Cinema sense condicions
Música
Gràcies.
Bona tarda, un dimarts més, estem aquí a Ràdio Desbens, Cinema Sense Condicions, en primer lloc donem la benvinguda a l'equip habitual del programa, Vial Riba, bona tarda.
Bona tarda a tots.
Tot bé?
Molt bé, molt ben acompanyat avui, eh?
Sí, avui tenim bona companyia, ara en comentarem. Bona tarda, Anastasi.
Bona tarda, bona tarda.
Bona tarda, Ignasi.
Hola, bona tarda.
Molt bé, i el que us parla Pep Armengol, i avui tenim que donar el nostre agraïment, abans que res, que ens acompanyen aquí a l'estudi de Ràdio Desbens, a Maria Lluïsa Pujol. Bona tarda, Maria Lluïsa.
Hola, bona tarda i encantada d'estar aquí amb vosaltres.
Moltes gràcies. Per nosaltres és un plaer. I bona tarda, Jordi Bonet.
Hola, bona tarda.
Actualment, molt contents de tindre-vos aquí.
Home, parlar de cílies d'en companyia és positiu.
Bé, nosaltres, no sé si heu sentit algun programa dels nostres, l'habitual és que comencem amb una pel·lícula que li diem la pel·lícula de la setmana, un clàssic que recomanem cada vegada a un de nosaltres,
i després, en el cas d'avui, seríem rigorosos amb el temps i tindrem una estona bona per parlar de vosaltres i, sobretot, de l'última pel·lícula que heu presentat sobre l'obra i la vida de Juan Mariner,
un centenari que tenim sortosament la sort que encara ens ha comprat allí.
És a dir, això serà la segona part del programa, però ja d'entrada benvinguts.
Ara, dir-vos que el tema musical que hem sentit, o la introducció més aviat,
és de la pel·lícula que és el clàssic d'avui, que l'ha triat l'Ignasi Juliacs,
que és Le Samurai de Jean-Pierre Melville.
És una pel·lícula, crec que és de 1967,
i, sense més preàmbuls, li passo la paraula a l'Ignasi perquè ens en faci la introducció
i una mica la dissecció i la justificació, també, de per què per ell és un clàssic i l'ha programat.
Doncs sí, El Samurai, o El Silencio de un Hombre,
com es va dir, diguem-ne, aquí a Espanya, quan es va estrenar l'any 67
i, com alguns encara diuen, però a mi és un títol que sempre m'ha resultat incòmode.
Jo sempre dic, o El Samurai, o Les Samurai, no?
Vull dir, que és tal com el Melville la va intitular
i que, com el seu nom indica,
Melville jo crec que tenia com una mena d'humor soterrat,
perquè tots els crítics han parlat sempre,
si, clar, l'Ala Indolón es comporta com si fos un samurai,
té un codi, no?
Un codi, sí, molt bé.
Però, en tot cas, el més semblant seria un ronin,
no un samurai, perquè és un assassí a sou, l'Ala Indolón.
Per tant, un samurai és algú que li deu fidelitat a un senyor feudal,
en el context japonès.
En canvi, els ronins cobren i van a la seva,
que és, efectivament, el que fa l'Ala Indolón.
Però encara té més conya, perquè la pel·lícula comença amb una suposada frase del Bushido.
Diu, no hi ha major solitud que la del samurai,
tret, potser, la del tigre de la jungla.
Això, esmentar un tigre aquí ja té un punt de conyeta.
i després diu, a sota de la cita, només començant la pel·lícula,
diu que aquesta frase és del Bushido, no?
Que són aquestes normes dels lluitadors, dels samurais,
i diu, entre cometes, el llibre dels samurais.
Tot mentida.
Se la va inventar el Malví.
I d'aquí a continuació, no?
Perquè els crítics a l'època s'inflaven el cap parlant de la...
En realitat, jo crec que en Malví se l'en fotia una mica.
El samurai és una pel·lícula...
Malví té un humor molt soterrat, eh?
Vull dir, després podríem posar algun exemple.
El samurai, el que sí que és important,
és perquè és la pel·lícula que, diguem-ne,
marca definitivament un estil melvilià,
és a dir, un estil propi, no?
Ell, evidentment, des que va començar als anys 50 a fer cinema,
que es va muntar al seu propi estudi,
Genne, no? Em sembla que se'n deia.
Genne, on rodava les pel·lícules,
el samurai està rodada molta part en aquest estudi,
i, doncs, bé, era un admirador del cinema negre dels anys 30 i 40.
Bé, això és una proïja personal.
Li anava a aquesta actitud que els americans diuen cool,
és a dir, de fardar tota l'estona,
en el sentit que ets impertèrrit,
et mantens inexpressiu
i, d'alguna manera, controles les teves emocions,
fins i tot en els moments adversos, no?
Això, diguem-ne que això és, va, característic d'ell, no?
I, aleshores, bueno, és evident que tota la gran part de la seva filmografia
s'incereix dins del noir.
El cas del samurai és la pel·lícula que presenta major austeritat,
un tractament del color absolutament depurat,
en el sentit que es queda només amb els blaus i els grisos,
semblava, alguns han dit que semblava que volia fer la pel·lícula en blanc i negre,
i, d'alguna manera, la posada en escena molt estilitzada,
extremadament minimalista, no?
Vull dir, una cosa d'aquelles impressionant.
A partir d'aquí, evidentment, la crònica negra, el círculo rojo,
l'ejèrcit de les sombres, que és una altra de les seves pel·lícules meravelloses,
m'atreviria a dir, i que recull una mica la seva experiència,
perquè ell havia estat militar, va sortir a Dunkirk,
que en diem nosaltres, Dunkirk, o Dunkirk, que diuen els francesos,
va fugir cap a la Gran Bretanya, va tornar per estar a la resistència,
i després va tornar a marxar, va intentar passar amb el seu germà,
Jacques, pel Pirineu, el seu germà el van matar,
després s'ha sabut, però deu anys després, ho va saber amb el Bill,
que van trobar l'esquelet del seu germà, el Pirineu,
el van matar perquè ell portava calés, que eren per l'exèrcit de De Gaulle,
i, bueno, el guia el va matar, es va quedar amb els calés,
amb el Bill durant aquests deu anys posteriors als fets,
que van ser, si no me'n recordo, que pel any 42,
el seu germà, senzillament per ell, havia desaparegut,
ells tots dos s'havien dividit,
van passar per parts diferents del Pirineu cap a Espanya,
aleshores ell sí que va passar,
i va marxar a Londres,
on es va incorporar de nou a l'exèrcit,
amb De Gaulle,
per tal d'entrar i fer fora,
finalment, els...
els nazis.
Amb tot aquest procés,
hi ha una cosa que sí que és important d'entendre de Melvill,
per entendre la filosofia de les seves pel·lícules, no?
En realitat és un nihilista.
Els crítics han dit, bueno, més aviat és un existencialista.
No, jo m'atreviria a dir que és un nihilista.
En realitat, Melvill,
i a més ja se'l veu, perquè ell mateix és hermètic,
l'actitud, aquesta cul,
amb ell li anava, no?
Ulleres de sol,
barrets, no?
Com els seus personatges, no?
Tots porten la...
el barret aquest típic de gànster, no?
