Cinema sense condicions.
Biquel build, blue, brown, damn, red, spots.
This is the ferment of a black jacket.
Rice can' Not even say well.
эй'll eat more.
I got so.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Endavant, Ignacy.
Molt bé, doncs aquesta és una pel·lícula d'aquelles que quan la veus per primer cop et quedes una mica agarrativat.
I és curiós, en fi, té aquesta cosa, aquest thriller, no?, de com acabarà ben bé un embolic, que té una part que s'assembla molt a Hitchcock, també. Té una connotació molt Hitchcockiana.
I, de fet, en Louis Mal, el director, és, bueno, es confessa realment un admirador de Hitchcock, entre d'altres realitzadors, no?
És curiós perquè, havent-la vist ara fa poc, apareix un altre factor de la pel·lícula que enllaça amb un diàlit, que és l'atzar, no?
En realitat, tota la pel·lícula és una història que està concebuda, està estructurada a base de coses que passen per pur atzar, és a dir, la qual cosa genera tot un seguit de malentesos, un rere l'altre, absolutament espectacular, no?
Bé, el problema d'aquesta pel·lícula, d'una manera molt ràpida, s'ha associat a que és una mica l'origen de la primera pel·lícula de la Nouvelle Vague.
És veritat que en Truffaut va fer els 400 cops l'any 59, en Jacques Ribet, a París, nous appartions, nous appartions, ho dic bé?
Perfecte.
El 1961, i que fins i tot a Butte de Sufle, amb pel·lícula d'en Godard, amb la qual té alguna connexió amb aquesta, aquesta és prèvia, perquè clar, com bé has dit, Pep, és de l'any 58, a Butte de Sufle és una pel·lícula que consta del 60, 59-60, per tant, és posterior, no?
Vull dir, però a mi, abans ho comentàvem, no? L'Huí Mal em resulta incòmode, perquè L'Huí Mal tampoc és ben bé un representant de la Nouvelle Vague.
No.
No està amb Ribet, no està amb Godard.
És el menys Nouvelle Vague d'aquests.
És que no està amb Godard, no està...
Ni amb Xabrol, tampoc.
Ni amb Xabrol, bé, Xabrol tampoc es pot considerar que sigui la Nouvelle Vague, ell mateix ho negava, eh? Vull dir, que no hi estava d'acord.
Clar, la Nouvelle Vague implica una manera de fer cinema, i és veritat que hi ha alguns elements d'Escensor per un cadalçó que s'assemblen,
bé, que són elements propis de la Nouvelle Vague, com poden ser un cert grau d'improvisació,
i com pot ser una lleugeresa en la filmació que es nota des del primer moment.
És a dir, s'està rodant realment amb càmeres molt àgils, i, bueno, si Godard fa aquell famós travelling a but de sufle per dins del banc,
amb una cadira de rodes, i després també pel carrer roda, fa travelling amb cadira de rodes,
doncs és veritat que Louis Mal roda, posa la càmera dins, agafem-nos fort, dins d'un cotxet d'anador.
L'operador de càmera va empantant el cotxet per tal de captar a la Gem Muró, l'actriu principal,
com va arran pels carrers fent monòlegs interiors mentals,
i absolutament apassionadament enamorada d'en Tavernier.
Per cert, que no té cap coincidència amb en Bertran, perquè...
Era molt jove, en Bertran.
Exacte, en Bertran encara no havia començat a fer cinema, per tant.
Correcte, hi vaig pensar un seu i pensava, no pot ser, no, no, no existia.
Sí que és veritat que els anys 60, molt a l'inici dels 60,
en Tavernier està fent curs i coses d'aquest tipus, però evidentment, com a llargs, evidentment és...
I hauríem de veure si la novel·la té el mateix nom que la pel·lícula,
perquè llavors ja no hi hauria joc aquest.
Efectivament, jo la novel·la no l'he llegida, per cert,
ho he intentat a veure si ho trobava per algun lloc, està introbable.
És una novel·la de Noel Calef.
Noel Calef, efectivament.
Que, per cert, tota la novel·la en Calef,
que, per cert, la novel·la va sortir l'any 56, dos anys abans,
com en Roger Nimier, que ajuda l'Ui Mal a fer el guió,
tots dos, de fet, són mig periodistes, mig guionistes,
tots dos han tingut a veure amb el cinema, és una cosa molt curiosa.
En Roger Nimier, a més, és important esmentar-ho i fer un petit esment.
Els vençuts d'Antonioni, de l'any 53, també és d'en Nimier, el guió.
En Nimier ha treballat els diàlegs per fer-los encara més secs,
perquè és una de les característiques dels diàlegs, no són molts,
però quan ho són, pequen una mica de literaris.
De fet, en Ui Mal té alguna declaració dient que en Nimier no té ni idea de fer cinema,
perquè només pensa en el valor de la paraula.
I, evidentment, hi ha, com totes unes reflexions de Jean Muró,
que són profundament romàntiques i, potser, freguen a enteniment actual una mica el ridícul,
quan, de fet, la resta de la pel·lícula té un tractament contrari,
perquè és una de les contradiccions de la pel·lícula,
perquè la pel·lícula és un noir, per dir-ho així, i sec,
vull dir, absolutament implacable.
És que perdones aquesta cosa que dius que és certa, perquè ho diu la Muró.
Evidentment, el fet de dir la Muró, i veient la cara de la Muró,
mentre d'aquesta veu interior la sentim,
jo crec que això li dona una entitat que segurament no tindria com a literatura pura.
Jo tinc aquí unes frases en francès, després en privat te les dic,
de la Muró.
A veure, faig exercicis de pronunci.
Bé, molt ràpidament,
en Nimié és un dels primers promotors d'un moviment que es va dir Usars,
que, precisament perquè va fer una novel·la que es deia l'Usar Blau,
aquesta gent eren tant ambigus com mal.
Si mal és difícil de catalogar,
perquè realment si mirem la seva filmografia
hi ha moltes coses, i molt variades, i molt rares.
Vull dir, Louis Mal, per mi, haig de confessar,
és un realitzador que m'és incòmode,
perquè no, no, no, és difícil catalogar-lo.
M'és molt difícil agafar-lo, com la pròpia pel·lícula,
perquè aquesta pel·lícula, què és?
Representat de la Nouvelle Bac,
la primera pel·lícula de la Nouvelle Bac,
home, no, de la Nouvelle Bac, ben bé, no, no, de veritat, no.
És un polar,
tampoc és exactament un polar francès dels típics que a partir dels 60 hi haurà,
és un noir agafat amb pinces, també.
