CINEMA SENSE CONDICIÓN
CINEMA SENSE CONDICIÓN
CINEMA SENSE CONDICIÓN
CINEMA SENSE CONDICIÓN
CINEMA SENSE CONDICIÓN
CINEMA SENSE CONDICIÓN
CINEMA SENSE CONDICIÓN
CINEMA SENSE CONDICIÓN
CINEMA SENSE CONDICIÓN
CINEMA SENSE CONDICIÓN
CINEMA SENSE CONDICIÓN
CINEMA SENSE CONDICIÓN
CINEMA SENSE CONDICIÓN
CINEMA SENSE CONDICIÓN
CINEMA SENSE CONDICIÓN
CINEMA SENSE CONDICIÓN
CINEMA SENSE CONDICIÓN
CINEMA SENSE CONDICIÓN
CINEMA SENSE CONDICIÓN
CINEMA DICES CONDICIÓN
CINEMA SENSE CONDICIÓN
CINEMA SENSE CONDICIÓN
CINEMA SENSE CONDICIÓN
CINEMA CANSE CONDICIÓN
sonora de Midnight Cowboy
interpretat per
Harry Nilsson
el tema que porta com a títol
Everybody's Talking
Bé, aquesta pel·lícula
és una pel·lícula que
l'hem escollida
és de 1969
i està dirigida per John Schlesinger
però d'això en parlarem més tard
ara us presento
l'equip d'avui
amb Lluna els comandaments
Bona tarda Lluna, què tal?
Bona tarda
Com ha anat la setmana?
Molt bé
Bé, en realitat han sigut dues setmanes
Dues setmanes, clar, és veritat que va ser festa
I en aquestes dues setmanes has vist alguna cosa destacable?
Sí, us anava a dir
vaig anar al cine a veure que es en flames
Ah
Nosaltres hem parlat bé d'ella aquí
Què et va semblar?
Em va agradar molt
Ah sí?
Sí, perquè
Molt bé, coincidim, coincidim
De bastant cíl·lips psicològic
de parlar de les persones
i de parlar dels traumes de les persones
Molt bé
Jo soc l'únic que no l'he vist
Ah, tu no?
Però no d'aquí, no
De tot Catalunya
O sigui, crec que soc l'únic que no l'he vist
Però no hi tinc res en compte
A més, el Dani de l'Orden
va ser alumne meu de l'ESCAC
O sigui que tindria un cert interès
en què realment la pel·lícula funcionés
Jo les anteriors d'ell les he vistes
I són pel·lícules, bé, possiblement intercedents
però a vegades no tant
i a vegades pretén tenir una transcendència
però en aquest cas sembla que l'encertada
amb alguna cosa més
Jo crec que aquí l'ha encertat molt
Està molt bé
Està molt bé
Està molt perquè fa un producte que resulta molt rodó
que coralment està molt ben interpretat
i a més a més
compta amb un guió
que té les seves
Els seus girs
Els seus girs
Els seus canvis
Això m'han dit sense fer-me espòilers
però m'han dit que sí, que hi ha girs
I també t'haig de dir que tinc coneguts i amics
que estan just a la línia contrària
també que han dit el contrari
que no els ha interessat gens
quina pel·lícula
Bé, jo fins que no la vegi no m'opinaré
per tant em sembla estupenda que us hagi agradat
perquè el cine català
Jo diré una cosa, que Dani de l'Orden
he vist pel·lícules d'ell que no m'han interessat res
Però sempre procuro
quan vaig a veure una pel·lícula
fer un borrat de l'anterior
Sí, està bé
Perquè si no, vas condicionat
Sí, sí, sí
Si t'agradava molt l'anterior
tens una condescendència amb aquesta
A veure, una pel·lícula és un producte
Des que es concebeix
fins que surt al carrer
i a vegades passen coses
que fan que tot sigui positiu
i tot lligui i tal
i altres vegades passen coses
que és tot al revés
que no qualla
A mi no em va desagradar la persona
a nit d'estiu
Sí
A nit d'hivern no em va interessar tant
però a nit d'estiu em va semblar una pel·lícula
fàcil de veure
amb un temàtic que també profunda en el fons
una mica pija
que aquest punt pija
que els directors catalans també tenen
no és l'únic que té aquest punt pija
però possiblement en aquest cas
ha transcendit més
perquè la gent m'explica
ha anat una mica més enllà d'aquest pur
posicionament en aquesta cosa
Bueno, la pijeria també abunda
També hi és
però bueno
segurament el posicionament d'ell
davant d'aquesta pijeria
és el que fa que la persona
tingui més interès
Imagina
Aquest és el tema
que en les altres potser no
però bueno
està bé
l'haig de veure
que es fa estar allí
Molt bé
Doncs Lluna
gràcies per la teva aportació
De res
No paris de veure
De veure cine
I si a més coincidim
ja és fantàstic
Però si discrepem
també està bé
perquè això és cinema
sense condicions
Cap ni una
Aquí no ens casem amb ningú
Exactament
Molt bé
Seguim
amb parlar de Lluna
Ara hem de parlar
de bona tarda Anastasi
Bona tarda
Com han anat aquests 15 dies?
