Cinema sense condicions.
He vingut a estimar-te.
Quan tu s'agnes em fa mal. Estic en dolor.
Això és enlemany, però aquí tinc la traducció en anglès.
Hem trobat un a l'altre, un cos, dos noms.
Res no ens pot separar.
Un cos doble en una llavor.
Quan tu crides, estic bé.
Les mans de la teva por senten la meva sang.
Condueix-me. Això és el títol de la cançó.
Condueix-me. Agafa'm.
Et sento. No et deixaré pas.
Continua això.
Hem de dir que si avui és dimarts, i si són les 8 del vespre,
i avui és divendres, això és ràdio d'Esbem.
Vol dir que estem a cinema sense condicions.
Amb una entrada musical que ens ha posat el Francesc,
que ens ha deixat a tots aclaparats.
Perquè no sabíem res de què anava, i diuen, escolta...
No, no, Lídia i Pol saben de què va.
Expliqueu, expliqueu. Jo no sé de què va.
Van de sonar a Ninfomeniac.
L'última pèl·li que va fer l'Esbontrier.
Molt bé, molt bé.
I molt d'acord amb el tema que parlarem avui.
Avui estem aquí, amb ràdio d'Esbem,
a cinema sense condicions, amb la Lídia Artigas,
el Pol Díger, el Bona nit,
el Francesc Aguilar i el Joan Morro.
Suposo que potser vindrà el Jaume,
la Carme no podrà venir, tenia problemes,
i pot dir que segurament la setmana que ve sí que vindrà.
I per tant, avui, com habitualment,
farem dos parts, bàsicament, si voleu, del programa.
La primera part que parlaríem, com sempre, de les estrenes,
de les coses que hem vist, de les coses que suggerim.
Jo he vist aquest matí una cosa que passaran,
que estrenen el divendres.
I la segona part, com ja havíem dit la setmana passada,
que havíem anunciat, tenim aquí dos nous membres del grup
que estan aquí molt actius.
Ja no són tan nous, eh?
Ja els tenim molts vistos, ja, eh?
Tant la Lídia com el Pol ens parlaran d'Eros al cinema,
un tema realment interessant,
i que jo confesso que tenia una proposta,
hem fet una proposta extraordinària de pel·lícules
que tocaven el tema,
i que jo, honestament, no he tingut temps de veure,
perquè n'hi havia tantes que no sabia per on començar.
Tenim aquí dues pàgines senceres de pel·lícules.
Imagina't, imagina't.
Però no, és que és un tema molt extens, eh?
Sí, si voleu, podem fer una tercera part,
que podria ser la primera,
ja que és una cosa com una mena de crònica, no?
Que en cap cas, en cap cas,
serà una crònica oficial,
i del que es va veure per la tele,
perquè a mi això, la veritat, és que no m'interessa gaire,
però sí des de darrere,
des de l'interior de l'alfombra vermella,
la catifa vermella,
des del fotocol allà dels Goya,
des de la sala VIP,
perquè ens van colar allò com, bueno,
com vellacos,
i per la festa també oficial que es va fer,
que també vam trobar una porteta allà oberta
per on la gent sortia a fumar,
i nosaltres, en comptes de sortir, vam entrar,
i ja no vam tornar a sortir,
i ningú no ens va dir que no entressin,
per tant, vam saludar així, amb tota naturalitat.
i, bueno, la veritat és que jo el que puc dir
és que brutal, impressionant el muntatge,
32 metres de fotocol,
una cosa molt bèstia,
no sé com...
Com el Gaudí.
6 vegades més que el Gaudí,
però bé, el Gaudí era bastant llarg,
però si és tan més gran...
Allò és una miqueta bèstia,
i, bueno, hi ha part una barbaritat de mitjans,
però sí que us dic una cosa,
molt de...
Com es diu allò?
Els d'allò, els fans que van als concerts,
sempre m'agrada utilitzar aquesta paraula,
els grupis, molt grups, saps?
Vull dir, sí que hi havia gent allà
fent entrevistes força serioses,
però hi havia també molta gent amb moltes ganes,
allò, de fer-se fotos de Pablo Alborán,
ah, Pablo, tal...
Ai, no sé què vols que et digui,
però, bueno,
va ser força impressionant veure,
entrar per allà l'Eusio Lep Binoche,
això sí que em va impressionar expressament,
ho he de dir, no?
I, bueno, i veure el Tim Robbins també,
perquè allò és un tros d'home tremendo, no?
Quants hi havia?
Hi havia tres, no?
Eren tres oscaritzats, no?,
que optaven també a premis de Goya,
hi havia Binoche, hi havia...
I l'altre aquí devia ser...
Tim...
El Tim Robbins...
I els d'altres en espanyols, em sembla, ja,
perquè hi havia...
Ah, bueno, i la Penelope Group.
I la Penelope Group.
Sí, que la veritat és que sempre...
El Bardem també estava.
Sí.
Ah, no, però nominats, nominats.
El que passa és que no va entrar,
no va entrar per l'alfombra, diguéssim,
per la catifa,
vam estar esperant-los fins al final,
però no vam entrar els polítics també,
el Rivera, l'Iglésia,
és tota la...
Bueno, no sé per què faig així,
perquè jo també porto cua,
però bueno.
I, bueno, aquesta va ser una mica
la primera part que es va fer llarga,
perquè des de les 5 pràcticament
que estàvem allà...
I el que va ser més interessant
és colar-nos, eh, com dic,
tot era colar-se.
En el lloc on estava treballant
l'Ital Cruz,
que anava allà a fer part del càtering,
i com que s'havia monera,
doncs ens van colar.
I era tota la gent
que entrava en l'escenari,
era com el backstage,
allà on tota la gent
que presentava alguna cosa,
presentava algun premi o que cantava,
al Serrat, doncs passava per allà,
després tornava a sortir,
i era maco veure
com els cobrien d'oli, no?,
per allò dels focus,
no sé molt bé com funciona això,
perquè quedi...
Llavors estava allà,
doncs tothom,
jo què sé, la Victòria Abril per allà,
posant-li l'oli aquest, no?,
que li fèiem així,
com dir-li,
hòstia,
està embadornant bé, no?,
i ella feia...
Quin pal, no?,
vull dir,
era maco veure tot allò,
que sé,
amb l'Antonio de la Torre,
hi va haver un moment
que era molt maco veure
el...
com és dir aquest argentí,
al Boto, Juan Diego Boto,
a l'Antonio de la Torre
i a la Nerea Barros,
tres grandots, eh?,
del cinema espanyol i argentí,
allà, un al costat de l'altre,
doncs comentant,
un allà fent algun whatsapp
per allà,
l'Antonio de la Torre,
que estava una miqueta dispers,
després a la part de darrere,
doncs què voleu que es digui,
el Javier Bardem per allà,
el Beny López Cruz,
la...
La crem, la crem,
la crem,
estava allà tothom,
no?,
i feia gràcia, clar,
tu estaves allà,
però dissimulada una mica,
perquè la idea és que no podia passar
la premsa per allà, no?,
nosaltres anàvem així,
mig de premsa,
amagant la polsera,
que havíem aconseguit també d'estranquis,
tot era així,
molt d'estranquis,
però, bueno,
va ser curiós, no?,
és un muntatge enorme,
la festa també,
aquesta que ja dic que ens van colar...
Aquest any,
com que es feien els 30 anys,
es van volcar,
es van volcar,
diríem,
en fer coses que no havien fet fins ara,
perquè si compares als anys anteriors,
en general,
no sempre,
però en general,
era superior, diríem,
a l'organització
i sobretot
a la realització cinematogràfica
aquella dels Gaudí,
que no pas els Goya,
i en canvi aquest any
s'han invertit els papers,
és a dir,
aquest any jo penso que
si comparem el que va fer aquí a Barcelona
amb el que s'ha fet a Madrid,
jo vaig veure el programa des d'Irlanda,
jo vaig anar aquest cap de setmana,
doncs,
per problemes,
no problemes,
vull dir,
perquè el meu nano,
doncs,
anirà segurament l'any que ve
a fer un curs
tot un any,
d'irlandès,
a irlandès,
i estudiar anglès allà,
i llavors estàvem a Irlanda
i, bueno,
vam veure per la televisió
en directe, diríem,
però per la televisió.
