Title:

Il conformista: política, psicoanàlisi i estil visual; Glass Onion, Eugénie Grandet i L’Alternativa (Suro, Cesc Gay, Seidl)

## El clàssic de la setmana: Il conformista (Bernardo Bertolucci, 1970) **Peces clau del debat** - **Política i conformisme:** el protagonista, Marcello Clerici, és un “feixista per omissió” que busca ser “un home normal” i s’adapta al poder de torn. - **Psicoanàlisi i trauma:** *flashbacks* i records d’infantesa (abusos, intent d’agressió del xofer) modelen un jo apàtic i dissociat. - **Estructura moderna:** narració fragmentada, *road movie* Itàlia-París, *flashback dins de flashback* i muntatge molt conscient. - **Posada en escena icònica:** fotografia de Vittorio Storaro, arquitectura feixista racionalista, llum/ombra com a metàfora (eco del mite de la caverna). - **Erotisme i ambigüitat:** pes de Dominique Sanda i Stefania Sandrelli en la tensió entre desig, poder i fidelitat. > “És un feixista per omissió: s’acomoda i aspira a la normalitat.” ### Context i materials • Director: **Bernardo Bertolucci** (1941–2018). Influències intel·lectuals: **Marx** i **Freud**. • Origen literari: novel·la d’**Alberto Moravia** (1951). • Guió: adaptació de Bertolucci (estructura no lineal). • Música: **Georges Delerue**; peça destacada i amb vida pròpia fora del film. • Fotografia: **Vittorio Storaro** (simbiosi decisiu amb el director). • Muntatge: **Franco Arcalli** (col·laborador clau, també en prèvia discussió de guions). • Repartiment: **Jean-Louis Trintignant**, **Dominique Sanda**, **Stefania Sandrelli**, **Gastone Moschin**; aparició breu però significativa de **Pierre Clémenti**. ### Adaptació i estructura • Bertolucci s’allunya del relat lineal de Moravia i proposa una *road movie* cap a París que es va obrint en **records i traumes**. • El film combina **thriller polític** (encàrrec d’eliminar un professor exiliat) amb **drama psicològic** (*inadaptació*, desig reprimit, por a la diferència). • L’ús del *flashback* i la fragmentació construeixen una **subjectivitat esberlada** pròpia del cinema modern europeu de postguerra. ### Lectura política i moral • Clerici no és un fanàtic; és **conformista**: s’afegeix al feixisme per conveniència i, quan el vent gira, **denuncia els antics companys**. • El film alerta sobre els **feixismes que s’infiltren** “entre boires” gràcies a la **desresponsabilització** i la recerca d’una vida còmoda. > “Si toca ser feixista, em faig feixista… com m’hauria fet el que calgués segons el moment.” ### Personatges i erotisme • **Dominique Sanda (Anna):** figura d’alta ambigüitat i fort **potencial eròtic**, entre *femme fatale* i esposa finalment **lleial** al marit professor. • **Stefania Sandrelli (Giulia):** “dona justeta” escollida per la normalitat; duplicació irònica del desig reprimint la diferència. • **Pierre Clémenti (xofer):** eix del trauma adolescent (atracció, violència, culpa), que rebrota al present. ### Posada en escena i símbols • Arquitectures feixistes (EUR, línies **geomètriques i fredes**) que **empetiteixen** l’individu; planificació de càmera equilibrada i solemne. • A l’episodi de l’assassinat: **càmera a l’espatlla**, bosc, inestabilitat, caos moral. • Jocs de **llum/ombra** i “finestra” única que remeten a la *caverna de Plató* (coneixement vs. il·lusió). • Referències pictòriques: **De Chirico** i ecos magrittianos en l’ocultació del rostre/identitat. • La **seqüència del ball** de les dues dones: lliçó de *mise-en-scène* i moviment de càmera. ### Influències i genealogia • Diàleg amb **Nouvelle Vague** (llibertat formal de Prima della rivoluzione) però amb ruptura i **maduresa** a Il conformista. • Parentescos amb **Marco Bellocchio** (interès per la psicologia i els mecanismes del poder). • Figura kafkiana: **Joseph K.