The Three Reels
The Three Reels
The Journey
The Three Reels
The Three Reels
Hola, bona tarda amics. Estem a Ràdio Desveu. Demano disculpes per avançar per la meva veu perquè estic en un procés de constipat que me l'ha deixat una mica tocada.
Però amb pastilles Joan Oles ho intentarem.
Bé, estem a dimarts 28 de novembre de 2023. Això és cinema sense condicions.
I avui hem encetat el nostre espai dedicat al cinema amb la música que podem escoltar i veure en les primeres imatges de la pel·lícula La mirada d'Ulisses de 1995, dirigida pel gran director grec Teo Ángelopoulos.
La partitura musical és obra de la seva col·laboradora habitual, de la major part de les seves 13 pel·lícules.
Em sembla que és en 8 que ella va fer la música, les 8 últimes.
Aquesta compositora es diu Eleni Karahindrou. No sé si s'hi heu fixat, però en tot cas, si podeu retindre el nom, Eleni Karahindrou, a través de YouTube podeu trobar talls de vídeo i fins i tot hi ha indicacions de discos que ha fet de discografia d'ella.
És interessantíssima.
Molt bé, avui al programa comptem amb l'Enric Riba. Bona tarda, Enric.
Bona tarda, com estem?
I tu, què tal? Com va això?
Molt bé, molt bé. Content de veure-vos que feia temps de la feia.
Alguna notícia de cine, has vist alguna cosa?
Doncs sí, sí que he estat ben...
Igual has vist Napoleón.
No, no, no. N'he sentit a parlar molt i se me n'han tret una mica les ganes.
Ja, ja, ja. Això ens passa a tots.
N'he sentit a parlar molt i se me n'han tret una mica les ganes, però l'han deixat bastant malament.
Sí. Però hi ha alguna últimament que t'hagi, ja que fa dies que no estaves amb nosaltres?
Saps què vaig veure l'altre dia? És un divertiment, eh? L'última d'Indiana Jones.
Ah, sí.
Que hi ha tot aquest joc d'intel·ligència artificial a l'administració, que el rejuaneixen.
Sí.
I un petll llarga, pel meu gust, però bé, una mica l'estil d'Indiana Aventura.
Sí, home, previsible, però dintre del previsible és dels Indiana Jones que es poden veure, eh?
Sí, sí, sí. I després també vaig girar fa poc a Oppenheimer.
Ah, està bé.
I aquesta sí que em va agradar molt.
Ah, bé.
També se'n va fer un petll llarga.
Últimament els he agafat la mania...
És que Oppenheimer és llarga, eh?
És molt llarga.
I a més a més, si la veus en versió original, pot atormentar.
Arriba un moment que et pot atormentar perquè hi ha tant diàleg que no és fàcil seguir-ho.
Sí, és subtitulat.
Sí, sí, sí.
Doncs són aquestes les dues que he vist darrerament.
És a dir, m'han agradat les dues.
Escolta, els assassins de la luna no l'has vist?
No l'has vist.
No l'has vist, no?
Tot això que dius que ho veus, és a cinema o a alguna plataforma?
A vegades a cinema, a vegades a Oppenheimer Cinema, la va tirar al Cinebaix.
Val.
I això ens l'he vist a televisió, a casa.
Molt bé.
Si tens Netflix, n'hi ha una que te la recomano també.
És un trailer, eh? Sense més complicació.
Que és The Killers.
The Killers.
Molt bona.
The Killers sin más, eh? No els de Follow-up, Adela, Moon...
No, no, sinó que Killers, The Killers, si m'ho vas comentar.
Bueno, l'altra, la discursació, també te la recomano, eh?
Sí, també.
Jo soc dels que es va donar a baixa de Netflix fa relativament poc, em vaig enfadar amb ells,
però potser tornaré, no?
Però és que també tinc HBO, tinc Disney, tinc Filmin, tinc Amazon Prime Video,
i van fer tot allò de les contrassenyes que no s'havia compartit.
Sí, sí.
Em va tocar la pera i em vaig empipar.
Allò va ser desagradable.
De fet això que van perdre un paquetet de gent allà, se van perdre una equipa de gent.
I com que tenia tantes alternatives, al final vaig dir, mira tu, una que deixo de pagar,
però suposo que algun dia hauré de tornar, eh?
Molt bé.
Bueno, doncs en tot cas, benvingut.
Gràcies.
Estem contents de comptar avui amb tu.
Molt bé.
Encara que m'has comentat que segurament el Biel et substituirà...
Un moment que no notarà ningú.
Un moment que ningú notareu.
No notareu, està estudiant i ara...
La Ràdio d'Esvern som...
Som fins, som fins.
Som molt fins.
Som molt fins.
I críptics, quan convé.
Molt bé.
Doncs continuant amb les presentacions.
Anastasi Rinos, bona tarda.
Hola, què tal?
Benvingut.
Bona tarda.
Bona tarda.
I després el que us dona...
Ah, per cert, parlant amb l'Anastasi,
dir-vos que es dona la feliç coincidència
que ell té els seus orígens per part de pare...
Grecs.
Grecs.
Ja ho hem comentat alguna vegada i sí, sí, no.
En aquest cas ho he disfrutant molt precisament la pel·lícula,
triplement, diguem.
Per tant, jo crec, exacte, que la pel·lícula d'avui,
que és de Teo Angelopoulos, segurament...
Angelopoulos, com els francesos.
Angelopoulos.
OU és U.
Ah, sí?
Sí, sí, sí.
OU és U.
Angelopoulos, t'agraeixo que m'hi corregeixes
perquè em porto tota una...
No, tota una vida no.
No, no.
Tothom ho fa.
Tothom llegeix.
Sí, sí.
Encara, els francesos ja ens hem acostumat que OU és U.
Sí, sí.
A vegades no ens n'hem acostumat tant.
Però en Grec em pensava que es pronunciava.
No, no, no.
Angelopoulos.
Angelopoulos.
Angelopoulos.
Molt bé.
Doncs...
I després el que us parla, Pep Armengol,
que avui, de manera insòlita i única,
hem de prendre la llicència, com a director del programa,
de dedicar aquest programa a la memòria d'un gran amic,
Pepe Massana Figueres,
que el divendres, dia 24 de novembre, ens va deixar.
I aquí hi hauria compartir...
Amb qui vaig compartir 50 anys d'estreta amistat.
Va ser una cosa bastant fugaç.
En 10 dies s'han anat.
I llavors, com podeu comprendre,
doncs ha deixat...
Sempre que s'ha tambat una mica et deixa un forat molt gran.
I tant, i tant.
Però, si a sobre és una persona amb la que has compartit
tants moments de vida,
tant de diversió com de negoci,
com de problemes,
és una experiència,
tot el que hem viscut conjuntament,
i em fa molta il·lusió dedicar-li aquest programa.
Per què?
Perquè el programa toca com a peça clau,
i com a clàssic, que a més vaig escollir jo també,
la mirada d'Ulisses.
La mirada d'Ulisses,
de Teo Angelopoulos...
Angelopoulos.
Angelopop.
Angelopoulos.
Veus, està engrant la...
El mateix.
S'endavant.
De Angelopoulos.
