Cinema sense condicions
e!
Molt bona tarda amics i amigues, això és Ràdio d'Esvern, estem a Cinema Sense Condicions
i per introduir-nos avui tenim un fragment de la banda sonora de How the West Was Won
traduïda aquí com La Conquesta de l'Oest de 1962, és una composició d'Alfred Newman
que va fer una banda sonora esplèndida que després va ser editada en un LP amb 13 cançons
que van ser una icona com la pel·lícula Vas devindre molt més tard.
Però bé, això és la introducció i després en parlarem bastament.
Ara per començar us presento els companys.
Bona tarda, Lluna.
Bona tarda.
Bona tarda, Ignasi.
Ah, què tal? Bona tarda.
Bona tarda, Anastasi.
Bona tarda, bona tarda.
Benvinguts tots i disposats a parlar d'aquesta pel·lícula que va inaugurar a casa nostra
i arreu la reproducció amb sales de cinerama.
que era la projecció de tres càmeres alhora amb cursiva fins a alcançar 150 graus.
O 160, eh?
Una meravella en aquells moments.
Més o menys.
165.
Tres projectors.
Per tant, en correcció, tres projectors.
Sí, sí, sí.
Tres projectors.
No càmeres.
Sí, i era una corba, era corba, realment.
Era una corba.
Sí, sí, era una corba.
Una corba marcada.
I sí, està el dubte entre els 150 o 160 graus.
Bueno, jo he llegit els 150.
L'inventor Alfred Wohlen estava obsessionat amb la visió perifèrica
i volia imitar el que és el camp de visió humà.
Humà real.
Completament.
I aproximadament són 165 graus el que tenim nosaltres.
Bé, la pel·lícula va estar dirigida oficialment per tres directors.
Henry Hathaway, que va dirigir Els Rius, Les Planes i Els Foragidos.
No sé com se li diu en català.
Els Malfactors.
Els Malfactors.
Molt bé.
És una versió.
No, la versió més normal és Els Fora de la Llei.
Els Fora de la Llei.
Ah, també.
Els Fora de la Llei, també.
John Ford va dirigir una de les parts, que és La Guerra Civil,
i George Marshall, El Ferrocarril.
Llavors, si he dit que oficialment és perquè Richard Thorpe,
amb el que es feia sempre molta conya,
és un director que va fer més de 180 pel·lícules.
Però jo recordo a l'època dels crítics aquells tipus Antonio Sánchez i això,
que deien Richard Thorpe, fiel a su...
Fiel a su nombre.
A su apellido, ha hecho una pel·lícula más bien torpe.
Molt mal intencionada.
No, però la veritat és que estava considerat com allò que se'n deia un bon artesà.
Home, sí.
I té títols força importants i, a més a més, amb uns repartiments extraordinaris.
El Fer La Noche, no?
Bueno, ja tinc.
O el Tarzari Nueva York.
Sí, em va fer diverses de Tarzari.
Exacte, vull dir, era un realitzador, si vols tu, de crispetes, no?
De cinema de crispetes, en certa mesura.
Sí, i també...
Però jo tampoc el trobo gens dolent, no?
No, i ara també una persona d'equip.
És a dir, si tu ets la Metro i el tens amb nòmina durant 10 anys,
amb aquell home saps que li pots donar una sèrie de guions
i ella et farà pel·lícules d'aquestes de complement
o de primera de complement, sense cap tipus de problema.
Que diríem un artesà i a vegades potser fins i tot una miqueta més que un artesà.
I a vegades més, sí.
Però és un artesà.
Sí, perquè, clar, amb els anys anava acumulant quantitat d'ofici.
Però recordo que sempre li fotien aquesta conyeta, no?
El Torpe, no?
Sí.
Fiel a su apellido, aquí no es da una pel·lícula que tal.
Però aquest home el que va fer, em sap greu, que són escenes de transició, no?
Sí, va fer escenes de transició.
Exacte, poc o més o més.
Però no sé exactament, perquè no he pogut trobar,
per quina raó el van deixar fora dels crèdits.
No ho sé.
No ho sé.
Sí, és un misteri, perquè ni tan sol, amb molts llibres...
Jo vull arribar a pensar que va ser un tema de la productora, eh?
És que ni s'esmenta, tens raó.
Però no ho diuen, no ho diuen.
En canvi, es reconeix.
I fins i tot he arribat a trobar dades de la pel·lícula
en què el posen com un dels directors.
Sí.
Com un quart director, vaja.
Com un quart director, sí.
Sí, que feia, doncs això, les transicions,
perquè és molt important.
Jo recordo que quan estàvem preparant la pel·lícula,
tu, Anastasi, vas dir...
No ho entenc, perquè tinc una versió que dura 164 minuts
i una altra que en dura 143 o 145.
Què és?
Què és la diferència?
Clar, clar, clar.
Doncs les transicions.
Les transicions.
Perquè hi ha unes transicions molt llargues,
sobretot musicals, també.
L'entreacte i l'obertura.
I l'entreacte.
L'entreacte, l'obertura i l'ecloenda.
Perquè l'estrena, bueno, semblava això dels cinerames
que havies d'anar amb etiqueta, eh?
Vull dir...
Jo recordo que m'hi van...
Amb estricta convidada.
M'hi van portar els meus pares...
Amb el cortinatge.
Sí, sí, sí.
Era molt teatral.
Sí, recupera totalment el tema de la...
quasi, diríeu, parística.
Una celebració, sí.
Jo recordo quan vaig anar a veure Hey Too Late
amb el dalt d'allò del nostre amic el Tarantino
en el famós cinema aquest del meu barri.
El fenomena.
El fenomena.
Va ser exactament la mateixa sensació.
Em va transportar una altra vegada
el dia del cinerama.
En el cinerama no hi havia cortinatge.
Però en el cas aquest sí,
perquè ell va copiar d'aquesta pel·lícula,
ell va copiar l'entrada.
El Morricone li va fer tota una entrada musical
basada en un sol fotograma fixat.
És a més, era un dibuix, també.
Igual que fa la pel·lícula.
Sí.
No era un fotograma.
Sí, sí.
Sinó que era un dibuix d'un...
I llavors, realment, vaig pensar,
mira, això ho he vist ja.
I vaig pensar, on ho he vist?
I ho havia vist aquí.
Ho havia vist en aquesta pel·lícula.
Que bo.
És aquesta estructura molt operística
que té la pel·lícula, no?
No té primera, segona, segona, segona.
Esclar, té més parts que tres.
Sí.
Amb la qual cosa ha de capitular d'alguna manera.
Sí, clar.
I és clar, aquestes capitulacions,
el que dieu, van enllaçades per un realitzador
que va crear els enllaços.
Exacte.
Amb la veu, que ara direu d'aquí era,
perquè jo també ho sé, però ho dieu vosaltres,
que explica, precisament, aquests enllaços.
És el famós...
L'Espencer Tracy.
Sí, senyor.
Bé, la veu és d'Espencer Tracy,
que en aquells moments
estava ja molt, molt, molt malalt.
Molt fotodèix.
De fet, es va morir poc després d'estrenar-se la pel·lícula.
De fet, ell havia d'actuar.
Havia de ser actor.
Però li van començar i van dir,
no, no, tu tens que estar als crèdits.
I llavors, bueno, molta gent va dir,
bueno, però l'Espencer Tracy jo no l'he vist.
I l'Espencer Tracy, de fet, va...
Fa la narració.
Sí, la narració que l'havia de fer Bing Crosby,
perquè l'origen de tot és Bing Crosby.
Té una veu molt maca.
No, no, l'origen del projecte és Bing Crosby.