Jo crec que es va decepcionar profundament.
Ell era...
La seva família, que eren jueus treballadors,
eren d'esquerres, no?
Vull dir, el fill, el germà, perdó,
Jax, era més aviat anarquista,
ell es va fer comunista,
però quan es va enterar del pacte entre Hitler i Stalin,
va dir, s'ha acabat.
I, clar, imaginem-nos,
amb tots els horrors que ell pot haver viscut
amb tota aquesta experiència que estic parlant,
la pèrdua del germà i tot plegat,
en realitat ell quan torna,
jo crec que ja torna una mica trencat.
Els seus personatges estan trencats.
A l'any de l'Ona, el personatge del samurai,
amb tota aquesta fredor,
que sembla que gairebé no té empatia,
no mostra cap efecte per ningú.
Clar, l'any de l'Ona és guapot.
Després de robar al principi de la pel·lícula un cotxe,
per tal de fer l'assassinat pel qual li han pagat,
una noia, també guapota,
se li para al costat
i li fa una col·locada d'ull, no?
I l'any de l'Ona no fa ni la més mínima expressió.
I aleshores es veu que la noia se sent com ofessa.
Ja ens estan presentant el personatge des del principi.
Un home fred, solitari,
que treballa, que tot el seu món és la seva feina
i que treballa perquè cobra.
Mata, oxeix qui sigui,
però perquè li paguen.
I és l'únic valor que té.
És gairebé un animal.
Un animal en el sentit que no sembla...
l'Eindolone és un personatge que no sembla gairebé humà.
Hi ha vegades que sembla que sí, però no.
Al final de la pel·lícula pràcticament ens el retraten així, no?
Per tant, jo diria que és la pel·lícula més emblemàtica d'ell
a nivell que realment és quan aconsegueix aquest estil, no?
És a dir, el treball de fotografia que ell té amb Henry...
aquí ens haurà d'ajudar l'Anastasi perquè, clar, el francès...
No sé si el nom jo...
Henry de Caet.
Com s'escriu, de Caet?
T'algun, de Caet.
Henry de Caet.
De Caet.
Henry de Caet.
És la meva tercera llengua.
Sempre fem culletes amb això perquè, evidentment...
A vegades no dic res més que això.
No dic més que el nom dels...
L'addicció de l'Anastasi en francès és magnífica.
Són anys de dir-ho francès allà pagant els meus pares.
Ens guanya de llarg a tots.
Bé, doncs, Henry de Caet, que ha fet pel·lícules com
Abans del samurai, Abans, el guardaespaldes, no?
Círculo rojo, León Moren, Prest, sacerdote,
que és una pel·lícula molt interessant, molt interessant,
perquè parla d'una dona que s'ha enamorat d'un capellà, no?
Que és el Belmondo, no?
El Jean-Paul Belmondo, un altre dels actors fetitxa d'ell.
I, evidentment, hi ha unes converses quan la dona s'està confessant.
En fi, que jo crec que per l'època...
Per l'època deurien ser molt picantones, eh?
I, de fet, bastant demolidores a nivell de moralitat.
Molt atrevida, la pel·lícula.
Bé, el cercle vermell, el círculo rojo, també és del Henry de Caet.
Pràcticament és amb el que ha fet més treball fotogràfic, no?
Ja va començar amb ell, amb Bob, el jugador,
quan la fotografia era una fotografia típica,
que podríem dir molt propera a aquest expressionisme de Clars Obscurs,
que també els agradava als directors americans dels anys 140,
al Fer el Noir.
Però ell va evolucionant i, bé,
tot i que, doncs, es belluga en aquest context,
a nivell d'imatge, més o menys estàndard,
és amb el samurai quan realment la seva estètica
serà exactament la mateixa fins a l'última pel·lícula d'ell,
que és la crònica negra, no?
Un flick.
Un flick, que és l'última, un poli.
De fet, amb Henry de Caet són amics
i col·laboren des del principi.
Efectivament, ja dic.
Amb un curtmetratge, el 1950,
que es diu 24 hores de la vida d'un clown,
ja la fotografia era d'en Henry de Caet.
És a dir, que tota...
Sí, sí.
Clar, naturalment, algun dia,
potser ell estava ocupat, el de Caet o ell,
amb una cosa, i no van coincidir.
Però sempre que podíem coincidir,
era molt partidari de mantindre...
La fotografia...
La posada en escena, la fotografia és capdalt amb el bill.
De fet, el guardaespaldes de Caet treballa per primera vegada
per meldilla el color,
i ja se li veu per on va.
Però no, encara...
El guardaespaldes encara té uns colors
que, si vols, tu, de moment són càlids,
no té...
Però, a partir del samurai,
per això dic que el samurai és un punt d'inflexió,
en el sentit que, a partir d'aquí,
l'estil de Melvill està absolutament definit.
Parlar només gairebé per imatge,
els diàlegs són mínims,
la posada en escena és molt austera,
l'habitació de l'Aide de l'On,
amb aquestes parets,
que els hi falta una capa de pintura,
urgentment,
és...
És...
És...
És...
És definitivament...
I una estufa a l'hivern.
I una estufa a l'hivern.
I una estufa a l'hivern, sí.
Tot és com molt...
molt negre,
molt depriment,
de fet, el context...
El París, a partir d'aquí, d'aquesta pel·lícula,
el París de Melvill,
no té gent, pràcticament,
o sigui, es veuen gent de lluny,
algun cotxe...
Sempre està buida.
Fins a arribar a Crònica Negra,
que aquí és on hi ha una botada divertidíssima,
que és un atracament
amb un poble de costa del nord,
em sembla que és de la Normandia,
o de Bretanya,
em sembla que és de Bretanya,
que es nota que a l'estiu
és un lloc amb apartaments turístics,
allà hi ha una sucursal bancària.
No hi ha ni...
L'acordo perfectament.
No hi ha...
Els fanals que dirigeixen cap allà,
la sucursal allà perfectament retallada.
La pregunta és,
què nassos fa una sucursal bancària aquí?
No hi ha ningú!
A mi aquesta pel·lícula que estàs bé,
per cert, m'agrada molt.
És una pel·li que la trobo...
Excel·lent.
Encantar aquesta pel·lícula.
Bé, qualsevol.
Potser més sinó que la d'avui,
però per raons diverses.
Són pel·lícoles diferents,
realment.
Sí, sí.
Molt diferents.
Però el que té aquesta cunyeta,
aquesta cosa absurda,
perquè, a més,
o sigui,
no hi ha ningú pel carrer,
els atracadors
entren per robar el banc,
i de cop i volta
comencen a treure gent.
Sí, és cert.
quan no hem vist a ningú.
Vull dir que
era un home realment especial
i en un sentit de la conya
molt particular, no?
Bé, en fi,
això com a introducció,
no sé,
evidentment
que hi ha moltes característiques,
però les podem anar esmentant
amb el temps que ens queda.
Sí,
fixa que jo la pel·li
la recordava en blanc i negre.
O sigui,
realment,
si m'arribes a preguntar,
al principi quan em vam parlar,
vaig dir,
recordar en blanc i negre la pel·li?
Ja feia 5 o 6 anys
que l'he vista, la pel·lícula.