Vull dir, sí, sí, clar, que té coses...
Bueno, és un policia, és policíaca, d'acord?
És policíaca, sí.
Perquè, evidentment, l'autor, el Noel Calef,
és un autor que té com sis novel·les policíques,
per tant, es pot considerar que és un autor que escriu el gènere policíc.
La pel·lícula té una ressonància,
el cartero siempre llama dos veces, clara, eh?
També, evidentment, esclar,
l'argument principal que és que l'amant mati el marit de la...
El marit és el ric,
l'amant és la gent...
la dona del ric és la gent moró...
I ell és empleat del marit.
I ell és empleat del marit.
Per tant, efectivament...
El primer triangle...
Té connexions...
Doncs clar, després hi ha altres històries.
Hi ha moltes altres històries que es van creuar, esclar.
Sí.
La gent moró ja portava 21 pel·lícules fetes.
És curiós perquè comença a ser famosa a partir d'aquesta,
de l'Escensor per un cadalçó.
La gent moró,
bueno, el mal la veu representant
l'obra de teatre a la gata damunt del taulat de 5,
del Tennessee Williams,
a París
i s'enamora d'ella.
O sigui, en realitat és que...
De fet, tenen un idili,
tinc entès que, efectivament,
té un idili amb la gent moró.
Bé, tant és així que, evidentment,
la següent pel·lícula,
l'Escensor,
està feta també per la gent moró.
És curiós perquè la gent moró
ja era una professional.
21 pel·lícules vol dir que ja té un rodatge
i una experiència com a actriu bastant important.
Però tothom la comença a reconèixer
a partir d'ara,
d'aquesta pel·lícula del 58.
és força al·lucinant, això, no?
Amb l'Escensor per al Cadalçó
està molt per sobre,
des del meu punt de vista,
dels altres actors.
Fomentava...
Sí, sí, sí.
Bueno, el marís Ronet, d'un i do, eh?
Jo el trobo molt sec, no?
Perquè li toca fer aquest paper.
A dintre de l'Escensor va una mica de bòlit.
I a part no té diàlegs.
No, no, això és evident.
Només és a la part final quan el Ventura
el té agafat i l'està...
Allà ha de parlar, allà ha d'explicar-se.
Efectivament, allà s'ha de...
Però si no, no parla gairebé.
No ho sé, jo també he trobat amb el Pep
una mica massa, potser, contingut.
Però bueno, són percepcions, eh?
Molt ràpidament, el director de fotografia
és un gran, l'Enri D.K.E.,
que, entre altres coses,
ha fet El silenci del mar de Melvill,
que és una pel·lícula espallera.
També va treballar amb Trifo, també.
Sí, home, el vell Sergi de Xabrol,
els 400 cops de trufó està fotografiada també per ell,
a Plain Solell del René Clement,
segons la Patricia Hatchman,
la novel·la de la Hatchman.
Sí, la primera, diguem, versió de Plain Soleil.
Fins de setmana a Dunkirk,
Dunkerque,
del gran Enri Bernell,
que és un dels grans realitzadors,
que no se'l reconeix,
i té una filmografia, bueno,
entre altres fa el calend dels sicilians,
que també fotografia els calend dels sicilians,
aquestes ja en color, eh?
Vull dir que...
Però la fotografia d'Estençol pel Cadalçó,
de veritat,
que és de les que treu el cinglot.
Està molt ben...
Està rodada, evidentment, amb 35 mil·límetres,
però realment hi ha un domini,
per exemple,
quan, evidentment,
en Roner l'estan interrogant,
realment la fotografia ja té un caire de pel·lícula noir
dels anys 40 americana absolutament diferent.
No, hi ha reptes,
hi ha reptes,
i el ascensor és un repte,
rodada dintre un ascensor
amb diferents nivells de llum diferent,
com treballa,
amb l'ensenador,
sense encenador...
l'espai,
el propi espai.
El propi espai és complexa.
Perquè és una altra de les característiques
de la Nouvelle Bac,
que està rodada en llocs.
No hi ha platós,
són autèntics edificis.
Són els bars del Burabar Hasman,
i tot és Burabar.
L'edifici de les oficines,
on treballa en Roner,
que és racional,
racionalista,
que va impactar molt
en el seu moment,
hem de pensar en l'any 58,
l'edifici,
evidentment,
era un edifici insòlit
dins del panorama de París,
i, evidentment,
el rodatge nocturn,
amb llum natural,
era només la llum dels aparadors,
i la llum dels fanals,
i del carrer,
amb una pel·lícula ultra ràpida
del moment, no?
Podien ser pel·lícules més sensibles,
diguem-ne.
Podrien ser 400 assa,
com amb el 800.
Com amb el 800.
Probablement.
I la pluja,
que també la fa servir molt,
igual que els fenòmens,
com els trons,
els llams,
compten dintre la pel·lícula.
Molt breument,
per donar pas,
bueno,
evidentment,
la música de Mails d'Evis ja...
És un factor molt novedós,
perquè,
en principi,
ell volia encarregar la música
a Germain-Telleferre,
però,
al final,
s'ho queda...
Està de Mails a París,
era una tentació.
És una època en què el jazz a París...
Amb el seu conjunt,
a més a més.
Els seus quatre músics.
que són els que...
I, evidentment,
bé,
l'enxampen i...
Però el curiós és que se sap...
Es va gravar de la nit del 4 al 5 de desembre,
la música, eh?
Del 4 al 5 de desembre de 1957.
Veient la pel·lícula,
en una sola nit,
els músics van fer improvisació.
Van improvisar, sí.
És a dir,
una de les característiques
de la novel Bac,
fins a determinat punt,
que la pel·lícula també té,
perquè la pel·lícula té
factors i elements
d'absoluta improvisació,
com són, evidentment,
les escenes del carrer
amb la gent Muró,
no?
És que aquesta escena,
que és un travelling
primer transversal
i després frontal,
està amb la música...
Som ratllat per aquesta música...
Sí,
és una cosa
que et quedes atrapat.
Atrapat.
Tot bé,
deixa'm dir una cosa
com a muntador.
Jo detecto en algun moment
que efectivament
van tocar en directe
i van improvisar fins i tot en directe
veient la pantalla,
però en canvi hi ha moments
que el Louis Mal
va voler segurament
utilitzar algun tema
gravat fora d'això
o repetit inclús
dels que ha utilitzat
per col·locar-los
en alguns altres llocs,
perquè no resolen,
sinó que l'han de resoldre
en fosa final,
no resolen bé.
