Cinema sense condicions.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
avoir
.
Fins demà!
Fins demà!
Ens ha introduït el Biel. Bona tarda, Biel.
Bona tarda.
Què tal?
Molt bé.
També està amb nosaltres l'Ignasi Julià,
que és el que ha escollit la pel·lícula d'avui.
Què tal?
A què correspon? Hola, bona tarda, què tal?
A la que correspon és Nosferatu, de Murnau, de 1922,
a la que correspon el fragment aquest d'una composició extraordinària,
que va fer... no és l'original perquè, malauradament,
per avatars que va tindre molts i variats aquesta obra,
es va perdre l'original i aquesta és la d'una reconstrucció
que es va fer molt, molt acurada
i és obra de Hans Erman.
Ara, bueno, he parlat de l'Ignasi.
Malauradament, no ho podem contar tampoc avui
amb el nostre company Anastasi,
al que enviem una salutació des d'aquí.
I, bueno, per últim, estic jo, el que us parla Pep Armengol.
Li passo la paraula a l'Ignasi
perquè ens introdueixi en els valors
i l'oportunitat d'agafar aquesta pel·lícula
que aquest any se celebra el 101 aniversari.
Certo, sí, sí.
Una mica també per això, no?, l'havia escollit.
M'agradaria, abans que res,
parlar de la banda sonora,
perquè, com molt bé has dit,
és una reconstrucció de la partitura de Hans Erman,
que és l'original perquè es va perdre
i van quedar uns fragments.
Aleshores, s'ha fet una reconstrucció
a partir del que havia quedat.
Però és, diguem-ne,
que aquesta música, la que hem sentit,
té la seva importància
perquè és la que es va sentir
quan es va estrenar al març del 22
a Berlín la pel·lícula, no?
Per tant, té el seu interès.
Després, sembla això com el
Berluscrito contra la Zaragoza,
hi ha no sé quantes versions de la pel·lícula,
bontatges, rebontatges.
Ara la que corre és una que es va fer el 2006.
Jo és la que he vist.
Sí.
I em sembla extraordinària.
Molt bona.
Molt neta.
Molt neta.
La imatge molt maca.
Efectivament, sí.
Han tornat a posar...
Sembla una tonteria,
però, esclar, es pintaven amb els fotogrames
de nit, de blau,
perquè es notés que és de nit.
Clar, tal com l'hem vist 24.000 vegades,
resulta que no es pintaven
a les nits de blau
i, per tant, semblava que el vampir
es passejava tranquil·lament de dia.
Sí, una contradicció terrible, no?
Perquè, precisament, sortir de dia
li costa la vida.
Aquí hi ha una de les característiques bones
de Nosferatu,
o que va imposar un seguit de coses
que després pràcticament la majoria
de les pel·lícules de vampir s'han respectat.
Per exemple, això,
que la llum, el sol, mata el vampir.
En la novel·la de Bram Stoker no el mata,
l'afebleix, però no el mata.
En canvi, el Bruno és el primer
que fa que la llum mati el vampir.
De tal manera que, diguem-ne,
que instaura una línia, no?
Com allò, bueno, la cosa dels alls
no surt, no?
Encara en aquesta pel·lícula.
Però instaura una...
La casa Hammer també fa el mateix.
Evidentment, amb la llum de sol
mata el Christopher Lee, no?
Cada vegada que ressuscita.
També podia ser,
perquè era un geniu i indiscutible,
Murnau,
un recurs per donar...
Perquè és impressionant.
L'escena de la mort,
amb el Marques rec,
donant-se mitja volta
i quedant impregnat,
tocant-se el cor,
és absolutament extraordinària.
Antològica,
evidentment passa ja a la història del cinema.
I, per cert,
sobre el que has dit de la composició musical,
jo he estat revisant
la banda sonora de Coppola
que aquí vam parlar,
perquè és el tercer vampir ja que toquem, eh?
Perquè hem tocat el vampir de Dreyer,
el de...
el Dràcula de Coppola,
i ara què?
Ostres, ara que ho dius...
Poca cosa, eh?
Quasi res.
Tenim una tendència a parlar de vampir.
Sí, és curiós.
Però, bueno, jo és que penso que...
A veure,
tinc aquí un llibreto de fa del 2010
i ja parla de més de 160 pel·lícules
fetes sobre el Dràcula,
a partir del Dràcula de Bram Stoker.
És a dir,
és que pràcticament,
dins del que és el cinema de terror,
s'ha convertit en una subdivisió, no?
Sí.
És extraordinari, això.
Sí, sí.
No, home, és...
superant de llarg
a un personatge també
molt influent del terror,
com va ser Frankenstein.
Sí, sí.
No, però,
senso de cap tipus,
és potser el personatge
que, des que en Bram Stoker
va fer la novel·la,
doncs s'ha perdut un cap més.
De fet, abans de Bram Stoker
ja s'havien fet
relats i narracions,
Barney el Vampir
i tot això, no?
I també s'ha de dir,
perquè és que sempre hi ha...
és molt perillós dir
la primera vegada que...
Clar, no es farà tu passa
per ser la primera pel·lícula
de vampirs, tal qual.
Resulta que no,
que hi ha una prèvia
d'anglèsa del 2014...
Ai, 2000...
Com estic jo?
1900.
El 1914,
ens hem de recordar
que es diu El Vampir.
Sí, n'hi ha una
que es diu El Vampir del 13,
però n'hi ha una altra
que es diu
La Vampira Indiana
de Roberto Roberti
que és de 1911.
Sí,
el que passa...
I segurament tirant enrere
no tocaríem encara
el primer.
Mira el que et dic.
Sí, però el problema
és que hi ha moltes pel·lícules
de la dècada dels anys 10
que porten el títol
de Vampir,
però no van de Vampirs.
O sigui, en realitat,
ara com ara,
aquesta del 13-14,
segons quins llibres
diu 13-14,
El Vampir,
ara com ara
és la primera
que clarament
és un Vampir
el que actua.
Perquè n'hi ha pel·lícules prèvies
que parla de Vampirs,
però els Vampirs
no són tals,
són la fem fatal.
A la fem fatal,
moltes vegades
la considera una vampira.
Això ve del llibre
de l'Efani,
que es parlava
sobre la vampira.
també en vam parlar aquí
Carmilla.
Carmilla.
Sí, sí, sí.