Bé
Molt atrafegats
Jo no sé per què estic retirat
perquè realment estic treballant
com mai treballava
a part de les coses
que la vida sempre ens regala
que són els conflictes
que has d'anar resolent
a cada pas
però bueno
la feina
és el que m'agrada de fer
Va bé
Tinc feina
Tinc feina
i vaig treballant
dintre del que la llei
la llei em permet
Això és bo
també
Per mi molt
Estimula
Et manté atent
viu
I tant
Jo no m'imagino aturar
Jo sempre he dit
des que em vaig jubilar
que treballo més ara
que quan treballava
Sí, sí, sí
És això
És que realment
jo he treballat sempre molt també
però bueno
tu també has treballat molt
Jo he treballat per necessitat
però mai per gust
Clar, clar, clar, clar
No, és clar
En el teu cas sí, és cert
No, no
El meu no
El meu sempre he treballat per gust
El que passa és que
de vegades he treballat
molt castigat
per la indústria
perquè realment
el treball en cinema
fa uns anys era
molt dur
Avui en dia
i estem a Hollywood
aquí comparat amb com era això
fa 30 anys o 40
i era horrorós
No, m'agrada la feina
i per tant
per mi no considero que sigui feina
quan diuen
el dissabte i domenger
farem una
sortirem
i per mi
tot el dia estic
vivint experiències interessants
per tant
el dissabte i domenger
ja em va bé
però
Tu ja saps
jo veient
bueno, ara
no us aprovarem gaire
parlant de nosaltres
però
Sí, però
fent tot el que és
la tasca típica
de veure
passis de premsa
Sí
Doncs ja saps
que normalment
em carrego
unes 10 o 12 pel·lícules
A més a més
de les que veig
a través de filming
i directament
amb cine
No, no, el teu
realment com de molta gent
Vull dir que
si fas això
Sí
T'ocupa
I si fas això
vol dir que
disfrutes
I tant
I tant
Jo no ho sabria fer
això
Jo no ho podria fer
No en sé tant
o sigui, no en sé tant
no necessito tant
veure tant cinema
sobretot sortir
per veure
No, bueno, jo ho faig
per disciplina
I tu fas per disciplina
però ja has agafat
aquesta
Ja et resulta
fins i tot
bo
Ja et sembla
que és una cosa
que sí
que et va bé
que segurament et va bé
Confesso que a vegades
arribo
perquè jo arribo
sempre fins al final
de la pel·lícula
tant si m'agrada
com si no
I hi ha moltes vegades
que arribo al final
i penso
que bé
que era estat jo
fent una altra activitat
Estàs dues obertes
en una altra situació
Però s'ha d'estar allà
perquè de tant en tant
també hi ha sorpreses
I tant
i segur que n'hi ha de molt bones
evidentment
I ara una recomanació
per a tots els que ens escolteu
no es fieu mai
allò
que deia en castellà
a pies contilles
de les opinions
que sentiu
el millor
el millor
en cinema
és comprovar-ho
verificar
sí
personalment
perquè tots tenim
el nostre codi
propi
i llavors hi ha pel·lícules
que entren
perquè codi
i altres
que no
i això no vol dir
que siguem
ni més llestos
ni més aves
ni res
és senzillament
que hi ha coses
amb les que
ens sentim identificats
i podem tirar
i altres que no
i amb el cine
s'ha d'experimentar
molt bé
bueno
molt bé
passem a una pel·lícula
que
com hem comentat
es tracta d'avui
la pel·lícula de la setmana
és Mirna i Cawoi
aquesta pel·lícula
és de 1969
1969
tota la dècada
dels 60
però sobretot
cap al final
el 68
francès
el 69
l'home
arriba a la lluna
la guerra
de Vietnam
està provocant
que
que hi hagi
protestes
arreu
un moviment
hippie
als Estats Units
que
també hi ha
uns aspectes
com
tota la factoria
de Warhol
per exemple
en aquesta pel·lícula
hi ha
una petita
incursió
amb el que era
el món
aquest
les performance
de Warhol
aquí hi ha
tota la festa
una festa
pujadeta
de to
que és
warholiana
de total
bé
doncs
aquí
el director
anglès
John Schlesinger
va fer la seva
primera pel·lícula
americana
una pel·lícula
que
després
comentem
una mica
de què va
però
alguns dados
que no són
descartables
són interessants
és l'única
pel·lícula
que hi ha
fins ara
que
a mi em consti
que
tenim una
qualificació
X
que vol dir
que és porno
o de violència
sexual
és capaç
de guanyar
un Oscar
de l'acadèmia
i de moltes categories
a més a més
no solament d'una sola
categoria
sinó de la pel·lícula
es va presentar
va estar nominada
a set
i va guanyar tres
després comentarem
quins
molt bé
jo
us volia comentar
una mica
la sinopsi
sense explicar
la pel·lícula
però sí
per saber
per centrar-nos
com va
mirar que avui
és un retrat
de la soledat
dels marginats
de la gran ciutat
amb un messatge
de fons optimista
a partir del poder
de les relacions humanes
i concretament
de l'amistat
entre dues persones
els dos protagonistes
Joe Book
per una banda
interpretat
per John Boyd
i
Ratso
Enrico
Rizzo
és un ratso
el nom d'ell
sí
Rizzo Rizzo
sí
interpretat
per Dustin Holman
la pel·lícula
s'entra
en la història
d'un jove texà
el que interpreta
Joe Buck
que interpreta
John Boyd
que decideix
abandonar Texas
i anar a Nova York
decidir fer fortuna
com a gigolo
la seva ingenuïtat
farà que
els seus somnis
xoquin
amb la dura realitat
en un descens
en l'escala social
que va
des de la pobresa
a la misèria
passant per l'engany
l'estafa
coneix
conèix
ell
amb un timador
que és el Ratso
el Dustin Holman
i alhora
bueno
és un
és un vagabond
és un vagabond
és un vagabond
que a més a més
és estimador
d'alguna manera
sí
fa petits ofurs
de curta volada
exacte
a més a més
és coix
és tuberculós
és un
bastant
un desperdici
un nom
molt perjudicat
efectivament
una mica
un desperdici
del ciutat
aparentment
la pel·lícula
és un retrat
i misericordi
de la mègre
que ha de finals
dels 60
que arriba
a la lluna
com hem dit abans
però que té
unes carencies
socials notables
que amaga
sota
l'aparença
d'un cinema
que s'alimenta
de l'American
way of life
i el va reproduint
i escampant
per tota raó
perquè es vegin
que bé
que es viu
a Amèrica
i com està ple
d'oportunitats
per tothom
etc
quan Ratso
el personatge
que interpreta
l'Aston Holman
entra
en la recta final
de la seva
supervivència
Joe
el seu amic
interpretat
per John Boyd
deixarà
el seu somni
i les seves
ambicions
personals
i es posa
al costat
del seu amic
per acompanyar-lo
a la seva
solejada
plena
de mar
i de llum
florida
florida
que és el seu
el seu mita
el viatge
una mica
que diguéssim
el portarà
al seu paradís
espiritual
perquè
ja
no
en realitat
no serà
un paradís real
però sí
que és una mica
que treure'l
de la caòtica
Nova York
que ens està presentant
i amb la que hem viscut
tots dos
i deixat
ara que ja començava
a saber què
el personatge
de John Boyd
com anava la cosa
a Nova York
o en dona tot
agafa el seu amic
li paga
el viatge
i
retornen
cap a Florida
i per el viatge
amb uns diners
també
que aconsegueix
molt difícilment
d'una forma
complicada
i poc explicada
fins i tot
en la pel·lícula
Sí
Aquest
seria
una mica
la sinopsi
de la pel·lícula
està plena
i ara
tinc ganes
de passar
el testimoni
a l'Anastasi
perquè jo crec
que
si hi ha una pel·lícula
amb la que val la pena
parlar del muntatge
que va estar
nominada
No sé qui va guanyar
perquè realment
el muntatge
