Title:

Escensor per un cadalçó: Malle, Hitchcock i el jazz de Miles Davis; websèries d’ARTE i entrevista a “Treguas” (Mario Hernández i Salva Reina)

## Visió general del programa Programa amb tres blocs principals: - **Anàlisi profunda d’Escensor per un cadalçó (1958) de Louis Malle**: influències, llenguatge fílmic, temes i recepció. - **Recomanacions de websèries curtes a ARTE.tv**: noves formes i durades. - **Entrevista a Mario Hernández (director) i Salva Reina (protagonista) de “Treguas”**: procés creatiu, direcció d’actors i experiència de sala. > "Cinema sense condicions." --- ## Escensor per un cadalçó (Louis Malle, 1958) ### Context i influències • **Tensió de thriller amb aire hitchcockià** i un ús constant de l’*atzar* i els malentesos com a motor dramàtic. • Louis Malle, **més aviat perifèric a la *Nouvelle Vague***: tot i compartir trets (improvisació, rodatge en localitzacions, càmera lleugera), no s’alinea del tot amb Truffaut, Godard o Chabrol. • Connexions i ecos: **À bout de souffle** (Godard), **Hiroshima mon amour** (Resnais, per la *voice-over*), i **Blow-Up** (Antonioni) pel recurs fotogràfic com a prova. ### Temes i narrativa • Eix clau: **l’atzar i el malentès**. Detalls que desencadenen el caos: la corda “delatadora”, els **talls de corrent**, el **robatori del cotxe** amb documents i pistola, i el **revelat fotogràfic** com a prova final. • **Triangle fatal** de *noir*: amant i esposa vs marit poderós; **fatalisme** i to tràgic a la tradició del *noir* nord-americà. • Subtrama juvenil (florista i xicot) com a **precedent clar d’À bout de souffle** i mirall generacional. > "Dormiré i em despertaré sola." — conclusió fatalista de la Jeanne Moreau que condensa el destí dels personatges. ### Guió, novel·la i diàlegs • Basada en la novel·la de **Noël Calef (1956)**; **Roger Nimier** coescriu i asseca els diàlegs, de vegades amb un punt **massa literari** en *voice-over*. • La *voice-over* de **Jeanne Moreau** aporta **densitat emocional** i legitima el to romàntic que, en text pur, podria semblar afectat. ### Interpretacions • **Jeanne Moreau** es consagra tot i arribar amb una llarga trajectòria; aquí **brilla per sobre del repartiment**. • **Maurice Ronet**, minimalista i contingut, especialment **encerclat (literalment) a l’ascensor** i amb pocs diàlegs fins al tram final. ### Fotografia i dispositiu • Direcció de fotografia d’**Henri Decaë**: **noir d’alt contrast**, rodatge nocturn amb **pel·lícula d’alta sensibilitat** i **llum natural** (aparadors, fanals), ús expressiu de **pluja i trons**. • **Rodatge en espais reals** (oficines racionalistes, bars) i **càmera ultralleugera**; travellings d’aire improvisat (incloent **càmera en cotxet** per seguir Moreau). • Sequències dins l’**ascensor**: repte de llum i **espai tancat** resolt amb gran domini. ### Música: el jazz de Miles Davis • Banda sonora **improvisada** per **Miles Davis** i quartet, **gravada en una sola nit** (4–5 des. 1957) veient la pel·lícula. • El muntatge final barreja trams **en directe** i **reposicionats**, amb alguna resolució musical en **fosa** que delata retocs posteriors; globalment, **impacte innovador** i **porta d’entrada del jazz** al cinema francès. ### Capes socials i polítiques • **Crítica de classe**: la **policia canvia el tracte** en saber qui és “la senyora Carala” (poder i deure). • **Rerefons històric**: Indoxina, Algèria, **incomoditat generacional** i **reacció juvenil** davant les velles elits. • **Ironia