Ens parla d'un viatge.
En realitat,
el personatge,
que després ja parlarem,
que fa aquest viatge,
aquesta mirada,
és un director de cinema grec
que va haver de migrar 35 anys abans als Estats Units
i tornar a Grècia
per complir un missatge,
un desig,
una obsessió,
que és retrobar tres bovines
que s'havien perdut
d'uns germans grecs pioners
que el 1905
van estar filmant aquestes escenes
de...
No sabem ben bé què,
perquè al final no ens ho ensenya.
No.
Ja us ho dic des d'ara.
Però això,
jo ho lligo amb el meu amic Pepe Massana
perquè ell sempre em deia
Pep,
com a mínim he fet en viatges
quatre vegades la volta a la Terra.
De ben idó.
És a dir,
era també un gran viatjador,
un home que...
havia tingut amistats a tot arreu on anava,
un home que...
Aquests viatges no eren de plaer,
en el seu cas eren viatges
lligats a la seva feina,
però també és un home
que havia sabut viure
i havia conreat amistats arreu d'on anava,
sempre partint d'aquesta base
d'estar molt poc estabulat.
És a dir,
no tenia mai una adreça fixa,
ell anava contínuament
fent les seves rutinàries voltes
i en aquest cas
la pel·lícula
es tracta d'això.
I et diré més,
quan has dit això de l'amistat,
la pel·lícula també,
entre moltes capes
que té la pel·lícula,
i possibles lectures...
Hi ha una molt maca de l'amistat.
Que és l'amistat.
És a dir,
sobretot amb aquest periodista,
diguem,
de guerra,
en què es troben
en la part mitja final
de la pel·lícula,
realment és molt intensa
i és ben bé l'amistat,
és el moment d'amistat més profund.
Bé,
doncs fins aquí
arriba la dedicatòria
a la memòria.
Jo també hi afegeixo.
Moltes gràcies.
Bé,
per començar,
voldria,
abans d'entrar
en la pel·lícula,
voldria dir quatre coses
sobre Teo Angelopoulos.
Angelopoulos.
Tu mateix,
tira, tira.
Ho haig de corregir això.
Posa't una U.
Angelopoulos.
Angelopoulos.
Vinga.
Ell va néixer
a Atenes
un 27 d'abril
de 1935.
El 17.
Aquí sí que m'hi poso fort.
Tu saps per què?
Perquè és àries com jo
i el 27 no entraria.
No, no,
és el 17.
Tota la vida.
Una altra correcció.
Sé que és àries
perquè jo també ho sóc
i llavors tinc aquest orgull,
diguem,
d'haver nascut
en el mateix període.
Molt bé.
Doncs queda corregit.
17 d'abril del 35,
el seu pare era natural
del Peloponès
i la seva mare
era originària de Creta.
Teo era, doncs,
un fill del sud
que,
curiosament,
es va emmirallar
pel nord del país
i així
es veu reflectit
en la major part
de la seva obra cinematogràfica.
Teo va morir
atropellat
per la moto
d'un policia
en el port
del Pideu.
Però la desgràcia
va fer que,
en realitat,
no morís
per l'atropellament,
sinó que va morir
per l'absurd
del retard
en arribar
al lloc
de l'accident
les assistències
sanitàries.
I això
va ser decisiu
perquè no pogués
el seu cor
resistir
i va morir
un 24 de gener
de 2012
als 76 anys.
Els seus pares
eren de classe mitjana
i tenint una botiga
a Atenes.
Els seus primers anys
van estar
vorejats
tot el temps
de conflictes
en el que estava
el país.
O sigui,
ell explica
que els seus primers records
són
de sirenes de guerra
el 1940
amb la guerra
entre Grècia
i Itàlia.
Un any més tard
seran els alemanys
que ens envairan
Grècia
fins al terrible
hivern
de 1942
quan la població
d'Atenes
va caure
ostensiblement
en una pèrdua
de població
degut
a la fam.
Un any
després
d'acabar
aquesta violència
i d'arribar
a la lliberació
esclatarà
el desembre
de 1944
un conflicte
amb l'exèrcit
anglès
dirigit
pel senenal
Scooby
i les forces
partisanes
encapçalades
pel front
de lliberament
nacional
EAM.
Aquest episodi
conegut
com la batalla
d'Atenes
o desembre roig
també va tindre
el seu recorregut
important
amb la pèrdua
de vides
i també
la manca
de progrés
del país
va frenar
molt
va frenar
en el 1946
estalla la guerra civil
és que era un no perallon
entre la dreta monàrquica
apoyada
per Estats Units
i
les forces d'esquerra
que venien de signar
els acords
de barquiza
amb els anglesos
clar
encara estaven
els partisans
encara estaven armats
la guerra civil
s'acabarà
el 1949
amb l'enfonsament
dels partisans
entre
dreta
els coronels
i més tard
els socialistes
es va anar succeint
un imparable
malestar polític
que va prejudicar
molt
l'evolució
del país
em permets
un petit incís
una cosa molt ràpida
quan has dit
hem parlat de la música
d'aquesta dona
de Calagani
aviam
el tema és
bàsicament
que quan has dit
has dit
escoltar i veure la música
has dit una cosa
que m'ha semblat
que va posar la pell de gallina
perquè si jo tenia
alguna cosa a comentar
d'aquesta pel·lícula
és que s'escolta
i es veu aquesta música
és a dir
la manera com la música
entra en aquesta pel·lícula
amb les imatges
i la manera com
la paraula il·lustrar
és terrible
com es casa
diguem
amb les imatges
de la pel·lícula
perquè això és un veritable matrimoni
fan que no saps
si estàs escoltant la música
o veient-la
o si estàs escoltant la pel·lícula
o veient-la
mira
m'agrada molt aquest apuntament
perquè
en un altre moment
del comentari
sobre la pel·lícula
pensava explicar
una cosa que he llegit
amb unes declaracions
del Teo
del director
que
a partir d'ara
diem Teo
diem Teo
sí
pels amics
i ja està
i així no m'enredo
no
doncs
vaig llegir
amb el director
que va fer un comentari
explicant
com va conèixer
a Eleni
a partir del moment
en què la va conèixer
ell li va dir
bueno
a veure
quin dia ens podem trobar
i t'explicaré
el meu sistema
de treball
i això
i ell va agafar
van quedar un dia
se'n porta el guió
per ensenyar-li
jo recordo
que vam tindre aquí
el nostre amic
el Marcús
i va dir
home
jo lo primero que hago
és pedir el guió
tu déjame el guió
déjame el leer
me lo leo dos o tres veces
i entonces
me imagino la pel·lícula
i entonces
ja con él
comento
sí y tal
bueno
pues sorpresa
agafa el guió
i la compositora
la Eleni
li diu
no no Teo
muchas gracias
no me enseñes el guión
explica me
que quieres hacer
ell li explica
de viva veu
ella
ho va
enregistrar
amb una gravadora
la conversa
la conversa
llavors
se la devia passar
a interpretar allò
quan ella
quan ella estava
al seu estudi
se la devia passar
dos o tres vegades
i de la conversa
surt directament
la música
i a partir
de la primera música
el Teo va dir
bueno
una cosa tinc clara
jo no
no faré mai més
cap música
amb ningú
que no sigui ella
perquè clar
una persona
que t'interpreta
d'aquesta manera
ell va sentir la música
i deia
però si això
això són les imatges
no?
