Cinema sense condicions
Este es Francisco Paesa. En 1995 participamos en la entrega del prófugo más buscado de la democracia española.
Luis Roldán, director general de la Guardia Civil.
Imagínese que tiene que salvar una cuenta que corre peligro.
¿Cuánto dinero es?
Bastante.
Puedo hacerlo por un millón de dólares.
24 horas después de que Luis Roldán ingresara su dinero en la cuenta de Paco...
Es legal.
Ese dinero había dado dos veces la vuelta al mundo.
Te has metido en un problema, Paco.
Y los dos sabemos lo que eso significa.
La policía española lo está buscando.
La policía española no me da miedo.
No hagas nada malo por verlo.
Es perfecto.
Cada día no se fería de...
Se fería usted de alguien como...
Bueno, moltes gràcies, bona tarda.
Moltes gràcies perquè el francès ens està posant la banda sonora o part del tràiler...
El resum promocional.
El resum promocional d'una pel·lícula que estrena en aquest divendres...
Deixa-me, deixa-me, deixa-me.
The Man of the Thousand Faces.
Bueno, en cas...
Seria...
Això és el títol que l'has posat tu, però...
A veure, si sempre es tradueixen a l'inrevés, per què no l'hem de traduir ara?
Home de les milca.
Del miler de cara.
Del miler de cara.
És una pel·lícula espanyola, ja sabeu.
És una pel·lícula que la presenten avui o demà, no sé quan, al Festival de Sant Sebastià.
Per això l'hem fet avui aquest matí per la premsa de Barcelona.
El Pol i jo hem tingut la sort de poder-la veure.
I per tant podem fer alguna primícia, alguna cosa de les impressions que n'hem tret aquest matí.
És una pel·lícula, bueno, no sé si començar per aquí o començar per...
Primer presentem els que estem aquí, no?
Perquè estem el Jaume, Vidal, el Pol, la Carme, el Francesc, darrere dels vides, controlant-ho tot
i posant més so, menys so, més música, menys música.
Ha triat ell mateix aquest tràiler d'aquesta pel·lícula que veurem o que en parlarem ara.
I el Joan.
I el Joan, que també està aquí present.
Com...
Bueno, avui ens toca parlar.
Fem una mica de la previsió del que farem avui.
La idea era, com sabeu, ho vam dir la setmana passada, de parlar de la pel·lícula del mes
i parlaríem de Tarde per a l'Aira, la primera pel·lícula com a director de Raúl Arévalo,
un actor que ha fet moltes coses, tothom és molt conegut.
I aquí, doncs, bueno, ara en parlarem, suposo que tothom l'ha pogut veure.
Això seria potser la part segona, si voleu, la part segona.
La part primera podríem parlar una mica de les estrenes, del que ve, del que heu vist.
Jo avui m'he dedicat, perquè va sortir també la conversa l'últim dia,
a repassar també el que estrenen a la televisió.
I, per tant, a l'últim part del programa, abans d'acabar el programa,
intentaria explicar-vos quines són les pel·lícules que fan aquesta setmana
a les divendres canals de televisió.
Bàsicament, n'hi ha una que monopolitza totes les coses més interessants.
i, per si algun avui, doncs, es vol, doncs, aprofitar que recomanem alguna d'aquestes pel·lícules
i la vol veure, doncs sap que la passaran per televisió el dimarts, el dimecres, el dijous,
i el dimendres i el dissabte.
Per tant, entrem en matèria, comencem...
Què, comencem? Potser parlar d'aquest matí?
Ah, bueno.
Digui, explica.
No, no, no, comença tu.
No, no, perquè crec que, com que ets més atractor que...
Ah.
Ja, ja ho he dit, ja ho he dit, ja ho he dit.
Spoiler, spoiler.
Hem anat al cine junts, hem estat veient la pel·lícula,
amb ell li ha agradat, crec que molt.
La pel·lícula L'Hombre de les Mil Cares.
L'Hombre de les Mil Cares, de l'Alberto, com es diu?
Rodríguez.
Pel·lícula que s'estrenarà aquest divendres.
Pel·lícula que s'estrenarà aquest divendres.
A veure, jo tinc una imatge molt positiva, ja sabeu,
ja n'hem parlat moltes vegades de la isla mínima,
i, clar, crec que aquesta pel·lícula és interessant, és bona,
és a dir, està molt ben feta, té molts mitjans...
Ui, ui, ui, comencem bé.
Ara, això, quan comença així, és per començar...
Perquè vol dir que és el mateix director.
No, que és el mateix director, és el mateix director,
doncs està fet amb molts medis, m'agrada molt la música,
m'agrada molt...
No tots els actors, no m'acaben d'agradar,
però, bueno, els actors en general també estan bé,
està molt bé...
El que per mi falla, en certa mesura, és la història,
és a dir, jo tinc la sensació que la història
no està al mateix nivell de la isla mínima,
no...
Surts del cine terriblement motivat
per aprofundir en el tema que toca,
que és un tema molt interessant,
jo us sabeu, és la fuga del Roldán
durant l'època socialista a Espanya,
i com...
Que era el que havia fet diners a base...
1.500 milions de pessetes de l'època,
segons diu la pel·lícula,
que té guardats, doncs, en algun lloc,
i que és el paès, aquest senyor...
Perquè ell era...
Ell era el director de la Guàrdia Civil Espanyola.
Aleshores, això s'explica,
i surts del cine, com deia,
molt interessat en conèixer en profunditat
més coses de la pel·lícula,
perquè jo tinc la sensació que si un estranger
veu la pel·lícula,
moltes coses no les entendrà.
O sigui, tinc la sensació que no està explicada
d'aquella forma que ho entenc tothom,
sinó que dóna coses per suposades,
i si no les coneixes, te les perds.
Jo crec que també està fet el guió
desestructuradament,
en el sentit que
és aquest guió clàssic de thriller
de tu segueixes un personatge
que no és el protagonista.
O sigui, en realitat,
a la veu en off segueixes el...
A l'ajudant.
No, no, a l'ajudant, el pilot.
El pilot, que és un senyor
que era un ajudant d'ell.
Llavors aquí juga amb el fet
que tu suposadament
estàs per davant de tothom,
perquè hi ha una veu en off
que et diu al principi de la pel·li,
doncs, passarà això.
Llavors tu ja vas passos per davant,
però després t'adones
d'aquest personatge també
està tan enganyant.
Bueno, després, vull dir,
que ho vas veient, no?
Llavors, jo crec que segueix
un format molt thriller,
el clàssic aquest d'estructures
que et van dient i no et van dient,
hi ha coses que t'amaguen,
però a l'hora també va vingut al cap
el cas de, per exemple,
Ildivo.
Ildivo és una pel·lícula
que segueix una estructura
bastant semblant
i que fora d'Espanya potser...
Fora d'Itàlia.
Ai, perdona, fora d'Itàlia,
vaig a Espanya,
pot ser que sigui una mica
més difícil de seguir.
Jo quan la vaig veure
desconeixia bastant el tema
i sí que em va costar una mica,
però a més, curiosament,
també juga molt
amb temes de fotografia.
Bueno, tècnicament,
és especial
i la pel·li d'avui
jo crec que també...
Bueno, com la he dit,
és la mínima, segurament.
Té molt bona fotografia.
Jo potser una cosa
que sí que em molesta
de la pel·lícula
és el que potser més em molesta
i penso que serà
on rebrà més crítiques
per part de la gent
que al final de la pel·lícula
t'has anat
parlant amb algunes persones d'allà
i coincidien
que hi ha una excessiva veu en off.
És a dir, el narrador,
que és el coronado,
que és el que t'ha ajudat,
aquest pilot que l'ajuda
i és el que ens explica
totes les coses,
arriba un moment
que no és gens cinematogràfic
perquè, si bé això a vegades,
el Willy Woodward ho fa molt
al principi d'una pel·lícula
que t'explica
el que passarà
o el que anem a contemplar,
però després ja
la veu en off desapareix
i és la pròpia acció
la que t'explica
el que està passant,
aquí la veu en off
és permanent.