Bé,
en tot cas,
per centrar-nos una miqueta,
indicar, doncs,
que en Murnau
és un home
que,
de fet,
ell comença
el 1911,
abans d'anar a la Guerra Mundial,
a la Primera Guerra Mundial,
que va ser aviador,
i va caure
a pressioner,
i fins al 2000,
ai,
fins a quina mania
de dir 2000,
fins al 1919
no va tornar a casa,
però ell
va contactar
prèviament,
es va dedicar
al teatre
amb Max Reinhardt,
Max Reinhardt,
que és un dels fundadors
d'aquest estil
de petita
obra de teatre
en interiors,
el Camersfield,
famós,
que després en cinema
també s'havia fet.
Ho dic,
té la seva importància
perquè,
és que, esclar,
de seguida,
ràpidament,
se li diu
que Murnau
està inserit
dins de l'expressionisme
alemany.
Sí i no.
És a dir,
si veiem
una altra pel·lícula
que és una meravella
d'ell,
que és Faust,
Faust,
potser,
té més coses
d'expressionisme,
de distorsió,
d'il·luminació,
de decorats,
que és la cosa
que caracteritza,
evidentment,
l'expressionisme
cinematogràfic,
també el pintòric,
però,
sobretot,
el cinematogràfic,
totes aquestes
angulacions estranyes,
l'ús d'ombres,
llums,
decorats,
absolutament impossibles,
en fi,
tot això és molt propi
de l'expressionisme,
però, esclar,
tot això,
si em dius Faust,
et diré sí,
en part,
perquè no tota,
tampoc.
hi ha moments
que és bastant
més idíl·lica.
Bé,
la qüestió està
que no es farà a tu,
de fet,
gairebé que es pot dir
que no és una pel·lícula
expressionista.
Potser,
clar,
si ens posem
estricto sensu,
si agafem el monstre,
clar,
perquè en comptes
de ser un gentleman,
un caballer romàntic,
o postromàntic,
com era el que va crear
Bram Stoker,
evidentment no,
perquè el Max Reck,
que per cert,
es rec vol dir terror.
Terror.
és una...
Deuria ser un pseudònim,
sense tot,
perquè és clar.
Hi ha una llegenda
que també et diu
que si realment
era vampir.
Sí,
això és molt maco de dir,
però evidentment no.
perquè ell té una llegenda.
Evidentment,
ell té una...
Sens dubte que tothom
el coneix
per la pel·lícula
del Nosferatu,
però...
I la veritat
és que després té
una carrera
més aviat discreta,
però, home,
era un actor
i una persona normal
i corrent
i sense...
Perquè s'han dit
moltes coses,
que això,
si era el vampir autèntic
o si dormia també
com el Belalogosi
dins d'un taut
i disbarats d'aquests.
Tinguem en compte
que també era
un personatge curiós,
perquè era un tio
de metro noranta.
Era altíssim.
I a més,
això en la pel·lícula
es veu.
Extremadament prim
i d'una figura
inquietant.
Sí,
s'assusta.
Però tot i així,
ja per...
La pel·lícula
de Nosferatu
té com tota una llegenda
en la seva confecció.
Tot i així,
ja es diu
que determinades
seqüències
capdals
de la pel·lícula
estan
o bé
encarnades
pel propi Murnau,
cosa que jo no en crec,
però
corre,
no?
O bé
per un altre actor.
El Murnau
metro noranta tres.
Sí,
clar,
per això.
És a dir,
ja es diu...
La veritat és que
si et fixes bé
en la pel·lícula,
quan veus el Comptor Rock,
no?
És el vampir
que es diu així,
canvia.
L'aspecte no sempre...
El rostre
no sempre és el mateix.
Per exemple,
quan està hipnotitzant
a l'Ellen,
no?
La que és
la promessa
del Hatter,
no?
O ja estan casats.
Aquí estan casats.
Estan casats.
que està...
Aquell plano
que gela la sang
que està
des del mirall,
des de la finestra
de les cases
de davant.
De la casa d'en Frank.
Està mirant
cap a la casa
d'ells.
No sembla
el mateix.
El rostre
té diferències
pel que fa,
evidentment,
el que acull
el Hatter,
no?
Que és el Jonathan Harker
del Dràcula,
però aquí se li diu Hatter.
No és el mateix rostre.
No, és curiós,
és veritat.
Bé, sigui com sigui,
potser no sempre era
Max Reck
qui va fer
en determinades escenes.
Com que no ho tenim acreditat.
No, i no ho podem saber
i serà molt difícil.
S'ha de dir una cosa,
els noms aquí
estan canviats,
tant els de ciutats
com els de persones,
perquè la viuda
de Stoker
no va voler
vendre els drets.
I després,
quan va veure
que es havia fet
la pel·lícula,
es va querellar
contra Murnau.
Sí, això és correcte,
però...
I va fer desaparèixer
i destruir
les còpies.
El tema
és que la viuda
s'entera,
o sigui,
es veu que era una pràctica
dins de la indústria
cinematogràfica
d'Alemanya,
per exemple,
el propi Murnau
té una versió
de Dr. Jekyll
i Mr. Hy
sense confessar,
que es diu Janus.
Sí,
que està estraviada,
per cert.
Sí, exacte.
Ha de ser interessant.
Bé,
havia de ser.
Clar,
i és Dr. Jekyll
i Mr. Hy,
però sense
confessar-ho,
no?
Això és el mateix,
es veu que tot bé...
I no se n'amagaven,
ell no s'amagaven.
No,
els títols...
Però és que el més...
basada en Dràcula
d'Estoca.
El més còmic
és que es veu
que la còpia
de Berlín,
la del 22,
la que es va ser
en el 22,
després és un cartell
que ha aparegut
i desaparegut.
Sí.
Però amb la còpia
del 22,
segons sembla,
surt un cartell
que ho diu,
basada en la novel·la
de Dràcula,
de Bram Stocke.
Amb la cosa,
ja no s'entén res.
Perquè...
Clar,
saps què passa?
Estem parlant
de fa cent anys.
Estem parlant dels anys 20
i els alemanys deien
va,
però si els enclaços
ni s'entraran.
Perquè es pensaven
que seria
una pel·lícula
per consum local
i pràcticament
ni s'ha acabat el broguil.
Es veu que
es va estrenar
a Amsterdam
un any...
No,
el mateix 22,
però si va ser
el març,
a Amsterdam
va ser el febrer.
No sé per què,
es va passar
primer allà
que no passa
al propi Berlín.
Però bueno,
que en tot cas
no calculaven
que això
es veia a Londres
ni perquè solida't.
Però resulta
que dos mesos després,
o sigui,
cap al Baig,
com tu bé dius,
la Florence
s'entena
i diu
però què és això,
no?
I li fot una querella.
I li fa una querella
i la guanya.
Sí, sí, sí.
I la guanya
perquè,
evidentment,
es fa
amb tribunals alemanys,
però els tribunals
li donen la raó
que això
és descarat
i tal.
