Title:

El so al cinema: partitura sonora, memòria auditiva i l’ofici del sonidista — d’Estiu 1993 a Zama i 30 lumes

## Tema central: el so com a partitura del cinema **Idea clau:** el so en cinema no és només música; és una *partitura sonora* que integra diàlegs, ambients, silencis, sorolls i música per construir sentit, ritme i punt de vista. • El programa reivindica el sonidista com a creador, no com a “tècnic”, i proposa treballar el so i la música com un únic “món sonor”. • S’explora la *sinestèsia* (el so que evoca colors, olors, tactes) i com el so pot “fer veure” d’una manera nova allò que la imatge mostra. • El so “construeix el temps” de la imatge i pot instal·lar el punt de vista (per exemple, escoltar el món com l’escolta una nena protagonista). > "Me gusta el lugar donde la música se convierte en sonido y el sonido se convierte en música" > "El sonido… está hecho para atravesar el alma del espectador" ## Procés creatiu i mètode de treball ### Des del guió: el “guió sonor” • Treball ideal des de la fase de guió, redactant un **guió sonor** en paral·lel (amb intencions, ritmes i textures). • Pregunta clau a direcció: > "¿Qué pasaría si no hay música en esta película? ¿Qué perdería?" ### Fusió so–música • Evitar compartiments estancs: el “disseny de so” i la música es **composen plegats**. • El so no és preciosista per se; ha d’estar al servei del tema i de l’emoció, no de la tècnica. ### Direcció, confiança i llibertat • La confiança del director/a en els col·laboradors (ex. Bertrand Tavernier, Henri Texier) **allibera** solucions sonores orgàniques. • En projectes experimentals (Isaki Lacuesta), es busca l’“espectador actiu” i la co-creació de sentit. ## Casos i exemples destacats ### Estiu 1993 (Carla Simón) • So **discret i íntim** que segueix la mirada i la distància emocional de la Frida. • L’ambentació rural i la gestió de la distància sonora construeixen el dol silenciós. ### Yuli i el “so simbòlic” • Cop de peu en un teatre buit o el **crac d’una cadira** en tensió: sonoritats que actuen com a símbols narratius. • Fil continu amb l’exemple clàssic de Pudovkin: un gest de dolor “s’escolta” per les botes que cruixen. ### Zama (Lucrecia Martel) • “Selva prefabricada” com a **sinfonia contemporània**: el so crea present, no arqueologia. • Introducció del *theremin* amb sentit dins l’univers del film. • Exemple paradigmàtic de “partitura sonora” integrada. ### 30 lumes (Diana Toucedo) • Experiència **quasi 4D**: la pluja enregistrada amb una cura hipnòtica activa memòria i cos. • Continuïtat en projectes futurs (Puerto Deseado; nova coescriptura amb Toucedo) i direcció pròpia de la convidada. ### O que arde • El **silenci** i el paisatge sonor com a arquitectura emocional; recordatori que > "El cine mudo nunca fue mudo". ## Ofici del so i reptes ### Sonidista i microfonista • El sonidista és **creador de partitura sonora**. • El/la **microfonista (perxa)** és l’artista del set: invertir en una bona perxa és més efectiu que en més aparells si la col·locació és pobra. ### Per què a vegades no s’entén el diàleg? • Factors combinats: dicció i projecció vocal d’actors, rodatges massa ràpids, localitzacions sorolloses, i la falsa idea industrial que “oïr-ho tot molt a prop del micròfon” és “oïr bé”. • La llengua i la ressonància (ex. timbres de francès/castellà) també incideixen. ## Memòria sonora i escolta crítica • Projecte de llibre i pràctica docent sobre **memòria sonora**: exercicis per rescatar sons personals i convertir-los en un banc creatiu interior. • Pràctica d’“escoltar la vida” abans d’aixecar-se: tornar a calibrar l’orella i el cos. • El so, com a vibració, arriba **abans al cos** que la imatge al cervell; d’aquí la seva potència emocional. • Crida a una **escolta crítica** davant estils industrials imposats i l’era de consum accelerat. ## Noms propis i referències • Sonidistes i muntatge de so: Amanda Villavieja, Fabiola Ordoyo, Vero Font, Jonathan Barth. • Escola de San Antonio de los Baños (Cuba) i mestratge d’Antoine Bonfanti. • Filmografia citada: Te doy mis ojos, Yuli, Jul(i), Estiu 1993, Caníbal, Zama, O que arde, 30 lumes, Cara cremada, Entre dos aguas… ## Tancament • Escolta final: "Barte", peça sorgida d’un encàrrec d’ARTE per sonoritzar el primer llargmetratge armeni mut. • Avanç: proper convidat, Xavier Bax, per parlar de programació de cinema asiàtic.

['so al cinema', 'banda sonora', 'partitura sonora', 'disseny de so', 'sonidista', 'microfonista', 'pértiga', 'sinestèsia', 'memòria sonora', 'silenci', 'guió sonor', 'escolta crítica', 'Estiu 1993', 'Carla Simón', 'Icíar Bollaín', 'Te doy mis ojos', 'Yuli', 'Bertrand Tavernier', 'Henri Texier', 'Isaki Lacuesta', 'instal·lació audiovisual', 'Diana Toucedo', '30 lumes', 'Puerto Deseado', 'Lucrecia Martel', 'Zama', 'O que arde', 'San Antonio de los Baños', 'Antoine Bonfanti', 'Amanda Villavieja', 'Fabiola Ordoyo', 'Vero Font', 'Jonathan Barth', 'Cara cremada']