És a dir,
allà de tota la pel·lícula
hi ha una veu en off
que molesta
i que per mi
ens sopega,
que fa que no t'acabis
d'integrar amb la pel·lícula
o amb els personatges.
A mi m'ha agradat molt
la Marta Etura,
m'ha semblat que
com a dona del Roldán
ho fa perfecte,
ho fa molt bé,
molt bé, molt bé.
És una actriu
que a Líbia es fa moltes coses
i aquí fa un paper molt diferent
del que estem habituals.
En canvi,
m'esperava molt
de l'Eduora Fernández
i com que fa de paessa
i com que és una cara
com impassible
que potser és el personatge
i li costa
per mi
que es nota
que és intel·ligent,
és un tio molt brillant
i tal,
però això no es mostra massa,
no s'acaba de demostrar,
no acabo de sintonitzar
amb el que passa,
etc.
Gasi m'agrada més
potser el Coronado
que el mateix,
a mi,
que potser no coincidim
amb el que està dient el Pol.
Us sembla
que deixem que sigui
el propi director?
Així un momentet només,
com a vegades llegim
que contesti així una mica
el que estava dient ara
el Joan,
a veure què diu el director
de la Briga.
El primer és que
da bastante miedo
el enfoque que has hecho
perquè la presió
no podria ser més.
Però, vamos,
per altra part,
és que era una película
que teníem
la intenció
de rodar
antes de la Isla Mínima.
Fue un encargo
del Grupo Z.
Jo leí
a partir de un libro
de Manuel Cerdán
i jo leí el libro
i pensé
que lo que se contaba
en ese libro
que era un poco
la vida de Paesa
i entre altres coses
el asunto Roland,
per llamar de alguna forma,
o sea,
la fuga
y posterior entrega
de Luis Roldán
que fue director
de la Guardia Civil.
Me parecía que en el libro
me daba la sensación
de que era como
la tramoya
de cualquier noticia
que estábamos viviendo
en ese momento,
en el año 2012,
que podíamos vivir
ayer,
hoy o mañana.
y que eso
siguiera vigente
con todo el tiempo
que había pasado
me pareció
que era suficiente
un motivo
como para
abordar la película.
Que conciui
que l'Alberto Ríder
estava contestant,
semblava que contestés
una mica
al Joan,
hoy,
pero no.
Estava contestant
amb Santiago Tabernero
amb una sessió
que es va a fer
a l'Espai Telefónica
allà a Madrid
per parlar de la película
amb el Coronado
també i amb una
de les actrius
que apareix.
Bueno,
no sé,
simplement representar
la seva vida.
Tinc la sensació
que l'Isla Mínima
és més d'ell,
tinc la sensació,
és una sensació
molt subjectiva
i potser no és veritat,
que l'Isla Mínima
és més d'ell
i en canvi
això és un encàrrec
del grup Z,
el grup Z
ho acaba de dir ara.
Jo ho he entès
al revés.
No,
el grup Z
li encarrega,
hi ha un llibre
que es diu
Paessa,
l'espia de l'encares
i aquest llibre
és bàsicament
la pel·lícula
en certa mesura.
Llavors han tingut,
el grup Z
l'encarrega
doncs amb ell
el fet de fer
amb aquesta pel·lícula,
no se'n surten
o tenen el guió
prou acabat,
surt l'Isla Mínima
i roda abans
l'Isla Mínima
que aquesta.
Això és la que jo
més o menys
tinc informació
i el que sé.
A mi em sembla
que el llibre
és molt interessant,
segons el llibre
hi ha moltes més coses
encara
dels que hi ha a la pel·lícula,
però a mi em queda,
repeteixo,
amb ganes de saber més coses,
amb ganes d'entendre més coses
i com a pel·lícula,
com a producte cinematogràfic
tinc la sensació
que falla
no la fotografia
que és molt bona,
no la música
que és molt bona,
no els actors
que són bons
però penso que potser
a mi López Fernández
no m'acaba d'agradar
amb el paper que fa
en aquesta ocasió
i en canvi els altres
estan molt bé
i repeteixo,
la Marta Etures
per mi està brillant
però no acaba de funcionar
per coses com
aquesta vea nof
que dic que molesta
i que no t'acabes
d'identificar
amb el que està passant.
Però és una vea nof
que per exemple
té un estil
narratiu bastant
entre cometes macarra
com podria tenir
aquestes pel·lícules
d'Scorsese
o Guy Ritchie,
aquestes pel·lícules
que comencen
amb presentacions
de personatge
seguint-lo a l'esquena,
m'explico?
Quan és així
amb una música
bastant animada
i sempre et diu
pues este personatge
viene de la màfia
i no sé què,
saps el clàssic
Scorsese
i llavors
també jo crec
que és una vea nof
que a mi
en un moment
tampoc m'han molestat
però sí que
en algun moment
ajuda a fer salts
segurament temporals
perquè fem molts salts
no només de país
sinó és que temporals
vas endavant
vas enrere
vas esbrinar
un poquet a poquet
llavors
era difícil
jo crec que també
té un component
curiós
que és que
és el mateix
és com
el paradigma
de Narcos
d'aquesta sèrie
de Netflix
que és
tu ja saps
què ha passat aquí
és una història real
saps més o menys
com va acabar
pots saber
com es va desenvolupar
el tema
però no el com
del tot
és a dir
el com
és la pel·lícula
quin entramatge
entramig
ja t'ho he vist
al principi
que és ficció
i que evidentment
hi ha coses
que les han posat allà
més dramàtiques
però
és curiós veure
com a Narcos
que la segona temporada
et fan
la publicitat
és amb el Pablo Escobar
mort
i tu ja saps com acaba
això
no hi ha
cap mena d'espoiler
a fer
però
aquesta pel·li
també juga amb això
és a dir
juga amb que
la majoria de gent
ja sap
què va passar amb el tema
però anem a veure
com va passar
i aquí és l'habilitat
de la direcció
que jo crec
que es destaca
moltíssim
una direcció aquí
la direcció és bona
sí
això estic d'acord
i pel que diu
el propi
el que es deia ara
que hem sentit
el propi director
i el que intentant
a part d'explicar
la història aquesta
del Paessa
del Ruilo Roldán
etc
doncs és
fer una paràbola
per dir-ho així
sobre
l'actualitat
sobre tots els casos
de corrupció
que estem veient
que apareixen a la premsa
és a dir
que per tant
es permeten
una part de ficció
d'extrapolació
i no necessàriament
hem de preocupar-nos massa
si el que ens expliquen
és un fet històric
i està basant
en uns fets
que sí
que ho està
és el que
per la mi se m'ha passat
amb l'Elegido
una mica
és la història
la història
la història se sap
però els com
com omples
els espais buits
que potser molta gent
o potser la gent sap
però no ha sortit
tant a la llum
aquí és la ficció
estem parlant de ficció
estem parlant d'armetratges
no estem parlant de documentals
que aquí sí que ja és un tema
més escabrós
inventar-te coseta
i què vols acabar
dient amb aquesta pel·lícula
què penseu vosaltres dos
que l'heu vista
que vol expressar-se
la facilitat que hi ha
per moure fils
i que les coses
rutllin d'una forma
és que a més
sí que també
com que segueix aquest format
entre
Atrapa'm i Si Puedes
el DiCaprio
i aquest
aquest Oceans Eleven
tot com que és molt fluid
tot és molt fàcil
amb les dificultats
que comporta
però tot és possible
si has robat
els diners
tu fàcilment pots escapar
ell és una espia
jo no l'he vista
però
és difícil
que
es pugui fer
ficció
d'una manera
lliure
impossible
perquè
el pa és el primer
que està viu
i després
que
és un personatge
realment complex
a ell
i jo
tinc una manera
que el seu germà
anava al col·le
amb aquest
i ja era
un personatge
raríssim
que prenia el pèl
a tot Cristo
a l'escola
on t'anaven
i ella
no li ha sorprès
mai
que s'inventés
que es moria
i que fos
un agent
d'espionatge
perquè
ja era
un personatge
complex
per tant
per tant
no et pots
enviar
primer
és un personatge
real
d'ara
és més fàcil
inventar-te
el de l'Elegido
perquè
és una cosa
que va passar
fa molts anys
molts anys
i ja no queda
ningú viu
que
sí que en queda
algú de viu
però
que tingui alguna referència
però el pa és
hi ha
entorn d'ell
que l'ha conegut
realment
i és
un personatge
realment
molt intel·ligent
molt hàbil
i que no té cap límit
ell
amb el seu funcionament
això és el que no he vist
la pel·lícula
però no crec
que es pugui fer
absolutament ficció
l'única ficció
possible
m'imagino jo
la pel·lícula
és el tracte
que es pot fer
que és el que deia
el francès
de què hi veieu
amb el tracte
que es pot fer
si el tracte
que s'ha donat
és
una
una visió
del que
s'està vivint
actualment
doncs
això
ho pot haver
jo no ho fes
jo no crec
que
o sigui
jo crec que indirectament
sí que toca
la corrupció
perquè és una pel·lícula
que parla de la corrupció
però jo no crec
que indirectament
s'estigui parlant d'ara
penso que
polaritza una cosa
molt concreta
molt específica
d'un personatge
que és ell
que és un senyor intel·ligent
i tal
que a mi el que em falta
una mica
i ambiciós
i s'acaba quedant
amb els 1.500 milions
de pessetes
que corrient per allà
se'ls queda ell
i fa veure que es mor
però a mi
en el fons
el que em falta
des del punt de vista
diria com a personatge
és
no l'acabo
d'entendre'l
o sigui
no acabo de
hi ha algú
que no m'acaben d'explicar
i que se'm queda borrós
i que
no me l'acabo de creure
és a dir
el problema que tinc
és més llevat psicològic
per exemple
mentre
què sé jo
mentre
l'he elegido
amb els crec
vull dir
amb els crec
perquè veig que
o
encara et diria més
tarda per a la ira
que en parlarem
a continuació
el personatge
d'Antonio de la Torre
amb el crec
és del principi
crec que és un personatge
que només amb la cara
dona el personatge
en aquí
a mi em falta alguna cosa
és a dir
el narrador
aquest narrador
excessiu
explica moltes coses
però tu no les veus
és a dir
te les diuen
però tu no estan explicades
en llibre que tu puguis deduir
que és d'aquesta manera
m'explico?