és que és imatge
i és que és imatge
i aquest tall
que hem posat avui
si teniu
la paciència
de veure la pel·lícula
que
per nosaltres
ens sembla que
estàs d'acord
Anastasi
és una obra mestra
totalment
totalment
jo dic
quan hi ha
te saps els detractors
de sempre
però jo en aquest cas
seria un defensor
aferrisat
i en baratlleria
per defensar
que és una obra mestra
plena de moments
d'obra mestra
totalment
plena
si teniu la paciència
perquè són 176 minuts
això també s'ha de dir
és que el cinema
d'Anglopolis
és un cinema
que dona temps
per llegir
els subtítols
els subtítols
i dona temps
per pensar
perquè
està succeint
el que està succeint
i això és molt important
perquè ell precisament
el que volia
era
ho deia sempre
el meu cinema
no és
per l'espectador
que se'n va
a divertir-se
al cinema
el meu cinema
és per l'espectador
que vol entrar
en complicitat
amb les problemàtiques
que jo
poso
de manifest
i a partir d'aquí
ell fa un diàleg
amb la pel·lícula
era una mica
la pretensió
que tenia ell
minifrase
endavant
de principi
al principi
de la pel·lícula
hi ha una frase
de Plató
que és un referent
sempre
és com el Pla
el Pla
aquí a Catalunya
quan parlem
d'alguna referència
bueno
Pla ja ve de Plató
Pla ja ve de Plató
Plató
Plató efectivament
és una referència
molt bona
i pels que has imaginat
i diu una
que va en aquesta línia
del que estàs dient
si l'ànima es vol
conèixer a si mateixa
s'ha d'observar
a si mateixa
és a dir
que és una pel·lícula
d'observació permanent
entra amb una mena
de bucle
per això es diu
la mirada
entra amb una mena
de bucle
diguem
d'autoconeixement
perquè viatjar
no deixa de ser
una ocasió
que ens dona la vida
diguem
per arribar-nos a conèixer
una mica més
per això
aquesta terrible paraula
de viatge iniciàtic
que jo no suporto
però que ho és
és un viatge
sempre són iniciàtics
per tant
vagis on vagis
sempre hi ha elements
que t'enriquiran segurament
i que et serviran
per seguir avançant
per conèixer més
la teva ànima
jo sempre he partit
de la base
soc un amant
de la literatura
clàssica
i per suposat
he llegit
diverses vegades
tant la Ilíada
com l'Odissea
i llavors
per dir-ho
d'una forma
ràpida
jo penso que
Homer
que també és un personatge
qüestionat
si va existir o no
va existir
si hi ha tradició oral
si hi ha
bueno
en fi
el que tenim
és la Ilíada
i l'Odissea
jo diria que la Ilíada
representada
sobretot
pel personatge
d'Aquiles
és la vida
com acció
com a lluita
mentre que l'Odissea
és la vida
com a viatge
i
Cavafis
que va
entendre molt bé
també
Homer
agafa
i
amb
el seu
viatge
a Itaca
per exemple
el Lluís Llach
en va fer
una representació
d'un dels poemes
que diu
més o menys
ve a dir
que tu viatjaràs
per aprendre
dels altres
però
no sé exactament
com ho diu
però
no hi ha
no hi ha cap pressa
amb tornar
o sigui
el viatge
que sigui un continu
cal que sigui llarg
cal que sigui llarg
cal que sigui llarg
i ple
d'experiències
i tant
és clar
és que és això
és un viatge
que ha de servir-te
per moltes coses
perquè en aquest cas
la pel·lícula
t'explica
diversos dels objectius
que té el personatge
nostre
i si no te'ls explica
els vas veient
és que hi ha una cosa
que a vegades
no
potser no està clara
i és que la gent
es pensa que
la finalitat del viatge
és
Itaca
i no
la finalitat del viatge
és gaudir del viatge
en si
és una frase tòpica
però és així
és el propi viatge
que a veure
que és una mica la vida
o sigui
la vida què és
arribar a ser ric
arribar a ser
de tindre fama
o és viure-la
amb tanta plenitud
com pots
el dia a dia
o com et permet
les circumstàncies
una mica
per aquí va
Sí, sí, en aquest sentit
la pel·lícula també treballa
aquesta idea
Bé
llavors
aquí podríem
parlar una mica
de
de la sinopsis
de la pel·lícula
com hem dit abans
l'autor
un cineasta
és un cineasta
exiliat
als Estats Units
torna a Grècia
a Florina
la ciutat
on va passar
la seva joventut
per assistir
de fet on va ser
durant la guerra
és a dir
ell va ser com a soldat
americà
bastant a la ciutat
crec interpretar
per unes frases
molt concretes
no és fàcil
d'interpretar
la pel·lícula aquesta
té molts punts
que són primer
interpretables
i fins i tot foscos
en un moment
no acaba d'aclarir
personatge que per cert
no té nom
es diu A
el personatge
si el personatge
és senzillament A
jo us diré una cosa
hi ha aquí diverses versions
entre crítics
perquè he llegit dos o tres monografies
sobre el Teo Angelopoulos
i cada un li dona la seva
jo senzillament
com que veig tan identificat
el Teo
amb Ulisses
però no necessàriament
amb el tema dels viatges
sinó amb el viatge interior
que és el que li interessa
a ell
i això es veu molt bé
amb el monòleg final
extraordinari
de Herbert Keitel
tinc aquí sencer
clar
molt bé
s'ha de dir
és que s'ha de llegir
tinc millor veu avui
més que res l'excusa
serà aquesta
no no no
t'ho agraeixo molt
perquè jo no el portava
però és que em sembla
em sembla que val
meravellós
per tancar aquesta pel·lícula
doncs
vull dir
jo diria que
a partir d'aquí
d'aquesta identificació
ell
agafa i posa A
i no oblidem que
com es diu ell
Angelopoulos
per tant jo crec
que està claríssim
que A
A punt
és ell
bé
ell tal com hem dit
està
en primer lloc
se'n va
perquè estan estrenant
una pel·lícula seva
sí
a Florina
i allà
hi ha dos
bàndols
de la ciutat
que uns
l'apoyen
i els altres
la cremarien
al cine
penso que són esquerres
i dretes
d'alguna manera
segur
no s'acaba de dir
no s'acaba de dir
pels evidències
i els que
ho cremarien
els que cremarien
la pel·lícula
siguin
els de dreta
bé
però ell
el que es decideix
és per
agafar
l'encàrrec
de
la filmoteca