Llavors jo el que vaig notar
és que no solament hi havia
un patrocini per part d'empreses
que feien publicitat i tal,
sinó que hi havia un muntatge
realment molt més ben elaborat
que altres anys.
I s'ha criticat molt bé,
l'agrada, aquest any.
És que ho han fet bé,
no sé si hi ha objectius i honestos,
inclús el,
com es diu,
el actor que...
El Tània Rovira.
El Rovira va estar molt bé,
els agudits eren fins,
elegants,
en alguns moments tenia gràcia,
ho va fer molt bé,
va estar molt millor
que altres anys l'any anterior,
jo penso,
que repetia també aquest any el mateix,
i per tant,
bueno,
s'ha de dir que bé.
I les pel·lícules també
que han sortit triades...
Jo com a crítica
diria que massa previsible tot,
a part de les presentacions
i de tots els premis,
no arrisquen,
però ni una mica,
vull dir,
igual que en els Gaudí,
més o menys,
vull dir,
el fet de donar-li,
per exemple,
el premi al millor actor,
el Ricardo Darín,
aquí al Gaudí,
dius,
bueno,
tu que acabes de veure,
Joan,
ara m'ho comentaves,
el camí més llarg
per tornar a casa,
t'hagi agradat-ho la pel·lícula,
l'actuació del Borja Espinosa,
és brutal,
vull dir,
no sé si ja l'heu pogut veure,
encara està allà pendent,
doncs és impressionant,
vull dir,
és una cosa,
a part,
diferent,
diferent al que s'ha fet,
llavors,
clar,
li donem el premi a aquest actor
ja superconsagrat,
que potser sí que s'ho mereixia...
Que no l'hi havien donat,
val la pena dir que al Ricardo Darín
no li havien donat cap Goya,
ni cap Gaudí,
i aleshores...
Això vol dir que li donaran el DiCaprio
aquest any,
perquè ja s'ho mereix de tant esperar,
de tant esperar,
segur que va així,
perquè en el fons tinc la sensació,
per al que m'ha arribat,
que la pel·lícula Renacido
no és res de l'altre dijous,
vull dir,
canvi a la interpretació d'ell,
doncs tampoc és tan bona,
però que ja se l'ha guanyada
per les coses que ha fet amb altres anys,
en dir,
bueno,
li hem donat donar...
A la cinquena ja va,
perquè ja porta cinc...
Jo penso que va així,
és això.
I una altra cosa,
i la veritat és que parlo
sense gaire coneixement de causa
en aquest cas,
i és el tema
de la millor pel·lícula també,
Truman.
A mi em fa la impressió
que la pel·lícula
de Fernando León de la Noa,
em fa la impressió,
però ja dic,
és així,
parlar per parlar,
no?
No sé si vosaltres teníeu la...
Jo només he vist Truman.
A mi em sembla que un dia perfecte
deu ser una grandíssima pel·lícula
per tot el que he sentit,
pel poc que he pogut veure,
però clar,
Truman no,
és això que es parla per parlar una mica,
però pel que m'han dit,
a mi em fa la impressió
que aquesta pel·lícula
serà molt més novetosa,
molt més potent.
A mi m'arriba que no,
a mi m'arriba que per la crítica
que la Laura Noa
està prestigiada
pels actors i tal,
però com a pel·lícula
no és cap cosa
de l'Ondra Dijon.
Això que m'ha arribat a mi,
jo no el tampoc l'he vist.
L'hauríem de veure
per poder comentar.
I un altre petit detall,
i que això és així,
perquè en el Twitter
de Natàlia de Molina,
que va fer tot el discurs,
una vegada que li van donar
el premi per Teixo i Molina,
però existeix la censura,
la censura a més d'una cosa,
que em posa els nervis.
Parlarem,
parlarem.
Efectivament,
perquè amb aquest tema
no li van deixar dir
el fet de Teixo i Comida.
El Ricardo Darín
es va queixar públicament,
no sé si ho sentiu,
en el programa.
quan li donen el premi a ell
es queixa que estan tallant,
perquè ho feien per raons de temps,
no sembla que fos per censura,
sinó perquè no volien allargar massa,
llavors feien sortir coses
perquè tallessin l'explicació.
I el Ricardo Darín
es va queixar,
va dir que no havia dret
que estiguéssim tallant a la gent.
però va dir-ho al públic,
és a dir,
a la programa,
jo vaig sentir-ho des de...
Doncs a Natàlia Molina
simplement no li van deixar dir
una frase
que seria simplement
reivindicar,
ja que la seva pel·lícula
és reivindicativa
de tot un drama social brutal
que estem vivint
en els últims anys,
que són els desnonaments,
en certa,
doncs simplement era dir
Teixo i Comida
per tothom.
Amb les poques coses
que va dir a Natàlia Molina
va estar brillant,
perquè va dir jo
de les dones,
deixar que les dones
fem coses que podem...
I va ser veritat,
la gent va aplaudir-les espontàniament,
eh?
Sí, sí.
Vull dir,
va estar bé l'estat.
Jo no,
jo confesso que amb això
potser no estic...
I penso que els premis
tampoc estan tan mal donats,
etcètera,
vull dir,
això jo,
des del meu punt de vista
no cal que estiguem d'acord.
I em sembla que en conjunt
s'ha de dir que aquest any,
doncs com que volien anar
els 30 anys
i volien celebrar
i volien que hi hagi una repercussió,
ha sortit bastant bé.
O sigui que jo m'ho vaig passar bé
allà mirant la televisió,
estàvem a l'habitació de l'hotel
i amb la família,
amb la dona,
amb el meu fill
i ens ho vam passar bé.
És a dir,
va ser una cosa agradable
i...
Un altre petit detall així
de gent que coneixem
força directament
i que ens va alegrar força
és el fet que li donessin
el premi al millor curtmetratge
al corredor,
eh?
Jordi Montesinos
i tot l'equip
d'una fundació,
és una història peculiar
que ara no us sabré dir
el nom exactament de la fundació,
però és una fundació
que es dedica exactament
al que es dedica
al cornetatge del corredor,
que és a recolzar
a gent d'una certa edat,
a partir dels 50 anys,
que s'ha quedat sense feina.
I el corredor és exactament això.
Si l'heu vist
i si no,
doncs val força la pena veure-ho.
Doncs és això.
Llavors el...
Hem competit contra ells.
Heu competit.
I com ha anat la lluita?
Bé,
en el festival que vam competir...
Ni un ni l'altre.
No, sí, sí.
Nosaltres vam guanyar
el de millor curt
en llengua catalana.
i ells
estaven en categoria
com a general,
nosaltres en categoria catalana
i ells no es van endurre
però, bueno,
van estar en competició.
Dintre de quina competició
i quin...
Era...
El cercacurs?
Era un festival de lleia,
sí que era el cercacurs
i nosaltres...
Diria que el MOFA
també van competir
i va guanyar
a NADSA,
potser?
No,
a NADSA estava...
Sí,
però al corredor no.
Sí, hem competit
un parell de cops, sí.
I amb quin curtmetratge
competiu?
Bé, en sé.
Sí,
no hi ha massa a fer
igualment en curs
com el corredor
amb temàtiques així.
No,
el corredor
a mi no és un curtmetratge
que m'entusiasme,
la veritat.
La veritat
és bastant simple.
És senzillet.
No m'havia agradat mai gaire
però no sabia
que tinguis un transfons social,
no sabia que vinguis
d'una associació i tal.
Sí,
d'una fundació.
I llavors ja
tu mires diferent.
Sí.
El curt en si
no és tan bo.
Bueno,
és un curt...
Nosaltres quan el vam veure...
Fa molt girs.
Sí,
el vam veure
al festival
i va ser com...
Bueno,
està bé.
Està bé.
