Cinema sense condicions.
Amb més disposats a parlar del que ens agrada, del cine, de pel·lícules...
Només de cine, només?
Bé, de cinema i el que implica cinema, perquè jo penso que el cinema és la vida, en alguna mesura.
És a dir...
Ai, que bonic!
És veritat, és veritat.
El cinema és una forma de viure i de mostrar la vida i de reflexionar sobre la vida,
sobre el que vivim, sobre les famílies, les persones, els conflictes...
Qualsevol cosa, igual que la literatura, igual que el teatre, pot estar interpretat i de fet estar interpretat pel cinema.
Per tant, jo penso que parlar moltes vegades de cinema és parlar de la vida.
Però, per una altra banda, jo això ho he après fa no gaire.
Vosaltres que us heu dedicat més al cinema que jo, amb Pol, que fa pel·lícules, i Joan, que també ha fet alguna.
Però, no sé si estaríeu d'acord en que el cinema ha de ser fals per ser ver semblant, moltes vegades.
S'ha d'allunyar de la realitat.
Clar, clar. És que, a veure, jo me'n recordo...
Jo vaig muntar l'any 82 un festival i van fer venir a Barcelona directors de França, de diversos països,
i recordo que un director espanyol, que ara no me'n recordo, el que va dirigir, com es deia allò,
Canciones para después de una guerra, com es deia? Recordes com es diu?
El Patiño, no?
Vasilio Patiño.
Vasilio, com és?
Vasilio Patiño.
Vasilio Martínez Patiño, una cosa així, no com és?
El Vasilio, aquest, va venir...
Molt bona la pel·lícula.
Molt bona la pel·lícula, i n'havia fet d'altres, eh?
Va venir a aquest congrés que vam fer a Barcelona, i recordo que un moment determinat,
ell deia que podia ser més autèntica una ficció que un documental.
I argumentava que quan un fa ficció, quan un s'inventa coses, en el fons el que intenta
és de reflectir la realitat, o sigui, d'una altra perspectiva, d'una altra visió,
però que intenta... I a vegades els documentals...
Sí, mira, perdona, Vasilio Martín Patiño.
Exacte.
Patiño, no Patiño.
Patiño.
He patinat.
Me'n recordo d'ell, de la persona, no me'n recordo, perquè aquest home ara fa molts anys
que no fa pel·lícules, eh? Vull dir, no sé si no és mort, suposo que no, suposo que
que està viu.
Jo diria que no, carai, quants dubtes.
Estàs creant una inquietud aquí.
Perdona, perdona.
Si no, és perquè m'has recordat el que deia aquest senyor que va venir a aquest congrés,
havia fet Cartes Abertes, també és una pel·lícula d'ell, si no recordo moltament.
Cartes Abertes.
Aquesta no és de l'altra, del que vam parlar fa no gaire, del d'Inconstrucció.
ara m'ho veient, no?
No, diria que és d'ell, diria que és d'ell.
No, tu dius Cartes a la Ciudad de Sílvia, tu dius.
Ah, exacte.
Cartes Abertes.
Cartes Abertes, sí.
Cartes Abertes, jo diria, no tinc aquí un ordinador per consultar, però tens aquí
l'internet per mirar-ho.
Jo no sé si té quatre o cinc pel·lícules o cinc, possiblement la que jo recordo més.
Nueve Cartes Abertes.
Nueve Cartes Abertes.
Sí, sí, sí, tens raó.
Després tenia aquella del Caudillo, del 74.
Imagina't, que reflexa, que és una pel·lícula que la van prohibir, va morir el Franco
al 75 i la van estrenar al 76-77.
Imagina't si soc vell, que me'n recordo d'aquestes coses.
Per tant, bueno...
Té 85 anys, l'home, i està allà tan fresc.
Està tan fresc, bueno.
No sé com està, però...
Aviam si seguim la seva pauta, la seva ruta, i arribem a aconseguir el mateix.
Doncs, bueno, bona nit a tots els que ens estan escoltant.
Bona nit aquí present tant el Francesc que ja heu sentit i el Pol, que està aquí al meu costat,
a l'esquerra, per presentar avui les pel·lícules.
Jo avui he de confessar, ho deia abans de començar el programa, que no he vist cap cosa d'estrena
ni cap cosa nova, però en canvi he vist dues coses, dues coses que m'han...
Bueno, les quals em puc citar.
Us he vist per televisió, eh?
Una, si vols començo jo mateix, una sèrie televisiva.
Comença tu mateix.
I no recordem que hi ha tres parts, com sempre, que després parlarem del Manuel Martín Cuenca.
I recordem que hi ha una segona part, bàsicament, que la portarà el Francesc.
I que per això el començament del programa també ha anat així, eh?
Parlant d'aquest tipus de...
Cinema i vida.
Exacte, exacte.
Tot lliga, tot...
Ei, jo sí que he anat a veure una pel·lí d'estrena, eh?
Però no, no, comença tu.
Després vull fer una apologia a una sala de cinema que gairebé és el...
Paradís, allò, et pots reclinar, un seient...
On t'has anat, on t'has anat?
Vaig anar a veure l'Olivo, vaig dir que aniria a veure l'Olivo i vaig anar a veure l'Olivo,
tot i que no tocava exactament per avui, podia haver tocat, però al final no tocava del tot,
al punt de Cerdanyola.
I tenen una sala molt petitona que em van dir, de tres files?
Dic, tres files?
No sé, hi ha cap cinema que tingui tres files, però sí, tres files,
però cada fila ocupa dos metres i hi ha un seient enorme allà
que pots reclinar-ho cap enrere, pots posar els peus així cap endavant...
Bueno, bueno, bueno, veure així una pel·lícula, veritat, és que és una passada.
Em va faltar... Tenia ja un sopar vegà, clar, allò i una begudeta,
i bueno, ja hauria estat el colmo.
Bueno, no sé si hauria vist la pel·lícula, m'hauria fet una becaïneta així d'allò,
però bueno, no, no, recomanable, eh?
La sala C. Vinga, va, sí, tira.
No he vist una sèrie televisiva que m'ha sorprès,
de fet, havia començat a veure algun capítol, però no tan seguit com ho he fet ara,
que m'ha sorprès favorablement.
Es diu The Fall, en anglès, que no sé per què han traduït La Caza,
perquè en realitat és La Caiguda,
però bueno, aquí l'han traduïda com li han posat el títol de La Caza.
És una sèrie televisiva iniciada en el 2013 per la BBC,
és una producció de la BBC,
amb un guió de l'Alan Kubit,
que és un senyor molt prestigiat en el món de les sèries televisives angleses,
que ja sabeu que la BBC produeix coses de molta qualitat.
La primera temporada, que eren cinc capítols,
va estar dirigit per Jacob Verbrunhen,
que era especialista també en sèries televisives
i havia fet en particular algun thriller.
Però la segona temporada, que és la que ja hi ha arribat,
ha arribat aquí, també està estrenada ara,
doncs acaben de rodar la tercera temporada,
però que jo sàpiga encara no ha arribat a Espanya.
La segona temporada la va dirigir el mateix guionista,
el creador aquest, l'Alan Kubit,
i us prometo que des del punt de vista cinematogràfic
és una autèntica meravella.
Situada a Irlanda del Nord,
a Belfast concretament,
va d'un assassí que porta de cap a la policia
i on, degut a això,
fan venir de Londres, d'Anglaterra,
un especialista en aquest tipus de crims,
perquè és com una mena d'assassí en sèrie,
i aquesta noia especialista que arriba de Londres
és la Gillian Anderson,
actriu americana,
i que parla amb un anglès,
perquè hi hagi algun capítol amb anglès,
un britànic perfecte,
es dir, no sembla que sigui americana,
actriu americana de teatre,
però que es va fer famosa internacionalment
amb la sèrie televisiva Expediente X.
És la noia rosa, la roseta,
de la sèrie televisiva,
que jo confesso que no vaig seguir en el seu moment,
però que, degut a la interpretació brutal,
extraordinària, molt bona,
amb aquesta sèrie d'aquesta noia,
quasi m'he quedat amb ganes
de veure què feia fa uns anys enrere
quan feia Expediente X,
perquè, realment, com a actriu,
és una tia de moltíssima qualitat.
L'estem perdent, eh?, pel món del cinema, eh?
S'està tirant a les sèries...
Sí, sí, sí.
Bueno, ha sigut que he estat a casa,
i a casa passaven això,
i he començat a veure-ho,
i m'he quedat enganxat.