ara diré
jo
ara diré
jo
havent vist les dues
Tarde per a la ira
que és un ritme
molt més distès
molt més pausat
però aquest thriller
d'avui
de l'Hombre de les Mil Cares
és molt frenet
i de fet
les parts de Be on Off
és un ritme
bastant frenètic
i
potser aquí també
potser pel ritme
no?
t'ha fallat
perquè
perquè veig que les dues
són molt contraposades
la Tarde per a la ira
amb l'Hombre de les Mil Cares
jo parlava del personatge
és a dir, penso que
una cosa és els personatges
que jo no me'ls acabo de creure
aquests
o no penso que estiguin
suficientment ben definits
perquè me'ls cregui
i l'altre
penso que sí que està
l'altra cosa és que
per exemple
aquesta és una pel·lícula
en el fons més gran
és una pel·lícula
d'una direcció més depurada
d'uns actors
possiblement de més
bé, els actors
a l'altre estan molt bé
és a dir
però
és un to més americà
la pel·li d'avui
sí que és
és un to molt
això, molt
molt 111
molt casino
en resum
vosaltres
a l'espectador
o a l'oient
que tenim
li diríeu que sí
que val
jo l'aniria a veure
perquè sobretot
pel tema
el tema és superinteressant
és a dir
està parlant d'un tema
que ens afecta
en algunes mesos
o no
perquè el van viure
els que vam conèixer
doncs d'aquella època
el rol d'Anna
tot això
quan arriba ell
aquí
que això es veu
doncs que m'arriba ell aquí
l'han enganyat
també amb ella
tot això
ho vam viure
ho coneixem
i em sembla
que és veritat
el que diu el Pol
dient que
la pel·lícula intenta
aclarir algunes coses
que jo em penso
que no queden del tot aclarides
però que
a mi em falta
a mi em falta
alguna cosa
ara la pel·lícula és interessant
és a dir
no és una pel·lícula
diguis
és un rotllo
és dolent
no
no és una pel·lícula
em fa pensar molt
el que esteu dient
i el tema de la pel·lícula
etc
amb aquesta pel·lícula italiana
que es va estrenar
la setmana passada
la de Suburra
que vam parlar una miqueta
la de l'Stefano Solima
sí
que d'alguna manera
et va explicar
el que deia el Pol
l'has vist?
no no
però
el tema
no és que sigui similar
perquè allà jo diria
que tot és més
recargolat encara
però és el de Gomorra
és el de la sèrie
de Gomorra
no el de la pel·lícula
però sí
el de la sèrie
que és la sèrie
que sembla que ha tingut
que és una sèrie
que està molt ben feta
i allà ens expliquen
potser
una trama més complexa
perquè allà
és un mafiós
que involucra
tots els grups mafiosos
que hi ha al voltant
de la seva ciutat
per edificar
a prop de Roma
i resulta
que no té suficient
amb aquests
recolzaments
de tota la màfia
sinó que també
li fa falta
tota la resta
dels poders factis
els poders polítics
els poders religiosos
del Vaticà
vull dir
com deies
el fet que hi ha uns fils allà
que si una persona
els sap moure
d'una manera prou correcta
i semblaria ser
pel que dieu més o menys
que aquesta pel·lícula
també parla
d'aquestes tramoyes
que estan una mica
que a vegades passa al cine
que hi ha
un estil
que
no sé si dic
posa de moda
però que
té una certa influència
a diferents zones
i llavors
se'n fan una pila
de semblants
i això passa sovint
perquè és un tema
que ara mateix
està candent
per la veu que sigui
però
perquè estan sortint
molts casos d'aquests
i tothom s'està adonant
que hi ha persones
que estan aprofitant-se
que estan en càrrecs públics
i estan utilitzant
els diners públics
pel seu profit
i això ja fa anys
que va passant
però no deixa de passar
encara en l'actualitat
això fa molts anys
que està passant
potser ha passat
des de sempre
no ho sé
però probablement
també
segons el rumb històric
ara mateix
potser sortiran
moltes pel·lícules
documentals
en deuen sortir
molts
però pel·lícules
que aspirin
inclús a Òscar
sobre el tema
els refugiats
per exemple
ara sempre hi ha temes
que són cíclics
i que quan surten
potser en surten
4 o 5 de pel·lícules
de cop
i el que també
volia destacar
és el fet
que trobo
que és molt interessant
que estem parlant avui
de dues pel·lícules
de producció espanyola
tan interessants
i tan potents
estiguem d'acord
o les considerem
millor o pitjors
però
una pel·lícula
són pel·lícules
ben fetes
ara et mires
la cartanyera
i n'hi ha una pila
bones o dolentes
però n'hi ha una pila
i amb la coincidència
que si al Jaume
que encara no li hem preguntat
però li podem preguntar
aquí en directe
que vam comentar
que la setmana vinent
estaria bé
a través dels temes
que ell havia proposat
un dels temes
era el nom d'un article
que es diu
Post Humor Autonòmic
nosaltres vam
modificar una mica
per parlar
d'alguna manera
del cinema de barri actual
perquè es fa molt
cinema de barri actual
amb humor
carrincló
exemples arquetípics
que tenim ara
és el títol
que li vam posar
més o menys així spontanament
però tu pots
tu triar el títol
que tu vulguis
pel teu tema
en comparació
amb aquestes dues pel·lícules
que estem parlant avui
que no tenen res
de cinema de barri
en comparació
per exemple
jo ja encetaria
destruint
la nova
Dani Rovira
que vaig veure
que no és seva
tampoc
pobre
ja s'entén
que interferirà
potser
m'atreviré a dir
directament
la pitjor de l'any
i potser dels últims anys
en quant a humor
espanyol
que hagi vist
perquè jo em pensava ja
que ho seria
en el meu parer
incidències
perquè clar
es va estrenar un 31
un 31 de desembre
cosa que considero
que és d'aquest any
per dir alguna cosa
llavors jo ja el dia 1
de gener
ja pensava que aquesta
seria la pitjor pel·li
de l'any
i no
em reafirmo ara
que el futuro
ja no és lo que era
és probablement
ho he millorat
encara
però bueno
em guardo la crítica
si farem un programa
d'això
me la guardo
penso que és interessant
digues
digues
no que a mi em va
semblar molt interessant
aquest article
la vaig trobar
no fa gaire
i vaig dir
home
mira
sempre estem parlant
de coses
i penso que tenen
doncs una profunditat
que és la moda
jo penso que ha sortit
molt bé
això avui
tant amb l'ahir
la mínima
tu també
m'ho deies
com amb aquesta
l'home dels mil cares
hòstia
aquí hi ha
aquí hi ha categoria
hi ha consistència
per dir-ho
una altra cosa
és que tu t'identifiquis
perquè sí que és cert
que hi ha hagut
alguna generació
per exemple
la nostra
Joan
que ens va costar
molt de pair
al cinema espanyol
perquè
mira
ahir precisament
i aprofito per dir-ho
ahir vaig veure
un
al final
a la dreta
ah sí
ahi un camí
a la dreta
ahi un camí
a la dreta
jo també la vaig enganxar
i la veritat
és que és una pel·lícula
que et fa pensar
amb el ciclista
del senyor
del senyor
del senyor
del senyor
editori o no
del verdem
del verdem
sí però
encara més
del lladre de bicicletes
del lladre de bicicletes
ah perdó