Ah, l'origen del projecte?
Què dius ara?
És absolutament flipant.
Ah, sí?
A part de la narració.
Sabem que tot ve d'una cosa que estava escrita,
uns textos escrits que estaven en una publicació, no?
A l'AIF.
A l'AIF apareix uns textes.
Uns textes, però, de fet,
tenien més importància les fotografies.
Les fotografies d'aquesta.
Perquè l'AIF va fer un seguit d'articles,
com una sèrie,
de fotografies del Far West,
o sigui, de fotografies antigues.
Aleshores, el Bing Crosby les va veure a l'AIF,
i se'n va negar a la Metro Goldin-Meyer
i va dir, escolta, què tal,
què us sembla si fem un projecte d'això?
I la Metro Goldin-Meyer el que va fer és comparar-li la idea.
Ell la va vendre,
i aleshores la Metro Goldin-Meyer va anar desenvolupant...
Ja sé que mai expliquem qui és qui,
però Bing Crosby suposo que per la gent d'avui en dia,
de menys de 55 anys,
no saben qui és.
Era un cantant i també actor.
Era un cruner.
Seria un cruner?
Sí, un cruner americà superconegut.
Li deien la veu, també.
La veu, la veu.
Després va ser el Sinatra, la veu.
El Sinatra, també.
Bé, aleshores la Metro Goldin-Meyer va agafar el guionista,
que per cert era...
Va ser molt polèmic aquest home,
el James R. Webb,
l'art, no sé, la R, no sé què deu ser.
Home, la veritat és que té guions tan bons
com de les pel·lícules Apache, Veracruz,
que no són poca cosa.
No.
Horizontes de Grandesa,
El Cabo del Terror,
la primera, eh?
La del G. L. Thompson.
Sí, sí.
I el gran combate d'en John Ford,
que deu-n'hi-do, no?
Però, bueno, es veu que...
Va agafar mala fama per la conquista de l'Oeste, eh?
Sí.
Perquè vosaltres sabeu que des de l'inici
va haver una part de la crítica...
És a dir, va haver...
Va haver com un gran entusiasme, no?,
per una banda,
però, argumentalment,
bueno, fins i tot el New York Times
va fer, en la seva crònica del dia següent,
va fer conya i va dir
això tinguin la seguretat
que no és d'aquesta manera
que es va guanyar l'Oest.
Que es va guanyar?
Que no és d'aquesta manera
que es va guanyar l'Oest, no?
Ah, ja, ja, ja.
Que es va conquistar...
Sí, però, a veure...
Bueno, és la versió.
Jo crec, però, després de tot això,
al cap de 30 anys, o 25,
va canviar, eh?
Va canviar i la van començar a veure
com realment el reflex d'una epopeia
del que havia sigut la conquista de l'Oest, no?
I, per extensió,
una espècie d'exaltació,
no, no espècie,
o sigui, una exaltació profunda
de lo que és l'ésser americà.
Absolutament.
I conquerir el món
i instal·lar-se allà,
perquè la pel·lícula, quan acaba,
deixa la nació instal·lada
a la cúpula del món.
Diguem que acaba l'actualitat d'aquell moment,
acaba als anys 60,
veient autopistes, veient fàbriques,
veient el camp d'aquell moment, eh?
La part que també roda...
El progrés en aquell moment.
El progrés en aquell moment.
I això, el curiós és que al final de la pel·lícula
va ser tan criticada,
acabat a la biblioteca del Congrés,
com una peça de consulta...
Allò de valor històric...
Valor històric, clarament.
I no sé quantes altres arguments d'aquests.
Home, a veure,
a mi m'agradaria fer una reflexió molt profunda,
perquè és curiós, no?
El Conquista de l'Oest és de l'any 62.
Sí.
A l'any 62 també es fa el meravellós
Mundo de los Hermanos Grimm amb Cinerama
i s'ha acabat l'invent, eh?
Totalment.
L'invent va morir pràcticament.
Va néixer 10 anys abans,
de cara al públic,
perquè tots sabem
que l'inventor, el Fred Waller,
ho havia presentat,
això ja ho havia presentat a la Fira de Nova York,
del 1939,
tan antic com això.
Vull dir, ell ja va inventar això.
el que passa és que eren 5 projectors,
en comptes de 3,
ara 3 camines,
eren 5 projectors,
i que a més a més feien,
o sigui, no era aquesta pantalla allò...
white screen, no?
neta.
White screen, no?
Allò es muntava.
Era com seglaonada, no?
Ja, ja, ja.
Aleshores, és curiós perquè
el Rockefeller
és qui va pagar això,
o sigui,
un dels Rockefeller
va pagar...
Desenvolupament del producte.
El Vitarama,
sabem què li deien?
Vitarama.
Sí, en aquell moment,
després va ser Cinerama,
però inicialment es deia Vitarama,
i de fet l'empresa del Fred Waller
es deia Vitarama, no?
Aleshores,
un cop,
després de la fira,
el Rockefeller es va desanimar
i se'n va anar del projecte,
i es va quedar com molt desanimat.
Però va trobar el tècnic de so,
aquest, el Hassel Riff,
no?
Em sembla que se'n diu.
No tinc nom.
Riff.
És un tal Riff.
Bé, no ho tinc.
Que és el que li va donar
el so esterofònic.
La Conquista de l'Oeste
té so esterofònic i tal, no?
I aquest el va tornar
a animar.
Curiosament,
de per mig,
l'exèrcit es va interessar.
Sí.
I van utilitzar el Cinerama,
per dir-ho així,
el Vitarama aquest,
perquè...
però van començar
a fer ús
de computadors, eh?
Perquè per un procés,
que evidentment no era digital encara,
però per un procés
de computadors,
eren com simuladors
pels pilots d'aviació,
allò com si tinguessin l'enemic
que projectaven un avió enemic
i aleshores els pilots
per entrenar-se
estaven com en cabines,
com si fossin les cabines
dels bombarders aquests americans.
Sí, sí, sí.
I aleshores quan encertaven
sonava,
hi havia com un so
que els pilots
rebien per als auriculars
i d'aquesta manera
sabia que havien encertat.
Va ser un èxit.
Durant tota la Guerra Mundial
van estar utilitzant això
per entrenar els pilots.
I després,
doncs clar,
la guerra s'acaba al 45
i fins al 52
que el Riffs,
que és el responsable
del so astrofònic,
l'anima,
doncs, bueno,
decideixen,
lloguen el teatre de Broadway,
el Broadway Theater,
i estrenen,
com tots sabem,
This is Cinema,
o sigui,
que van fer com 4 o 5 pel·lícules
d'aquesta manera.
Són pel·lícules
que no són argumentals.
Jo n'havia vist un parell.
Són vistes aèries
i coses d'aquestes.
Sí, aquest tipus de cine
que no té cap interès,
però que de fet
quan he vist la pel·lícula
ara aquí,
clar,
aquesta pel·lícula
té moments
que poden recordar
aquell tipus de cine.
L'entrada,
que de tu és magnífica,
abans deies, Pep,
de les muntanyes
de l'entrada
és meravellosa
i de fet la sortida.
Són les dues coses.
Hi ha una simetria
i que recordaria
gaire més un vol de dron
que no pas un vol d'helicòpter.
Curiosament.
Molt ben filmat.
I molt ben filmat.
I després els ràpids.
Els ràpids, esclar,
és una cosa
que en el cinema premi
que es havia fet
ja hi havia hagut
baixada de barca
per ràpids.
Jo recordo aquesta imatge
dels esquitxos
que et venien a càmera
haver-la vist
abans de veure
aquesta pel·lícula.