de buscar
uns
tres bogines
dels germans
manakis
uns pioners
del cinema
dels Balcans
que tristeixen
i que són
estan a la història
del cinema
i fins i tot
se'ns en passa
reiteradament
un fragment
molt curt
molt curt
però molt bonic
però molt maco
sí
molt maco
bé
seguint el rastre
de les tres bogines
el director
de A
que és la denominació
del protagonista
interpretat per Harvey Keltin
inicia un viatge
que el portarà
a Albània
a Escopi
a Bulgària
d'aquí a Constança
a vora del Mar Negre
allí tindrà
un retorn
a la seva infància
on es trobarà
amb la seva mare
quan ell tenia
deu anys
aquí hi ha una escena
que és un pla
seqüència
que el deixo
perquè l'Anastàcia
ens el comenti
per mi és modèlic
quan jo vaig fer
el curs de guió
ens van
són tres minuts i mig
sembla que sigui molt més
ens van donar
per parlar
escollir alguna cosa
i jo vaig escollir
analitzar
el pla seqüència
perquè ens sembla
modèlic
bé
algun país més
a partir d'aquí
a partir d'aquí
deixa
el moment
de la família
i
se'n va
pel riu
de Nubi
amunt
i va
amb una barcassa
on hi porta
una imatge
destrossada
de la qual
només es conserva
bastant bé
el cap
de Lenin
i la porta
a Alemanya
perquè
un ric
capriciós
la compra
la vol tenir
i la vol tenir
i la vol tenir
quin poder té
aquestes
llavors
pel curs
del riu
de Nubi
ens portarà
fins a Belgrat
on es retrobarà
amb un vell amic
que és aquell
que te l'apuntaves abans
del valor
de l'amistat
un camarada
del París
del 68
perquè
després ja
comentarem també
que Teo
va anar
5 anys
a principis
del 60
a París
allà
va conèixer
Enri Langlois
el director
de la Cinemateca
de París
allà va veure
tot el cine
important
que es vivia
fins a aquell moment
a la Cinemateca
i d'allí
sortiran
els referents
que va tindre ell
que en realitat
ell parla sempre
de tres referents
no s'extén massa
ell parla
de Wells
de Berman
i de Tarkovsky
de fet surten també
a la pel·lícula
Tarkovsky
no el citen
però
si Wells Berman
i algun altre
quan el director
dona les seves
de la Cinemateca
diguem
de Sarajevo
que no oblidem
de Sarajevo
potser citen
alguna cosa
potser citen
Chaplin
però no necessàriament
són idèntiques
de les que tindria
no
correcte
bé
el personatge
de l'amic
que és
un conservador
de la Filmoteca
de Belgrat
és Erland Josephson
precisament
un actor
referent
de Berman
de Berman
no
de Sarajevo
estem a Sarajevo
en aquest moment
ah perdó
de Sarajevo
sí sí
d'on estem
de Belgrat
de Belgrat
de Sarajevo
correcte
és que el viatge
tot i que està
molt ben explicat
és de les coses
que deixa molt clara
a l'arc
és complexa
perquè finalment
es parlen sis idiomes
a la pel·lícula
hi ha set capitals
això és una bogeria
per cert
la pel·lícula
jo diria que
obligatoriament
s'ha de veure
en versió original
és que si no
quin sentit
té que tots parlin
igual
cap
fins i tot
diria una cosa
que moltes vegades
era partidari
el Teo
d'agafar
i doblar el grec
i llavors fer-ho en grec
però
quan va sentir
un copió
d'aquells que es fan
la veu
de Herbert Keitel
que no tot va ser rosa
amb la relació entre ells
imagino que no
però
quan va sentir
la veu de Keitel
va dir
no no no
aquesta pel·lícula
serà
amb sis idiomes
i llavors
cada un
el seu idioma
perquè l'enriqueix
li dóna una riquesa
absolutament magnífica
bé
hi ha tota aquesta volta
pels Balcans
finalment
ja us ho diem
es troben
les bovines
no
no estan
no estan
encara
revelades
però no diem
el que passarà
no
no diem el que passarà
veieu
perquè
no estan revelades
s'arriba
sí
arriben a passar
un procés
en el que ja es materialitzen
però encara falta
acabar
la química
en realitat
arriba a fer-lo
un element
si arribes
al personatge aquest
d'Aerlandson
arriba
a trobar
la fórmula exacta
pel revelat
sí
i les veiem
ja amb el que nosaltres
dèiem l'armari
de secat
és a dir
allò que veiem allà
quan surt la pel·lícula
per un cantó
i la vam veient a mà
allò és l'armari
de secat
precisament
el personatge
del conservador
de la filmoteca
el Josephson
li diu
ja ho tinc
però tens
que aspirar
6 hores
perquè s'ha de secar
bé
llavors una altra cosa
que voldria afegir
jo
i és que
això sí
que té molta relació
aquí
per mi
va sàpigar jugar
molt bé
el Teo
amb
l'Odissea
i és que
hi ha
una actriu
extraordinària
també
que fa 4 papers
són 4 dones
que representen
les 4 dones
que també surten
amb la trajectòria
d'Olisses
la Marga
la Maia Morgenstein
Maia Morgenstein
efectivament
una romanesa
en realitat
extraordinària
sí
una romanesa
fa de tot
perquè fa de grega
fa de romanesa
fa de
fa de Sèrbia
és a dir
fa de tot
la pel·lícula
realment
i està molt bé
bé
jo
ho introdueixo
fins aquí
i llavors
m'agradaria
que
diguessis tu
la teva
perquè
sent una pel·lícula
que t'agrada
jo sent
sí
però
t'acacis la mitja
i tant
estic d'acord
que jo podria
jo tinc a punt
aquí tinc 14
petites quartilles
diguem
que es deien abans
quartilles
de notes
després
el que no vull
deixar
no puc entrar
el que no vull deixar
el d'ell
és
sense dir
la filmografia
sí
són 13 pel·lícules
fem-ho ja
fem-ho ja
i així ho deixem
sí
ho deixem dit
bé doncs
la filmografia
de Teo Angelopoulos
és la següent
comença
bueno
em sembla
que hi va haver
un curtmetratge
que es diu
la emissió
de 1968
que podríem dir
que és un
curtmetratge
d'aquells
de formació
sí
és el final
i prèviament
amb aquest
n'hi va haver
un altre
que no li van
donar diners
li van retirar
precisament
pel tema
que tocava
li van retirar
el que li havien
promès
de subvenció
i ell
llavors
no el va fer mai
es va cabrejar
i va dir
doncs ara
ni per mi
ni per a nadie
i és una mica
també
com un
prolegomen
del que seria
la búsqueda
dels germans
aquests
no?
