Cinema sense condicions
L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol
Transcribed podcasts: 440
Time transcribed: 18d 3h 56m 39s
Time transcribed: 18d 3h 56m 39s
results.
Unknown channel type
This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Cinema sense condicions.
Bona nit, avui dimarts, com tots els dimarts a les 8 del vespre, estem amb tots vosaltres en Cinema sense condicions.
Per parlar de cinema, sense condicions, de tot el que ens ha agradat, que no ens ha agradat, que ens ha semblat interessant, que no tant, i en qualsevol cas, per compartir-ho amb vosaltres.
De totes formes, avui hem de dir, i hem quedat d'acord així del Pep Armengol i jo, que no ens ha semblat bé començar el programa com si res no hagués passat al nostre país.
L'hem de començar d'una altra manera, hem pensat, i és per això que ens hem considerat de fer una introducció una mica diferent de la que fem sempre, tots els altres dies, a Cinema sense condicions.
Farem el programa que teníem previst, perquè és el nostre compromís amb els oients de la ràdio del nostre poble, Sant Just, i perquè els nostres interessants convidants d'avui així ho mereixen.
Però abans de tot us hem de dir que en fer-se públiques unes sentències que suposen un total de 99 anys i 6 mesos pels presos polítics catalans,
no podem fer altra cosa que denunciar i comentar-vos que creiem que un problema polític només es pot resoldre políticament
i que si a la societat catalana hi ha una demanda que implica més de dos milions de ciutadans, cal respectar-los i afrontar el problema des de la política.
És el menys que podem dir en uns dies com aquests.
I ara comencem el nostre programa.
Bé, el nostre programa d'avui començarem presentant-vos tots els que estem aquí.
I estem aquí, hola Pepe Armangol, com tots...
Hola, bona tarda.
Hola, hola Andrea, hola, bona nit.
Hola, bona nit.
Hola.
Carles, també estàs aquí.
Hola, bona nit.
I els nostres convidats d'avui, Fernando Casal, que va estar l'any passat amb nosaltres,
que t'ha dit la història de l'Institut Boscan, company de molts anys de treballar allà.
Hola, bona nit, Fernando.
Bona nit.
Va venir l'any passat, us recordeu, o us ho faig recordar, vam estar parlant amb ell del cine de l'època,
de Miquel Porter i Moix, que havia creat moltes coses, perquè era un home que podia fer moltes coses diverses,
però en particular vam estar parlant dels cineclubs.
Nosaltres el coneixíem, el Fernando i jo el coneixíem, havíem fet coses conjuntes
i teníem molt bon record del que va significar el seu contacte.
Vam parlar, per tant, en general, dels cineclubs.
Tenim avui també entre nosaltres la Maria Roig, que també és professora d'història,
que ha estat a diversos instituts, entre ells el Boscan i les Cors.
Bona nit, Maria.
Bona nit, Carme.
Ella també s'ha iniciat a començar a apropar-se al cinema com a eina de treball a l'aula.
Primer a l'Institut Boscan, el qual no m'estranya perquè el Fernando Casal és un home
que en aquest aspecte sempre ha estat interessat pel tema, per l'art en general,
pel cinema en particular i pel futur que implica el cinema amb les seves possibilitats de treball de l'art.
L'Institut de les Cors va començar a treballar en matèries com fotografia i cinema
i el 2005 començar a formar part d'un projecte innovador i seriós
amb intenció que el cinema s'aconsegueixi una eina per treballar-hi a diferents nivells amb els alumnes.
I d'això és del que ens ve a parlar la Maria Roig.
d'aquest projecte que n'han nomenat Cinema en Curs.
Hem mirat la web, parlarem de la web, parlarem del que ha fet, parlarem del seu futur,
parlarem de com s'ha expandit el cinema en curs
i això és el que tenim previst per aquesta sessió de cinema sense condicions.
Com sabeu, fem dues parts sempre en aquest programa.
Una primera part que parlem de les pel·lícules que hem vist, les comentem,
si vosaltres les heu vist, entreu, si no les heu vist, ens pregunteu,
i la segona part és la segona part que dedicarem al que ens heu vingut a parlar.
Això és el que hem pensat.
Bé, jo us haig de dir que sempre veig poquetes coses.
De fet, sempre veig només una pel·lícula.
És el Pep i els companys que a vegades poden veure més coses,
però jo veig poquetes coses.
La que jo he vist és una pel·lícula xinesa,
és una pel·lícula que aquí han traduït com
Hasta siempre hijo mío.
No sé si l'he vist o l'has vist, Fernando.
Ah, doncs l'has d'haver.
Va, és molt recomanable.
Sí, sí, sí.
És una pel·lícula que va ser presentada al darrer festival de Berlín,
el del 19, i va guanyar, el Bernadine, va guanyar,
és que m'apunto els noms.
Interpretació masculina i telemina.
Exacte, són uns noms que comprendràs,
que tot i que no, són uns noms que oblidarem,
perquè és molt difícil retenir això.
El director es diu Juan Xiao Shuai.
Ja l'heu retingut, oi?
Doncs jo no.
Bé, a la darrera Bernadine,
la Mei Jung i el Wang Xiao Chung,
que són els protagonistes d'aquesta pel·lícula,
van guanyar els dos l'os de plata,
la millor actri actor respectivament.
I realment fan una actuació magistral.
Excel·lents els dos.
Una interpretació que travessa les seves vides,
que mostra les seves transformacions d'una forma impecable,
continguda de delicats i subtils apreciacions,
mai excessiva, mai superlativa,
sempre ajustada, continguda i descriptiva,
excel·lent com a interpretació.
Per tant, quan vaig veure que havien guanyat
els premis d'interpretació, em va semblar molt bé.
A mi em va semblar tan bona,
que estaven tan posats amb els personatges,
que per moments la pel·lícula sembla que sigui un documental.
Sí.
Ell havia fet documental.
Bueno, aquest director havia fet una pel·lícula,
no sé si l'hauríeu vista.
Jo no la vaig veure, eh?
Sembla que era La bicicleta de Pequín,
que pretén ser com història,
com la del...
la del...
la del...
Neorrealisme.
Sí, italià, la del Vittorio de Sica.
És una altra història, eh?
Però sí que...
que és paral·lela aquesta,
perquè amb l'època que passa,
a més, són paral·leles.
Jo havia vist el Tyler, la volia veure,
i després ja no la vaig poder veure,
però no l'he vista.
Però després de veure aquesta,
si la pogués veure un dia,
la intento veure,
perquè realment és un gran director, aquest home.
Té una trajectòria.
És una trajectòria important.
Home, el cine xinès...
Bé, jo soc una gran...
M'agrada molt el Yanji Mou.
No sé si el coneixeu.
Jo, l'última que vaig veure,
que era Sombra,
no sé si l'heu vista,
però, bé, en general m'han agradat totes les d'ell.
És un plaer estètic.
Sí, sí, sí.
És un home...
Bé, també ha fet coses...
Ha fet coses també de cara a l'estètica pura i dura
i als colors,
però després ha fet coses d'una certa profunditat
i després és un home que amb la càmera
és capaç de fer bellesa d'on sigui.
Que això els xinesos en saben.
En saben molt.
Bé, us continuo parlant del que he vist d'aquesta pel·lícula.
És una pel·lícula que hauria pogut desdevenir
un color brot sentimental oide,
perquè ja veieu el títol,
que en castellà és terrible,
perquè està siempre hijo mío,
quasi et deixa colpresa d'una quan la dius.
Home, en anglès és So long my son,
que és una mica més discret, no?
Però estar siempre hijo mío és terrible.
Però, bueno, és el títol que té.
Us ho dic perquè la recordeu,
perquè sí que val la pena de veure,
amb n'ha agradat el títol.
És...
Quan un la veu
i la repensa,
no pot evitar dir-se a si mateix
que les grans obres de teatre,
per exemple,
jo que sé el Shakespeare,
en el fons també són color brots.
Si un sol es mira
amb l'excessiu que passa tot,
amb el punt d'expressió excessiva
d'escriure un problema
general, comú i humà,
per ser potent,
ha de ser excessiu.
El que passa que no té res...
Bueno, el que passa és que
quan és una obra d'art,
l'és,
i quan no l'és,
no l'és.
I això és el que passa.
Bueno, aquesta pel·lícula
és una obra d'art.
El meu moro de veure.
En canvi,
no és una pel·lícula
de grans personatges
potents,
com...
protents.
És una història
de personatges grisos,
com l'època que descriuen,
però som profuns,
creïbles
i de debò reals.
Ofereix una descripció
de la Xina
dels darrers 30 o 40 anys.
És una pel·lícula
que dura 3 hores.
30 o 40 anys
a través d'una parella,
que és els dos protagonistes,
un home i una dona,
una parella de...
que parla inevitablement
dels seus successius
i molts casos traumàtics,
canvis socials,
perquè en 30 o 40 anys
la Xina ha fet de tot.
No és una pel·lícula històrica,
però si descriu la història
a través d'ella,
a través d'una minúscula història,
molt petita,
submergida en un món
de grans masses,
perquè si la Xina té alguna cosa,
és molta gent.
La pel·lícula té un inici
molt ben descrit,
oi, Pep?
a l'inici és preciós,
comença amb les imatges
d'una colla de nanos...
Jo vaig fer una crònica
que tinc a Facebook,
i vaig dir que al començament,
que és una llarga seqüència
que recordo molt
el cinema de...
a mi em va recordar,
de Teo Anxelo Paulus,
en el que veiem
un pantà,
ja sabem que el noi
no sap nedar,
i llavors hi ha
la tragèdia.
Que no està filmada,
eh, la tragèdia?
No, no, no.
Està molt ben feta, allò.
Està feta fora d'aquí.
Molt feta, molt ben feta.
Comença així l'estat,
és a dir,
comença amb un accident
que canvia la vida
d'aquesta parella.
I canvia la vida
tota la seva vida,
dels 30 a 40 anys
que descriu la pel·lícula.
i immediat...
El que trobo molt interessant
és la forma narrativa.
La forma narrativa
usa constantment l'elipsi,
és a dir,
acaba de fer
aquesta introducció
que és una tragèdia
i de seguida
se'n va
a uns anys després.
Fa una elipsi
i se'n va
a uns anys després
i tota la pel·lícula
va fent això.
Està molt bé,
molt bé...
de manera entenedora,
a més a més.
Molt entenedora, sí.
A vegades
hi ha dificultats amb això.
Estic molt d'acord amb tu
que la pel·lícula
també recorda molt
el cinema didàctic
de Rossellini
i el neorealisme italià.
Aquí, en aquest cas,
el neorealisme xinès
ens explica,
com tu has dit molt bé,
aquests tres decenis
en què passem
del llibre de Mao
i de la bicicleta
als telèfons mòbils.
Mòbils,
i les teles,
i tot.
Sí, sí.
Ben descrit.
Està molt ben vist.
Per això,
la pel·lícula dura tres hores
i les té que durar.
Les té que durar.
Perquè l'espectador
ha de fer un esforç
constantment
d'entrar
en la història
i entendre-la.
Perquè,
de fet,
jo vaig estar a Xina
l'any 2002
i el programa
de control de natalitat
per control demogràfic
del país
del fill únic
era dels anys 90,
el porall.
Jo,
quan vaig estar a Xina,
a Pequins,
sobretot,
a Pequins,
són gent molt de família,
aquesta gent,
i ho tenen ells
molt,
molt...
I me'n recordo
en un parc
que a darrere
de la plaça
tenen allà
com una muntanya
que és falsa,
de més,
que hi van
tots els diumenges
i totes les festes
i anàvem
parelles
amb un nen
que és que li donen...
que un nen gran,
que bueno,
que podria
de 12 anys
i que els pares
li donaven el menjar,
la boca...
Jo deia,
però com serà
de mal criat
aquesta criatura?
i després tot nens, eh?
Raríssimament
es veies amb una nena,
no sé com s'ho muntaven,
bueno,
sí que m'ho imagino
com s'ho muntaven,
però com que
el fet
que fos un noi
estava especialment
considerat
a la cultura xinesa,
veies tot
matrimonis
amb un nano...
Jo me'n recordo
perfectament
que la pregunta
que em feia és
escolta,
molt bé,
nens,
després com s'ho faran?
Amb quantes nenes
comptaran després
per arreglar aquest tema?
Doncs,
aquesta pel·lícula
descriu...
Bueno,
és una franja duríssima
perquè ella ha perdut el fill,
però amb la història aquesta
ella n'espera una altra
i li impedeixen
tenir la que s'ha de una criatura,
clar.
Però tu veus
que l'ha perdut,
però com que l'història
va i ve,
amb ella li passa
que li fan avortar
quan té un
i no té dret
a tenir-ne un altre,
perquè aquesta...
I li donen un premi
perquè ha complert
el programa
de natalitat
establert
de demografia
continguda.
I per tant
és...
i no és...
no és de llàgrima
ni...
és de que dura
és la vida.
Que dura és la vida
amb independència
del que tu puguis fer
i conduir-te-la,
que és el que passa
quan hi ha aquesta
exigència
de conduir un país
d'una determinada manera.
una cosa
que per mi
és molt important
a la pel·lícula
i és que
tot i que
tot el rato
estem centrats
en la Xina,
el tractament
social
i familiar
és universal.