I esclar,
ordenen destruir
totes les còpies
de la pel·lícula.
però clar,
això és com posar
portes al camp.
És a dir,
sempre hi ha còpies
i sembla que es va
també intentar destruir
el negatiu
però després resulta
que el negatiu
apareix
el que has dit
que comencen a sortir
en nosferatus
per aquí,
per allà.
Còpies als Estats Units
perquè l'any 29
s'estrena a Nova York
i per tant,
total,
en una paraula,
que el 22
es prohibeix
però es veu
que 3 o 4 anys
més tard
a Londres
va tornar a aparèixer.
Poc serios.
La qüestió és que,
clar,
Mercè és això
i a les reconstruccions
que s'han anat fent
perquè,
esclar,
com sempre passa
amb aquestes pel·lícules
tan antigues,
hi ha còpies
que perden unes parts,
còpies que no tenen
les altres
i aleshores,
esclar,
quan s'intenta posar
una mica d'ordre,
evidentment,
ara com ara,
la còpia que tenim
d'Hora 34
sembla...
sembla...
Jo us la recomano molt,
la podeu trobar a Filmin
i de veritat
que...
Mira,
me l'he passat dues vegades,
eh?
Sí, sí, sí,
és una meravella.
A més a més,
hi ha una cosa,
sense discutir
que alguns fragments
de la pel·lícula,
com per exemple
quan ell,
quan el vampir
se'n va cap a trobar
a la dona
del que s'hi dia,
bueno,
de Haller...
Hatter.
O de Hatter.
Aquell tros,
aquella ombra
que puja i tal
entra dintre
de l'expressionisme,
ell, no?
Sí, sí,
detallets.
Aquell fragment
ho és molt bé.
La pròpia figura
d'Horlock
ho és.
Es podria acceptar
que és una figura
de caire expressionista,
però la pel·lícula
no ho és en absolut.
Jo crec que el més brillant,
almenys per mi,
de Nosferatu
és la recreació
dels plans
sancers.
Els plans
secuències
són
una meravella.
La composició
que hi ha
dintre del pla
és
és d'un detall
bueno...
Era un artista
que estava...
Home,
Faust,
jo et diré
una cosa
internosa
ara que no ens escolta ningú.
Faust
és
molt millor
pel·lícula
que no pas
Nosferatu
com a
producte
empaquetat
amb tota
la posada
en escena
tot el...
Faust,
el Faust
de Murnau
és absolutament
brillant.
és una de les cinc
grans pel·lícules
que va fer ell
junt amb
Amanecer
amb Tabú
que és l'última
l'última
efectivament
i que això
ens porta a un tema
molt important
dos aspectes
importants
primer
com
m'has mentat
Murnau és innovador
en el sentit
que
era un home
que no s'estava quiet
ell estava molt pendent
de Víctor
Hostrom
que és suèc
que també va anar
va acabar
als Estats Units
exacte
igual que Lubits
exacte
Hostrom
és el que li va donar
la idea
per dir-ho així
d'emprar
negatiu
que si vols tu
clar
com que és una distorsió
perquè si poses
un fragment
de pel·lícula negativa
quan el
Carrosa
el va a buscar
al pas del Borgo
i que se l'enduca
pel castell
evidentment
hi ha un fragment
que és
negatiu
pel·lícula
negatiu
això
sumat
evidentment
a la pintura
a l'ús
de la càmera ràpida
que això
és obra
del
el carruatge
del vampir
va ràpid
és obra
del
cameramen
perquè clar
pensem que
anava
manivela
aleshores
és el propi
Fritz Arnold
Wagner
que és
l'operator
extraordinari
oficial
el que
ho fa
ralentitzant
la velocitat
perquè després
a l'hora de projectar
sembli que
vagi més ràpid
jo dic que
a la millor van retallar
fotogrames aquí
per tindre
aquesta impressió
de ràpidesc
no em consta
em consta més
sabia que va ser
l'Arnold
Wagner
que
amb la filmació
que amb la pròpia filmació
va ralentitzar
en comptes d'anar a 14-16 fotogrames
per segon
que és aproximadament
el que les càmeres aquelles
filmaven
doncs ho va ralentitzar
clar
al projectar-se
a 16 fotogrames
per segon
la sensació
s'accelera
que va a tot drap
que
s'ha de dir
que en la restauració
aquesta que hem esmentat
del 2005-2006
han fet
l'esforç
de
fer la còpia
a 16 fotogrames
per segon
és a dir
evidentment
que es projecta 24
per procés
primer de laboratori
i després
evidentment
de digitalització
és un detall
perquè jo
no es farà
tu l'he vist
amb la típica
el típic moviment
de xarlot
per entendre'ns
no?
vull dir
accelerat
clar
perquè
si la pel·lícula
es filmava
a 16
i després
amb els projectors
de nostres
es projectava
a 24
és quan donava
aquesta sensació
que el cinema
anava tot
ell
a càmera ràpida
no
era un tema
de fotogrames
per segon
però la còpia
l'han fet
de tal manera
és una meravella
com tu dius
perquè esclar
veure els moviments
naturals
no de breu
és una cosa
important
a més
és que
de tant en tant
o sigui
quan ho veus
fa l'ordenador
que tens la facilitat
de fer una pausa
i et dic
és que surten
verdades quadres
allò
allò
es rembren
l'escena
d'Helen
que està preocupada
pel seu marit
i se'n va
ja al penyassegat
amb les creus
pel que sigui
també
a les dunes
però hi ha creus
de morts
aquella imatge
és una composició
amb el mar
una miqueta de mar
al mig
és una composició
el mar
bàltic
per cert
que està rodat
quan a localitzacions
també s'ha de dir
que
part de la pel·lícula
que després
el Werner Erzog
amb la seva versió
del 79
també ho fa
se'n va cap allà
a Eslovàquia
se'n dos castells
un en ruïnes
i l'altre
no
es conserva
doncs
correctament
i
no és exactament
el que utilitza Erzog
però
en tot cas
se'n va a Eslovàquia
el mateix que Murnau
per una de les característiques
importants
de la pel·lícula
de Nosferatu
i de part
de la producció
de Murnau
que és
el paisatge
en Murnau
en el cas de Nosferatu
