Cohen', 'Mychael Danna', 'Valeria Golino', 'Miele', 'eutanàsia', 'Asghar Farhadi', 'Le Passé', 'famílies líquides', 'Kiarostami', 'El sabor de las cerezas', 'A través de los olivos', 'Terrence Malick', 'The Tree of Life', 'Paolo Sorrentino', 'La grande bellezza', 'Il Divo', 'This Must Be the Place', 'Hayao Miyazaki', 'El viento se levanta', 'Studio Ghibli', 'Cannes', 'The Captive']