Sí, sí.
És per això
que és important
la pel·lícula, eh?
que atravesse tranquil·lament
el que és
el límit
local
per convertir-se
en un missatge
universal
i entenedor
a tot arreu.
És extraordinària.
És una pel·lícula
per recomanar.
Bé, doncs...
No l'han vista
però hem après...
Tres hores, eh?
Tres hores, eh?
Això sí que us ho diuen.
Les coses bones
i són llargues
millor, no?
Jo crec que la fan,
el bolitxe la fan...
Jo l'he anat a veure
aquí a Sant Feliu
perquè aquí a Sant Feliu
hi ha un cine
que és una cooperativa
que tenim molt...
I reposten coses.
Sí, i fan sempre
i llavors
estava aquesta...
I de fet nosaltres
ara el Pep parlarà.
Havíem d'anar
amb un altre
amics
i volíem anar a veure
la de Woody Allen
i al final no van venir
i jo vaig dir
però si anem a veure
la xinesa
que nosaltres
segur que la resistim.
Penso que haver guanyat, no?
Sí, no, si jo no l'he vista
la de Woody Allen.
No, encara no
però diuen que
bueno, que està bé
però no...
Ara diré la meva.
Ara diré la meva.
Sí,
la pel·lícula
del Woody Allen
que es diu,
no sé com es diu?
Dia de pluja a Nova York.
Aquesta és la música
que ens acaba de posar
l'Andrea?
Sí, aquest tema
és
misti
que
obre la pel·lícula
i la tanca també.
És un tema
de l'any 1954
de Errol Garner
preciós.
Bé, com sempre
amb Woody Allen
l'acompanyament musical
sol estar
a l'entorn del jazz
que és el que li agrada a ell
encara que aquí és un jazz
més aviat clàssic.
Per altra banda
amb aquesta pel·lícula
està escrita i dirigida per ell
és a dir,
és una pel·lícula
Woody Allen, Woody Allen.
La fotografia
és de Vittorio Estoraro
que ja
va fer també
l'anterior
que era
Wonderworld
on
per cert
el treball
d'Estoraro
era molt més difícil
i molt més aconseguit
aquí
és que
clar
Central Park
la tardor
a Nova York
Ja l'ha feta moltes vegades
per això
No, i dóna tanta cosa
feta allà
Sí
Llavors
seguint amb la part tècnica
diguem que
o interpretativa
té la interpretació
de Timothy Shalamet
amb el paper
masculí principal
i el Fâning
que per mi
és la que s'emporta
el gat a l'aigua
el Fâning
ja l'hem vist
en altres pel·lícules
recentment
i és una actriu
molt interessant
molt versàtil
i aquí
fa un paper
dintre del que és
la comèdia romàntica
molt ben fet
molt perfecte
de matisos
en quant a el que és
l'aigua en si
jo diria que
Woody Allen
en aquest cas
no es reinventa
és còpia
Ja
últimament fa una mica això
i les còpies
ja sabem
que sovint
es queden
lluny de l'original
això passa
en dia de pluja
a Nova York
allí
està a centre
el parc
la fotografia
sempre cuidada
de Vittorio Estoraro
tal com hem dit
la tardor
els seus ocres
els carrers
revisitats
tantes vegades
en la filmografia
de Woody Allen
no obstant
falta la màgia
d'altres filmes
d'altres filmes
i a sobre
repeteixen
sense situacions
acudits
d'altres filmes
de Javier
l'esquema
era que noia
que noia
que noia
noia
noia
tot següent
lliga amb un altre
i a la fi
del relat
torna a la primera
per tancar
el cercle
o el triangle
és una comèdia romàntica
en línia de correcció formal i artística
amb una esplèndida
El Fanning, com he comentat abans
i poca cosa més
el que passa és que
Woody Allen, només per ofici
supera ja sempre
o està, per la banda, el notable
Ah, sí?
O sigui, li poses notable?
Sí, jo crec que
m'haig avançat en una cosa
A mi
A mi, jo he de dir que personalment
és una pel·lícula de Woody Allen que no tornaria a veure
La fan per la tele i canviaria el canal
Però reconec
que els que són fans
de Woody Allen, que en té molts
allò
incorregibles
Aquesta pel·lícula els agradarà
perquè és l'essència de Woody Allen
O sigui, tenim Manhattan
tenim una història de tal, però clar
a mi és que hi ha coses, per exemple
si ens posem una mica allò
exquisits
O sigui, aquí
el personatge
a part de que tots són
fills de grans industrials
o de banquers i tal
Sí, ho havia llegit
Una pijeria de Nova York terrible
A part de això
representa que és un superdotat
l'alter ego de Woody Allen
Que és el Txal
El nano
El Txalamet aquest
que a mi és un tio que no m'agrada gens
com a actor
Ho trobo
No?
No ho sé
M'agradaria equivocar-me
perquè jo vull el millor per tothom a la vida
però a mi em sembla que no farà massa negoci
aquest xicot
No ho sé
Després surten amb papers secundaris
el Jun Lou
el Diego Luna
Molta gent
El Liu Reiberse
Selena Gomez
Bueno, ja
és un grup coral
com sol passar
les pel·lícules de Woody Allen
Però sobretot
tornant una mica
a les coses aquelles
entre broma i broma
el que t'està colant ell
és un paio
el protagonista
que això que diu en castellà
no da un palo a l'aigua
o sigui, un tio que no fot cop
que a sobre
és un ludòpata d'èxit
o sigui, és un tio
que necessita perles
per anar a fer un viatge
i se'n va
i es posa a jugar al pòquer
i torna cap a casa
tirant diners pa allà a terra
i tal
amb 5 o 6 mil dòlars
que guanyem
Bueno, com si la vida
les coses anessin així
Però, clar
Déu-deus
És una pel·lícula d'aquelles
que com a valors
tampoc no va sobrada
A vosaltres s'agrada
el Woody Allen?
Sí, molt
Molt, molt
Quines?
Bueno, en aquest moment
No, no
és que té obres mestres
Sí
No, i a mi
és que a mi m'agrada molt
la primera època
del Woody Allen
Des d'Annie Hall
Ah, sí, clar
El misteriós assassinat
en Manhattan
És que hi ha tantes
que són obres mestres
I la trilogia aquella
que va fer a Londres
que penso jo
que són les més
les més dures
Sí
de Nadal
perquè allà
no era pas la comèdia
tan sol
Match Point
Match Point
És que Match Point
jo encara veig
duríssim
la pilota allí
amb 40 o 45
que n'ha fet
ja dic
hi ha verdades obres mestres
no és d'aquells
que puguis parlar
però sentint-te
penso que
seran aquestes pel·lícules
que surts
amb la sonrisa
que has passat un bon moment
les coses
i a més a més
que com el cinema
té aquesta màgia
de contagiar-te
encara que siguin
uns brètols
i vayan fent
l'immoral
per allí i tal
però surts
com més transformat
i bueno
les coses són millor
del que sembla
si t'agrada
Woody Allen
si t'agrada Woody Allen
diràs
bueno
l'acudit aquest
sobre els jueus
que és que
me l'ha de fotre
cada pel·lícula
i aquell altre
bueno
el veus vindre
ja
però ell
té bona càmera
perquè clar
sí
perquè
té l'estètica
adequada
agafa
no cal ni
que tingui
grans
grans
grans actors
ell condueix bé
vull dir
perquè la història
la sap treballar bé
sí
no l'hem vist
encara
tu l'has vist
no
no
no
jo crec que
la veuré
per això
jo
de fet
jo quan vam anar a veure
aquesta
la xinesa
nosaltres anàvem a veure
la de Woody Allen
o sigui que
sí
jo sempre
que sí
que la puc veure
i
jo
l'havien posat bé
més o menys bé
com l'ha posat el Pep
però
sí
menys que més
però
però
ja dic
és un Woody Allen
és que esclar
a veure
quan parles de Woody Allen
jo crec que ha de ser
molt difícil
bueno
en Vicky Cristin de Barcelona
va fregar
aquí
a mi aquesta no
aquesta no
aquesta no
aquí sí
jo aquesta la trauria sempre
aquí va fregar el ridícul
no sé què passarà
d'aquesta fenta a Sant Sebastià
no sé si serà
sí
és veritat
no sé què passarà
però la de Barcelona
aquesta era
tenia algunes coses
molt poquetes
molt poquetes
era infumable
mira
abans d'entrar
amb vosaltres
volia fer un parell de comentaris
sobre dues pel·lícules
que curiosament
toquen el tema del foc
ah
sí
sí
és una pel·lícula
una d'elles
és espanyola
que es diu
no s'ha estrenat
sí
aquesta està
estrenada ja
que es diu
o que arde
lo que arde
no no l'he vista
l'heu vista vosaltres
no
he sentit
és gallega
és d'un director
gallec
afincat a França
que es diu
Oliver Lacse
és la seva
segona o tercera pel·lícula
és molt interessant
aquesta pel·lícula
i jo
ja tu ja saps
que portem anys aquí
i no sovint
teixo amb els qualificatius
excessius
però a mi
em va semblar
una
petita obra
mestre
dintre del que és
un cinema
que no és un cinema
pel gran públic
com dius que es diu
com es diu
lo que arde
lo que arde
és una pel·lícula
que
així
per dir
d'una manera curta
les sinopsis
és un piròmen
que torna
de la presó
de complir una pena
perquè ha sigut
condenat
per piròmen
per piròmen
torna
a la seva aldea
de Galícia
a dalt
a les muntanyes
de Lugo
on
no l'està esperant
però està
la seva mare
tres vaques
i l'una
una gossa
i res més
tot això
mentre va passant això
estem veient
una mena de bulldozes
que
amb una escena
extraordinària
impactant
en golpidora
estan
arrasant la muntanya
i carregant-se
arbres
així és com
s'obre
el film
i es tanca
amb un incendi
filmació real
d'un incendi real
en el que
fins i tot
hi ha
una mena
de
de
de qüestió
una mica
contradictòria
i és que
els mateixos
bombers
tenen
a vegades
mentre està funcionant
l'helicòpter
tirant
i les vengueres
i això
altres bombers
tenen que estar
amb un soplet
posant foc
per poder
tallar
sí, sí
clar
hi ha aquestes contradiccions
després
hi ha
la visió
quan ell arriba
a la petita aldea
i això
com se'l mira
la gent
naturalment
creen
una distància
amb ell
ell també
la crea
amb els
companys
o
amb la gent
del poble
però
sobretot
és una pel·lícula
de sensacions
molt física
la relació
pare-fill
és extraordinària
són dos actors
bé
tots els actors
que surten
no són professionals
tots fan el seu paper
es diuen
pel seu nom
però
la mare
ell
ell és extraordinària
es diu
Amadoràries
i la mare
Benedicta Sánchez
és una dona
bé
un prodigi
de sensibilitat
i empatia
el que transmet
aquella dona
és fantàstic
i aquest Oliver Laxi
ha fet més coses
o què ha fet?
sí
ha fet dos o tres
pel·lícules més
no ho trobo
sí
aquí la crítica
veig que sí
que la posa molt bé
és molt bona
i després n'hi ha una altra
que també toca
el tema del foc
però aquí
ja és una mirada
molt diferent
i és
retrato
d'una mujer
en llames
caram
sí
aquesta em sembla
que l'ha estrenat
la setmana que ve
el divendres
aquesta els mira
estrenat per
ah bueno
tinc que dir
que la d'Oliver Lacks
va ser presentada
aquesta anya
a Can
a la quinzena
dels realitzadors
i va guanyar
el premi
de la crítica
és a dir
que
ja ve
després ha estat
presentada
també
de Sant Sebastià
i aquesta
que us comento
ara
retrato
d'una mujer
per en llames
és també
una pel·lícula
que va estar
al festival
de Can
a la selecció
oficial
i va guanyar
el premi
al guió
després ha estat
també
dintre la programació
del festival
de Sant Sebastià
i per mi
és una pel·lícula
que em va impactar
és una pel·lícula
que la dirigeix
una dona
la interpreta
tot dones
sobretot
quatre
retrato
d'una mujer
per tant
estem dintre
del que és
la pintura
i tenim
una pintora
una contesa
que
això se situa
al segle XVIII
1770
a la Bretanya
francesa
les imatges
ja ni us dic
és d'una sensibilitat
i una bellesa
extraordinària
està dirigida
per
Céline
Sciamma
sí que no sé
amb qui és
tu sí
i les dues
actrius protagonistes
no
no hi ve res
d'ella
però he parlat
amb companys
que han vist
un parell
de pel·lícules
dels anys
11 i 14
i sobretot
la de l'any 14
es veu que és
molt interessant
ah perquè és
d'una noia
que acaba de deixar
el convent
és una noia
que acaba de deixar
el convent
la història
és que
la comtesa aquesta
havia enviat
una noia
una filla
per casar-se
sense
el que s'estil·lava
llavors
perquè està
representa
que passa
el 1770
sí ja ho he dit
1770
llavors
la noia aquesta
la filla
que estava destinada
a ser
casada
amb un matrimoni
apanyat
és suïcida
i llavors
ella repesca
treu del convent
el que estava allà
que probablement
ella ho diu
és que jo em sentia
molt bé allà
perquè almenys
la meva vida
sabia
amb què es convertia
el dia a dia
i estava d'acord
amb això
però és que ara
es convertirà
en una cosa
que jo
a la millor
no vull
i ni tan sols
em podrà revelar
és a dir
és una pel·lícula
feta per dones
amb el seu punt
feminista
situat
dintre del
context històric
amb una
planificació
i una
vasellesa
extraordinària
però a la vegada
també penso
que
és una pel·lícula
que probablement
agradarà
i serà
molt més
interessant
per les dones
que
pel
gènere masculí
i això és
una cosa
que vaig copsar
també
al sortir
del passe de premsa
perquè alguns
companys
se m'ha fet llarga
al cap de 10 minuts
ja sabia de què anava
etc.