Normal.
No sé,
saps aquests curs que els veus
o com una pel·li.
A vegades tu planteges diferent,
no?
Perquè és potser més curro,
però veus un curt i dius,
bueno,
és un més.
i va ser una mica la sensació
i després el veure
que anava tan enllà era com...
No sé si sabeu
que va estar intentant entrar
i va estar a punt d'entrar
en l'última fase
pels pas Oscars també
com a cosmetratge,
però es va quedar enrere al final.
Tenia un recolzament
d'una persona
que es dedica
com a especialista
a fer que les pel·lícules
i els cosmetratges
entrin dintre d'aquesta cursa.
Em pensava que era
perquè havia guanyat
un festival,
no sé quin era,
d'Espanya,
com tipus Sitges
que preselecciona els Goya...
Ai, els Òscar, però...
Podria ser,
però a partir d'aquí
també s'ha de fer
tota una feina
i a l'equip
del Jordi Montesinos
i amb la gent aquesta
de la fundació
van anar allà a Hollywood
un parell de vegades
perquè la gent el conegués,
per posar-ho en els acadèmics...
És tot un muntatge,
que valdria la pena
un dia mirar-ho
i saber com funciona
des de dins.
Jo veig poques pel·lícules,
però ja veig jo
que m'estic ficant una miqueta
amb el tema aquest dels premis
i va...
Bueno, ens infiltrem, eh?
David Tomás.
Has d'anar al cinema.
Sí, però està molt lluny
el cinema, no sé,
ja us ho dic últimament.
No sé, em cau molt lluny
i mira que està igual que sempre, no?
A veure, perquè també
he d'anar a veure
cinema en versió original
i es fa una miqueta més complicat.
Una altra cosa
que vaig fer així
una mica cinèfila allà a Madrid
va ser l'endemà,
bueno, el mateix dia
després de la festa,
unes hores després de dormir,
que vaig anar a veure
una petita cosa,
però em va fer molta il·lusió,
el lloc on comença
la pel·lícula Hablar,
que és allà
en el metro
de la Vapiés.
Llavors vaig anar allà
i a més a més...
Romàntic, no?
Sí, va ser una cosa així maca
i va coincidir,
i això a Lídia
també li agradarà
especialment saber-ho,
que hi ha una taverna
vegana
allà molt a prop
que es diu
l'Oveja Negra
que és el paradís
dels vegans.
A més a més
entren els gossos
tranquil·lament allà,
hi va haver un moment
que hi havia com
set o vuit gossos allà,
gent demanant coses veganes,
és a dir, xori vegano
que si a la cidra...
Tu vas passar molt bé, no?
Va ser una cosa impressionant, eh?
Tot el que no vas poder menjar
als Goya
o has menjat allà.
Exactament, exactament.
Que hi havia un càtering
impressionant
a la festa dels Goya
però jo allà...
Mai pensen en els vegetarians
i els vegans.
I això els Gaudí
també va passar, eh?
Perquè els Gaudí
vam estar menjant
bastonets de pa
i cacau.
No, jo ni formatge, eh?
Vull dir que tu encara
tens més llibertat per això.
Bé, doncs fins aquí
la meva contribució.
Molt bé, molt bé.
Comencem per parlar
si heu vist alguna estrena també.
Jo, per exemple,
aquest matí ho heu parlat ràpidament.
Després passem
a un altre que heu vist vosaltres.
Ha estat el fenomen?
O no?
Ha estat el fenomen primer
i després hi ha anat
amb un altre que em van enviar
ahir la nit
que el de una florida blanca.
El fenomen
he vist la del
Robert Tèrmens.
Un desastre.
Quina?
L'espanyola?
L'espanyola.
Ah, no, no valia...
Hòstia, he estat a punt d'anar,
però al final...
No valia...
Bé, des del meu punt de vista
jo ja sap el Francesc
que el conec amb ell
que inclús he sortit
amb una cosa
amb un curt
que va sortir ell
amb la...
Sobretot volia la meva veu
etcètera, etcètera.
I...
I...
I bueno,
jo diria que
a mesura que ha anat avançant
la seva carrera
té un curt
que potser és una cosa
que m'agrada
que es de front de Dani
no sé, va conèixer
un curt metratge
després va fer joves
la primera pel·lícula d'ell
Negre o Buenos Aires
Catalunya over Alice
aquesta penúltima
i avui
ha frenat
el mal que hacen
los hombres
que és un guió
del Daniel Faraldo
que és un senyor
americà
argentí
una barreja
o una cosa rara
que la pel·lícula
està rodada en anglès
però penso que és una cosa
si us agrada
l'Steam and Seagull
que a mi ho tinc un rurós
doncs és una pel·lícula
de l'Steam and Seagull
Sí, hòsties per tot arreu
hòsties per tot arreu
tiros
Bueno, no és tan així
però té un trasfons
i un mental
i de fet
el Daniel Faraldo
que és el guionista
és un senyor
que es va ser famós
amb les primeres pel·lícules
de l'Steam and Seagull
i va sortir moltes vegades
a mi m'agrada
molt Joves
que tu també
i Catalunya de Uberales
la veritat és que la trobo
molt interessant
la pel·lícula
amb diferents episodis
amb aspectes
de...
Doncs malauradament
aquesta és pitjor
o sigui per mi
és bastant més baixa
més fluixa
que les anteriors
Bueno, bueno
Això és una cosa
jo no volia parlar d'aquesta
per això
per no carregar-me-la
Com es diu?
Com es diu?
Perdó
La nova?
Sí, aquesta
El mal que hacen los hombres
La del tèrmens es diu
El mal que hacen los hombres
Així, en castellà
Sí, està en castellà el títol
però està rodada en anglès
És impossible
Si són meravellosos
Ah, sí?
I les dones ja
Les dones ja són excelses, no?
