Title:

Wild, Nightcrawler i el debat innocents/culpables

## Introducció Programa amb to distès però exigent, dedicat a comentar estrenes vistes, una repassada als Goya i un bloc central molt potent sobre **innocents i culpables al cinema**. El tram més analític es reserva per la segona meitat, amb comparatives i referents clàssics. ## Crítiques de la setmana ### Wild (2014) — Jean-Marc Vallée • Actuacions: **Reese Witherspoon** (protagonista i productora) i **Laura Dern** (nominada a l’Òscar) destaquen pels matisos i primers plans. • Escriptura i estructura: guió de **Nick Hornby** amb ús de *flashbacks* molt ben dosats que reconstrueixen el passat de la protagonista (addiccions, dol i redempció). • Imatge i to: fotografia “magnífica” que casa amb l’epopeia del Pacific Crest Trail; celebració de la **individualitat** i la **resiliència** molt del gust nord-americà. • Peros: certa dissonància entre la fisicitat del personatge real i la imatge “urbana” de l’actriu en pantalla. > “És una història real de redempció explicada amb *flashbacks* impecables.” • Connexions: record a 127 Hours (Danny Boyle) i el seu epíleg amb el protagonista real; alerta que aquestes imatges finals poden “desmuntar una mica” la il·lusió cinematogràfica. ### Nightcrawler (2014) — Dan Gilroy • Valoració global: entusiasme unànime; definida com a **thriller nocturn rodó** i “candidat a film del mes”. • Interpretació: **Jake Gyllenhaal** “brutal”, primat 14 kg; sorprèn que no estigués nominat a l’Òscar (la pel·lícula sí ho està a guió original). • Temes clau: crítica ferotge als **mitjans de comunicació** i al **capitalisme d’autoajuda** (manuals d’èxit), amb una mirada “crua i sense concessions” sobre l’ambició sense escrúpols. • Estil: ritme sostingut, escalada de tensió, clímax impactant; música de **James Newton Howard**; paper destacat de **Rene Russo**. > “Estem davant d’una obra que podria ser de culte.” • Referents i contrastos: de Wilder (El gran carnaval) a Network o Taxi Driver; es defensa que Nightcrawler és més **incòmode i contemporània** que aquests clàssics. ## Actualitat: Premis Goya • Conducció: **Dani Rovira** “eficaç”. • Moments: discurs d’**Antonio Banderas** com a punt àlgid (“autèntic, profund”); **Almodóvar** remarca la crítica al ministre de Cultura. • Guardons: reconeixement a **La isla mínima**; mencions a 10.000 km i Ocho apellidos vascos (premis d’interpretació), amb debat sobre sobre-recompenses. ## Tema central: Innocents i culpables al cinema ### Eixos d’anàlisi • Tres punts de vista: 1) des del suposat culpable, 2) des de l’innocent, 3) des de qui jutja (advocats, fiscals, *jurat*). • Dos enfocaments: - Thriller d’enigma (Hitchcock/Agatha Christie): el “joc d’escacs”. - Cinema com a reflex social (Lumet/Lang): prejudicis, garanties del sistema i responsabilitat col·lectiva. ### Pel·lícules comentades i què aporten • The Wrong Man (Hitchcock): la impotència de l’innocent davant d’un sistema que no el protegeix. • 12 Angry Men (Sidney Lumet): el *jurat* com a mirall social; garanties processals vs. prejudicis. • The Trial (Orson Welles, sobre Kafka): la **culpabilitat difusa** i opressiva del sistema; del post-I GM al post-II GM. • Anatomy of a Murder (Otto Preminger): revisió crítica; percepció de pel·lícula “sobrevalorada” en la revisita. • The Verdict (Lumet): advocat (Paul Newman) que es **redimeix** creient en el cas; ètica professional. • Primal Fear (Gregory Hoblit): gir sobre **engany i performativitat** (Edward Norton descomunal) que deixa en fals la supèrbia del defensor. • The Rainmaker (Francis Ford Coppola): David vs Goliat jurídic (Matt Damon) contra asseguradora; arquetip nord-americà del **petit contra el gegant**. • Extres clau: - Fritz Lang: M (culpabilitat certa) i Fury (culpabilitat ambigua) per explorar la multitud i el linxament. - Judgment at Nuremberg: capes de responsabilitat i culpabilitat històrica. ### Focus: Testigo de cargo / Witness for the Prosecution (Billy Wilder) • Adaptació d’Agatha Christie que transcendeix el simple trencaclosques gràcies al **cos dels personatges** i diàlegs amb sorna. • Trio estel·lar: **Charles Laughton** (advocat malalt irreverent), **Tyrone Power** i **Marlene Dietrich** (paperàs). • Wilder juga amb l’espectador, però afegeix **matís i profunditat** que superen el model Christie o el mecanicisme hitchcockià. ## Proper programa • Monogràfic sobre **Theo Angelopoulos** i la música d’**Eleni Karaindrou**. Propostes de visionat: El pas suspès de la cigonya, La mirada d’Ulisses, Eleni i L’eternitat i un dia.

['Wild', 'Alma salvaje', 'Reese Witherspoon', 'Laura Dern', 'Nick Hornby', 'flashbacks', 'Nightcrawler', 'Dan Gilroy', 'Jake Gyllenhaal', 'Rene Russo', 'James Newton Howard', 'mitjans de comunicació', 'thriller', 'Goya 2015', 'La isla mínima', 'Ocho apellidos vascos', 'Almodóvar', 'Antonio Banderas', 'innocents i culpables', 'The Wrong Man', 'Hitchcock', '12 Angry Men', 'Sidney Lumet', 'The Trial', 'Orson Welles', 'Kafka', 'Anatomy of a Murder', 'Otto Preminger', 'The Verdict', 'Primal Fear', 'Edward Norton', 'Richard Gere', 'The Rainmaker', 'Francis Ford Coppola', 'Witness for the Prosecution', 'Billy Wilder', 'Fritz Lang', 'M', 'Fury', 'Judgment at Nuremberg', 'Theo Angelopoulos', 'Eleni Karaindrou']