tenia molt clar
i amb això
jo crec que ràpidament
estarem d'acord
la posada
o sigui
l'ambient
l'ambient de Transilvània
tant si és raó
de Transilvània
com no
però aquest ambient
de muntanyes altes
els càrpets
tant si són els autèntics
com si es fa veure
que ho són
es tenia que notar
és una de les característiques
de Nosferatu
vull dir que
les muntanyes
d'Eslovàquia
fan
després
també és molt maca
les tres o quatre
preses que hi ha
de la Goleta
quan
ell va
pel vaixell
és molt bo allò
també
i després
et direu una cosa
és una de les pel·lícules
que he vist
més rates
perquè Déu-n'hi-do
això ha estat
un tema
interessantíssim
perquè és una cosa
que evidentment
no està així
en Bram Stoker
clar
hi ha molts aspectes
ambigus
de la pel·lícula
Nosferatu
per exemple
el
el
passant
que li dona
a Hatter
l'encàrrec
d'anar
al castell
del contor
l'equivalent
a Renfield
el Renfield
diguem-ne
de la novel·la
d'Estoker
però en tot cas
aquí és el
el notari
l'agent immobiliari
el reautor
l'agent immobiliari
de fet ja
és un home
que quan li està
donant l'encàrrec
ja no toca
i el document
que té
és un document
de jeroglífics
que sembla
que ell l'entén
amb la qual cosa
és un home
que ja està
connectat
ja té una connexió
amb el bon dia
i sap
perquè li costarà
potser una miqueta
de sang
li costarà
temps
viatge
i potser
una mica de sang
és molt enigmàtic
és una frase
perquè ens posa
ens posa precisament
amb antecedents
que ell
té una connexió
amb el conte
i després
l'Ellen
l'Ellen
telepàtica
com aquell que diu
telepàticament
connecta amb el seu marit
quan ho està passant fatal
en el castell de Dràcula
però també
amb el propi vampir
hi ha un moment
quan estan sopant
l'escena típica
del sopar
de rebuda
que és quan li xucla
en pla brutal
sense cap dissimul
aquí li xucla
el dit
no pot evitar-ho
la sang
és vida
hi ha un moment
hi ha un moment
en què
després d'haver-li
xuclat el dit
l'Orloc
avança cap a Hatter
per acabar
de xuclar-li
la sang
i es refrena
i es gira
i en aquell moment
es passa un plano
de l'Ellen
que sembla
que és com
si l'estigués veient
i per tant
l'Orloc
es reprimeix
d'acabar l'acte
perquè precisament
Ellen
està mirant-lo
per respecte a ella
Ellen està mirant-los
és potentíssim això
però clar
s'ambigua
perquè no s'explica
ni el motiu
pel qual
el reautor
l'agenda immobiliari
està connectat
ja amb el vampir
de vella
en tubi
o sigui
només començar
la pel·lícula
igual que
quan es mor
quan es mor
no es ve la to
a l'acte
ell sap
el maestro ha muerto
exacte
el maestro ha muerto
no, està
absolutament interconectat
vull dir
és una cosa tremenda
de fet
voldria parlar
d'algunes innovacions
ràpidament
per exemple
hem parlat
del bús del negatiu
la càmera ràpida
que també ho hem dit
la imatge
fotograma
fotograma
perquè ja
quan s'obre
la comporta
del vaixell
de l'equivalent
del Demeter
de la novel·la
d'Estòker
és fotograma
fotograma
descaradament
sobre impressions
hi ha un seguit
de sobre impressions
d'imatges
oníriques
per l'època
estem parlant
de l'any 22
d'una modernó
extraordinària
jo crec que era
un producte
revolucionari
en aquell moment
l'efecte
de les ombres
com has dit
la famosa imatge
d'ell pujant
cap a la casa
d'Ellen
l'ombra
projectada
mentre puja
que és potser
un dels moments
més expressionistes
si vols tu
l'acoloriment
dels fotogrames
que també ho hem dit
i l'ús
espectacular
de les imatges
però hi ha
una transició
que suposo
que és una
de les que
vols ressaltar
també
que és aquella
en què ell
el vampir
s'està tocant
i la meitat
del cos
és encara
de la imatge
anterior
sí
efectivament
és extraordinari
allò
efectivament
és un moment
i una característica
que nega
Stoker
perquè si recordem
Stoker
en la novel·la
ens deixa ben clar
que Dràcula
no s'reflecteix
al mirall
però tampoc
projecta ombra
un vampir
no projecta ombra
d'acord
amb la creença
dels càrpets
aquí projecta ombra
aquí projecta ombra
vull dir que també
s'ho salta
perquè també es veu
aquella mà
la mà
que li agafa el pit
a l'Ellen
que és una ombra
és l'ombra
que l'està
que va baixant
efectivament
i després
el tema
del triangle
i
el tema
dels jueus
s'ha parlat
això em connecta
anem per parts
em connecta
t'has fixat
que Nosferatu
té
les dos dents
com una rata
les rates
teòricament
estan escampant
la pesta
però al mateix temps
i de manera
molt enviua
no se'ns diu
perquè es veu
que tots els morts
que està generant
a la ciutat
tenen
les dues
els dos foradets
al coll
amb la qual cosa
hi ha com
una estranya
paral·lelisme
entre
la pesta
i la infecció
vampírica
hi ha molts aspectes
que d'una manera
deliberada
no estan
concretats
a veure
és la pesta
com s'està creient
primerament
la població
que és
o realment
és el vampir
que va
un perut
i els va matant
a tots
sí que
a veure
amb el vaixell
amb les sis
caixes
de
taúts
en què van
plans
de terra
originària
d'allà
on va néixer ell
etcètera
plans de rates
perquè precisament
per fer comprovacions
a la duana
n'es foten un
i quan comencen a sortir
rates diuen
no, no, tireu
i clar
per això no el troben
amb ell
perquè
amb una de les sis
està ell
també té sort
perquè
t'hauria
pogut ser
aquí
hi ha sort
bé
el tema
és que
el propi
roc
sembla
una rata
les dues
dents
són dents