amb la parella alemanya** i el seu passat, i **suïcidi** com a fuga dramàtica de la parella jove. • La “**França inventada**”: to contingut i polit, opac a l’esclat emocional, en contrast amb el **neorealisme** italià. --- ## Websèries i formats curts a ARTE.tv ### Tendències i descobertes • **The Architect**: capítols **molt curts** (entorn 20’), mostra del vigor del format. • **Casa Kummer Welt** (Alemanya, 2023): 6 episodis (18–24’). Tracta una **família de finals del s. XIX**, una jove que vol ser escriptora, to **narratiu modern** que recorda lleument a *Irma Vep*. • **La Semillita (La petita llavor)**: 11 episodis de **4–11’**. • **Canis Familiares**: 6 episodis de **9–13’**, to que desperta curiositat cinèfila. • **Recien llegada**: 6 episodis de **11–14’**. ### Per què mirar-les • **Formats breus, alta densitat d’idees**: obliguen a **destil·lar la narració** i **repartir la informació** amb intel·ligència. • **Alternativa a grans plataformes** i **accés gratuït** via ARTE en espanyol: • www.arte.tv/es/videos --- ## Entrevista: “Treguas” (Mario Hernández, Salva Reina) ### La pel·lícula i el seu to • **Òpera prima** de Mario Hernández; comèdia romàntica de cambra sobre **una parella prop dels 40** (protagonistes: **Salva Reina** i **Bruna Cusí**). • **Guió destil·lat**, diàleg com a motor; to **naturalista** que cerca que l’espectador se senti **“com un boiader”** dins la intimitat de la parella. ### Procés creatiu i direcció d’actors • **Cinema vs teatre**: concepció purament cinematogràfica malgrat l’arrel teatral (paraula i interpretació al centre); **posada en escena dinàmica** i ús de l’espai. • **Improvisació controlada**: predomina el **guió** però s’incorporen **gags i rèpliques** sorgits al set quan funcionen (ex.: running gag del “**lladre de guant blanc**”). • **Coordinació d’intimitat**: figura específica que **coreografia** i **protegeix** les escenes íntimes, aportant llenguatge, límits i confort per a tothom. • **Química protagonista**: complicitat entre **Salva Reina** i **Bruna Cusí** construïda amb assaigs i conversa; la **versemblança** de la parella és clau. ### El valor de veure cinema en sala • Defensa de l’**experiència col·lectiva**: pantalla gran, foscor compartida, **energia de la sala** i atenció sense distraccions. > "És com un acte gairebé religiós... una experiència col·lectiva." ### Recorregut i recepció • **Estrena a Màlaga**; **èxit a Eivissa** amb múltiples premis. --- ## Tancament i proper episodi • Proper clàssic: **La soledat del corredor de fons** (Tony Richardson, 1962). • Falques finals: **crida a l’estalvi d’aigua** (sequera) – Generalitat de Catalunya – i spot sobre **la “màgia de compartir”** un estudi.

['Escensor per un cadalçó', 'Ascenseur pour l’échafaud', 'Louis Malle', 'Jeanne Moreau', 'Maurice Ronet', 'Henri Decaë', 'Miles Davis', 'Jazz', 'Improvisació', 'Nouvelle Vague', 'Hitchcock', 'Truffaut', 'Godard', 'À bout de souffle', 'Resnais', 'Hiroshima mon amour', 'Antonioni', 'Blow-Up', 'Noël Calef', 'Roger Nimier', 'Film noir', 'Fotografia', 'Revelat', 'Atzar', 'Malentesos', 'Rodatge en localitzacions', 'Racionalisme', 'Pluja i trons', 'Joventut', 'Classes socials', 'Policia', 'Indoxina', 'Algèria', 'ARTE.tv', 'Websèrie', 'The Architect', 'Casa Kummer Welt', 'La Semillita', 'Canis Familiares', 'Recien llegada', 'Treguas', 'Bruna Cusí', 'Coordinador d’intimitat', 'Experiència en sala', 'Màlaga', 'Eivissa', 'Tony Richardson', 'La soledat del corredor de fons']