Llavors recordava
la pel·li en blanc i negre,
que passa amb algunes pel·lícules,
això, eh?
No moltes,
perquè, és clar,
que normalment ara domino el color
i si veus una pel·li en blanc i negre,
encara que sigui en la plataforma,
et queda si és blanc i negre o color.
Va quedar com és blanc i negre.
I és aquest el motiu que dius tu,
no?
Perquè és tota ella
entonada amb un to molt fred
i, evidentment,
hi ha una gama de grisos
molt ben respectada,
però et queda més la sensació
que es podria ser en blanc i negre
la pel·lícula.
No sé si et volia fer
una en blanc i negre,
segurament no.
És un tema,
amb l'Henri, no?
Va, ho va parlar
i va arribar a la conclusió
que, bueno,
per l'època ja potser no tocava
fer les pel·lícules en blanc i negre
o simplement que ell va desenvolupar
un criteri absolutament personal,
com personal són els seus moviments de càmera.
M'he quedat garrativat,
ara que he tornat a veure la pel·lícula,
els traveling són constants,
rotatius,
i, sobretot,
per desequilibrar l'espectador
en moments climàtics,
com és quan
a qui paga,
bueno,
l'enviat de qui paga
el vol eliminar
perquè l'han vist
mentre ell fa el crim,
no?
Assassina qui ha d'assassinar
en un club nocturn,
una de les característiques d'en Melville,
sempre hi ha clubs nocturns,
però, clar,
cap a la sortida,
el veu,
Déu i sa mare.
Clar,
el que l'ha contractat
per assassinar,
diguem-ne,
l'amo del club
per un motiu que,
és un mangúfing,
vull dir que,
evidentment,
no el sabem ni importa.
Doncs, bueno,
d'alguna manera,
ell es queda,
envien,
ell vol cobrar,
i a l'hora de cobrar,
l'ha enviat,
l'assassina,
no?
aquesta escena,
està rodada,
en el moment dels trets,
està rodada
amb un travelling lateral,
perquè es troben
en un pont metàl·lic,
d'aquests que passen
per damunt del tren,
amb un travelling lateral,
amb totes les barres de ferro
del pont,
clac, clac, clac,
mentre s'està passant això.
És a dir,
té coses realment
molt peculiars,
i de la mateixa manera
que utilitza
travelling's a punt de pala,
utilitza el pla contrapla,
que és la cosa
que sempre s'ha considerat
més fàcil i més plana
a nivell de planificació
d'una pel·lícula,
no?
Sí, sí, sí.
En fi,
realment,
Melville és...
Sembla senzill,
perquè les seves pel·lícules,
l'argument del samurai,
és això que us acabo d'explicar,
sí, sí, sí.
A veure,
està molt ben construïda,
és una pel·lícula de detalls,
el canari,
aquest que té,
o la cadernera,
no recordo...
No sé la cosa
si és el canari o cadernera.
Dius,
bueno,
i per què té un canari
en una habitació
tan sòrdida,
que pinta aquí un canari,
no?
Jo penso que intensifica
la soledat del personatge.
És una metàfora.
És una metàfora,
és una mica el...
És una metàfora,
però...
D'alguna manera,
ell està en una presó,
encara que pugui sortir,
però està en una presó.
Està apresonat dintre el pis.
Sí,
ell té que callar,
ell no pot tindre relacions
amb ningú,
és una persona,
absolutament,
que es fot el pis
amb els diners que li donen
i ja està.
Exacte,
el pis és el que...
Jo sobre la pel·lícula
voldria apuntar
alguna cosa,
alguna cosa ja ho ha dit
l'Ignasi,
però en tot cas dic
que per mi
el cinema
de Jean-Pierre Melville
és un cinema
que arrenca
d'abans
de la Nouvelle Vague
i convia
amb la Nouvelle Vague,
però mai,
des del meu punt de vista,
entra en
el que era
el que era
el que era
la Nouvelle Vague.
Ell té una obra
personal
i única
i t'agrada
o no t'agrada.
Llavors,
això
és una característica.
l'altra característica
per mi
és que també s'ha dit
és la de
que li agrada
treballar
amb un equip
i era fidel
amb aquest equip
i aquest equip
fidel amb ell.
En quant a actors,
gairebé
totes les pel·lícules
estan fetes
o per Belmondo
o per Delon
o per l'Innoventura.
I així
quedaven marcats
els personatges
i tal.
I llavors,
sobre la pel·lícula
que és
a veure,
és un assassí
fred
com has dit tu,
calculador
que té
les coses
molt
preparades
i racionalitzades.
És a dir,
ell l'agafa
fa un crim
per mandat,
té que anar a cobrar
però abans d'anar a cobrar
es neteja,
es treu els guants,
sempre treballa amb guants
per no deixar
emprentes,
molt meticulós,
tira l'arma
al Sena
com ha de ser
i ja no queda
cap prova
que el pugui
incriminar
amb ell i tal.
Bé,
jo el que he trobat
ara,
revisitant la pel·lícula
després de molts anys
i sent,
em considero
un seguidor
de Melville
en el sentit
que a mi
m'agrada,
per cert,
el nom de Melville
aquí ve una mica
el que és
dir tu
del cinema
americà
i tal,
és que
ell
ha fet
tots els guions
de totes les pel·lícules
que ha fet
però gairebé totes
parteixen
d'una novel·la
i el seu novel·lista
de referència
era Herman Melville
i es va posar
aquest nom
de Melville
amb honor
a...
No és nom de naixement
no,
no ho sabia això
i després dic
que una vegada vista
ara
a mi la pel·lícula
em sembla que
el temps
no li ha fet
massa bé
o sigui
el rovelló
s'ha tornat
una mica blau
ja i tal
per què?
perquè es dona
la casualitat
que fa 15 dies
vaig veure una pel·lícula
de David Fincher
que es diu
The Killer
The Killer, sí, sí
amb Michael Fassbender
i Tilda Swinton
és la mateixa història
és a dir
que és un assassí
però clar
la construcció
el color
la música
l'actualització
del personatge
això
te la fan
extraordinàriament
més viscuda
tot i que sigui
el mateix personatge
sí, sí, sí
perquè igual que l'altre
no té cap
lligament amb ningú
però compte
que hi ha
algú
que ell estima
o
li interessa
té interès per ell
que li poden fer mal
i per tant això
el porta
a
hauret
que actuar
en contra
de
l'organització
o el que
li fa el mandat
no?