En canvi,
si haguessin quadrat
la música,
segurament estaria resolt.
Vol dir que en dos o tres moments
la música es nota com reposicionada,
però evidentment
que està perfecta,
també està estupenda,
però no és coherent
en pensar
que tota la música
està sincronitzada
en directe.
Jo tinc l'LP.
Tu tens l'LP.
I clar,
es veu.
Es veu la moto així,
diguem-ne,
que...
Estàs capsada.
Miles Davis
està veient...
Exacte.
Miles Davis
està veient la pel·lícula
i mentre està veient la pel·lícula
doncs ell va fent...
Però estones...
No, no,
és que ho va demanar,
ho va demanar,
jo tinc que veure la pel·lícula.
Però estones jo penso
que o mal després va fer un muntatge,
va remuntar
en determinats moments
i li va quedar
llarga la música,
curta la imatge,
o bueno,
hi ha moments que es resol
d'una manera irregular
que penso,
bueno,
aquí hi ha trampa,
però no passa res,
hi ha estat sopèndri.
Segurament,
evidentment,
en el muntatge
es retocs,
tampoc és tan estrany
que hi hagi.
No, no, no.
No, no.
Bé,
l'atzar
i els malentesos.
El capó
es tanca
just quan passa per davant
de la gent Muró,
per tant,
la gent Muró
es pensa
que el seu amant
li està fent el salt
amb la florista,
amb la noieta joveneta.
Sí, sí, sí.
La corda,
aquest és el punt fluix.
tothom diu que això no té sentit.
No té sentit,
perquè, a més a més,
és clar,
d'acord que quan ell
torna a baixar...
És la justificació
perquè ell torni.
Sí,
exacte,
però no funciona
en el temps.
És fluixa.
Perquè és massa obvi,
o sigui,
tu com a espectador
t'estàs dient,
però què fa
aquest nant cap a dins,
deixant-se
la corda penjada
per fora,
que és el que el delatarà
com a assassí
del marit
de la gent Muró,
no?
És una miqueta justet,
aquest sí que és una cosa.
Allí faltava el toc Hitchcock
per fer-ho bé, això.
Exacte.
Però clar,
estem parlant d'una obra prima.
Bé,
Atzar,
en tot cas,
Atzar,
el tall de corrent,
Atzar,
vull dir,
ell està...
Els diferents talls de corrent.
Va per treure la corda,
que per cert,
després es veu que ha caigut sola,
perquè es veu una nena,
hi ha un moment a la nit
que es veu que la nena
que parla amb la gent Muró,
que va allà a l'oficina
dient
però què passa amb ell,
no?
I amb les seves reflexions.
Això encara és més estrany,
que ha caigut just a l'entradeta.
Exacte.
I de cop i volta
veus la nena
que s'emporta la corda
amb el Garfi,
no?
Vull dir,
molt sorprenent tot.
Però tot és atzar.
És a dir,
fixeu-vos
que la pel·lícula
juga amb elements
absolutament incontrolables,
vull dir,
que passen
i punt, no?
El tall de corrent
que el deixa dins de l'ascensor
quan intenta tornar a pujar
per treure la corda
de dalt.
El fet que els amà...
Bé,
la florista
i aquell noi
més perdut
que una vaca
en un garatge
roba en el cotxe
que el Florence
ha deixat obert
amb claus
i amb tot.
L'altre diu,
home,
doncs pam,
i fugen
amb el cotxe,
s'inscriuen
en aquell model,
per dir-ho així,
de turistes
com a tavernier.
Per tant,
la policia,
el primer...
Evidentment,
dins del cotxe
hi havia
un document,
la gabardina,
una pistola...
La pistola...
Clar,
tot plegat
l'inculpa
inicialment
el TVP
quan els assassins
han estat els joves,
que és una altra cosa...
Aquesta història secundària
que hi ha dintre
de la història principal
és premonitòria,
o sigui,
la florista
i el xorisso
són els precedents
claríssims
de Budesufl.
No, no,
això deia...
i la influència
amb Budard
és gran.
No, no,
o sigui,
evidentment,
el personatge
de Belmondo
i la gent sever...
Són aquests dos.
Són ells dos.
Són ells dos també.
Fins i tot
amb la forma de comportar-se.
Per això deia
que era un precedent
de Budesufla
fins a cert punt.
I no penses que...
Està bé, està bé,
aquesta mirada és bona.
I no penses que també
d'alguna manera
és casual o no
que l'any següent
es fes Hiroshima
mon amour
amb una veu en off
com a conductora
de tota la història
en el cas d'Hiroshima
i que aquí ja hi ha
una veu en off
molt important
que condueix la història
amb un to molt similar
a més a més,
un to...
O pot ser més casual
que altra cosa.
Jo crec que això...
És que la veu en off
bàsicament
són els pensaments
de la Muró
i això
és imputable
al Roger Nimié
que com el mal
he dit
que va declarar
que l'home
no té ni punyeta idea
de fer cinema.
És evident que
la donarà
s'està per sobre.
Diguem-ne que una mica
i que se'm perdoni
l'expressió
es font hòsties
amb el to
de la pel·lícula
és massa literari.
Intentaré traduir-ho, no?
És que aquest final
és meravellós
el final d'última frase
és molt bon
i a veure's
segueix, segueix.
o sigui,
jo t'he perdut
en aquesta nit
Julien
il fallait
te laisser
tranquil
o sigui
feia falta
deixar-te
tranquil
d'alguna manera
no
no
no
no apretar-te
no apretar-te
bueno
en fi
segueix
ara
evidentment
seria
però quan ella fa la reflexió
al final
que estaran 10 anys
ell a la presó
i ella potser 20
d'alguna manera
diu
la frase final
que diu ella
és
en aquest cas
en català
dormiré
i em despertaré sola
a mi aquesta frase
m'agrada molt
aquesta frase final
té la conclusió
finalment no ha obtingut
aquesta man
no l'ha tingut
no l'ha pogut tornar a tenir
perquè la pel·lícula
té
tota la vida
ja dormiré
i em despertaré sola
el tema és que la pel·lícula
està a mig camí
per això parlàvem
amb el principi
és que la pel·lícula
està a mig camí
de tot
té factors
perquè evidentment
hi ha una part
com d'abarisme
del carrer
té una part
americana
i aquesta frase
de la gent moró
entra dins
de la tradició
del noir americà
dels anys 40
fatalista
aquesta cosa fatalista
tràgica
que el noir
que el noir americà té
evidentment aquí també està
de l'època de la depressió
efectivament
el cartero
és l'ambient aquest
és aquesta cosa fatalista
pòpia del noir americà
i això també ho té
evidentment l'ús del jazz
més americà que això
ja
diguem-ne
perquè això
utilitzar
a partir d'aquesta pel·lícula
la importància d'aquesta pel·lícula
és que va introduir el jazz
en el cinema francès
o sigui el cinema francès
a partir d'aquí
jo m'he recordat
d'una pel·lícula
d'una pel·lícula
molt especial
però que sempre l'he recordat
que es titula
La muerte silva un blues
sí exacte
se'n recordeu?