no són
les dents
del vampir
que són
això
va recuperar
Herzog
i en canvi
els altres
dràcules
que hi visjo
no
mai
fins que
són els ullals
com els altres
sí, sí
com sempre
són els ullals
però en aquest cas
no, són els incisius
com les rates
de fet
sí que s'ha recuperat
la imatge
de l'orlog
jo recordo
una sèrie de televisió
Salem Slot
basada
en una novel·la
del
Stephen King
Stephen King
on
si no malament
recordo
el protagonista
principal
és
de l'any 79
del mateix
any
que
el Nosferatu
d'Erzog
estava dirigida
pel Top Hooper
i el Reginalder
que ja de per si
deixem-lo córrer
perquè sempre feia
de dolent
perquè tenia un rostre
bastant peculiar
que és el vampir
de la novel·la
diguem-ne
té la imatge
és un rock
és exactament clavat
i té les dents
com el Nosferatu
segurament
el Top Hooper
és una llicència
que es permet
perquè
Stephen King
no em costa
fa molts anys
que vaig llegir la novel·la
però no em consta
una novel·la
bastant
terrorífica
perquè s'ha de dir
hi ha moments
veritablement
Stephen King
quan vol
és finet
finet
però no recordo
que la descripció
del vampir
fos
evidentment
com la d'Urlo
per tant
és una llicència
a l'hora de fer
la sèrie televisiva
aquí
una cosa
que trobo
que és molt destacable
perquè
en aquell moment
no sé si
hi havia
aquesta sensibilitat
o no
en general
amb l'art
però és la vessant
romàntica
és a dir
el comte
Orlok
sap molt bé
que
entretenint-se
entre cometes
amb ella
s'està immolant
i ho fa
per amor
és un altre moment
ambigu
perquè també pots interpretar
que
i ella
s'ho està passant
també
s'acrifica
s'acrifica
pel marit
i per extensió
per la humanitat
per la humanitat
llavors
clar
aquest és un salt
impressionant
i que per cert
la pel·lícula
passa de vegades
molt desapercebut
però
la pel·lícula
recordem que
la novel·la
de Stoker
són diaris
són diaris
dels diversos personatges
que van explicant
la seva experiència
de fet
el guió
que hem de dir-ho
és del Henry Gallin
que és
l'autor
és guionista
per mi és una gran adaptació
la que fa
sí
doncs
clar
ell aquí fa
que sigui
el registre
de l'Ajuntament
per una banda
el llibre
sobre vampirs
que es troba
al Hatter
i que se l'endú
cap a casa
i que aleshores
l'Ellen el llegeix
i és quan arriba
a la conclusió
que s'ha de sacrificar
i el quadern
de bitàcora
del capità
del Demeter
que no es diu Demeter
ara no recordo
el vaixell
com es diu aquí
però bueno
és el Demeter
de la novel·la
de la novel·la
de Stoker
són tres documents
que són molt importants
amb l'evolució
narrativa
de la pel·lícula
sí perquè es van veient
entre els intertítols
van sortint
textos
d'aquests diaris
per això és que
si ens posem a pensar
a l'època del cinema
mut
una pel·lícula així
sobresurt tant
per sobre
del que devia ser
la immensa majoria
dels productes
que és
és asombrós
i després hi ha la qüestió
que és subjectiva
que evidentment
entra dintre
de les interpretacions
no es pot agafar
fil per randa
però com
que la pel·lícula
tingués
un cert
antisemitisme
per la imatge
del propi
Loc
que en comptes
de tenir
aquesta postura
de cavaller
doncs
els jueus
sempre els veien
lleixos
a les orelles
arrere
li surt pèl
sembla
una mica
com si fos
i a més
els jueus
eren rates
és una visió
que hi cal
per l'antisemitisme
alemany
els consideren
molt sovint rates
això entra
dintre
de la interpretació
perquè
Murnau
era homosexual
amb la qual cosa
no és gaire probable
que ell conscientment
fos conscient
que aquests elements
es podien interpretar
d'aquesta manera
precisament
perquè
en l'Alemanya
de l'any 22
ser homosexual
era
estava molt castigat
estava molt reprimit
i per tant
ell pertanyia
entre cometes
a una minoria
i per tant
la pròpia sensibilitat
i pertanyia
a una classe alta
exacte
perquè els pares
tant el pare
com la mare
eren uns
uns propietaris
de fàbriques
d'una categoria
impressionant
llavors aquí
hi ha dues coses
amb les seves
dos apunts biogràfics
un
que diu
que en el moment
en què va decidir
dedicar-se al teatre
i al cinema
per no perjudicar
perquè això era
en aquell moment
amb un patrimoni
familiar
tan important
i uns contactes
que devien tindre
amb l'alta burguesia
i la noblesa
i tal
un que es dediqués
al món de la faràndula
no quedava bé
llavors ell mateix
diu que va decidir
canviar el nom
de Plumpe
el cognom
que era el cognom
del pare
pel de Murnau
però jo penso
amb el que has dit tu
que això sí
però també
en aquell moment
en aquella societat
dir que el meu fill
era homosexual
que des del principi
des del començament
de les pel·lícules
ja va anar
demostrant
una preferència
pels nois joves
i els tractava
amb una cura especial
i una dedicació
fins que ja
bueno
teniu que pensar
que
ell es va morir
anant
amb un cotxe
a 120 per hora
per fer
l'estrena
anaven de Los Angeles
a San Francisco
l'estrena
de Tabú
que havia fet
amb Roger Flaherty
encara que
Flaherty
al final
es va donar
de baixa dels crèdits
per discrepances
i una d'elles
podria ser aquesta
i
un dels motius
de xocar
a 120
contra un arbre
és que estava
fent una fel·lació
al seu company
l'actor
i
però qui conduïa
i el cap
conduïa l'actor
i el cap
el cap de Mornau
va quedar tallat allà
ostres
i no es perdeu
o sigui
hi ha coses
a la vida
que tenen
un recorregut
tenebrós
no?