Que té trampa.
O sigui,
la pròpia
La Conquista de l'Oeste
té trampes.
La baixada dels ràpids
no està filmada
amb tres càmeres
com pràcticament
la totalitat
de la pel·lícula
està.
La van rodar
amb un sistema
de la Metro Golding-Mayer
que ells mateixos
van fer
que es deia
Super Vista Vision 70.
Un negatiu
únic.
Càmera única.
Una sola càmera.
Que després,
evidentment,
amb 70 mil·límetres
l'ampliaven.
Per això era vista...
Aconseguen estirar
a 289
que és l'estirada
i aleshores
després,
per laboratori
feien la deformació
perquè s'adaptés
a la imatge
idèntic
a la resta del...
Òpticament es pot fer,
ara digitalment
es pot fer molt bé
però òpticament
també es podia fer.
Sí, sí.
Però clar,
s'ha de reconèixer
que tot això
en el 62
eren uns adensos.
Bé,
impressionants.
I tant.
O sigui,
a mi el Cinerama
em provoca
perquè jo
jo he vist
la conquista
de l'Oeste en cinema.
Jo també.
A mi ja dic...
Era molt petit.
M'hi vas portar
els meus pares.
el Cinerama.
Sí.
Sí.
jo el Cinerama.
El Paral·lel.
El Paral·lel.
Exacte,
jo el Paral·lel.
Després va ser
el Paral·lel també
que es va fer
el Rastrena
al Regio.
En el Regio
el 86.
A veure,
en aquell moment
Marquès del Duero.
Marquès del Duero,
exacte.
No, realment.
Bé,
exactament tenia
4 anys
però me'n...
Podeu dir
com és possible
que te'n recordis.
No.
Doncs me'n recordo.
És una pel·lícula
que pot recordar
amb 4 anys.
I haig de dir
que evidentment...
O sigui,
si tu veus
una pel·lícula
de Cinerama
que es va tallar
l'invent,
com hem dit ràpidament,
si la veus
in situ
en sala
amb aquest
white screen
de 165 graus
la cosa
imposa.
O sigui,
amb una pantalla
gegant
totes aquestes imatges
a l'obèstia
no dalt...
Sí, sí.
La cerimònia
ja és completa.
O sigui,
la cerimònia
ja és molt més completa
que quan anaves
a un cinema normalet
amb la pantalleta
petiteta.
Clar, aquesta intenció
que, bueno,
d'alguna manera
ho parlava abans
que el cinema
sembla ser
que degut a la televisió
sobretot als Estats Units
començava a fer
una baixada
important
de la gent
a anar als sales
de cinema
i es van produir
aquestes coses
bàsicament
aquestes produccions
a l'obèstia
per tornar
i implementar
nous sistemes
de projecció
perquè la gent
tornés a enganxar-se.
És que és el...
De fet,
el Cinerama
es considera
que és el causant
de tota la lluïa...
És a dir,
quan es va estrenar
This is Cinerama,
la pel·lícula
del 52
amb el Broadway Theatre,
al setembre
del 52,
em sembla recordar,
automàticament
la...
Bueno,
la Fox
va ser la primera
que va dir
però és que això no pot ser
que ens trauran els calés
aquesta gent,
no?
Vull dir,
per què?
La Fox
va posar en marxa
el Cinema Escop.
El Cinema Escop
és conseqüència
del Cinerama.
Amb la túnica sagrada.
Amb la túnica sagrada.
Un any després
de fer misis.
La que ho va inaugurar.
La túnica sagrada
és el 53.
Per tant,
una anècdota personal.
Quan jo vaig generar
la pel·lícula Cinerama
aquesta,
que estem parlant avui,
com la conquista de l'oeste,
que li dèiem en aquell moment,
jo tinc un impacte com tu
molt fort.
Jo no en tinc 4,
jo en tinc 13,
però també tinc un impacte molt fort
i no dic que em dediqui al cine per això,
però sí que vaig dir,
bueno,
ostres,
quin pel·lículon,
quina pel·lícula.
Aquestes no són les que fan
el Cinema Rovira de Gràcia.
Això és una altra cosa.
Clar.
Era una altra cosa.
Era una altra cosa.
No hi ha dubte.
Llavors,
quan fan Cinema Escop
i estrenen en el cine Tivoli
ja desaparegut de Barcelona,
vaig amb el meu pare a veure
la túnica sagrada.
I si ve una
em va produir un aspecte,
un impacte brutal
i molt positiu,
la segona,
per raons que ara no entrarem,
em va produir un trauma
que em dura tota la vida.
I no,
i ara no entrarem més.
Però hi ha un trauma
per un tema
del color de la túnica
que té aquest color sang
i jo havia viscut
una experiència personal
de molt petit
que em va fer
que lligués les dues coses
i per mi aquesta pel·lícula
cada vegada que la veig
em produeix
un efecte terrible.
Un efecte terrible.
Això és ricoquià, eh?
Total,
perdoneu perquè és molt personal
perquè el sortir del tema
l'he dit.
Jo amb la túnica sagrada
la recordo sempre
perquè amb ella
van inaugurar
la pantalla
de gran
estirada
al meu poble.
Ah,
també?
Sí.
Clar,
clar,
o sigui que van haver de fer
obres en el cine.
Sí,
i tant,
i tant.
I aleshores després,
evidentment,
el cine es copra,
després,
bueno,
el propi
Super Panavision 70,
que és de la pròpia
Metro Golding Mayer,
però que va ser...
després,
el que van fer
els propis
de la Metro Golding Mayer
és passar...
Les pel·lícules de Cinerama
les van passar
a 70 mil·límetres.
Van estar al Regio
i ja va ser amb 70.
Que el Cinemascope
no és...
d'origen
no és amb 70 mil·límetres, eh?
No.
Van agafar l'invent
d'un francès dels anys 20,
un tal Henry Kretien,
que ja havia inventat
el Cinemascope,
de fet.
O sigui,
el Cinemascope ja estava inventat,
no es deia així,
però ja estava inventat.
Sí, sí, sí, sí.
I encara vivia
el Kretien aquest,
li van haver de pagar
una mortera de galers,
però és 35 anamorfis.
Anamorfis, sí.
És a dir,
amb un objectiu
que la pel·lícula
el negatiu
no és de 70,
és de 35,
però allarga la imatge
i després el projectar
es corregueix.
La de xenomorfis,
a fet.
Evidentment,
la qualitat d'imatge
no és el mateix.
No.
perquè jo he tingut ocasió
ara de veure
la Conquista de l'Oeste
amb un Blu-ray
molt famós
que en el seu moment
va ser un èxit total
de vendes
quan vas començar
a sortir el Blu-ray
i haig de dir
que amb una pantalla
de 60 pulsades
que no és
ni molt menys
el cinerama del paral·lel,
és una bona pol·lel.
El grau,
eren quatre directors
de fotografia
que està aviat dit,
però el grau
de qualitat visual,
estem parlant
de l'any 62,
i el grau
de qualitat visual
és brutal,
o sigui,
però brutal,
és una cosa
absolutament increíble.
Té una versió,
em sembla,
de la pel·lícula
amb corba.
Sí, exacte.
L'Smile Box.
Smile Box, exacte.
Smile per somriure,
perquè sembla que sigui un somriure.
Smile Box,
és veritat.
La Paramount
va treure,
també,
dintre d'aquestes innovacions
que hi va haver
als anys 60,
per combatre
el que deies tu,
no?
L'entrada forta,
crisis de les productores
i l'entrada forta
de la televisió,
doncs,
cada un va,
cada un dels grans...
La Paramount va treure
la vista visió.