sí sí sí
i és el late motive
tot el rato
el blues
sortint com a late motive
d'un assassinat
i llavors
hi ha una cosa
dintre la pel·lícula
també
que l'entronca
tu has citat abans
Antonioni
doncs bé
aquesta pel·lícula
per mi
es pot veure
com premonitòria
també de blow up
per què?
perquè descobrim
l'assassinat
a través del revelat
de fotos
sí?
bé
final
final
final de la pel·lícula
ens en anem
al revelador
del carret
al tank de revelat
al tank de revelat
ve en com puja la foto
i allà
a l'inoventura
a l'inoventura
li diuen a ella
i miri amb qui està
és un recurs
sí, sí
és clar
a partir d'aquí veuen
que ells dos són amants
és un recurs repetit
i per tant la policia
ho té fàcil per deduir
que efectivament
ell ha estat l'assassí
del marit
és un recurs
que s'ha de fer
bé
altres característiques
importants
bé
evidentment
jo ho tenia apuntat aquí
com a factor
de casualitat
el de les fotografies
ningú preveu
que el revelat
evidentment
es veurà
que els assassins
de la parella
alemanya
són els joves
perquè estaven intentant
robar el cotxe
d'ells
el Mercedes-Benz 300 SL
SL
i l'alemany
a mi em sembla
el personatge
de l'alemany
perquè s'ho preu
tota conya
és la felicitat
permanent
però
però
et dic una cosa
allà hi ha una
ironia
punyent
i és la
de l'alemà
que tot el rato
està recordant
que ells
van estar
dominant allà
sí
efectivament
allà hi ha
com una factura
que està passant
tota l'estona
a l'alemà
perquè
quan estan relacionant-se
la parella jove
amb el matrimoni
aquest
alemany
hi ha
per una banda
el reflex
que és el que li interessa
a l'UIMAL
en realitat
a l'UIMAL
hi ha l'escriptor
el Noel
Calef
i el propi Roger Nimier
tenen una característica
en comú
que
evidentment
hi ha ganes
de passar
comptes amb la demà
Trufó
no anava per aquí
però també
és a dir
el jove
intenta
fer veure
el que no és
perquè no té referents
és a dir
no té ni referents
ni ningú
que l'hagi guiat
per això
és un
és un pobre noi
és un pobre noi
és un pobre noi
que
vol fer veure
què és
davant de l'Alemany
el que no és
i l'Alemany
efectivament
com tu dius
és
està parlant
d'un passat ja mort
en el qual
evidentment
imperial
ell ha passat
per la guerra mundial
i evidentment
ves a saber
el que en la guerra mundial
va ser
segurament
igual un nazi
però
segur
hi ha un rerefons
de
jo penso que
a Luis Mal
hi ha la història
aquesta
de mort
de la gent
moró
però també
hi ha
el que també
li interessa
trofar
amb els 400 cops
el reflectiu
un jovent
que s'està
rebel·lant
contra
els carques
contra els
iallos
contra de gol
contra
també hem de dir
que el Roger
Nimier
amb aquest moviment
de l'Ussar
Blau
estaven a favor
de retenir
Algèria
pels francesos
i en canvi
hi havia molts
marxistes
dins d'aquest
moviment literari
en què quedem
són de dreta
són d'esquerra
és a dir
en tot cas
s'està
reflectint
una generació
en la qual
també està
el Louis Mal
des del cinema
i el Louis Mal
no venia de família
pobra
tot el contrari
era milionari
la família d'ell
tenia calés
sortir per les orelles
però en cap
és un jovent
que no està
còmoda
hi ha una
incomoditat
respecte
a com és
la França
també el personatge
s'acostava
en els 60
ha estat un oficial
de la guerra
d'Indochina
efectivament
és a dir
que són elements
la guerra mundial
la guerra d'Indochina
són factors
que el jovent
ja no
accepta
i els incomoda
aquests carques
que estan manant
i que es pensen
que tenen tots els drets
i aquest personatge
que és assassinat
per el Junot
no deixa de ser
en el fons
ha suggerit
un traficant d'armes
és claríssim
claríssim
també aquí hi ha
una mala
és a dir
una mala praxi
diguem
d'una societat
que està fent praxis
absolutament il·legals
i anòmales
sí
és una reacció
és evident
que la pel·lícula
està reflectint
el malestar
el malestar
d'una generació
jove
i
amb aquests factors
també una mica dramàtics
com és el fet
que els dos assassins
quan es veuen
els dos joves
que han matat
en un moment
de molta atenció
l'intent de suïcidi
intenten suïcidar-se
no volen afrontar
les conseqüències
i volen suïcidar-se
aquest dramatisme
és una història
és una altra història
ells prefereixen més
anar-se'n junts
jo ho veig així
però la noia
de fet és la Florence
no la Florence
la Florence és la gent Muró
la
com es diu
Simone
no
perdona
la jove
la florista
la florista
ho tenien aquí
Verónica
Verónica
la Verónica
la Verónica
és la que proposa
de suïcidar-se
no vol
per a més
ho adopta
amb una postura natural
absolutament
és l'hora
ens hem de matar
fer les pastilles
perquè ja estem perduts
ens agafaran
i no sé què
ara
per mi
la verdadera història
gran d'amor
que hi ha
dintre de la pel·lícula
és la de la Jean Muró
i
la grandesa
per mi
està
en que
una vegada
has vist
tota la pel·lícula
la història
queda reflectida
en aquella última imatge
en què es veu
una foto
d'ells dos
feliços
l'única
perquè les altres
totes
sempre estan
en plans diferents
un factor i l'altre
un està en una banda
l'altre està en l'altre
mai els n'hem vist junts
s'excepten a la foto
i la frase d'ella
que és una mica
aquella cosa
de dir
és que
el que parlàvem abans
quan veníem aquí
de coses existencials
és que
la vida
que és
un instant
a vegades
sí, sí
és clar
i l'amor
què és?
