Title:

Douglas Trumbull, 2001 i Blade Runner; Naves misteriosas i Brainstorm; Showscan i els Goya: cinema, tecnologia i llengua

## Tema central: Douglas Trumbull i la seva empremta visual ### 2001 i Blade Runner: rigor, miniatures i il·lusió amb pocs recursos • Figura clau dels efectes especials moderns: responsable de seqüències i maquetes decisives a 2001: A Space Odyssey i Blade Runner. • Ús magistral de maquetes, fotografia i composició en càmera per aconseguir un resultat visual extraordinari amb pressupostos continguts (Blade Runner, malgrat l’aspecte monumental, era “barata” i aprofitava un sol carrer amb angles diferents). • Orígens: de Graphic Films (contacte amb la NASA) al curt “To the Moon and Beyond” que captiva Kubrick i porta a 2001. > "La solvència davant de càmera... quan ell no és el director. Sap jugar molt bé amb les limitacions de l’època." ### Silent Running (Naves misteriosas, 1972): bellesa artesanal i límits del temps • Maqueta de la Valley Forge: sis mesos de construcció, peces de 80 kits, detall apabullant; interiors rodats en un portaavions desballestat després. • Estètica i context 70s: ecologisme, anti-Vietnam, cançons de Joan Baez. Avui, alguns elements resulten datats. • Interpretacions: Bruce Dern, intens i per moments sobreactuat; robots sense veu encarnats per persones amputades (caminar “humà” molt perceptible). • Anticipació tecnològica: cirurgia assistida per robots; resolta amb muntatge davant la poca destresa mecànica real. • Ingenuitats de guió: lapsus sobre la llum del sol amb l’òrbita de Saturn; però la potència visual compensa. ### Brainstorm (1983): idea visionària, execució desigual i una producció accidentada • Concepte potent: enregistrar i reproduir experiències i emocions en cinta perquè un altre les “viuï”. • Temes anticipats: hackers, xarxes i espionatge digital abans d’internet; crítica a la militarització de la tecnologia. • Personatges i guió: manca de background i arcs emocionals plens; interpretacions irregulars tot i un repartiment atractiu (Christopher Walken, Natalie Wood, Louise Fletcher). • L’últim rodatge de Natalie Wood: la seva mort sacseja la producció; la MGM volia cancel·lar i cobrar assegurança; Lloyd’s injecta diners per acabar-la; Trumbull perd control de muntatge. ### El comiat de Hollywood i la mirada tècnica • Showscan: format d’alta immersió a 65/70mm i 60 fps; premi tècnic de l’Acadèmia el 1992 (CP65); poc implementat per cost i logística, usat parcialment en parcs temàtics. • Exhibició dual a Brainstorm: passarel·la entre 70mm per seqüències “gravades” i 35mm per “realitat”; a casa, l’efecte es perd amb franges i canvis d’escala. > "Fer cinema és com fer la guerra... Destrueix la teva vida personal... És una gran batalla." — Trumbull, sobre abandonar el llargmetratge a Hollywood. ### El “més enllà” a Brainstorm: encert visual i especulació • La seqüència de mort gravada per la científica (Louise Fletcher) proposa: “ànima” que s’eleva i es fon amb l’univers; memòries en bombolles que alguns troben kitsch avui, però impactants en sala gran. • Walken experimenta una epifania final; el tram té clara ressonància de la “porta d’estrelles” de 2001. ### Influència kubrickiana • Silent Running: paral·lel amb HAL 9000 (obsessió que porta a l’assassinat); humanització de robots. • Brainstorm: ecos de la psicodèlia còsmica de 2001 en el clímax; en vestuari i disseny també hi ha la petja del rigor “kubrickià”. ## Innovació tècnica: formats, so i minituarització diègètica • Showscan/alta cadència: aposta d’immersió que topa amb la infraestructura de sales. • Disseny diègètic avançat: el casc de Brainstorm es miniaturitza mentre el film avança, anticipant la tendència real de xips i superconductors (detall tecnològic consistent). ## Aterratge a la realitat: plataformes i crèdits • Silent Running a Filmin amb còpia en molt bon estat; fotografia de Charles Wheeler (Tora! Tora! Tora!) i guió amb participació de Michael Cimino. ## Segment Goya 2022: observacions principals ### Context i memòria personal • Record de la victòria de L’efecto Iguazú (fa 20 anys) i del pes del muntatge en documental. ### Tendències i títols • Fort component social en moltes nominades; aposta pel realisme. • Tres (Juanjo Giménez) destacada per llenguatge i la interpretació de Marta Nieto; joc metacinematogràfic sobre desajustos so/imatge. • Metanarració a l’alça: autoconsciència del dispositiu, “trencar” el vel cinematogràfic. ### La gala: ritme i realització • Gala massa llarga i sense ritme, agraïments prolixos; tall “exprés” a una intervenció remota contrasta amb tolerància a altres discursos. ### Llengües i política cultural • Crítica a la invisibilitat del català, basc i gallec en una gala estatal; es reclama normalitzar l’ús de les quatre llengües amb traduccions, com es fa amb l’anglès. • Referència al centenari de Berlanga i presència d’autoritats; debat sobre “centrifugació” cultural. ### Premis internacionals (aplaudits) • Millor pel·lícula iberoamericana: La cordillera de los sueños (Patricio Guzmán). • Millor pel·lícula europea: Otra ronda (Thomas Vinterberg). ### Decisions polèmiques • Música original: es considera superior la partitura d’El vientre del mar (J. G. R. Mercús) respecte a El buen patrón. • Guió adaptat: es reivindica el treball d’Agustí Villaronga (El vientre del mar) per sobre de Las leyes de la frontera. • Concentració de premis a El buen patrón (6 de 20 nominacions) és percebuda com a desequilibrada en categories clau. ### Oblidades i valoracions ràpides • Chavalas (Carol Rodríguez Colás): "una solidesa extraordinària" tot i marxar de buit. • Madres paralelas: qualificada d’inoportuna i oportunista per barreja de temes (memòria històrica i melodrama). • Maixabel: correcta però amb biaix polític percebut; guardons a Blanca Portillo i Luis Tosar comentats amb matisos. ## Idees clau • Douglas Trumbull va transformar el llenguatge visual del cinema amb maquetes, fotografia i innovació tècnica, però com a director va patir en guió i direcció d’actors. • Brainstorm anticipa internet i la interfície cervell-màquina; el seu clímax metafísic, tot i datacions, manté potència visual. • Showscan exemplifica el “somni tècnic” que topa amb la realitat industrial. • La gala dels Goya obre debats sobre ritme televisiu, criteri de premis i pluralitat lingüística en l’espai públic cultural.

['Douglas Trumbull', '2001: A Space Odyssey', 'Blade Runner', 'Naves misteriosas', 'Silent Running', 'Brainstorm', 'Showscan', 'James Horner', 'Natalie Wood', 'Louise Fletcher', 'Christopher Walken', 'maquetes', 'efectes especials', 'NASA', 'Graphic Films', 'Kubrick', 'hacker', 'internet', 'afterlife', 'CCCB', 'MGM', 'Lloyd’s', 'parcs temàtics', 'Goya', 'Berlanga', 'llengües cooficials', 'cinema espanyol', 'El buen patrón', 'El vientre del mar', 'Tres', 'Chavalas', 'Maixabel', 'Madres paralelas', 'Patricio Guzmán', 'Otra ronda', 'Charles Wheeler', 'Michael Cimino', 'Filmin']