Bueno
no va ser el meu cas
pot ser
jo la vaig gaudir molt
és una història
d'amor
que està feta
entre les mirades
perquè
la
la
la
protagonista
no
bueno sí
la pintora
és cridada
per la comtesa
per fer un retrat
un retrat
que naturalment
hauria de ser
en pintura
de la filla
però la filla
com que està rebotada
no es
no posa
no es deixa retratar
i per tant
ella
té que empatitzar
a base de
de fer
caminades
i trobades
anar a la platja
i tal
i anar capturant
moments
que després
quan arriba
el vespre
a les seves habitacions
ha de traduir
amb gravats
i petits
assajos
per fer
l'obra definitiva
i aquesta
tu
mentre està passant
tot això
amb aquestes mirades
i aquesta relació
es va produint
un amor
entre elles
i d'això
va la pel·lícula
que és un amor
que lògicament
té els dies comptats
perquè quan s'acabi
el termini
d'una setmana
o dues
que té
per fer l'obra
una ha de tornar
amb el vaixell
cap al seu lloc
i l'altra
ha de casar-se
és provisionar
no explicaré al final
però la recomano moltíssim
escolta
i això
que té
el premi
va anar a Cans
i té el premi
el millor guió
el millor guió
el guió
és una filigrena
una filigrena
està fet
amb poc
diàleg
però molt precís
és un guió
molt depurat
i jo crec que
això és el que va valorar
el jurat
perquè
en poc text
et dona
els punts claus
per
perseguir l'obra
i fer-la
entenedora
tot i que ja dic
el que prima
és la imatge
molt bé
doncs això és el que tenim
de pel·lícules
que hem vist
si voleu vosaltres
dins
sempre es nota
si totes m'interessen
bueno
jo
les últimes que he vist
ha sigut Joker
que possiblement
l'heu comentat
ah la vam comentar
la setmana passada
i a l'Astra
ah no l'he vist
jo aquesta
no he vist cap
de les dues
Joker sí
Joker
vaig prometre a la Carme
que l'aniria a veure
i vaig anar
i escolteu
vaig anar al fenòmen
una hora i mitja
abans
si no tenies entrada
i no hi havia entrades
ah sí
fixet
ja hi havia cua
per entrar
sí
imagina't
a tu et va agradar
o què tal
va agradar moltíssim
i sobretot
si vols escolta
la sessió
de la setmana passada
ja te la enviaré
perquè la vam comentar
sí
la va comentar
m'agradar moltíssim
sobretot
perquè no és el que esperava
és una altra cosa
i és una particular
què esperaves
vols dir-me
home
esperava que fos
una mena de remei
de superherois
i coses
de la història
de Batman
no té res a veure
i penso que molta
de la gent
que hi anava
perquè hi havia
molt públic jove
anaven per aquesta
segura
segur
perquè és el gran
reclam d'aquesta
i quan es van trobar
amb una altra cosa
van quedar una mica
també
m'ho crec
això
desubicats
desubicats
però
la pel·lícula
t'ubica
en un altre món
que és impressionant
i és el que té
el cinema americà
nord-americà
aquesta capacitat
pensa que aquest és el director
del Rassacón en Las Vegas
tu l'has vist Andrea
el Joker?
no l'has vist Andrea
llavors
si la vol
començar la setmana passada
no dic res
no
comenta-la
perquè la teva visió
pot ser diferent
jo
el que
treuria
ja
més a més
de la imatge
i de la música
que és magnífica
és una pel·lícula
rebel
és una pel·lícula rebel
i
aquesta pel·lícula
jo penso que a Espanya
no es podria fer
no es podria fer
aquesta pel·lícula a Espanya
no es podria fer
en quin sentit
tu dius això?
perquè la rebel·lió
no és pas un valor
que en aquest moment
estigui molt
molt a l'alça
però a l'Estats Units
tampoc sé què dir-te
no
a l'Estats Units
sempre
sempre
això també és veritat
sempre
sí
a l'Estats Units
és una cosa tan complexa
sí
això és veritat
tan terrible
però que ha tingut
la millor
autocrítica
que cap sistema
s'ha fet a si mateix
aquest és un valor
penitenciari
és un valor
que no se'ls pot negar
sí
és un sistema polític
com el sistema penitenciari
o sigui
la millor crítica política
és veritat
això tens raó
és el sistema
això tens raó
i aquesta pel·lícula
al final
és una pel·lícula
que està prohibida
a la Xina
sí
ja té problemes
greus
a la Rússia
això no ho sabia
sí
greus a la Rússia
i hi ha
moltes
hi ha moltes
intents
de controlar
de controlar-la
perquè al final
la pel·lícula
és una crida
a la rebel·lió
sí
sí
i tant
i tant
però
que a més a més
comparteixes
perquè
és tot el món
que ha quedat
en les afores
del sistema
triturat
en una ciutat
i exclòs
exclòs
de la pròpia exclusió
jo he llegit
crítiques
feroxes
sí
sí
i el Joaquim Fènix
el Joaquim Fènix
és una cosa
fora de mida
fora de mida
però el Joaquim Fènix
és un animal
me n'alegro
que t'hagi agradat
moltíssim
i que t'hagi agradat
amb diferència
de per superherois
que jo pensava
bueno
que anem a veure
i tal
i
doncs
joca
perquè no jo
però jo dic
bueno
tampoc
a mi el món
d'aquest
és una mica
llunyà per mi
pel meu físi
però
bueno
genial
la d'Adastra
és una pel·lícula
bellíssima
és la del Brad Pitt
perquè és guapíssim
però a més a més
perquè la pel·lícula
és preciosa
també
aquest viatge espai
de la terra
de la lluna
de la lluna
Mart
i de la Mart
a Neptú
és aquesta
que està buscant
el pare
i l'altre dia
va sortir un article
del Jordi Llobet
en què
posava en relació
Jordi Llobet
és aquest professor
de literatura
de la UB
posava en relació
a l'adastra
en el mite
d'Udisse
i Terémaco
Terémaco
el fill
que busca
el pare
i en el mite
d'Edip
perquè
el Brad Pitt
va en una missió
al pare
que està
en Neptú
que és una missió
per eliminar-lo
també
s'ha comparat
perquè
és molt similar
l'argument
el corazón
de les tiniebles
de Conrad
exactament
exactament
i a més
jo dic una cosa
està utilitzant
l'espai
que és estèticament
magnífic
és
d'autora
totalment
de 2001
claríssimament
però
la història
la podies posar
en qualsevol geografia
podria ser
un fill
abandonat
pel pare
a Almeria
quin tipus
d'abandonament
per això tant
a Almeria
el pare
s'ha anat
a Estocolm
i el fill
que al final
té la mateixa
professió
que el pare
físic
nuclear
per exemple
va a buscar
el pare
perquè en el fons
en el fons
és el fill
que va
en busca
del seu pare
el que passa
que aquí
estem
en la dimensió
espallal
con elements
de ciència
ficció
etc
en el fons
és la història
de la búsqueda
d'un fill
abandonat
en 5 anys
en la fixació
de qui era el pare
que no l'ha tornat
a veure
sembla que són
29 anys
26 anys
i que
en un moment
determinat
ha d'anar
a retrobar-se
amb ell
que és curiós
perquè
el joker
de fet
també busca
un pare
d'una manera
estranya
i rara
però és curiós
el joker
busca
moltes coses
però en particular
i l'última cosa
que volia dir
i ho deixo
és que
hagueu citat
aquests tipus
de cinemes
que fan
de repertori
que dèiem abans
que fan segons
estrenos
o coses així
o inclús
que fan
cicles
clàssics
jo visc a Gràcia
i allí al Verdi
posen
els imprescindibles
els dijous
i posen
una sèrie
i jo de tant en tant
si puc
i vaig
ho tens allà propet
és que
ho tens molt fàcil
l'altre dia
vaig anar a veure
un estiu amb Mònica
un verano
amb Mònica
de Berman
de Berman
la pel·lícula
estava
exactament igual
perfecta
no havia envellit
és que Berman
no envellia
bueno no sé
i jo dic
bueno quina
fresa salvajes
per exemple
la veus abri
ah sí
fresa salvajes
i llavors
a la mateixa
la mateixa setmana
que
que vas veure
aquesta pel·lícula
vas mirar el diari
i
la 8TV
ha inaugurat
un cicle
que diu
los imprescindibles
imprescindibles
o es imprescindibles
no sé si están
que estrenan
que tal
y el primer día
que estrenaba
la temporada
posaban
el seteit
sellei
y persona
digo caramba
que un plato
de un nido
bueno eso
eso es comenzar
bueno
i penses
comença
comença
el sétimo cielo
sí
el sétimo
perdón
el sétimo
el sétimo
el sétimo
el sétimo
el sétimo
el sétimo
i al cap
de
20 minuts
pam
un tal de publicitat
ai mira això
però això és que
de gairebé
10 minuts
jo per això vaig
BTV
10 minuts
de iogurts
iogurts i cotxes
en color
en color
perquè estaven
veient
un clàssic
un blanc i negre
potentíssim
i
bueno
vas aguantar una mica
i al cap
de
paf
sí sí
això és
em va semblar
tan
bueno la causa
per la qual
triomfan
les sèries
de Netflix
i tot això
és perquè tu
controles aquest tema
i perquè almenys
et pots esclaure
de la propaganda
perquè és terrible
per això jo
m'hiro
BTV
perquè
el que ha fet
la programació
chapó
perquè ha fet
una programació
magnífica
però clar
això és un atentat
això és un atac
i allò que deia
el Fellini
no es pot tallar
una emoció
com és que
és millor
que no facin això
que posin
cinema
escombreria
que posin
una altra cosa
i que no facin això
perquè això és
tan greu
és que és
de
de delit
de delit
total
que ja per persona
ja vas començar
que era una meravella
però dic
ara me la tallaran
i me n'aniré
molt mal a gaita
per tant
però aquestes són
les coses
que jo he vist
Bé
Maria
ens has de parlar
d'aquest projecte
que
ens sembla
interessantíssim
i del que
ens havies començat
a parlar
explica'ns el projecte
a veure
què ens dius
del projecte
aquest
a les escoles
amb la intenció
que el cine
pugui ser
un material
amb el que treballar
amb els nanos
i amb el que
usar
per
treballar l'art
jo crec que va una mica més
que dóna un pas més enllà
d'això
que és el que potser
intentàvem
amb molt pocs medis
fer a les aules
bueno se diu cinema en curs
cinema en curs
i és
hi ha una web
que si algú la vol mirar
va començar
el 2005
realment és interessant
la web
jo he mirat les pel·lículetes
que hi havia
sí
i de fet el plantejament
el projecte neix
el 2005
i
bueno
neix després
a mans d'unes
dues directores
que són
la Núria Aidelman
i la Laia Culell
i
bueno
munten un equip
de cineastes
tots
tots són uns cineastes
diríem
especials
joves
tot joves
del país
sí sí sí
aquí
i a més a més
gent que estava
que ha sortit
que estava ja fent
les
les seves pròpies produccions
o intentant-ho
des d'una formació
cineastes
professionals
del cinema
no treballant
en algun aspecte
del cinema
i la
del cinema
no de publicitaris
no no no
de cinema
i de fet
la idea era
posar en contacte
professionals
i docents
a l'aula
són de direcció
són de fotografia
són de guions
o són què
són
barrejats
variats
i molts d'ells
han fet
muntatge
guió
i actualment
perquè són
ara estan
suposo que estan
entre la trentena
cap a la quarantena
estan
fent les seves pròpies
produccions
o sigui
hi ha les seves pròpies
pel·lícules
cosa que no
en principi
no és
no deu ser tan fàcil
eh
jo
bueno
destacaria
aquest projecte
que per primera vegada
o sigui
s'enfoca el cinema
des de la creació
és a dir
el cinema
com un art
i com un llenguatge
i des de la creació
no
des de la publicitat
o des de desgrosser
que em sembla molt important
eh
sí
el llenguatge
de la imatge
perquè realment
l'estem rebent
i l'estan rebent
els joves
però d'una manera
brutal
des de tots els camps
no
televisió
publicitat
però en aquest cas
la idea
era enfocada
en un altre sentit
que era
el cinema
com a art
i a partir d'aquí
desgrossar
i feu un temari
o com ho feu
no
llavors és la simbiosi
que no és fàcil
tampoc
però és preciosa
del cineasta
amb el docent
i a partir d'aquí
a l'aula
amb els alumnes
treballar
tots els paràmetres
quina franja
d'edats hi ha
doncs mira
va començar
el 2005
en plan experimental
diria
aquí a Barcelona
a Barcelona
no
a Catalunya
o sigui
va començar
recolzat
pel
per el Ministeri
de Cultura
i diríem
i era per
per
per la Conselleria
de Cultura
perdó
i era
això
amb la idea
d'instaurar-ho
a diferents edats
començant
o sigui
des de primària
fins a batxillerat
i agafar
centres docents
molt diferents
o sigui
va ser en plan experimental
i van ser triats
centres que
d'alguna manera
portaven una
trajectòria
o hi havia algú
que s'havia
dedicat
preocupat per la imatge
sí
per cinema
per tenir