la Galeta Carmo
potser
bueno
al cap d'uns dies
hi va haver
hi va haver
el funeral
i quan que
la policia
va donar
aquest informe
tan clar
només eren 11
entre ells
la Galeta Carmo
i la Galeta Carmo
va protestar
amb els mitjans
de comunicació
tot i que no havia
treballat mai
amb Mornau
va protestar
per criticar
la hipocresia
de la societat americana
del moment
i
el que és
ja la sublimació
de tot
és que
avui
estem al començament
de 2023
bé doncs
fa set anys
el 2015
hi va haver
la profanació
perquè
el cos
de Mornau
es va traslladar
els seus pares
van posar diners
el que convinc
és
el mausoleu
que té la família
a Berlín
i allà
el 14 de juliol
del 2015
va ser profanat
per una secta
diabòlica
que feien
una mena
de
bueno
es van trobar
tot d'espelmes
i uns rites
satànics
i va desapareixer
es van endur
al cap de Mornau
que no s'ha tornat
a trobar
o sigui
és que és
és una història
tota ella
que dius
però també hi ha
un altre
una mica
va cabra
el Greta Garbo
tenia al seu despatx
la màscara mortuòria
del cap de Mornau
es va fer
fer una
una còpia
amb guix
i la tenia
al despatx
també
és un altre
que però bueno
la Garbo
va comer a partes
el que volia
dir
també
és
fer una petita reflexió
sobre
aquesta condició
d'homosexual
aplicat
diguem-ne
a l'argument
de no es fer
a tu
també entra
dintre
evidentment
de l'especulació
i de la interpretació
de cadascú
però
s'ha apuntat
el fet
que precisament
aquest impuls
de voler-se
com ell que diu
menjar
a Hatter
que després de xuclar-li
el dit
va a perill
directament
quan
evidentment
la Hammer
el tema
o el propi
Cupola
quan fa el Dràcula
evidentment
qui xucla
la sang
de Jonathan Harker
són les vampireses
però no pas
ell
el vampir
en canvi
aquí
és el propi
Rock
el que va
cap a Hatter
a xuclar-li
la sang
i una mena
amb aquesta
connexió
diguem-ne
mental
entre
l'Ellen
i els dos homes
també
s'ha insinuat
l'hormenatge
a trobar
per dir-ho d'alguna manera
sincerament
amb l'orlog
és una mica difícil
imaginar
el que passa
és que jo crec
que amb aquesta versió
té més força
la pulsió
la pulsió romàntica
que sent
una vegada
veu
el petit retrat
que té
ell
amb el rellotge
a partir d'allí
ell
el vampir
ja només pensa
en anar
cap allà
amb xuclar
a la sang
de l'Ellen
porta els documents
i els signa
sense ni mirar
sense ni mirar-se'ls
però
curiosament
la pel·lícula
no té
així
una de les característiques
és evidentment
com saps
de les pel·lícules
de vampirs
és l'erotisme
l'implícit
sobretot
no hi entra
en canvi
no es farà
tu
no hi ha erotisme
sí
hi ha el sacrifici final
el coll
el coll d'Ellen
i tot el que tu vulguis
sí però
ens l'hem d'imaginar
més que veure'l
més que veure'l
exacte
perquè està en la penombra
està suggerit
absolut
i prou
sí sí
està ja xuclat
que és l'única vegada
en tota la pel·lícula
és l'única vegada
que se'l veu exercint
de vampir
sí
perquè
en la resta
de la pel·lícula
són efectes
no es veu mai
o roc
xuclat
de sang
de ningú
és peculiar
això
és una cosa
molt curiosa
en fi
és evident que
és una pel·lícula
perdó
jo quan m'ho vas proposar
ja t'ho vaig dir
que em va semblar
sublim
perquè jo crec que
parlar d'aquesta
d'aquesta pel·lícula
és donar
un apunt
als oients
perquè la recuperin
jo crec que
és un tros
de cine
que val la pena
tindre'l present
i no t'oblides
de
de
no es ferà
tu
una vegada
lesbis
no no
en absolut
hi ha un seguit d'imatges
és com anar a veure
una exposició
que t'impacta
la imatge
d'Urloch
anant cap a l'habitació
de Hatter
que
o sigui
Hatter
va per sortir
i veu
Urloch
allà
amb aquesta
cosa
sembla un zombi
és a dir
el
està
el
Marx
rec
fa
les espatlles
les
les
ajunta
els braços
enganxats
al tronc
del cos
una cara
condenat
o sigui
mentalment
sembla que
no
o sigui
que no pensi
està com
fora de
de tota òrbida
i de cop i volta
esclar
com que ell obre la porta
és una de les imatges
més terrorífiques
de la pel·lícula
te comentes
evidentment avui dia
això no fa por a ningú
però
veus
Urloch allà
a la ximeneia
i aleshores
ell tanca la porta
per evitar
que
entri a la seva habitació
però la porta s'obre sola
i aleshores
des de la penombra
més absoluta
se'l veu
acostar-se
cap a l'habitació
i entrar
i anar cap a ell
evidentment
és per xuclar-li la sang
tot i que no es veu
és a dir
que finalment
sí que li xucla la sang
és evidentíssim
és una de les imatges
més potents
des del punt de vista
terrorífic
clar és que la pinta
del Urloch
és de tal
magnitud
i realment
és allò
que no ens cansaríem
és una pel·lícula bellíssima
o el contrapicat
des de la bodega
del
del vaixell
ah sí
el contrapicat
ell passa per dalt
que es veu tot el cordatge
del vaixell
i
hi ha 3 o 4 contrapicats
és curiós
sí
clar
evidentment buscar
les angulacions
en aquesta pel·lícula
són molt interessants
estan molt estudiades
el director
el director de fotografia
que per cert
el Wagner aquest
era extraordinari
per cert
l'Edgar Ulmer
que
ha estat
el director
d'un clàssic
dels anys 50
l'increïble
hombre menguante
té una pel·lícula
de ciència-ficció
famosa
des que l'Ibanya Serrador
la va passar
amb el seu programa
aquell de mis terrores
favoritos
va impactar
va ser una de les emissions
televisives
més impactants
doncs
l'Edgar Ulmer
era molt amic
de Burnau
i ell
va dir
a una revista francesa
Midi Minuit Magazine
va dir que
a Burnau
no
el tema del terror
no li fascinava
és a dir
no li interessava
pràcticament per res
és a dir
que una mica
és allò que
mira
li va caure l'encàrrec
per dir-ho així
doncs
Dunido
si el que
Ulmer diu
Dunido
també
també
després
va tindre
com a director
de fotografia
Carl Freud
que
aquest
també
té
un recorregut
pel cinema de terror
interessantíssim
com
sobretot
un monumental
per mi
la mòmia
ah
el clàssic
la clàssica
de Karloff
evidentment
de Karloff
correct
sí
ja
consten
segons quines
fitxes
un operador
de càmera
no acreditat
que és un tal
Gunther Kramp
però aquest home
no va estar
en el rodatge
principal
resulta que
després
va aparèixer
una còpia
als anys 30
una còpia
sonoritzada
Murnau
tenia horror
al cinema
sonor
fins i tot
li van dir
a Tabú
i en una pel·lícula
precedent
l'hipòcrita
em sembla que es deia
li van dir
que si la volia
sonoritzar
i ell no va voler
es va negar
en Rodó
doncs
als anys 30
va aparèixer
una còpia
sonoritzada
amb disc
o sigui
saps allò
que posaven disc
llavors
es veu
que hi ha
unes imatges
afegides
del tal
Gunther Kramp
i en algunes fitxes
consta com si
hi haguessin
dos operadors
de càmera
però de fet
jo l'he trobat
també
però
després
em dona compte
que
tota la importància
el Murnau
la dona de Wagner
el que passa
és que el Kramp
aquest
va fer
algunes
imatges
que després
es van afegir
a la versió
dels anys 30
ho haurem de deixar aquí
perquè
alguna cosa
haurem de dir
el dissabte
hi va haver
el lliurament
dels premis
Goya
i què?
què me'n dius?