Ja ha arribat el Jaume
per si no ho digueu a donar
Que des de casa, clar
com que no ens veiem
Bueno, qui vulgui
ens pot veure
Tenim aquí una càmera
i hi ha una pantalleta
i una d'allò
que ho podeu veure
a través de la pàgina
Jo ràpidament
volia parlar d'aquesta
de Nahit
que és una
d'una noia nova
d'Iran
que es diu
Ida
Els noms són raríssims
Panahande
que l'estrena aquest divendres
És premi
en revelació
del darrer festival
de Cants
i és el primer llarg metratge
d'aquesta noia
d'aquesta directora
Val la pena dir
i recordar
pels veïdors
que des de 1990
el cinema iranià
ha agafat
una certa importància
a nivell internacional
Tots sabem que
que és allò
de l'Abas
Kiarostami
a través de los olivos
Klazab
Globo Blanco
del Hafa Pandi
que últimament
vam veure per aquí
no sé si no recordeu
Taxi Teheran
que en una pel·lícula
perquè no el deixen
estar tancat a casa seva
no li deixen fer pel·lícules
llavors l'home ha fet alguna cosa
possiblement
la millora de totes aquestes
és
Nader i Samin
una separació
de l'Afgar Fanchi
que havia fet ja anteriorment
una cosa que a mi m'agrada molt
que es diu
a propósito d'Eli
del 2009
i que últimament
també més tard
encara que no tan bona
va fer el passat
doncs aquesta noia
que es diu
Ida Panahendak
no
deu ser
Panahende
és una nova directora
provinent de l'Iran
d'aquesta escola
que es diu
l'escola de Teheran
que es veu que suposo
que és que agrupa
tota aquesta filosofia
de gent
que està fent pel·lícules
la història va
d'una noia jove
divorciada
interpretada curiosament
i destaca moltíssim
la interpretació
perquè té una cara
molt expressiva
i ho fa molt bé
a més a més
que és l'assistenta
a la noia
que si recordeu
de Nader i
Simín
una separació
i ara van a buscar
un assistent
o una noia
que els ajudi
per consolar
o per aguantar
per conduir
en el pare
i que el conflicte
ve justament
amb la relació
que hi ha entre
el marit
i aquesta noia
aquesta noia
ho fa molt bé
és la protagonista
d'aquesta pel·lícula
és una noia jove
divorciada com deia
que viu sola
amb el seu fill
de 10 anys
en una ciutat
del nord d'Iran
i llavors descobreixes
o bueno
jo havia llegit
però la pel·lícula
més o menys
directament ho diu
que segons les normes
que regeixen
la ciutat tiraní
la custòdia
d'un fill
correspon
al pare
tot i que en aquest cas
concret
l'exmarit
perquè està divorciada
l'ha cedit
a la seva dona
a condició
que aquesta
no es torni
a casar
resulta que aquesta noia
ha conegut
amb un xicot
li ha sorgit
d'un amor
amb una persona
molt més interessant
que el seu exmarit
i al qual
la van obligar
a casar-se
quan era jove
i per això
ha tingut aquest fill
de molt jove
i aquesta noia
aquest home
que ell estima
i que també
aquest home
està disposat
a casar-se
es complica
de tal manera
la situació
que creant
un gran conflicte
un gran conflicte
en el que està implicat
i ho anem descobrint
de mica en mica
i això està molt ben fet
molt ben narrat
coneixem primer
l'exmarit
com és
com els problemes
que té
perquè és una persona
no massa interessant
coneixem
la família
del que té
exmarit
que la família
pesa molt
el cel·lel del marit
és el que condiciona
la noia
en tots els sentits
coneixem
el possible nou marit
i en definitiva
però no allargarà-me massa
és una crítica
molt ben feta
jo crec que
a un
primer matrimoni
desastrós
i acordat
en la seva joventut
i que li ha donat
com deia
doncs
peu a aquest fill
i queda clar
que l'Idan
si neixes dona
tens soriosos problemes
perquè
moltes desillusions
de la teva vida
les depenen de l'home
depenen del que diu
aquest home
i per tant
el film critica
de forma
jo diria que
bastant valenta
i amb una gran
naturalitat
el poder que tenen
els homes
sobre les dones
fins i tot
per escoltar música
és a dir
que només de mirar
si l'home
no vol que escoltis
aquella música
o que et pintin
d'una manera
o que vagis al cine
l'home és
el rei senyor
de la casa
aquí no
aquí no
aquí no
aquí són mal
les dones
aquí
ja no dic res
ja no vull dir
que aquí no
aquest segon
molt malament
no ho sé
no ho sé
depèn de les famílies
depèn dels marits
depèn de
i hi ha una gran varietat
em sembla
de situacions
no ho sé
ara
ara que dieu això
aquesta setmana
vam veure uns curs
que patrocina
el Corte Inglés
que
ara al Polio
estem sent
redactors
en un altre
en un medi online
que no diré
que m'han censurat
totalment
per dir això
però són uns curs
totalment masclistes
de un
sabeu què és Tinder?
és una aplicació
per lligar
és una aplicació
així per conèixer gent
i quedar
i lligar
té un nom
Tinder
ah això
Tinder
sí
són un noi
i una noia
que es coneixen
a Tinder
però ja porten
un temps
quedant
i
el noi
li diu a ella
que li agradaria
que deixés
de donar-li
cors
que és com
dir que sí
a nois
i la noia
li diu
bueno vale
intentaré
deixar de
dar tantos
corazones
en Tinder
i això
però era
Instagram
els cors
em sembla
que era
Instagram
que encara és pitjor
perquè és com
més com un like
de Facebook
que és com un
sí
eren coneguts
a Tinder
però era Instagram
és veritat
bueno
és això
és una altra forma
de lligar
donant cors
per internet
i ho està promocionant
en el cortinglès
això
i són com
cinc urmetratges
per parlar
el dia de Sant Valentí
que es diuen
que és suerte
quererte
o alguna cosa així
val la pena
veure'ls
i val la pena
veure què és el que
promociona
en el cortinglès
no diré res més
però mireu-lo
sí
i aquestes són
les crítiques
de la setmana
de l'any
doncs molt interessant
però m'havia quedat
amb moltes ganes
de dir-ho
perquè em van dir
pobre de tu
que és això
sobre el cortinglès
perquè és com s'utilitza
el cinema
i com s'utilitzen
les imatges
en el
aquest comercial
en el que vivim
per un moment
que una empresa
tan gran
decideix donar diners
per fer cinema
que sí
per dir una cosa així
i la resta
de cortmetratges
també són
van una mica
aquest aire
que rincol
això vols dir
que veritablement
el cortinglès
condiciona que això
sigui així
home
segurament
s'hauria de veure
perquè evidentment
tot està rodat allà dins
i
com a mínim
li dóna suport
jo pel que sé
ja no sé
la política
en aquests curts
però en general
si una marca
perquè és de la marca
no és que si
la marca
s'interessa per un curt
i posa la seva marca
sinó al revés
una marca busca un curt
per promocionar
l'espai
i tot
llavors
hi ha una aprovació
la marca que ha pagat
un director
per fer 5 curtmetratges
que havien de ser
dintre de la cortinglès
i havien de fer
de ser històries
d'amor diferents
que l'any passat
ja ho havien fet
amb el mateix director
però això el que es podria fer
és una carta pública
en la qual
doncs criticant això
i posant de manifest
que el senyor que dirigeix
aquest departament
és un masculista
hi ha hagut bastant moviment
per internet
pel que he estat veient
però
si això no es fa
per internet
i queda d'an els tuits
i no té una repercussió
no sé de res
penso que l'hagi seria
fer una carta
bastant ben redactada
i enviar-la a tots els diaris
tota la premsa
perquè el cortinglès
en funció
d'això de publici
sí que pots reaccionar
és a dir
si veu que hi ha una campanya
a la Razón
a l'ABC
a la Vanguardia
al Periódico
ràpidament
això ho canviaran
de moment ho hem dit
aquí en el Sense Condicions
que té la seva repercussió
aquí queda
què heu vist vosaltres?
què heu vist?
heu vist alguna cosa?
doncs
què hem vist?
vam anar a veure
Primavera en Normandia
que és com
una proposta
molt literària
també molt lenta
molt maca
és la història
d'un home
que és
ex-editor
treballant
en un editorial
i que ara és forner
i que coneix una noia
que es diu
Gemma Bovary
que és com
la Madame Bovary
que es muda
just davant de casa seva
i tota
tota la història
d'aquesta noia
va copiant
sistemàticament
el llibre
de Madame Bovary
de fet la pel·lícula
perdona Lídia
en la versió original
es diu Gemma Bovary
i l'actriu es diu Gemma
també
Arterton concretament
o Actactone
doncs
va copiant
i com
el final de Madame Bovary
espero no arruinar-li
el final a ningú
però és
bastant dramàtic
llavors intenta
ell
el forner
intenta que això
no li passi a ella
també
la llunya
d'un barí que troba
la llunya
de diferents coses
que va trobant
a seva vida
que poden ser
negatives per ella
com el curt
del corte inglés
més o menys
per sort
no va per aquí
és com una comèdia
romàntica
francesada
d'aquestes
que ell és forner
i tot el rato
surten pans
i baguets
és com la típica
comèdia
així francesa
bastant
bastant light
és mona
i pot agradar
excessivament ambiental
pot agradar
qualsevol persona
que li hagi agradat
el llibre
i passa bé
us agrada
anar fent el programa
amb la música
de Ramstein
de fons?
a mi m'agrada
va va
si ningú no protesta
si ningú no truca
aquí a l'emissora
i res
va continuïm
tu Jaume
què has vist?
has vist alguna cosa
aquests dies?
sí
he vist la xicadenesa
aquesta xicota
explica
que jo la volia veure
no
jo no
encara no
la recomanes?
la recomanes?
sí i no
o sigui
és una pel·lícula
que té el seu interès
jo explicaré el per què
senzillament
és una pel·lícula
que ens situa
en els anys 20
i tornem
altra vegada
amb les avantatges
o no
de tenir
aquestes societats
alliberades
de prejudicis
no?