La vista visió,
correcte.
Que és brutal
perquè utilitzava negatiu,
o sigui,
però tu imagina't,
o sigui,
els anys 60,
és que és una bogeria d'intens,
el tot au,
del Mike Todd,
del Mike Todd,
del Mike Todd,
el Mike Todd,
que va estar
a l'inici
del Cinerama,
o del DC Cinerama
i tot això,
ell hi estava.
El que passa és que el van fer fora
i aleshores va entrar
el Cooper,
un dels dos directors
del King Kong
dels anys 30.
Tot au es deia,
sí senyor,
tot au.
El que passa és que
el tot au era molt curiós
perquè utilitzava
pel·lícula
de 70 mil·límetres
però que a sobre
anava horitzontal,
amb la qual cosa
l'amplada de la imatge
era salvatge,
era una cosa...
Però va morir amb ell,
és a dir,
es va morir el Mike Todd
i se'n va anar...
Això demana és una cosa,
que és que
el Veritat Pacinama
i el que valorem de la pel·lícula
no és tant tot això.
Ens va impactar,
érem joves,
ens va impactar molt
els cromos aquests meravellosos
que anomenen aquí,
però de fet
el que valorem
és el contingut
amb tots els seus defectes
i amb totes les seves...
Bé, a veure,
pels que ens escolten
és que es dona
una circumstància.
Ah, sí, perdó.
Nosaltres vam parlar
abans de vacances
de fer el tornar
la pel·lícula aquesta
com a pel·lícula
de la setmana
i jo vaig dir,
jo crec que
quan era un crió
al poble
vaig estar fent
l'àlbum
amb cromos
i efectivament
aquest estiu
ha estat
regirant
caleixeres antigues
i he trobat
i el tenim aquí
l'he portat avui
a l'àlbum
una meravella, eh?
A l'àlbum
amb 200 cromos
i està tot complet.
Complet
i amb una qualitat
de color
impressionant.
Hem passat molts anys,
hem passat 50 anys.
Clar,
és de l'any 63, eh?
És de l'any 63.
És de l'any 63,
esclar,
estem per quasi 50 anys.
deixem-me dir-li una indicació
al nostre control.
És que el micròfon
tinc la impressió
que no se sent prou bé.
L'altre dia
et va passar igual.
Oi?
És que...
O sigui que...
Ets tu...
Posa-me els auriculars
perquè jo ho escolto bé.
Són auriculars.
Val, doncs...
Jo ho escolto perfecte.
Són els auriculars.
Són auriculars.
No, l'altre dia
et va passar igual.
Assuntos internos, diguem.
Va ser el mateix.
Molt bé.
Escolteu,
us vull donar
unes quantes dades
que he recollit
perquè feu una idea
dels que ens escolteu
del que va representar
en aquell moment,
repetim,
1962,
aquesta pel·lícula.
Pressupost
de 15 milions de dòlars,
164 minuts de durada,
4 directors de fotografia
que ho hem comentat,
400 tècnics,
38 departaments,
dels estudis de la metro,
que eren una bona part
de tots els estudis de la metro
destinats,
van ser utilitzats
una vegada o una altra
per aquesta pel·lícula.
Sense aturar
la producció habitual de la metro.
Sense...
Exacte,
que igual simultàniament
es feien 12 o 15 pel·lícules.
Sí, sí, sí.
Mil extras,
2.000 caps de bestiar.
Sí, sí.
I el repartiment,
bueno, el repartiment...
El cap de bestià
és el millor,
el bo i millor del moment.
Sí, sí.
O sigui,
Henry Fonda,
Carol Baker,
Carl Malden,
Gregory Peck,
James Stewart,
James Pappar,
James Stewart...
Eli Wallach.
Eli Wallach.
A mi m'ha divertit molt.
Wallach.
Eli Wallach.
M'ha divertit molt
la presència del Wallach
perquè m'ha recordat
altres pel·lícules
també de l'oeste
que no tenen res a veure
amb aquesta, no?
Jo he sentit dir
Eli Wallach.
Eli Wallach, ja.
No sé si...
Però això passa...
Eli, Eli, Eli.
Els meus pares deien
Burr Lancaster
i un bon dia
tots ens entenem
que es diu
Bart Lancaster.
Bart Lancaster.
Sí, el meu pare
sempre deia
Orson Velles.
Orson Velles.
Richard Wiermark.
Richard Wiermark.
Richard Wiermark.
Presència interessant.
Sí, fa de dolent, eh?
Puntual, de dolent.
Home sense escrúpuls
i al límit d'inhumà, eh?
Un actor que va fer de pistoler
en moltes ocasions, eh?
Sí, sí, sí.
I gairebé sempre dolent.
Del dolent.
Sí, és que té cara de dolent, eh?
Vull dir...
Hi ha gent que té, esclar,
té aquest tema
que queda situat immediatament
en el càsting com a dolent.
Rara vegada
aconsegueixen aixecar
i anar a un altre tipus
de personatge.
És difícil.
Home, el Bernard Smith,
el productor,
té una frase que diu
en aquesta pel·lícula
no ens estem per bromes.
Tothom és
de professionalitat comprovada.
I efectivament
des dels directors
fins als directors...
Bé, si llegim
el que han fet
aquests directors de fotografia
és que ens caurem...
Sí, tot.
Ens caurem a terra.
Perquè són, bueno,
no sé,
el William Daniels
va fer
La gata sobre el Tejado de Zinc,
el premio
como un torrente.
Sí, el más.
El Krasner,
el Milton Krasner,
La tentación vive arriba,
La mujer del cuadro
de Fritz Lang,
amb blanc i negre
fabulós.
El Charles Link,
Los Sobornados,
Sabrina,
La noche de los gigantes,
charada,
el último tret
de Gun Hill.
i el director de fotografia
del capítol de John Ford,
que és en Joseph Lascelli,
que, bueno,
aquest ja
és que és espectacular.
El largo y cálido verano
del Martin Reed,
El apartamento
del Billy Wilder,
Los desnudos
y los muertos,
segons la novel·la
del Norman Myler,
La jauria humana
en bandeja de plata,
Nacía de Mujeres,
Berencí,
tota la filmografia
del moment.
Gent de primeríssima,
però de primeríssima quantitat.
Van reunir
lo bo i millor.
Van dir,
no vam buscar,
els directors en concret,
van dir,
no vam buscar cap noiet jove
que ens vingués a resoldre el tema,
vam buscar figures
que ja estiguessin
consolidades.
I la música
que hem escoltat
de l'Alfred Newman,
no l'havia de fer
l'Alfred Newman,
es veu que ho havia de fer
el Dimitri Tionki,
però es veu que
l'Ivan Champà,
ja estava en contracte
i tot,
però l'Ivan Champà
que es va haver d'operar
es veu dels ulls
d'urgència
i no va poder afrontar
la feina,
vull dir,
per una qüestió
de salut.
I aleshores
van agafar l'Alfred Newman,
jo no sé com ho hauria fet
el Dimitri Tionki,
que evidentment
és un altre dels grans,
però el que sí que haig de dir
és que la banda sonora
del Newman
és...
Home,
és espectacular.
És la que dius
va ser un èxit
el disc,
imagina't.
És la que dius
és el que necessita,
la pel·lícula.
Absolutament.
No te l'hi podries imaginar
amb una altra música.
A més,
tota l'èpica
està continguda
a dintre
de la música.
Jo crec
que a mi m'agrada
el cinema,
a veure si no és
precisament
per culpa de pel·lícules
com aquestes.
Per què no?
Pot ser.
Com l'altre dia
deia amb
Pierrot Lefou
del Godard,
que és el Samuel Fuller,
què és el cinema?
no?