Absolutament enganxat, eh?
Bueno, ha tornat a Expediente X,
vull dir, potser pots incorporar-te aquí.
No ho sabia, no ho sabia.
Bueno, de què va això?
Això és la...
Ella fa de, diríem,
la detectiu britànica
que comença a investigar,
i l'altre és l'assassí,
brillantment interpretat,
per el Jamie Dorman.
Jamie Dorman és un actor
que s'ha posat de moda últimament,
ha fet alguna pel·lícula frustrada,
com les 50 ombres de Grey,
és el que fa...
Però que aquí està brillant,
i suposo que el van agafar per feixa
de les 50 ombres...
Però el Grey seria.
El Grey, el Grey.
Però aquest no és model, aquest tio.
O sigui, que s'ha posat ara...
No, no, no, és model,
però que s'ha posat ara la interpretació,
crec que em sona...
Ah, doncs no,
doncs igual no és el mateix, eh?
Jo sé que sortia en aquest...
Bueno, ha fet moltes pel·lícules
arrel de la interpretació de The Fall,
ho he llegit en algun moment.
Com que no he vist les altres,
no et sé dir amb quina has estat, eh?
El joc de la pel·lícula o de la sèrie
és entre el gat i el ratolí,
entre l'agent criminalista
i l'assassí psicològic.
Un assassí psicològic,
que s'ha de dir que és despietat,
que és pare de família,
per tant, el veiem tímid
i molt pendent de les seves filles
i com es comporta com un pare excel·lent,
guapo, a més a més,
és un senyor molt, molt...
Des del punt de vista masculí,
molt atractiu per a les dones,
metòdic.
El millor, penso,
de la pel·lícula és aquest contrast
que enganxa...
Jo he vist set capítols d'una hora,
per tant, he vist set hores de la sèrie.
Contraste entre la Gillian Anderson,
que és aquesta noia,
que està soberbia, segura,
superdotada,
incompresa pels homes
que l'envolten a l'oficina
o a la comissaria,
i les dones també,
que no acaben d'entendre,
és implacable,
és desputa,
és soberbia,
però és excel·lent.
I l'assassí,
que calcula pulcra i morbosament
fins a l'últim detall
del que va a realitzar.
El que està molt aconseguit
és la contraposició meravellosa
de plans,
és a dir,
des del punt de vista cineotàfic
i de muntatge,
la pel·lícula o la sèrie de televisió
ha guanyat un premi de muntatge,
penso que ha merescut,
perquè el muntatge és extraordinari,
amb uns plans brutals,
és a dir,
novedosos, originals,
molt ben enfocats,
i que t'atrapen
d'una forma claríssima.
Per tant,
és molt aconseguit
la contraposició
de plans delicats i sants,
amb anormals i malalts,
cal dir però que
és la reflexió ètica,
moral i filosòfica
allunyada del New Age
passat de rosca,
una aposta
per les sèries de qualitat
allunyada
dels estereotips americans
ja caducats
o vistos moltes vegades.
Això és una cosa nova.
Una pregunta.
Digues.
Perquè has parlat d'una cosa
que no havia sentit a dir mai,
però bueno,
que sí,
que els plans
i els moviments de càmera
tenen,
no sé,
em sembla que deia Bresson,
una característica moral,
per tant,
és normal que hi hagi plans
que siguin,
com tu dius,
sants
i plans que siguin perversos,
però els plans sants
estan de part
de l'investigadora,
de la policia,
i els plans perversos
estan de part de...
No, resulta que...
O de banda de...
O com va això?
Aquí resulta que hi ha...
Aviam,
resulta que en molts moments
la policia i l'assassí
són molt semblants.
I on resulta que hi ha un joc,
hi ha un joc
que veus que estan fotent el mateix,
simplement cadascú està en un món diferent.
I això ho fa molt atractiu
en l'anàlisi dels personatges.
Em recorda Seven, això, no?
Quan policia i...
No?
Sí.
El nivell aquest de policia, assassí...
Però aquí està...
Aquí no té aquest aire de Seven tan negre.
Aquí és un aire...
Perquè, clar,
com que resulta que aquest assassí
és pare d'una família,
té una esposa que és infermera,
que és una senyora delicada, etcètera,
i ell és un senyor delicat,
clar, hi ha uns contrastos que xoquen,
perquè, d'acord de volta,
aquest mateix personatge
el veus fent unes maldats horribles,
estrepitoses,
i, clar, això no lliga massa
amb el que tenim habitualment,
doncs, ens pinten les pel·lícules,
segurament moltes feies d'aquestes americanes.
Té un estil bastant...
No sé si europeu seria la paraula,
però un estil diferent,
bastant novedor.
Per tant,
jo penso que deien,
a Madrid,
que repetint un esquema
que possiblement ja hem vist
més d'una vegada,
la del gat i del ratolí,
o millor la del ratolí
que s'intenta no ser cassat,
ens trobem davant d'una cosa nova,
amb un enfoc diferent,
i penso que bastant original.
Es juga amb molta intel·ligència,
amb la idea que arriba a l'espectador,
mostrant que detectiu i assassí,
és el que deia fa un moment,
tan diferents,
i alhora tan semblants,
tot i que es mouen
en mons diferents
i que fan coses diferents.
Els dos són metòdics,
són ambiciosos,
són durs
i extremadament intel·ligents,
i val a dir que
tot funciona
com un perfecte mecanisme
de rellotgeria,
és a dir,
és un guió
d'altíssima qualitat,
és unes imatges d'altíssima qualitat,
unes entrepícies d'altíssimes qualitats,
i per tant,
et fa pensar que,
justament,
quasi m'atreviria a dir
que aquest cine,
que avui dia no veiem a les pantalles,
en allà està molt ben reflectit.
Per tant,
és una recomanable,
sobretot pels amants del thriller,
perquè és una història
inusualment ben narrada,
molt ben narrada
i descrita cinematogràficament.
Definitivament.
Fa poc que deies
que el cinema que es fa ara
no t'acaba de convèncer,
que el francès una mica...
S'ha anat al nou cine,
que són les sèries.
Sí, sí.
Has seguit una mica
les directives,
el que diu molta gent,
que les sèries ara
s'en està fent...
De totes maneres,
és curiós perquè,
bueno,
una petita així broma,
però tanto tiempo
dintre BBC
i ara resulta que és BBC.
Però, bueno,
què hem de fer, no?
Però resulta que ara
la HBO, no?,
d'allò,
és la que estava fent sèries
més prestigioses
i d'allò,
ara sembla que una mica
es vulgui recuperar també,
no?,
per part de productores britàniques
com la BBC
i, bueno,
tampoc està malament, no?,
la cosa,
vull dir que torni, no?,
perquè al cap i a la fin
la inspiració de tot plegat,
doncs,
prové d'on ja sabem, no?,
tots els directors europeus
que van anar cap a Hollywood
i tot allò,
vull dir que d'alguna manera
que hi hagi un feedback d'això ja
no deixa de ser
interessant,
que sí, que sí.
De tota manera,
això connecta molt,
m'interessa perquè
tots dos sabeu,
sobretot Pol,
és una mica més conscient
perquè Joan ja no donava
més de si
i no, bueno,
no vas poder involucrar-te,
ja m'ho vas explicar,
amb unes jornades
que va haver
aquest dissabte passat
a Sant Boi
de temàtica negra
i que vam debatre
o...
sí, vam debatre,
més aviat vaig debatre jo sol
però amb l'opinió
d'altres persones
que m'havien donat
a la distància
que havien proposat
diferents escenes
de pel·lícules
i llavors va aparèixer
una idea
molt interessant.
