Title:

The Fall, cinema negre i neo-noir, L’Olivo, el nou terror (Babadook, It Follows, The Witch) i Manuel Martín Cuenca amb Caníbal

## Obertura: cinema, vida i versemblança - Idea central: **“el cinema és una forma de viure i de pensar la vida”**. Es reivindica el cinema com a mirall de les persones, les famílies i els conflictes. - Debat sobre versemblança: la **ficció pot ser més autèntica que el documental** (record a Basilio Martín Patino, autor de Caudillo i Canciones para después de una guerra), perquè la *invenció* pot revelar veritats profundes. - Exemple canònic de “trampa útil” al cinema: la porta que s’obre cap a fora a Double Indemnity per fer possible una escena clau; una falsedat formal al servei d’una veritat dramàtica. ## The Fall (BBC): thriller de precisió i mirada moral - Context i autoria: sèrie britànica de qualitat, creada per Allan Cubitt, ambientada a Belfast. Primera temporada dirigida per Jakob Verbruggen; la segona pel creador. - Interpretacions: **Gillian Anderson** (detectiu brillant, implacable i complexa) i **Jamie Dornan** (assassí metòdic, pare de família, atractiu i pertorbador). - Forma i muntatge: **premi al muntatge** i ús de plans que contraposen delicadesa i perversió; ritme de “rellotgeria” que atrapa l’espectador. - Tema clau: **detectiu i assassí com a miralls**; comparteixen mètode, ambició i intel·ligència tot i habitar mons oposats. - To i genealogia: eco de Seven però amb **aire europeu** i menys tenebrós; aposta per una *èpica moral* allunyada d’estereotips i del *New Age* superficial. > “És una història inusualment ben narrada, amb una precisió que avui trobem més a sèries que no pas a sales.” ## Què és el cinema negre? Definicions, límits i etiquetes ### Definició operativa i clàssics - Proposta (Francesc Cànovas): *cinema negre* narra una **persona normal abocada al crim**, sovint per un detonant (p. ex., una “femme fatale”). - Exemples clau i discussió: - Double Indemnity (Perdición) com a model del gènere. - Sunset Boulevard (Crepúsculo de los dioses): debat si és “negre” pel seu crim i la caiguda moral. - The Third Man: l’escena de la nòria com a cinisme moral industrial. - El verdugo: el “complir amb el que toca” com a negre quotidià. ### Neo-noir i barreja de gèneres - El terme “neo-noir” s’aplica ampliament a films com Drive, Nightcrawler, Solo Dios perdona o Blade Runner: més aviat **estètica i to** que no pas recepta rígida. - Funció social: el negre com a **anàlisi de la realitat i la corrupció** (Vázquez Montalbán; La isla mínima i la transició; màfies a Itàlia; policies a la vora del delicte). - Figures recurrents: el **perdedor** i la *trajectòria cap avall* com a motor dramàtic. ## L’Olivo (Icíar Bollaín): símbols, “trampes” i crítica social - Premissa: una **olivera mil·lenària** arrencada i venuda a Alemanya; la família la vol recuperar. L’arbre com a **símbol d’arrelament i memòria**. - Versemblança vs trampa: com a Double Indemnity, s’accepta una **licència** (una olivera mil·lenària enmig d’un camp “normal”) per fer funcionar el relat simbòlic. - Crítica corporativa: es denuncia el **greenwashing** i la façana ecològica de certes empreses. - Direcció artística i espai: duel **Andalusia–Düsseldorf**; es destaca el treball artístic en el trajecte (camió, espais, contrastos). - “Moment vegà”: apunt sobre la **deshumanització** en una granja de pollets i el seu contrast amb la sacralització de l’arbre. ## El nou terror: Babadook, It Follows, The Witch - Tendència: reinvenció del gènere amb **ritmes més pausats**, estètica d’*indie* nord-americà i menys “sustos” de manual. - Babadook: l’horror com a **metàfora psicològica**; el monstre és allò no vist i intern. - It Follows: idea altament *high concept*: la **transmissió sexual del terror**; “camina lent, però sempre arriba”. - The Witch: ambient colonial i **bruixeria**; recepció dividida malgrat mèrits formals (llum natural, òpera prima). ## Ritmes, generacions i llenguatge cinematogràfic - Canvis de ritme: del **muntatge frenètic** i l’excés d’efectes del blockbuster a la recerca d’una **narrativa més densa** en el cinema independent. - Recepcions generacionals: el que **sorprèn** o **avorreix** depèn de la socialització audiovisual (de Heidi a Bob Esponja, o d’animació clàssica Disney a ritmes contemporanis). ## Secretary vs 50 sombras de Grey: mateix tema, dos llenguatges - Secretary (Sundance, originalitat): tracta la **submissió** i la relació de poder amb llenguatge **indie**, personatges i finals menys domesticats. - 50 sombras: mateix marc temàtic però amb codi **blockbuster** i resolucions més previsibles. ## Manuel Martín Cuenca: La flaqueza del bolchevique i Caníbal - Línia d’autor: equilibri entre **forma, contingut i inquietud moral** que perdura després del visionat. - La flaqueza del bolchevique: variació “Lolita” on el protagonista **construeix** la seva pròpia perdició; final diferent de la novel·la per coherència cinematogràfica. - Caníbal (Antonio de la Torre): sastre granadí incapaç de relacionar-se amb dones si no és **menjant-se-les**; posada en escena pulcra i inquietant. - Eix temàtic: pot l’afecte cap a una nova dona **redimir** o reconfigurar el monstre? - Pregunta oberta al final, que el programa proposa resoldre en un proper episodi. > “Directors que surten de les classificacions busquen investigar la naturalesa humana. Això és el que perdura.”

['cinema negre', 'neo-noir', 'thriller', 'The Fall', 'Gillian Anderson', 'Jamie Dornan', 'BBC', 'muntatge', 'ficció vs documental', 'Basilio Martín Patino', 'Sunset Boulevard', 'The Third Man', 'El verdugo', 'True Detective', 'Drive', 'Nightcrawler', 'Solo Dios perdona', 'Goodfellas', 'The Sopranos', 'El padrí', 'L’Olivo', 'Icíar Bollaín', 'greenwashing', 'Babadook', 'It Follows', 'The Witch', 'cinema independent', 'Secretary', 'Cincuenta sombras de Grey', 'Manuel Martín Cuenca', 'La flaqueza del bolchevique', 'Caníbal', 'Antonio de la Torre']