menaquis
bé
llavors
el 1970
comença
amb la primera
pel·lícula
que es diu
La reconstrucció
1972
ho diré
en castellà
els títols
perquè si els busqueu
els trobareu
millor així
dies del 36
el 75
El viaje
de los comediantes
viaje de los comediantes
tot i que
les altres dos
són importants
per mi
ja és
una primera
obra mestra
i una
pel·lícula
a la que
és una mica
el resum
de tot
el que volia
fer
el director
fins a aquell moment
de fet té Premi
Berlín i Cans
en aquest cas
dos festivals
importants
li donen
La segueix
Los Cazadores
a continuació
Los Cazadores
des del 77
al 1980
Alejandro el Grande
després
fa un curtmetratge
que es diu
Atenes
Retorn a l'Acròpolis
que igual
era
de promoció
de l'Acròpolis
no l'he vist
és una pel·lícula
que no conec
jo tampoc
no l'he vist
dura 43 minuts
no sé
però podria ser
publicitari
quasi
el 1984
Viaje
a Citera
a veure
l'Angelo Paulus
s'ha de dir
que té
tres
trilogies
i una
a vegades
em surt el nom
de dir
una biologia
però no
és
una de dos
és una de dos
una sèrie de dos
una sèrie de dos
llavors
aquí
estaríem
en Viaje a Citera
84
el 86
El apicultor
i el 88
Paisaje en la niebla
a continuació
fa una
per mi
de les seves
millors pel·lícules
junt amb la mirada
de Ulisses
que és
El passo suspendido
de la cigüeña
que precisament
serà
la que
juntament
amb la mirada
de Ulisses
serà aquesta doble
que és
sobre
el conflicte
dels Balcans
hi ha molts pijos
que diuen
la doble
la doble
no m'agrada
a continuació
va col·laborar
amb una pel·lícula
que es diu
L'Humière
Company
que també és
un curtmetratge
i
el 1998
va fer
una altra pel·lícula
molt important
La Eternitat
i un dia
després
ja
en aquest segle
el 2004
va dir
ara faré
una trilogia
doncs no la va poder fer
perquè la mort
es va presentar
pel mig
la primera
de la trilogia
seria
Eleni
la segona
seria
La pols del temps
i
la tercera
va quedar
inconclusa
no
no sabem
l'altra mar
sembla que era un títol
provisional
que es parlava
i és la que ha mort
mentre tu
jo penso que estaven rodant
al Pireu
i ell està per allà
caminant
o surt del rodatge
o entre el rodatge
va ser un accident
va ser un accident
a veure
el dic és un policia
que ningú pensi
que se li va fotre a sobre
perquè ja et dic
la mort
per les notícies
que he tingut jo
via Petros Mercari
que també és un co-guionista
és un co-guionista
de la pel·lícula
un gran escriptor
de referència
que tu és que ets editor
cada any
ens porta
o cada dos anys
la seva novel·la
la seva novel·la
del comissari
Costas Haritos
que són
meravelloses
perquè
sense deixar
de tocar la realitat
té un encant
i una
té una volada diferent
té una volada diferent
sobrevol una mica
el que és la realitat
sí
és la realitat
sí perquè hi ha
hi ha poesia allà
exacte
ara ho has dit
sí senyor
bé
doncs
segons va dir
Màrqueris
el tema
va estar
en què les assistències
sanitàries van arribar tard
esperem que no s'assembli
cap cas que tenim
aquí molt proper
esperem
que estan dient
coses molt rares
bueno
sí
molt bé
hi ha una cosa
que m'agradaria dir
perquè va ser
molt important
és dir
ell
és un home
que va tindre
una formació
ja em dic
els seus pares
en principi
eren una família
benestant
que no crec
que tinguessin
inquietuds polítiques
més enllà
de ser demòcrates
i punt
ell sí
ell va tindre
una formació
en què
va ser molt important
el marxisme
i llavors
fins als anys 80
jo crec que va ser
un home
que es pot
veure amb les seves
pel·lícules
una intensa
doctrina
que després
va abandonar
és a dir
ell va continuar
sent esquerrà
fins al final
de la seva vida
però
no va ser
d'on m'agradaria
i amb això
crec que
hi va influir
dues coses
l'evolució
de l'URS
l'evolució
del pitxí
italià
l'entrada
amb la seva vida
de Tonino Guerra
que Tonino Guerra
és co-guionista
també
i des de 1980
va treballar
amb ell
sempre
amb ell
i Marqueris
i després
hi ha una cosa
que per mi
va ser molt important
i és que es va casar
i és que es va casar
el 1980
amb
Fede
Economopoulos
o Economopoulos
no
Economopoulos
Economopoulos
amb la que va viure
des del 1980
fins al 2012
que va morir
i una altra cosa
molt important
és que d'ella
va tindre
tres filles
i les filles
li van fer canviar
la seva manera
de veure el món
i la seva actitud
davant del món
diguéssim
que la van suavitzar
i la van humanitzar
i la van poetitzar
són
es diuen
Eleni
Anna
i Caterina
bueno
hi ha el cucumú això
que d'alguna manera
la paternitat
a vegades
la paternitat per suposat
però la paternitat
també a vegades modifica
bé
el fet que fossin
tres noies
crec que també
va influir molt
també
perquè estic segur
que
si bé aquesta va ser
la dona de la seva vida
no hem quedat
cap dubte
que ell
va estimar
molt
les dones
i tant
a la pel·lícula
crec que això queda
molt clar
a la pel·lícula
perquè
una sola actitud
la que hem anomenat
fa quatre papers
i els quatre papers
són
el reflecteix
cirt
música
bé
les quatre dones
que apareixen
a l'audissera
aviam
me'n tornaré enganxat
en el tema aquest
de l'escolta i veure
jo
sabes que em passa a mi
que d'alguna manera
des de molt petit
vaig veure el cinema
com una cosa
absolutament
per un cantó
que em treia
evidentment no jo
tothom
ens treia d'una realitat
molt fosca
no era una mica
em passava això
a tots ens posava
una realitat nova
que ens permetia somiar
evidentment
aquest element hi era
i però després
a partir d'aquí
cadascú vols
de la seva manera
primer que
els que compartim
el món en aquest moment
hi ha gent
evidentment
recient nascuda
hi ha gent de 20
30, 40, 70, 80
anys
i per tant
cadascú té la seva visió
de les coses
no podem mai
posar-nos de cul
quan algú diu
hòstia
quina pel·lícula més pesada
aquesta de l'Ulisses
m'acaba
un nen
què vols fer-hi
cadascú té la seva manera
de veure
i de viure la vida
jo des de la meva lectura
sempre
com que el cinema
a partir dels
17-18 anys
ja em va interessar
a nivell professional
ja vaig veure
que jo volia fer cinema
d'alguna manera
ja no em vaig plantejar
que el cinema
era simplement
aquell entreteniment
que havia fet
en les primeres etapes
sinó que ja passava
tenint
quelcom més
quelcom més
amb el que t'interessava
investigar
sí
i trobar-m'hi
i trobar-hi posat
jo quan veig una pel·lícula
llavors jo
el que aconsello
alguns amics
que a vegades em venen
una mica
en una posició
més així com freda
davant del cinema
dic
no però deixa't portar
si és que una pel·lícula
és una proposta
és una proposta
visual
d'idees
estètica
de sentiments
d'emocions
deixa't portar
perquè et riu