Penseu una cosa,
per qui tingui curiositat,
de fet ja està disponible
en podcast
i d'allò,
podeu buscar,
la Ràdio Negra
es diu així
en l'espai aquest
que vam fer
i llavors es debatia
el fet
de què era el cinema negre,
tu ara estaves
i sortien moltes preguntes
sobretot
va haver-hi una persona
un granadí
el José Manuel Anguiano
que per cert
la pel·lícula Caníbal
de la que després parlarem
està ambientada a Granada
l'Antoni de la Torre
és el millor sastre de Granada
una mica de sastre
també per una altra banda
com a persona
però com a sastre
és una barbaritat
doncs
vam debatre això
que era el cinema negre
i clar
bueno
no sé com ho veieu vosaltres
què és el cinema negre
jo
una pregunta
que em faig molts
quan ho veig catalogat
més que el cinema negre
és el que
a mi el que
m'encorrogeix més
és saber
què es considera
el neo-noi
el general
que és el
el cine neo
neo-neuro
que és el
el de
Solòdios perdona
el drive
inclús
el Nightcrawler
són com pel·lis
que es consideren
neo-nois
per què
no?
de totes maneres
ara que dius això
encaixa tot molt bé
amb una definició
que donava
Francesc Cànovas
amb la qual van començar
el programa
jo us ho explico una mica
perquè em sembla
que és interessant
ara que estem parlant d'això
i que has parlat
de default de la sèrie
que al cap i a la fi
és temàtica negra
és una persona
com tu deies
que vivia una vida
relativament normal
amb la seva dona
amb els seus fills
però un canvi
que té aquesta vessant
i després Caníbal
i les pel·lícules
de Manuel Martín Cuenca
que tots dos heu vist
la
bueno
tots tres hem vist
La flaqueza del Bolchevique
també aniria per aquí
una mica
Mentre es duerme
que seria una pel·lícula
més o menys similar
a La flaqueza del Bolchevique
freguem el thriller
i aquí no sé jo
si es considera
bueno a veure
quina és la definició
La definició primera
amb la que vam partir
és
cinema negre
és sempre
que s'escapa una mica
del que és la
és que de fet
el cinema negre
no està gaire definit
enlloc
ho mires
i té com una cosa així
com molt laxa
no saps ben bé
que comença
amb cinema de detectius
el Falcó Maltès i tal
però aquest director
del Prat
Francesc Cànovas
em va dir
no, cinema negre
és el que t'explica
cinema
o literatura
o el que sigui novel·la
a una persona
normal
que aquí ja comencem
amb les complicacions
que vol dir
una persona normal
que en un moment determinat
es veu abocat
a la delinqüència
pel que sigui
moltes vegades
relacionat
sobretot a Hollywood
clàssic
per una fein fatal
per una dona
que l'obliga
o l'anima
a fer una cosa determinada
a matar el seu marit
per exemple
com Double Indemnity
perdició
de Billy Wilder
per mirar
a cobrar
la indemnització
de la polícia
o bé
una altra pel·lícula
que va ser la segona
que van passar
a cinema negre
que era Sánchez Boulevard
per favor
Crepuscle de los Dioses
per què?
per què?
és la traducció
però bueno
Crepuscle de los Dioses?
clar
no és cine negre
ben bé
clar
cine en blanc i negre
sí
però negre negre
no és
clar
per què no?
per què no?
perquè sí
a veure
recordeu que la història
aquí entraríem
ja va ser la proposta
de Sara Candil
una muntadora
de cinema
que ara està preparant
el seu primer
curtmetratge
com a directora
una noia
una dona molt interessant
joveneta
que fa moltes coses
molt interessants
però fixeu-vos
que és una actriu
és una persona normal
una actriu
que ha tingut una carrera
super important
dintre del món del cinema
però que està
de caiguda
i llavors
fa el que fa
fa un delicte
important
que és el que veiem
veiem un mort
al començament
de tot
de la pel·lícula
William Holden
allà a la piscina
després descobrim
què ha passat
amb aquell mort
perquè ha arribat allà
llavors
és una persona normal
segons aquesta definició
del Francis Cànoves
sí que ho és
una persona relativament normal
que ha comès un delicte
perquè el que vol
interiorment
inconscientment
és que vinguin les càmeres
a rodar-la
llavors fa el que sigui
perquè això passi
o inconscientment
o indirectament
sí, podria
sí, no me recordava
de la mort
és molt complex
però va per
jo crec que va
una mica per èpoques
perquè el cine negre
als 50
s'associava molt
a les pel·lis
de Humphrey Bogart
per exemple
i aquest cine
com de detectius
que evidentment
amb el tema
de la Fem Fatal
i ho va començar
molt el tema
per exemple
com el test
aquest gènere així
com molt
molt de contrallum
aquest contrallum
que es veia
que era quan
els personatges
quan entraven
en la maldat
entraven
en les penumbres
del pla
però
jo crec que
s'ha anat evolucionant
però jo per exemple
per aquesta definició
per aquesta regla de 3
veuria com
Livin Las Vegas
per exemple
cine negre
o
Teniente Corrupto
o aquestes pel·lícules
que hi ha
el personatge
que hi ha un moment
que s'endinsa tant
que es comença
a poderir per dins
d'alguna forma
però Livin Las Vegas
és autodestrucció
no és ben bé
un assassí
i Teniente Corrupto
per exemple
no l'he vist
estaria dintre
d'un
d'un món policial
ja
estaria més aviat
amb aquesta frontera
que la policia
està molt a prop
del crim
que parlàvem ara
amb The Falls
per exemple
com
infiltrats
la pel·lícula
d'Infiltrados
de l'Escorcese
tampoc es diu així
en la versió original
però ara no me'n recordo
com es diu
The Parted
The Parted
The Parted
exacte
molt bona
penso que és una gran pel·lícula
per mi
de les milloretes
de l'Escorcese
de llarg
per mi
jo ara únicament
us diré
que segons
segons com va anar
evolucionant
la temàtica
aquesta
l'hora
aquesta de la ràdio negra
l'última pel·lícula
que vam posar
com a cinema negra
la penúltima
va ser
el tercer home
el tercer hombre
l'escena de la Nòria
la recordeu allà dalt
amb l'Orson Welles
i el Joseph Cotten
que
jo guanyo els diners
així
hi ha gent que mor
però vols dir
que aquests puntets
que hi ha allà
vull dir
què més dona
el que jo faci
jo cobro
si a tu et paguen
20.000 dòlars
perquè un puntet
d'aquests
s'elimini
què més et dona
però vam acabar
amb el Verdugo
amb l'última escena
del Verdugo
que no és la que recorda
tothom
no és la
la
la
la
del mort
aquell de
quan ell
l'obliguen
pràcticament
a entrar dintre
de la sala
l'any
Manfredi
bueno
el José Luis
Nino Manfredi
el personatge
de la José Luis
que l'obliguen
pràcticament
a justiciar
aquell home
que havia comès
el que sigui
i l'havien condemnat
a Garrotevil
l'última escena
és una escena
en la qual es veu
que ell ja arriba
i ha fet el que ha de fer
està la seva dona
la Emma Penella
si no recordo malament
amb el nen
que han tingut fa poc
i marxen de creuer
marxen de creuer
ell ve amb un cotxe
de la policia
l'avi
el diu
allà viene
llavors puja
llavors ell diu
no l'ho haré més
no l'ho haré més
això
té un munt de diners
a la Dalló
li han pagat més
del que li havien de pagar
llavors
diu
no l'ho haré més
i l'altra
encara no me'n recordo
el nom de l'avi
del Dalló
que toma
el Dalló
no és el famós
famosíssim
però no em ve al cap
calabuig
feia moltíssimes coses
jo crec que tothom
el té al cap
és igual
ara quan surti el nom
ja ho direm
doncs
aquest home diu
lo mismo dije yo
la primera vez
i acaba així