I el Fuller diu
el cinema és un camp de batalla,
és passió,
violència,
venjança,
acció.
Què és això?
Què és això?
Què és això?
Que és aquesta pel·lícula
que ho té tot.
El Samuel Fuller
l'altre dia.
També amor,
també amor,
però evidentment
tot l'altre dia.
És que
en aquesta pel·lícula
hi ha un compendi
del que després
aniran desenvolupant
tots aquests directors
que han treballat
i molts altres
com el que realment
és un dels tipus
de gènere
de cinema
per excel·lència
americà,
que és el western.
Ah, no,
sense dubte.
Aquí, per exemple,
tenim
les càrregues
dels Bissons.
Bé,
això,
això és que és...
Dels búfels.
Ai, dels búfels.
Sí,
és únic.
Tenim la construcció
del ferrocarril.
També,
una altra icona.
Una carència per mi,
un error històric,
historiador,
que és que hi haurien
d'haver més xinesos
en el tema.
No n'hi ha ni un de xines
en aquesta...
Però és que
una de les línies
de treball
no veus ni un xinès.
Però bé,
és igual,
és un tema,
no sé si racial,
no sé si...
d'una problemàtica
que no ho sé.
No en tenien a mà.
La realitat
és que hi havia
una de les grans mentides
de la història
de com es va guanyar
l'UES
són els cowboys.
Els cowboys
bàsicament
eren negres.
Fixa't-ho,
esclar,
esclar.
I en canvi,
els americans
s'han inventat
tota una...
A través del cinema,
sobretot,
i de les novel·les,
s'han inventat
una mitologia
que tots són blancs,
rosos,
o com a mínim
wasp,
no?
Pinta saxona.
Mentida.
Es veu que
bàsicament
eren negres
perquè eren
els més penjats.
Un treball molt tirat.
Era una feina duríssima,
he dit,
negres.
És que,
clar,
el western
és la seva èpica.
El western
és la seva il·liada
i la seva odisseia.
Sens dubte.
Sí,
això sí.
Les dos guerres civils,
la guerra civil
que dèiem,
estaves fent una mica
la cita,
la guerra amb Mèxic,
no?
Quan s'acciona
els territoris
del nord de Mèxic
i del sud dels Estats Units,
que a partir d'allí
van ser d'ells,
i després la guerra,
esclar,
la guerra civil americana.
La guerra civil americana.
això em recorda,
si us en recordeu,
surt un plano
en què es veuen
l'exèrcit mexicà.
Sí,
sí.
Un plano així...
Un plano bastant picat
i és el riu,
no?
Em va recordar Zapata,
lògicament,
vaig pensar en Zapata,
però molts més anys després.
Aquell pla
està directament tret
de l'àlamo
del joc Wayne.
Segurament.
O sigui,
el van agafar...
Pot ser,
pot ser,
el van calcar.
El joc Wayne
deuria de dir,
va,
el podeu agafar i tal.
És de l'àlamo
el plano aquell.
Ara que dius
el John Wayne...
M'han llevat, eh?
No és que...
Bueno,
m'han llevat.
El va reproduir.
Evidentment,
amb permís,
però és un plano
de l'àlamo
i que el van agafar.
Ah, sí?
Però exactament.
Sí, sí.
No, no, no, no,
no, no, no, no, no.
És un plano
de l'àlamo.
Sí, sí, sí, sí, sí.
No, no.
Ara que dius
del John Wayne
és un altre
dels grans actors americans
que també participa,
encara que sigui
en un paper curt,
però molt important,
perquè fa de general
William Sherman.
Hi ha el Harry Morgan
que fa d'Ulisses Grant,
que tenen una conversa
que és
vital
i antològica
dintre del que és la pel·lícula
i després també té un paper cura
el Raymond Massey fent de Abraham Lincoln
cal dir també
que la pel·lícula descriu
l'arc de vida
d'uns pioners
que va des de 1839
a 1889
amb aquests 50 anys
tenen l'encert de col·locar
tot el que hem dit
o sigui els mals factors
els rius, els plans
els caçadors
i el ferrocarril
a través de 3 generacions
de la mateixa família
els Prescott, Rawlings
sí, sí
està molt ben trobat això
jo pensava que la pel·lícula capitulava molt
i es perdien els actors
i no, aquí he descobert
que efectivament està molt ben lligat
sí, la nissaga segueix
fins i tot hi ha un detall molt bo
que és que el
el pare Rawlings
que és el paper que fa el James Stewart
en l'episodi del John Ford
al principi com sabeu
apareix aquell carter
ja vestit en plan militar
que li dona una carta
de sa germana
o sigui del paper de la David Reynolds
a la Carol Baker
i el cartell li diu
i adreçant-se al George Pepper
li diu
i tu què fas
que no
que no t'incorpores a files
t'has d'incorporar files
i aleshores la Carol Baker
té aquell moment
d'enfadament
diu
és que no n'hi ha prou
amb que s'hagi anat el meu home
i quan acte seguit
es veuen ja
el camp de batalla
pim pam de nit
que és una manera molt curiosa
de mostrar
la guerra
d'explicar la guerra
de cessació
és curiós
la nit no ha sigut molt utilitzada
és que el John Ford
era un punyeter
estava molt emprenyat
amb el projecte
i es veu que tenia
alguna obligació
perquè no li va agradar gens
però hi ha un moment
que si recordeu
que es veu
el metge
que està tallant cames
sobre una taula
plena de sang
que netegen
i que posen el proper
el primer que porten
és el pare
és el James Stewart
el que passa és que es veuen
en escorts
he turat i he tirat enrere
en aquest punt
perquè he volgut verificar
que efectivament fos així
si sí que és ell
jo també vaig tenir enrere
per comprovar
si havien posat el James Stewart
i no és l'actor
però clar
com que és un escorts
però diuen
és el
Linus
Linus
bueno Linus
Rowling
i diu
hòstia
representa que és el paper
del mar
del James Stewart
perdoneu
perdoneu
ara que heu perdonat
molt ràpid
el tema del James Stewart
les dues frases meravelloses
que té del Jean Gardaix
del Jean Gardaix
quan
et situa
quan té la noia aquella
que l'està enredant
el tema de la cova
que parlàvem abans
hi ha aquella cova
ell arriba en allà
resulta que és una emboscada
perquè la cova
sembla aparentment
que en allà podrà veure
podrà comprar
potser no sé què
i de cop el que és
és una encerrona
bueno ella va amb els malfactors
i ella està
és de les dolents
diguem realment
ella i el seu pare
que és el que porta al negoci
i el que han de fer
és matar-lo
i tirar-lo en un pou
i robar-li les peix
de que es toca a porta
que valen una fortuna
aquesta seqüència
quan li
la punyalen
per l'esquena
és de les coses
que em va traumar
és que penseu
que tenia 4 anys
i veure'l caure
per la cima aquella
pel forat aquell
dins la cova
em va provocar
un moment
ho recordo
un moment dolent
bueno és que
a veure
la pel·lícula
tot i la seva espectacularitat
com deia l'Anastàcia abans
té
el seu lloc
per l'amor
i fins i tot
pel romanticisme
però també té el seu lloc
per la violència
fins a arribar
a l'extrem
a la maltat
perquè de fet
aquesta gent
són uns
reprodueix
el pitjor
de cada casa
està clar
està clar
és el que volia dir
perdona
digues
en un punt determinat
bastant anterior
diu
sempre
miro
a veure
llengardà
sempre
perdoneu
és el refeix
llengardà
és com un element
com que
és el perill
és el pecat
és quasi com
la serp