potser que
al mig hi hagi un tema
de profunditat
és a dir que la segona
la que acabes de dir
l'actual
per entendre's
The Killer
vagi més enllà
no solament
la proposta
aquesta
argumental
l'art
emblemàtic
sinó
a darrere
hi ha alguna cosa més
el personatge
de la Tilda Swinton
per exemple
és molt interessant
aquí
en canvi
l'altre
el personatge
de la Nathalie
de l'Hon
és
molt
esquemàtic
és una
crossa
jo
si t'acorda
amb les teves
observacions
però no que li
hagi passat
el temps
és a dir
per mi
Malvill
és com
Godard
o molts directors
dels anys 60
50-60
quan tu acabes de veure
El Samurai
et queda
parlo per mi
et quedes amb la sensació
d'haver vist
cine
o sigui
tal com s'entenia
el cine abans
no ara
és a dir
és una pel·lícula compacta
tota ella
cuidada
fins i tot
ell
al final
és l'únic moment
en què sembla
que ha sigut
Saborell
perquè de fet
ell se sacrifica
perquè va ja
per matar
la pianista
que l'ha traït
una noia negra
que toca el piano
i que semblava
que era amic d'ell
i que l'ajudava
en els moments
en què la policia
es va res d'ella
però
i treu la pistola
la policia
com que l'estan calçant
de manera obsessiva
tota l'estona
estan amagats
i clac, clac
el maten
i després descobreixen
que la pistola
està buida
precisament
és l'únic moment
Saborell
per dir-ho
precisament
la intervenció
tan destacada
i continuada
en el temps
de la policia
em sembla
que és una de les coses
que grinyolen
en canvi
això està corregida
per la pel·lícula
de Finger
de Killer
que la policia
no pinta res
perquè la policia
no s'entera
estaria d'acord
en el sentit
que la policia
evidentment
simplement
el inspector
agafa un protagonisme
l'inspector
sospita d'ell
que creu que és l'assassí
però no ho sap
esclar
desplegar tots els mitjans
tan bèsties
perquè l'encalcen
per terra-mar i aire
vull dir
esclar
és exagerat
aquest potser
és l'aspecte
una mica
però
però
saps aquesta sensació
que tenies
d'una pel·lícula
quan érem més joves
evidentment
ostres
quan veus una pel·lícula
que és un paquet
compacte
és una cosa
però
a veure
Melville ha influït
la Nouvelle Vague
tu dius
que és cert
no
van paral·lels
però
Truffaut Godard
però ell va a la seva
tots l'admiren
ni el copien
aquesta cosa cool
està
perquè
ell és previ
a la Nouvelle Vague
i hi ha coses
d'ell
que li interessa
però hi ha altres coses
que copien més
el model
del cine negre
americà
sí
a veure
Walter Hill
amb The Driver
el David Fincher
amb The Killer
com tu has dit
el Takeshi Kitano
el John Woo
bueno
diuen
és que
Melville connecta
amb la
amb l'essència
dels orientals
bueno
la veritat
és que
hi ha uns quants
de japonesos
o de Hong Kong
en les èpoques
en què encara
no eren
la Xina
com ara
més aviat
cinema japonès
sí
ostres
el Kitano
és que el copia
completament
és la
Light Alone
permanent
totes les seves
pel·lícules
el John Woo
que també
el Michael Mann
hit
en el calor
de la noix
és a dir
no
per dir
traduccions
el John Milius
el Frankenheimer
fins i tot
el Jim Jarmus
bueno
de fet
Ghost Dog
el camí del samurai
és un homenatge directe
i descarat
al samurai
de Melville
vull dir
però descarat
hi ha referències
de la pel·lícula
constantment
el Joseph Sargent
amb Pelham
1-2-3
l'actitud
dels que atraquen
el metro
van vestits
perquè una de les característiques
és que s'ha d'anar
ben vestit
vull dir
s'ha d'anar
amb gabardina
amb una abrica
com il·lfó
el barret
la corbata
no?
vull dir
aquestes coses
aquestes característiques
tan pròpies
del Melville
no?
sí, sí
molt bé
i els miralls
els miralls
és una característica
importantíssima
anem tancant
el tema de la primera
perquè tenim convidats
i
al final no podran parlar
i hi ha ganes
de parlar amb ells
si vols dir alguna cosa
per cloure
no
simplement
que
això que ja he dit
és a dir
la sensació
que Melville
és
el cinema
són d'aquests directors
que són
l'essència
del que és el cinema
perquè
s'ho inventa tot
s'ho inventa tot
s'inventa
la filosofia japonesa
s'inventa
s'inventa París
o sigui
és curiós
perquè roda
amb jocs
reals
és a dir
en carrers
amb el seu estudi
tot és real
tot és autèntic
però les seves pel·lícules
semblen que passen
en un univers
paral·lel
o sigui
no són
deixa'm on
com tots els bons autors
té la virtut
que és reconeixible
o sigui
tu veus algo de Bergman
i ho reconeixes
i veus algo de Melville
i també ho reconeixes
també ho reconeixes
a mi m'encanta
molt bé
a veure
Ignasi
tu has fet el contacte
amb els nostres amics
també ens coneixem
des de fa molt temps
i hem viscut
diferents moments
molt macos
però
comença tu
el torn
de
de comentaris
sobre la pel·lícula
sí
el documental
Juan Mariner
un siglo de cine
de la Maria Lluïssa Pujol
amb
producció executiva
de qui tenim també
aquí al costat
bueno
Jordi
Jordi
puc dir Jordi
Jordi Bonet
jo em dic de tot
jo tinc programes
està en dient en Gorghi
o sigui no hi ha problema
ostres
cap problema
i Màximo Gorghi
no
Màximo Gorghi no
bé la Maria Lluïssa Pujol
i en Jordi Bonet
evidentment són
membres destacadíssims
de la fundació
Aula de Cina
Col·lecció
Josep Maria
Queraltor
que com
jo crec que
aquestes alçades
tot tothom
que
s'interessa pel cinema
sap
és una institució
dedicada
a la conservació
i a la pedagogia
també
de
de la història
del cinema
dels aparells
la història del cinema
des del punt de vista
pràctic
del que són
les eines
les eines
a través del temps
i és una col·lecció
que evidentment
és extraordinària
i potser
en podríem parlar
després una miqueta també
però bé
nant
Joan Mariner
realment és una figura
que d'entrada
impressiona
vull dir
és un home
que actualment
encara viu
té 102 anys
102 anys
i a finals d'aquest mes
103
és una cosa
impressionant
quan més
t'assabentes
que ha participat
en més de 140
de pel·lícules
de les quals
potser un centenar
o gairebé
la fotografia
és directament
responsabilitat
d'ell
estem parlant
de
veus
un altre senyor
que és
cine
o sigui
és la definició
exacta
del que és el cine
ves-li explicar
amb aquest senyor
que és el cinema
i té
és una figura
que a més té
una vida
personal
sobretot
des que comença
el seu estudi
surfea
i tota
i tota
la trajectòria
abans
durant
i després
de la guerra civil
que realment
el fa una figura
excepcional
llavors
esclar
quan a més
ens entenem