i acaba així
i des del creuer
dient
a uns que estan ballant
a un d'allò
dient adeu
això no encaixa massa
ni tan sols
amb una condemna
de la pena de mort
un alegat
com sempre s'ha dit
que és aquesta pel·lícula
això és la reflexió
que el cinema negre
i això ho va fer
el José Manuel Anguiano
des de Granada
que el van trucar
la reflexió
que tots a la nostra vida
doncs fem aquestes coses
vull dir
fem el que s'ha de fer
per guanyar
els diners
per poder pagar la hipoteca
per poder fer el que sigui
llavors el cinema negre
arriba fins a aquest punt
arriba fins a la quotidianitat
més propera
més d'allò
no sé com ho veieu
complir-me una mica
és complicat
suposo
suposo
que el que has dit tu abans
o el Pol
em sembla que ha dit
que
com que resulta
que s'han tocat
moltes tecles
amb el cine negre
és a dir
el trailer
resulta que clar
llavors
és molt ampli
llavors
hi ha moltes variacions
sobre això
i jo diria
que s'admet tot
és a dir
jo inicialment
he dit
que el que busco
dos llors
si el Sunset Boulevard
no encaixava
i després
quan tu has fet la reflexió
he canviat d'opinió
m'en dono compte
que clar
començant amb un assassinat
que el motor
una mica
moltes d'aquestes coses
sempre és que hi hagi
algun assassinat
alguna mort
i tal
i a partir del tema
de la mort
doncs
s'engega tot l'altre
llavors
no sempre
perquè clar
per exemple
Nightcrawler
no és la mort
si no són diversos casos
però en definitiva
el Nightcrawler
és una innovació
és una innovació
però són aquestes pel·lícules
que per exemple
Blade Runner
també està considerada
de Neonò
vull dir
si busqueu
Film Infinity
hi ha la categoria
i segurament
estarà en el top 1
en el primer lloc
però que són categories
jo crec que
perquè
s'ha mesclat
amb tant gèneres
que li han fet
un subgènere
perquè
és complicat
que pot ser
el que passa
que no deixa de ser
una etiqueta
llavors
com a tal etiqueta
doncs
pots dir sí o no
vull dir aquesta sí
aquella no
i tal
i això no sé
si ets ajuda massa
en qualsevol cas
jo penso que
el tema del thriller
és un tema
molt cinematogràfic
o sigui
penso que
el cine sí que
des d'allà
del cinema negre americà
doncs dels anys 40
i dels anys 50
fins a l'actualitat
moltes grans
per exemple
no sé
el Kubrick mateix
no us hi coneixeu
per mi un dels thrillers
més aconseguits
és
Atroco Perfecto
no sé si la coneixeu
una pel·lícula
si em sembla que és
del 58
o 59
60
de Killing
o del 61
sembla que és més o menys
dels anys 60
i és dels primers pel·lícules
d'ell
que jo penso que
estaven super aconseguides
i era un thriller
era una pel·lícula
diríem negre
doncs un robatori
etcètera
per tant
jo crec que és un gènere
que sí que realment
des del punt de vista
cinematogràfic
funciona molt bé
i que bueno
que hi hagi innovacions
o que hi hagi
doncs
treballs
sobre això
em sembla molt bé
és a dir
per això
The Fall
jo penso que és una
bueno
em sembla molt bé
tot el que has explicat
d'aquesta reflexió
sobre tota aquesta gent
però l'última pregunta
seguint amb el que dius
de The Fall
és que també
la feia
d'aquest company
José Manuel Anguiano
és
per què hi ha
ara
des de fa uns anys
tantes pel·lícules
d'aquestes
de detectius
de criminals
quina és la raó
vols dir que n'hi ha tantes
vols dir que n'hi ha tantes
bueno
tenim True Detective
tenim
sèries
sèries
sèries
bueno
sobretot sèries
barra islamínima
sí, sí
True Detective
barra islamínima
bueno
no ho sé
hi ha una proliferació
jo diria
que
a veure
per què
el Vázquez Montalbán
explica
que ell fa
el seu Carvalo
els seus novel·la
negra
doncs
que
dels quals
hi ha moltes novel·les
que són realment
molt importants
perquè per ell
per ell
és una forma
també d'anàlisi
de la realitat
és a dir
el cine negre
intenta ser realista
intenta plasmar
la realitat
i intenta
analitzar
a través
de les coses
que surten
doncs
per exemple
una pel·lícula
que hi ha pel·lícula
ja
la novel·la és millor
que la pel·lícula
que és
esdecinat
en el comitè central
d'una famosa novel·la
de la Vázquez Montalbán
en el fons
què fa?
fa un anàlisi
del partit comunista
que ell havia viscut
i llavors
això li permet
denunciar coses
criticar coses
posar de relleu
coses que ell li agraden
o que destaca
i per tant
és una forma
diria indirecta
de reflexió
sobre la realitat
és a dir
jo crec que
el cine negre
en alguna mesura
és una forma
d'anàlisi
és a dir
molts dels problemes
actuals
que vivim
les pel·lícules
inclús negres
d'aquestes últimes
com de Night Trailer
analitzen
la realitat actual
és a dir
no fan
no tiren darrere
analitzen
el que estem vivint
en aquest moment
i per tant
en aquest sentit
jo penso
que té una virtualitat
o per exemple
el cas de la Isla Mínima
que l'acaba d'esmentar
fa un anàlisi
de la transició espanyola
fa un anàlisi
d'una època determinada
amb uns personatges determinats
que eren típics
d'aquell moment
i per tant
està analitzant
un període concret
de la realitat
que tots més o menys
coneixem
i ho fa
a través d'uns mecanismes
que són segurament
molt cinematogràfics
però que a la vegada
ajuden a que l'espectador
reflexioni
jo diria que va
per aquesta línia
és a dir
tota novel·la negra
en el fons
té una càrrega crítica
important
la majoria
és a dir
no es limiten
a pintar un personatge
i tal
sinó que
darrere del que analitzen
doncs
hi ha una crítica
determinada
és a dir
si és a Itàlia
doncs s'analitzarà
la màfia
o el comportament
de la policia
en relació a la màfia
o el que sigui
però s'està criticant
o uns estaments policials
o s'està criticant
doncs
la corrupció
determinada
i per tant
jo crec que serveix
com a anàlisi
de la realitat
jo crec que una de les
coses que acompanya
ara em passava pel cap
que compleixen
molts personatges
del cine
considerat negre
és
la figura
del perdedor
no?
aquest
la perdició
de
jo què sé
com a policia
la corrupció
no?
és una figura
de personatge
que va cap avall
sempre
i ja ho feia
Humphrey Howard
quan li venia la dona
la fent fatal
al despatx
i ja deia
hòstia això em portarà
problemes
no?
doncs tot
és una mica
el que passa és que
per exemple
en la pel·lícula
aquesta
no sé si l'heu vist
no l'he vist
mira que aquest director
m'agrada
quina?
solo dios perdona
no
és una pel·lícula
que llavors aquí
és on anem
pot ser que
aquest
el cine negre
que va començar
també detectius
i això
hagi tendit molt més
per exemple
a cine de venjances
per exemple
el que seria
el cine de llacuzas
el cine de
no?
una mica aquest
perquè
solo dios perdona
per exemple
és una pel·lícula
molt ambientada
evidentment
en el món llacuzas
en el món de les venjances
sobretot
però
que està considerat
un cine negre
cine negre
llavors què és?
per exemple
una posada en escena
perquè és una posada en escena
molt fosca
de fet amb llum de neó
com una mica
el rotllo aquest drive
o Nightcrawler
no?
és un
uns personatges
bastant
inclús apàtics
no?
uns personatges apàtics
de tota
la brutícia
que arrossega
la seva presència
a tot arreu
doncs
això segueix sent
cine negre
això és el
neo-noir
que diuen
això
clar
jo crec que s'han fet
ja tantes coses
i és com
la música
allò que dius
què és això?
