Title:

Sopa d’Ànec, Una Nit a l’Òpera i el pla seqüència: Germans Marx, doblatge, context històric i llenguatge del cinema

## Visió general de l’episodi Programa centrat en els Germans Marx a partir de Sopa d’Ànec (Duck Soup, 1933) i Una Nit a l’Òpera (1935), amb un debat viu sobre el doblatge versus versió original, anàlisi de gags icònics i context històric. La segona meitat és una “mini classe magistral” sobre el *pla seqüència*: orígens teatrals, evolució del *muntatge*, regles pràctiques i avantatges/inconvenients, amb exemples recents. - **Eixos principals**: - **Sopa d’Ànec (1933)**: context de la **Gran Depressió**, sàtira política (Fridònia vs Silvània), gags verbals i visuals, i el seu lloc dins la filmografia dels Marx. - **Doblatge vs VO**: defensa argumentada que, en aquest cas, el **doblatge castellà** (1984) intensifica el ritme còmic. - **Escenes memorables**: l’**escena del mirall** i el **gag dels cacauets i gelats**. - **Influència**: ecos en Chaplin, Lubitsch i Kubrick. - **Pla seqüència**: del teatre al cinema, *Eisenstein* i *Pudovkin*, tècniques (tallar en moviment, regla del 1/3–2/3), immersió i reptes narratius. > "Perdoni’m que no m’aixequi" — epitafi atribuït a Groucho Marx (llegenda urbana) ## Sopa d’Ànec: context, títol i ritme ### Context històric i creatiu - Estrenada el **1933**, en plena **Gran Depressió**. Groucho relatà la pèrdua dels seus estalvis arran del crac del 29. - Germans Marx amb sòlida base en teatre, ràdio i música: bagatge que alimenta el seu **tempo còmic**. ### Sàtira política i estructura - Fridònia (petita i endeutada) vs Silvània (ambicions hegemòniques): paròdia de la **geopolítica** d’entreguerres. - Ritme de **bombardeig de gags**: alterna *esquetxos* verbals i físics, amb 4–5 números musicals, en **68 minuts** compactes. ### El títol “Duck Soup” - Equivalència idiomàtica: “pan comido” / “bufar i fer ampolles”. - Gag inicial amb **aneguets a la caldera** per “justificar” el títol (apareixen i desapareixen sense pes narratiu). ## Doblatge vs versió original: per què aquí funciona el doblatge - Els presentadors confessen que, malgrat ser de **VO**, en aquest cas el **doblatge castellà (1984, Barcelona)** és “impecable”. - Veus destacades: **Josep Maria Angelat** (Groucho), **Joaquín Díez** (Chico), **Manolo García** (Zeppo), **Ricard Solans** (Trentino). - Efecte clau: el doblatge accelera el **ritme de rèplica** i potencia el *punchline*. ## Escenes icòniques de Sopa d’Ànec ### L’escena del mirall - Coreografia perfecta: **Harpo** (no pas Chico) imita **Groucho** en un marc que simula un mirall inexistent. - Clau tècnica: sincronies, **assajos mil·limètrics** i *timing* (entrades/sortides de quadre, simetria, desfasos voluntaris per generar sospita i remat còmic). ### Cacauets i gelats (minut ~22) - Gag de carrer amb **Chico** (cacauets) i **Harpo** (gelats de llimona): repetició, joc de **barrets** i barret cremat a la **parrilla**. - Escena “fora de trama” que intensifica el **to d’estrip** i el caràcter **anàrquic** dels Marx. ## Producció, recepció i influència - Última amb **Paramount**; posterior salt a **MGM** (Una Nit a l’Òpera, 1935). Èxit discret d’entrada i **revaloració crítica** amb els anys. - *Influències i ecos*: - **Chaplin, El Gran Dictador**: polititza més la sàtira. - **Lubitsch, To Be