perquè la Maria Lluïssa Pujol
i en Jordi Bonet
ens coneixem
de l'àmbit
de la
de la premsa
en tot cas
de la crítica cinematogràfica
clar
la primera pregunta
és
escolta
primer
Joan Marinette
que ja sé
que has fet un article
doncs
parlant d'ella
el
film història
em sembla
que és online
que abans era en paper
i ara és online
has fet un article
molt profund
és a dir que
evidentment
ja et ve
perquè aquest article
que és de l'any 21
potser
exacte
quan estava preparant
el documental
vas fer l'article
la primera pregunta
evidentment és
com acabeu
a veure
que em sembla lògic
per la vostra trajectòria
i per estar
on esteu
amb la fundació
però la pregunta és
per què Joan Marinette
que ja sé
que hi ha molts motius
evidentment
entenc perfectament
la pregunta
jo també me la faci
tant en tant
ho vam fer
perquè
en plena pandèmia
era un moment
que
li havien de fer
una sèrie d'homenatges
al Joan
a la Filmoteca
d'Espanyola
li feia un cicle
i tot això
es va aturar
clar
perquè era el centenari
era el centenari
clar
i vam pensar
això ho vam pensar
amb el Jordi i jo
que vam parlar
diuen
això no pot quedar
d'aquesta manera
aquest silenci
amb aquest centenari
tan important
i aquesta persona
tan important
que a part també
era patró d'honor
de la fundació
aleshores
van dir
farem un documental
s'han fet
diversos documentals
sobre la seva persona
perquè és superinteressant
Primitiu Pérez
va fer un documental
el 2016
em sembla
Wenceslau
també va fer
un curt
un curt
que és submariner
però potser
no van tindre
la transcendència
que es mereixien
jo les vaig veure
em va agradar molt
i vaig pensar
doncs mira
com que dóna
per tant
la vida del Joan
farem un altre documental
i ens vam animar
al principi
no ho volia dirigir jo
perquè
mai he dirigit
cap pel·lícula
cap documental
soc periodista
però sobretot
de premsa escrita
i a la part de darrere
sempre de la càmera
aleshores
doncs
doncs
doncs
bueno
li vaig proposar
a un amic
que és cineasta
segurament el coneixes
Marc Nadal
no sé si el coneixes
aquest noi
que ha fet diverses coses
i van coincidir
amb un treball
que van fer
de publicitat
i li vaig proposar
però
tenia un problema
de salut
que l'havien d'operar
estava pendent
i em va dir
mira no em puc
comprometre
perquè m'han d'operar
i et deixaria penjada
i van dir
doncs bueno
amb la malaltia
del Covid
tot això
vas dir
doncs
potser em trobaré
problemes amb la gent
ho faria jo mateix
ja
vas parlar amb el Jordi
em va animar
i diu
fes-ho tu mateix
ja
coneixes molt bé
el personatge
i ens posem
i ens vam envoltar
d'una sèrie de persones
que coneixien molt
el Joan
per començar
els directors de fotografia
van connectar
amb l'Andrés Torres
i van fer dues unitats
una de Barcelona
i una altra
de Madrid
amb l'Andrés Torres
que havia sigut alumne
del Joan
i havia treballat
diverses vegades
amb ell
i el coneixia molt
i l'admirava molt
Desirene va dir
que perfecta
que ens ajudaria
ell va crear
tot un equip
al seu voltant
la part de Barcelona
amb el Juan Fernández
també
era més jove
no havia conegut
tant el Joan
però una altra visió
i vam decidir
i vam decidir fer
dos equips
però amb una unitat
la història
i el guió
i a partir d'aquí
ja vam fer
tota la història
ja vam començar
el Jordi ja va començar
a parlar
per fer tema
de documentació
amb les entitats
el Museu del Prado
perquè el Joan Marínez
va fer un documental
l'any 87
sobre la història del Prado
nosaltres volíem
vincular una mica
també
volíem vincular
el primer art
les pintures
i aquest art
amb el cinema
i no sé si ho vas
veure el documental
que serveia a vegades
aquest espai
tan important
i a més
volíem també
fer un paral·lisme
entre la restauració
pictòrica
i la restauració
cinematogràfica
ell també s'hi va dedicar
uns anys
a la Filmoteca
sí
també
bueno
ell va ser
l'any 82
82
que va ser
el que va assentar
les bases
de la Filmoteca
la part de restauració
una mica
l'equivalent
que aquí ha estat
més jove
ha sigut el Tomàs Pladavall
una mica
el que ha fet
aquest partit
en allà
el va fer ell
el volum
també que tenia
davant
era molt més gran
que el que tenia el Tomàs aquí
però sí
jo sempre els he fet
un cert paral·lisme
el Tomàs Pladavall
també és patró d'honor
de la Fundació
és que són els dos personatges
interessants
tenen similituds
el important és que
el Joan
va inventar
la màquina
de lavado
les películes
i això va ser clau
perquè el moment
que va començar
tot això
de la restauració
de la Filmoteca
no tenien
amb perdó
ni puta idea
de res
i ell va pensar
que va agafar
una sèrie de líquids
que sí que arrastraven
la merda
de la película
i les que deixaven
que s'hi veia nova
aquesta és una altra faceta
de dir
una altra faceta
perquè clar
directe la fotografia
però
li encantava
investigar
i experimentar
ho feia també
perquè clar
no hi havia pressupostos
hi havia molts altres pel·lícules
que no arribaven
no hi havia diners
i què feia
tenia que investigar
per trobar
per exemple
que una emulsió
tinguessi més captació
o sigui
en més de 400
va ser ser 800
perquè això estalviava
no tenia que pagar
tanta llum
i això estalviava
per la producció
i es podien fer pel·lícules
o sigui
el Joan
no solament investigava
per la cosa
de buscar
sinó per una qüestió
pràctica
però una qüestió pràctica
sempre ajudava
els productors
ajudava molt
els productors
per abaratir
els costos
sempre
igual no sempre passa
ni en els directors
de foto
ni en els directors
però no
això que dius
és curiós
perquè ell de fet
si treballa
amb aquest tema
que és la WeightGate
la WeightGate
és la finestreta húmida
que és un sistema
diguem
de tornar a agafar
aquests
velles pel·lícules
i clar
no fagils
i més pols
de la que ja tenen
i al mateix temps
posar-los un líquid
injectat
que fotograma
fotograma
va fent
i va treu tota la porqueria
i evita
que la nova porqueria
que s'hi podia dipositar
en el negatiu
abans de tirar còpies
no hi sigui
és a dir
la treu també
és que
en el submariner
es veu clarament
brillant
queda la pel·lícula
això de l'arribada
del tren
aquell que parlamen
va deixar impecable
neta
impecable
i algunes vegades
amb això
també va tindre problemes
perquè per exemple
amb el tipus de líquids
i tals
algú pensava
vostè està preparant
una bomba?