el lladre de bicicletes
el lladre de bicicletes
trobo que hi ha seqüències
a més a més
allò que deies tu
que estan calcades
el que passa
és que al final
tio foten una manida
allà
que es garrifa la terra
no la vaig veure
la vull veure
fins al final
jo sí que la vaig veure
jo la vaig acafar
a casa
l'he gravat
l'he gravat
per veure-la
però no la tinc vista
però si et queda
aquell final
ja has perdut
ja estàs llest
però l'has de col·locar
a l'època
no no
si precisament per això
ho estic dient
això per això
que et posaves
i veies el final aquest
i dius
va home va
carai que això
s'ho creu
no l'espoigues
el que sí que estava bé
és veure un Francisco Raval
molt jove
és de l'any 53
és que està molt bé
la president
és del Rovira Belleta
és del Rovira Belleta
passa a Barcelona
perquè el Rovira Belleta
és d'aquí
va ser un realitzador
molt interessant
el que passa és que
esclar
li deien
sí però ara
això ho has d'acabar així
i ho acabava així
esclar
perquè si no
no es creava
d'acord
i penso que aquestes coses
com que han passat
també
en veu en òfono
s'han de saber explicar
i s'han de veure
i quan es veuen
la veritat
aquest cicle
és molt interessant
precisament
per veure aquests valors
perquè n'hi ha
de rotllo
però saps allò
i el tipus d'actuació
el tipus de
com es comporta l'actor
la setmana passada
una deia
dius surrealista
deien
aquell parell que surten
al començar
sempre hi ha un crític
i aquella noia
jo no veig al principi
sempre l'enganxo al mig
que no manipulen aquells també
en fi
molt d'acord amb això
doncs aquesta
penso que ens servirà
per fer una anàlisi
d'això
diu
oh però és divertida
i dona diners
clar
això és
bueno
jo de totes maneres
crec que aquesta
del Dani Rovira
serà un fracàs
no no no
però de veritat
crec que
incidències ho va ser
però incidències
jo crec que també
és el temporal
qui es trena
un 31
de desembre
això també és difícil
però
o sigui
un altres quanteria
et pot estrenar
un 25 de desembre
25 de desembre
ninfomaniac
i va destrossar
la taquilla
perquè
va destrossar
dins del que són
els canons
d'algú com ell
però
però per això
no ho sé
ja ho vam fer
quan vam fer
l'entrevista
al Corbatge del Cruz
ja els hi preguntàvem
que macos són per això
això sí
home però
algú que t'ha fet tapes
és que és raro
que hi hagi
alguna cosa com a incidències
però bueno
va ser una aposta
arriscada
van intentar fer
una cosa molt tancada
i segurament
pensem que això és fàcil
vull dir
la soga de Hitchcock
o pel·lícules aquestes
amb un lloc tancat
amb personatges
que d'allò
i no ho és
llavors en aquesta pel·lícula
es va veure
que no ho era
però bueno
si voleu ara
que m'he encetat
el tema de la televisió
que el Jaume ho ha fet
podíem parlar
com que el Joan
s'ha preparat una mica
jo si voleu
sí
justament
jo de totes hores
encara ja sé
que no heu parlat
però jo he anat
a veure la del Woody Allen
que es canvia de tercio
no no
bé bé
i tant
he anat a veure
i què tal
vull dir que he anat
a veure la que tocava
que era
tarda per a l'aïda
ah bueno
tindràs premi
però
he anat a veure
la Coffee Society
a veure
no és
clar
el Woody Allen
ha fet
46 o 50 pel·lícules
no sé
té 80 anys
i per tant
l'has de col·locar
en aquest context
una
sap fer cine
segur
aquesta és una pel·lícula
és una pel·lícula
situada als anys 30
que posa
en contraposició
el món
de Nueva York
que està emergint
i el món
de Los Ángeles
que fa
de Hollywood
que fa
les grans produccions
i és la història
d'un nano
que viu a Nueva York
i se'n va
a Hollywood
perquè té
el seu tio
que
és un
productor
i un
un home
que es mou
en el món del cine
del gran cine
del moment
aquesta és la història
el personatge
del noi
jo crec que
claríssimament
és un alter ego
del Woody Allen
i és fins a timpon
totes les pel·lis
inclús la veu
exacte
jo que la vaig veure
doblada
està doblada
pel Joan Pere
clar
això és el que té
això
no m'ho diguis
segueix
segueix
com a la vida
és que és el Woody Allen
és el Woody Allen
jovenet
és un nano
però és el Woody Allen
i tota la història
està
repeteixo
ell també fa la veu
el que passa
que hi ha veu
que es poden fer bé
i veu
que són un xurro
ell té gràcia
fent la veu
perquè explica
una història
complexa
que la vol fer complexa
però no abusa
com s'abusa
aquesta no l'he vista
jo trobava
que la veu
està bé
perquè és una història
d'aquesta
que ell munta
una història
d'una història
d'aquest nano
que té un germà
que és gàster
i una germana
que està casada
amb un estricte
i una família
estranya
que jueva
que
americana
molt americana
molt americana
però jueva
jueva
que té frases divertidíssimes
com
home és que els jueus
no tenim
no tenim el déu
de més allà
i això ens fa fer
la criantela
hi ha un moment
que diu una cosa
d'aquestes divertides
són tots els components
de totes les pel·lícules
de totes les d'ell
de totes les d'ell
per tant
té aquell color
a veure
però jo he de reconèixer
que sap explicar
una història
i la sap explicar bé
i la sap explicar
que tu
t'hi enganxes
jo trobo que és una pel·lícula
una història molt fluixeta
el personatge
sobretot
és una
aquest nano
va a Hollywood
i s'enamora
d'una nana
que ella
està liada
amb aquest gran productor
a mi aquest personatge
en canvi
que es veu
que l'havia de fer
el Bruce Bullis
i em sembla
que el fa aquest altre
el trobo
el Colin Firth
no sé qui el fa
no sé qui
aquest el fa
no me'n recordo
però és molt fluix
com a actor
aquest
i tan fluix
és com a actor
que el personatge
no te'l creus
del tot
i no et creus
sobretot
que aquesta nena
s'enamori
d'aquell personatge
que no té cap consistència
és una mica relatiu
això d'enamorar-se
en aquest cas
és igual
però allà representa
que
ella fa una opció
sí
ella és el personatge
més fluix de tots
perquè
el xico de la pel·lícula
s'enamora d'aquesta nena
que ho fa bé ella
molt bé
a mi m'agrada molt
com ho fa
és la Kristen Stewart
sí
és la Kristen Stewart
m'agrada molt
m'agrada molt
aquesta nena
tindrà futur
aquesta nena
ja la veurem fer
moltes pel·lícules
no ho sé
no ho sé
ja ha tingut el seu moment
va començar en crepusculó
però es carrega
va veure allò
amb la Juliette Vinoche
la trobo poc
versàtil
és el que va fer
la Juliette Vinoche
recordeu allò
com a Santa Maria
com es deia jo
no
amb la Juliette Vinoche
i estava més bé
quasi ella
que la Juliette Vinoche
mira què et dic
no la vaig veure jo
la vam premiar
aquí en aquesta pel·lícula
l'he trobada
de poc contrast
és a dir
poc versàtil
l'he trobada
l'ànguida
melancòlica
això és la que li critiquen molt
i res
i llavors no sé si és tant
no apostaria tant