com passava
el Boscan
que hi havia
assignatures
de cinema
i que
hi ha altres instituts
i a partir d'aquí
es van agafar
centres pilots
un centre
un institut urbà
una escola
diríem
d'àmbit més rural
i si em permeteu
fer un incís
que era
bordils
que ja hi havia
molta tradició
de treballar
amb les criatures
a l'escola
a primària
i tal
tot el que era
el tema
és increïble
veure'ls treballar
i que aquest dissabte
precisament fan
una mostra
que està tothom
convidat
a anar-hi al poble
que tot el poble
o sigui
a cases
a llocs
on hi ha hagut
localitzacions
d'arbres
i tal
on mostraran
el que han treballat
tots aquests nens
al llarg
són nens
a l'escola
a l'escola
però hi ha hagut
tota una sèrie
de docents
que s'han implicat
això és fonamental
i el propi
docents que són
els propis mestres
de l'escola
i el centre
que els ha recolzat
perquè això és molt important
i és una escola
de primària
això
sí
de primària
i aquests nens
doncs
si veieu la web
si anem en curs
podeu entrar a
a punt org
i bueno
ja hi havia
una tradició anterior
han seguit
i és
tenen en aquests moments
perquè l'escola
s'hi ha implicat molt
en aquest sentit
és molt ric
incorporar
el llenguatge
del cinema
amb els nens
perquè a més a més
l'agafen
amb aquestes antenetes
que tenen
és increïble
i com parlen després
i el mètode
per dir-ho ràpid
perquè
podríem estar
molta estona
però el mètode
és a partir
de pràctiques
ja des del primer dia
pràctiques
i el material
que posa
la pròpia escola
posa la institució
aquesta
depèn
està això
jo
dintre de l'organització
tampoc sé exactament
com funciona
qui ho cedeix
i tal
però
el cinema en curs
té el seu propi material
són càmeres professionals
i també
micros
i es fa
amb un rigor tremendo
perquè
des del primer dia
i el que
es busca
és despertar
en primer lloc
la sensibilitat
dels nens
en el seu entorn
que és com
obrir uns nous ulls
i és així
a qualsevol edat
jo ho he fet
a l'ESO
i després
tu has fet amb nanos
de quina edat
de l'ESO
jo a l'institut
de les Corts
i he estat
una sèrie d'anys
vaig estar
des del primer any
fins que em vaig
jubilar
llavors es treballa
també el guió
es treballa el guió
però el guió
d'una manera
també molt
corporativa
perquè
s'intenta
que no algú
que tingui una idea
va fer amb això
no
és a dir
quina emoció
volem comunicar
tot està com
molt pautat
molt ben pensat
jo destacaria
molt la tasca
de les persones
quan organitzar
perquè
és difícil
trobar
un projecte
tan treballat
tan ben tramat
i tan seriós
i amb uns resultats
que també us
a la Filmoteca
al final
exposen tots els seus fills
que es podeu veure a la web
i és increïble
veure'ls
parlar i comentar
els fills dels altres
perquè
dominen perfectament
tots els paràmetres
que si llum
que si plans
que si el flu
per què
en aquest moment
per què
el pla
és
sí, clar
és que és un llenguatge
total
i llavors
se'ls ha de ensenyar
aquest llenguatge
perquè el puguin aplicar
amb correcció
exactament
i una part importantíssima
és la
bueno
sapigueu també
que hi ha una formació
pel professorat
que anem
a una casa
de colònies
dos dies
i amb una formació
que convivim tots els docents
amb els cineastes
aquí
ho fem
ho fem
si
no s'hauria dit
no me'n recordo
a les afortes
hem anat canviant
últimament es fa
ara en aquests moments
no recordaré el nom
però bueno
a prop de Barcelona
i allà
per noctem
i es parla
i comentem
i hi ha una formació
excel·lent
per part de tot
l'equip de cineastes
que són
que són molts
i
bueno
i a partir d'aquí
es preparen
també
visionats
visionats
de fragments
de pel·lícula
que
nosaltres els professors
diríem
hem après el sistema
i tenim el cineasta
a classe
que sempre és una eina
increïble
això és el millor
és el millor
i qui són els que us han vingut
perquè ens obre els ulls a tots
és que tots
perdó
com a professors
qui us ha vingut
qui són
jo he tingut la sort
de treballar
amb diferents
cineastes
que
bueno
que en aquests moments
estan en
en plena producció
doncs per exemple
el Pep Garrido
va ser el primer
que vaig treballar
i que bueno
ara està presentant
a festivals
la seva pel·lícula
la pel·lícula
era molt
molt potent
que
que bueno
potser algun dia
espero veure'l al cinema
en algun moment
la Meritxell Culell
que ha presentat
també
la seva pel·lícula
contra el viento
que també és
d'una
d'una
d'un esterat
i d'un realisme
d'una observació
i una sutilesa
quan parlàvem
del neorealisme
o del cinema xinès
doncs d'alguna manera
s'intenta això
que l'entorn
i que els nens
no parlin mai
o sigui
en el quan
parlem del guió
que tu comentaves
preguntaves
que no parlin mai
d'una
emoció
que ells no han viscut
en primera persona
llavors es parla
de què
podem parlar
a partir de quina emoció
podem
i a partir d'aquí
entre tots
i és molt bonic
veure com treballant
en conjunt
un aspecte
el guió
és a dir
un dia
una idea
els altres
opinen
sí però
i l'altre
li suma
de tal manera
que al final
tots
hem fet el guió
absolutament
han fet
vaja
el professor
és una mica
el que
però bueno
talla quan veu
que una cosa
se'n va
per exemple
d'això
de la seva pròpia
experiència
o que volen
fer moltes coses
i no cal
o sigui
en aquest sentit
d'apurar una mica
de dir
potser no cal
explicar coses
molt fortes
sinó
explicar les que
d'alguna manera
entenem
i com les podem
comunicar
i llavors
és increïble
com saben
utilitzar
els diferents
paràmetres
per reforçar
el llenguatge
el que trobo molt bé
també és
per part d'aquests directors
implicar-se
en l'ensenyança
sí
perquè
jo penso que
de vegades
tancar-se
amb la seva
càpsula
de vidre
allà dalt
i anar fent
de tant en tant
la seva
això
home
queda una mica
elitista
en canvi
baixar
a l'arena
i treballar
amb els estudiants
i transmetre'ls
i coneixements
tots
en batxillerat
o això
aquí no
clar jo penso
que en batxillerat
tenen tantes matèries
i tantes coses
i van tan apurats
en batxillerat
es pot
fer coses
sí
sí
treballen
amb segons
de batxillerat
sobretot
en algun centre
que fan
el batxillerat
artístic
perquè clar
el centre
s'ha de comprometre
perquè no es pot
fer una assignatura
entro
una hora
surto
sinó que
en algun moment
hem de cedir
dues hores seguides
o en algun espai
per exemple
en el meu era
molt complicat
i llavors
el que fèiem
és que potser
ho fèiem
fora d'horari
això sí
demana
moltíssima implicació
clar
moltíssim
perquè a més
és fora d'horaris
perquè gravar
i tot això
és cap de setmana
caps de setmana
així és de clar
que costa també
perquè després
ells tenen coses
i llavors
bueno
fan un horari
relatiu
perquè com un treball
de recerca
també es pot fer
això o no
o això no s'ha fet
fuig de la teoria
o sigui
va directe
ho dir per ficar
perquè després
els horaris
són complicats
els centres
no?
per poder
sí
ah vols dir
sí sí
clar
perquè d'on tu fiques
sí
no no no
o sigui
és abans
perquè hi ha moltes demandes
i lògicament
no arriben
o sigui
hi ha un límit
per poder
participar
o sigui
les demandes
les feu
les fan els centres
i es valoren
i es valora molt
la implicació del centre
perquè és molt important
o sigui
jo no estic
a la
diríem
a la direcció
ni al
o sigui
jo estic com a docent
però sé que és molt seriós
tot
tot és
perquè el que volen
és realment
que sorgeixi
alguna cosa
que es pugui
dur a terme
aquest projecte
que està perfecte
o sigui
a mi de veritat
xapó
perquè sé també
les hores de feina
que hi ha darrere
la implicació
que hi ha
per part dels
que ho porten
i el resultat
tenen el Premi
Ciutat
de Barcelona
van tenint
reconeixements
a diferents festivals
o sigui
pels oients
que ens estan
escoltant
i que puguin
tindre interès
pels seus fills
per exemple
el camí
més ràpid
per arribar
a tindre
un contacte
i entrar-hi
quin seria
la web
aquesta
vostra
jo crec que sí
que la web
crec
si més no
hi ha la seva
a partir d'allà
poden
o RG
o RG
i allà
poden
sol·licitar
i
i dir
que sobretot
es necessita
això
creure-hi
per creure-hi
crec que pot
interessar
el sentir-ho
a molta gent
és un dels professors
el Miguel Ángel
Baeta
deia
que érem
una societat
de creients
i és cert
es necessita
perquè realment
vol molta implicació
no és
a la classe
faré això
sinó que és
farem aquest projecte
aquest projecte
implica
però de veritat
o sigui
els resultats
són impagables
és que el camp
ara és
molt més ampli
perquè ja no solament
és del cinema
sinó
tot el que és
el món audiovisual
exacte
el que està
en joc
i
i el que s'està
obrint
aquesta vegada
cada vegada
més
d'una forma
més eixamplada
no?
sí, sí
s'ha de fer
és bàsic
de fet ja s'ha reconegut
en algunes
en el currículum
en algunes matèries
de visual i plàstica
clar
però
però és bàsic
és que és un llenguatge
una altra cosa Maria
que me'n recordo
quan
feies
el comentaves
i tal
és també
la relació internacional
que té
que no és un tema
tan sols
que es fa aquí
sinó que
tu feies uns
uns intercanvis
amb
Marsella
en França
això és molt interessant
sí
a part
neixen molts projectes
o sigui
entren en contacte
a través del cinema
i parlen de cinema
i venen a Barcelona
a presentar les seves pel·lícules
centres docents
i a diversos llocs d'Espanya
perquè veig que
està molt llunyat
s'ha ampliat
i d'Espanya
i d'Amèrica
i d'Amèrica
o sigui
a Xile
Argentina
jo vaig fer una vegada
un contacte
amb uns nens
d'una tribu del Brasil
d'aquests perduts
i tal
que feien cinema
els van portar
va arribar allà
una cineasta
i amb la càmera
i es comunicaven
diríem
amb els nostres alumnes
i neixen
moltes possibilitats
per exemple
nosaltres vam fer
un intercanvi
cinematogràfic
amb Marsella
que l'hem dut a terme
molts anys
clar
i els alumnes
entraven en relació
i anaven a conèixer
les ciutats
en el nostre cas
Marsella
era un poble
del costat de Marsella
però anava a visitar
la ciutat
i tots els entorns
i tal
i era a través
de la càmera
i de la fotografia
perquè anaven filmant
anaven tal
ells ens mostraven
les seves pel·lícules
estaven seguint
el mateix mètode
que a França
es deia
Cinema Centone de Genesa
i que
bueno
nosaltres vam
vam entrar
per la relació
que tenia
la Núria Edelman
amb la Cinematec
de París
ella havia fet allà
crec
si no m'equivoco
la seva tesi
la seva tesi
i de fet
crec que ha portat
molta cosa
al projecte francès
i d'aquí
Maria
estem
amb la dictadura
dels temps
si hi ha alguna
cosa breu
important
que vulguis afegir
i en tot cas
queden per un altre dia
perquè et sembla
que és molt interessant
sempre ens passa
que ens quedem curts
poden venir els alumnes
o la Núria
la Núria
segurament
només jo
recomano
que qui vulgui
veure els efectes
amb nens petits
perquè seran
els que guiaran
els grups
famílies
persones
sols
acompanyats
és igual
aneu a bordils
aquest dissabte
des de les 10
del matí
fins a les 6
de la tarda
que estaran
fent grups
per guiar
hi haurà
activitats
per poder fer
alguna pràctica
relacionada
amb el cinema
càmera fosca
etc
és una oportunitat
de conèixer
i entrar
als llocs
i als espais
que estimen
aquests nens
ho deixem dit
ens acomiadem
ja
per la setmana
vinent
recordem
que vindrà
l'Àngela Gutiérrez
i ens parlarà
sobre el Festival
de Venècia
recordeu
que va venir
l'any passat
fa música
és cantant
ens va cantar
aquí
en directe
i a capel
a l'àrea
del Reinaldo
de Händel
que va ser
magnífic
esperem
que també
ens portaran
noves
i coses
magnífiques
que relacionen
el cinema
i la música
bona nit
i fins la setmana
vinent
bona nit
de Hè
a mi
i
i
i
pas
itions
i
et
la
embassy
crec
d'un
æ
Bona nit, avui dimarts, com tots els dimarts a les 8 del vespre, estem amb tots vosaltres en Cinema sense condicions.