és pop
ja està
pop
el pop
és la gran bola
on s'està posant tot
doncs en el cine
el cine negre
és que com a tal
a mi quan escolto cine negre
potser sí que em ve al cap
Humphrey Bogart
i aquestes figures
així més de
el Poli Cicacos
una mica
però clar
i Torelective
i totes les teves
però
és un tema
que és interessant
perquè hi ha molt de debat
suposo
perquè és difícil
de corregir
de d'altres maneres
jo diria que el Nicolas Vindinref
que és el director
de Solo Dios Perdona
i de Drive
i d'altres pel·lícules
que recomano enormement
com Bronson
per exemple
que és una bestiesa també
sobre el convicte
més violent
que hi ha hagut
a la història
de la penitenciaria britànica
interpretat
de manera magnífica
per aquest actor
no me'n recordaré
del nom
un d'aquests actors
que últimament
ha fet un grapat
de pel·lícules
molt interessant
i molt potents
i ara se m'ha oblidat
jo diria que és una mica
com un Manuel Martín Cuenca
és a dir
el fet que sigui cinema negre
el que fa o no
no és tan important
sinó que són directors
que tenen una idea
molt clara
del que volen explicar
i que volen investigar
la pròpia naturalesa humana
no sé en el cas
de Solo Dios Perdona
que volen investigar
aquest home
però en el cas de Drive
està clar que la violència
que utilitza el personatge
és completament justificada
pel fet de defensar-se
pel fet de defensar
per intentar crear
fins i tot
una certa normalitat
una família
tornem a Caníbal
que també passa el mateix
quina ràbia
que no l'hagueu pogut veure
vista jo
no he vist el final
i després us plantejaré
una mica
ja li deia a Pol
abans de començar el programa
us plantejaré
a veure com pot acabar
com penseu que pot acabar
aquesta pel·lícula
no puc desvetllar al final
perquè no l'he vist
llavors és interessant
perquè no us puc fer
una spoiler al final
potser alguna spoiler
allà d'entremig
sí que faré
però intentant no fer massa
però us plantejaré
a veure
jo penso que hi ha directors
que surten de totes
les classificacions possibles
i hi ha crítics
i hi ha comentaristes
que intenten anar classificant
i anar col·locant tot
en un lloc determinat
i l'important és
no sé
un Magic the Girl
que no sé si ho vaig dir
la setmana passada
això és cinema negre
100%
quan ho planteges bé
en la definició aquesta
que deia
és cinema negre
tal qual
directe
és a dir
és una història
el que passa
és que no apareixen detectius
no apareixen gàsters
no apareixen
però és això
és la figura
o sigui
cada personatge
porta la perdició
en el següent
és aquesta
és la figura
és una mica
també el que seria
l'after hours
de l'escorsese
aquell personatge
que va
de mal en peor
però d'una base en còmica
però
però precisament
el que deies
de Drive
i solo dius
perdona
Drive està justificat
i considero
ho considero bastant
aquest cine negre
però molt inclús
Guerrero
enemy també
però
solo dius
perdona
jo quan la veia
bueno
potser no hi vaig entrar tant
però
però ho veia
menys
o sigui
més gratuït
tot
més com
faig una nova pel·li
així
i aquí
jo em vaig quedar
amb el Carles
el que va venir
a parlar
de Tarantino
ho vam estar comentant
però era com
sí que em sonava
o sigui
com cap avall
una mica més cap avall
no vol dir que no estigui bé
però que
buscant més la forma
buscant més la forma
que el contingut
el tema de la venjança
per exemple
com tracta
Old Boy
Old Boy
el tema de la venjança
com es tracta
el tema de la venjança
és un tema complicat
perquè molts cops
pot ser
per una cosa qualsevol
t'has de sustentar
una pel·lícula
una cosa molt petita
llavors clar
és difícil
és difícil
sobretot arribar
a un nivell com Drive
potser
però
el que crec
que no és cinema negre
és l'olivo
no sé
heu de dir que si
per trencar una mica
tota aquesta
d'allò que hem fet
crec que no és cinema negre
ara
depèn de com ho miris
perquè
el plantejament
que té la Isabel Cuixet
i la comento una mica
si us sembla
ja que vaig anar a veure-la
i quan serà
quan puguem parlar d'ella
la setmana que ve
vindrà ella
sí
el dia 24
el dia 24
amb la Carme
també
que vindran els dos
la Isabel no vindrà
estaria bé també
Isabel Cuixet
la directora
estaria bé
Isabel Cuixet
és la
Isiar Boyerín
Isiar Boyerín
bueno pues
la Isiar no vindrà
no la Isiar no podia venir
pues no estaria malament
tampoc
no no m'agradaria
la veritat
parlar amb ella
d'aquesta pel·lícula
sí
en aquesta pel·lícula
hi ha una mica
el que us deia
al començament
igual que passa
amb
en Double Indemnity
en Perdicción
que no sé si recordeu
que hi ha
que hi ha una escena
en la qual
estan parlant
el Friedman Murray
i
bueno
el Friedman Murray
si recordeu la pel·lícula
doncs ha quedat
amb la Bàrbara Stanwy
que matarà el marit d'ella
per cobrar-la d'allò
llavors està
l'Eugard G. Robinson
que és l'amic
del Friedman Murray
i és investigador
del cas
i no li encaixa
el tanquen al cas
com un accident
i tal
però ell continua
donant-li voltes
llavors
la Bàrbara
bueno
els personatges
però jo ho dic així
perquè ens entenguem
la Bàrbara Stanwy
truca a l'Eugard G. Robinson
en un moment determinat
i diu
escolta
puc pujar al teu pis
i l'altre diu
bueno sí
però vigila que no et vegi ningú
llavors en aquell moment
entra l'amic
el detectiu
l'Eugard G. Robinson
s'ho dic per la falsedat
aquesta del cinema
que la fa més ver semblant
llavors entra
l'Eugard G. Robinson
i estan parlant
i l'altre diu
és que no ho veig clar
no ho veig clar
i l'altre clar
està a dir
ja
ara ha de venir
aquesta que hi vindrà
ara aquest no me'l treuré de sobre
llavors l'escena clau
jo diria que de bé
de la pel·lícula
és en el moment
en què ella
arriba amb l'ascensor
escolta
que estan parlant a dins
i diu
vigila
aquí no puc fer res
ara de moment
llavors quan l'altre ja marxa
resulta que ella s'amaga
darrere de la porta
us imagineu una miqueta
la idea
darrere de la porta
llavors hi ha aquí
una falsedat molt gran
la falsedat és aquesta
que la porta
s'obre cap a fora
de l'apartament
en quin lloc
hi ha una porta
que s'obri cap a fora
d'un lloc
però encaixa també
amb l'escena
i permet que l'escena
es faci
perquè l'altre llavors
va cap a l'ascensor
ella està darrere de la porta
l'altre està davant de la porta
ella l'avisa movent una miqueta
ho enteneu?
però han hagut de fer una trampa
tremenda
que és fer que una porta
s'obri cap a fora
llavors
el cinema una mica
seria aquest punt de trampa
llavors
amb l'olivo
d'Iciar Boyaín
que mira que diu
Isabel Coixer
no té res a veure
però bueno
ara se m'han barrejat els noms
també passa una mica el mateix
la clau de tota la pel·lícula
bueno
seria això
seria un olivo
un olivo mil·lenari
que
jo ho dic
jo crec que això
no és un espoller
és simplement
que la gent
quan la vagi a veure
pensi
aquesta olivera
està allà
en un camp
d'oliveres
normal i corrent
és una
olivera que se suposa
que té
mil, cincents
dos mil anys
no sé
i que l'acaben comprant
uns alemanys
per portar-la
a un altre lloc
bueno
quin sentit té
que una olivera
estigui allà
en un camp
d'oliveres
una olivera com aquesta
amb tant de temps
allà
amb una filera
amb altres oliveres
no té gaire sentit
quan ho penses
dius
això és com la porta
de Double Indemnity
és a dir
és una trampa
però perquè l'espectador
entri dintre de la pel·lícula
vull dir
per fer-ho allò
encara més
com un somni
com una realitat
molt potent
igual que això
altres coses
però us plantejava
no sé si aquesta pel·lícula
és cinema o negre
no
però hi ha un moment
en el qual es planteja
en principi
és temàtica social
està clar
i reflexió sobre les persones
però clar
és negre
en una temàtica negra
el fet del que fan
les empreses
ara mateix
que totes tenen
totes
la seva façana
allò de dir
que ecològics que són
que tot ho fem perfecte
que tenim allà
totes les plantacions
que siguin ben cuidades
que no maltractem
amb ningú
per suposat
cap animal
que el medi ambient
el cuidem com ningú
i després darrere d'això
doncs pot haver
qualsevol altra cosa
però la façana
la publicitat és aquesta
aquest és un tema
que apareix també
i és molt interessant
com ho fan moure
tot plegat
perquè
bueno
la qüestió és que
hi ha com dues
dues
dos escenaris diferents
i això és una cosa
que a la Laia Colet
m'agradarà molt
preguntar-li
perquè si recordeu
quan va venir
l'altra vegada
tu encara no estaves
va ser quan l'havia fet
feia no gaire
la pel·lícula de Katmandú
jo crec que ella agafa
pel·lícules
que com a mínim
hagi de viatjar
més de mil quilòmetres
ja ho va dir aquí
que li encanta viatjar
clar
va haver d'anar
ara en aquesta pel·lícula
jo suposo que va anar
cap allà
a Düsseldorf
des d'Andalusia
no recordo exactament
quin poble
però jo crec que les agafa
així la pel·lícula
jo crec que sí
jo crec que diu
escolta Isiar
cap a on hem d'anar
exacte
ja viatja llarg
o no
perquè si no
escolta jo
estic aquí
amb allò
i m'interessa
donar una volteta
la qüestió és que
està molt bé
vull dir
jo penso que
la feina de Laia
segurament
és sobretot
el camió
el camió
que han d'agafar
per anar cap a Düsseldorf
allà hi ha un treball
de direcció artística
molt gran
i sobretot
volia fer una reclamació
d'aquestes meves
fortes
de tipus vegà
ja ho dic
perquè clar
a l'olivera aquesta
se li dona una importància brutal
però l'olivera
és un símbol
per a les persones
és a dir
els arbres són un símbol
poden representar això
per a la persona gran
que en un moment determinat
ha intentat que no se l'emportin
i que després la deixen anar
i quan s'intenta recuperar
aquesta olivera
aquesta és la sinopsi
que hi ha a tot arreu
però
al començament de la pel·lícula
sobretot
apareix una granja
de pollets
i allò
se'ls tracta
com
com no res
m'enteneu com escòries
és a dir
són gent que pateix
són gent que s'ho està passant malament
i no passa res
vull dir
a la noia que els va agafant
quan estan morts allà asfixiats
els agafa
els tira a una carretilla
i al final acaben
fins i tot provocant
una situació còmica
pel fet que està allà mort
i una altra noia
ai quin fàstic
i tal
llavors hi ha una cosa
aquí que a mi no m'encaixa
com a persona una mica
sensibilitzada amb això
i ho volia comentar avui
suposo que per no comentar-ho
la setmana vinent
perquè no s'escaurà
perquè més aviat
parlarem de les temàtiques
artístiques de la pel·lícula
doncs ara us ho comento a vosaltres
que si la aneu a veure
que suposo que l'aniré a veure
perquè la tenim com a deures
no?