si els Maria feia un paper interessant
jo no la vaig veure
jo li veig possibilitats
igual m'equivoco
la pel·lícula aquesta
jo penso que l'oblidarem
tots
però és una pel·lícula
que es veu bé
però la història d'amor
s'aguanta
la història d'amor
no
no
és la melancolia
i no s'aguanta
no
no
és curiós
que sembla que ara
això ho parlàvem la setmana passada
perquè hagi entrat
fa unes quantes pel·lícules
aquesta etapa romàntica
però alhora
melancòlica
que va cap enrere
melancòlica
o sigui
no
perquè ara estem als anys 30
però també va fer
la de
la màgia
la luta de la luna
que també és
m'agrada més a mi aquella
després fa el de
Minet in Paris
que també fa
a mi m'agrada més
sembla que vagi molt
que era més rodona
i era més arriscada
és que aquesta no és arriscada
aquesta pel·lícula
és una pel·lícula fàcil
banal
que
ell fa les seves frases
intel·ligents
crea uns personatges
consistents
la foto
la fotografia és boníssima
fa amb digital
que em sembla
que és la primera vegada
que fa amb digital
és molt bona
és del senyor
prestigio
d'Italia
es diu
sí
Vittorio Estoraro
és boníssima
i la llum
a més
fa molt bé
molt bé
el contrast
entre
la cosa
fosca
angoniosa
i
dura
de New York
en contraposició
al Hollywood
de somni
inventat
i de cartó
en piedra
i això ho fa molt bé
aquells daurats
ho fa molt bé
molt bé
que la gran
cosa d'aquesta pel·lícula
realment
realment
és la fotografia
la història
la trobo
fluixa
banal
no explica
quasi res
i jo me la crec
poquet
com a història
hi ha una cosa
que heu dit
avui
amb l'home
de les mil cares
que és
això
tu has parlat
d'una ficció
molt interessant
perquè
és a ficció
inventen
matitzen
fins i tot
sobretot
els matisos
hem aclarit
que
quan a història
la major part
de persones
si no la coneixem
de pe a pa
que és el que tu reclames
doncs sí que
sabem de què va
i en la pel·lícula
aquesta del Woody Allen
és com una juguesca
aquesta constant
o sigui
per part del Woody Allen
per part del Woody Allen
sí
però no
potser no tant
quan explica
la història
de mort
que
bueno
puc estar d'acord
en que
en que no hi ha res
de l'altre món
és un triangle
més o menys
ben construït
bueno
ell el construeix bé
sí
sí
val a dir-ho
vull dir-ho
és ella
la que fa la construcció
sí
que m'agrades tu
però
però tens la sensació
que s'equivoca
i al final de la pel·lícula
quan hi ha l'última escena
tens la sensació
que ella
pensa que s'ha equivocat
els dos
pensen
això no deixa
de ser
una moralina
però ella no
però el romàntic
és ell
però tot el que és
ella és estimada
és ella la que
més o menys
varia
bueno
queda obert
tot el que expliques
sobre la història
del germà
que tu dius
el gánster
és bo
allò
allò ho fa bé
allò ho trobo
que té molta gràcia
allò té gràcia
allò
és això
que tu esmentaves
ara
segons el meu criteri
que en definitiva
les pel·lícules
de gánsters
segur que no s'ajusten
a la realitat
són ficció pura
però que
aquesta ficció
també ens transmet
una mica
un joc
que en definitiva
acabes de venint
segons el meu criteri
divertiment
divertiment
però que
bueno
que et fa
però que et provoca
doncs
una entesa
sobre el que això
sobre això
i sobretot
els que l'envolten
no
perquè
ella diu
és que li vaig dir
que m'emperellava
aquell paio veí
que no sé què
mata un veí
perquè
això també és
una equilibració
bé
però això
això perquè
té aquesta tendència
a fer-lo
estracanada
però té gràcia
el William
quan fa això
ho sap fer bé
ho veus
és el que
jo penso que lliga
amb tot
diríem que
bueno
ja que tu has parlat
tan bé
que hi ha pel·lícules
que s'assemblen
unes amb les altres
que si la és la mínima
no la vas arrodonir
perquè vas veure
anteriorment
una pel·lícula
en la qual
et va donar
la sensació
d'inspiració
penso que
això és important
no?
sí, sí
que anem a l'essència
del que en definitiva
és el cinema que es cou
i la setmana que veu
acabarem de coure
amb el cinema d'humor
aquest
que sembla
és que s'ha de ser tolerant
hem de saber
ser crítics
amb nosaltres mateixos
diu
sí home
però eh
vull dir
respectem també
en fi
la setmana que veu
si voleu pel temps que tenim
podíem entrar ja
amb el tema
de la tarda per a l'aire
la pel·lícula
que havíem dit
que tots heu vist
i com que jo ja em vaig dir
alguna cosa
preferia que comencessi
vosaltres
a dir-vos
a què us ha semblat
una tarda per a l'aire
a veure
jo la vaig veure
abans d'ahir
perquè quasi no tenia temps
a veure-la
per tant
potser és la que la tinc més
fresca
jo ahir
a les 4 de la tarda
a tu ahir
m'has guanyat
m'has guanyat
apurant
a veure
què dic de
de
una tarda per a l'aire
bé
bé
és una pel·lícula
que és
una primera pel·lícula
del Raül Arevalo
amb un guió
ben fet
que s'aguanta
tot ell
és una història
de
la pel·lícula
comença
amb un atracament
i de resultes
d'aquest
d'una joieria
de resultes
d'aquest atracament
el que porta el cotxe
és empresonat
és l'únic que enganxa
s'està 8 anys
a la presó
i quan surt
vol refer la seva vida
amb la seva dona
de la qual té un nen
i apareix
un altre personatge
que en aquest
ho fa
l'Antoni de la Torre
que realment
broda
el personatge
mereix un premi Goya
molt bé
molt bé
i aquí comença
una situació
que està
tota
relacionat
tots els personatges
sense
que
per això dic
que de guió
està molt ben feta
i no vull dir
exactament què passa
sinó que
aquest tercer personatge
l'Antoni de la Torre
apareix
d'una manera
anòmala
amb el món
que està
hi ha un bar
que hi ha
la dona
del que ha estat
a la presó
i el seu germà
i la cunyada
i aquest
s'introdueix
en aquest bar
que té
un tarannà
determinat
de bar de barri
i aquesta
és l'estructura
on s'inicia
la pel·lícula
i
que
una
què li veig
a la pel·lícula
està molt ben tractat
el guió
està bé
tu no
no
no
no baixes
la tensió
amb tota
la pel·lícula
està ben
ben descrit
tots els moments
tràgics
moments
de
de
de
de tríler
ben descrits
i els personatges
estan molt ben triats
jo
a banda
del
Antonio de la Torre
la noia
que ho fa molt bé
que la Ruth Díaz
vull
dir
hi ha el Manolo Solo
que és un personatge
si recordeu
que
ells van recorrent
buscant
altres
elements
que han estat
a l'atracament
de la
de la joieria
i un d'ells
està
en un centre
de
de
de botseig
de boxe
que pel tema
de la roba
exacte
bueno sí
de boxe
allò
és d'or
aquell tros
el tros
aquell
és boníssim
doncs
només vull dir-vos
que el Manolo Solo
aquest
jo vaig pensar
realment us dic
vaig pensar
els grans actors
no saps on te'ls trobes
i l'actor
que fa
el personatge
que
s'ha amagat
de la
de la
de l'atracament
que van fent
finalment
el troben
se'n van
amb el
tugurio
aquest
el troben
aquella escena
és brodada
doncs
aquest personatge