que s'ha fet
és excel·lent
no sé qui va guanyar
que ganen
és excel·lent
és típica
per donar-li
també el premi
perquè d'alguna manera
el muntatge
es fa molt evident
ja saps que sempre diem
que el cinema
el muntatge
és una categoria
que quan no es veu
que és bo
evidentment
un muntatge
que no es veu
també és bo
normalment no és premiat
deixa fluir la pel·lícula
però aquí
aquí la pel·lícula flueix
i flueix
i es veu el muntatge
però tu et dones compte
que l'acció del muntatge
és important
des d'aquest clip inicial
que comencem
amb aquest
això que hem sentit
aquest tema
va sobre les imatges
d'ells sortint
de la casa seva
i anant fins
a l'estació d'autobusos
i realment
és una mena de videoclip
que o sigui
narrativament
comença a anticipar-se
aquí
a una dinàmica
de novetats
molt interessants
el patiú està plena
com deies
tu ara en parlarem
una mica
plena de novetats
de llenguatge
de llenguatge
si no novetats
evolucions de coses
que s'estaven fent
però que aquí
estan totes juntes
a més a més
sí
després per mi
té un valor
molt important
perquè com he dit abans
amb aquella
Amèrica
que volia vendre
una imatge exterior
acomodada
i de país
d'oportunitats
aquí surt la droga
la solitud
l'explotació sexual
la prostitució
tant masculina
com femenina
les orgies privades
la homosexualitat
els petits furts
per anar vivint
però
i també molt important
l'amistat
com un valor
que pot fer el miracle
del perdó
i de la compassió
tot això
és molt
és molt
i aquesta pel·lícula
hi és tot
però
hi és tot
a més a més
amb generositat
amb una mirada
en el fons amorosa
en el fons
hi ha una mirada amorosa
per part de Schlesinger
no és
no és una mirada
de dir
ara ho passareu malament
perquè us vaig explicar
una cosa molt dura
i no suportareu
no
és dur
hi ha moments
que es veuen coses
que són dures
a nivell sexual
fins i tot
o a altres nivells
la pel·lícula
és dura en general
no és una pel·lícula
és una pel·lícula
melancòlica
és una pel·lícula trista
en moments
molt trista
terrible en algun moment
el tema
de l'obsessió religiosa
d'aquell personatge
que surt
és un moment
que em recorda
pel·lícules
de John Huston
per Sangre és Sàvia
Sangre és Sàvia
hi ha moments
de pel·lícules
que et donen referents
de pel·lícules
amb molta potència
però en canvi
sempre hi ha aquest missatge
no distanciat
sinó
de mirada
una mica amorosa
dels personatges
perquè els personatges
i els Schlesinger
se'ls estima
jo penso
sí
és el que deia aquí
d'una certa compassió
perquè realment
són uns perdedors
des del minut 1
i a l'espectador
si no hi hagués
aquesta condescendència
del director
podria fins i tot
agafar un rebuig
per dir
bueno
però
això
a mi què m'expliqui
aquest tio
i en canvi
no
la humanitat
que traspuga
la mirada
del director
bueno
jo suposo
també
aquí
aquest sí
que em sembla
que va guanyar
l'Òscar
és el guió
és l'adaptació
el guió
a veure
és de
Waldo Salt
i està basat
en l'adaptació
de la novel·la
de James
Leo Harlin
jo crec que és
home
té un pes important
el guió
és un pes important
no conec la novel·la
sincerament
jo tampoc
però jo crec que
l'adaptació
que se'n fa
no pot estar
més corulla
d'intensitat
i de coses
perquè no hi ha
moments baixos
en aquesta pel·lícula
ni un
absolut
no t'avorreixes pas
en aquesta pel·lícula
en cap sentit
ni baixos
en el sentit
que t'enterri massa
a un lloc
que et soy insuportable
ni baixos
en el sentit
que a nivell rítmic
s'ensori la pel·lícula
no
la pel·lícula està sempre a dalt
sempre a dalt
per terrible que sigui
el que està passant
sempre està a dalt
des d'aquest moment
que has comentat tu
de l'inici
sí
en què hi ha una preparació
del que vindrà
sí
una preparació
àgil
que després s'ha vist
a vegades
en pel·lícules
com David Lynch
sí
jo crec que
David Lynch
segurament a aquesta pel·lícula
li agradava
és possible
si es pogués parlar amb ell
és possible
és possible
no m'estanyaria
sí
recordem que abans
d'aquesta sortida
de clip
diguem
d'aquell surte a casa
que hi va
a les deixes autobusos
hi ha una
tot on
ens situa el personatge
en un entorn
d'infantesa
a través d'uns
d'uns flashbacks
i tal
que després
es repetiran
en aquests flashbacks
ens el situa
en un entorn familiar
precisament
no molt fàcil
és a dir
que la vida
li va posar difícil
de ben petita
per tant
justifica
diguem emocionalment
i justifica
a nivell psicològic
que el personatge
tingui aquesta mena
de necessitat
de narcisisme
i de mostrar-se
de creure's molt guapo
i de mostrar-se
que ho és
i vendre's
perquè es situa el personatge
de forma que la gent
en cap moment
pensi que és un cretí
exacte
i és que això
en cap moment
no ho penses
no
aquí també
jo trobo que hi ha
el valor
de dues grans interpretacions
tant la del Dustin Hoffman
com sobretot
la d'un novell
John Boyd
que naturalment
a partir d'aquí
se li va obrir
Hollywood
i no va parar
ja
sí perquè
Hoffman
ja havia fet
acabava de fer
el graduat
el graduat
era una pel·lícula
l'anterior
sí
l'anterior
del 68
per tant
ell ja era un home
que amb el graduador
es va situar
molt
el Boyd
és la primera
important
la primera important
que fa
i és molt difícil
el paper del Boyd
encara més
que el del Hoffman
perquè
el Dustin Hoffman
s'ha de posar
amb el paper
d'un
d'un vagabund
sí
que només
té que patir
per
enganyar una miqueta
i despistar la gent
i
prendre'ls-hi alguna cosa
per poder menjar aquell dia
i
i després a dormir
l'endemà ja veurem què farem
i veurem què farem
i llavors
tota la pel·lícula
està amb això
però és que l'altre
té
que caminar molt
sobre
l'alambre
sí
per no caure
en
en
lo grotesc
sí
ni tampoc
en el sentimentalisme
en cap moment
hi ha això
no
no
hi ha moments
que dintre la convi
no
realment no hi és
per mi és que està molt ben
molt ben dirigit
tens raó
potser dintre la casa
en el moment que comencen a conviure
en aquest pis
que fot una angúnia tremenda
perquè és un apartament típic
de viure aquí
petit
brut
amb cucaratxes
que dèiem abans
per tot arreu
i amb brutícia
i allí li ofereix això
que és el que té
en un moment determinat
li ofereix amb ell
sí que és cert
que en aquell punt
hi ha un parell
o tres decenes
d'ells dos
que sí que estan
vorejant una mica
en los miserables
és a dir
que estem en un territori
una mica de la
no caricatura
però sí de
bueno
clar
és que quan estàs
en aquestes condicions
un plat de
de qualsevol cosa calenta
és un menjar
és un sopar
una mica
talla els cabells
perquè has de fer
has de presentar-te
a la societat
una mica arreglat
és un gran gest
és a dir
que tot has d'haver
com molt important
el que passa allà dintre
entens
de fet
l'amistat de veritat
una vegada superats
els primers enganys
i tal
ja veureu
quan veieu la pel·lícula
que l'amistat de veritat
d'ells dos
comença a néixer
en aquesta convivència
a vegades la convivència
genera el contrari
genera problemes
i genera friccions
en aquest cas
també n'hi ha
de menors
però sobretot
hi ha un procés
