Title:

La Conquesta de l’Oest (1962) i el Cinerama: epopeia western, tecnologia gegantina i llegat cinematogràfic

## Visió general del programa **Cinema Sense Condicions** dedica l’episodi a “How the West Was Won” (La Conquesta de l’Oest, 1962) i al sistema de projecció/rodatge *Cinerama*. El debat combina context històric i tècnic, anàlisi del film, recepció crítica, música, estructura narrativa i el llegat industrial del cinema panoràmic dels 50-60. > "No és d’aquesta manera que es va guanyar l’Oest" — ressenya irònica inicial al New York Times, revertida amb el temps fins a l’entrada del film al Registre de la Biblioteca del Congrés. --- ## Tecnologia i context industrial ### Què era el Cinerama i d’on ve • Sistema de tres projectors sincronitzats sobre una pantalla corba de 150-165º per simular la visió perifèrica humana. • Orígens a l’*Expo* de Nova York (1939) com a *Vitarama* de Fred Waller; finançament inicial Rockefeller; després ús militar com a simulador per a pilots durant la II Guerra Mundial. • Debut comercial: “This Is Cinerama” (1952) al Broadway Theatre; detonant de la “guerra dels formats” a Hollywood per combatre la televisió. ### La “guerra dels formats” als 50-60 • Fox impulsa el *CinemaScope* (1953, “The Robe”) en resposta a Cinerama. • Paramount treu *VistaVision*; s’hi afegeixen *Todd-AO* i altres sistemes de 70 mm. • En paral·lel, la Metro adapta i duplica còpies Cinerama a 70 mm per a una explotació més viable. ### Fortaleses i limitacions de Cinerama • Punts forts: sensació d’immersió, so estereofònic multicanal, espectacularitat de paisatges, seqüències de ràpids i vols. • Limitacions: tres negatius i unions visibles, distorsions als extrems, dificultat per fer primers plans (òptiques ~27 mm), raccord compromès i logística cara i complexa. • Restauracions posteriors (2000 analògica; 2006 digital, edició Blu-ray amb *SmileBox*) dissimulen unions i milloren el so (5.1), mantenint part de la idiosincràsia visual. --- ## Producció, autoria i magnitud del film ### Direcció i capítols • Direcció “oficial”: Henry Hathaway (Rius, Planes, Foragits), John Ford (Guerra Civil) i George Marshall (Ferrocarril). • Richard Thorpe hi va rodar transicions (no acreditat), coherençant el mosaic d’episodis amb la narració d’Spencer Tracy (prevista inicialment per a Bing Crosby). ### Guió i recepció • Guió de James R. Webb: **gran èpica coral** però amb el·lipsis i incoherències puntuals. • Recepció: entusiasme tècnic i retrets argumentals a l’estrena; revaloració posterior com a **relat fundacional** del mite americà; preservada a la Biblioteca del Congrés. ### Escala de producció • Pressupost estimat: **15 M$**; durada 164’ (versions curtes sense obertura/entreacte i transicions). • 4 directors de fotografia, 400 tècnics, 38 departaments, 1.000 extres, 2.000 caps de bestiar. • Repartiment estel·lar: Henry Fonda, Carroll Baker, Karl Malden, Gregory Peck, James Stewart, George Peppard, Eli Wallach, Richard Widmark, John Wayne, Harry Morgan, Raymond Massey, entre d’altres. ### Música • Partitura d’**Alfred Newman** (substituint un previst Dmitri Tiomkin) — una **banda sonora icònica** que encapsula l’epopeia del film i va triomfar en disc. > "En aquesta pel·lícula no ens estem per bromes. Tothom és de professionalitat comprovada." — Bernard Smith, productor --- ## Estructura narrativa i escenes clau ### Arc i nissaga familiar • El film recorre 1839–1889 a través de tres generacions dels Prescott/Rawlings, cosint capítols (rius, planes, foragits, ferrocarril, guerra civil) amb transicions i narració. ### Escenes i recursos destacats • Ràpids: visualment fulgurants; rodats amb *Super VistaVision 70* (càmera única) i adaptats Òpticament a la imatge Cinerama. • Segments de guerra civil: to antiheroic de John Ford (fosses, cirurgia de camp, riu tenyit de sang, diàlegs crítics entre Sherman i Grant). • Confrontació a la cova: violència sobtada (apunyalament) i caiguda al pou; memòria traumàtica per a espectadors infantils de l’època. • Epíleg familiar: final “happy end” afegit a darrera hora per tancar el viatge cap al ranxo; decisió de producció posterior al muntatge “tancat”. > "El cinema és un camp de batalla: passió, violència, venjança, acció." — Samuel Fuller, citat al programa --- ## Temes, lectura crítica i omissions ### Epopeia, progrés i mite nacional • **Elogi del progrés** (ferrocarril, expansió cap a l’oest) i consolidació del “caràcter americà”. El final connecta simbòlicament amb autopistes i fàbriques del present (anys 60). ### Representació i història • Omissió de **treballadors xinesos** en la construcció del ferrocarril i infrarrepresentació de **cowboys negres** — s’assenyalen com a mancances històriques del relat clàssic. --- ## Visualització, so i experiència en sala ### Ritual d’exhibició • Obertura, entreacte i cloenda musicals en l’estrena Cinerama, amb **cortinatges i litúrgia teatral**; experiència immersiva de pantalla gegant i so multicanal. • Configuració de sala: 5 altaveus rere pantalla + canals laterals i posterior, amb tècnic ajustant volums en directe segons la còpia d’exhibició. ### Avui • **No és un film “de televisió”**: per aprofitar-ne el disseny espacial i l’epopeia visual, cal pantalla gran; les edicions restaurades (Blu-ray, *SmileBox*) ofereixen alternatives domèstiques solvents. --- ## Apunts i anècdotes • Records d’espectadors en sales Cinerama del Paral·lel, Regio o passis especials (ecos recents amb “The Hateful Eight” i l’entrada musical d’Ennio Morricone). • Àlbum de cromos (1963) com a producte cultural vinculat a l’estrena. • Risc al rodatge: un especialista va perdre una cama en la seqüència dels troncs. > "Només penso a dimitir quan no estic borratxo." — línia atribuïda al general Grant (Harry Morgan) que il·lustra el to crític del segment de Ford --- ## Conclusions • La Conquesta de l’Oest és alhora **monument tecnològic** del cinema de gran format i **resum del western clàssic**: búfals, pioners, ferrocarril, guerra i llei. • Malgrat les seves el·lipsis i omissions, el film perdura com a **peça clau del mite fundacional** i com a demostració de fins on Hollywood va portar l’espectacle per recuperar el públic de les sales. • El seu llegat tècnic alimenta dècades de **formats panoràmics** i manté la discussió sobre la millor manera de veure cinema: **en pantalla gran, amb so potent i en comunitat**.

['Cinerama', 'La Conquesta de l’Oest', 'How the West Was Won', 'Alfred Newman', 'Henry Hathaway', 'John Ford', 'George Marshall', 'Richard Thorpe', 'Spencer Tracy', 'Bing Crosby', 'Metro-Goldwyn-Mayer', 'James R. Webb', 'Western', 'CinemaScope', 'VistaVision', 'Todd-AO', 'Vitarama', 'Fred Waller', 'Restauració digital', 'SmileBox', 'Blu-ray', 'So estereofònic 5.1', 'Direcció de fotografia', 'Repartiment coral', 'Ferrocarril', 'Búfals', 'Guerra Civil', 'Recepció crítica', 'Biblioteca del Congrés']