va fer
no sé si algú l'ha vista
perquè és una pel·lícula
que quan la dic
no l'ha vista ningú
la ve de Bàrcenas
sí
la ve de Bàrcenas
i ell era el jutge rus
sí
doncs
si tu has vist
aquesta pel·lícula
el personatge
que fa aquí
que és un
és un xorisso
acabat
no té res
que veure amb l'altra
no té res que veure
i el juez rus
penses
fa molt bé
xapó
treu-te'l barret
i digues aquí hi ha
un grandíssim actor
sí senyora
és que és una veu
gangosa
estranya
inverosímil
i quan tu has vist
el jutge rus
que el brod
del personatge
del jutge rus
que és la instrucció
del Bàrcenas
del Bàrcenas
és la instrucció real
que el Bàrcenas
també està brillantíssim
sí
el casal de blanca
aquest ho fa molt bé
però aquest
broda el personatge
en contraposició
al Bàrcenas
doncs aquí
fa aquest personatge
i si recordeu
el tros aquest
que el van a trobar
i el que passa
que no ho descobreixo
perquè no
la pel·lícula
allò
és
extraordinària
és un suspens
però a cada un
dels que van trobar
és extraordinària
perquè el del
pagès
el que està pagès
també és boníssim
i la manera
que
s'acaba de desfer
la problemàtica
de la pel·lícula
està bé
diria que al final
home
sí aquest final
no sé
no el comentem
no el comentem
però potser
té algunes cosetes
que diria
home
no ha acabat de ser ruda
però és un home
que fa
que és jove
que fa la primera pel·lícula
que ambienta
extraordinàriament
tot bé
la pel·lícula
que la pel·lícula
és d'un acoliridor
i d'un sol
espaterrant
quan
el que
demostra
és brutícia
i cosa
espessa
i triste
una altra cosa
curiosa
no sé si us sabeu
està rodada
amb 16 mil·límetres
amb un director
de fotografia català
el Valls
que el conec
que havia fet coses
amb ell
en un moment
determinat
fa molts anys
i que li ha perdut
la pista
no sé què fa
però em va fer gràcia
veure que ell
era el director
de fotografia
i que a més a més
havien rodat
amb 16 mil·límetres
justament per aconseguir
el tipus de grà
que ell volia
és a dir
està premeditat
i perquè quin és
el tipus de grà
no sé què és
quan ho veia al cinema
no sé si això és
com
típic allò que penses
una mala còpia
de la projecció
o realment
ho han volgut
fer expressament
perquè ara estem acostumats
ja
al digital
llavors clar
tot és tan net
clar
tan polit
no?
inclús pel·lícules
que dins del digital
fan aquests
filtres de grà
que surt
que tu dius
ostres
inclús jo
arribava a pensar
i això no ho he investigat
però arribava a pensar
que gran part
per no dir tota
però gran part
de la pel·lícula
sembla que estigui rodada
sense llum artificial
o sigui que sembla
que estigui rodat
amb la llum natural
jo diria que sí
els exteriors
té una luminositat
extraordinària
jo diria que sí
i després
els interiors
té aquesta cosa cutre
que està molt ben aconseguida
el bar
i aquest lloc de box
allò és cutre
cutre
estràriament
per no dir-te
és veritat
que sembla que sigui
el lloc real
que el director ha demanat
al seu amic
que li deixi gravar
perquè el bar
pepe aquest
és un bar autèntic
però està bé
està bé
l'ambientació
és molt bonica
no, a mi
em va agradar
no em sembla
una gran pel·lícula
gran, gran, gran
sí, sí
com a Òpera Prima
és un què
però ara us diré
una cosa
a veure si em seguiu
a mi em va
a mesura que anava passant
la pel·lícula
i sobretot
a partir de la meitat
més a la recta final
em recordava massa
a No és País para Viejos
massa
el personatge
seguint
les pistes
amb l'escopeta
bueno, que l'escopeta no
ja sabeu que anava
l'Ardem
anava amb aquella
amb aquella
d'aire comprimit
o no sé què
però
però clar
evidentment
no el mateix personatge
perquè no és tan psicòpata
de fet
el personatge
del Bardem
era molt psicòpata
però sí
però si t'hi fixes
hi ha moments
que jo pensava
hòstia
és una mica incoherent
aquest personatge
el de la tarda
perquè
sense que
arribava a fer massa spoiler
però
deixant la noia
com deixa
aquella casa
no ho hauria
deixat
tot allò
és que ja hi ha
moltes coses
que no enganxen
això és veritat
això té raó
jo quan l'estava
ja em pensava
home
no és una persona
que hagi nascut
o sigui
no és un night crawler
no és un personatge així
que ja té una
apatia
cap a la humanitat
jo per això que al final
sinó que era
i clar
em va quedar sobtat
el que trobo
aquesta mena
de gir
de gir
cap a un thriller
inclús més rítmic
perquè tota la pel·lícula
té un ritme
molt pausat
molt lent
o sigui
és aquest thriller
que està fent molt
actualment
jo no tant com lent
sinó com
que tu ja has d'anar
però no negatiu
no negatiu
lent em refereixo
que no és el thriller
com el que hem vist avui
el de l'Homelès Milca
és un thriller
el d'avui
per exemple
és un thriller
de sons
de veus en off
d'algú
com això
com
1111
com
Logan Stock
totes aquestes pel·lícules així
en aquesta pel·lícula
aquí
es d'anar entrant
poquet a poquet
a mi el que passa
que em va semblar
que estava molt aconseguit
és el personatge
diguem
és un personatge
el que fa
l'Antonio Latour
que és un personatge
introvertit
que te'n dones compte
que és un senyor
que pateix
i que
de manera que va desenvolupant
i que vas mostrant
i vas coneixent
per què ell actua
jo me'l crec
és a dir
mentre el d'avui
ja us deia abans
que em costa creure
algunes coses
o em costa entrar
i em costa sintonitzar
en canvi
en l'Antonio de la Torre
la interpretació que fa
me la crec
és a dir
jo veig el personatge
l'altra cosa
és que faci uns fallos
o que s'equivoqui
com esteu dient
però que en el fons
ell
com a personatge
la seva vivència
la seva reacció
com es guarda les coses
i com a moment de minat
surten
em sembla absolutament
valsemblant
tots ells
perquè el que està a la presó
el que surt de la presó
el personatge
està molt bé
aquell personatge
en Luis Callejo
és dió l'acto
sí
Luis Callejo
molt bo com un
és un coherent
un coherent
és que acaba sent la víctima
clar, ell és una víctima
aquí està també el tema
jo crec que això
ho parlàvem l'altre cop
amb la d'Area Hill
hi ha moltes coses
amb aquesta pel·lícula
sí, jo crec que
el personatge protagonista
és que no
no és el protagonista realment
és el que genera el conflicte
perquè de fet
aquest personatge
no té conflicte
aquest personatge
des que comença la pel·lícula
ja l'ha tingut
el de l'Antoni de la Torre
el conflicte l'ha tingut
en la jolleria
per dir alguna cosa
on va perdre
certa cosa
sí que té conflicte
el que em refereixo
és que durant la pel·lícula
el conflicte
o sigui
el qui pateix realment
el qui
el qui està sota
no és
o sigui
contra la paret
perquè ell és un home centrat
és l'expresidiari
aquest és el personatge
perquè és un home centrat
que té gir
m'explico o no?