de creixement
de l'amistat
pel fet precisament
d'estar convisquent
en aquell miserable
apartament
amb aquell gamastro
que tenen cadascú
jo penso que això
la pel·lícula
reflecteix molt bé
aquest ambient
fins que sorgeix
això que deies tu
fins que sorgeix
aquest paradís perdut
que té al cap
el
el
l'actor
no
el personatge
el Rizzo
té al cap
i sembla ser
que el té de corrent
que és anar corrent
per la platja
amb una llum
exacte
i veiem la imatge
a més a més
del que ell visualitza
i Florida
com a expectativa
o sigui
ell sap que està
molt fotut
sap que morirà
segurament aviat
i el seu destí
aquest paradís
que ell busca
és poder anar
a Florida
és clar
aquest amic
ho detecta
llavors clar
l'objectiu dels dos
és d'haver en aquell moment
un objectiu comú
anar a Florida
en el moment que pugui
en el pitjor dels moments
quan pitjor està
el Rizzo
diguem
de salut
quan tot està
en contra
quan no tenen un duro
cap dels dos
per poder anar a Florida
de cop
per un esforç
que fa el personatge
del John Boyd
aconsegueix
els diners
per pagar
aquest viatge
clar
jo crec que
el creixement
del fet amistós
diguem
d'ells dos
es produeix a partir
d'aquest punt
en què comencen
a conviure
ja hi ha hagut
abans fets
que han començat
a marcar
una mica
el tema
i després
es reforça
en la festa aquesta
que tu deies
esuarjoliana
allà es reforça
és clar
és un home
el Rizzo
que no
no socialitza
és un tio
que l'única manera
que sap socialitzar
és a base d'enganyar
el que té davant
enganyar els del bar
enganyar els companys
que estan allà
enganyar
a tothom
el propi
amb ell
ha començat
amb enganys
i en canvi
de cop
quan es va
estar en aquesta festa
està amb debilitat
perquè no sap socialitzar
i és llavors
el vaquer
el seu amic
que l'introdueix
i que el protegeix
perquè pugui entrar
a la festa
d'una manera
una mica decent
el pentina
abans d'entrar
és a dir
hi ha una cura
un a l'altre
i l'altre a l'un
i en aquest cas
el que ha d'actuar
de cuidar-lo
és més
el personatge
del jo
com es diu
el jou
el jou
és més en el jou
que en el ritzo
aquí és ell
que l'està cuidant
fa un moment
l'hem vist
que l'altre
li tallava el cabell
que li feia el sopar
i aquí no
aquí els termes
s'han invertit
i la festa
és clar
la festa aquesta
és una festa
molt important
perquè visualment
és molt
connecta molt
amb el que era
aquest món
l'arholià
dels 60's
70's
i aquí en cinema
també fa una cosa
interessant
una mica allò
de l'amor lliure
de l'amor lliure
l'estètica
aquesta
del moment
aquests colors
llampants
aquesta estètica
pop
però
també en aquest cas
l'Slessinger
no és que s'hi apunti
però també fa
una cosa
de tipus estilístic
molt curiosa
fa una cosa
que en cinema
li diem
picture in picture
i que a la tele
també
els de la tele
quan vols posar
una pantalla
dintre d'una altra
també es diu
picture in picture
és a dir
quan tu vols veure
el canal 3
per la tele grossa
i el petit
amb una pantalla petita
això és picture in picture
aquest efecte
que l'havia jugat
l'amic
que es va convertir
en un estil
molts anys
després
el del
el cocinero
la doncella
els amics
el green away
el green away
que ho havia jugat
a tope
aquest efecte
en aquí
l'Slessinger
ho comença a jugar
hi ha un moment
que hi ha com algú
que està fent
com unes entrevistes
a gent famosa
que estan a la festa
i tan aviat veus
el pla complet
de la pantalla
amb l'entrevista
amb el moment
que tal
com ho veus
en petitet
amb la resposta
del personatge
aquesta cosa
en aquell moment
no era tan freqüent
estem parlant
de l'any 69
és un recurs
diguem estilístic
molt
molt especial
si tenim en compte
el mal paper
que deixava
els Estats Units
com a país
o fins i tot
Nova York
com a ciutat
per dificultats
pels que no tenen diners
si malgrat això
l'acadèmia
li dona
tres Òscars
és perquè realment
estava corulla
la pel·lícula
i ho està
de mèrits
segur
segur
segur
i després
hi ha una cosa
també
que val
la pena ressaltar
perquè
a veure
jo
no sé
però diria
que
qui
qui no coneix
si no
de primeres
de segones
o de terceres
gent
que va
encara
amb
trossos
de cigarro
a la butxaca
de la
porilla
famosa
de cigarretes
sí
sí
sí
aquí està
i aquí estem
sí
qui és
la gent
que no
ha conegut
gent
o coneix
gent
que ha estat
afectada
per la droga
etc
aquí surt
i aquí
estem
molt abans
que hi hagués
el gran atac
que va ser
en aquest cas
la sida
la sida
no apareix
fins als 80
80
inicis
de 80
aquí encara
no t'ha
atacat
aquesta
però sí
que hi ha
la droga
com dius tu
i hi ha
una societat
que està malalta
si és que
no veieu
que és de les ciutats
que té un índex
més important
junta amb Washington
no ens ho perdem
Washington
és una ciutat
molt
amb aquest nivell
veiem
el bo
de Washington
el tema
governamental
els edificis
i Washington
és una ciutat
amb un rerefons
diguem
de delinqüència
i de tot
tremendo
això és el que amaga
normalment la societat
darrere de la pantalla
dels grans edificis
i de les grans
coses
darrere l'ombron
diguem
jo crec que
Schlesinger
amb aquesta pel·lícula
va
va alcançar
el cim
de
de la seva
producció
sí
possiblement
ell
biogràficament
sí
es deia
John Richard Schlesinger
va néixer
a
Hampstead
a Londres
al Regne Unit
el 16 de febrer
1926
i va morir
el 25 de juliol
del 2003
a Palm Springs
Califòrnia
Estats Units
al 77 anys
sembla que va ser
d'un problema cardíac
a veure
ell havia fet
algunes coses
prèvies
com és normal
amb tothom
o sigui
si treballar
amb algo de teatre
treballar també
amb guions
i amb algun curtmetratge
però
el 1962
s'estrena
amb
A King of Loving
és una pel·lícula
que ja
va tindre
una certa entrada
sobretot
amb
cineclubs
i amb
algun festival
menor
després hi ha
un altre
1963
que és
de Free Cinema
britànic
claríssimament
que és
Billy Leier
Billy LeMostero
que li van dir aquí
el mentider
el mentider
correcte
el 1965
va fer una pel·lícula
que ja va estar
nominada a l'Òscar
es titula
Darling
una pel·lícula
que va tindre
també un recorregut
comercial
important
i després
després
d'un parell
de pel·lícules més
ja arriba
el 1969
Midnight Cowboy
que és la primera
que fa
als Estats Units
i llavors
el 1971
en va fer un altre
que nosaltres
en vam parlar aquí
no sé si l'any passat
o ara fa dos anys
que es diu
Blood Sunday
Blood Sunday
que és una pel·lícula
que també va estar
nominada als Òscars
una pel·lícula
important
després
va fer
el 1974
com a placa
de l'angosta
i tant
també la vam fer
i el 1976
Marathon Man
que va repetir
amb el
Dustin Hoffman
sí
correcte
el 1075
79
Yankees
amb el
com es diu
el guaperes
aquell
el
no recordo
Richard
Richard
ah
Richard
sí senyor
sí senyor
és veritat
després
el 85
el juego
de l'alcón
i llavors
hi ha una sèrie
de pel·lícules
que
tothom
o la major part
de la crítica
coincideix
amb dir que
no
no va remontar
ja
els èxits
o els valors
del que havia fet
fins llavors
ja
i l'última
va ser
l'any 2000
ell va morir
el 2003
va ser
l'any 2000
i es diu
The Next Best Thing