Per parlar de cinema, sense condicions, de tot el que ens ha agradat, que no ens ha agradat, que ens ha semblat interessant, que no tant, i en qualsevol cas, per compartir-ho amb vosaltres.
De totes formes, avui hem de dir, i hem quedat d'acord així del Pep Armengol i jo, que no ens ha semblat bé començar el programa com si res no hagués passat al nostre país.
L'hem de començar d'una altra manera, hem pensat, i és per això que ens hem considerat de fer una introducció una mica diferent de la que fem sempre, tots els altres dies, a Cinema sense condicions.
Farem el programa que teníem previst, perquè és el nostre compromís amb els oients de la ràdio del nostre poble, Sant Just, i perquè els nostres interessants convidants d'avui així ho mereixen.
Però abans de tot us hem de dir que en fer-se públiques unes sentències que suposen un total de 99 anys i 6 mesos pels presos polítics catalans,
no podem fer altra cosa que denunciar i comentar-vos que creiem que un problema polític només es pot resoldre políticament
i que si a la societat catalana hi ha una demanda que implica més de dos milions de ciutadans, cal respectar-los i afrontar el problema des de la política.
És el menys que podem dir en uns dies com aquests.
I ara comencem el nostre programa.
Bé, el nostre programa d'avui començarem presentant-vos tots els que estem aquí.
I estem aquí, hola Pepe Armangol, com tots...
Hola, bona tarda.
Hola, hola Andrea, hola, bona nit.
Hola, bona nit.
Hola.
Carles, també estàs aquí.
Hola, bona nit.
I els nostres convidats d'avui, Fernando Casal, que va estar l'any passat amb nosaltres,
que t'ha dit la història de l'Institut Boscan, company de molts anys de treballar allà.
Hola, bona nit, Fernando.
Bona nit.
Va venir l'any passat, us recordeu, o us ho faig recordar, vam estar parlant amb ell del cine de l'època,
de Miquel Porter i Moix, que havia creat moltes coses, perquè era un home que podia fer moltes coses diverses,
però en particular vam estar parlant dels cineclubs.
Nosaltres el coneixíem, el Fernando i jo el coneixíem, havíem fet coses conjuntes
i teníem molt bon record del que va significar el seu contacte.
Vam parlar, per tant, en general, dels cineclubs.
Tenim avui també entre nosaltres la Maria Roig, que també és professora d'història,
que ha estat a diversos instituts, entre ells el Boscan i les Cors.
Bona nit, Maria.
Bona nit, Carme.
Ella també s'ha iniciat a començar a apropar-se al cinema com a eina de treball a l'aula.
Primer a l'Institut Boscan, el qual no m'estranya perquè el Fernando Casal és un home
que en aquest aspecte sempre ha estat interessat pel tema, per l'art en general,
pel cinema en particular i pel futur que implica el cinema amb les seves possibilitats de treball de l'art.
L'Institut de les Cors va començar a treballar en matèries com fotografia i cinema
i el 2005 començar a formar part d'un projecte innovador i seriós
amb intenció que el cinema s'aconsegueixi una eina per treballar-hi a diferents nivells amb els alumnes.
I d'això és del que ens ve a parlar la Maria Roig.
d'aquest projecte que n'han nomenat Cinema en Curs.
Hem mirat la web, parlarem de la web, parlarem del que ha fet, parlarem del seu futur,
parlarem de com s'ha expandit el cinema en curs
i això és el que tenim previst per aquesta sessió de cinema sense condicions.
Com sabeu, fem dues parts sempre en aquest programa.
Una primera part que parlem de les pel·lícules que hem vist, les comentem,
si vosaltres les heu vist, entreu, si no les heu vist, ens pregunteu,
i la segona part és la segona part que dedicarem al que ens heu vingut a parlar.
Això és el que hem pensat.
Bé, jo us haig de dir que sempre veig poquetes coses.
De fet, sempre veig només una pel·lícula.
És el Pep i els companys que a vegades poden veure més coses,
però jo veig poquetes coses.
La que jo he vist és una pel·lícula xinesa,
és una pel·lícula que aquí han traduït com
Hasta siempre hijo mío.
No sé si l'he vist o l'has vist, Fernando.
Ah, doncs l'has d'haver.
Va, és molt recomanable.
Sí, sí, sí.
És una pel·lícula que va ser presentada al darrer festival de Berlín,
el del 19, i va guanyar, el Bernadine, va guanyar,
és que m'apunto els noms.
Interpretació masculina i telemina.
Exacte, són uns noms que comprendràs,
que tot i que no, són uns noms que oblidarem,
perquè és molt difícil retenir això.
El director es diu Juan Xiao Shuai.
Ja l'heu retingut, oi?
Doncs jo no.
Bé, a la darrera Bernadine,
la Mei Jung i el Wang Xiao Chung,
que són els protagonistes d'aquesta pel·lícula,
van guanyar els dos l'os de plata,
la millor actri actor respectivament.
I realment fan una actuació magistral.
Excel·lents els dos.
Una interpretació que travessa les seves vides,
que mostra les seves transformacions d'una forma impecable,
continguda de delicats i subtils apreciacions,
mai excessiva, mai superlativa,
sempre ajustada, continguda i descriptiva,
excel·lent com a interpretació.
Per tant, quan vaig veure que havien guanyat
els premis d'interpretació, em va semblar molt bé.
A mi em va semblar tan bona,
que estaven tan posats amb els personatges,
que per moments la pel·lícula sembla que sigui un documental.
Sí.
Ell havia fet documental.
Bueno, aquest director havia fet una pel·lícula,
no sé si l'hauríeu vista.
Jo no la vaig veure, eh?
Sembla que era La bicicleta de Pequín,
que pretén ser com història,
com la del...
la del...
la del...
Neorrealisme.
Sí, italià, la del Vittorio de Sica.
És una altra història, eh?
Però sí que...
que és paral·lela aquesta,
perquè amb l'època que passa,
a més, són paral·leles.
Jo havia vist el Tyler, la volia veure,
i després ja no la vaig poder veure,
però no l'he vista.
Però després de veure aquesta,
si la pogués veure un dia,
la intento veure,
perquè realment és un gran director, aquest home.
Té una trajectòria.
És una trajectòria important.
Home, el cine xinès...
Bé, jo soc una gran...
M'agrada molt el Yanji Mou.
No sé si el coneixeu.
Jo, l'última que vaig veure,
que era Sombra,
no sé si l'heu vista,
però, bé, en general m'han agradat totes les d'ell.
És un plaer estètic.
Sí, sí, sí.
És un home...
Bé, també ha fet coses...
Ha fet coses també de cara a l'estètica pura i dura
i als colors,
però després ha fet coses d'una certa profunditat
i després és un home que amb la càmera
és capaç de fer bellesa d'on sigui.
Que això els xinesos en saben.
En saben molt.
Bé, us continuo parlant del que he vist d'aquesta pel·lícula.
És una pel·lícula que hauria pogut desdevenir
un color brot sentimental oide,
perquè ja veieu el títol,
que en castellà és terrible,
perquè està siempre hijo mío,
quasi et deixa colpresa d'una quan la dius.
Home, en anglès és So long my son,
que és una mica més discret, no?
Però estar siempre hijo mío és terrible.
Però, bueno, és el títol que té.
Us ho dic perquè la recordeu,
perquè sí que val la pena de veure,
amb n'ha agradat el títol.
És...
Quan un la veu
i la repensa,
no pot evitar dir-se a si mateix
que les grans obres de teatre,
per exemple,
jo que sé el Shakespeare,
en el fons també són color brots.
Si un sol es mira
amb l'excessiu que passa tot,
amb el punt d'expressió excessiva
d'escriure un problema
general, comú i humà,
per ser potent,
ha de ser excessiu.
El que passa que no té res...
Bueno, el que passa és que
quan és una obra d'art,
l'és,
i quan no l'és,
no l'és.
I això és el que passa.
Bueno, aquesta pel·lícula
és una obra d'art.
El meu moro de veure.
En canvi,
no és una pel·lícula
de grans personatges
potents,
com...
protents.
És una història
de personatges grisos,
com l'època que descriuen,
però som profuns,
creïbles
i de debò reals.
Ofereix una descripció
de la Xina
dels darrers 30 o 40 anys.
És una pel·lícula
que dura 3 hores.
30 o 40 anys
a través d'una parella,
que és els dos protagonistes,
un home i una dona,
una parella de...
que parla inevitablement
dels seus successius
i molts casos traumàtics,
canvis socials,
perquè en 30 o 40 anys
la Xina ha fet de tot.
No és una pel·lícula històrica,
però si descriu la història
a través d'ella,
a través d'una minúscula història,
molt petita,
submergida en un món
de grans masses,
perquè si la Xina té alguna cosa,
és molta gent.
La pel·lícula té un inici
molt ben descrit,
oi, Pep?
a l'inici és preciós,
comença amb les imatges
d'una colla de nanos...
Jo vaig fer una crònica
que tinc a Facebook,
i vaig dir que al començament,
que és una llarga seqüència
que recordo molt
el cinema de...
a mi em va recordar,
de Teo Anxelo Paulus,
en el que veiem
un pantà,
ja sabem que el noi
no sap nedar,
i llavors hi ha
la tragèdia.
Que no està filmada,
eh, la tragèdia?
No, no, no.
Està molt ben feta, allò.
Està feta fora d'aquí.
Molt feta, molt ben feta.
Comença així l'estat,
és a dir,
comença amb un accident
que canvia la vida
d'aquesta parella.
I canvia la vida
tota la seva vida,
dels 30 a 40 anys
que descriu la pel·lícula.
i immediat...
El que trobo molt interessant
és la forma narrativa.
La forma narrativa
usa constantment l'elipsi,
és a dir,
acaba de fer
aquesta introducció
que és una tragèdia
i de seguida
se'n va
a uns anys després.
Fa una elipsi
i se'n va
a uns anys després
i tota la pel·lícula
va fent això.
Està molt bé,
molt bé...
de manera entenedora,
a més a més.
Molt entenedora, sí.
A vegades
hi ha dificultats amb això.
Estic molt d'acord amb tu
que la pel·lícula
també recorda molt
el cinema didàctic
de Rossellini
i el neorealisme italià.
Aquí, en aquest cas,
el neorealisme xinès
ens explica,
com tu has dit molt bé,
aquests tres decenis
en què passem
del llibre de Mao
i de la bicicleta
als telèfons mòbils.
Mòbils,
i les teles,
i tot.
Sí, sí.
Ben descrit.
Està molt ben vist.
Per això,
la pel·lícula dura tres hores
i les té que durar.
Les té que durar.
Perquè l'espectador
ha de fer un esforç
constantment
d'entrar
en la història
i entendre-la.
Perquè,
de fet,
jo vaig estar a Xina
l'any 2002
i el programa
de control de natalitat
per control demogràfic
del país
del fill únic
era dels anys 90,
el porall.
Jo,
quan vaig estar a Xina,
a Pequins,
sobretot,
a Pequins,
són gent molt de família,
aquesta gent,
i ho tenen ells
molt,
molt...
I me'n recordo
en un parc
que a darrere
de la plaça
tenen allà
com una muntanya
que és falsa,
de més,
que hi van
tots els diumenges
i totes les festes
i anàvem
parelles
amb un nen
que és que li donen...
que un nen gran,
que bueno,
que podria
de 12 anys
i que els pares
li donaven el menjar,
la boca...
Jo deia,
però com serà
de mal criat
aquesta criatura?
i després tot nens, eh?
Raríssimament
es veies amb una nena,
no sé com s'ho muntaven,
bueno,
sí que m'ho imagino
com s'ho muntaven,
però com que
el fet
que fos un noi
estava especialment
considerat
a la cultura xinesa,
veies tot
matrimonis
amb un nano...
Jo me'n recordo
perfectament
que la pregunta
que em feia és
escolta,
molt bé,
nens,
després com s'ho faran?
Amb quantes nenes
comptaran després
per arreglar aquest tema?
Doncs,
aquesta pel·lícula
descriu...
Bueno,
és una franja duríssima
perquè ella ha perdut el fill,
però amb la història aquesta
ella n'espera una altra
i li impedeixen
tenir la que s'ha de una criatura,
clar.
Però tu veus
que l'ha perdut,
però com que l'història
va i ve,
amb ella li passa
que li fan avortar
quan té un
i no té dret
a tenir-ne un altre,
perquè aquesta...
I li donen un premi
perquè ha complert
el programa
de natalitat
establert
de demografia
continguda.
I per tant
és...
i no és...
no és de llàgrima
ni...
és de que dura
és la vida.
Que dura és la vida
amb independència
del que tu puguis fer
i conduir-te-la,
que és el que passa
quan hi ha aquesta
exigència
de conduir un país
d'una determinada manera.
una cosa
que per mi
és molt important
a la pel·lícula
i és que
tot i que
tot el rato
estem centrats
en la Xina,
el tractament
social
i familiar
és universal.
Sí, sí.
