Title:

Tarantino, Holy Motors i estrenes en debat

## Panorama del programa • Espai: Cinema sense condicions (Ràdio d'Esbert, 98.1) • Estructura de l’episodi: **estrenes**, **monogràfic Quentin Tarantino** i **debat sobre Holy Motors** (Leos Carax), amb opinions molt polaritzades. --- ## Estrenes destacades ### “Hasta la vista” (Geoffrey Enthoven) • Comèdia de carretera amb tres amics amb discapacitats que travessen França fins a Espanya. Malgrat el risc de caure en el drama o el sentimentalisme, el to és **desdramatitzador** i **tendre**. • Actors sense discapacitat interpretant els rols amb **gran versemblança**; guió **estructurat**, humor constant i moments **humans i realistes**. • Missatge: **“res és impossible i mai és massa tard”**; ens recorda que tots tenim *limitacions*. • Referents: “Pequeña Miss Sunshine” com a model de clima emocional i humor. > “És un film divertit i tendre, molt ben articulat i interpretat.” ### “Una pistola en cada mano” (Cesc Gay) • Avanç sense espòilers: film coral estructurat en **escenes de dues persones** que es van **encadenant**. • Producció singular: rodatge **llarg (sis mesos)** per adaptar-se a les agendes d’un repartiment estel·lar. • Repartiment: Ricardo Darín, Luis Tosar, Javier Cámara, Eduardo Noriega, Leonor Watling, Candela Peña, Cayetana Guillén Cuervo, Eduard Fernández, Leonardo Sbaraglia, Jordi Mollà, Alberto San Juan, Clara Segura… • To: **curiosa, diferent i poc habitual** dins del panorama local. --- ## Ken Loach: “La parte de Los Ángeles” • Ambientada a Glasgow: joves en programes de rehabilitació amb un **educador empàtic**; retrat de la **desocupació crònica** i **frustració vital** en barris obrers. • To i resolució: **fresca, amb humor** i **final esperançador**; el protagonista descobreix talent per al whisky (tast i tracte). • Debat ètic: “robatori sense víctima” vs propietat/engany; contraposició entre **òptica moral** i **context social**. • Connexions i ecos: “Skins” (subcultura i desesperança), “Full Monty” i “Billy Elliot” (mateix ecosistema social, tons diferents). > “És una solució individual, no social; però en el temps que vivim, un final positiu s’agraeix.” --- ## Monogràfic: Quentin Tarantino ### Llenguatge i trets d’estil • **Diàlegs extensos** i dialèctica en parelles de personatges antagònics. • **Narrativa no lineal** i muntatge lúdic (exemplar a “Pulp Fiction”). • **Estilització de la violència** i humor negre; sovint **banalitza el crim** per fer-ne sàtira. • Influències: *pulp*, sèrie B, *kung-fu*, *spaghetti western* (Sergio Leone); ecos de cultura pop. ### Pel·lícules i moments clau • “Pulp Fiction”: guió i muntatge **brillant**; estructura circular que **tanca** amb precisió. • “Jackie Brown”: la més **clàssica**; domini del **tempo**, tensió i *mise-en-scène* minimalista. • “Kill Bill (1 i 2)”: **estètica depurada**, homenatge al *kung-fu*; gran treball d’Uma Thurman. • “Inglourious Basterds”: aposta **posicional** contra el nazisme i final **ucrònic**; combina ridiculització dels bons i dolents amb la seva signatura visual. • “Death Proof”: exercici de rodatge més directe, menys preparació d’efectes. • “Django Unchained” (anunci): *western* d’esclavitud al Sud profund; repartiment amb DiCaprio, Christoph Waltz, Samuel L. Jackson. ### Biografia i formació • Creix en entorn mixt (LA), **videoclub** com a escola de cinema; absorbeix gèneres i recepció del públic per forjar **un estil propi fet “per al Tarantino espectador”**. ### Debats i comparacions • Polèmica amb **Spike Lee** sobre llenguatge i identitat; comparacions amb **Woody Allen** (no en filosofia, sinó en algunes opcions formals de rodatge llarguíssim i posada en escena). > “Fa pel·lícules que ell mateix voldria veure: respecte pel públic i pels gèneres que estima.” --- ## Holy Motors (Leos Carax): fascinació vs pose • Concepte: Mr. Oscar encadena **rols** (mendicant, banquer, actor de *captura de moviment*, pare, moribund…), sense **argument clàssic**; reflexió sobre **identitat** i el viure com a **acte performatiu**. • Forma: **París nocturn** amb gran personalitat; seqüència de *captura de moviment* **hipnòtica i eròtica**; referències no evidents a **Fellini** i **Bergman**; discurs sobre el **cinema digital** i els seus nous oficis. • Recepció: **polaritzada** (Cannes, recepció freda; Sitges, triomf). Crítiques que van de “obra mestra” a “pretensiosa i buida”. • Veus al programa: > “Amb la boca oberta, totes les dues hores de pel·lícula: festa.” > “No val la pena pagar 8 euros; estètica preciosa però pedant.” ### Veredicte ràpid (pagar 8€?) • Si busques **argument clàssic**: no. • Si vols **novetat formal**, **suggeriments** i **risc**: probablement sí.

['Quentin Tarantino', 'Holy Motors', 'Leos Carax', 'Ken Loach', 'La parte de Los Ángeles', 'Hasta la vista', 'Una pistola en cada mano', 'Cesc Gay', 'Ricardo Darín', 'Luis Tosar', 'Javier Cámara', 'Eduardo Noriega', 'Leonor Watling', 'Candela Peña', 'Cayetana Guillén Cuervo', 'Eduard Fernández', 'Leonardo Sbaraglia', 'Jordi Mollà', 'Alberto San Juan', 'Clara Segura', 'Pulp Fiction', 'Jackie Brown', 'Kill Bill', 'Inglourious Basterds', 'Django Unchained', 'Spike Lee', 'Sergio Leone', 'Tim Burton', 'Fellini', 'Bergman', 'motion capture', 'videojocs', 'Sitges', 'Cannes', 'comèdia', 'drama social', 'surrealisme', 'expressionisme', 'Cinema sense condicions', "Ràdio d'Esbert", 'Pequeña Miss Sunshine', 'Sergi Belbel', 'Carícies', 'Full Monty', 'Billy Elliot', 'Skins']