i com a curiositat
era una comèdia
fluixa
però té com a curiositat
que està interpretada
per Madonna
i per
Rupert Everett
una parella
interessant
al moment
era una parella
que tenia tirada
molt
sí sí
clar
això
la va fer
estrenar
per tot arreu
i tal
i una mica
diguéssim
que va ser
el camp del signe
d'ell
és un home
que té un control
del llenguatge
cinematogràfic
pot estar apoiat
en aquest cas
per un excel·lent muntador
en aquesta pel·lícula
segur
que va mereixer
l'Òscar
si no se li va donar
però de fet
segurament l'altre
que el va guanyar
també el mereixia
però realment
té un control del llenguatge
molt important
pensa que en aquesta pel·li
també
en el Midnight Cowboy
Cowboy de mitjanit
sí
s'hi barreja
moments de flashbacks
en blanc i negre
combinat amb color
sense transició
sí
sense pràcticament
cap avís
de cop
pam pam pam
i pam
i et situa
que després això
ho faria gent
com Sam Beckin
per exemple
i després
hi ha moments de muntatge
realment pur muntatge
de tall
allò
de tall
molt freqüent
amb ritme i tal
són una virgueria
com està muntat això
és a dir
que realment
la pel·lícula
té a nivell de llenguatge
l'ús de diferents coses
a nivell de direcció
jo crec que ell va fer una cosa
que és que per un cantó
ell sabia que comptava amb un actor
amb certa experiència ja
que era
Dustin Hoffman
però que tampoc en tenia tanta
vull dir el tanto
un home que tampoc feia
havia fet 20 pel·lícules ja
havia fet unes quantes
jo veu que no
però jo penso que els deixa anar
bastant sueltos
es diu
que hi ha una escena
que és l'escena que
el Dustin Hoffman
creu el carrer
amb aquella dificultat
que té per la coxera
i que passa un taxi
i comença a fotre-li cops
perquè el taxi
està a punt d'atropellar-lo
segons ell interpreta
que està sempre sobrevoltat
aquesta tac
diguem
del Dustin Hoffman
enfurismat cap al vehicle
sembla ser
que és una improvisada
total
total del Dustin Hoffman
ho crec
i ho puc creure
perquè quan ho vaig veure
no vaig notar
que això fos improvisat
però sí vaig notar
que permetia
el director
estava permetent
que allò passés
era molt coherent
amb el personatge
exacte
i d'alguna manera
per això va quedant
a la pel·lícula
sinó coses que
es fan
i que no queden
ni en moltes
curiositats
també hi ha
la del tema
del tema central
no el tema central
sinó el tema inicial
la cançó
la cançó
l'altre és el tema
de la pel·lícula
en alli s'estava treballant
la pel·lícula
estava muntat
i s'estava treballant
amb un tema
que apuyés
precisament
aquest inici
una vegada
ell obria la porta
i fa el recorregut
fins a l'autobús
estava treballant
un músic
amb aquest tema
i ells havien estat
treballant
durant tot el muntatge
amb el tema
que hem escoltat avui
que era un tema
que ja preexistia
i ara anterior
la coordinació
de la banda
musical
sonora
és de John Barry
sí
exacte
John Barry és el músic
de pes
quasi res
exactament
però es veu que ells
ja havien treballat
tot el muntatge
col·locant aquesta cançó
al principi
en aquest moment
diguem que li dèiem
de clip
entre cometes
bé
no era la prevista
eren ells
que hi van treballar
durant el muntatge
que és un fet
que es treballa
alguna vegada
ho he comentat
en els muntatges
de pel·lícules
quan muntem una pel·lícula
no tenim encara
la música definitiva
moltes vegades
i anem provant
escolta
i si poséssim aquella
en aquest plan
o sigui aquella
ah sí
hi havia una pel·li
fins i tot
d'altres pel·lícules
i es prova
i t'encarinyes tant
a vegades
que et resulta
després impossible
desfer-te d'aquell tema
i és el que els va passar
sembla ser en aquest cas
que van
van encarinyar-se tant
del tema
que quan els van portar
el tema
que teòricament
havia d'anar
allà
no els va agradar
no els va agradar
i van mantenir
el muntador
i el director
van mantenir
t'havia arribat
això tu també
exactament això
després el tema
de la manera
com el Dustin Hoffman
aconsegueix
a part de ser gran actor
i per això
aconsegueix
perquè ja no és el fet
que vagi coix
sinó que va coix
té aquella mirada
absolutament intensa
i per un cantó bo
però per altra banda
és una mirada dolenta
té una mirada
molt profunda
i molt forta
i per tant
no té solament
el mèrit
d'anar coix
perquè anar coix
finalment
però es veu que ell
per apujar-ho
es va posar
a la sabata
de la que havia
de fer l'ima
li va posar
es va posar pedres
es va posar pedres
hi ha alguns
que per parlar
es posaven pedres
a la boca
ell es posa pedres
a la sabata
perquè li fes
realment mal
i li recordés
que era cos
és una coixera
entre cometes
molt bona
molt bona
perquè si recordes
hi ha un moment
en què Jones
es va posar pedres
i fa un primer pla
i fa un primer pla
en moviment
o sigui
travelling
amb retrocents
i només és
dels quatre peus
és extraordinari
perquè allà la coixera
escolta
ni imposada
ni res
allà
allà és que
tenia que patir
el tio
fent allò
sí
segur
i més
ha de baixar voreres
ha de pujar voreres
ha d'entrar vehicles
ha de sortir de vehicles
i no perdre mai
aquesta cosa
per tant
més que el fet
que necessita
que les pedres
la fessin anar coix
era que les pedres
li recordaven
que era coix
que era coix
és un mecanisme d'actor
i després també
el tema de la
un altre tema
d'aquest tipus
ja em vindrà
alguna cosa més
que hi havia
però realment
jo penso que
a nivell d'això
de direcció d'actors
també era un bon
director d'actors
perquè
el fet que tingui
dos grans actors davant
podien haver-se equivocat
molt
els dos grans actors
i no s'equivoquen
en cap moment
no perden el personatge
o sigui
els Oscars
van ser
per
Jerome Hellman
millor pel·lícula
John Schlesinger
millor direcció
Waldo Sals
millor guió adaptat
però després
les altres quatre nominacions
són
Dustin Hoffman
com millor actor
John Boyd
com millor actor
Sarah Mannels
com millor actiu
de repartiment
també està molt bé
i Hugh Robertson
com millor muntatge
com millor muntatge
de Hugh Robertson
Hugh Robertson
va fer un muntatge
extraordinari
però la Sylvia Miles
sí
com té
com té
que té
un paper de prostituta
al començament
de la pel·lícula
si la veieu
és aquella prostituta
que porta una
bueno
és rosa
sí
però jo crec
que allò deu ser
una
perruca
perruca important
sí
jo penso
escolta
aquella dona
hi posa una intensitat
terrible
et quedes amb el personatge
i tant
et quedes amb aquest personatge
és inolvidable
sí
sí
bueno
Sarah Mannels
era també una gran
una base
i després una gran actriu
sí
en èxit d'interpretació
és indubtable
que la pel·lícula
està molt ben conduïda
encara que tingui bons actors
que vas dir
és que té molt bons actors
sí sí
té molt bons actors
però hi ha d'haver un director
home
que no perdi mai
que els recordi sempre
quin és el personatge
que estan
que estan interpretant
i això
aquí és aquest rigor
bueno
molt bé
doncs
què et sembla
ho deixem aquí
Filmin eh
l'hem vista
us recomanem molt
la podeu veure a Filmin
que està molt bé
està més llocs i vist
però Filmin
és on l'hem vista