en aquest cas
doncs
es tracta
d'un xicot
que està casat
fins i tot
amb una noia
i de cop i volta
descobreix
que
el que ella voldria
veritablement
és tenir
totes les sensacions
i la llibertat
de les dones
vull dir
sent en el seu interior
una feminitat
que pot amb ell
i llavors
doncs
la pel·lícula
en això mateix
ja per mi
ja és molt interessant
diria que
la cosa més interessant
és precisament
que la xicota
l'acompanyarà
en un procés
que en els anys 20
com podeu
bueno
això ho sabem
molt fàcilment
en els anys 20
les operacions
de canvi de sexe
no
no
no es feien
i si es feien
com en el cas
de la pel·lícula aquesta
que és el que mostren
perquè això està inspirat
en la realitat
si més no
aparentment
i llavors
doncs
lògicament
ella
vull dir
ella o ell
digue-li el que vulgui
doncs
acaba tenint
doncs
els seus problemes
precisament
per l'època
que està
França
seria molt més
alliberada
avançada
i això
és interessant
de la manera
coplasma
i lògicament
Anglaterra no
vull dir
estem en aquesta
dualitat
i llavors
com que
Dinamarca
tampoc
doncs
estaríem
en què França
ha estat el motor
d'aquesta civilització
en la qual estem
actualment
i això
ja val
oi?
ja val
quin és el problema
i això també
ho destaca
doncs
l'Àngel Quintana
un comentarista
diu
és que repeteix massa
les mateixes coses
els mateixos posats
les mateixes
l'actor
és el que va guanyar
l'Òscar l'any passat
aquesta és la que va guanyar
no l'actor
l'actor
l'actor
l'actor
l'actor
és la manera
que va fer
com es deia
el de Stephen
la del todo
la teoria del todo
la teoria del todo
i va guanyar
Eddie Redmayne
exacte
aquest senyor va guanyar
l'Òscar
millor actor l'any passat
i merescutament
jo penso que aquí
també ho fa bé
no hi ha cap dubte
però molt repetitiu
llavors la pel·lícula
tal com diu
l'Àngel Quintana
acaba que es de bé
com tova
vull dir
saps allò
tracta el tema
i va buscant
sempre els recursos
més emocionals
no pas tant sentimentals
que serien els
que ens quedarien a dins
i que ens engrescarien
doncs a participar
igual que ella
i ella
i ella i ell
paral·lelament
a promocionar
un fet com aquest
a mi em va semblar interessant
val?
vull dir
per això
però per què també
em va semblar interessant
perquè
comparada amb la pel·lícula
que vaig parlar aquí
el primer dia
el dia que us vaig conèixer
en definitiva
que era aquella
l'Hijo de
de Saül
de Saül
esclar
vull dir
agafar una temàtica
com aquesta
un matrimoni
que són
pintors
o sigui
que són creatius
posar-la al costat
de l'Hijo de Saül
que és un xicot
que és jueu
que li ha tocat viure
en l'època que li toca
que
eh?
vull dir
que li passa
el que li passa
i a més a més
fa de voluntari
eliminant
la seva pròpia gent
clar
vull dir
ostres tu
quin contrast
més gran
no?
i com que
a mi el que sempre
em motiva més
doncs és
les preguntes
ja me les contestaré
després personalment
doncs penso
que aquesta pel·lícula
la poses al costat
del Saül
i queda molt bé
molt bé
perquè pensem
doncs ara volia comentar
pel·li per no pensar
perquè
és el revés
de fet
volia comentar
dues que he vist
que s'estrena
la setmana que ve
una s'estrena aquesta setmana
i l'altra la setmana que ve
que és
una que és
potser la més
seriosa
que és
que es diu
dioses
és una pel·li
de Polònia
que de fet
crec que va aconseguir
unes set premis
com
el que és
de l'acadèmia
polaca
i
i és la història real
de
bueno
el primer metge
que va aconseguir
el transplantament de cor
que és la foto aquella
no sé si recordeu
aquella foto
d'aquesta
de que han acabat
l'operació
ja vivíem
eh
que estava
doncs el metge
no
ja
com fumant
crec que era
la metgesa
l'enfermera
de fons estirada
i el pacient al mig
doncs és
bàsicament la història
dels 4 o 5 intents
que fa
fins a
aconseguir
aviam la pel·lícula
què passa
com a tot biòpic
és que ja saps
al final
però a part
jo entenc
que les interpretacions
casten polaco
i doncs
bueno
guies pels subtítols
i pel que imagines
que actuen bé
però
però
quan la vaig acabar
són dos hores
de pel·lícula
força
no dic lentes
però són
força
és una història
que potser
l'han buscat
molt
l'èpic
llavors
que quan ho allargues
dos hores
hi havia gent
badallada
llavors
per mi
quan vaig sortir
vaig pensar
és que
m'han colat
un capítol
de house
de veritat
i no per tema
de metges
però és veritat
però de dos hores
llavors què passa
que és el plantejament
ostres hi ha un problema
no sabem
i van passant coses
i al final
el tio es dona per vençut
se'n va de vacances
per diàleg
es retira
i allà se li acudeix
i torna a l'oficina
i comença a omplir
les parets
com ho faríem house
és house
clar
veus aquesta peli
i crec que
en el moment
que passa això
cap al final
era com
totes les sales
estàvem allà
com
ara potser
aquells moments
de dir
hòstia
de tota manera
house s'inspira
en això
és posterior
això és posterior
a house
ah
sí sí sí
clar
però el que em refereixo
és que jo imagino
que és el que devia passar
però clar
la forma de narrar-ho
és la forma aquesta
de molt de thriller
és una forma molt de thriller
de
oh ho aconseguirà
o no
és possible que per això
hagi guanyat tants premis
allà
perquè és molt Hollywood
suposo
sí sí
és el format
serveix molt
el format comercial
i la peli
no és per no pensar
però és la peli
que em feia com il·lusió
comentava
que la vam veure ahir
és la segona part
de Zoolander
que ja no està
la primera part
que era com
era una
una mena de paròdia
que fa ben estil
era
tot el món de la moda
però no només la moda
sinó
és com
és com el torrente americà
però
millor fet
crec
ah sí
surt tothom
tothom que és famós
surt allà
el tanto
a partir de la segona
a mi em cau
la primera
ve a ser
ve a ser
la bona
no
ve a ser
ve a ser com
la paròdia
que ja es buscava
la segona
inclús la tercera
potser
ja comença
no sé
exprema
ja massa
el tema
crec
però
la quarta
i la cinquena
són boníssimes
sí
ja no les heu vist
us heu cansat
us heu cansat
us ho recomano
us ho recomano
no estan fent la dos
no estan fent la dos
no estan fent la dos
a Zoolander
ara estrenen la dos
però hem passat
a Torrente
hem passat a Torrente
l'han passat
l'han passat
l'han passat a Licària
la primera
és això
una paròdia
la segona
ja és
la seqüela
que continua
però com a seqüela
es manté bastant bé
o sigui
no sé si l'heu vist
la primera
no jo no
és una paròdia
que sí
és com
molt estrident
i molt absurda
però
però potser
es manté molt
amb l'absurd
però
potser sí que ha perdut
força una mica
des de la primera part
amb el meu pare
perquè a més
també va ser una mica
fracàs
la primera
però no pel contingut
de la pel·li
sinó perquè es va estrenar
un 11 de setembre
de 2001
i evidentment
als Estats Units
ningú va anar
al cinema
i de fet
crec que inclús
al principi de la pel·li
de la segona part
fan un repàs
de què ha passat
diguéssim
des del 2001
com
quan passa la pel·li
realment
ara
no?