ja
o també
quan rodava
en un lloc
en l'època del Sereno
hi havia una parella
que s'estava fent
un patró
bueno
va vindre el Sereno
bueno
això no pot ser
el quartelí
o no sé què
clar
perquè no hi ha focus
i va dir
no
estamos haciendo una pel·lícula
com és possible
que han fet una pel·lícula
no m'ho crec
i li va a fer la pel·lícula
i es va a donar a compte
clar
perquè la pel·lícula
tenia 200 asses
i no calia tanta llum
amb una emulsió
això és per
aquesta anècdota
surt de la pel·lícula
no surt
perquè ha de sortir
en el llibre
que farà la maria
de tot
perquè és un llibre
total de la vida
del Joan
està donant més feina
què dura
la pel·lícula
quina durada té
86 minuts
86
molt bé
i després la següent pregunta
que de seguida
és que
quan t'enteres
que l'Enrique Cerezo
està a la producció
hi ha una roba principal
com no ho ha d'estar
jo t'ho explicaria
ells ho explicaran ara
però també tu
que l'Enrique Cerezo
va començar
com tothom
de nou
i va començar
treballant
en un milió
en la basura
i el que li va donar
l'alternativa
per treballar
va ser
el Joan Mariner
com a menitori
i ell
està molt agraït
perquè li va ajudar
de ser interessat
perquè el Joan
el que té
és que
i ho va dir
el que es va morir
el director de fotografia
Fernando Rivas
si té alguna cosa
el Joan
és la generositat
és generós
per anturomàcia
i llavors
li va ajudar
i ell va fer
hasta 4 pel·lícules més
i clar
l'Enrique
ho té molt present
bueno
inclús
tinc que dir
una altra cosa
per dir
perquè clar
per dir que
el dia
que li van fer
la plaça
que la plaça
la diuen
la plaça
de Tirament
perquè és enorme
és la plaça
que està davant
de la camp
això
a Pozolo de l'Arcón
ah sí
davant de la camp
doncs
veien acabat
d'enterrar
la mare
d'Enrique Cerezo
i va vindre
a Sol Sament
a fer citar
el Joan
perquè li feia
la plaça
si ho va fer
això
és perquè
lògicament
a mi
ho apreci
i perquè
el tenia
molt en compte
permeteu
una pregunta
capciosa
com deia
el Perry Mason
i no és
menos cierto
que
l'Enrique Cerezo
però tenen una mica
les dues cares
que està bé
el que has dit
i segur
que és absolutament
no és veritat
sense que
no és menys cert
que ell
té tots
els drets
de les pel·lícules
és que
sense Enrique Cerezo
no es pot fer
aquesta pel·lícula
és que
a més a més
aquesta pel·lícula
volíem que fos
molt visual
i que entres
molts fragments
de pel·lícules
perquè la gent
tingués una visió
més ampla
de tota la filmografia
del Joan
quan nosaltres
fem les coses
d'explicar coses
que venen al Juriós
o venen a veure
la col·lecció
o anem al Museu
de Vallbona
la cultura
no té per què ser
avorrida
i estem en una època
de visual
la gent és dinàmica
vol veure
moltes imatges
molta informació
perquè si li fas
un plano
que pot ser molt maco
però estàs allà
una hora
una altra
dos minuts
cinc minuts
la gent
perd l'interès
i necessitem
que hi hagi moviment
necessitem que la gent
digui
hòstia
val la pena
i que
posar-te en plans
que això
s'ha fet
totes les pel·lícules
54 pel·lícules
fa almenys
de 54 pel·lícules
això és una feina
de xinesos
a l'hora de dir
jo em vaig tancar
em vaig tancar
a veure totes les pel·lícules
a Flixolet
la plataforma
de cinema espanyol
que és
que és del Cerezo
també vam llogar
ens vam fer
socis
del vídeo instant
per mirar les pel·lícules
que no estaven
i buscar
els encants
i tal
també buscar pel·lícules
per mirar les pel·lícules antigues
la gent pensava
perquè volen aquestes pel·lícules
si no es vol dir deu
doncs ho va fer
d'aquesta manera
però va ser una tasca
molt interessant
a mi em va agradar
moltíssim
i va conèixer
molt més
el Joan
que em va ajudar
molt també
la seva esposa
la Conxa
que em va facilitar
molts retalls
de premsa
moltes fotografies
i bueno
això
em va facilitar
la feina
però tu
sent una persona
de premsa
per dir-ho així
de cop i volta
clar
et poses a dirigir
el material
i després s'ha d'editar-lo
m'imagino
exacte
com t'ho vas fer
per aconseguir
a veure
el material
ja de per si
fascina
però
per aconseguir
el timing
perquè
trobo que
molt ben
equilibrat
el que són
els fragments
de pel·lícula
i les
infinites
intervencions
surt tot Déu
del cinema
espanyol
a parlar
en aquest documental
és una cosa
absolutament
fascinant
com t'ho vas fer
per controlar
el timing
perquè
aquest és un problema
seriós
vas comptar
amb la juliològicament
de bons muntadors
t'ho anava a dir
t'havies tingut
bons muntadors
Raül Román
el Raül has tingut
al principi
el Raül
Joan García
i després
es va afegir
Joan García
però el Raül Román
va fer un treball
excepcional
i el Raül Román
també
i entre tots
ho van fer
va haver un moment
que ho vas fer jo sola
però després
va entrar Juan Gabriel
i en manera molt
i el Raül també
ajuda
i ha que donar les gràcies
perquè és el que s'ha implicat
al 100%
a Josep Maria Aragonès
i és per l'honor
de la nostra fundació
exacte
això
tothom ha col·laborat
per fer aquest projecte
per què?
perquè quan van començar
a nivell financier
no ens donaven duro
perquè diuen
bueno tu vas filmant
i se te'n mola el tio
i se'n va fer punyar
a la pel·lícula
el disser era total
i una altra cosa
important a destacar
el narrador
que és Emilio Guterrescava
que a vegades
es va posar malalt
amb el tema del Covid
va estar sis mesos
hospitalitzat
bueno
no va estar a casa
però vull dir
que estava malalt
i vam haver d'esperar
que estigués bé
i va gravar
la veu en off
i tal
amb
ampolla d'oxigen
no està bé encara el tot
ho va fer
aquí és la clau
sempre es diu
per quan no quedi falta
era la frase
per quan no quedi falta
però empaitar tothom
estem parlant del Museu del Prado
de l'Institut Cervantes
del Llen Bigó
també
per tots els entrevistants
tota la gent que va participar
el munt de gent
quanta gent surt
d'entrevistar
perquè és que és una barbaritat
i surten menys
surten menys
unes cinquanta i pico
teníem vuitanta i pico
jo volia fer
era una bogeria
cent persones
per cent anys
deu ser complicat
de gestionar
perquè el que
l'has entrevistat
i es queda fora
lògicament
i què hi ha de lo mío?
alguns no es van gravar nosaltres
i altres
ens enviaven
els seus vídeos
de material
no van poder arribar tots
és que es fa cinquanta
a nivell de producció
escolteu
jo us volia dir
preguntar una cosa
i de passo
li diem a l'audiència
també
si no ho saben
que aquesta pel·lícula
està nominada
a millor documental
l'Es Goya
no
l'Es Porqué
ja m'agradaria
l'Es Porqué
i el Goya
no hi anem?