bueno perquè un és extrovertit
i l'altre explosiu
i en canvi
el que té la Torre
és que ell
el conflicte
l'amaga
el té a dintre
i no el veus
el conflicte ja l'ha passat
no l'hi ha passat
estem parlant que és una història de venjança
llavors
les venjances
ja
o sigui només
en les pel·lícules sempre passa
que només es cura
com a castigador
i després la decisió
ell ja ho diu
en un moment
jo ja no tinc res a perdre
és que
com
quan li diu allò al cotxe
que li diu
tipus
fes el que vulguis
perquè jo
jo ho he perdut tot
o sigui
aquest personatge
ja es veu que durant la pel·lícula
quin conflicte
el conflicte com a molt
és que no trobi la gent
i per això que estàs dient ara
ha perdut
coses molt importants
per ell
tant
que ell està
vull dir
desquiciada
i per tant
no cal explicar
no per donar detalls
ara
pels al·louïdors
però jo penso que
el conflicte
és a dir
sense que ell tingués el conflicte
no faria el que fa
clar
però estem parlant
del que genera la pel·lícula
en si
però això ja t'ho diuen al principi
jo dic
durant tota la pel·lícula
la trama com avança
és a partir de l'expresidiari
sí, sí
això sí
no d'ell
ell és el pistolero
que està al darrere
ell no es veu
ell s'amaga
a mi sí que em va semblar curiós
el tractament
que no agafa
el proper protagonista
com el
el lead motive
o sigui
el personatge
que ha de seguir
la història
és el motiu principal
el motiu principal
és l'atracament
llavors ell
representa aquesta ira
aquesta ira
aquesta venjança
que ve ser una mica
el que passa
en moltes pel·lícules
així de venjança
però llavors
té aquest personatge
que em semblava molt curiós
que ho hagin fet així
això sí que em va agradar
que era
aquest personatge
que
formant part
com formava
d'aquest esquadron
que va anar a robar
la joièria
acaba sent la víctima
de tota la pel·lícula
perquè al final
tot el que genera
al voltant d'ell
és
i aquesta evolució
de traïcions
aquesta evolució
d'aquest personatge
és el que jo crec
que sí que li dona sentit
al final aquest
no és tan
tan poca solta
un final com aquest
perquè
ell té la possibilitat
amb tot el que ha anat veient
és a dir
ell ha relativitzat
ell només coneixia
un tipus de vida
només sabia
que ell
estava
estem parlant
en realitat
d'una lluita
de classes
també
hi ha unes persones
que la dona
quan està amb el pis
amb ell
li diu
és que tu vius
en una casa
jo no sé què fas
allà en el bar
és a dir
vius en una casa
que té un saló
més gran
que la meva casa
per tant
estem parlant
d'això també
és cinema negre pur
jo sí que penso
que és una grandíssima pel·lícula
i a part
no, no, no
estic en la meva opinió
us he deixat
d'una la bosta
así que Carme
perdona
llavors
la qüestió
és que
tu parlaves
de No és País para Viejos
a mi m'ha fet pensar molt
el fet que el Raúl Arevalo
sent un actor
m'ha fet pensar molt
amb el Tommy Lee Jones
que és un dels actors
de No és País para Viejos
i que després també
ha tingut una carrera
i continua tenint-la
com a director
va fer
Los tres entierros
de Melquía de Sestrada
i és molt curiosa
la comparació
de les dues cinematografies
molt escasses
les dues
el Tommy Lee Jones
també ha fet molt poquet
i el que ha tractat
sempre tant com a actor
com a actor
autor
a No és País para Viejos
el Valle de Ela
si recordeu
que fa un personatge
similar també
i la que ell va fer
com a director
i com a protagonista
també
Los tres enterros
de Melquía de Sestrada
viu sempre
en una situació
de frontera
sempre a la frontera
de Mèxic
i sempre en una situació
terrible
o bé de drogues
o bé d'una venjança
terrible
com la que deia Sara
l'estima cafè
no l'has vist
segurament no
si no les mentaries
segurament no
era una pel·lícula sobre
era un western
de fet
ah sí
ja sé quina vols dir
ara la passa
és que no recordo el títol
sí que la vaig veure
allà parla
de la bogeria
que es pot arribar
a produir
amb persones
que viuen
en un món
que
o no estan preparades
o francament
la seva construcció
és prou feble
com perquè caiguin
diríem
amb desequilibris
i llavors
hi ha
el muntatge
en aquest cas
religiós
que és el que
en definitiva
tendran
aquestes persones
que ja no tenen
capacitat
per estar
en els llocs
amb dificultat alta
oi?
perquè viuen
massa aïllats
i tal
que ja també està molt
mira jo
m'agrada molt
que treguis aquesta pel·lícula
perquè jo diria
que el personatge
del Tommy Lee Jones
allà
s'hi sembla més
el de l'Antoni de la Torre
perquè és el justicier
allà en el fons
quan ve una injustícia
doncs s'encarrega
de tornar
allà on ha de tornar
i de destrossar
el que faci falta
a veure
salvant les distàncies
salvant la situació
el context
tot el que volem
perquè allò és l'oest
i és aquest desequilibri mental
d'unes persones
cada mirada
treure'l del seu lloc
portar-les a un altre lloc
sent ell un delinqüent
un exconvicte
que intenta redimir-se
d'aquesta manera
a la pel·lícula
de Tarde per a la Ira
no hi ha redenció possible
vull dir
aquest personatge
com deieu ara
és que ja ha decidit
que ha de tirar cap aquí
és que no fa res
per tant
l'únic que si un cas pot fer
és deixar
que una altra persona
visqui una mica
la seva vida
i això és
jo crec
la interpretació del final
una mica va per aquí la cosa
i a part
no sé si ho he fixat
però fa moltes referències
jo vaig captar dues
segurament hi ha moltes més
però que no he captat
moltes més de western
que potser a mi em cau
no és que em caigui llum
perquè tots hem vist
moltes pel·lícules
però hi ha dues
que em van fer molta gràcia
perquè fa referència
a dues pel·lícules
una jo diria
que a Iman Berma
directament
a persona
hi ha els dos personatges
quan estan mirant a l'altre
que estan enfrontats així
un de cara a l'altre
és molt graciosa
i una a l'arbre de la vida
que et dius
Alba
quan en un moment determinat
ha fet allò
que es veuen els arbres
com està així
la càmera girant una mica
l'utilització de la càmera
la trobo molt interessant
tu Pol
què opines més d'això?