el 2016
i què ha passat
tot aquest temps
i es queda
de retirar ell
fan com un popurri
de notícies
molt ràpides
i una
al principi
tu comencen a plantejar
com
va haver-hi un accident
2001
va haver-hi un accident
molt gros
que va afectar
molta població
i tu penses
clar
a més va passar
de veritat
quan era la seva pel·li
i de cop presenten
que no
que ells
la primera part
acabaven construint
un edifici
per aprendre a llegir
i que s'ha de rumbar
l'edifici
i llavors és com
clar
ja et comencen
amb humor així
bastant ja negre
i llavors ja vas tirant
a veure
la pel·li
no és res d'altre món
és una pel·li
que és molt divertida
surt
una secundària
d'Spenobe Cruz
que la veritat
és que crec que l'aprofiten
ja com a latina
habla hispana
perquè fa d'italiana
mig francesa
que actua
bastant malament
però jo crec que
és per la direcció
ja que clar
ja és algú
que en realitat
la
que sembla que estigui
parlant fonèticament
és molt
és un paper molt absurd
però no té un absurd còmic
de veritat
és un absurd quasi trist
sí
i surten tots aquests
és això
és aquestes pel·lis corals
que surt tothom
i surt
des de
Valentinos
i tots els dissenyadors
així
et surt
Escrílex
sí, sí, sí
és que surt
tothom
surt tothom
ja, doncs res
com a pel·lícula així
quanta
però jo volia saber
jo volia saber
si Solander
la primera part
és una de les referències
de Fergat
a veure
jugant
comptant que Solander
juga molt amb un humor
absurd
certs diàlegs
però
sí, podria ser
potser més
no sé si tornarem mai a parlar
en cinema i humor
però
ho hem de fer
ho hem de fer
potser
potser més tirant això
tipus hot shots
aquestes històries
doncs vinga
tu francesa has vist alguna cosa?
jo allà
a la Victoria Abril
però de pel·lícula
ja dic
que cada vegada
ho tinc més lluny
vol dir que parlem una mica
és que ja pel temps
que no sé què fer
és el camí més llarg
que tornar a casa
o anem allà directament
a l'Eros?
ah, bueno
més aviat
sí, ja parlarem del camí
no?
perquè si no
no ens donarà temps
perquè hi ha una llista
a veure si la veiem
exacte
Eros
Eros al Cirepa
us la recomano aquesta
quina, quina?
jo també
camí més llarg
i el Joan no tant
però bueno
ja en parlarem
vinga va
Eros
quan vulgueu
bueno, a veure
és un tema
en realitat
el tema cinema eròtic
és un tema
extensíssim
és que no és per dir
que estem parlant
d'un gènere
però estem parlant
d'una temàtica
del cinema
que gairebé
des de l'inici
ja estava
llavors
per no fer aquí
el repàs històric
i tot
doncs potser
volíem anar
directament
hem pensat en pel·lícules
més noves
més independents
potser
bueno, ja anirem fent
toms per darrereu
però
sí que una de les coses
que hem pogut veure més
amb el cinema eròtic
és que
hi ha una fina línia
que separa
l'eròtic i artístic
potser el que vols transmetre
a partir de l'erotisme
amb el gruller
amb el fora de lloc
amb l'insult
amb l'insult
potser sí
depèn
amb l'insult
o amb el porno
també
amb la pornografia
bueno, però aquí
mira, dos dels referents
que teníem per parlar avui
del tema
eren dos estrenes
bastant actuals
una de fa uns dos anys
que són dos parts
que és ninfomèniac
de Lars von Trier
i l'altra
que era Love
de Gaspar Noé
Lars von Trier
és el director
la majoria de gent
suposo que el que coneix
però Gaspar Noé
pels qui no
és el director
d'Ireversible
per exemple
aquella pel·lícula
que va cap a enrere
de la violació
de Mónica Bellucci
que era com molt estrident
doncs
els dos fan
fan dues propostes
quasi simultànies
perquè es van rodar
ja fa temps
però s'han estrenat
s'han anat estrenant
així contagodes
que era
què passaria
a posar
o sigui
a basar una pel·li
sobretot
a intentar fer
com
per exemple
escenes de sexe real
o sigui
sense
tot i que hi ha
efectes especials
però
basant-se bastant
en la provocació
són dos pel·lis
que van a provocar
molt
però
amb certa història
i sobretot
bueno no certa història
evidentment amb història
però sobretot
amb una tècnica
molt artística
un
potser més tècnicament
i a l'hora de
per exemple
el Love
crec que és
una aposta
com fa sempre
Gaspar Noé
a les pel·lis
que són
una forma de narrar
molt
com
bastant claustrofòbica
però a l'hora
diàlegs
molt
no plans
però molt
molt fluïts
o sigui
com que podries estar
veient una història real
perfectament
i
Love tira més de tècnica
en aquest cas
és una
no sé si l'heu vist
no no l'hem vist
jo no
aquesta no
és una història
molt senzilla
és una història
d'amor
d'un noi i una noia
que es coneixen un dia
en un parc
i comencen a sortir
però
el que és interessant
és com t'ho explica
perquè tu
la primera cosa que veus
és aquest noi
casat
o sortint
amb una altra noia
i amb un fill
el primer que veus
és ells dos al llit
durant 4 minuts
masturban-se
fins que
l'he vist al començament
això és
ja
és força directe
que per cert
van anar fora de competició
a Cans
vull dir que no és
una pel·lícula així
aquesta escena
no són els propis actors
que la fan
és muntatge
això
perquè a mi em va semblar
que
jo
jo juraria
jo juraria
que són totes reals
jo diria que sí
també
perquè no veus cap
així com en la ninfomènia
que sí que veus
una mica el muntatge
la cara de l'actor
hi ha escenes que sí
hi ha escenes que no
més que no que sí
però reals
i
bueno
vas tirant enrere
en la història d'ells
i vas sabent que potser
aquella no era la seva primera parella
abans havia tingut una altra parella
no és res com
molt sorprenent
en la història és molt normal
és la història
de dues persones normals
tenint una vida normal
però és molt interessant
com l'explica
com tècnicament
per exemple
tota l'estona estem veient
el clatell d'ell
és tota l'estona
ell parlant
d'esquena a càmera
això
d'entrada és molt estrany
fa uns
un
bueno això
els flashbacks
tota l'estona
i
pantalles en negre
per fer elipsis
sí
fa servir com tècniques
narratives molt
molt personals
sí
sempre
si heu vist altres pel·lis d'ell
entre the void
pots identificar
que és del mateix director
què has dit
que d'ell
entre the void
que és de drogues
i
bueno drogues
però sí
és una pel·li
que és
bastant densa
i l'altra és
solo contra todos
o solo ante todos
que és una pel·li
que va fer
d'un mig metratge
que havia fet
que es deia carne
la va adaptar
al llarg metratge
que va ser
l'opera prima
que també
hi ha marques
estils
de salts
temporals
de muntatges
que té unes tècniques
molt
té quatre pel·lis
o cinc
i tampoc
és molt
ell d'on és
ell d'on és
a veure jo diria
és que és argentí
diria
no no no
és sud-americà
però el que passa
és que ha rodat
molt a França
ha rodat molt
la gent de la void
està fet
mig Tòquio
mig a una ciutat
sí França
ha rodat molt
a França
però ell
jo diria
perquè el vaig escoltar
que el van convidar
a Sitges
farà uns anys
i l'entrevista
el tio
amb un accent
sud-americà
aquesta Love
que jo he començat
a veure
no l'he acabat
no m'ha donat temps
jo diria
que el que fa
és sobretot
anar reflectint
en pantalla
en escena
el que ell pensa
és a dir
tot el que
està superclar
que la pel·li
és ell
però inclús
hi ha un personatge
que es diu Gaspar
i n'hi ha un altre
que es diu Noé
més clar
no ho podia posar
i el personatge mateix
en algun moment
de la pel·li