no
no
no hi anem
estaven com a candidats
però no hem sortit
però es havia fet alguna gestió
sí, sí, no, no
érem candidats
estàvem com a candidats
deu candidats
teníem deu candidats
per això
hi ha moltes produccions
i no ha pogut ser
i tenia
no tenia el Goya
però està molt a prop
el fet d'haver-se estrenat
prèviament
durant un temps
quan té el Goya d'Honor
li donen el Goya d'Honor
a l'Acadèmia
el 2024
i tant
i tant
que això és molt important
perquè
li devia l'Acadèmia
és una llàstima
perquè és una oportunitat
el tens allà
que li dones el Goya d'Honor
i tens el documental
sobre ell
exacte
el que tenim són
les nominacions
estem nominats
als Forqué
que aquest dissabte
és la gala
d'entrada dels premis
o sigui que amb els dits creuats
a veure què passa
de totes maneres
si no guanyem
des de Ràdio de Sabern
us desitgem
tota la sort del Covex
ja premiada
amb la nominació
perquè és un premi important
ara 90 pel·lícules
i han quedat 4
no està malament
i estem a l'espera
dels premis Feroz
que van donar ja
la lista dels nominats
de ficció
d'actors
de televisió
però no de documentals
això ho diuen
aquest dijous
molt bé
hem tingut una gran música
que l'Alfred Trescot
que ha fet una música
fantàstica
qui l'ha fet
l'Alfred Trescot
no és la primera vegada
que treballem nosaltres
però que va treballar
també a JMQ
a la televisió
és molt bo
és un nec
que uneix
un nec de pel·lícula
molt bé
sincerament
és un caca
aquest home
perquè té una imaginació
i una manera de treballar
la Ventira de Barcelona
va fer la música
molt bé
i ha fet
Hispània
també va fer la música
i per pel·lícules
també ha fet coses
treballa molt també
per als Estats Units
Tascot
Alfred Tapscott
el condom és com a anglès
sí
però
seria el pare
però
parlant de la Fundació
digues
la Fundació
també
crec que té
una funció important
com a productora
bueno
i a més a més
estic convençut
i ho sé
que participeu
també molt
amb col·laboracions
sobretot
a partir
del fons
de la Fundació
i avui
s'ha donat el cas
que he anat a veure
una pel·lícula
amb passa de premsa
i m'he trobat
amb la sorpresa
no ho sabia
que surt allà
Fundació
Aula de Cinema
que heu col·laborat
es tracta
de La Última Noche
de Sandra M
sí
sí
i he estat
amb la noia
amb la Clàudia
l'actriu
sí
sí
al Cinema Girona
vull dir que
això
que avui he constatat
amb aquesta pel·lícula
però
ho heu fet
i ho esteu fent
em sembla
la funció de producció
amb altres també
portem anys
ajudant
a fer produccions
sempre
home
si hi ha una cosa
doncs
podem algun lloguer
perquè no tenim cap pines
això de ningú
però teniu infraestructura
perquè la pregunta seria
pel documental
tot el que és
la infraestructura
càmeres
hem llogat
a les càmeres
a Ovidi
les llums
han sigut
al·lucines
els millors
els millors
o sigui
tot ha sigut preparat
jo sé
que era
una bogeria
fer-ho
però havia que fer-ho
per un documental
sí
i els calés
on surten
això és una pregunta
indiscret
això també
no no
hi ha acords
que arribem a un acord
amb el Nico Cerezo
ens ha fet el favor
perquè és el Joan
torno a dir
perquè per quan
el que haga falta
que quedi clar
aquesta frase
que és clau
i ens ha deixat
les pel·lícules
que són
estan valorades
amb unes 160
més o menys
i després
tot l'altre
Déu-n'hi-do
que tens que pensar
al rodatge
a la postproducció
i que això
en Tavian ajuda moltíssim
en Tavian és el d'Aragonès
que dèiem abans
en Tavian és el d'Aragonès
o sigui que s'ha implicat molta gent
perquè sabien
per què?
perquè aquest documental
vosaltres ho heu vist
és un homenatge
no solament al cine espanyol
és un homenatge
als treballors
que han estat 100 anys
treballant en aquesta professió
tant davant
tant davant com endarrere
i això feia falta fer-ho
sí, sí
són gent que normalment
no se'n parla
perquè sí
i és molt bo
i a més
quan es tracta
d'una llegenda viva
és interessant
que
és que Joan
era la primera excusa
se'n parla
és que jo crec
que és un documental
que hauria d'anar
per universitats
i per col·legis de cinema
a més
és un exemple
per escoles de cinema
a l'escola segur
a l'escola segur
sí, això ja va bé
perquè podrà anar tots
oi, vostè dona una difusió també
i un supervivent
un gran supervivent
perquè evidentment
ell comença en època de república
passa la guerra
exacte
va anar al front
va anar al front
a l'època d'Alfonso XIII
el 20, no?
i per això he posat
el licitó de Calzamora
que va ser el primer president
de la república
o sigui, jo poso
totes les etapes històriques
perquè
no parlo políticament de res
jo vull dir
ha passat això
perquè això
situant i el context
per què?
perquè així
la gent es pot adonar
de quines pel·lícules
es feien en aquella època
no és el mateix
una pel·lícula
feta a la república
que una època
feta al maquisme
clarament
com ho saps
si no està situat històricament
tenim un assessor històric
que era
el Maxí Corseix
de Film Història
sí
bueno, però ell
evidentment
com que estava
amb l'exèrcit republicà
bueno
Fuig
està a Argelers
el camp de
Argelers
va estar
un temps al front
lluitant
però després
ja va passar
com a fotògraf
del comandant de l'Istel
exacte
sí
i feia fotografies
espionatge
clar
de les zones enemiques
i tal
fent fotos
i després ja
com que ja perdien
van haver de fugir
de marxar
és quan ja van creuar
els perineus
van deixar les armes
als francesos
i va passar
per dos camps
de concentració
però servia a Sant Ciprient
que és un avantatge
ser francès
en aquest tema
perquè li presentaven
un paper
al revés
blanc
signer
signer
i jo
pacte signer
això és Sant Ciprient
el volíem enviar
a l'elevció
exacte
imagina't
acaba de sortir
una guerra
i va ser a l'elevció
quina broma
va fugir
exacte
va fugir
no té més reme
que tornar
el tornen a agafar
el tornen a agafar
i el porten a Argelers
Argelers
i per la presa
es va escapar
i també es va escapar
però al final
es va entregar
d'alguna manera
i va tornar
a Espanya
els fracistes
el retenen
el retenen
el van picar
al barcó
Ciudad de la Cante
que he aconseguit
la foto del Museu Naval
que m'ha costat moltíssim
que és el que va donar
la volta
a tota Espanya
des de Sant Sebastià
fins a la rinconera
Andalusia
imagina't
allà
el put és que ho ha
va ser el camp de concentració
de la rinconada
però va estar poc temps
en el fons
perquè és bastant espavilat
el Joan
va vindre un grup
de persones
per veure
com vivien
la gent
i els va entregar
un paper
amb la seva adresa
el nom del pare
i tal
i li van ajudar
i al poc temps
el pare
a través de l'actor
Ramon de Setmenat
que estava
en el bando
de los nacionales
va aconseguir
anar en un cotxe
de copilot
i arribar a Sevilla
i allà a Sevilla
com que l'era àrbitra
tenia contactes
que li van ajudar
li van avalar
per poder sortir
de la rinconada
del seu fill
que quan es van trobar
va ser un moment
molt emocionant
que ho explica
el documental no
però ja ho explicaré
al llibre
quan es van trobar
tots dos
no es reconeixien
perquè tots dos
estaven prims
després de la guerra