la versió nova
remasteritzada
remasteritzada
val la pena
del 2019
jo penso que està
per cert
i descobert
que hi ha un documental
que parla sobre la pel·lícula
sí
ja ho vaig veure
no ho vaig veure
el documental
no jo tampoc
però vaig veure
que hi ha un documental
jo també
no en sé res
per tant sé que hi és
però no m'estranya
no m'estranya
perquè tot el que hem parlat
aquí tècnicament
dona per fer un documental
sí
i tant
perquè la pel·lícula
segur que ha tingut
una gran influència
amb molts dels bons directors
que hi ha hagut
a partir del 69
segur
segur
sí
molt bé
bé
doncs
si us recordeu
la setmana passada
estem parlant
d'habituaris
que es havien donat
pèrdues
pèrdues de grans actors
i directors
d'aquests mesos d'agost
i ens vam quedar
sense poder
donar referència
per exemple
de la Celi Duval
la filmografia bàsica d'ella
que seria
en primer lloc
dir que va néixer
a Fort Worth
a Texas
el 7 de juliol
de 1949
i va morir
també
a Blanco
Texas
a l'11 de juliol
de 2024
ella
es va estrenar
el 1970
amb
Brewster McCloud
que
ja és
una pel·lícula
que va tindre
el seu
pronunciament
jo la tinc present
aquesta pel·lícula
va funcionar
com a cinema independent
americà
després
ella va fer
moltes pel·lícules
amb Robert Talman
hi havia una amistat
i el 1971
l'any següent
la segona pel·lícula
ja la va fer
Mr. Cape
amb Miss Miller
amb Robert Talman
amb Robert Talman
després
el 1975
també amb Robert Talman
va fer Nashville
i tant
que és una pel·lícula
que bueno
aquí jo crec
que la vam veure
tots els que
aquests anys
anàvem al cine
perquè era una pel·lícula
extraordinària
el 1976
i també amb Robert Talman
Buffalo Bill
and the Indians
Buffalo Bill
i els Índios
el 1977
va participar
Annie Hall
de Woody Allen
sí
o sigui
fixeu-vos-hi
que és una dona
que
no ha tingut una carrera
d'aquelles
bestials
de fer 100 pel·lícules
això
però
s'havia d'escollir
bastant
ha fet pel·lícules bones
diguem
no ha fet pel·lícules
menors
el 1977
també
Three Woman
el 1980
Popeye
també amb Robert Talman
és que en aquest cas
era quasi
estava pensat per ell
el personatge
estava escrit
que allò
ho havia de fer ella
i el 1980
és una pel·lícula
que li va donar
tanta molèstia
segurament
com fama
com fama
i és
The Shining
de Stanley Kubrick
de Kubrick
segons
bé
hem llegit
i és públic
i notori
Kubrick
la va crucificar
bastant
sí
entre Kubrick
i Nicholson
entre els dos
i Nicholson
sobretot Kubrick
més
però més Kubrick
era capaç de guanyar
més Kubrick
perquè
l'arribava a posar
nerviosisme
nerviosa
fins al punt
de posar-la malalta
per aconseguir
el pànic
sí
i realment
ella treu aquí
una interpretació
és memorable
les cares d'ella
a la pel·lícula
els crits
jo et recordes
que és una pel·lícula
que vaig veure
als Estats Units
pràcticament
els dies posterior
a l'estrena
i em va deixar
profundament marcat
o sigui
jo no
després l'he revisat
òbviament
recordem que aquí
va haver un infame
un infame doblatge
dirigit pel
Saura
que va dirigir
en la Forqué
la Verònica Forqué
doblant
en la
i realment
la va perjudicar
terrible
terrible
veieu-la
un dia parlarem
de
Sí, del doblatge
de Shining
i de Shining
de Kubrick
i llavors
ja us ho demanarem
de ginolls
que la veieu
en versió original
perquè també
lo de
Nicholson
no te perdo
tampoc
els xirs
de veu
que fa
i les conyetes
el doblatge
encara respectava
una mica
i el doblador
Nicholson
que no recordo
en què va ser
realment
va fer bé
diguem
dintre de
que és el doblatge
i ja està
però esclar
és que ella era terrible
la Verònica Forqué
que no en devia tenir
cap culpa
però dirigida
pel
pel Saura
que en aquest cas
es va equivocar molt
però esclar
era el de lloc
ho va equivocar
el Saura
l'estat de Kubrick
li va dir
al Saura
com a millor
director
en aquell moment espanyol
per Kubrick
va dir
escolta
diguem
quina actriu
exacte
i va dir
Verònica
esclar
perquè té la veu aguda
té una veu similar
però esclar
els esgarips
que feia la Verònica
en la pel·lícula
eren terribles
i en canvi
si sents l'original
eren uns crits
tenen sentit
potents
però no eren
aquelles ridiculeses
que era ridícula
era ridícula
bé
després jo tinc apuntat
aquí
1981
The Bandits
que també és una pel·lícula
que va estar bé
i ja després
fins al 1987
que va participar
a Roxanne
a Roxanne
sí
i després diria
que va fer coses
com a productora
i ja es va apartar
molt
del cinema
i també va fer
alguna col·laboració
però sempre ja
amb
d'aquelles de 5 minuts
i així una cosa
una mica
residual
i puntual
bueno
doncs queda aquí
el nostre petit homenatge
a la figura
d'una dona
com Shirley Duval
que és d'aquestes actrius
que a la millor
no estarien
el panteó
d'aquell
de les 10-20 millors
no
però compte que
ja heu vist aquí
la quantitat de pel·lícules
que hem dit
i que la major part
segurament
n'haurà vist
i de grans directors
perquè
clar
se la van jugar
grans directors
i per tant vol dir
que
no és perquè sí
que hi havia igualitat
molt bé
molt bé
la cosa
n'ha com ha anat
i resulta
que el dia 28
s'ha mort
també
un actor
que
no
no hem tingut temps
de comentar-ho amb tu
no sé què opines d'ell
perquè
he vist que hi ha divisió d'opinions
entre la gent
però
a mi
sempre
em va caure molt bé
a mi també
que és
Chris Christopherson
a mi també
si els actors
poden caure malament
indistintament de les pel·lícules
és cert que és així
a mi aquest em cau bé
jo penso que hi ha gent
que dius
per la cara
no sé
sí
a la millor
et dona un mal rotllo
en aquest cas no
en aquest cas
és un físic potent
és un tio alt
és un tio quadrat
sí
qui imposa molt
però en canvi
però desprèn una bonomia
desprèn una bonomia
exactament
exactament
tant cantant
com fent actor
perquè la gent té aquesta
és compositor
músic
cantant
i actor
i actor
tingueu en compte
que música country
té
jo crec que està
aquí sí que està
el panteó dels grans
sí
estaria entre els 5 o 6 primers
segurament estaria
de tots els temps
i com a compositor
bueno
va tindre fins i tot
un grup
que es deia
The Highwaymen
amb el Johnny Cash
amb el Johnny Cash
i com a cançons
hi ha
Me
amb Bobby McGee
amb Bobby McGee
que aquesta és una cançó
d'aquelles
de les més conegudes
possiblement
i tant
i en cinema
tu li recordes
que ara no he fet memòria
jo no he mirat filmografia
en aquest cas
Escolta
ens podries buscar
B amb Bobby McGee
Me
amb Bobby McGee
Me
amb Bobby McGee
McGee
G-E-E
de
no
Me
amb Bobby
M-E-S
B-O-B-B-I
Mac
M-E-C
M-E-C
petita
G-E-E
Ah, exacte
De Chris Christopherson
Chris Christopherson
exacte
sí
tenia bé sentir-la
perquè
ell he sentit
en aquest
per la tele
la teva
i vas fer
un fragment
de Chris Christopherson
sí
tal qual
eh
Chris Christopherson
el tema
passava un fragment
d'una pel·lícula
i cantava un altre tema
també molt conegut
que ara no recordaré
exactament quin era
però un tema
molt
molt interessant
també
molt leco
però no era d'ell
era un tema que ell cantava
però aquest sí que és d'ell
aquest sí que és d'ell
està bé?