d'Adam i Eva
llavors quan
ja està
amb la
Yves
que a més
es diu
Eva
amb la Yves
i ja decideix
quedar-se amb ella
dic
crec que he vist
el llengardà
és per darrera vegada
com si fos
crec que he
tuttejat amb el pecat
perquè ell
es coneixia
un pecador
perquè ell
de dones
ell tenia un historial
que quan baixava
venia a les pells
feia diners
i estava un mes
anant a l'ample
de fet
amb la noia
que li clava
el ganivet
se l'estava lligant
se l'estava lligant
descaradament
i després
li reconeix
a l'altre
diu
però escolta
si a mi
ha estat a punt
de matar-me
i me l'estava lligant
mira si arribo
a ser cràpola
i després
no sé si vosaltres
els heu pres nota
d'algunes incoherències
que la pel·lícula té
me les he vist
però no les he pres
precisament
quan li clava
abans
li claven
li claven el ganivet
que després
ell cau
però
cau el pou
cau a l'aigua
acaba sortint
per un altre costat
de la cova
i s'arrossega
cap al riu
agafa un tronc
es veu perfectament
que està ferit
perquè posa
l'espatlla
la posa
d'una manera
com volguem dir
ostres si em moc
em farà mal
o segnarà
o el que sigui
molt bé
evidentment
passa tota
la baralla final
pim pam pam
i quan enterren
els morts
que hi ha
amb la lluita
amb aquests malfactors
se'l veu parlant
amb la Carol Baker
que la Carol Baker
li està dient
no
jo em quedo aquí
això és Ohio
ella ja no va
més a l'oest
es queda allà
aquí hem mort
els meus pares
els meus pares
volien
volien vindre aquí
jo segueixo l'obra
i ja no porta
cap ferida a l'esquena
ni quan
jo no recordo
jo sé que n'hi ha vist
un parell d'aquest tipus
sobretot coses
que passen molt abruptament
de cop
acaba una història
i abruptament
i et trobes
en una situació posterior
i passat
en un parell d'ocasions
però no ho he apuntat
i la memòria no és
diré una cosa
tot i l'allargada
de la pel·lícula
la pel·lícula
des del principi
va per feina
perquè
la relació
amorosa
entre
la Carol Baker
i el genys estiu
es produeix amb res
escolta
el present té una noia
que per ser
el 1850
diu
escolta
tots dos
tenim vida
sí
a veure
tampoc
tenint tant temps
com per perdre'l'ho
li diu ell
amb ell
el romanticisme
ha fet molt de mal
perquè
en segles
anteriors
les relacions
entre home i dona
jo crec que
jo crec que
jo crec que això
estic d'acord
és històricament
bastant acurat
és a dir
es d'anava per feina
la Carol Baker
ja es veu que
s'està fent una miqueta
grandeta
vol un home
estic d'acord
i enfilar
ràpid
estic d'acord
igual que al revés
igual que al revés
que a l'altre
que li proposa
el David Ray
no és tenir fills
ella també té molt clar
el contrari
que no vol tenir fills
que no vol aquell home
per tenir fills
a la vida
ella no vol tenir fills
en aquest sentit
la pel·lícula
és molt curosa
amb la dona
no és un complement
com és
després
amb moltes pel·lícules
de l'oeste
també
totalment
amb moltes
estava allà
pujava el carro
estava al costat
amb la mula
esperant que l'altre
es discutís
hòsties amb algú
i tornés al carro
en canvi aquí
és veritat
és un factor
a ressaltar
i tornant
a les incongruències
hi ha una cosa
que també m'incomoda molt
que és l'escena
precisament
dels ràpids
en què
el ràpid
s'endú
la balsa
allà
hi ha dos o tres
allà
crida el pare
la mare
la Carol Baker
va dins
el següent plano
ja és que
els estan enterrant
no se n'han sortit
la Carol Baker
com nassos s'ha salvat
és que algú m'ho expliqui
i el nens
era necessari
pel guió
el nen o nens
els fan posar allà
venen enganxadets
a terra
després ja surten
aquests nens
què passa
amb aquests nens
hi ha elipsis
estaven molt ben agafats
a la barca
estaven enganxats
a terra
sí
sí
però què passa
amb aquests nens
perquè estan allà
un està ferit
que s'ha trencat la cama
o un dels dos nens
el més gran
però després
ja veiem
la Carol Baker
amb els seus fills
amb el George Pepper
i l'altre
que són els fills
amb el James Stewart
aquests nanos
ni se'n parla d'ells
mai més a la pel·lícula
vull dir
que realment
hi ha factors de guió
una mica estranys
o potser també
hi va haver
alguna retallada
de metratge
i es van portar
alguna cosa
que consideraven
que no calia
per no fer-la tan llarga
jo crec que hi ha
alguna cosa
més que això
potser per almenys
és una cosa similar
a això que dius tu ara
en el muntatge
a lo millor
es va encarregar
no recordo
em sap molt greu
aquí davant de tothom
expressar la meva falta
de memòria
però realment
hi ha algun moment
que he pensat
aquí és segur
que hi ha un tall
perquè hi ha un tall
diguem que no
que es liquida coses
perquè no queda explicat
i ara no recordo què era
però era una cosa
que tenia la base
era un personatge
que canviava de situació
no recordo
tot dona
per exemple
la dels fora de la llei
l'episodi final
hi ha un embolic estrany
perquè la David Reynolds
és vídua
el Gregory Peck
ja s'ha mort
s'ha presentat
s'ha presentat
que han tingut èxit
econòmicament
amb els negocis
i vivien
per tot l'alt
fins que ella
es veu obligada
a vendre mobles
a casa
i diu
me n'entorno
a un rancho
que tinc
i tal
aleshores
el George Peppard
s'ha convertit
en xèrif
fart de tot el tema
del tren
i de com es tracta
els indis
i de
s'ha decepcionat
de manera brutal
diu
bueno
és un xèrif
però sembla que sigui
més aviat un Marshall
perquè
de fet el xèrif
és el G
l'Hikop
sembla
perquè
és ell
el que
li diu
marxa d'aquí
no et quedis aquí
perquè el George Peppard
quan va a buscar
el tren
a la
a Gold City
la seva
tieta
la David Reynolds
que és quan veu
l'Eli Wallach
que té males intencions
i s'ho insuma
i el G
l'Hikop
no vol
no vol
fullons
però allà
exactament
perquè allà encara
no
es veu que és allà
on van a buscar
a la tieta
per anar després
al rancho
quan en algunes sinopsis
es diu que és
on el George Peppard
és xèrif
no
perquè el xèrif
és el G
l'Hikop
jo penso que és un tema
de circunscripcions
jo penso que
el Peppard
jo he interpretat
que és un Marshall
i que ve d'una altra
circunscripció diferent
que el G
l'Hikop
és a l'AMU
ja però aleshores
per què va
ha d'anar
precisament
a aquella ciutat
no ho sé
en tot cas
veieu la pel·lícula
i ens ho creieu
en tot cas
per tot això
que tu parlaves
dels talls
que hi ha alguns moments
que semblen incongruents
és que la producció
és que és increïble
perquè ja la tenien
empaquetada
és a dir
ja la tenien
completament empaquetada
i algú
se li adonca
el Hatha
el Hathaway
no?
perquè el Hathaway
és el del
de outlaws
dels fora de la llei
per tant
és el Hathaway
li diu
però escolteu
bueno
primer
no volien fer
l'episodi aquest
i li diu
escoltem
si és l'episodi
en què
el Hathaway
diu
és l'episodi
en què precisament
es veu
com el Fargoès
es domina
no?