et vas donant
que ell
és estudiant
de cinema
i vol ser director
i vol fer la primera pel·li
que parli
de les coses més importants
de la vida
que són
l'amor
i el sexe
i per què no hi ha pel·lis
que parlin realment
de la relació
que hi ha entre l'amor
i el sexe
de quan el sexe
té amor
i de lo bo que és
quan això s'ajunta
tota la pel·li
és aquesta història
que és tan lleugera
i tan fàcil de veure
però amb escenes
molt molt llargues
i molt molt
bé
no és que molt
no hi ha tampoc
un límit
molt explícit
és que no
i és en 3D
per ser-ho
vull dir que en realitat
sí
en 3D
perquè hi ha un moment
en què ell es corre a càmera
sí
llavors
ell arriba a càmera
i llavors clar
jo imagino que si tinguéssim les ulleres
ejacula
diguem-ho així
no no
que és igual
però jo no sé
no vull dir
què es pot dir
com sí
llavors què passa
que en pel·lícules com aquesta
o en Infomènia
que potser sí
aquesta l'heu pogut veure
sí
la primera part sí
la primera part sí
doncs són pel·lícules
que tracten molt
en realitat
el tema artístic
ja
Trier ja sabem
com roda tots
llavors ja també sabem
per on ens tirarà
però
però per exemple
aquest seria
com de la banda
bastant explícita
que vol mostrar
molt
però alhora també
no només mostra
sinó també explica
o sigui que
el contingut de les pel·lícules
no és
un perquè sí
o per provocar
o perquè parlin de tu
tot i que és una altra pel·lícula
que és
For Lovers
que de fet
està a Netflix
o sigui
com anem a dir
Netflix
és una pel·lícula
que és
molt plana
potser també
buscant
la relació
entre dues parelles
que són
liberals
i com s'intercanvien
les parelles
però
tot i que
podria ser una història
bastant lleugera
com és Love
les escenes
sexuals
també són
en certa
no tant
però en certa manera
explícites
però jo crec que
aquí sí que és
afegit
afegit com per
bueno
per destacar
sí
per crir l'atenció
i doncs aquí potser
és quasi com si fos
una pel·li de Hollywood
amb algunes escenes
sexuals
per agradar més
però perquè sí
és molt
està molt posat
així
llavors clar
vam fer
clar i després
hi ha cinema a l'altre extrem
és aquestes
clar
considerat
cinema
de Jesús Franco
que després en parlem
pel tema de censura
però són pel·lícules
que ja
es podrien englobar
dins d'aquell
subgènere
com va haver-hi
als Estats Units
el Black Explotation
quan sortien
totes les pel·lícules
ja més
amb equip
i actors negres
aquí es va fer
molt a Espanya
el Sex Explotation
que era agafar
ja no tant
del cine
sinó més
de la pornografia
però adaptant-ho
a històries
amb actors
que sempre repetien
els mateixos
i eren històries
com molt
molt sexualitzades
tot i que
s'intentaven estrenar
d'alguna forma
llavors clar
teníem els dos límits
una mica
de dir
hi ha la línia
que separa
el mostrar
o l'ensenyar
o el no mostrar
i amb el
sí
jo penso que
el cinema eròtic
o sigui
m'hi has fet pensar tu
jo
el que crec
és que
precisament
el fet
de prohibir
una cosa
el que provoca
és
tot el contrari
vull dir
el goig
de voler-la
fer
i llavors
què és el que
resulta
de tot això
com que està prohibit
aquell
que ho vol fer
ho
minimalitza
troba la forma
de fer-ho
troba la forma
una de les pel·lis
que tenim en compte
era una que sortia
aquella noia
com es deia
la noia que xiula
la Brigitte Bardot
amb el Humphrey Bogart
aquella
aquella escena
que ella diu
si necessites qualsevol cosa
només vas a xiular
tu saps xiular
només has de juntar
els llavis
i bufar
però és com
és una escena
molt sexual
però sense que es vegi res
que assaltem-se
la sensura
d'alguna forma
instigues una mica
que la gent
tinguin geni
i sàpiguen
crear la mateixa sensació
però d'una altra forma
perquè ara és com
que estem tan curats
d'espans
que podem veure
tot això
que veiem a l'off
i ens és igual
i vam estar
potser quatre minuts
veient com una parella
es masturben l'una
a l'altra
i ens era igual
que a mi segurament
fa uns anys
això
de la Brigitte Bardot
dient això
era molt més
provocador
bueno
el Joan i jo
que vam viure
a la Brigitte Bardot
en directe
vull dir
que quan la feia
aquesta pel·lícula
però jo el que volia
insistir
una mica més
perdoneu
és aquest efecte
que es produeix
i llavors
es minimalitza
o potser no ho he explicat bé
però el que es fa
és fer
aquesta conya
que feia
el cinema espanyol
i d'altres
també
ahir mateix
em passaven
el Jack Nicholson
i la d'allò
que ella
l'Eva
no no
la Jessica Lange
potser
no no
aquesta era
la del carter
no
aquella no
aquella per mi
té molt d'interès
no no
o sigui
ja no cal que vegi res
el que tu dius
ja
ja t'ho imagines
és com
l'altre dia
que parlàvem
cinema i literatura
d'una manera o altra
doncs ja
ja et fas la composició
tu
no cal que t'ho ensenyin
no
i això és perquè
en un principi
s'ha prohibit
i després
el que dieu
vull dir
la imaginació
de fer-ho
sense que ho prohibeixin
però el que passa
jo tinc la sensació
que a vegades
no es té en compte
un element
que em sembla
que s'hauria de tenir en compte
i és que a vegades
inclús
les dones
són més atractives
per el que insinuen
que per el que mostren
és a dir
si una dona
si una dona
la veus despullada
té més atractiu
té menys atractiu
que si una dona
va vestida
d'una determinada manera
perquè
en el fons
no et tapa
o amaga
allò que
potser l'home
voldria veure
al contrari
que els homes
no ho dic una mica
de debò
jo crec que el cine
deixa'm acabar el discurs
el que jo vull donar
a entendre
jo crec que el cine
si és subtil
intel·ligent
i tal
i fa el mateix joc
pot ser més eficaç
que si explícitament
mostra
la sexualitat
és a dir
també depèn
de qui és el que es busqui
si es busca
provocar sexualment
sí
sí que és el cas
però si es busca provocar
com ofendre
que jo crec que és el que fa
ninfomènics
sobretot
és que la gent
surti del cine
dient
com pot
algú està fent això
el tango a París
també
també provoca
és fer que
molta gent marxi del seu país
va ser un altre lloc
a veure la pel·lícula
o a l'inversa
perquè no estàs d'acord
amb el que t'ensenyen
o el que t'estan explicant
però jo penso que
si vols aconseguir
simbament provocar
la provocació
com tu deies molt bé
varia amb el temps
perquè potser una cosa
que era provocació
amb la que ve del Fitchcock
això ja t'ho ha dit ella
en aquest moment no ho és
llavors
per tant
pot ser que quedis en desús
ràpidament
perquè el teu
que era una provocació
ja no ho és
10 anys més tard
i el que estic dient jo
és que em sembla
que és més intel·ligent
el que segurament
això que deia
no és a dir
si aquella dona
es sap vestir
d'una altra manera
i la pel·lícula
sap vestir
l'eroticitat
d'una altra manera
que amaga
i mostra i tal
pot ser que sigui
molt més sensual
molt més atractiu
i a més a més
que perdurin el temps
és a dir
cosa que no passa
si és molt explícit
Joan, la Gilda
clar
és el que diem
se te'n va a la imaginació
com si estessis amb l'ítera
però també
també estem parlant
d'èpoques
perquè ara
per exemple
potser és el que diem
que ara
estan sortint propostes
així més
potser explícites
i no només aquestes dues
que estem parlant
també
pel·lis com a
Serbian Film
o pel·lis que
recerquen
el tema sexual
i el porten
a extrems
que
per què extrems?