jo em refirmo
que de la càmera
hi ha moltes escenes
que jo respirava molt
Cohen
molts germans Cohen
però aquesta cinematografia
que és com molt
excèntrica
o sigui que el fotògraf
o sigui el càmera
l'escena aquesta
dels peus baixant del cotxe
allà al mig del camp
i que la cama s'aixeca
i el va perseguint
amb l'escopeta aquella
aquesta escena
jo si la veiés fora
pensaria
que és dels germans Cohen
tipus
a Fargo
o a
No és País para Viejos
aquestes pel·lícules així
aquest cine negre
que tenen ells
però el cine negre
dels Cohen
jo diria que s'allunya
molt d'aquest
ostres
però aquesta escena
aquesta escena
inclús d'Odiosos 8
de Tarantino
té molt
aquesta escena
la planificació
la manera com està rodada
sí
val la pena dir
aquesta escena
jo diria que no té
per exemple humor
i en canvi
aquí clar
de lluny
de lluny
de lluny
i per tant
això no té
és una dimensió
el cine negre
que pot tenir
inclús també
el Tarantino
val la pena dir una cosa
però aquesta dimensió
jo tinc la sensació
que és una pel·lícula
treballada
o sigui que és una pel·lícula
improvisada
sinó que com deia ell
el guió està molt elaborat
no sé si sabeu
que van estar 7 anys
treballant amb la pel·lícula
és a dir
ell la volia fer
no li van deixar fer
va tenir problemes
i al final
la va resoldre amb això
amb aquests 16 mil·límetres
perquè suposo
que per lo de pressupost
sortia més barata
i per tant
és una pel·lícula
que se l'han pensat
que no està improvisada
jo destacaria
i per acabar
perquè si no
se s'acabarà el temps
jo diria que
és una pel·lícula
no sé que quedeu
per vosaltres
si hi ha alguna cosa
o comentari que voleu fer
jo diria que
és una pel·lícula
que sobretot
per ser primera pel·lícula
és excel·lent
i sobretot també
que es nota
que ell és un actor
el Raül Arevalo
i que sap dirigir
molt bé els seus actors
és a dir
en tot moment
és creïble
el que fan
com actuen
com es mouen
i per tant
en un guió
que és prou bo
que està prou treballat
els actors
ressalten aquest guió
i acabar sortint
del cine satisfet
és a dir
no només dirigir
hi ha només
la primera escena
del rodatge
de l'atracament
quan ell marxa amb el cotxe
és una cosa
molt diferent
ostres
a mi em va recordar
una pel·lícula
a italiana
argentina
que surt
el Darín
que el Carancho
que heu vist
ostres
el moment del xoc
del principi
de la pel·lícula
em va deixar
això és molt dur
està molt ben fet
és que és sorprenent
tot
la càmera
com la col·loca
la mateixa escena
diguéssim
de Carancho
però és que clar
inesperat
mireu
a mi se m'ha col·locat
el Raül Arevalo
amb aquesta primera pel·lícula
i amb això ja us dic tot
amb el nivell
però amb un context
i amb un tipus d'interessos
completament diferent
del Carlos Vermut
sí senyor
si el Carlos Vermut
està fent un cinema
que seria el cinema
d'autor total
cinema d'autor
a l'altura
es posi
com es posi
d'un Inman Berman
de qui sigui
potència de cine negre
espanyol
i el Raül Arevalo
ha agafat
el cinema de gènere
cinema negre
el thriller
i li ha donat
una categoria
li ha donat
una potència
parlant de lluita
de classes
amb un format
espectacular
que pot recordar
el Germans Cohen
que pot recordar
el Tommy Lee Jones
amb aquests moments
que hem dit
pot recordar
moltíssimes històries
del cinema aquest
argentí
escabrós
ha fet una síntesi
de coses
espectacular
jo me la repensaria
perquè això que dieu
que no és una gran pel·lícula
jo crec que és una
grandíssima pel·lícula
una primera pel·lícula
està molt bé
que no és una obra mestra
no és una obra mestra
estem dient això
jo penso que sí
jo no
bueno
és igual
millor que Magic el Girl
és que està
Magic el Girl
és insuperable
i ja dic
que està en un altre nivell
ens queden 5 minuts
jo voldria
ja que us ho he preparat
una mica
aconsellir
aconsellir
aconsellar
perdó
en els nostres 1 i 2
unes quantes pel·lícules
que fan aquesta setmana
de tot el que
ja diríem
ja sabeu
abans ho ha espantat
el mateix Jaume
parlant de la que van fer ahir
a TV2
que estan fent un cicle
de cinema espanyol
on hi ha uns dies
coses que són horroroses
i coses que són
realment extraordinàries
aquesta nit
a les 21.45
a TV2
passen del Ros a l'Amarillo
una pel·lícula
de l'any 63
del Manuel Summers
que com sabeu
és la història
de dos amors
d'uns nens
de 12 o 13 anys
d'un estiu
i la contraposa
amb dos vells
que estan en un asil
i que també s'enamoren
és la pel·lícula
que el va fer famós
amb ell
la pel·lícula
va ser un èxit comercial
de la seva època
va guanyar
la conxa de plat
al festival
de San Sebastià
del 1963
i arrel d'això
posteriorment
el Manuel Summers
va fer
la niña de luto
juguetes rotos
urtany el rei
de la selva
etcètera
però segurament
una de les millors
pel·lícules d'elles
és aquesta
a la TV1
aquesta nit també
més tard
passen
Clara Campamor
la mujer olvidada
una pel·lícula
de televisió
on surt
l'Elvira Mínguez
que l'hem descobert
o l'hem parlat
aquests dies
per l'Elegido
que fa la mare
del Ramon Mercader
a la pel·lícula
de l'Elegido
una gran actriu
una gran actriu
Elvira Mínguez
fa de Clara Campamor
que com sabeu
durant l'any 31
durant la República
les dones
podien ser escollides
podien ser escollides
com a membres
del Parlament
però en canvi
ja no podien votar
i quan tant ella
com la Victòria Kent
arriben al poder
el que fan
és intentar
intentar
aconseguir
que les dones
puguin votar
al Parlament
a la República Espanyola
la fan
era una producció
de TV3
i TV1
el dos a la vegada
i jo no l'he vista
la sèrie televisiva
però té fama
que està força bé
el dimecres
o sigui demà
passant una pel·lícula
també a TV2
del Saura
una de les pel·lícules
més divertides
que jo conec
del Carlos Saura
Mamà
cumple 100 anys
amb un guió
del mateix Saura
i de la Lívia Esquerra Ejeta
el que era productor
amb la General Dean Chaplin
en l'època
que estaven junts
amb la General Dean Chaplin
la Rafel Aparicio
el Fernando Fernan Gómez
va ser una pel·lícula
nominada a l'Òscar
com a millor pel·lícula
de parla no anglesa
i té un enfoc còmic
que jo recordo
amb molta satisfacció
recordo de sortir del cine
content i satisfet
no sé si se'n recordeu
hi ha una escena final
amb l'Aparicio
que és realment molt divertida
que l'Aparicio
omple la pantalla
omple la pantalla
el dijous
al mateix TV2
també passa una cosa curiosa
jo no l'he vista
però és molt famosa
té molta fama
és una pel·lícula
del Gonzalo Suárez
del 1988
que es diu
Remando al Viento
i és una pel·lícula
que té sis premis
Goya
grandíssima pel·lícula
direcció
fotografia
bueno té moltíssimes
i té també
la millor direcció
al festival de San Sebastián
de 1982
no del 1988
és la història
jo no l'he vista
perquè veieu
si vosaltres sí que la coneixeu
qui és el director
el director es diu
Gonzalo Suárez
Gonzalo Suárez
Gonzalo Suárez
la Mary Sheila
la creadora del Frankenstein
es relaciona amb el Lord Byron
i el curiós també
és que va aconseguir
actors internacionals
del moment
l'un gran
l'Elisabeth Hurley
el José Luis Gómez
el Josep Maria Pou
l'Aitana Sánchez Gijón
el Carre Alejal
de tots aquests
participen a la pel·lícula
aquí mira el que us dic
que s'assembla molt
el Víctor Erice
aquí
el Gonzalo Suárez
va arribar a aquest punt
de captar el detall
de l'excel·lència
amb les escenes
i el divendres
passen una cosa
també a TV2
que el Jaume
és el que ens en pot parlar
perdó
el francès
és el que ens en pot parlar
més que jo no l'he vista
que es diu
Ales de mariposa
del Juanjo
del Jaume
Bajo Ulló
del 1991
que diuen que és
la millor pel·lícula
que ha fet ell
és la primera
jo crec que tot el que ha fet
és extraordinari
aquesta Madre Muerta
que va fer després
i anys més tard
Airbag
Airbag
Airbag és la comèdia
la més coneguda
per excel·lència
del cinema espanyol
vull dir
no s'ha fet mai res
jo aquesta no l'he vista
la vull gravar
la vull veure
que té 3 premis
Goya
millor direcció
millor director novell
millor guia original
i la millor
l'actriu a la Sílvia Moon
li van donar un premi
Goya
per la Sílvia Moon
per aquesta pel·lícula
aquestes dues primeres
són molt dramàtiques
a les de Mariposa
i la Madre Muerta
i després va fer aquesta
de Airbag
i fràgil
és brutal
és molt poc coneguda
la pel·lícula
no és fràgil
no és aquell del balagueró
és fràgil
és increïble
vull dir
no saps com agafar-la
aquesta pel·lícula
veritablement
és la història
d'una noia joveneta
que va a fer carrera
d'actriu
i com fa ella mateixa
una estremolla
és una cosa espectacular
us la recomano
absolutament
fràgil
que si miren fràgil
però comencem per les de Mariposa
vinga va
comencem per aquesta
ja que l'hem recomanat
i bueno
s'ha arribat l'hora
el Jaume la propera setmana
ens parlarà
del nou cinema de barris
no ens parlaràs
com ho utilitzem això
en contraposició
nou cinema de barris pànic
això ho heu dit vosaltres
per això et deia
que diguessis tu
com ho vols titular
el tema que parlaràs
l'article era
post-humor autonòmic
com vulgueu
de fet
jo penso que del que es tracta
és de no
de no perdre'ns
amb valoracions
quan hi ha una filosofia
al darrere
no tenim més temps
ens despedim aquí
fins la setmana que ve
sense condicions
bona nit
bona nit
no demà
no don
no