pot ser un instant
si pensem que la Terra
se la menjarà
se la menjarà el Sol
d'aquí 4.500 milions d'anys
doncs
no volia deprimir
l'audiència
no, la pel·lícula
en quals
l'audiència
tampoc es pot deprimir
perquè
bueno
tal com està
4.600 milions d'anys
4.600 milions d'anys
estem parlant
i tal com estan
les coses avui en dia
la veritat és que
quasi diria que
no n'hi ha part de primer
que se veia en aquesta pel·lícula
Capacera està
a film
l'hem vist?
sí, sí
a film
l'hem vist a tots a film
sí, sí
i en versió original
subtitulada molt bé
subtitulada estupenda
i molt bé
vetlladament
en aquesta línia
de rebel
que té Louis Mal
amb Sotoboche
també hi ha
el tema
de les classes socials
la
la
Florence
no?
la Gem Muró
és duta
a la comissaria de policia
al final d'una nit
d'anar
errant
pels carrers
intentant
trobar
el seu amant
no?
i
en el moment
en què saben
que ella diu
que és
l'esposa de Carala
del
del
del
del
que ja està mort
però
del
Big Boss
és curiós
però
la policia
l'actitud de la policia
canvia automàticament
però
a mi el que em va xocar
és que dic
la policia
realment és que a tot arreu
és igual
en el moment en què
sona el poderós
el servei del poder
llavors hi ha
el servei del poder
el servei del poder
el servei del poder
molt ben vist
que us sembla
hi ha una cosa
que sí
hi ha una cosa
que sí que m'agradaria
per tant
remata
rematem
en una cosa
que es veu
de fet ja es veu
en el cinema francès
dels anys
30 i 40
evidentment
el Sasha Guitry
l'Abel Gans
tots aquests
ja ho tenen
però
la Nouvelle Vague
comença a imposar
un tarannà
en els personatges
de totes les seves pel·lícules
que
després es repetirà
jo crec que fins
ben bé
entrants als 90
que és el que jo dic
la França
inventada
és a dir
us heu fixat
que les pel·lícules
franceses
de totes aquestes dècades
mai s'enfaden
en les situacions
més extremes
que l'important
seria perdre els papers
o realment
empipar-se
considerablement
tu veus
que tothom
parla
continua parlant
amb un to controlat
amb un to seré
la
la Veronique
anem a suïcidar-nos
com si
ha hagut de sufle
de Godard
té això
té això
és a dir
aquesta mena de politès
no
aquesta mena de cosa inventada
perquè França
no és això
no del tot
evidentment
és un país
com tots els altres
que també
les seves gens
perden l'Oremos
i comencen a insultar
i també perden els estrets
en canvi les pel·lícules
mai
no sé si us heu fixat
és un detall
és la França inventada
sí
és la
és la
la fabricació
en cinema
si ho compares
amb el neorealisme
allà
la gent allà
va a sac
efectivament
però
que és una França
que no ha existit mai
és una imatge
que els cineastes
han volgut donar
de França
arribem
molt bé
ho deixem aquí
sí
hi ha un parell de remei
no arribarem
i entra
la guillotina
no arribaré
la guillotina
la guillotina
funciona
és que si no
no arribarem
perquè tenim
una entrevista
sí
tenim
una entrevista
amb el director
Mario Hernández
la seva òpera Prima
Tregues
i l'actor
i coproductor
Salva Reina
que us la passarem
a continuació
són 21 minuts
però abans
l'Anastàcia
ens parlarà
d'un parell
un parell
molt ràpid
un parell de senyor
sí
sí
molt ràpid
a més com a muntador
sé que no tinc més temps
per tant
i com a persona humana
també
per tant
vaig parlar
la setmana passada
d'una sèrie interessantíssima
que es deia
The Architect
de 6 capítols
de 20 minuts escassos
cada episodi
que era ja
un tipus de sèrie
molt concreta
algú li diu
websérie
jo crec que és una sèrie
amb capítols curts
tan simplement
això m'ha portat
a investigar
en aquest terreny
i llavors en aquest terreny
he descobert
que el canal Arte
amb una adreça
amb un link
que és
www.arte.tv
barra es
barra videos
si entrem aquí
aquestes
3
www.arte.tv
barra es
barra videos
entrem en un entorn
d'arte
que ens serveix
sèries interessants
documentals interessants
i pel·lícules espanyoles
és un arte
dedicat una mica
al públic espanyol
i aquest és el que m'arribava
a mi d'una manera estranya
també és el telèfon
ara he descobert que no
que no és tan estrany
pots entrar a internet
entrar a aquesta adreça
i veus això
i veus coses com
una cosa que vaig veure
que es deia
Casa Kummer Welt
que és una websérie
és a dir
d'aquí se li diu
una websérie
a Alemanya
del 20-23
d'aquest any
de 6 episodis
entre 18 i 24 minuts
6 episodis
de 18 a 24
que ara ve
és un format molt curt
és una sèrie
que parla
de la final del segle XIX
perdona
com es diu
que es diu?
Casa Kummer Welt
K-U-M-M
M-E-R-E-E-L-D-T
D-T
Kummer Welt
i és això
l'història d'una família
amb una noia
que és d'una progresia
que no correspon
a finals del segle XIX
i que vol ser escriptora
i està en una família
absolutament hermètica
amb un germà dominant
una situació molt complexa
i evidentment
resolen de manera molt fina
molt moderna
moderna
la pel·lícula
és molt moderna
si contràvem
amb el que estàs veient
el vestuari
i tot
que és recarregat
i és de l'època
la narrativa
que utilitza
és absolutament moderna
em va recordar una mica
la Irma Vep
una miqueta
una miqueta
té aquest to
una altra també
que també vaig veure
que tenien
i que no he vist
però ho dic perquè existeix
i també és un altre format
ah sí
la Semillita
la Semillita
sí l'he vista
la Semillita
la petita llavor
són 11 episodis
d'entre 4 i 11 minuts
el més llarg
que realment
ja és una cosa
d'una larda
de com
amb crèdits inicials
més o menys 4 minuts
que ja és
la següent
és Canis Familiares
no l'he vista encara
però m'intrigua molt
em sona un títol molt
com?