or Not to Be** i **Kubrick, Dr. Strangelove**: parentiu en humor polític i to. ## Una Nit a l’Òpera: l’escena del contracte i el doblatge - Es reprodueix el famós **diàleg de la “parte contratante”**. - Comentari sobre el **so i les veus**: possible doblatge antic (veus de Madrid, to i textura dels anys 40), amb estrena espanyola el **1938** (difusió limitada per la Guerra Civil). ## Filmografia i llibres ### Filmografia essencial - **Etapa Paramount (1929–1933)**: The Cocoanuts, Animal Crackers, Horse Feathers, Duck Soup. - **Etapa MGM (1935–1949)**: Una Nit a l’Òpera, Un Dia a les Curses, L’Hotel dels Embolics, etc. - Treballs **en solitari** menys destacats; el trio **Groucho–Chico–Harpo** és on brillen. ### Bibliografia recomanada - **Harpo habla** (1961; ed. Montesinos, 1988). - **Hola y Adiós** (Charlotte Chandler; Tusquets, 1983/1978). - **Cames** (Groucho; versions 1930, 1958, 1976) — divertiment sobre llits. - **Cartes de Groucho Marx** (1967; Anagrama) — epistolari amb gran **enginy** i retrat intel·lectual. - **Memòries d’un amant de sarnós** (1963; Libros de la Frontera, 1974). - **Groucho i jo** (1959; Tusquets, 1972). > "Mai oblido una cara, però en el seu cas faré una excepció" — Groucho Marx ## Curiositats, dobladors i connexions - **Ricard Solans**, gran doblador català, va ser durant anys la veu de **Robert De Niro**. - Connexió **Woody Allen**: deutor de l’**humor intel·lectual i absurd** dels Marx. ## El pla seqüència: història, tècnica i narrativa ### Del teatre al cinema - El cinema neix filmant la **posada en escena teatral**: càmera fixa i *pla seqüència* “natural”. - La necessitat de continuïtat obre camí al **muntatge** i a la planificació (pla general → pla mig/primer pla → tornar a obrir per grups). ### Teoria del muntatge - Referents: **Eisenstein** i **Pudovkin**. - Recursos clau: - Tallar en **moviment** (evita la sensació de repetició). - Ajust de fotogrames per suavitzar salts. - “Regla **1/3–2/3**” en accions repartides entre plans. ### Virtuts del pla seqüència - **Immersió i tensió**: la càmera com a ull que acompanya l’acció sense talls. - **Continuïtat interpretativa**: l’actor es beneficia d’un flux **no fragmentat** (més proper al teatre). ### Riscos i reptes - **Ritme**: cal mesurar desplaçaments (passadissos, *drone shots*) per no trencar la cadència. - **Coreografia tècnica**: càmera, *blocking*, espai i so han d’encaixar com un rellotge. ### Exemples citats - Sèrie **Adolescents** (Filmin): capítols en *temps real* i en *pla seqüència*. - **Boiling Point (Hierve/Bull)**: curt, sèrie i llarg amb aposta sostinguda pel *pla seqüència*. ## Tancament - Recomanació: “**Una quinta portuguesa**” d’**Avelina Prat** (★★★★). - Comiat del programa amb to distès i celebració de la **riquesa del llenguatge cinematogràfic**.

['Germans Marx', 'Groucho Marx', 'Sopa d’Ànec', 'Duck Soup', 'Una Nit a l’Òpera', 'Doblatge', 'Versió original', 'Escena del mirall', 'Gag dels cacauets i gelats', 'Trentino', 'Paramount', 'MGM', 'Gran Depressió', 'Chaplin', 'Lubitsch', 'Dr. Strangelove', 'Ricard Solans', 'Robert De Niro', 'Filmin', 'Adolescents', 'Boiling Point', 'Hierve', 'Bull', 'Pla seqüència', 'Muntatge', 'Eisenstein', 'Pudovkin', 'Teatre i cinema', 'Sàtira política', 'Fridònia', 'Silvània', 'Cartes de Groucho', 'Harpo habla', 'Groucho i jo']