es converteix
que apareix la llei
com Nassos
no voleu
com la llei
domina
es veu que
la cosa es va desbordar
el pressupost
de tal manera
que inicialment
era de 8
com molt bé
has dit
tu Pep
va acabar
115
però bueno
la qüestió
és que
al final
cedeixen
tens raó
si la pel·lícula
es diu
com va ser
conquerit
l'Oest
com es va guanyar
l'Oest
com Nassos
ara aquí
no fem
l'episodi
de la llei
bueno
ja ho tenien tot
empaquetat
i de cop i volta
el Hathaway
també diu
bueno
però escolta
aquí hi ha una cosa
molt rara
la seqüència final
que surten
de l'hotel
pujant al carro
i representen
aquest tot
per la família
el George Pepper
la seva dona
els fills
i la tieta
se'n van cap al ranxo
de la tieta
aquesta escena
no estava
i ja tenien
la pel·lícula
empaquetada
ja finish
hem acabat
total
van haver de tornar
a muntar el rodatge
per d'alguna manera
fer el tancament final
resoldre una mica
aquest tema
que no havia quedat resolt
el happy end
veu que la cosa s'acabava
amb tota la qüestió
de l'aigua
el tren
allò que és
sí
és interessant també
la seqüència
és molt bona
aquesta seqüència
a un dels dobles
li va costar una cama
ah sí
sí sí
aquells troncs amunt i avall
fan una mica de por
sí
sí sí
no no
justament
aquests troncs que es fallogaven
és potente
és una escena
va haver un fallo
els troncs aquests
es van descordar
i cataclam
va anar al damunt
d'un dels
dels extras
bueno dels
estants
no
dels especialistes
especialistes
i li va costar una cama
és molt bèstia
no però l'escena
evidentment
és per cinerama
vull dir
tu imagina't
aquesta escena
a més a més
jo
és que mira
la pantalla gegant
l'estic pensant ara
l'estic pensant ara
i és com si recordessa
perquè és molt forta
de soroll
a més
el cinerama
impactava
en una de les coses
que impactava més
era el so
home acostumats com estàvem
amb el cinema manual
tota la pantalla
i després l'estèreo
que dius tu
el riff
la còpia restaurada
va anar més enllà
i va ser ja
digital
va ser de l'estèreo
que era 4K
ja va ser
no no no
la 2006
no encara no
però vull dir
ja va ser un so
remillorat
remasteritzat
remasteritzat
digitalitzat
i segurament
ja devia ser
el 2006
jo no he vist el Blu-ray
però segurament
ja deu ser
5.1
imagino
sí sí
amb la versió original
sí
en castellà no
però
perquè aquestes coses
passaven
i probablement
no hi havia
la infraestructura
en el seu moment
segurament
però sí sí
l'original
evidentment
és un 5.1
no hi ha dubte
un 5.1
i 2.0
i 2.0
les dues versions
de so
el Cinerama
tenia
5 altaveus
enrere de la pantalla
dos altaveus
al costat
i dos més
enrere
i a sobre
un tècnic
estava controlant
la projecció
amb
amb els nivells
diguem
anava nivellant
la sortida
perquè anava
mirant el guió
i anava fent
amb l'equalitzador
m'anava
bellugant
exacte
no em sortia la paraula
l'equalitzador
no
l'equalitzador
l'equalitzador
és la qualitat
no no
sí sí
per l'equalitzador
el que fa és
modificar la qualitat
del so
més agut
més greu
és volum
és volum
dirigir-ho cap aquí
i dirigir-ho cap allà
anava controlant
el volum dels altaveus
en funció de la història
i això
mentre s'estava projectant
la pel·lícula
sí sí
ja no ho sabia això
una cosa bastant tremenda
sí sí
i bueno
i això no
que van haver de tornar
a gastar-se uns quants calorons més
perquè em sembla
que quan van empaquetar
eren
entre 12 i 13 milions
el que
se n'hi han gastat
sí
però com que van haver de fer
aquesta seqüència
van haver de tornar
a
no t'estrany
dos milions més
una desviació
segur que hi va ser
però és que tu imagina
tu una producció
d'aquest nivell
que és el
era el més alt
en aquell moment
que podies arribar a imaginar
i tot i així
tenen errors d'aquests
que estan improvisant
i retallen
i se n'obliden
i clar
el Hathaway diu
bueno
però aquí hi ha una cosa
que no m'acaba d'encaixar
no hem lligat
no hem fet happy end
no
hi ha una cosa
de muntatge divertida
i és que
bueno divertida
curiosa
que és que
com que ells sabien
que el públic
enmig d'aquella immensitat
de sala
i de pantalla
tenia molt difícil
viatjar la mirada
d'un cantó a l'altre
és a dir
sí que hi ha la mirada
perifèric
però la concentració
de l'atenció
tendeix a estar
al centre
ara estàs encetant
un tema interessant
molt
ja ho sé
per això
l'on set ho ara
que s'està acabant
el programa
tenim 11 minuts
no no
perquè és ràpid
per reflexionar
doncs d'alguna manera
el tema també
l'acció és el que porta
la mirada
quan hi ha acció
encara que sigui a l'esquerra
la gent mira
on hi ha l'acció
això és cert
però estan
ells confiaven molt
en aquest cas
en que la gent
tenia la mirada
molt perduda
per la pantalla
amb la qual cosa
foten uns salts
de ràcord
el que li deem
el ràcord
el lligam
sobretot de posició
dels actors
la posició exacta
de l'actor
en el plano
quan se'n va
d'un plano més obert
a un plano més tancat
o viceversa
que realment
els salts són terribles
que avui en dia
es notarien molt
i no s'acceptarien
el que comptaven
que l'espectador
com anava perdut
no notaria
no detectaria tant
aquest tipus de problema
però esclar
ara nosaltres ho veiem
en pantalla petita
però això és veritat
absolutament
que anava perdut
sí
jo recordo
que els meus pares
sobretot
el papa
es convertia una mica
en
o sigui
en acomodador
en el sentit
de dir-me
fixa't en això
fixa't en allò
i deia
mira
ara el sol surt per allà
fixa't
ara surt per l'altra banda
anava al·lucidant
o sigui
anava dirigint una mica
la mirada
i també l'oïda
no
el cinema
el cinerama
presenta
problemes
grossos
com sabeu
eren tres càmeres
la lent
era de 27 mil·límetres
o sigui
era un 27
el John Ford
per això estava
emprenyadíssim
perquè
i el Hathaway
deia
però és que no es pot
fer un primer pla
és a dir
no pots rodar
a ningú
més a prop
de cintura
cap amunt
era el màxim
això el preocupava
menys
però amb altres
no podia preocupar
és que no pogués
fer un primer pla
ni un pla mig curt
és molt difícil
i la veritat és que
el cinerama
quan tu tens
algú de cintura
cap amunt
que està al mig
sempre procuraven
que l'acció
fos més aviat al mig
incomoda
hi ha alguna cosa
estranya
i jo no sé
si us heu fixat
però a mi
hi ha una cosa
que m'enviva
del cinerama
ara he parlat
de coses negatives
que és que
si
com sabeu
la pantalla
fa corba
aleshores
si algú
s'acosta
per dir alguna cosa
de dreta
passa per la pantalla
en diagonal
és a dir
de lluny
s'acosta
vale
perfecte
encaixa
però com algú
es desplaci
del centre
de la pantalla
en paral·lel
a la càmera
cap un cantor
l'altre
sembla que s'allunyi
les proporcions
les proporcions
es perden
és a dir
i a més
no segueix la línia recta
se'n va
se'n va cap enrere
això clar
causa probablement
del gran angular