mai millor
de la pel·lícula
que està plena de rius
primer un tal
Ebro
no el nostre
sí
és amb B baixa
amb B baixa
però que resulta
que poden tenir
un origen comú
els noms
però hi ha teories
aquí molt d'allò
de l'Ebro
és possible
perquè a més de saber
qui li va posar
Ebro a l'Ebro
igual va ser un grec
igual va ser un grec
ve de fixar-te
que pot venir
d'Ibero
en el cas espanyol
i d'ells pot venir
del cas d'Ebros
és ample
però sembla ser
que no és així
o sigui
que hi ha tantes coses
en aquí no seria
un altre dia
parlarem de l'Ebro
de l'Ebro
però no
i llavors esclar
jo en aquest cas
no trobo mai
pràcticament
cap pel·lícula
la trobo
que sigui lenta
puc valorar
com a muntador
que vista des de fora
que quan jo no estic
actuant de muntador
dic home
aquí potser
sí que ja tocaria
tallar això
no el plano
sinó
tota aquesta escena sencera
potser
no es calia
que fos tan llarga
potser és que es pogut
resoldre
no és el cas
d'aquesta pel·lícula
a mi no em sobra
ni un segon
a mi tampoc
a mi tampoc
llavors esclar
dintre d'aquesta cosa
em deies
fem una anàlisi
jo seré feliç
si et puc
analitzar
explicar una mica
en el personal
aquesta escena
que deies tu
seqüència
parlant o seqüència
i després llegir
l'últim text aquest
que disfrutaré
llegir-lo
i ja està
em sembla molt bé
no ens dona temps
d'altres més
una cosa que vull introduir
perquè ho he apuntat
però no ho he especificat
i com que ho tinc
ho puc dir
les trilogies
d'Angelopoulos
són la primera trilogia
de la història
que seria
dies del 36
són les primeres
el viatge de los comediantes
i los cazadores
la segona
seria la trilogia
del silenci
que es divideix
en tres pel·lícules
el silenci
de la història
si digui
viatge a Citera
el silenci
de l'amor
si digui
l'apicultor
i el silenci
de Déu
si digui
paisatge
en la boira
paisatge
en la niebla
que aquí
hi ha
un dels elements
dintre
de lo que és
la filosofia
amb
Angelopoulos
és important
Plató
Aristòtels
i Nietzsche
i aquí
amb el silenci
de Déu
que és el que tracta
en paisatge
en la niebla
seria
Nietzsche
un
dels elements
o referents
que va tindre
el director
per l'altre
hi ha el díptic
mira aquí
ja tinc la paraula
una mica més escaient
pot ser díptic
el díptic
dels Balcans
sobre
els conflictes
balcànicos
que seria
el passo suspendido
a la cingüenya
i la mirada
d'Ulisses
que és la que ens ocupa
avui
i per últim
la trilogia
que aquesta
que l'hem dit
inconclosa
que és
la eternitat
és
heleni
i la pols del temps
entre el díptic
i el tríptic
últim
hi ha una obra
mestra
que queda
allà
flotant
meravellosa
de veure
que és
la eternitat
i un dia
doncs si et sembla
anem a definir
un moment aquesta escena
endavant
aquesta escena
de fet ja ve precedida
d'una escena meravellosa
per mi
que és el ball
aquella escena
d'ells ballant
tot ve precedit
també
que
l'Ivo
que és el
que porta
tot el tema
de la filmoteca
de Sarajevo
i que és
el que està revelant
o intentant revelar
aquestes tres rotlles
i
ell mateix
de cop un dia
es desperten
i hi ha el forat
que hi ha
a la paret
que l'ha provocat
un obús
o el que sigui
de la filmoteca
veuen que
fora tot és blanc
no nevat
simplement
és una boira
espacíssima
que
de tant en tant
porta
diguem
al riu
aquest tipus
de boira
llavors
surten al carrer
i es mouen
aquest espai
absolutament fantàstic
que s'accent el riu
però no es veu
però no es veu
de fet s'en
tan veus
no es veuen
es sent el riu
i no es veu
i també
portats per aquest tema
hi ha un moment
que sí que es veu
i se sent
una cosa meravellosa
també
que és una orquestra
que està tocant
un tema
estupendo
també creació
de la
de l'Heleny
de l'Heleny
que també és un tema
meravellós
un tema molt bonic
que està en la línia
de la resta
de la música
de la pel·lícula
d'aquí també se'n van
i es van apropant al riu
i en aquest apropar-se al riu
hi ha un moment
en què
passa una família
sencera
amb nens
amb criatures
pare, mare, àvia, criatures
que es desplacen
per davant de càmera
i desapareixen
en la boira
la següent
imatge
és
no veiem
en aquest pas
no ens passa
per davant
el que suposadament
hauria de passar
que és
el protagonista
A
el Harvey Keitel
i es queda
per tant
fora de quadra
i tenim
fora de quadra
conscients
de la seva
que està fora de quadra
per la dreta
el Harvey Keitel
i per l'esquerra
està la família
que s'ha desplacat
cap allà
i també
inclòs amb això
i també hi ha
el personatge
d'aquesta dona
en la seva
quarta representació
la filla
que és la filla
d'Ivo
que també és
el mateix personatge
que hem vist abans
amb tres representacions
anteriors
que és la que ha tingut
també un coqueteig
en aquest ball
amb ell
escena de coqueteig
que ja n'han tingut
diverses en diferents vides
també
vull dir que d'alguna manera
seria
el darrer amor
d'Ulisses
exacte
llavors aquí
ella també està
en l'altre cantó
també passa
en l'altre cantó
i ens quedem
en un pla
que en realitat
és un pla seqüència
però
perquè no és un pla
en blanc
la pantalla
no està totalment blanca
el que està és
plena de boira
i per tant
certes textures
s'intueixen
però s'intueixen
és la mateixa boira
que es belluga
perquè en realitat
no veiem res
no veiem personatges
no veiem res
i el que sí que fem
és sentir
és un fora quadre
de fet no és un fora quadre
perquè estan dintre del quadre
realment
el que és que hi ha un filtre
i el filtre blanc
de la boira
que fa que no els veiem
exactament
i aquí sentim
i tot i aquí és tota una escena sonora
que podia ser ràdio
per entendre'ns
en què sentim
un cotxe
possiblement
probablement
un jip
de l'exèrcit
un jip
un tot terreny
un tot terreny
s'atura
no hi ha traducció del servi
en aquest cas
a cap altre idioma
per tant
no hi ha traducció
no hi ha subtítols
sí que hi ha una agressivitat
per part d'aquests
i es nota
que hi ha una certa burla
i una certa
si a partir d'un punt
hi ha
ja hi ha subtítols
i entenem
i s'intueix
que són militars
i s'intueix totalment
que són militars
i a partir d'aquí
una amenaça
els nens
parlen dels nens
aquests que hem vist
passar abans
per davant cada càmera
i a partir d'aquí
els crits de la mare
no els nens no
i a partir
trets
més trets
més ràfaga de trets
s'acaben els trets
silenci
tres ràfagues
silenci
motor
motor del tot terreny
exacte
motor del tot terreny
que es desplaça
no sé
de dret a esquerra
probablement
no sé per què ho he visualitzat així
perquè no veiem res
i és aquí sí
que s'incorpora
al mateix plano
que hem aguantat
durant 3 minuts i mig
s'incorpora