Canis Familiares
Canis Familiares
em sona molt
un títol l'àncimos
una mica
sí
amb 6 episodis
d'entre 9 i 13
que per cert ara
a Sitges
s'ha vist un l'àncimos
es veu que és espectacular
tremenda
amb l'Embaston
sí
això he vist
és molt interessant
i una última
però la van presentar a Venècia
sí
és veritat
i una última
que us dic també
que està també
en aquest mateix format
d'arte
recient llegada
amb 6 episodis
d'entre 11 i 14 minuts
bé
simplement perquè
és investigar
una línia
que a nivell narratiu
obliga evidentment
a una següent de coses
que clar
en 11 minuts
no pots explicar gran cosa
i en 6 menys
però te n'adones
que sí
que es poden explicar
moltes coses
si s'ordenen les idees
si es reparteixen
amb els 6 episodis
de manera intel·ligent
i són coses molt interessants
jo penso que aquí
tenim una manera
de sortir de les grans plataformes
estan complertes
o si es poden veure
absolutament
absolutament
i el format
que a partir d'aquí
pots anar ativant
de la pàgina
i vas veient
que hi ha documentals
interessantíssims
pel·lícules espanyoles
la línia de dos ojos
per exemple
hi ha la línia de dos ojos
que la tenen
segurament
la poden diguem
explotar
i la tenen
bé
això
volia dir simplement això
que és una
tant el descobriment
de cartes
podem accedir-hi
com d'aquest tipus
de formats més curts
que són interessants
Bé
doncs
tal com apuntàvem abans
hem fet una
una entrevista
amb el director
i l'actor principal
Salva Reina
de la pel·lícula Treues
és una òpera Prima
és una pel·lícula
sobre el món de la parella
estem amb una parella
que està
voreixant els 40
els actors són
Salva Reina
i Bruna Cosí
i
bueno
escolteu
escolteu l'entrevista
l'únic que us puc dir
és que
us la recomano
perquè
és una comèdia
que està molt ben feta
té una estructura teatral
perquè
el Mario Hernández
va passar 12 anys
escrivint
i dirigint teatre
i després
ha fet
6 o 7
curmetratges
diguéssim
de preparació
i tal
per tant
és una persona
que domina bastant
l'espai escènic
i segurament
s'ha sentit còmoda
fent aquesta pel·lícula
és una mica
cinema
dintre del cinema
perquè
l'actor principal
masculí
és un guionista
i l'actriu
que és la seva amant
dins de la pel·lícula
és la Bruna Cosí
que és una actriu també
dintre de
que és l'estructura
del film
és a dir que
quan vulguis
viat
ens pots posar
el tall
amb l'entrevista
hola
bona tarda
amics i amigues
de Ràdio Desbran
cinema sense condicions
avui tenim
la sort
de comptar
amb la presència
de Mario Hernández
director
i guionista

dins de l'actriu
cinema sense condicions



dins de l'actriu
dins de l'actriu
dins de l'actriu
poder en el lado
de la producción
ayudarle a
hacer su ópera-prima
caminar con él
llevamos trabajando
en estos cuatro años
y pico
hasta que
¿También habéis
trabajado
en cortometraje?
Sí, hemos hecho
algún cortometraje
¿de teatro no había
mucho?
No, de teatro no
¿Cómo de ello?
Algún cortometraje
y poder
en el nivel
de la producción
ayudarle a levantar
este proyecto
ha sido muy bonito
luego a nivel
actoral
o artístico
es una historia
era un reto muy bonito
porque
el tono que él quería
afrontar
y que quería abordar
era un tono muy natural
muy realista
con una
casi que
el espectador
la espectadora
estuviera
viendo por una mirilla
a esta pareja
el día que quedan
para hacer
sus cosas prohibidas
y ya no solo
de intimidad
sino
encontrarse
pero el espectador
es la ventana indiscreta
correcto
un poquito
¿no?
un poquito
pues
ha sido también
un trabajo
muy enriquecedor
a nivel personal
y a nivel profesional
porque además
trabajar con Bruna
pues como
todo el mundo sabe
es una excelente actriz
y ha sido
muy enriquecedor
Muy bien
después profundizaremos
más en los formenales
del trabajo
actoral
Mario
a pesar de ser
tu primer largometraje
tú ya tienes
una experiencia
de años
realizando cortometrajes
y escribiendo guiones
y en paralelo
teatro
tanto en dirección
como en adaptación
¿cómo te han servido
estas experiencias
para afrontar
el primer largo
de ficción?
Bueno
en el sentido
audiovisual
del cortometraje
pues evidentemente
ya vas con
con cierto
bagaje
de
de haber
sobre todo
jugado
que es una libertad
que te da el cortometraje
que tiene esa libertad
quizá
porque al ser
algo más pequeño
dependiendo del cortometraje
en ocasiones
más barato
también
te permite
una mayor libertad
creo que cuanto más
crece el proyecto
a veces
hay más responsabilidad
hay más implicados
hay quizá
más miedo
también
entonces
es como una forma
de haber
no practicado
porque me parece
como feísimo
decir eso
porque no son prácticas
eso lo hace en la escuela
que ya las hice
pero sí
de haber
profundizado tú
de haber madurado
profesionalmente
y luego
en el aspecto teatral
por supuesto
en una película
como Tregua
que son prácticamente
dos personajes
durante hora y media
que está basada
en el diálogo
que la acción
que mueve toda la película
es la palabra
es como el fundamento
de una puesta
en escena teatral
aunque yo crea que
y la considere
la película
puramente cinematográfica
y siempre
para mí fue
una película
y no teatro
pero sí que es verdad
que los engranajes
en los que se sustenta
son los pilares
de una obra teatral
el intérprete
y la palabra
yo te diría una cosa
también la considero
básicamente
una película
no verás
ninguna ilusión
mía a la película
que hable de teatro
porque lo detesto
un poco
el teatro
no
son dos lenguajes
distintos
el teatro
tú tienes al público
delante
y esto tiene
una exigencia
en la película
si no sale mal
repetimos
y volvemos a repetir
hasta encontrar
una cierta
perfección
o gusto
de todos
incluso te diría
a nivel actoral
también
ya no solo a nivel
luces a nivel
aunque hay muchas similitudes
evidentemente
y el trabajo de la luz
también es el trabajo
de la luz
en el cine
pero son técnicas
completamente
diferenciadas
y creo que
esta película
hay gente que nos ha dicho
bueno
es una película
que podría ser
muy teatral
es una obra de teatro
primero
que no lo considero
priorativo
pero segundo
creo que
que no
que está concebida
como una película
y
esto siempre lo dicen
también de Polanski
no es que
es muy teatral
Polanski puede hacer
lo que le salga
de las pelotas
porque no tiene
problemas de presupuesto
tú podrías argumentar
yo es mi primer
largometraje
y he querido
ceñirme
a lo que sé
domino
y además
sin jugarme
el cuello
si
es que en el sentido
por ejemplo
antes del amanecer
que podría ser
como un referente
de esta película
en el sentido
del género romántico
de dos personajes
hablando
claro
nunca nadie ha dicho
que sea una película
teatral
cuando es una película
de hora y media
de los dos protagonistas
hablando
lo que pasa
es que como
transcurre en un tren
y luego andan por Praga
creo que es la primera
pues ya
como es en exterior
ya no es teatral
esta como transcurre en interior
una parte de la película
sí que lo es
yo creo que no
porque además
tú que has mencionado
la ventana indiscreta
y hablamos mucho
y salvo yo
hablábamos de esto
de que el espectador
se sienta como un boayer
esa sensación
boayerística
no se tendría
en un escenario
porque hay una distancia
sin embargo aquí
estás como metido
escondido
viendo algo
que no deberías ver
y eso en teatral
no sentirías
es el espectador
y los actores
y en el teatro
es el espectador
el calvo de delante
la señora
bueno
seguimos con Salva
genial
bueno
antes
de preguntarte
debo decirte
que para mí
es la mejor interpretación
de las que he visto
tanto tuya
como de Bruna
estoy de acuerdo
hay en esta película
una relación sentimental
no exenta de sexo
¿cómo se prepara
esta
¿cómo se preparan
estas escenas?