vull dir que
a veure què us sembla aquest tema
i ho comentem fora d'antena
o ho comentem dintre d'antena
perquè jo penso que
una mica ja està bé
ja està bé
un moment vegà
del programa
tu volies comentar
alguna pel·lícula que has vist
sí però volia fer-te una pregunta
Francesc
que és
abans
quan estaves dient una cosa
i m'ha vingut al cap
tu consideres
que la vas veure
en la puntada
i se veure cine negre
doncs
en aquest cas
és una molt bona pregunta
també
dintre del que seria
l'olivera
l'olivo
jo diria que també
el que passa és que
clar
estem parlant
tot i que és la temàtica social
però que hi ha aquest punt
detectives
tu també l'havies vist
oi la punta
sí a Màlaga
la vam veure
sí és veritat
hi ha una part
de detectives
però clar
aquí estem
davant de
d'aquesta situació
d'aquest 3%
jo fa temps
que ho estic catalogant
com a 3%
però potser són més
de persones
que estan en contra
de tota la resta
és a dir que
estan per sobre
llavors poden fer
el que sigui
amb la resta
els que estan per sota
seria el mateix
que acabo de dir
ara amb els pollets
aquests de la granja
igual
igual que per nosaltres
els pollets
són completament insignificants
per una sèrie de gent
la resta de la humanitat
són completament insignificants
és a dir
és igual el que els passi
el que importa
és tenir una bona imatge
de la empresa
llavors potser seria
no sé si
neo-noir
o seria
social-noir
o no sé com dir-ho
també en podrien inventar
creant subgènere
una categoria
aquí
però sí que té
aquesta part
i és veritat
que la Maribel Verdú
fa detectiu
no, més que arreu
per això
perquè m'ha vingut al cap
i per si
no ho sé
sí, però el fet
de detectius
i el fet
de cinema
de gánster
no estaria
del tot dintre
però clar
també vam parlar
de Godfellas
d'uno de los nuestros
clar
el moment
l'escena era molt significativa
que la va escollir
Ramon Major Isaac
de l'MHC
el moment en què
un personatge
el principal
entra
en el lloc
on estan tots els mafiosos
i els va presentant
a tots
tota aquella gent
és supernormal
dèiem abans
gent normal
que es dedica
a la delinqüència
aquesta gent
els veus
i tenen la seva
brometa
les seves característiques
les seves manies
llavors
una mica
el que volia plantejar
l'osoprano
una mica
l'àmbit familiar
l'àmbit d'amistats
dels fills
dels cosins
una mica tot
però
amb el regafons
que tot són criminals
en algun punt
exacte
jo diria que tot això
neix directament
del padrino
però d'un personatge
del padrino
del Michael Cogreone
de l'Al Pacino
que el que intenta
és tenir una vida normal
intentes
però no hi ha manera
vull dir
no li deixen sempre
ha de cuidar-se
del seu pare
llavors en aquest moment
llavors ja
perquè el pare està moribund
allà a l'hospital
l'escena
de les més impressionants
que jo he vist
a la història del cinema
allò quan està a la porta
sense cap arma
ni res
brutal
quina disquisició
sobre cinemanegra
suposo que tenia
encara necessitat
de continuar
ja farem un especial
jo ràpid
perquè si no
ja el tema
ens en va
bueno
ja hem anat parlant
jo l'altre dia
us vaig comentar
La Bruja
recordeu l'estrena
que no et va agradar
que no et va agradar
no especialment
vull dir
no ho vaig
no sé
però has continuat
pensant sobre ella
és que fa
ho dius molt últimament
no no no
aquesta no
de fet he llegit
moltes crítiques
de tot
sobretot la crítica
l'ha deixat molt bé
però la gent
la deixa més bé
més malament
de fet avui
Fenòmen ha fet
com que la passen
ha fet una publicació
de
diuen molts que
molts de rectors
i molts
a favor i això
però
però sí que volia
tancar aquesta mena de trilogia
no sé si m'ho he inventat jo
però aquesta trilogia
del nou cine terror
que es considera
que eren
les últimes estrenes
aquestes
més
potser
quasi revolucionàries
del gènere
que era
Babadook
It Follows
i The Witch
llavors
ara ja les he vist les 3
ahir vaig veure
It Follows
i
no sé si recordeu
també vaig comentar
Babadook
que era aquella història
molt
no de cases encantades
sinó d'aquest
de personatges
de llibre
de terror
que pren en forma
visual
a la gent
però
des d'un punt de vista
gairebé de l'esquizofrènia
que era un tema
també diferent
It Follows
és una pel·lícula
que el que agafa
és un
el tema
de l'Slasher
pràcticament
d'un personatge
que sempre va
en persecució
a un dels protagonistes
per matar-lo
però en aquest cas
no és un personatge
evidentment
acaba sent
alguna cosa irracional
però
és
o sigui
la pel·lícula
tracta
de com
un grup de joves
doncs
a veure com ho explico
és que és complicat
però
bàsicament
quan estan junts al llit
algun dels personatges
i un té una malaltia
de transmissió sexual
en aquest cas
li passa el següent
és a dir
és com
te toca
saps
quan un personatge
està amb l'altre
i li passa aquesta malaltia
la malaltia
és visible
només per la persona
que es transforma
en alguna persona
del seu camp
o sigui
d'alguna persona
d'un amic seu
algun això
però que
el va perseguint
va caminant molt lentament
però
ho diu la pel·li
que és
anda lento
però
sempre llega
o sigui
fins que no li passis
fins que no
te vagis al llit
amb una altra persona
no pararà
amb tu
però clar
quan li passis a una altra
doncs ja
tu te n'oblides
fins que
It Follows
és el títol en anglès
It Follows
aquí no
ostres
Te sigue
crec
potser
Te sigue
i això
la fan a algun lloc
al cine
o
It Follows
aviam
sí que es va estrenar
l'únic que va arribar
tard aquí
però es va estrenar
allò que és
del 2014
o així
i
sí que us l'han passat
a la filmoteca
l'han passat a la filmoteca
Està detrás de ti
Està detrás de ti
qui té aquest títol
no ho sé
però és un plantejament
interessant
plantejament
dic
un plantejament interessant
des del punt de vista
que el terror
pren una forma
més sexualitzada
i Te sigue
també
perdó
les dues formes
sí
Te sigue
em sona més
és la traducció
però
però
és interessant
com a Babadook
per exemple
The Witch
el que passa és que
The Witch
ho han adaptat ja
de les històries
de la nova Inglaterra
i llavors
és un tema
de bruixes
més
que a mi
és el que a mi
em va fallar una mica
però
Pachy Babadook
és una reinvenció
com el Lights Out
aquell curt que
ara estan preparant la peli
que també es va moure molt
si recordeu
un curt de Lights Out
que és el de
que van apagant llums
i quan apagant llum
apareix una sombra
quan obren la llum
no hi és
doncs
aquests nous gèneres
que s'estan reinventant
agafen nous temes
com en aquest cas
és una malaltia
o transmissió sexual
que es transforma
realment
en una persona
imaginària
que només veu
la persona
que té la malaltia
però que
clar
no pot ni dormir
no pot fer res
perquè sap
que en el moment
que baixi la guàrdia
pot aparèixer
i en el moment
que el toqui
se'l carrega
i aquesta estava bé
i l'anterior
Babadook també
però The Witch
The Witch
personalment no
i clar
he escoltat de tot
bones de tot
sobretot
perquè clar
Òpera Prima
Il·luminació Natural
hi ha moltes coses
que juguen a favor
a aquestes certes trampes
però
o sigui
les interpretacions
però no és un
jo tinc la sensació
vista
en la meva perspectiva
de persona ja
bueno
amb els seus anys
a sobre
i que no és
d'aquesta generació
jove
tinc la sensació
que això
els atrau
però no és una moda
en alguna mesura
tot aquest tipus de cine
perquè
que hi ha un tipus
de gent
bastant jove
que li atrau
