Title:

De Paesa a la venjança: L’home de les mil cares, Tarde para la ira i Café Society, amb Suburra, corrupció i recomanacions TV

## Panorama de l’episodi En aquest programa, el grup de crítics entra a fons en tres eixos principals: 1) la novetat espanyola L’home de les mil cares d’Alberto Rodríguez; 2) la pel·lícula del mes, Tarde para la ira (Raúl Arévalo); i 3) el parèntesi clàssic-romàntic de Woody Allen amb Café Society. El debat es desplega sobre el fil conductor de la **corrupció**, els **mecanismes del thriller** i la **força de la direcció i la interpretació** en el cinema espanyol recent, tancant amb un bloc de recomanacions de cinema a la televisió per a la setmana. > "La veu en off és permanent... i molesta" — sobre L’home de les mil cares --- ## L’home de les mil cares (Alberto Rodríguez) ### Què funciona • **Direcció i factura tècnica**: posada en escena sòlida, ritme de thriller i fotografia molt cuidada. • **Música i to**: pulsió moderna amb ecos d’Scorsese/Guy Ritchie, ús d’*off* per accelerar salts temporals i geogràfics. • **Tema**: el cas Paesa–Roldán permet llegir, per via de *paràbola*, trames de poder i corrupció d’ahir i d’avui. ### On trontolla • **Excessiva veu en off**: resta respir cinematogràfic i distància l’espectador dels personatges. • **Guió percebut com desestructurat**: dona massa coses per sabudes; per a públic no espanyol pot resultar opac. • **Caracterització de Paesa**: es troba a faltar més densitat psicològica a la interpretació principal; secundaris com **Marta Etura** destaquen millor. ### Comparacions i context • Referències a Ildivo (Sorrentino), *Narcos* i el thriller europeu sobre corrupció. • Debat si és un **projecte d’encàrrec** (a partir del llibre de Manuel Cerdán, impulsat pel Grup Z) amb menys "autoritat" personal que La isla mínima. --- ## Tendències: corrupció, Suburra i el contrast amb la comèdia de barri ### Suburra i ecos de Gomorra • Es remarca l’afinitat temàtica (trames polítiques, mafioses i eclesiàstiques) i la idea de fils invisibles que mouen el poder. ### Estat de forma del cinema espanyol • Coincideixen que hi ha **un bon moment de potència i ofici** al thriller espanyol actual. • Contrast amb certa **comèdia de barri** i el "post-humor autonòmic"; es critica durament el to i resultats de títols recents liderats per estrelles com **Dani Rovira**. --- ## Café Society (Woody Allen) ### El que aporta • Una peça clàssica de **nostàlgia anys 30**, amb la dualitat Nova York vs. Hollywood. • **Fotografia excelsa de Vittorio Storaro** (primer cop digital d’Allen): llum daurada i contrastos d’espais molt notables. ### Limitacions • **Història d’amor fluixa** i poc arriscada; dinàmica romàntica/melancòlica que no acaba de quallar. • Interpretació d’algun rol masculí de pes percebuda com **insuficient**; **Kristen Stewart** rep opinions dividides però, per alguns, amb projecció. > "Divertidament alleniana, però menor; el record quedarà en la fotografia." --- ## Pel·lícula del mes: Tarde para la ira (Raúl Arévalo) ### Per què destaca • **Direcció i guió molt treballats** (7 anys d’elaboració): thriller de venjança d’alta tensió, sec i precís. • **Interpretacions**: **Antonio de la Torre** broda un personatge contingut i ferit; **Ruth Díaz**, **Luis Callejo** i **Manolo Solo** aporten gruix i versemblança. • **Càmera i textura**: rodat en **16 mm** per aconseguir *gra* i tacte físic; ambientacions de bar i gimnàs de boxa d’un realisme *cutre* impecable. • **Influències i ecos**: Germans **Coen** i No es país para viejos (per persecució metòdica i atmosfera), més referències a *western* (duels, moral crepuscular) i algun eco de **Tarantino** en la planificació. ### Temes • **Venjança i pèrdua**: impuls moral ambigu, sense redempció fàcil. • **Lluita de classes**: friccions socials presents en espais i diàlegs (el bar vs. el pis "gran"). ### Debats interns • Algunes decisions del tercer acte divideixen: coherència del comportament d’algun personatge i lectura del final. > "Jo ja no tinc res a perdre" — la brúixola moral d’un justicier devastat --- ## Setmana de cinema a la televisió (recomanacions) • TV2, avui 21.45 — **Del rosa al amarillo** (Manuel Summers, 1963): clàssic tendre i premiat (Conxa d’Or) sobre amors en dues edats. • TV1, avui tard — **Clara Campoamor. La mujer olvidada**: biopic televisiu amb **Elvira Mínguez** sobre el sufragi femení a la II República. • TV2, dimecres — **Mamá cumple 100 años** (Carlos Saura): comèdia coral nominada a l’Òscar; repartiment mític (Aparicio, Fernán Gómez...). • TV2, dijous — **Remando al viento** (Gonzalo Suárez): sis Goya; Mary Shelley, Byron i la gènesi de Frankenstein amb repartiment internacional. • TV2, divendres — **Alas de mariposa** (Juanma Bajo Ulloa): debut potent; es recorden també **La madre muerta** i la icònica **Airbag**. --- ## Proper programa • Avanç del tema: **"Post-humor autonòmic" i el nou "cinema de barri"** — radiografia crítica d’una línia d’humor comercial recent i el seu impacte.

['cinema espanyol', 'thriller', 'L’home de les mil cares', 'Alberto Rodríguez', 'Francisco Paesa', 'Luis Roldán', 'veu en off', 'corrupció', 'Suburra', 'Gomorra', 'Tarde para la ira', 'Raúl Arévalo', 'Antonio de la Torre', 'Ruth Díaz', '16 mm', 'Germans Coen', 'No es país para viejos', 'western', 'Tarantino', 'Woody Allen', 'Café Society', 'Vittorio Storaro', 'Dani Rovira', 'comèdia espanyola', 'TV2', 'Del rosa al amarillo', 'Clara Campoamor', 'Mamá cumple 100 años', 'Remando al viento', 'Gonzalo Suárez', 'Alas de mariposa', 'Juanma Bajo Ulloa', 'La madre muerta', 'Airbag']