hay
por decirlo así
un entrenamiento
un entrenamiento
que abarca
una especie
de coreografía
amorosa
o coreografía
del contacto
¿te refieres
a la escena de intimidad?
sí
pues mira
en este caso
creo que
asumió una figura
de hace unos años atrás
aquí en el
vamos ya existía
en otro sitio
entiendo
pero aquí
es prácticamente novedosa
no sé cuánto años
puede llevar
pero creo que poco
un poquito
que es coordinador
o coordinadora
de intimidad
esta persona
se encarga de
bueno igual que hay
un especialista
en peleas
o un especialista
en movimiento
pues bueno
se encarga un poco
de hablar con el director
de hablar con nosotros
y de llegar a un entendimiento
de cómo vamos a hacer esto
de enriquecer también
porque a lo mejor
la idea que tenía Mario
no estoy diciendo
que él no sea un experto
en intimidad
pero la otra persona
está preparada
está preparada para ello
y entonces
pues le propuso
algunas cosas
que él a lo mejor
vio bien
dice mira
¿qué te parece
esta coreografía?
¿qué te parece
si a este acercamiento
lo hacemos de otra manera?
¿qué te parece
si esta parte
la hacemos
un poco más distante
y que luego
se vayan acercando
de esta manera?
y estuvo
la verdad
que fue muy enriquecedor
y además
te plantea
su trabajo
hace que
todos los
que están implicados
en ese momento
que al final
no es ese momento
que bueno
que es un poco
íntimo
sí
íntimo
que puede
caer
en que
te pueda
corte
o timidez
o algo así
te hago la pregunta
porque también
el espectador
si me pongo
en plan espectador
pienso
puede haber gente
que está acostumbrado
a ver
seriales
y ver
programas
o sea
películas
de televisión
y tal
y decir
bueno claro
aquí es que hay
un elemento diferencial
es que estos dos
se han enamorado
porque está clarísimo
y claro
no es eso
estamos en cine
y en cine
hay técnicas
de interpretación
por eso quería
que lo fijaras
correcto
y lo que es la agrografía
hace también
como te decía
intenta que
se genere un espacio
donde todo el mundo
esté cómodo
y donde se pueda desarrollar
esta parte
del trabajo
actoral
sin que haya
un hándicard
y luego también
pues está el trabajo
con el propio director
con Bruna
con la compañera
en este caso
o cualquier otro compañero
o compañera
con este caso
con Bruna
de cuál es su relación
cómo se entienden
cómo se tocan
cómo se miran
cómo se besan
en qué momento están
cómo quiere él
qué quiere transmitir
en ese momento
y bueno
entre todo
se construye
esa relación
perfecto
Mario
he visto la película
tres veces
dos
a través de un enlace
que me envió
Íñigo Cintas
y la semana pasada
en la sala
de aquí de Barcelona
de la calle Béjar
como siempre
decimos
en nuestro programa
el cine
hay que verlo
en sala grande
treguas
naturalmente
no es una excepción
los movimientos
de cámara
la ocupación
del espacio
en continuo cambio
de salva y bruna
el sonido
la fotografía
el montaje
todo se goza
totalmente
¿cómo ves tú
el cine?
¿cómo lo veis
en general
los dos
de cara al futuro
en este aspecto
en la asistencia
a salas?
yo creo que hay que
trabajar
porque la asistencia
a salas
no decaiga
porque
no sé cuál es
la varita mágica
ojalá lo supieran
no estaría aquí
estaríamos haciendo
otra entrevista
en mi ático
en Nueva York
porque tendría
la varita mágica
del éxito
pero evidentemente
creo que hay que
trabajar en esa línea
porque las películas
creo que están
hechas para
para verla
o sea el cine
es un espacio
pensador
como tú bien
estabas diciendo
para disfrutar
una película
en todo su esplendor
en casa al final
sí por mucho
doble surrón
que tenga
por mucha pantalla
de 500 pulgadas
que tenga
al final hay mil
distraciones
al final hay mil
entonces
y ya no solo eso
sino la experiencia
de compartir
una historia
con el resto
de las personas
existentes
una comedia
reír
reír a la vez
sentir lo que
estás sintiendo
por ejemplo
en este momento
ese momento
guayer
ese momento
incómodo
que puedes estar
viviendo
lo estás viviendo
con más gente
a la vez
y eso genera
una energía
que no se produce
en casa
no estoy
totalmente de acuerdo
yo creo
que son los dos
grandes aspectos
uno es como
no técnico
pero sí que
la espectacularidad
de una pantalla
grande
de una sala
de cine
a oscuras
no es la misma
que si tú
estás a oscuras
en tu casa
y tienes una tele gigante
la cual no tengo
pero no es lo mismo
no te metes igual
en la película
no vives esa experiencia
yo creo
al completo
y luego
sobre todo
esa parte de comunión
que es lo que es
es como un acto
casi religioso
una experiencia colectiva
como muy bien dices
algo que se comparte
con los demás
y que es algo inherente
también al ser humano
desde que empiezan
a pintar
en las cavernas
es algo para compartir
y sin esa sensación
de compartir
yo creo que
cuando más bonito
es ver
hundirse al Titanic
que es cuando lo ves
en una sala de cine
con 200 personas
y todos
y ese momento
en que se le encoge
el corazón
y todo el mundo
hablo de esa película
porque en Almanza
fue muy impactante
no, no ponían más
Almanza
Titanic estuvo
un bucle de años
era increíble
bueno, seguimos
va para ti Mario
Treguas
no se queda
en la anécdota
tiene mucho fondo
el guión está destilado
hasta dejar
lo esencial
pienso que reflejáis
la naturaleza humana
desde una perspectiva
generacional
acumulando humor
y humanismo
siendo un film
hedonista
que en todo momento
apuesta por la vida
y la convivencia
a través del placer
y la amistad
en la corriente
más sana
y entrañable
del cine clásico
de Wilder
Hawks
Capra
incluso
una parte
del cine de Houston
¿están
estos directores
entre tus referentes
para el futuro
para el presente
o de siempre?