aquest tipus de cine
i que es fan pel·lícules
per aquest públic
és a dir
jo
el que he trobat
en coordinació
amb aquestes tres pel·lis
que s'han considerat
com les
les noves reinvencions
del cinema
del gènere de terror
és que
totes parteixen
d'una tipologia
de plans
una narrativa
sobretot
molt més
de cine independent
americà
és a dir
aquest cinema
que trobem a Enemy
que trobem a Nightcrawler
o sigui
un cinema més pausat
no hem de córrer
totes aquestes tres pel·lis
és un ritme
molt pausat
molt
cosa
que es veu poc
en el cine de terror
perquè el cine de terror
des d'Alfred Kruger
a
no sé
a la dama de negro
qualsevol pel·lícula
totes les pel·lis
del Hammer
tot aquest
el clàssic
gènere
del terror
sempre hi ha hagut
un ritme
molt marcat
pels efectes sonors
del típic susto
de quan obren una porta
la mà apropant-se
a un pany
això ara ja no
aquestes tres pel·lis
trenquen en això
i això està bé
però
sí que és veritat
que la gent
cada cop
sobretot la gent jove
costa més de sorprendre
i el gènere del terror
és un gènere
que mai
s'ha intentat reinventar
sempre hi ha
sempre es va
per dir alguna cosa
que és el monstre físic
inclús Polans
que va
com feia el terror
per exemple
el Rosemary's Baby
el terror
no té una forma
és a dir
el terror
és el que tu no veus
pràcticament
que era una mica
el que juguen
a Babadook
també
llavors aquest
aquest gènere
de terror
que és molt complicat
perquè és que
ja s'ha fet de tot
sempre has de trobar
aquest punt de vista
que sigui
una mica innovador
i ho fas
també
aprofitant
per exemple
les tres pel·lis
és actors
que siguin més o menys
poc coneguts
que no sigui
la típica cara famosa
perquè llavors potser
quan a la
això no sé com es deia
la dama de negro
la mujer de negro
que sortia el Daniel Radcliffe
i que hi ha una pel·li de terror
però tu veies
el Harry Potter
clar llavors aquí
a més para de família
que a més no t'encaixa per res
llavors potser jugant una mica
que siguin pel·lícules
com per dir alguna cosa
que salen de la nada
llavors que són
les grans sensacions
dels festivals
llavors
en aquest cas
igualment
crec que
són bones pel·lícules
tot i que a mi
The Witch em va semblar
una mica més fluixa
però bueno
sí que és recomanable
aquesta mena de trilogia
de noves pel·lícules
de
bueno
intentant reinventar
i fins aquí
perquè
si no ens enem del tema
has dit una cosa
que m'ha interessat
i connecta
amb el Manuel Martín Cuenca
que
que m'ha semblat
xocant
que és
la idea que has dit
que
és difícil
sorprendre l'espectador
sobretot a la gent jove
hauria de ser potser
a l'inrevés
la gent més gran
que ja ha vist de tot
hauria de ser més difícil
de sorprendre
en canvi
potser perquè m'identifico
amb el que vaig a dir ara
però que no vol dir
que tota la gent gran
pensi com jo
jo tinc la sensació
que aquest tipus de pel·lícules
a la gent gran
no li interessen massa
és a dir
en el fons
la meva generació
tinc la sensació
que li interessen
li interessa el thriller
en alguna mesura
per el que dèiem abans
vull dir
perquè en el fons
són pel·lícules
que de fons realista
que toquen problemes actuals
vigents
i que poden afectar
els fills
els nets
d'aquesta gent
que pugui tenir
o del món actual
i en canvi
tot això
és una fantasia
que no saps massa bé
com moltes d'aquestes pel·lícules
de ciència-ficció
que no saps massa bé
a què et porten
ho dic des del punt de vista
de persona
doncs
d'una altra generació
de la teva
és a dir
llavors
entenc que la gent jove
igual que
aquest matí
estava en un bar
i visca un nano
li demanava al seu pare
que li posés dibujos animats
i el nano
el pare
ha canviat la televisió
i li ha posat un de dibujo
per què?
perquè el nano
quan té 7-8 anys
doncs
els dibujos animats
és el màxim
que pot aconseguir
per tant
tinc la sensació
que
de generació a generació
a edat a edat
doncs
la gent varia
de gustos
de preocupacions
i tinc la impressió
almenys
per mi em passa
que tot aquest tipus de cine
no m'interessa
és a dir
difícilment el n'aniré a veure
perquè
a més que sàpiga
que és de terror
i tal
ja penso que no m'interessa
i en canvi
veig que a la gent jove
li passa el contrari
és a dir
que llavors
la raó
a més la puc justificar
cronològicament
és a dir
per raons d'edat
no tinc cap més raó
però són els ritmes
també
per exemple
estetre del tema
dels dibuixos animats
els dibuixos animats
per dir alguna cosa
de
no sé
alguna sèrie així
dels anys 70
per exemple
o dels anys 80
d'animació
més o menys
o sigui
sí
algo que poguessin veure
els nens
la del
com es deia
aquella del
del Marco
la d'Argentina
Heidi
Marco
per exemple
comparem Heidi
amb
no sé si coneixeu
per exemple
l'Ora d'Aventures
o Bob Esponja
o sigui
em refereixo
ja només pels ritmes
el ritme
és frenètic
això ara
a un nen
li poses Heidi
li poses
aquestes sèries
no
o sigui
s'avorreixen
literalment
perquè
l'ull
atenció
atenció
perquè
la meva experiència
és que
el meu nano
totes les pel·lícules
dels anys 40
de Disney
va quedar atrapat
no però això
clar
aquelles són altres coses
perquè Disney
la veritat és que Disney
s'ha
que és també una
però pel·lícules dels anys
Blancanieves
Blancanieves
és de l'any 39
és a dir
és de
abans de
el que el Guido
selleva
però jo no estic
aquí
Disney
si ha fet
alguna cosa
i per exemple
que s'ha diferenciat
molt de Pixar
també
és
Disney
ha mantingut
o ha intentat
mantenir un ritme
per exemple
per exemple
Inside Out
té molt de ritme
però no deixa
de ser uns personatges
que són molt
molt arquetípics
que ha fet sempre
durant la història
o
el que passa és que
sí que
l'altre dia
veia un vídeo
per YouTube
que feien
l'evolució
dels frames
o sigui
dels fotogrames
per segon
per exemple
i clar
evidentment
des de Mad Max
a tot això
el muntatge
és molt més frenètic
o sigui
ja fa molts anys
que cada cop
els fotogrames
per segon
van pujant
i llavors
el que em referia
és que la gent jove
està molt acostumada
perquè hem entrat
directament a aquesta era
a veure aquest cinema
i després potser
que no vol dir
que
que sigui
més o menys
avorrit
però
com que el ritme
és diferent
el fer que la gent
d'ara
faci aquest cinema
entre comentes
independent
que independent
molts cops es confon
com allarguem els plans
perquè sí
anem a fer-ho més profund
doncs
és curiós veure
com per exemple
gent com Xavier Dolan
que és un xaval
de 20
i un
no sé
el de Momi
té un ritme
però
té un ritme
narratiu
no té un ritme
de muntatge
no té un ritme
de plans
sinó té un ritme
narratiu
i llavors
ja tot
com sempre
però
sembla que els nous directors
estan apostant més
per fer
un retorn
al cinema
més lent
però
alhora
amb una potència narrativa
que sigui el que
intenti innovar
cada gènere
és a dir
el gènere terror
és un gènere
que és molt complicat
innovar
perquè és que s'han fet
tantes coses
sobretot entre els 80
i els 90
van sortir totes aquestes
sagues de Halloween
d'escrim
que és que
s'han fet
tantes coses
sobre el tema
que hi hagin
petites joies
que vagin sortint
doncs també és interessant
ara
que evidentment
has d'entrar
has d'entrar o no
vull dir
no
no
són
jo crec que més que gèneres
en general
són estils
de guió
de muntatge
de tot
però el que passa
jo el que trobo
és que
hi ha un cine
que ve de Hollywood
que no té res a veure
jo diria
amb això que hem parlat