** com a ninot atrapat per estructures que no entén. • Leitmotiv en Bertolucci: **relació individu–poder**, **cos vs. ànima**, i reaparició de motius visuals (París, ponts, espais) cap a films com L’últim tango. ### Bertolucci: trajecte i reconeixements • Primeres obres: La commare secca (1962), Prima della rivoluzione (1964), Partner (1968). • Any clau (1970): L’estratègia de l’aranya i Il conformista. • Títols majors posteriors: L’últim tango a París, Novecento, L’últim emperador, El cel protector, Belleza robada, The Dreamers, Tu e io. • Premis: nominació a l’Òscar per Il conformista; **Òscars** per L’últim emperador; **Palma d’Or honorífica** (Cannes, 2011). --- ## Actualitat i estrenes ### Glass Onion: A Knives Out Mystery (Rian Johnson) • Valoració: **decepció** respecte a la frescor de la primera entrega; to **excessiu** i **inconstant**, amb idees enginyoses disperses. • Debat sobre **Netflix** i la “perversió” del pols autoral. • L’elenc (Edward Norton, Janelle Monáe) destaca, però el **conjunt no funciona** com a *whodunit* ni com a thriller. ### Eugénie Grandet (Marc Dugain, Balzac) • Adaptació **correcta però plana**, acadèmica i **impersonal**; es sosté pel **relat potent** de Balzac i uns **actors sòlids**. • Lectura amb to **protofeminista** (emancipació en món masculí) i crítica del **gassiuisme** del pare. --- ## Festival L’Alternativa (Barcelona) ### Suro (Mikel Gurrea) • Drama íntim de **parella** que abandona la ciutat per la **natura** (Empordà) en ple món de l’**extracció de suro**. • Temes: **patrimoni**, **dependències econòmiques** dins la parella, reconfiguració d’identitats i expectatives. ### Històries per a no contar (Cesc Gay) • **Cinc episodis** independents; els **tres primers** són especialment **brillants**. • Històries **reconeixibles** que preferim “no explicar” per incomoditat o imatge. • Recomanació per a **dies festius**: lleugera, eficaç i honesta amb el seu títol. ### Ruthless Times (Susanna Helke, Finlàndia) • Documental sobre la **degradació de l’atenció a la gent gran**; tema **europeu i actual** (sanitat tensionada). • To **contundent** i molt **polèmic**. ### Ulrich Seidl: Rimini i Sparta • Díptic **dur**: decadència familiar/artística (Rimini) i **pedofília** (Sparta). • Proposta **incòmoda** però coherent amb un **cinema alternatiu** que explora marges i perversitats del poder/desig. --- ## Idees clau que queden - **Conformisme moral** com a motor del feixisme quotidià. - **Fragmentació** narrativa per representar **trauma** i **postguerra**. - Tensió entre **ordre/cultura** i **pulsions** del cos. - L’arquitectura i la llum com a **discurs polític** en imatge.

['Bernardo Bertolucci', 'Il conformista', 'Alberto Moravia', 'Vittorio Storaro', 'Georges Delerue', 'Franco Arcalli', 'Jean-Louis Trintignant', 'Stefania Sandrelli', 'Dominique Sanda', 'Pierre Clémenti', 'Gastone Moschin', 'feixisme', 'psicoanàlisi', 'marxisme', 'Nouvelle Vague', 'Marco Bellocchio', 'Jean-Luc Godard', 'Kafka', 'De Chirico', 'Magritte', 'arquitectura feixista', 'EUR Roma', 'càmera a l’espatlla', 'seqüència del ball', 'The Last Emperor', 'Novecento', 'L’últim tango a París', 'Glass Onion', 'Rian Johnson', 'Netflix', 'Janelle Monáe', 'Edward Norton', 'Eugénie Grandet', 'Honoré de Balzac', 'Marc Dugain', 'L’Alternativa', 'Suro', 'Mikel Gurrea', 'Empordà', 'Cesc Gay', 'Històries per a no contar', 'Susanna Helke', 'Ruthless Times', 'Ulrich Seidl', 'Rimini', 'Sparta', 'Ràdio Desverns', 'Cinema sense condicions']