results.
This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
## Tema central del programa • Els conductors obren amb desconcert davant d’un panorama on **abunden pel·lícules avorrides amb gran ressò crític**, i plantegen si hi ha una *conspiració* de la crítica o de la indústria. • Debat sobre **qui finança i avala** projectes: *subvencions*, televisions i productores que aposten per noms i “aval” per sobre del contingut. Es parla d’una possible “era de l’aval”. • Crítica a la **postveritat en la crítica cinematogràfica**: titulars previs, periodisme editorialitzat i consens prefabricat. • S’assenyala una sobredosi d’**emoció per sobre de la raó**, amb films que “apunten temes grans” però queden a la superfície i no prenen posició. El *cinema contemplatiu* (sovint sortit d’escoles com l’ESCAC) es veu com un clixé quan es confon silenci amb profunditat. > "El que salvarà al final el món serà l’amor" • La frase, present en diversos títols analitzats, és qüestionada quan esdevé recurs fàcil o final consolador sense conseqüències dramàtiques o intel·lectuals. ## Pel·lícules analitzades ### First Reformed (Paul Schrader) • Retrat dens de **fe, culpa, dol i eco-angoixa** amb un reverend marcat per la pèrdua (fill mort a l’Irak) i diàlegs d’alta càrrega ideològica (Vietnam, ecologia, esperança). • Estil formal auster: **fotografia gairebé monocroma**, format gairebé quadrat que concentra l’atenció i una progressió dramàtica rigorosa. • Exemple de cinema d’idees que **sí entra al fons** i sosté el seu discurs fins al final. ### El Papa Francisco: A Man of His Word (Wim Wenders) • Lectura crítica: **documental institucional** impulsat pel Vaticà, amable amb el personatge i **poc compromès** amb solucions o amb la dimensió del sagrat. • Estructura d’entrevistes i retalls de viatges; s’apunta a contradiccions (doble llenguatge, gestos simbòlics, mapping per al medi ambient) i a **propaganda obliqua** pròpia del segle XXI. • Recomanat només amb **mirada crítica**; destinat als “convençuts”. ### L’apparition (Xavier Giannoli) • Thriller espiritual francès sobre una comissió (periodista, teòlegs, psiquiatra) que **verifica una suposada aparició mariana**. • Retrata el **poder eclesiàstic en segona línia** i el mercadeig al voltant del fenomen; una via “indirecta” de discurs religiós en cinema contemporani. ### El reino (Rodrigo Sorogoyen) • Thriller sobre **corrupció política** en una autonomia, amb cas fictici però referències recognoscibles. • Valor tècnic alt (ritme, posada en escena), però **diagnòstic feble i avorrit** per diàlegs críptics dins “la pomada” i absència de contrapès extern; la denúncia queda **esterilitzada**. ### Viaje al cuarto de una madre (Celia Rico) • Intimitat **mare-filla** en un poble andalús, precarietat i rutina domèstica; espai centralitzat al **“quarto de la mare”** com a cercle vital tancat. • S’analitza com a peça de **cinema generacional femení** recent (amb Julia Ist, Les distàncies, Estiu 1993, Penélope) i s’apunta a **interpretacions desiguals** (Anna Castillo se’n surt; paper matern desaprofitat). • Comparació amb La enfermedad del domingo per mostrar com dos relats mare-filla poden divergir en **profunditat i intensitat dramàtica**. ### Les distàncies (Elena Trapé) • Quatre amics viatgen a **Berlín** per sorprendre un antic amic que… fuig. • Tracta les **distàncies físiques i emocionals**, vides paral·leles i secrets; atmosfèra de suspens íntim. • Aplaudiment per la **millor actriu (Alexandra Jiménez)**; retrets a un **to contemplatiu** que s’allarga i resolucions basades en l’“amor” com a comodí. ## Tendències i indústria ### Cinema contemplatiu i escola • Es detecta un patró d’*òperes primes* i treballs d’escola amb ritmes lents, temes íntims i **mirades i silencis** com a matèria dramàtica, sovint sense **presa de posició** ni aprofundiment. ### “Segrest” del talent per cadenes i plataformes • Autors prometedors (p. ex., **Sorogoyen**, **Dani de la Orden**) són **absorbitts per TV/majors** (A3Media, Netflix), orientant-se a “producte” i **rebaixant risc**. • Es contrasta amb trajectòries més **heterogènies** (p. ex., *La propera pell* d’Isaki Lacuesta) o amb comèdia comercial francesa amb **bons guions i actors**. ### Subvencions i “era de l’aval” • Es discuteix que hi hagi **més diners per a òperes primes** mentre els consagrats creen via pròpia (productores com El Deseo). • Alarmes sobre **“productes per quedar bé”** que desplacen cinema que afronta **problemes autèntics**. ## Conclusió • El programa proposa una mirada crítica: **no n’hi ha prou amb emoció** i embalums estètics; cal **contingut, posició i profunditat**. • Es destaquen contrastos: quan el cinema d’idees és **rigorós i formalment coherent** (First Reformed) el resultat perdura; quan predomina el **gest sense conseqüència**, la denúncia o l’espiritualitat es dilueixen.
Tags:['Cinema sense condicions', 'crítica de cinema', 'conspiració crítica', 'postveritat', 'subvencions', 'òpera prima', 'cinema contemplatiu', 'emocions vs raó', 'First Reformed', 'Paul Schrader', 'Wim Wenders', 'El Papa Francisco: Un hombre de palabra', 'L’apparition', 'Rodrigo Sorogoyen', 'El reino', 'Celia Rico', 'Viaje al cuarto de una madre', 'Elena Trapé', 'Les distàncies', 'cinema generacional', 'ESCAC', 'Isaki Lacuesta', 'Julia Ist', 'Les amigues de l’Àgata', 'La propera pell', 'La enfermedad del domingo', 'Bárbara Lennie', 'Susi Sánchez', 'Anna Castillo', 'A3Media', 'Netflix', 'indústria cinematogràfica espanyola']