no sé si
ah no
no
allí
era
de pel·lícula
era una dona
ell va fer una pel·lícula
que a mi
m'ha agradat sempre molt
sí
que és
d'Alan Rudolph
que és
Troubling Mind
ah
Troubling Mind
sí senyor
però aquí
la cantant
és
aquella
que
va ser
companya
del
Mike Jagger
ah
no la Bianca
la cançó
posar la cançó
no no no
posar la
sí posar-la
posar-la un momentet
per escoltar-la
sí perquè
estem parlant
del Chris Christopherson
sí
i crec que aquesta
és emblemàtica
Troubling Mind
em deies
Troubling Mind
per preguntar-ho tot
Trobo
Marian Feifel
Marian Feifel
sí senyor
que va ser
que va ser companya
que va ser companya
dels primers anys
del Mike Jagger
sí
una
interessant
també
la tenim
pues aquí va
de la memoria
de Chris Christopherson
és
que va ser
roysxen
Faded as my jeans
Bobby thumbed a diesel down
Just before it rained
Took us all away to New Orleans
I took my harpoon out of my dirty red bandana
And was blowin' sad while Bobby sang the blues
With them windshield wipers, slappin' time
And Bobby clappin' hands
We finally sang or fell the song that driver knew
Freedom's just another word for nothin' left to lose
Nothin' ain't worth nothin' but it's free
Feelin' good was easy, Lord, when Bobby sang the blues
Feelin' good was good enough for me
Good enough for me and Bobby McGee
Una balada extraordinària
Una balada extraordinària
Té una veu neta
No arriba a ser l'anglès aquell del Frank Sinatra
Que diuen que és l'anglès que més s'entén de tots els anglesos
Però està molt lluny d'aquell anglès tan embarbusat
De Bob Dylan que no t'entenes de res
És l'anglès molt net
Tot, les notes, tot és impegable realment
Jo com a actor el recordo amb dos o tres personatges
Però ara no et sabia dir els títols
Mira, tinc aquí una selecció del que jo he vist d'ell
1971, The Last Movie, Movie de Dennis Hooper
De Dennis Hooper, i tant sí que he vist
1973, Pat Garrett amb Willie The Kid de Sam Peckinpah
74, Traet-me la cabeza d'Alfredo García de Sam Peckinpah
També l'hem vist
1976, A Star Is Born de Frank Pearson
Que aquesta, bueno, va ser la pujada, la fama total
El 1978, la tercera que va fer amb Sam Peckinpah
Convoy
El 1980, de Michael Cimino
The Heaven's Gate
Ah, The Heaven's Gate, i tant, i tant, que hi sortia
El 1985, la que t'he comentat abans
Que per mi és una pel·lícula entranyable
També de Perdedors
Que és Troubling Mind d'Alan Rodolf
Després va fer una que també va tindre la seva distribució
Que és The Last Days of Frank and Jesse James
Sí
De Miquel Litin, el xilè
El xilè
Sí
1998, 1998, Blade
De Stephen Norrington
El 2001, el planeta de Tim Burton
La primera, sí
La primera, sí
La versió de Tim Burton
No la primera
No
No, i el 2005
Hi ha una pel·lícula de Mike Siegel
Que és un documental
Que és un documental
Que es diu Passió en Poetry
The Ballad of Sam Peckinpah
I aquí intervé com un dels sis que parlen sobre Sam Peckinpah
Sam Peckinpah
Jo que he comentat alguna vegada
Tinc la sort de tindre amistat amb la filla de Peckinpah
Ella va posar ahir o abans d'ahir un missatge i vam estar comentant i jo li vaig dir també que per mi era un dels actors que a mi n'ha agradat sempre molt
I que el seguia sempre que hi havia una pel·lícula d'ell no me la perdia
Independentment de qui fos
Però el fet que n'hagués fet tres amb el seu pare
Em feia pensar que igual hi havia una amistat especial
I em va contestar ella dient Pep tienes mucha razón
Realmente entre ellos dos me consta que hi havia una amistat que va mucho más allá de la relación actor-director
Sí, sí, sí
O sigui hi havia una amistat personal molt gran
Un actor interessant, un músic interessant i un cantant interessant
I penso les tres coses
Molt bé, bé, després hi ha una cosa que inevitablement tenim que parlar més d'acabar el programa
I és que a casa nostra, el País Basc s'ha produït com cada any
Aquest any la 72a edició al Festival de Sant Sebastià
I el premi, el que en català es diu que no m'agrada, no m'acabo d'acostumar amb això de la conquilla d'or
La conquilla
Sí, jo, escolta, prefereixo, entre cometes, dir la conxa d'or
Bueno, a l'Argentina això tampoc aniria bé, per tant la conquilla els argentins no dirien res
Però la conxa no els hi semblaria
La conxa?