És per això
que és important
la pel·lícula, eh?
que atravesse tranquil·lament
el que és
el límit
local
per convertir-se
en un missatge
universal
i entenedor
a tot arreu.
És extraordinària.
És una pel·lícula
per recomanar.
Bé, doncs...
No l'han vista
però hem après...
Tres hores, eh?
Tres hores, eh?
Això sí que us ho diuen.
Les coses bones
i són llargues
millor, no?
Jo crec que la fan,
el bolitxe la fan...
Jo l'he anat a veure
aquí a Sant Feliu
perquè aquí a Sant Feliu
hi ha un cine
que és una cooperativa
que tenim molt...
I reposten coses.
Sí, i fan sempre
i llavors
estava aquesta...
I de fet nosaltres
ara el Pep parlarà.
Havíem d'anar
amb un altre
amics
i volíem anar a veure
la de Woody Allen
i al final no van venir
i jo vaig dir
però si anem a veure
la xinesa
que nosaltres
segur que la resistim.
Penso que haver guanyat, no?
Sí, no, si jo no l'he vista
la de Woody Allen.
No, encara no
però diuen que
bueno, que està bé
però no...
Ara diré la meva.
Ara diré la meva.
Sí,
la pel·lícula
del Woody Allen
que es diu,
no sé com es diu?
Dia de pluja a Nova York.
Aquesta és la música
que ens acaba de posar
l'Andrea?
Sí, aquest tema
és
misti
que
obre la pel·lícula
i la tanca també.
És un tema
de l'any 1954
de Errol Garner
preciós.
Bé, com sempre
amb Woody Allen
l'acompanyament musical
sol estar
a l'entorn del jazz
que és el que li agrada a ell
encara que aquí és un jazz
més aviat clàssic.
Per altra banda
amb aquesta pel·lícula
està escrita i dirigida per ell
és a dir,
és una pel·lícula
Woody Allen, Woody Allen.
La fotografia
és de Vittorio Estoraro
que ja
va fer també
l'anterior
que era
Wonderworld
on
per cert
el treball
d'Estoraro
era molt més difícil
i molt més aconseguit
aquí
és que
clar
Central Park
la tardor
a Nova York
Ja l'ha feta moltes vegades
per això
No, i dóna tanta cosa
feta allà
Sí
Llavors
seguint amb la part tècnica
diguem que
o interpretativa
té la interpretació
de Timothy Shalamet
amb el paper
masculí principal
i el Fâning
que per mi
és la que s'emporta
el gat a l'aigua
el Fâning
ja l'hem vist
en altres pel·lícules
recentment
i és una actriu
molt interessant
molt versàtil
i aquí
fa un paper
dintre del que és
la comèdia romàntica
molt ben fet
molt perfecte
de matisos
en quant a el que és
l'aigua en si
jo diria que
Woody Allen
en aquest cas
no es reinventa
és còpia
Ja
últimament fa una mica això
i les còpies
ja sabem
que sovint
es queden
lluny de l'original
això passa
en dia de pluja
a Nova York
allí
està a centre
el parc
la fotografia
sempre cuidada
de Vittorio Estoraro
tal com hem dit
la tardor
els seus ocres
els carrers
revisitats
tantes vegades
en la filmografia
de Woody Allen
no obstant
falta la màgia
d'altres filmes
d'altres filmes
i a sobre
repeteixen
sense situacions
acudits
d'altres filmes
de Javier
l'esquema
era que noia
que noia
que noia
noia
noia
tot següent
lliga amb un altre
i a la fi
del relat
torna a la primera
per tancar
el cercle
o el triangle
és una comèdia romàntica
en línia de correcció formal i artística
amb una esplèndida
El Fanning, com he comentat abans
i poca cosa més
el que passa és que
Woody Allen, només per ofici
supera ja sempre
o està, per la banda, el notable
Ah, sí?
O sigui, li poses notable?
Sí, jo crec que
m'haig avançat en una cosa
A mi
A mi, jo he de dir que personalment
és una pel·lícula de Woody Allen que no tornaria a veure
La fan per la tele i canviaria el canal
Però reconec
que els que són fans
de Woody Allen, que en té molts
allò
incorregibles
Aquesta pel·lícula els agradarà
perquè és l'essència de Woody Allen
O sigui, tenim Manhattan
tenim una història de tal, però clar
a mi és que hi ha coses, per exemple
si ens posem una mica allò
exquisits
O sigui, aquí
el personatge
a part de que tots són
fills de grans industrials
o de banquers i tal
Sí, ho havia llegit
Una pijeria de Nova York terrible
A part de això
representa que és un superdotat
l'alter ego de Woody Allen
Que és el Txal
El nano
El Txalamet aquest
que a mi és un tio que no m'agrada gens
com a actor
Ho trobo
No?
No ho sé
M'agradaria equivocar-me
perquè jo vull el millor per tothom a la vida
però a mi em sembla que no farà massa negoci
aquest xicot
No ho sé
Després surten amb papers secundaris
el Jun Lou
el Diego Luna
Molta gent
El Liu Reiberse
Selena Gomez
Bueno, ja
és un grup coral
com sol passar
les pel·lícules de Woody Allen
Però sobretot
tornant una mica
a les coses aquelles
entre broma i broma
el que t'està colant ell
és un paio
el protagonista
que això que diu en castellà
no da un palo a l'aigua
o sigui, un tio que no fot cop
que a sobre
és un ludòpata d'èxit
o sigui, és un tio
que necessita perles
per anar a fer un viatge
i se'n va
i es posa a jugar al pòquer
i torna cap a casa
tirant diners pa allà a terra
i tal
amb 5 o 6 mil dòlars
que guanyem
Bueno, com si la vida
les coses anessin així
Però, clar
Déu-deus
És una pel·lícula d'aquelles
que com a valors
tampoc no va sobrada
A vosaltres s'agrada
el Woody Allen?
Sí, molt
Molt, molt
Quines?
Bueno, en aquest moment
No, no
és que té obres mestres
Sí
No, i a mi
és que a mi m'agrada molt
la primera època
del Woody Allen
Des d'Annie Hall
Ah, sí, clar
El misteriós assassinat
en Manhattan
És que hi ha tantes
que són obres mestres
I la trilogia aquella
que va fer a Londres
que penso jo
que són les més
les més dures
Sí
de Nadal
perquè allà
no era pas la comèdia
tan sol
Match Point
Match Point
És que Match Point
jo encara veig
duríssim
la pilota allí
amb 40 o 45
que n'ha fet
ja dic
hi ha verdades obres mestres
no és d'aquells
que puguis parlar
però sentint-te
penso que
seran aquestes pel·lícules
que surts
amb la sonrisa
que has passat un bon moment
les coses
i a més a més
que com el cinema
té aquesta màgia
de contagiar-te
encara que siguin
uns brètols
i vayan fent
l'immoral
per allí i tal
però surts
com més transformat
i bueno
les coses són millor
del que sembla
si t'agrada
Woody Allen
si t'agrada Woody Allen
diràs
bueno
l'acudit aquest
sobre els jueus
que és que
me l'ha de fotre
cada pel·lícula
i aquell altre
bueno
el veus vindre
ja
però ell
té bona càmera
perquè clar
sí
perquè
té l'estètica
adequada
agafa
no cal ni
que tingui
grans
grans
grans actors
ell condueix bé
vull dir
perquè la història
la sap treballar bé
sí
no l'hem vist
encara
tu l'has vist
no
no
no
jo crec que
la veuré
per això
jo
de fet
jo quan vam anar a veure
aquesta
la xinesa
nosaltres anàvem a veure
la de Woody Allen
o sigui que
sí
jo sempre
que sí
que la puc veure
i
jo
l'havien posat bé
més o menys bé
com l'ha posat el Pep
però
sí
menys que més
però
però
ja dic
és un Woody Allen
és que esclar
a veure
quan parles de Woody Allen
jo crec que ha de ser
molt difícil
bueno
en Vicky Cristin de Barcelona
va fregar
aquí
a mi aquesta no
aquesta no
aquesta no
aquí sí
jo aquesta la trauria sempre
aquí va fregar el ridícul
no sé què passarà
d'aquesta fenta a Sant Sebastià
no sé si serà
sí
és veritat
no sé què passarà
però la de Barcelona
aquesta era
tenia algunes coses
molt poquetes
molt poquetes
era infumable
mira
abans d'entrar
amb vosaltres
volia fer un parell de comentaris
sobre dues pel·lícules
que curiosament
toquen el tema del foc
ah
sí
sí
és una pel·lícula
una d'elles
és espanyola
que es diu
no s'ha estrenat
sí
aquesta està
estrenada ja
que es diu
o que arde
lo que arde
no no l'he vista
l'heu vista vosaltres
no
he sentit
és gallega
és d'un director
gallec
afincat a França
que es diu
Oliver Lacse
és la seva
segona o tercera pel·lícula
és molt interessant
aquesta pel·lícula
i jo
ja tu ja saps
que portem anys aquí
i no sovint
teixo amb els qualificatius
excessius
però a mi
em va semblar
una
petita obra
mestre
dintre del que és
un cinema
que no és un cinema
pel gran públic
com dius que es diu
com es diu
lo que arde
lo que arde
és una pel·lícula
que
així
per dir
d'una manera curta
les sinopsis
és un piròmen
que torna
de la presó
de complir una pena
perquè ha sigut
condenat
per piròmen
per piròmen
torna
a la seva aldea
de Galícia
a dalt
a les muntanyes
de Lugo
on
no l'està esperant
però està
la seva mare
tres vaques
i l'una
una gossa
i res més
tot això
mentre va passant això
estem veient
una mena de bulldozes
que
amb una escena
extraordinària
impactant
en golpidora
estan
arrasant la muntanya
i carregant-se
arbres
així és com
s'obre
el film
i es tanca
amb un incendi
filmació real
d'un incendi real
en el que
fins i tot
hi ha
una mena
de
de
de qüestió
una mica
contradictòria
i és que
els mateixos
bombers
tenen
a vegades
mentre està funcionant
l'helicòpter
tirant
i les vengueres
i això
altres bombers
tenen que estar
amb un soplet
posant foc
per poder
tallar
sí, sí
clar
hi ha aquestes contradiccions
després
hi ha
la visió
quan ell arriba
a la petita aldea
i això
com se'l mira
la gent
naturalment
creen
una distància
amb ell
ell també
la crea
amb els
companys
o
amb la gent
del poble
però
sobretot
és una pel·lícula
de sensacions
molt física
la relació
pare-fill
és extraordinària
són dos actors
bé
tots els actors
que surten
no són professionals
tots fan el seu paper
es diuen
pel seu nom
però
la mare
ell
ell és extraordinària
es diu
Amadoràries
i la mare
Benedicta Sánchez
és una dona
bé
un prodigi
de sensibilitat
i empatia
el que transmet
aquella dona
és fantàstic
i aquest Oliver Laxi
ha fet més coses
o què ha fet?
sí
ha fet dos o tres
pel·lícules més
no ho trobo
sí
aquí la crítica
veig que sí
que la posa molt bé
és molt bona
i després n'hi ha una altra
que també toca
el tema del foc
però aquí
ja és una mirada
molt diferent
i és
retrato
d'una mujer
en llames
caram
sí
aquesta em sembla
que l'ha estrenat
la setmana que ve
el divendres
aquesta els mira
estrenat per
ah bueno
tinc que dir
que la d'Oliver Lacks
va ser presentada
aquesta anya
a Can
a la quinzena
dels realitzadors
i va guanyar
el premi
de la crítica
és a dir
que
ja ve
després ha estat
presentada
també
de Sant Sebastià
i aquesta
que us comento
ara
retrato
d'una mujer
per en llames
és també
una pel·lícula
que va estar
al festival
de Can
a la selecció
oficial
i va guanyar
el premi
al guió
després ha estat
també
dintre la programació
del festival
de Sant Sebastià
i per mi
és una pel·lícula
que em va impactar
és una pel·lícula
que la dirigeix
una dona
la interpreta
tot dones
sobretot
quatre
retrato
d'una mujer
per tant
estem dintre
del que és
la pintura
i tenim
una pintora
una contesa
que
això se situa
al segle XVIII
1770
a la Bretanya
francesa
les imatges
ja ni us dic
és d'una sensibilitat
i una bellesa
extraordinària
està dirigida
per
Céline
Sciamma
sí que no sé
amb qui és
tu sí
i les dues
actrius protagonistes
no
no hi ve res
d'ella
però he parlat
amb companys
que han vist
un parell
de pel·lícules
dels anys
11 i 14
i sobretot
la de l'any 14
es veu que és
molt interessant
ah perquè és
d'una noia
que acaba de deixar
el convent
és una noia
que acaba de deixar
el convent
la història
és que
la comtesa aquesta
havia enviat
una noia
una filla
per casar-se
sense
el que s'estil·lava
llavors
perquè està
representa
que passa
el 1770
sí ja ho he dit
1770
llavors
la noia aquesta
la filla
que estava destinada
a ser
casada
amb un matrimoni
apanyat
és suïcida
i llavors
ella repesca
treu del convent
el que estava allà
que probablement
ella ho diu
és que jo em sentia
molt bé allà
perquè almenys
la meva vida
sabia
amb què es convertia
el dia a dia
i estava d'acord
amb això
però és que ara
es convertirà
en una cosa
que jo
a la millor
no vull
i ni tan sols
em podrà revelar
és a dir
és una pel·lícula
feta per dones
amb el seu punt
feminista
situat
dintre del
context històric
amb una
planificació
i una
vasellesa
extraordinària
però a la vegada
també penso
que
és una pel·lícula
que probablement
agradarà
i serà
molt més
interessant
per les dones
que
pel
gènere masculí
i això és
una cosa
que vaig copsar
també
al sortir
del passe de premsa
perquè alguns
companys
se m'ha fet llarga
al cap de 10 minuts
ja sabia de què anava
etc.