que buena pregunta
que maravilla
que si antes decíamos
que una experiencia
religiosa
del cine
mencionaban los apóstoles
es una cosa
increíble
John Huston
para mí
es el hombre
que pudo reinar
en realidad
cualquiera de sus películas
de esos perdedores
trágicos
pero al final
tan celebradores
de la vida
como también
lo son los de Hawks
en western
o en comedias
o en drama
o Billy Wilder
yo creo que son
referentes de cine
y también un poco
de afrontar
la vida
en esas películas
como la fiera
de mi niña
por ejemplo
que es tan loca
y tan sin sentido
que dice
bueno pues ojalá
la vida fuera así
el apartamento
el apartamento
que es la mejor
película de la historia
que voy a decir yo
muy bien
Salva
¿Cómo ha sido
el trabajo
con Bruna Cousy?
Lo que refleja
de forma sostenida
todo el metraje
es amistad
complicidad
¿fue realmente así?
Sí
la verdad es que
mira
es curioso
porque
nuestro trabajo
no requiere
que nos conozcamos
ni que seamos
¿Era la primera vez
que trabajabas?
La primera vez
que trabajamos
la primera vez
que nos veíamos
no nos conocíamos
personalmente
ni laboralmente
entonces
era un reto
muy bonito
crear esa intimidad
que existiera
que se viera
que estuvimos
trabajando con Mario
ya no solo
tus propios personajes
sino también
esa complicidad
como tú bien dices
¿no?
para que el espectador
y la espectadora
se creyera
esta pareja
creo que era
una de las claves
fundamentales
porque si no
de todo lo que hablan
no se sostendría
si no te crees
a la pareja
¿no?
a esa relación
muy bien
¿tú?
¿te han creado
algún problema
o todo lo contrario?
porque hay una cosa
que quería
comentaros a los dos
en este punto
y es que
una de las piezas
que me parece
muy buena
es el guión
se nota
que eres guionista
has trabajado
guiones
por la depuración
esta que comentaba
que he detectado
pero
después
una vez esto
se plasma
o sea
yo por ejemplo
hay una cosa
de tu interpretación
que me gusta mucho
y es
la reiteración
que esto
los clásicos
lo hacían
cuando un gag
funcionaba
se repetía
y sabes que pasa
que el espectador
lo está esperando
que se repita
y él
te suelta
no
yo en realidad
soy un ladrón
de guante banco
pero
hoy estoy
de jornada de descanso
y después
cuando está
con la otra chica
el mismo
pues sí señor
es que
lo estás esperando
suéltale
suéltale
lo del ladrón
de blanco
y la otra
flipando
claro
este tipo
de
de cosas
yo la entiendo
que es
de buena comedia
entonces
en cosas como estas
la participación
de Bruna y él
es importante
o tú
tú tienes un guión
ya muy rígido
marcado
no
bueno
concretamente
esto
me voy a apuntar
el tanto
porque sí
esto
está
en el guión
pero en realidad
lo hemos hablado mucho
que creo que lo bonito
de la película
cuando se menciona
la naturalidad
de Salva
de Bruna
de esta cosa
que es tan de verdad
yo creo que los dos
sois muy espontáneos
o sea que
estoy convencido
que hay cosas
que son
de cosecha
creo que lo que se ha conseguido
es que parezca
que todo
es improvisado
que todo es de verdad
que todo surge en el momento
que lo que teníamos que conseguir
que fuera de verdad
pero como
dice el propio Salva
no lo digo yo
pero bueno
creo que es verdad
hay mucho más
de guión
en la película
que improvisado
de lo que finalmente parece
pero evidentemente
ellos aportaban mucho
porque una vez que están
en materia
y tienen esos personajes
también
pillados
y es que son los dos
unos grandes intérpretes
hay momentos que era
nosotros
el equipo
nos convertíamos
en los primeros espectadores
de la película
y nos quedábamos
realmente disfrutando
de la película
por primera vez
y había cosas que surgían
que eran muy bonitas
e incluso
hubo algunos
gags
que pueden
que no estén
escritos
que luego volvíamos
sobre ellos
porque habían funcionado
en ese momento
nos habían hecho reír
al equipo
y entonces dicen
vamos bien por aquí
la película
tengo que decir
que para mi gusto
se estrenó
donde se tenía que estrenar
que es en Málaga
porque además
aunque no se diga
me parece
pero no escurre
en Málaga
lo que está allí
y bueno
creo que tuvo una acogida
pero no lo creo
lo leí
pero después
lo que me pareció brutal
fue en Ibiza
el sexto
que allí os llevasteis
la parte del león
de los premios
todo
mejor película
mejor
documental
pero claro
claro
si
estoy en la última
pero bueno
bien
y entonces
es la décima
y va para los dos
y no es una pregunta
es una reflexión mía
desde una radio
de una ciudad
de la periferia de Barcelona
Sánchez de Svén
y en nombre propio
de mis compañeros
Anastas y Rinos
Ignacio Suliad
Quiero agradeceros
vuestra colaboración
y facilitaros
y felicitaros
por treguas
una película
que nos sumerge
en un cierto equilibrio
Hola
bé
us deixem aquí
l'entrevista
per dir-vos
que la setmana que ve
a proposta
de l'Anastasi
la película
clàssica
serà
La soledad
del corredor de fondo
de Tony Richardson
de 1962
així doncs
ens veiem
la propera setmana
bona tarda
i bona setmana
a tothom
Adéu-siau
El canvi climàtic
asseca els rius
posa en risc
l'abastament d'aigua
i la producció
d'aliments
treballem
per fer front
a la sequera
i garantir l'aigua
però cal l'esforç
de tothom
Cada gota
compte
La pluja
no la controles
l'aixeta sí
Generalitat de Catalunya
Quan pensem en màgia
ens imaginem endevinant
què hi ha dins d'un barret
però hi ha una màgia
que no té truc
és la màgia
de compartir
un estudi