el Harvey Keitel
correcte
i entra
i el seguim
quan el seguim
la boira
no és que es vagi despagant
sinó que ens anem apropant
estem tan a prop
estem tan a prop
dels cossos caiguts a terra
que és el que troba
ja estan definits
ja està molt definit
el que troba
a partir d'aquí
un plor
realment tremendo d'ell
uns crits
i un plor
és el Ivo
la filla
i el rest de la família
i el rot de la família
que ha vist passar per davant seu
i que estan tots liquidats
tremenda l'escena
no sé
no té tècnicament anàlisi
l'he explicada
perquè penso que simplement
és això
jo diria que aquesta escena
justificaria la pel·lícula
ja tu justificaria la pel·lícula
ja justificaria la pel·lícula
però si això fos poc
ara tu ens diràs
el monòleg final
i després
hi ha el pla seqüència
aquell que hem comentat
en el que
atenció
en un pla seqüència
es passa
hi ha un elipsis
de 5 anys
de 1945
a 1950
és una cosa meravellosa
de la família
i tot és el cap d'any
el cap d'any
del 45
el cap d'any del 46
passa de tot en allà
m'ha recordat
alguna altra pel·lícula
no sabria dir quina
en què hi ha aquest intent
de fer-ho
però mai ha estat
tan ben quadrat
com en aquest cas
hi ha una cosa
molt maca
i és que
tot el rato
tota l'estona
ell està amb la seva mare
i la seva mare
el tracta
com el que era ella
llavors
un nen de 10 anys
i ell es comporta
com un nen
i al final
de la seqüència
quan el pare diu
bueno veniu tots
i fem-nos la foto
llavors no hi va ell
sinó que és un nen
de 10 anys
que és ell
és ell mateix
i ell és el que està fent
la foto
i ell està fent la foto
la pel·lícula d'aquestes
temporalitats alterades
té tota mena de jocs
d'aquest tipus
de creació
és pura creació
també
una llibèrrima
també en aquest cas
a vegades fa una cosa
a vegades fa la contrària
aquesta frase
està al final
de tota la pel·lícula
ell està assegut
a la sala de cinema
de la filmoteca
i davant
té simplement
el pampalluguets
d'una pantalla
que està simplement
podria ser
que estàs veient
les tres bobines
no
sí
però se n'ha acabat
podria ser
o se n'ha acabat
se n'ha acabat
hi ha un fotograma en blanc
allò quan hi ha
el fotograma aquell
que queda en blanc
tremolant
i encara fa soroll
del mecanisme
però crec que ell se les ha vistes
i ningú més les ha vist
d'acord
llavors
A
diu així
quan torni
d'aquest viatge
se suposa
i estem parlant
com Ulisses
i com A
quan torni
serà amb la roba
d'un altre home
el nom d'un altre home
la meva vinguda
serà inesperada
si em mires
incrèdula
i dius
tu no ets ell
et donaré pistes
i em creuràs
et parlaré
del llimoner
del teu jardí
la finestra
cantonera
que deixa entrar
la llum de la lluna
i després pistes
del cos
signes d'amor
i mentre pugem tremolosos
a la nostra vella habitació
entre una versada
i una altra
entre crits d'enamorats
t'explicaré el meu viatge
durant tota la nit
i en totes les nits
que vindran
entre una versada
i la següent
entre demandes de mans
tota l'aventura humana
la història
que no s'acaba mai
és que és meravellós
jo ho he dit així
el que hi té
l'ho diu ja
és meravellós
a l'àrbic
si ho sentiu
la seva veu
i la seva manera
d'expressar-ho
realment
sí
a més a més
la mirada
perquè
a veure
la pel·lícula es titula
la mirada d'Ulisses
i no es titula
el viatge d'Ulisses
perquè precisament
el que interessa
és la mirada interna
i aquí tornem
a la cita
del començament
de Plató
en la que diu
la teva ànima
o sigui
l'ànima nostra
per conèixer-nos
s'ha de veure
amb la de l'altre
extraordinària
també
no no
clar
és que
evidentment
la pel·lícula
està carregada
de sentit
i no hi ha
jo penso
que no hi ha
aquestes estranies
contradiccions
que la gent diu
que si és una pel·lícula
excessivament
autocomplent
és que és una pel·lícula
tan vella
que no ho sé
és que són coses
saps què passa
la gent
troba pegues
tot
és una pel·lícula
que sí
que no és fàcil
és una pel·lícula
que són tres hores
que és una pel·lícula
que no és l'habitual
mainstream
que estem acostumats
a veure
però jo diria
que el cinema
tot
el de Teo
Angelopoulos
és un cinema
que es té
que afrontar
igual
mira
jo per exemple
el compararia
és agoserat
però
a mi hi ha
un poeta
que m'agrada molt
que és Rainer
Maria Rilke
Rilke
bueno
tu
fots a llegir
les elegies
de Duino
i cuidado
eh
perquè
pots acabar
el psiquiatre
sí
sí
què has de fer
tranquil·litat
no te les has de llegir
un dia
no
llegeix-te-les en dos mesos
i ves madurant
cada elegia
és el que fa aquesta pel·lícula
i aquí
aquí
aquí
si són tres hores
doncs tu
posa't tranquil
allà
tres hores
i ves
administrant el temps
i ves entrant
en la pel·lícula
i llavors
i deixa't portar
per l'emoció
una poètica
extraordinària
absolutament increïble
absolutament increïble
molt bé
amigues i amics
em sembla que queda clar
obre
donem
donem
la benvinguda
a Biel
que ens ha arribat
què tal Biel
hola
què tal
bona tarda
com ha anat la feina
diguem
com ha anat la feina
molt bé
molt bé
no s'anotat res el canvi
no s'anotat gens
el canvi generacional
amb l'Enric
amb el teu pare
hem estat aquí
fantàstics
no s'anotat res de res
molt bé
benvingut doncs
gràcies
vinga
seguim
què vols que fem
què et sembla
que ens s'anomenen
queden pocs minutets
si queden pocs minuts
9 minutets
en tot cas
parles d'una sèrie
parlo d'alguna pel·lícula
i ja està
ràpidament la sèrie
en aquest cas
m'agradia simplement
dir una cosa
és una sèrie
que forma part
de milers
jo penso que serien milers
de sèries
que tracten
del mateix tema
i aquest tema
no és ni més ni menys
que la cuina
és a dir la cuina
el menjar
el menjar
com a tema bàsic
potser filming
és la que en aquest cas
té menys representació
en aquest tipus de sèrie
podríem dir
que no és un tema
no és un tema
qualsevol
perquè això
ho practiquem
més que el sexe
sí senyor
ho practiquem
tres vegades al dia
a la cuina
alguns molt més
que el sexe
per tant
sí que és un tema
important
i llavors
hi ha tota mena
de sèries
en aquest sentit
hi ha
ja dic
milers
i crec que em quedo curt
és a dir
és tremendo
el que arriba a haver
en aquest sentit
de sèries
llavors
jo ens ho volia parlar
d'una
perquè
un dia diferent
quan n'hi ha tantes
és difícil
perquè cada una
d'aquestes sèries
és molt diferent
totes
però aquesta en concret
es diu
salt
fat
àcid
hit
o sigui
sal
greix
àcid
escalfor
és una televisió
és una sèrie de televisió
documental
comencem per aquí
perquè
també hi ha sèries
argumentals
és a dir
ficció
que parlen també
de la cuina
i unes quantes
però aquesta
és documental
i està protagonitzada