destrossats
destrossats
aleshores el pare
després d'uns dies
va tornar a Barcelona
i ell es va quedar
a Sevilla
treballant
i va entrar
a fer el servei militar
li va agafar
lògicament
a repetir
i allà va estar
treballant
com a soldat
i
de projeccionista
al cine
Esperanza
de Sevilla
i després va tornar
cap a Barcelona
i allà
doncs ja treballava
al surfea
i combinava
combinava
l'Emili
amb el cinema
Maria Lluïsa
el treball
amb el Juan Mariner
com va ser
el treball
em refereixo
a l'entrevista
va ser
va ser pactada
prèviament
està molt fregamentada
va ser en un dia
o va ser en diversos dies
en diversos
no
en diverses setmanes
setmanes
molt bé
ens veiem bastant sovint
nosaltres anàvem bastant
a Madrid
i de fet
anàvem a casa d'ell
entens
teníem molt temps
per poder parlar
el Joan el coneixem
molt bé
m'he explicava
perquè a més
hauràs tingut
que fer per això
un treball de selecció
clar
bastant
sí sí sí
jo a mi el que em va semblar
també
molt admirable
i a més a més
un treball molt maco
és el que vau fer
de la selecció
de les imatges
d'arxiu
sobretot
de la filmoteca
és
és
t'emociona
clar
lo de
lo de
Raya Films
sí sí
compaginar
les imatges
amb els diàlegs
amb ell
sí sí sí
allò és
per cert
la CNT
vam anar a la seu
de la CNT Madrid
i ens van deixar
bueno va
cogerlo todo
i vam agafar una memòria
estil de la CNT
perquè per quan
no caga falta
és que aquesta
la frase clava
si m'havia defrenat
per això amb les imatges
perquè a mi m'agraven
les imatges
i les volia
posar totes
però aquí
van trobar una imatge
molt curiosa
aquí ja discutíem
i aquí s'ha de trauració
i tal i qual
però va ser molt interessant
lo del president
lo de l'endecari
Aguirre
sí
perquè és una història
per això vam agafar
lo d'Institut
de Tervantes
que és una missa
perquè
el PNV
era que
eren molt catòlics
i aquest va vindre aquí
quan estava passant
tot el merder
i clar
el Joan
anava on
i deia
mira
doncs teniu esquil aquí
doncs aneu aquí
i va anar allà
i va un en pis
i es troba
que està en una iglesia
i clar
ningú s'ho esperava
i tampoc
i pensava
com vegin això
em foten un tiro ràpid
el Joan mai ha volgut
ficar-se en política
el home que volia
treballar
això també queda clar
també queda clar
a la pel·lícula
això també ho volia preguntar
perquè clar
evidentment
després d'entrar
els franquistes
el cinema
que feien
el Santuari
no se rinde
i aquest estil
de pel·lícules
esclar
algú pot pensar
que pugui tenir
en mariner
alguna inclinació
cap inclinació
de fet
quan ell va anar
a Madrid
el tractaven
de
secessionista
independentista
rojo
masson
per lo pitjor
va estar un temps
que ho va passar malament
per ser català
només per ser català
per ser català
i per estar amb la república
li explico una anèdota
que no surt a la pel·lícula
però que és molt interessant
resulta que el Joan
quan tu tenies
que fer el tema
de tal
doncs
deies
anaves a un puesto
tu feia una prova
que l'havia fet
el Ricardo Baño
l'havia fet
la prova
que la tingui
la màquina
de Ricardo Baños
i llavors
te donaven
l'inscrit
i ja podes treballar
com
ajudant
d'elecció
i tot
sí, sí
el sindicat
que marcava llavors
el sindicat vertical
marcava
llavors
va fer això
va vindre la guerra
van passar la guerra
i va tornar
un puesto
o sigui
treballar
amb els franquistes
i el tio
sempre que plorava
perquè va dir
els mateixos tios
amb altres canisses
dient viva Franco
quan fa dos dies
com el que diu
que deia
o sigui que
estava totalment desencantat
si el mateix tio
es canvia de camisa
i és el mateix
no val la pena
remarcar-se la capa de ningú
com amb el bill
és que saps què passa
en temps de guerra
hi ha una cosa
que se'n diu
subsistència
i no tothom
està disposat
a dir
bueno va
mata'm
no
i s'ha de respectar
també això
no no
és evident que sí
sí sí
no no
bé
és un testimoni
extraordinari
jo crec
crec que tindrà
crec que tindrà
recorregut
se'n solta
se'n solta
perquè és
atreu
nosaltres la volem moure
volem moure la pel·lícula
i que es vegi a tot arreu
en l'aspecte aquest
més d'ingeniós d'ell
perquè a l'última
diguem-ne
l'última part
de la seva carrera
com a directe de fotografia
també es dedicava
a fer efectes especials
en el documental
recordo que parla
de com ell va salvar
Slugs
una pel·lícula d'aquestes
ell quan va conèixer
quan va conèixer
a Juan Piquet
és quan ell va adentrar
al món aquell
del
trucatges
tot això
va ser amb el Juan Piquet
i aleshores
és que era
tan ingeniós
aquest senyor
perquè inventava coses
era fantàstic
tenien un problema
realment seriós
perquè la pel·lícula
és un desastre
la pel·lícula Slugs
tenia un problema familiar
perquè se li va morir
els pares
i aleshores
també tenia
algun altre
perquè Joan treballava
feia set pel·lícules
a l'any
extremament
la barbaritat
no va poder treballar
en aquesta pel·lícula
i resulta que els efectes
van quedar
horrorosos
no els van acceptar
si s'arruïnava el Piquet
i aleshores
13 milions
que no molts diners
li va demanar
socorro
S.O.S.
i aleshores
l'altre que sempre
estima els seus amics
i els seus companys
li va ajudar
li va ajudar de seguida
li va dir
el que havia de fer
com podia salvar
aquest producte
i aleshores
i aleshores
li va dir
que en unes setmanes
un equip
de gent de confiança
ho podien fer
i ho va fer
i per aquesta pel·lícula
li van donar
el Goya
els efectes especials
i ell va quedar fora
d'aquest premi
no el va poder agafar
efectes fotogràfics
perquè també li van posar
per un tema administratiu
li van posar
que era
efectes fotogràfics
no efectes especials
quan l'autoria
bàsicament
de salvar
la pel·lícula
els que van fer malament
se'n van portar
una cosa
estem a un minut
d'acabar
i voldria
de cara a l'audiència
que ens diguéssiu
si sabeu el timing
de quan es podrà veure
per exemple
per la tele
bueno
ara s'estan parlant
estem parlant també
que estan ficant
lògicament en el tema
i suposo que ara
quan passin
totes aquestes pujadies
dels premis
i tal
que està acabant
ja
doncs ja
estem pensant
també en Movistar
estem pensant
en altres plataformes
lògicament
en Frisolet
perquè és el cinema espanyol
està claríssim
i a veurem què passa
però estan subtítols
en ingles
jo crec que el febrer
es podria veure
vosaltres
ens teniu informats
ens veiem
ens teniu informats
i des d'aquí
farem d'altaveu
també
perquè
l'audiència
ho conegui
i ho vegi
perquè jo crec
és que és una part
molt important
de la vida
del cine
a Espanya
exacte
és que fer un pas
a la Filmoteca de Catalunya
i un altre
d'Espanya
també
de la Filmoteca d'aquí
en parlarem
perfecte
molt bé
moltes gràcies
amb això
us donem les gràcies
per estar aquí
ha estat un plaer
i escolteu
més endavant
com que això
tindrà un recorregut
podríem tornar-nos a veure
i parlar una mica més
també
de l'obra
del Jean-Marie Caraltó
perquè també és un altre pioner
i un altre inventor
exacte
perquè clar
inventaven
perquè estava tot
per inventar
ja està
moltes gràcies
a vosaltres
moltes gràcies
a vosaltres
europeu.