perquè potser
sembla que sigui
l'únic que queda
ja que tothom
està acostumat
tot ja
una de les que tenia apuntades
per exemple
és El cadàver
d'Anna Fritz
no l'he vist
és catalana
és catalana
d'aquest any
anava a Els Gaudí
però no va estar
seleccionada cap
és la història
d'Anna Fritz
representa que és una famosa
i són uns nois
que
que
tenen accés
a la morgue
de l'Hospital
de Barcelona
i se la tiren
van directament allà
la troben
i
es tiren
a la mort
allà
i ho veiem tot
negrofili
clar però
veus
exactament
hauríem de fer un tema
sencer només
aquestes pel·lis
perquè
però
si aquí
es tractava
d'una forma
més
de sexualitzada
totalment
sí però més
que de col·legueo
perquè la pel·li
és bastant així
una pel·li
potser que
no sé si l'haureu vist
però l'haureu sentit
parlar segur
que és necromàntic
que és
una pel·lícula alemana
bastant gore
bastant
però molt
que també té una banda sonora
una banda sonora
de piano
elegantíssima
és una pel·li
elegant però el tema
i evidentment
les imatges
són tan grotesques
i tan escarroses
que
és una mica
el que volíem
que evidentment
després també
s'ha tocat molt
hi ha hagut
molta tocada
en aquest gènere
pel tema
de les censures
o sigui
tant el Código
Heys
americà
com aquí
entre altres
el franquisme
i això s'ha intentat
buscar també
altres formes
per això
el de Gilda
i tal
o s'han buscat
formes
o d'evitar-ho
o inclús
de marxar
del país
i la moral religiosa
i tot el que
comporta això
jo crec que
nosaltres
estem condicionats
perquè som
més grans que vosaltres
per la nostra història
i perquè vam veure
unes pel·lícules
jo recordo
quan la muerte
en los talones
de l'any 59
amb el Hitchcock
que hi havia unes escenes
que estaven tallades
que després
les hem vistes
senceres
i fan riure
el que van tallar
és a dir
com pot ser
que arribessin a tallar
que trobessin
però clar
en aquell moment
allò
consideraven
pornogràfic
o si no
no pornogràfic
consideraven
que era provocador
i avui dia
no ho és
jo segueixo pensant
que
aviam
jo entenc
que únicament
el que persegueixes
provocar
doncs clar
pots utilitzar
l'arma que vulguis
però si el que
persegueixes
és fer una cosa
que tingui una certa
continuïtat
que tingui una certa
validesa
que tingui un cert valor
i que tingui futur
en el fons
de revisió
etcètera
i que es mantingui
l'historia del cine
com una
no sé si aquesta
si aquesta
aquesta ninfomania
del d'allò
es arribarà
és que aquí ve
aquí ve una mica
la meva protesta
jo no estic d'acord
que el que
fa
Lars Trier
per exemple
sigui
no només
san infomania
això ja ho ha fet
en altres pèl·licos
anticris
ja ha fet
sexe també explícit
jo no crec que el que ell fa
sigui provocar
el que fa és
anar explorant
aquests límits
que ens hem posat
a nosaltres mateixos
com a societat
o com a cultura
com el que vulgui
per què
estem parlant
d'un director
que va
pel món
amb semarretes
de
persona no ingrata
cans
perquè el van expulsar
ell és un provocador
això per descomptat
l'altra cosa
és que tu facis una lectura
que és veritat
que les seves pel·lis
sempre busquen
aquest component
de
mira que desgraciats
som
com a condició humana
perquè melancòlia
és potser
de les més
que explora
les condicions
del que es diu
l'home o l'animal
i
nymphomèniac
o aquestes peridons
és un director
que va
va a lo que va
i no
sense pel·lis de la llengua
repeteu-me a posar
una altra pel·lícula
que penso que ens enriquirà
encara
la conversa que portem
Picnic
recordeu Picnic?
el de Xogaló
no té elements sexuals
que no
sí, home
i tant que sí
William Holbeins
i la Kim Novak
quin pel·lis de Closte
ostres
és el mascle
només les mirades
que es fan ells dos
el ball aquell
allà al vell mig
és una de les pel·lícules
més eròtiques
del món del cinema
jo el que vull dir
te'ls imagines
en l'acte sexual
i diu
això ha de ser
us en recordeu
com ho hago
per a xocolatí?
pues allò
sí, sí, sí
aquella
el William Holden
que no em sortia
no, no, si l'hi he vist
tres o quatre vegades
i a més a més
no sé si sabeu
que va ser
on van fer allò
de la Coca-Cola
sabeu?
ai, ja estem
com el Corte Inglés
sabeu no
allò del
no
van descobrir
van utilitzar
per primera vegada
la percepció subliminal
la van treballar
i cada equip
si tu
ja s'hi ha 24 fotogrames
per segon
si tu poses un fotograma
per segon
que posa
beba Coca-Cola
i com a
no sé què
popcorn
em sembla que era
no ho percebeixes
pel subconsciència
llavors van utilitzar
és una pel·lícula
d'any 54
Picnic
van utilitzar
aquest sistema
per tot
a una comarca
determinada
dels Estats Units
passant la pel·lícula
i la reacció
un experiment
es va doblar
un experiment
es va doblar
la venda de Coca-Cola
i es va doblar
la venda de popcorn
llavors van prohibir
perquè era
enganyar l'espectador
perquè no s'entenava
que sortia del cine
amb ganes de
ho hem prohibit
ho hem prohibit
però
quan era
la pel·lícula
del Club de la Lluïta
de quan de quin any
és del 90 i alguna cosa
potser
sí
doncs és
a cada escena
si us hi fixeu
hi ha un bloc
que ho recull
hi ha un got
de Starbuck
això ja
està prohibit
el Club de la Lluïta
ah per això
la Lídia té aquesta
aquesta dicció
quantes vegades
has vist la pel·lícula
veieu la Picnic
perquè és
però jo penso que
jo trobo que Picnic
seria amb la línia aquesta
jo no recordo
jo l'he vist
totes vegades
Picnic
me'l recordo perfectament
de tot
i tinc la sensació
però no recordo
però recordo
que sempre és aviat
una atracció
entre els dos
que hi és
etcètera
però no veig
que hi hagi
seria una mica
el que estava
dirien jo
que en alguna mesura
si tu
aconsegueixes
filtrar
aquesta sexualitat
no d'una forma explícita
sinó d'una forma indirecta
té molta més força
que si la fas explícita
com Carol
no parlàvem de més o menys
però
s'estàvem
com la mirada
les mirades
el que deies tu l'altre dia
hi ha tota una secció
de cinema
no eròtic
però que conté erotisme
o que transmet erotisme
clar
clar
clar
i segurament és aquesta
que dieu
com
Amelie
per exemple
Amelie no és gent sexual
però té aquest
tin
eròtic
com
alguna cosa
sí
sí
sí
però per què
en una època
que em deia Joan
ara
els petons
es consideraven
pornogràfics
pràcticament
i ara continuem
considerant pornogràfic
el sexe
si el sexe
es fa com a pornografia
per vendre
un determinat
producte
però per què
dos actors
per exemple
no poden fer
sexe explícit
si és
depèn de quin sigui
suposo
que és el que dèiem
els límits
entre l'ensenyar
per provocar
o sigui
per vendre
entre cometes
per dir
parlen de mi
per això
o
és a dir
s'han fet
de fet
hi havia la pel·lícula
aquella italiana
de El Diablo en el cuerpo
no sé com que es deia
que és el 74
que és la primera pel·li
on hi havia una fal·lació
en directe de l'actriu
ha passat la història per això?
sí
però igualment
la pel·lícula
en si
és una bona pel·lícula
ha quedat l'escena aquesta
però
i Nine Sons
del Winter Button
també és força interessant
per això
i el tranví anomenat
Desig
i també
la gata
sobre el taulat
de seny
imagina't tu
ei va
diguem el tema
de la setmana vinent
el Newman
i la
això
que vull
dedicar una cançó
avui
a la Lídia
a la Lídia
i que no
que no és eròtica
directament
però té el seu puntet
i potser la coneixeu
que és dels Germans Marx
diguem-ne el tema
la setmana vinent
la setmana que ve
tenim una convidada
que és la Lídia Vidal
que ens vindrà a parlar
de l'educació espacial
al cinema
i que
jo us ho he proposat
ja una seta de pel·lícules
i ella ens parlarà
de les que consideri
més oportunes
per tant
repeteixo
l'educació espacial
en el cinema
doncs vinga
Lídia
per tu
gruixa marge
Night of the Circus
fin de la setmana
vinent
bon dia
adiós