per una dona
encantadora
i molt real
és a dir
és una dona
que toca de peus a terra
que es diu
Samin Nosrat
és una dona
iraquiana
crec recordar
basada en un llibre
del 2017
i la sèrie té
com quatre parts
que és aquestes
quatre que he dit
és a dir
l'element
sal
l'element
greix
l'element
àcid
i l'element
escalfor
i es va estrenar
a Netflix
i la segueix
tenint Netflix
el 2018
i ho dic per la meva
companya
és molt aficionada
a la cuina
jo crec que se l'he vist
unes sis vegades
o sigui que
imagina una sèrie
que no té una història
sinó que precisament
l'explica sempre això
els elements
aquests quatre elements
com qui parla
d'aire, foc i tal
ella parla
dels quatre elements vitals
llavors el que fa
és una visita
cada episodi
s'entra en un dels elements
i ella viatja
a un lloc diferent
del món
per ensenyar
com s'utilitza
aquest element
a la cuina local
i llavors
en cada episodi
compta amb els guies
que la van portant
i la van conduint
amunt i avall
per la seva terra
mentre ella va
aprenent lliçons
d'aquest us
d'aquests elements
imaginem
en el cas
per exemple
de la sal
ella descobreix
en el Japó
la quantitat
absolutament
increïble
de tipus de sal
que hi ha
a la cuina japonesa
en el Japó
i com es fa
com s'obté
com es tracta
perquè sabeu que els japonesos
són infinits
en aquest tema
de les d'allà
el tema
de la sal
és un tema
interessant
perquè n'hi ha molts tipus
i hi ha tipus
de sal
molt bona
pel cos
i hi ha altres tipus
que
si estan massa
treballades
em sembla que
més aviat
és dolenta
pel cos
s'han de dosificar
llavors esclar
és una guia
que d'alguna manera
es converteix
en una guia
per cuiners
però és una guia
molt genèrica
és a dir
no va explicar
ni molt menys
explica
com es fa cada plat
ella sí que llavors
la veiem
que tanca capítol
a casa seva
a Estats Units
perquè ella viu a Estats Units
i amb la seva mare
o no
a vegades amb la participació
de la mare
a vegades sense
ens fan un plat
que és una mica
un resum de tot això
però que no acaba
de ser exactament
allò que hem vist
en l'inici
o sigui
no parlem de sal
i tanquem amb un menú
en què la sal
tingui un joc
sinó que tanquem
amb un element
i bueno
és d'una
d'una finesa
i d'un amor
per la cuina
tant mare com filla
que demostren
que realment
és una sèrie diferent
diferent de moltes altres
d'aquests centenars
diguem que corren per la xarra
per les plataformes
per tant
aconsellable
Netflix
i encara hi és
o sigui
jo he comprovat
que encara hi era
per cert
parlant d'encara hi és
el tema
de la mirada d'Olisses
havia estat a Movistar
ja no hi és
és una pena
però ja no hi és
i no està enlloc
és a dir
bueno
la prepareu
a les biblioteques
exacte
i llavors jo m'he preocupat
com que realment
la biblioteca ho té
saber que podeu entrar
evidentment
a la pàgina
de la diputació
de biblioteques
i que es pot demanar
jo no l'hi he fet mai encara
cap problema
jo l'hi he fet moltes vegades
te'l porten fins a casa
diguem el títol
per tant
en aquest cas
aquell que hagi quedat
més o menys
impressionat
per la nostra narració
jo li recomanaria
que la intenti veure
sí
molt ben dit això
perquè
clar
si la recomanem
la recomanació
queda penjada
si no diem
on es pot
trobar
exacte
en aquest cas
un que és complex
per això
i aquesta còpia
que trobareu
d'en dvd
és una còpia
del 2005
que no està res masteritzada
malauradament
però
té
suficient de qualitat
com per assaborir-la
i subtítols
això és importantíssim
jo sé que hi ha molta gent
que amb el tema
dels subtítols
es posen molt de cul
però
però nois
jo penso que a vegades
i en aquesta pel·lícula
que no passa això
que deies abans
de la pel·lícula
que corria massa tot
i que no podies ni llegir-los
quina has dit abans
que passava
sí
la que havia vist
l'Enric
aquella
Oppenheimer
Oppenheimer
moltes gràcies
està clar
que hi ha correlació
entre el teu pare i tu
he escoltat
el principal programa
ah
l'has escoltat
molt bé
intervació important
en aquest cas no
en aquest cas hi ha temps
de lectura
més que suficient
vull dir que no
no hi ha problema
molt bé
alguna cosa de la setmana
o val
que tinguis
mira
sí
a veure
d'actualitat
vam coincidir
amb l'Anna
que vam anar a veure
una pel·lícula
un documental
i allà
hi era
el nostre company
Ignasi Juliacs
el documental aquest
és Joan Mariner
un segle de cinema
que l'ha dirigit
la Maria Lluïsa Pujol
la Maria Lluïsa Pujol
és la presidenta
de la fundació
Joan Maria Queraltor
Aula de Cinema
la Joan Maria Queraltor
no sé si n'han parlat
alguna vegada
però si no
seria interessant
algun dia
o quan vinguin aquí
perquè
després quan ens estàvem
saludant amb ella
resulta que també
es coneixent amb l'Ignasi
i l'Ignasi
a l'acte
la va convidar
a vindre aquí
i
bueno
no sé si
ahir
o abans d'ahir
ens va dir
que ho havien lligat
més o menys
ja pel dia 12
molt bé
aprofito
en aquest moment
per dir de passada
que el dia 5
el dimarts que ve
fem festa
no nosaltres
perquè siguem així
de capreixosos
sinó que
tanca la ràdio
perquè
a partir de les 8
a partir de les 8
ens anem tots
de cap
de pont
o repon
o no sé
o del que puguem
exacte
ferà cada un la nostra
bé
doncs
no hi haurà
el dia 5
programa
però
pel dimarts següent
el dia 12
molt possiblement
estiguin aquí
el Jordi
que és
el director general
de la Fundació
i la Maria Lluïsa
que és la directora
d'aquest documental
bueno
dir-vos d'entrada
que el documental
se'n va
se'n va
als Premis Goya
que esperem
que tingui
un bon recorregut
que tingui sort
i que tingui sort
perquè
realment
la figura
de Joan Mariner
només ja
pel seu
no sé si són
102 o 103 anys
que té
ja vol dir
que és una història
viva del cinema
si a sobre
afegim
que aquest home
va col·laborar
amb més de 140 pel·lícules
home
això és un gruix important
i llavors
dintre del documental
hi ha sobretot
una primera part
amb molt material
d'arxiu
que és extraordinari
o sigui
hi ha
unes escenes
com
l'enterrament
de Dorruti
aquí a Barcelona
que és
és extraordinari
és molt interessant
de veure
perquè després
ens veurem
també
amb
tot
el que és
el cinema
de l'època aquella
del franquisme
però de tot això
parlarem
sobretot
el dia 12
un home de filmoteca
també
va fer un treball
per la filmoteca
la part final
diguem
de la seva vida
ja fa uns anys
molt important
també
molt bé
doncs escolteu
això
avui
acaba aquí
moltes gràcies
seguiu veient cine
aneu a la filmoteca
i el dia 12
ens trobem
i que passeu
un bon repont
de la setmana que ve
bona nit
bona nit
de la setmana que ve
Fins demà!