Bueno
no va ser el meu cas
pot ser
jo la vaig gaudir molt
és una història
d'amor
que està feta
entre les mirades
perquè
la
la
la
protagonista
no
bueno sí
la pintora
és cridada
per la comtesa
per fer un retrat
un retrat
que naturalment
hauria de ser
en pintura
de la filla
però la filla
com que està rebotada
no es
no posa
no es deixa retratar
i per tant
ella
té que empatitzar
a base de
de fer
caminades
i trobades
anar a la platja
i tal
i anar capturant
moments
que després
quan arriba
el vespre
a les seves habitacions
ha de traduir
amb gravats
i petits
assajos
per fer
l'obra definitiva
i aquesta
tu
mentre està passant
tot això
amb aquestes mirades
i aquesta relació
es va produint
un amor
entre elles
i d'això
va la pel·lícula
que és un amor
que lògicament
té els dies comptats
perquè quan s'acabi
el termini
d'una setmana
o dues
que té
per fer l'obra
una ha de tornar
amb el vaixell
cap al seu lloc
i l'altra
ha de casar-se
és provisionar
no explicaré al final
però la recomano moltíssim
escolta
i això
que té
el premi
va anar a Cans
i té el premi
el millor guió
el millor guió
el guió
és una filigrena
una filigrena
està fet
amb poc
diàleg
però molt precís
és un guió
molt depurat
i jo crec que
això és el que va valorar
el jurat
perquè
en poc text
et dona
els punts claus
per
perseguir l'obra
i fer-la
entenedora
tot i que ja dic
el que prima
és la imatge
molt bé
doncs això és el que tenim
de pel·lícules
que hem vist
si voleu vosaltres
dins
sempre es nota
si totes m'interessen
bueno
jo
les últimes que he vist
ha sigut Joker
que possiblement
l'heu comentat
ah la vam comentar
la setmana passada
i a l'Astra
ah no l'he vist
jo aquesta
no he vist cap
de les dues
Joker sí
Joker
vaig prometre a la Carme
que l'aniria a veure
i vaig anar
i escolteu
vaig anar al fenòmen
una hora i mitja
abans
si no tenies entrada
i no hi havia entrades
ah sí
fixet
ja hi havia cua
per entrar
sí
imagina't
a tu et va agradar
o què tal
va agradar moltíssim
i sobretot
si vols escolta
la sessió
de la setmana passada
ja te la enviaré
perquè la vam comentar
sí
la va comentar
m'agradar moltíssim
sobretot
perquè no és el que esperava
és una altra cosa
i és una particular
què esperaves
vols dir-me
home
esperava que fos
una mena de remei
de superherois
i coses
de la història
de Batman
no té res a veure
i penso que molta
de la gent
que hi anava
perquè hi havia
molt públic jove
anaven per aquesta
segura
segur
perquè és el gran
reclam d'aquesta
i quan es van trobar
amb una altra cosa
van quedar una mica
també
m'ho crec
això
desubicats
desubicats
però
la pel·lícula
t'ubica
en un altre món
que és impressionant
i és el que té
el cinema americà
nord-americà
aquesta capacitat
pensa que aquest és el director
del Rassacón en Las Vegas
tu l'has vist Andrea
el Joker?
no l'has vist Andrea
llavors
si la vol
començar la setmana passada
no dic res
no
comenta-la
perquè la teva visió
pot ser diferent
jo
el que
treuria
ja
més a més
de la imatge
i de la música
que és magnífica
és una pel·lícula
rebel
és una pel·lícula rebel
i
aquesta pel·lícula
jo penso que a Espanya
no es podria fer
no es podria fer
aquesta pel·lícula a Espanya
no es podria fer
en quin sentit
tu dius això?
perquè la rebel·lió
no és pas un valor
que en aquest moment
estigui molt
molt a l'alça
però a l'Estats Units
tampoc sé què dir-te
no
a l'Estats Units
sempre
sempre
això també és veritat
sempre
sí
a l'Estats Units
és una cosa tan complexa
sí
això és veritat
tan terrible
però que ha tingut
la millor
autocrítica
que cap sistema
s'ha fet a si mateix
aquest és un valor
penitenciari
és un valor
que no se'ls pot negar
sí
és un sistema polític
com el sistema penitenciari
o sigui
la millor crítica política
és veritat
això tens raó
és el sistema
això tens raó
i aquesta pel·lícula
al final
és una pel·lícula
que està prohibida
a la Xina
sí
ja té problemes
greus
a la Rússia
això no ho sabia
sí
greus a la Rússia
i hi ha
moltes
hi ha moltes
intents
de controlar
de controlar-la
perquè al final
la pel·lícula
és una crida
a la rebel·lió
sí
sí
i tant
i tant
però
que a més a més
comparteixes
perquè
és tot el món
que ha quedat
en les afores
del sistema
triturat
en una ciutat
i exclòs
exclòs
de la pròpia exclusió
jo he llegit
crítiques
feroxes
sí
sí
i el Joaquim Fènix
el Joaquim Fènix
és una cosa
fora de mida
fora de mida
però el Joaquim Fènix
és un animal
me n'alegro
que t'hagi agradat
moltíssim
i que t'hagi agradat
amb diferència
de per superherois
que jo pensava
bueno
que anem a veure
i tal
i
doncs
joca
perquè no jo
però jo dic
bueno
tampoc
a mi el món
d'aquest
és una mica
llunyà per mi
pel meu físi
però
bueno
genial
la d'Adastra
és una pel·lícula
bellíssima
és la del Brad Pitt
perquè és guapíssim
però a més a més
perquè la pel·lícula
és preciosa
també
aquest viatge espai
de la terra
de la lluna
de la lluna
Mart
i de la Mart
a Neptú
és aquesta
que està buscant
el pare
i l'altre dia
va sortir un article
del Jordi Llobet
en què
posava en relació
Jordi Llobet
és aquest professor
de literatura
de la UB
posava en relació
a l'adastra
en el mite
d'Udisse
i Terémaco
Terémaco
el fill
que busca
el pare
i en el mite
d'Edip
perquè
el Brad Pitt
va en una missió
al pare
que està
en Neptú
que és una missió
per eliminar-lo
també
s'ha comparat
perquè
és molt similar
l'argument
el corazón
de les tiniebles
de Conrad
exactament
exactament
i a més
jo dic una cosa
està utilitzant
l'espai
que és estèticament
magnífic
és
d'autora
totalment
de 2001
claríssimament
però
la història
la podies posar
en qualsevol geografia
podria ser
un fill
abandonat
pel pare
a Almeria
quin tipus
d'abandonament
per això tant
a Almeria
el pare
s'ha anat
a Estocolm
i el fill
que al final
té la mateixa
professió
que el pare
físic
nuclear
per exemple
va a buscar
el pare
perquè en el fons
en el fons
és el fill
que va
en busca
del seu pare
el que passa
que aquí
estem
en la dimensió
espallal
con elements
de ciència
ficció
etc
en el fons
és la història
de la búsqueda
d'un fill
abandonat
en 5 anys
en la fixació
de qui era el pare
que no l'ha tornat
a veure
sembla que són
29 anys
26 anys
i que
en un moment
determinat
ha d'anar
a retrobar-se
amb ell
que és curiós
perquè
el joker
de fet
també busca
un pare
d'una manera
estranya
i rara
però és curiós
el joker
busca
moltes coses
però en particular
i l'última cosa
que volia dir
i ho deixo
és que
hagueu citat
aquests tipus
de cinemes
que fan
de repertori
que dèiem abans
que fan segons
estrenos
o coses així
o inclús
que fan
cicles
clàssics
jo visc a Gràcia
i allí al Verdi
posen
els imprescindibles
els dijous
i posen
una sèrie
i jo de tant en tant
si puc
i vaig
ho tens allà propet
és que
ho tens molt fàcil
l'altre dia
vaig anar a veure
un estiu amb Mònica
un verano
amb Mònica
de Berman
de Berman
la pel·lícula
estava
exactament igual
perfecta
no havia envellit
és que Berman
no envellia
bueno no sé
i jo dic
bueno quina
fresa salvajes
per exemple
la veus abri
ah sí
fresa salvajes
i llavors
a la mateixa
la mateixa setmana
que
que vas veure
aquesta pel·lícula
vas mirar el diari
i
la 8TV
ha inaugurat
un cicle
que diu
los imprescindibles
imprescindibles
o es imprescindibles
no sé si están
que estrenan
que tal
y el primer día
que estrenaba
la temporada
posaban
el seteit
sellei
y persona
digo caramba
que un plato
de un nido
bueno eso
eso es comenzar
bueno
i penses
comença
comença
el sétimo cielo
sí
el sétimo
perdón
el sétimo
el sétimo
el sétimo
el sétimo
el sétimo
el sétimo
i al cap
de
20 minuts
pam
un tal de publicitat
ai mira això
però això és que
de gairebé
10 minuts
jo per això vaig
BTV
10 minuts
de iogurts
iogurts i cotxes
en color
en color
perquè estaven
veient
un clàssic
un blanc i negre
potentíssim
i
bueno
vas aguantar una mica
i al cap
de
paf
sí sí
això és
em va semblar
tan
bueno la causa
per la qual
triomfan
les sèries
de Netflix
i tot això
és perquè tu
controles aquest tema
i perquè almenys
et pots esclaure
de la propaganda
perquè és terrible
per això jo
m'hiro
BTV
perquè
el que ha fet
la programació
chapó
perquè ha fet
una programació
magnífica
però clar
això és un atentat
això és un atac
i allò que deia
el Fellini
no es pot tallar
una emoció
com és que
és millor
que no facin això
que posin
cinema
escombreria
que posin
una altra cosa
i que no facin això
perquè això és
tan greu
és que és
de
de delit
de delit
total
que ja per persona
ja vas començar
que era una meravella
però dic
ara me la tallaran
i me n'aniré
molt mal a gaita
per tant
però aquestes són
les coses
que jo he vist
Bé
Maria
ens has de parlar
d'aquest projecte
que
ens sembla
interessantíssim
i del que
ens havies començat
a parlar
explica'ns el projecte
a veure
què ens dius
del projecte
aquest
a les escoles
amb la intenció
que el cine
pugui ser
un material
amb el que treballar
amb els nanos
i amb el que
usar
per
treballar l'art
jo crec que va una mica més
que dóna un pas més enllà
d'això
que és el que potser
intentàvem
amb molt pocs medis
fer a les aules
bueno se diu cinema en curs
cinema en curs
i és
hi ha una web
que si algú la vol mirar
va començar
el 2005
realment és interessant
la web
jo he mirat les pel·lículetes
que hi havia
sí
i de fet el plantejament
el projecte neix
el 2005
i
bueno
neix després
a mans d'unes
dues directores
que són
la Núria Aidelman
i la Laia Culell
i
bueno
munten un equip
de cineastes
tots
tots són uns cineastes
diríem
especials
joves
tot joves
del país
sí sí sí
aquí
i a més a més
gent que estava
que ha sortit
que estava ja fent
les
les seves pròpies produccions
o intentant-ho
des d'una formació
cineastes
professionals
del cinema
no treballant
en algun aspecte
del cinema
i la
del cinema
no de publicitaris
no no no
de cinema
i de fet
la idea era
posar en contacte
professionals
i docents
a l'aula
són de direcció
són de fotografia
són de guions
o són què
són
barrejats
variats
i molts d'ells
han fet
muntatge
guió
i actualment
perquè són
ara estan
suposo que estan
entre la trentena
cap a la quarantena
estan
fent les seves pròpies
produccions
o sigui
hi ha les seves pròpies
pel·lícules
cosa que no
en principi
no és
no deu ser tan fàcil
eh
jo
bueno
destacaria
aquest projecte
que per primera vegada
o sigui
s'enfoca el cinema
des de la creació
és a dir
el cinema
com un art
i com un llenguatge
i des de la creació
no
des de la publicitat
o des de desgrosser
que em sembla molt important
eh
sí
el llenguatge
de la imatge
perquè realment
l'estem rebent
i l'estan rebent
els joves
però d'una manera
brutal
des de tots els camps
no
televisió
publicitat
però en aquest cas
la idea
era enfocada
en un altre sentit
que era
el cinema
com a art
i a partir d'aquí
desgrossar
i feu un temari
o com ho feu
no
llavors és la simbiosi
que no és fàcil
tampoc
però és preciosa
del cineasta
amb el docent
i a partir d'aquí
a l'aula
amb els alumnes
treballar
tots els paràmetres
quina franja
d'edats hi ha
doncs mira
va començar
el 2005
en plan experimental
diria
aquí a Barcelona
a Barcelona
no
a Catalunya
o sigui
va començar
recolzat
pel
per el Ministeri
de Cultura
i diríem
i era per
per
per la Conselleria
de Cultura
perdó
i era
això
amb la idea
d'instaurar-ho
a diferents edats
començant
o sigui
des de primària
fins a batxillerat
i agafar
centres docents
molt diferents
o sigui
va ser en plan experimental
i van ser triats
centres que
d'alguna manera
portaven una
trajectòria
o hi havia algú
que s'havia