O sigui, jo em quedaria amb la conquilla de cara argentina
Molt bé
Bé, doncs ha estat per Albert Serra
Sí
I la seva polèmica ja abans que surti al carrer
Estrenada amb cines comercials, amb sales comercials
La pel·lícula Tardes de Soledat
Una pel·lícula sobre el món teorí
Que està dividint, com es diu en termes teoríns, el respetable
Sí
I en aquest cas, si diem com a respetable la crítica
Perquè realment li estan fotent hòsties per tot arreu
Nosaltres no hem tingut oportunitat encara de veure-lo
No, no, jo tinc, en aquest cas tinc un sincer interès per veure-lo
Esperem, esperem l'estrena
Sí, sí, sí
Jo he llegit de tot
He llegit coses a favor
I coses terriblement en contra
Sí
Que, bueno, això és una mica
Ara aquests dies, per exemple, vam comentar la setmana passada
Que s'anava preseleccionada pels Òscars
Segundo Premio de Isaac Ila Cuesta
Sí, sí
Hi ha hagut tota la penya que de tota la vida
Està en contra de tot el que ha fet i fa Isaac Ila Cuesta
Sí, Isaac Ila Cuesta
Que han aprofitat per carregar-se
Sí
Perquè suposo que estan segurs que si l'any passat la criatura mimada de tothom
Sí
Que hi anava allà, que era el JJ Bayona
Sí, sí
No va aconseguir res, menys aconseguirà aquesta si és que hi va
Mira, igual s'equivoquen, tant de bo
Home
Com a mínim qui pugui anar
Que asseguro que m'agradaria després repassar una mica
Sí
Tots aquests que s'estan posant tan durs ara
Sí, que tan ens agrada
A veure llavors que...
Fixa't que a mi...
Sí, sí, això tens de veure
La pel·lícula aquesta de l'Albert Serra
Sí
M'ha portat enseguida a pensar en una pel·lícula
He pensat, això, he vist imatges de la pel·lícula
Com tots n'hem vist
Sí
De tràilers i de moments de la pel·lícula
Això que es dona a les televisions
Perquè tinguin material per poder parlar
I m'ha recordat una pel·lícula de l'any 60
Que ara he buscat el títol
Que és El último sábado
El último sábado del Pere Balanyà Bonveí
Que el Pere Balanyà, el meu veí, Dir-se Balanyà
Ja té un pes, perquè dir-se Balanyà amb toros
Però era el parent pobre de la família, el Pere Balanyà
Que era el que feia cinema
I aquest va ser un home que jo vaig arribar a conèixer
Perquè ell va tenir uns estudis a Barcelona Sants
I d'aquí ve la connexió amb el Pere Balanyà
El Pere Balanyà, l'any 60, fa una pel·lícula
Es diu El último sábado
I El último sábado no era solament
Era de torero, evidentment, no veig sobre un torero
Però no era el torero a la plaça permanentment
Sinó que explicava tota la prèvia
Tot el que envolta el tema del toreig
Segons em sembla recordar
Amb imatges que vaig veure fa moltíssims anys
Doncs vas bé
Vas bé perquè jo el que he llegit
Sobre Tarde de Soledad
És la preparació
Que no del toro
Que alguns ho critiquen
Aquí hi ha la preparació del torero
Però del toro no
Clar, la preparació del toro ja sabem que
L'hostiguen una mica
Abans que surti
Hi ha la preparació previa en el camp
Que això, bueno, el tema de l'ADS
És un altre tema
El toro ha de créixer d'una manera
Però abans ha de passar, abans d'entrar a la plaça
Sort cremadet, diguem-ne
Doncs m'han dit que hi ha la preparació
D'altura
Com es va estar ells
Suposo que li deu resar a la mare
Sí, clar, d'aquest ritual
Una mare deu...
Sí, sí, d'aquest ritual
I després hi ha la faena
Amb totes les seves parts separades
Però es veu que hi ha una cosa
Que és molt diferent
De totes les pel·lícules que s'han fet
Sobre el món taurí
I és que al serra
El que li interessa
És el patiment de l'animal
I el patiment o l'angoixa del torero
Del torero
Els dos pors
I llavors ha agafat i ha fet
Ha treballat molt el muntatge aquí
I llavors ha treballat amb tele
Tot el rato
No surt la plaça
No surt amb profenes al públic
Si no és allò difuminat
Amb tercer pla
Al fons, etc.
I tot el que són
Són primers plans
De l'animal
I de l'animal
Però que molt primers plans
I després
Hi ha el comiat
Que es veu que és especialment desagradable
Perquè representa l'agonia del toro
Perquè el treuen de la plaça
I encara està bé
I encara està bé
I el tio allà no està
És serra, eh?
És serra, és serra
O lo tomes o lo dejas
Ara seré egocèntric i egosurfing
Però realment
El tema
Jo vaig fer un espot
En l'any 87
El 88
Que li vam dir
Arrimate, acércate el toro
Vaig fer un espot
Que els vaig fer pels germans
Pels Balanyà
O sigui, el vaig fer pel pare Balanyà
I pel Pere Balanyà, fill
I aquest espot
El vam fer amb el Pla de Ball
Amb el Tomàs Pla de Ball
Amic nostre comú
I el Tomàs va fer de càmera
I hi havia dos càmeres
Un càmera que anava molt a prop
Del que estava passant
Del que era la feina, com dius tu
I un altre que anava encara més a prop
O sigui, que ara vull veure la pel·lícula
Perquè jo ja tenia planos
D'una gran proximitat
No desagradables
Però sí d'una gran proximitat
Del cap del toro
Açòta, jo el que miraré
És de veure
Perquè no la tinc present
La pel·lícula que has dit del Balanyà
Sí, sí
Es pot trobar, por ahí?
Ho hauríem de buscar
Ara deixem apuntar
Mira, per alguna cosa tenia l'àlbum
El bloc aquest aquí
I escoltau, com que això s'està acabant ja
Perquè l'hora és inexorable
Sí
I avui, a més a més, tenim
El sortir d'aquí
Comença una altra activitat important
Sí
Direm que així com la
La conquilla d'or
És tardes de soledat
Sí
El premi d'on hòstia
S'ha donat al Modóvar
Hi ha un altre premi d'on hòstia
Per Kate Blanchett
Hi ha la petxina de plata
En la millor direcció
Per Laura Carreira
Per On Falling
De Portugal
I Pedro Martín Calero
Per El plo
D'Espanya, Argentina
I França
I després hi ha el premi especial
Del jurat
Per The Last Showgirl
De Gia Coppola
I el premi del jurat
El millor guió
Per Francois Ozzon
Per Quan cau la tardor
Millor fotografia
Per Son Gripiau
Per la pel·lícula
Born in Heaven
Que és de
Hou Xin
De China
I, bueno
Hi ha algun altre
Algunes altres més
Però dir-vos també
Que el premio
Feroz
Si anem al dia
És per Albert Serra
També
I per Tardes de Soledat
El jurat
Dir que la presidenta
Era Jeione Camborda
I que hi havia també
Ulrich Scheidel
Que és un director
Austriac
De notòria importància
Amics i amigues
Ho deixem aquí
La setmana que ve
Ens tornem a veure puntualment
El dimarts
Amb una altra pel·lícula
De la setmana
I a més informació
Del cinema
Que s'està fent
Que estem veient
I que ens plau
Compartir amb vosaltres
Bona tarda
Bona nit tarda