avui
de default
que és un altre rotllo
completament diferent
que juga
que juga amb els efectes
espacials
que juga amb
l'explosions
que juga
amb l'àpid de muntatge
i tal
però que
per mi
la majoria de les vegades
estan buits de contingut
són molts efectes
molt de moviment
molt de rapidesa
molt de que vulgui
cap i estic parlant
del contrari
absolutament
del que es considera
el cinema independent
d'Estats Units
però el problema és
jo no n'hi he vist
o sigui
jo el que
no puc jutjar
jo el que puc jutjar
és quan a mi em parlen
d'una pel·lícula de terror
i tal
com que he vist
a vegades he vist
alguna pel·lícula d'aquestes
i m'hi quedat
igual que estava
a l'entrar
és a dir
que he sortit
i inclús decebut
això no m'ha servit de res
doncs clar
ja no m'en conviden
a veure
no sé si n'hi ha
aquesta d'aquesta
que sigui
d'aquesta corrent innovadora
que tu planteges
de la nova gent jove
que vol fer una cosa
més moderna
però com que no les he vistes
no puc jutjar
Mira per exemple
Secretary
la vaig jo l'altre dia
sabeu la Secretary
no jo no
una pel·lícula
que va del 2000
poc
crec
que va guanyar
com es deia en castellà
igual
Secretaria
suposo
si ho pots buscar
Francesc
va guanyar
es feia que ho busqui
perquè és que ara
no ho tinc al cap
però la vaig veure
a Ferrer fa una setmana
i és
bueno
bàsicament
sembla que s'hagin calcat
és d'abans
molt poc abans
però és d'abans
de 50 sombres
i sembla que s'hagin calcat
la història
de fet es diu grey
i tot
i també és el tema
de la submissió
de tot això
però
la forma narrativa
per comparar-ho
entre Secretary
que va guanyar més
originalitat a Sundance
i 50 sombres
és
Secretary
és un cinema
independent
de ritme
de narrativa
inclús
té cares famoses
però
com els interpreten
no té res a veure
amb com interpreta
una Dakota Johnson
a 50 sombres
tracten un tema
pràcticament
idèntic
tracten unes relacions
interpersonals
bastant semblants
però
és que ella
la Maggie
Gyllenhaal
entra
al bufet d'advocats
de l'Edward Gray
és que
és el tema
jo diria que
és el tema
per això dic
que jo quan vaig veure la peli
és a dir
no pot ser
es diu igual
es diu secretari
no es va traduir
llavors què passa
són
és exactament
o sigui
jo crec que
així com
per dir-ho ràpid
és un exemple perfect
entre un cinema
de narrativa independent
inclús de finals
que
al final del blockbuster
del cinema més comercial
d'explosions
inclús
sempre al final
acostuma a ser
el final feliç
o sigui
el final
que el públic majoritari
vol
una peli com secretari
que al final
inclús acaba sent
una mica
com
que el pot arribar
a rebutjar
la gent
escolta
doncs un resum
de tot
de tot
el que hem dit
en aquest programa
és en Manuel Martín Cuenca
és a dir
jo penso
no no no
però és que es parla
es pot parlar
molt extensament
i molt d'allò
però hem parlat
de moltes coses
vull dir
i un resum
molt ràpid
seria
que és un director
que busca
precisament aquest equilibri
entre la forma
el contingut
l'habilitat narrativa
i que l'espectador
després d'acabar
de veure la pel·lícula
no digui
vale ja he vist
la pel·lícula
i fora
sinó que no pugui
deixar de pensar
durant dies i dies
i de parlar
amb els seus companys
perquè he vist aquí
vosaltres heu vist
tots dos
i jo també la vaig veure
fa temps
la flaqueza del Bolchevique
és una pel·lícula
que no et deixa indiferent
és un personatge
que es troba
amb una mena
de Lolita
però la Lolita
la construeix ell
la fabrica ell
perquè l'altre en realitat
és completament innocent
aquella noia
però bueno
quan ell mostra interès
doncs l'altre diu
bueno
potser em puc aprofitar
una mica
i recordeu com acaba
aquella pel·lícula
recordeu com acaba
ella
el personatge
i com
efectivament
el que tu deies
Joan és veritat
el director
va treballar
el guió de la pel·lícula
d'acord amb el novel·lista
amb el que va fer la novel·la
llavors van decidir
que faríem algun canvi
perquè cinematogràficament
no era lògic
que va acabar igual
que la novel·la
jo me'n recordo
el contrast
però no me'n recordo
com anava
me'n recordo
que vaig primer veure
la pel·lícula
després vaig llegir
la novel·la
i en llegir la novel·la
em va sorprendre
al final
perquè no coincidia
amb el de la pel·lícula
però clar
ho van fer tots dos
no ho sabia
un amb l'altre
que és un autor
que ara no recordo
com es diu
Silva
em sembla que es diu
Manuel Silva
no es diu
Silva
Sí, Silva
Silva es diu
no, és veritat
i viu aquí
a Viladecans
un dia el podrien
convidar al programa
jo vaig estar un dia
així una mica
en contacte amb ell
parlant una miqueta
molt interessant
i llavors
a veure
té diferents pel·lícules
ja que ara parlàvem
amb el Pol abans
té
Caníbal
té la pel·lícula de Caníbal
l'última
havia fet abans
la meitat d'Òscar
havia fet
males temporades
una pel·lícula
amb el Javier Kamala
un melodrama
així molt tremendo
però molt potent
també
però jo crec
que Caníbal
és la seva pel·lícula
més significativa
perquè és la pel·lícula
d'un director
que decideix explicar
el que ningú més explicaria
a veure
Caníbal explica
la història
d'un sastre de Granada
que no és capaç
de relacionar-se
amb les dones
l'única manera
que té de relacionar-se
és menjar-se-les
pel qual
vull dir
matar-les
i menjar-se-les
a més a més
d'una manera
molt pulcra
allà amb el seu filetet
li posen les espècies
sempre és el perfil
que pinten
no sempre
però vull dir
molts cops
el Caníbal
és una mica
com l'Aníbal Lécter
o com la sèrie
d'Aníbal
sempre que és com un
però aquesta és la persona
més normal del món
el que passa és que té
una característica
que no he acabat
de desprinar
perquè no conec
al final
i jo volia preguntar-vos
això a vosaltres
com penseu
que perquè en un moment
determinat
ell no es pot dir
que se n'amori
però bueno
apareix una dona
que és la germana
d'una altra dona
que va viure
a la seva comunitat
i que
bueno
un moment determinat
podem imaginar
que sí
que l'ha matat
i se l'ha menjat
allò de la seva manera
però que llavors
sent alguna cosa
diferent per ella
veu que actua
d'una manera
com penseu que pot acabar
una pel·lícula com aquesta
jo no l'he vist al final
encara
vull dir que no ho sé
vull dir
crec que l'hem de veure
i crec que
com podria acabar
per vosaltres
bé
la història d'una persona
que no és capaç
de relacionar-se
amb una dona
de manera normal
allò d'anar a sopar
amb ella
de flirtejar
d'anar-se
bueno
de tenir contacte físic
però si també l'amor
doncs amb ell
la trau de veritat
i la noia també
està en aquesta línia
pot haver-hi
pot canviar
el poder redentor
no?
de l'amor
pot ser
no ho saps
vull dir
no quedaria millor
si se la mengés també
i ja està
o potser si se l'estima tant
no sé com acaba
no s'atreveix
i acaba fent-se mal
ell mateix
però no se sap
tampoc si és capaç d'estimar
hi ha una escena
que sí que us vull comentar
que quan la veureu
pensareu
ahi va
en la que es veu ell
amb una dona
que no és la seva mare
que és com una mena
d'institutrio
que l'ha acompanyat
des que els seus pares
en un moment determinat
descobrint que han mort
fa temps
estem ja al final
o què?
és un problema
si tenim mig final
vinga
la setmana vinent
ja ho hem dit
el que tenim
ja continuem parlant
d'aquesta pel·lique
de Caníbal
la veiem
i en parlem
hem acabat
doncs bona nit
a l'an
a l'an
a l'an
a l'an
a l'an