dedicat
preocupat per la imatge
sí
per cinema
per tenir
com passava
el Boscan
que hi havia
assignatures
de cinema
i que
hi ha altres instituts
i a partir d'aquí
es van agafar
centres pilots
un centre
un institut urbà
una escola
diríem
d'àmbit més rural
i si em permeteu
fer un incís
que era
bordils
que ja hi havia
molta tradició
de treballar
amb les criatures
a l'escola
a primària
i tal
tot el que era
el tema
és increïble
veure'ls treballar
i que aquest dissabte
precisament fan
una mostra
que està tothom
convidat
a anar-hi al poble
que tot el poble
o sigui
a cases
a llocs
on hi ha hagut
localitzacions
d'arbres
i tal
on mostraran
el que han treballat
tots aquests nens
al llarg
són nens
a l'escola
a l'escola
però hi ha hagut
tota una sèrie
de docents
que s'han implicat
això és fonamental
i el propi
docents que són
els propis mestres
de l'escola
i el centre
que els ha recolzat
perquè això és molt important
i és una escola
de primària
això
sí
de primària
i aquests nens
doncs
si veieu la web
si anem en curs
podeu entrar a
a punt org
i bueno
ja hi havia
una tradició anterior
han seguit
i és
tenen en aquests moments
perquè l'escola
s'hi ha implicat molt
en aquest sentit
és molt ric
incorporar
el llenguatge
del cinema
amb els nens
perquè a més a més
l'agafen
amb aquestes antenetes
que tenen
és increïble
i com parlen després
i el mètode
per dir-ho ràpid
perquè
podríem estar
molta estona
però el mètode
és a partir
de pràctiques
ja des del primer dia
pràctiques
i el material
que posa
la pròpia escola
posa la institució
aquesta
depèn
està això
jo
dintre de l'organització
tampoc sé exactament
com funciona
qui ho cedeix
i tal
però
el cinema en curs
té el seu propi material
són càmeres professionals
i també
micros
i es fa
amb un rigor tremendo
perquè
des del primer dia
i el que
es busca
és despertar
en primer lloc
la sensibilitat
dels nens
en el seu entorn
que és com
obrir uns nous ulls
i és així
a qualsevol edat
jo ho he fet
a l'ESO
i després
tu has fet amb nanos
de quina edat
de l'ESO
jo a l'institut
de les Corts
i he estat
una sèrie d'anys
vaig estar
des del primer any
fins que em vaig
jubilar
llavors es treballa
també el guió
es treballa el guió
però el guió
d'una manera
també molt
corporativa
perquè
s'intenta
que no algú
que tingui una idea
va fer amb això
no
és a dir
quina emoció
volem comunicar
tot està com
molt pautat
molt ben pensat
jo destacaria
molt la tasca
de les persones
quan organitzar
perquè
és difícil
trobar
un projecte
tan treballat
tan ben tramat
i tan seriós
i amb uns resultats
que també us
a la Filmoteca
al final
exposen tots els seus fills
que es podeu veure a la web
i és increïble
veure'ls
parlar i comentar
els fills dels altres
perquè
dominen perfectament
tots els paràmetres
que si llum
que si plans
que si el flu
per què
en aquest moment
per què
el pla
és
sí, clar
és que és un llenguatge
total
i llavors
se'ls ha de ensenyar
aquest llenguatge
perquè el puguin aplicar
amb correcció
exactament
i una part importantíssima
és la
bueno
sapigueu també
que hi ha una formació
pel professorat
que anem
a una casa
de colònies
dos dies
i amb una formació
que convivim tots els docents
amb els cineastes
aquí
ho fem
ho fem
si
no s'hauria dit
no me'n recordo
a les afortes
hem anat canviant
últimament es fa
ara en aquests moments
no recordaré el nom
però bueno
a prop de Barcelona
i allà
per noctem
i es parla
i comentem
i hi ha una formació
excel·lent
per part de tot
l'equip de cineastes
que són
que són molts
i
bueno
i a partir d'aquí
es preparen
també
visionats
visionats
de fragments
de pel·lícula
que
nosaltres els professors
diríem
hem après el sistema
i tenim el cineasta
a classe
que sempre és una eina
increïble
això és el millor
és el millor
i qui són els que us han vingut
perquè ens obre els ulls a tots
és que tots
perdó
com a professors
qui us ha vingut
qui són
jo he tingut la sort
de treballar
amb diferents
cineastes
que
bueno
que en aquests moments
estan en
en plena producció
doncs per exemple
el Pep Garrido
va ser el primer
que vaig treballar
i que bueno
ara està presentant
a festivals
la seva pel·lícula
la pel·lícula
era molt
molt potent
que
que bueno
potser algun dia
espero veure'l al cinema
en algun moment
la Meritxell Culell
que ha presentat
també
la seva pel·lícula
contra el viento
que també és
d'una
d'una
d'un esterat
i d'un realisme
d'una observació
i una sutilesa
quan parlàvem
del neorealisme
o del cinema xinès
doncs d'alguna manera
s'intenta això
que l'entorn
i que els nens
no parlin mai
o sigui
en el quan
parlem del guió
que tu comentaves
preguntaves
que no parlin mai
d'una
emoció
que ells no han viscut
en primera persona
llavors es parla
de què
podem parlar
a partir de quina emoció
podem
i a partir d'aquí
entre tots
i és molt bonic
veure com treballant
en conjunt
un aspecte
el guió
és a dir
un dia
una idea
els altres
opinen
sí però
i l'altre
li suma
de tal manera
que al final
tots
hem fet el guió
absolutament
han fet
vaja
el professor
és una mica
el que
però bueno
talla quan veu
que una cosa
se'n va
per exemple
d'això
de la seva pròpia
experiència
o que volen
fer moltes coses
i no cal
o sigui
en aquest sentit
d'apurar una mica
de dir
potser no cal
explicar coses
molt fortes
sinó
explicar les que
d'alguna manera
entenem
i com les podem
comunicar
i llavors
és increïble
com saben
utilitzar
els diferents
paràmetres
per reforçar
el llenguatge
el que trobo molt bé
també és
per part d'aquests directors
implicar-se
en l'ensenyança
sí
perquè
jo penso que
de vegades
tancar-se
amb la seva
càpsula
de vidre
allà dalt
i anar fent
de tant en tant
la seva
això
home
queda una mica
elitista
en canvi
baixar
a l'arena
i treballar
amb els estudiants
i transmetre'ls
i coneixements
tots
en batxillerat
o això
aquí no
clar jo penso
que en batxillerat
tenen tantes matèries
i tantes coses
i van tan apurats
en batxillerat
es pot
fer coses
sí
sí
treballen
amb segons
de batxillerat
sobretot
en algun centre
que fan
el batxillerat
artístic
perquè clar
el centre
s'ha de comprometre
perquè no es pot
fer una assignatura
entro
una hora
surto
sinó que
en algun moment
hem de cedir
dues hores seguides
o en algun espai
per exemple
en el meu era
molt complicat
i llavors
el que fèiem
és que potser
ho fèiem
fora d'horari
això sí
demana
moltíssima implicació
clar
moltíssim
perquè a més
és fora d'horaris
perquè gravar
i tot això
és cap de setmana
caps de setmana
així és de clar
que costa també
perquè després
ells tenen coses
i llavors
bueno
fan un horari
relatiu
perquè com un treball
de recerca
també es pot fer
això o no
o això no s'ha fet
fuig de la teoria
o sigui
va directe
ho dir per ficar
perquè després
els horaris
són complicats
els centres
no?
per poder
sí
ah vols dir
sí sí
clar
perquè d'on tu fiques
sí
no no no
o sigui
és abans
perquè hi ha moltes demandes
i lògicament
no arriben
o sigui
hi ha un límit
per poder
participar
o sigui
les demandes
les feu
les fan els centres
i es valoren
i es valora molt
la implicació del centre
perquè és molt important
o sigui
jo no estic
a la
diríem
a la direcció
ni al
o sigui
jo estic com a docent
però sé que és molt seriós
tot
tot és
perquè el que volen
és realment
que sorgeixi
alguna cosa
que es pugui
dur a terme
aquest projecte
que està perfecte
o sigui
a mi de veritat
xapó
perquè sé també
les hores de feina
que hi ha darrere
la implicació
que hi ha
per part dels
que ho porten
i el resultat
tenen el Premi
Ciutat
de Barcelona
van tenint
reconeixements
a diferents festivals
o sigui
pels oients
que ens estan
escoltant
i que puguin
tindre interès
pels seus fills
per exemple
el camí
més ràpid
per arribar
a tindre
un contacte
i entrar-hi
quin seria
la web
aquesta
vostra
jo crec que sí
que la web
crec
si més no
hi ha la seva
a partir d'allà
poden
o RG
o RG
i allà
poden
sol·licitar
i
i dir
que sobretot
es necessita
això
creure-hi
per creure-hi
crec que pot
interessar
el sentir-ho
a molta gent
és un dels professors
el Miguel Ángel
Baeta
deia
que érem
una societat
de creients
i és cert
es necessita
perquè realment
vol molta implicació
no és
a la classe
faré això
sinó que és
farem aquest projecte
aquest projecte
implica
però de veritat
o sigui
els resultats
són impagables
és que el camp
ara és
molt més ampli
perquè ja no solament
és del cinema
sinó
tot el que és
el món audiovisual
exacte
el que està
en joc
i
i el que s'està
obrint
aquesta vegada
cada vegada
més
d'una forma
més eixamplada
no?
sí, sí
s'ha de fer
és bàsic
de fet ja s'ha reconegut
en algunes
en el currículum
en algunes matèries
de visual i plàstica
clar
però
però és bàsic
és que és un llenguatge
una altra cosa Maria
que me'n recordo
quan
feies
el comentaves
i tal
és també
la relació internacional
que té
que no és un tema
tan sols
que es fa aquí
sinó que
tu feies uns
uns intercanvis
amb
Marsella
en França
això és molt interessant
sí
a part
neixen molts projectes
o sigui
entren en contacte
a través del cinema
i parlen de cinema
i venen a Barcelona
a presentar les seves pel·lícules
centres docents
i a diversos llocs d'Espanya
perquè veig que
està molt llunyat
s'ha ampliat
i d'Espanya
i d'Amèrica
i d'Amèrica
o sigui
a Xile
Argentina
jo vaig fer una vegada
un contacte
amb uns nens
d'una tribu del Brasil
d'aquests perduts
i tal
que feien cinema
els van portar
va arribar allà
una cineasta
i amb la càmera
i es comunicaven
diríem
amb els nostres alumnes
i neixen
moltes possibilitats
per exemple
nosaltres vam fer
un intercanvi
cinematogràfic
amb Marsella
que l'hem dut a terme
molts anys
clar
i els alumnes
entraven en relació
i anaven a conèixer
les ciutats
en el nostre cas
Marsella
era un poble
del costat de Marsella
però anava a visitar
la ciutat
i tots els entorns
i tal
i era a través
de la càmera
i de la fotografia
perquè anaven filmant
anaven tal
ells ens mostraven
les seves pel·lícules
estaven seguint
el mateix mètode
que a França
es deia
Cinema Centone de Genesa
i que
bueno
nosaltres vam
vam entrar
per la relació
que tenia
la Núria Edelman
amb la Cinematec
de París
ella havia fet allà
crec
si no m'equivoco
la seva tesi
la seva tesi
i de fet
crec que ha portat
molta cosa
al projecte francès
i d'aquí
Maria
estem
amb la dictadura
dels temps
si hi ha alguna
cosa breu
important
que vulguis afegir
i en tot cas
queden per un altre dia
perquè et sembla
que és molt interessant
sempre ens passa
que ens quedem curts
poden venir els alumnes
o la Núria
la Núria
segurament
només jo
recomano
que qui vulgui
veure els efectes
amb nens petits
perquè seran
els que guiaran
els grups
famílies
persones
sols
acompanyats
és igual
aneu a bordils
aquest dissabte
des de les 10
del matí
fins a les 6
de la tarda
que estaran
fent grups
per guiar
hi haurà
activitats
per poder fer
alguna pràctica
relacionada
amb el cinema
càmera fosca
etc
és una oportunitat
de conèixer
i entrar
als llocs
i als espais
que estimen
aquests nens
ho deixem dit
ens acomiadem
ja
per la setmana
vinent
recordem
que vindrà
l'Àngela Gutiérrez
i ens parlarà
sobre el Festival
de Venècia
recordeu
que va venir
l'any passat
fa música
és cantant
ens va cantar
aquí
en directe
i a capel
a l'àrea
del Reinaldo
de Händel
que va ser
magnífic
esperem
que també
ens portaran
noves
i coses
magnífiques
que relacionen
el cinema
i la música
bona nit
i fins la setmana
vinent
bona nit
de Hè
a mi
i
i
i
pas
itions
i
et
la
embassy
crec
d'un
æ