Title:

Midnight Cowboy, Shelley Duvall i Kris Kristofferson; la Conxa d’Or de Sant Sebastià per Albert Serra

## Benvinguda i arrencada • Obertura musical del programa i menció del tema Everybody’s Talkin’ (Harry Nilsson), icònic de Midnight Cowboy. • Presentació ràpida de l’equip i to del programa: conversa cinèfila sense dogmes ni condicions. > "No us fieu mai... el millor en cinema és comprovar-ho personalment." ## Recomanacions i roda de l’equip ### Comentari ràpid: Casa en flames (Dani de la Orden) • Valoracions positives: **thriller psicològic coral**, ben interpretat i amb **girs de guió**. • Matís crític: certa *pijeria* present al cinema català, però aquí el director hi aporta una **mirada més fonda**. ### Hàbits de visionat (Anastasi) • Ritme intens de passis de premsa, Filmin i sales; **disciplina** i constància per descobrir sorpreses. • Consell a l’audiència: **formar-se criteri propi**; cada espectador té el seu *codi* i la seva identificació amb les històries. ## Pel·lícula de la setmana: Midnight Cowboy (1969, John Schlesinger) ### Context i singularitats • Retrat cru i humanista de la **marginalitat a Nova York** a finals dels 60 (guerra del Vietnam, moviment hippie, ecos de la Warhol Factory). • **Única pel·lícula amb qualificació X** que va guanyar l’Òscar a Millor Pel·lícula; 7 nominacions, **3 Òscars**: Millor Pel·lícula (Jerome Hellman), Direcció (John Schlesinger) i **Guió adaptat** (Waldo Salt). ### Sinopsi i temes • Joe Buck (Jon Voight), un jove texà, arriba a Nova York per fer fortuna com a *gigoló* i topa amb la **realitat més dura**. • Coneix “Ratso” Rizzo (Dustin Hoffman), un estafador malalt i coix; neix una **amistat** que esdevé **taula de salvació** enmig de la misèria. • Temes clau: **solitud**, **explotació sexual** (prostitució masculina i femenina), **drogues**, **petits furts**, i el **poder redemptor de l’amistat**. ### Llenguatge i muntatge • Muntatge excel·lent (Hugh A. Robertson, nominat): combinació de **flashbacks** (B/N i color) sense transicions, ritme que manté la pel·lícula **sempre en alt**. • Obertura gairebé de **“videoclip”** amb la cançó sobreposada a imatges del trajecte; anticipa l’energia formal. • Seqüència de la **festa “warholiana”**: ús de recurs *picture-in-picture*, estètica pop i colors llampants; exercici d’estil avançat per l’època. • Mirada **amorosa i compassiva** del director cap als perdedors; to **melancòlic** i moments durs sense caure en el morbo. ### Interpretacions • Dustin Hoffman: construcció física i psicològica de Rizzo (inclosa la **coixera**; l’actor es posava **pedres a la sabata** per recordar el dolor). • Jon Voight (aleshores **novell** en papers estel·lars): paper difícil, evita la **caricatura** i el **sentimentalisme**. • Repartiment de luxe: **Sylvia Miles** (breu però memorable) com a prostituta; el film té una **gran direcció d’actors**. ### Música • Cançó clau: **Everybody’s Talkin’** (Harry Nilsson). Durant el muntatge es va provar i el director i el muntador en van quedar **indissociablement lligats**. • Banda sonora de **John Barry**: atmosfera lírica i trista que acompanya el descens social dels protagonistes. ### On veure-la • Disponible a **Filmin** en versió **remasteritzada (2019)**; hi ha també un **documental** sobre la pel·lícula. ## In memoriam ### Shelley Duvall (1949–2024) • Actriu singular: col·laboracions recurrents amb **Robert Altman** (Brewster McCloud, Nashville, 3 Women, Popeye) i aparició a **Annie Hall**. • **The Shining** (Stanley Kubrick): interpretació antològica, però rodatge **psicològicament dur**. Polèmica a Espanya pel **doblatge** (Verónica Forqué) que **perjudicava** el to original. ### Kris Kristofferson (1936–2024) • Figura **polièdrica**: compositor, cantant de *country* i actor. Cançó icònica: **Me and Bobby McGee**. • Filmografia destacada: amb **Sam Peckinpah** (Pat Garrett & Billy the Kid, Bring Me the Head of Alfredo Garcia, Convoy), **Heaven’s Gate** (Cimino), **A Star Is Born** (1976), **Blade** (1998). > “Freedom’s just another word for nothin’ left to lose.” • Carisma de “bonomia” malgrat el físic imponent; amistat personal estreta amb **Peckinpah**. ## Festival de Sant Sebastià (72a edició) ### Conxa d’Or: Albert Serra – Tardes de soledat • Film taurí que centra la mirada en el **patiment de l’animal** i l’**angoixa del torero**, amb **primers plans** i fons de plaça difuminat; treball intens de **muntatge**. • Comparació evocada amb el film **El último sábado** (1960) de Pere Balanyà, per l’atenció a la preparació i el ritual. ### Altres guardons destacats • Premis Donostia: **Pedro Almodóvar** i **Cate Blanchett**. • Petxina de Plata (Direcció): **Laura Carreira** (On Falling) i **Pedro Martín Calero** (El plo). • Premi Especial del Jurat: **The Last Showgirl** (Gia Coppola). • Millor Guió: **François Ozon** (Quan cau la tardor). • Millor Fotografia: **Son Gripiau** (Born in Heaven, Hou Xin). ## Idees clau • **Midnight Cowboy** combina risc formal i **humanisme**: és dura però **empàtica**. • **Veure i jutjar**: l’experiència personal és clau per damunt de la crítica aliena. • **Memòria cinèfila**: homenatges a figures que connecten **música i cinema**.

['Midnight Cowboy', 'John Schlesinger', 'Dustin Hoffman', 'Jon Voight', 'Waldo Salt', 'Everybody’s Talkin’', 'Harry Nilsson', 'John Barry', 'muntatge', 'flashback', 'picture-in-picture', 'Warhol Factory', 'Nova York', 'amistat', 'prostitució', 'drogues', 'marginalitat', 'Òscars', 'Sylvia Miles', 'Filmin', 'remaster 2019', 'David Lynch', 'Sunday Bloody Sunday', 'A Kind of Loving', 'Billy Liar', 'Marathon Man', 'Shelley Duvall', 'The Shining', 'Stanley Kubrick', 'Jack Nicholson', 'doblatge', 'Kris Kristofferson', 'Me and Bobby McGee', 'Sam Peckinpah', 'Pat Garrett & Billy the Kid', 'Bring Me the Head of Alfredo Garcia', 'Convoy', 'Heaven’s Gate', 'Blade', 'Festival de Sant Sebastià', 'Conxa d’Or', 'Albert Serra', 'Tardes de soledat', 'món taurí', 'Pere Balanyà', 'El último sábado']