home
a mi em va
mira
ja ho sabem
que això passa
primer de tot
que a mi els premis
em posen molt nerviós
i ho dic sincerament
però
el que
a mi em va resultar
penós
ja sabem
que als Oscars
passa exactament el mateix
però és que
sembla com si
tots els que voten
es posen d'acord
i ara aquí
el que toca
és premiar
esvestes
i 5 globitos
perquè no podem
és una pel·lícula
que també
però tot s'ho van menjar
entre dos o tres títols
pràcticament
premis menors
a mi em sembla
a mi em sembla
que no hi havia
una pel·lícula
aquest any
que destaqués tant
com per endur-se
nou premis
i després
una altra
com modelo 77
que no l'havia vist
i he procurat
veure-la
i escolta
els valors
d'aquesta pel·lícula
que vols que et digui
així com per agafar
5
ja sé
què se'n diu
d'aquests tècnics
em sembla que l'altre dia
se'm va escapar
que clar
està corrent
per tot arreu
i és clar
és com un mantra
abans de repetir-ho
la gent s'ho acaba creient
a mi no em sembla
una producció tan excepcional
del cinema espanyol
la d'aquest any
i ho dic sincerament
Asbestas
és una molt bona pel·lícula
és una bona pel·lícula
no dic que no
Cinco Lobitos
a mi aquesta
no m'agrada
no és el meu estil
de pel·lícula
però
evidentment
puc admetre
puc admetre
la Laia Costa
evidentment
té un treball
sí
extraordinari
sí
extraordinari
i la seva mare
que ara no em ve
el nom al cap
sí
la Susi
exacte
que per ser
una senyora
que és més alta
que un pi
extraordinària
és més alta
que un pi
doncs
també
té un paper
Cinco Lobitos
s'aguanta
jo crec
bàsicament
pel panell d'actors
que té
que estan tots
pràcticament
en el seu lloc
i molt correctament
però val
val
t'admeto
són títols
que
podríem admetre-ho
home
jo penso
que no hi hagi
ni una nominació
a pacifició
però tu ja saps
que jo amb el Serra
no puc
però clar
jo sí que puc
i t'haig de dir
que per mi
és el millor Serra
sí
amb això també et dono la raó
i t'haig de afegir una altra cosa
amb això també et dono la raó
però
no estic sol al món
perquè
les nominacions
al César francès
són nou
perdó
les nominacions
de Pacifixion
els Premis César
de França
són nou
sí
serra
és un semideu
a França
està molt valorat
i després
també diré una cosa
Pacifixion
tres hores
per explicar-me una història
que
tot i els silencis
i les interpretacions
que pugui fer
mentrestant
cada espectador
jo crec que
amb una i mitja hora
tres quarts
ja feia
segurament
amb una i mitja
o potser
fins i tot
amb 70 minuts
a mi Pacifixion
em sembla
desmesuradament
llarga
però
desmesuradament
llarga
a part que
estic d'acord amb tu
que probablement
és la millor d'ell
amb això també
hi coincideixo
però jo m'avorreixo
molt amb el seu cinema
i després
un any o una noix
li van donar
el millor guió adaptat
res
però
jo crec que
un any o una noix
és una pel·lícula
que té un gruix
la xarxa
anava plena
un any més
ens han bandejat
els catalans
Suro per exemple
o Mantícora
una pel·lícula
difícil
però que té
unes dues interpretacions
molt bones
i un guió
molt interessant
Suro
és una pel·lícula
on hi ha també
una interpretació
per part d'ell
sobretot
Vicky Luengo
fa una interpretació
important
comença a ser
una de les grans
de casa nostra
llavors escolta
sens dubte
d'aquest tipus
i el Carràs
oi
o sigui
fotre
onze nominacions
i donar-li zero
premis
nosaltres ja
ja ens hem manifestat
diverses vegades
que no som
el carracians
però
alguna cosa
deu estar fallant
aquí
i que
ells mateixos
la mateixa acadèmia
la promogui
per anar
als Òscars
sí
aquí tocava
és que es va notar
massa
que tocava
asbestes
havia de ser
qui es dogués
pràcticament
tot l'important
i s'ha acabat
el bròquil
asbestes
i asbestes
i asbestes
i és aquestes
les coses
que m'emprenyen
perquè veus
que en realitat
no hi ha
no hi ha
una equitat
perquè jo insisteixo
tampoc és un any
tan bo
tan bo
tan bo
hi ha pel·lícules
bones
d'acord
home
és que clar
no ho penso discutir
però home
un any tan bo
veníem del 2021
que a Catalunya
es van fer
sis pel·lícules
és que veníem
de
sequera
sequera
home
de l'inframont
sí
sí
en fi
la cerimònia bé
les coses
la cerimònia
bastant bé
el ritme
sí
va tindre ritme
han trobat
em va semblar
una bestiesa
que vingués
una senyora
de Mèxic
a cantar
per què te vas
i després
enterar-me
que
jo li vaig dir
a la dona
dic
però que s'ha mort
la Genet
diu
no ho sé
ho van mirar
i no
encara no s'ha mort
i llavors resulta
que l'endemà
surt la Genet
i diu
bueno
estava jo
al sofà de casa
mirant la cerimònia
i em vaig quedar
de pasta de moniato
quan vaig veure
que la meva cançó
l'estava cantant
una altra
i a mi
ningú m'havia trucat
però això és com
el Villaronga
que si no
arriba a ser
per l'estesso
després
va anar bé
el van tornar
a esmentar
però evidentment
Saura s'havia mort
el dia abans
i per tant
és evident
que s'havia de fer
alguna cosa destacada
important
respecte a un realitzador
que vulguis que no
a mi tampoc
a mi tampoc és que
m'hagi fascinat
gaire mai
Saura
d'algunes poques pel·lícules
però
jo crec que
se li va donar
se li va donar relleu
dintre de la cerimònia
a Saura sí
però a Villaronga no
i jo crec
i també fa molt poc
que va afinar
a Villaronga no se'n va dir res
sí
a l'estesso
o bueno clar
perquè amb l'estesso
eren amics
i treballa l'última
l'última pel·lícula
que encara no hem vist
i amb alguna altra
també he treballat
sí
eren amics
però jo crec que
algun detall més
i després hi va haver
un actriu
no diré
sí
la Nora Naves
el va nomenar
el va nomenar també
exacte
efectivament
i evidentment
després quan fan allò
de passar les fotografies
de tots els finats
durant el 2022
evidentment
també va aparèixer
però jo trobo que
al Villaronga
se li hauria d'haver fet
alguna cosa
home i tant
perquè
home
no estem parlant
de qualsevol relació
no no no
estem parlant
d'un dels grans
vull dir
és que aleshores
és allò
Villaronga
té un gruix important
Saura si vols tu
és un dels grans
i res
s'acaba de morir
el dia abans
per mi també
i per la meva generació
jo crec
que
Saura
té uns valors
bastant
de continuïtat
dintre de
l'esperit Buñuel
dintre del franquisme
i ell ho va fer
d'una forma intel·ligent
i va cobrir
una etapa
una etapa
molt important
amb un productor
com Elías Carjeta
després la va continuar
amb Emiliano Piedra
és a dir
ara bé
amb el que estic d'acord amb tu
és que per mi
Traul
Saura té
la dècada dels 60
la dels 70
i la dels 80
el 60 és la que m'agrada
i a partir
La Caza
és una pel·lícula
molt interessant
La Caza
és una pel·lícula
fundamental
sí
és fundamental
completament d'acord
però la dels 70
em va fer 6 més
la dels 70
jo gairebé que no l'aguanto
els Pipermins Frappers
Pipermins Frappers
Prima Angélica
Criacuervos
Elis Abidamia
De Prisa
De Prisa
que ja és del 80
per mi va ser una pel·lícula
molt bona
perquè comparat
amb totes les pel·lícules
que hi havia
que va ser una moda
la de Quinquis
De Prisa
de Prisa
tenia un ritme
un ritme saura
Sí, però va ser
pujar-se el carro
de Los Perros Callejeros
o sigui
s'havia posat de moda
de Quinquis
s'havia posat de moda
el cinema Quinquis
i
ah, vinga
ell es va apuntar
i llavors
Bodes de Sangre
Ay Carmela
i Sevillanes
perquè les altres
que va fer
de tot el que
s'ha de dir
les del tango
i les del
i després
el de flamenc
em sembla que també
va té un
llarg matratge
Sí, flamenco
Sí, clar
a veure
que són pel·lícules
relativament barates
perquè estan fent
una fotografia
extraordinària
Bueno, Vittorio Estoraro
va treballar
dos o tres
amb ell
Bé, són pel·lícules
la del tango
i aquesta altra
doncs de flamenc
des del punt de vista
de la posada en escena
molt bé
però és que clar
això no són exactament
és a dir
són com molt abstractes
no?