i de no sé
quin altre
motiu
és curiós
que l'has vist
en el Blu-ray
jo no
jo l'he vist
en una versió
que no es pot dir
una versió
diguem
d'internet
que realment
és molt bona
és la mateixa
molt bona
molt bona
i no he detectat
aquest error
fixa't
cada vegada
que hi hagi
una cosa
encara que m'hi fixi
no hi és
tu has detectat
això
no
en el Blu-ray
el que han fet
perquè el 2010-12
van fer
una remasterització digital
el 2006
no no no
és una posterior
la del 2006
encara va ser
no va ser digital
van fer una neteja
de laboratori típica
no no no perdona
no
perdona que si és com t'arrim ara tu i ara aquí
no no
el 2000
es fa la neteja purament analògica
el 2000
i el 2006
es fa la digital
perdona
exacte
perquè ho he apuntat
si no la memòria seria
és que jo em pensava que el 10-12
no tens raó
el 2000
i el 2006
el 2000
és quan fa la neteja
analògica
és a dir del negatiu
agafen el negatiu
i el neteixen
i
és que m'hi confós
pensava que deia el 2010
no
el 2006
i la còpia
aquesta còpia del 2006
que és la del Blu-ray
dissimula molt
les dues línies
verticals
de les càmeres
projectes
les unions
diguem
de dues línies
per tant
per això et dic
que encara l'efecte és més estrany
perquè tu veus algú
desplaçant-se paral·lelament
a la càmera central
i de cop i volta
si se'n va cap a la dreta
o cap a l'esquerra
se'n va cap al fons
o no ens hi hem fixat
o la versió nostra no hi és
fixa-vos sisplau
de totes formes
tu vas parlar
quan vam comentar el tema
d'una versió
que jo també la vaig veure
una versió espanyola
sense subtítols
i amb aquesta
en molts moments
es veia
el tall vertical
els dos talls verticals
i després
una altra cosa
que també vas comentar tu
i que també
em vaig fixar
és que a mesura
que anaves tirant
cap als extrems
es difuminava
o sigui
perdia foc
el dia foc
efectivament
això en la còpia
aquesta
no
no
és d'una qualitat
increïble
però absolutament impactant
nosaltres no podem donar
oficialment l'enllaç
que hem vist
tampoc
perquè no podem dir
però realment
és molt bo
no són coses
que es puguin comentar
jo em va arribar allà
em va arribar
i ja està
sort que no ho heu dit
doncs
ara tenim
la guàrdia civil
aquí fora
Sant Just
que ens està esperant
bé
però la qüestió és aquesta
que el Cinerama
per un cantó
jo em poso com
el nen de 4 anys
i
i estic amb la boca
oberta
tota l'estona
tota l'estona
i impactat
clavat a la cadira
i alguna cosa més
perquè realment
el Cinerama
impressionava
però
és lògic
que
tenia molts problemes
que eren massa
i massa cart
i la distribució
o sigui
fer tot això
per una sala
a tot Barcelona
imagina't
no va ser
i per això jo crec
que es va imposar
al Cinemascope
perquè ja era
la pantalla panoràmica
perquè era més barat
i era més barat
i després
la pròpia
Metro-Golden-Mayer
les còpies
que va fer
anys després
perquè la pel·lícula
es va continuar explotant
ja les van fer
amb el superpanoràmic
aquest 70
que era pel·lícula
70 mil·límetres
i malgrat tot
es comenta en l'època
que no era el mateix
és a dir
tot i
era
probablement
ho passaven
a una pel·lícula
les tres pantalles
la passaven
en un sol fotograma
de 70 mil·límetres
però baixava la qualitat
i
no era tan
és a dir
si
l'angle
era
de 165
de l'original
passava a ser
145
no era
fixa't
que les òptiques
havien de ser
molt bones
esplèndides
per poder donar
bon resultat
amb 70 mil·límetres
l'òptica
tenia que ser
esplèndida
molt treballada
molt treballada
mira que són 4
però
esplèndida
i l'episodi
del John Ford
que per cert
deia que era
molt punyeter
perquè
és l'únic
si us fixeu
és l'únic
episodi
de tots els
de la pel·lícula
que no és èpic
és tot el contrari
és una pel·lícula de guerra
però què veiem?
les fosses comuns
els trets
el riu
la valla de xailo
aquesta
la valla de xailo
aquesta
amb el riu
vermell
de la sang que baixa
i els diàlegs
entre els generals
són
tipus
Pàfos
Glòria
de Club Brés
absolutament
amb un contingut
importantíssim
el gran
està fet por
i crític
amb els mandos
amb els comandaments
i tant
perquè
un detall
estan traient un mort
de l'hospital
de campanya
i en aquell moment
entra el gran
i el soldat
que porta
la
la camilla
la camilla
pica
amb l'espatlla
sí
dona un cop
és un simple soldat
i a tot un general
li diu
miri per on va
sí
sí
i el gran
en comptes
d'imposar-se
pel grau
i afusellar-lo
directament
com t'atreveixes
a parlar un general
així
li diu
dispensa
soldat
hi ha una frase
del gran
que és
també
colpidora
que diu
no més penso
en dimitir
quan no estic
borratxo
sí
es veu que
li donava
pola l'ampolla
al gran
es veu que sí
no però
és que et dona una mica
la mesura
del militar
d'alta graduació
posat en un context
així
extrem
és una experiència
avui en dia
imaginar
què pot
si la gent
ens ha escoltat
i tenen la curiositat
i penso que saber ben bé
com toca aquesta pel·lícula
avui en dia
a la gent
perquè el que dèiem abans
vam passar per una etapa
molt anti
molt anti americana
en un moment determinat
i aquesta pel·lícula
va quedar una mica
en la memòria dels temps
ara que la podrem recuperar
amb certa
diguem
normalitat
i
Estats Units ja està on està
i ja no és el primer país
sinó que
és el segon o el tercer
com deia abans el Pep
això
li menllevo en el Pep
però res a més
que té molta raó
a veure
la gent com veu aquesta pel·lícula
avui en dia
si realment
la veuen com un espectacle
que encara interessa
no?
que pot
que pot excitar encara
que els nanos
quina edat
quina franja
jo crec que sí
si es projecta
és en pantalla
gran
aquesta pel·lícula
indiscutiblement
no és per veure per televisió
anem a dir-ho
clarament
si hi ha
si hi ha alguna
és com el 2001
veure aquestes pel·lícules
per pantalla
encara que sigui
de televisió gran
no és el mateix
són pel·lícules
de pantalla
gegant
vull dir
i
jo crec que sí
sincerament
jo crec que
sincerament
si ha servit
per excitar
una mica la curiositat
no?
té valors
té valors
com per interessar
jo crec que sí
a veure
és una pel·lícula
que està en l'arqueologia
del cinema
efectiva
bueno amics
tenim
tenim que deixar-ho aquí
la setmana que ve
prometem
una nova pel·lícula
de la setmana
i
a més a més
dedicarem
mitja horeta
a comentar
les estrenes
perquè ha començat
el curs
i tenim coses
en cartera
per parlar
molt bona nit
molt bona nit
gràcies per comptar
amb vosaltres
i fins la setmana que ve
L'Ajusta
el magasí matinal
de Ràdio d'Esvern
cada matí
posa't al dia
amb l'actualitat
del nostre municipi
amb seccions
de cultura
història
psicologia
i moltes més
i a les 11 i quart
toca
l'entrevista
del dia
perquè tot el que passa
a Sant Just
passa per L'Ajusta
de dilluns a divendres
de 10 a 1
en directe
a Ràdio d'Esvern