és allò
retaules
no?
per dir-ho així
de
de
de
cadascun
d'aquests
d'aquests estils
no?
Hi ha una cosa
de ball i de música
però
és que se li va encarregar
que fes
la pel·lícula
dels Jocs Olímpics
de Barcelona
i jo dic
algú ha vist
aquesta pel·lícula?
No, jo no
és que no he trobat
ningú que l'hagi vist
i estem parlant
de Saura
llavors
vull dir que
ah
i després
hi ha una altra cosa
que a mi
que m'agrada molt
aquest tema
em va semblar
absolutament decebedor
el pressupost
més gran
fins a aquell moment
que havien manejat
el cinema espanyol
es va
es va produir
900 milions
de tassetes
amb la producció
del Dorado
el Dorado
no agrada
per això
i el Dorado
el Dorado
si el comprades
amb una pel·lícula
barata
com Aguirre
la Cora de Dios
que és la mateixa
història
no li arriba enlloc
o forces paral·lela
perquè són
és el mateix viatge
per dir-ho
és el mateix viatge
l'OPE de Aguirre
aquí
vull dir
sí
a veure
el que sí hi ha
naturalment
es nota
el diner
i es nota
la fotografia
i tal
però
no arriba
a la força
que té
natural
la força natural
de l'OPE de Aguirre
ai
de l'OPE de Aguirre
de Herzog
home
evidentment
la de Herzog
és una pel·lícula
de gran impacte
essencial
perquè
Herzog
no s'està
per
vegenades
ell va al tall
totes les seves pel·lícules
van al tall
és una cosa tremenda
aquest home
està fet de ferro
però
veus
si m'agrada
em va agradar
la pel·lícula
sincerament
em va agradar
el Dorado
la posada en escena
la recreació
d'època
és que hi ha molta recreació
el propi diàleg
ell mateix
s'emmirava
com que tenia diners
va dir
bueno
els posarem joc
el propi diàleg
que era
allò
de l'època
molt treballat
a mi m'agrada
el cinema
amb aire
a mi m'agrada
la narració
no m'hi he amagat mai
quan comencem
amb cinema
amb abstraccions
temps morts
només li tolero
a l'Antonioni
vull dir
pràcticament
és a dir
no suporto
per això no aguanto
un serra
perquè aquest cinema
de silencis
de planos
eterns
i de silencis
a mi em treuen
de poder
em treuen
de poder
em proposen un joc
i s'ha d'entrar
o no entran
jo no puc entrar
perquè és que no
no m'agrada
no tinc la sensibilitat
potser
però
jo estic molt fet
al cinema
narratiu
explica'm una història
i explica'm-la bé
i explica'm-la
amb imatges
potents
com en Murnau
per què m'agrada
no es ferà tu
perquè és una pel·lícula
que té una posada
en escena
encara que sigui
muda
i de
que per cert
aprofitem per dir
que esperem que
reivindiquem
parlant de pel·lícules mudes
reivindiquem
que els nostres oïdors
vegin cinema mud
La Mujer i la Luna
de Fritz Lang
és una meravella
no solament Metropolis
no
altres pel·lícules
de Fritz Lang mudes
Espione
Espione és espectacular
el que vull dir
amb això
és que el cinema mud
que sembla que sigui
arqueologia muda
no, no, no
és un cinema
que s'ha de mantenir viu
perquè
tenim que d'arrencada
són llissons de cinema
des de Melies
pràcticament
sí, sí, sí
pràcticament
llavors hi ha una cosa
que a nivell personal
em va colpir molt
perquè clar
jo esperava
el dissabte
per veure sincerament
el Saura
no sabia que estava
tan malament
recollint
el Goya
no
i
vaig anar
el dimecres
al cinema
Bolitxer
a veure
Les paretes
hablen
que és l'última
l'últim documental
que ha dirigit ell
en el que
precisament
surt molt
i
i és
és molt maco
tindre'l com a últim record
d'ell
perquè
precisament
comença
el documental
Atapuerca
i va fins aquí
i és una mica
l'explicació
d'aquest
impuls
misteriós
que és
l'art
no
o sigui
uns serts
que tenien
el problema
com és l'home
fa 35.000 anys
el problema
era
tindre foc
per poder
cuinar
i menjar
alguna cosa
i caçar
i en canvi
a la nit
aprofitava
restes que tenia
de llum
a dintre la cova
per pintar
el que veia
durant el dia
llavors
aquesta necessitat
que avui
amb tots els canvis
que hi ha hagut
tecnològics
i tal
continuem tenint
perquè tenim el mòbil
i a la que podem
agafem
i ens posem a fer dibuixos
si tenim
l'aplicació
corresponent
per dibuixar
per matar
una mica
el moment
o bé
fent fotografia
contínuament
per aquelles
coses