logo

Cinema sense condicions

L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol

Transcribed podcasts: 443
Time transcribed: 18d 6h 56m 52s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Title:

Cinema i bogeria: de Caligari a Melancholia, amb Fincher sota la lupa i crítiques de La entrega, El Rayo i Perdida

Summary:

## Panorama general **Tema central: cinema i bogeria** amb un metge convidat que guia un recorregut per trastorns mentals al cinema i grans títols que els han abordat. A la primera part, crítiques i novetats: **La entrega (The Drop)**, **El Rayo** (docu-ficció espanyola) i **Perdida (Gone Girl)** de David Fincher, amb una mirada retrospectiva a la seva filmografia i una comparativa amb **La isla mínima**. > "Com si estiguéssim apropant-nos al subconscient." --- ## Crítiques i novetats ### La entrega (The Drop) **Valoració general positiva** per l’atmosfera, el pols narratiu i la immersió en la marginalitat i els codis mafiosos. • Es lloa la realització “extraordinàriament ben feta” i l’elegància, però es qüestiona el **final amb glossa de la individualitat** i cert to de “happy ending”. • El “personatge gos” és recurrentment esmentat com a recurs emocional visible. ### El Rayo i el "documental de creació" Pel·lícula petita que es reivindica: **treball amb actors no professionals**, preocupació social (immigració), hibridació ficció-documental, **guió tancat amb espai per a improvisació** i integració de persones i institucions reals. • Proposta d’articular un “moviment” al voltant d’aquestes obres (afinitats amb La plaga, No todo es vigilia). • Mostra d’ofici: convertir un imprevist policial en material fílmic. ### Perdida (Gone Girl) — David Fincher Debat viu: **recepció dividida**. • Per alguns, film “correcte” però **cínic i amb girs poc creïbles**, massa llarg i menys inspirat que altres Fincher (fotografia i guió per sota de la mitjana del director). • Bona interpretació de Ben Affleck i ritme sostingut, però **forats de guió i operació de màrqueting** sobrevolant el conjunt. • Es compara (a favor d’ella) la contundència d’**Isla mínima**. ### David Fincher en perspectiva Repàs a títols clau: • **Seven**: innovadora en el neo-noir, iconografia dels crèdits, gir final impactant, “pas endavant” estètic i narratiu. • **Zodiac**: fascinant per l’ambient i l’**anàlisi de la societat mediàtica**; menys sobre “l’assassí”, més sobre l’ecosistema que el produeix. • **Fight Club**: visió apocalíptica i joc d’identitat que guanya amb l’“spoiler” previ. • **The Social Network**: ritme hawksià, muntatge vertiginós i retrat de l’ambició tecnològica. > "Amb una noia i una pistola ja tenim una pel·lícula." --- ## Dossier temàtic: cinema i bogeria ### Marc conceptual Distincions bàsiques i termes clau: - **Bogeria** (ús literari) versus classificació clínica. - Trastorns principals: *esquizofrènia*, *bipolaritat* i *depressió major*. - **Diferència clau: psicòsis vs psicopatia**: - *Psicòsis*: malaltia amb brots; fora del brot, vida funcional possible. - *Psicopatia*: absència d’empatia; no és “malaltia” psicòtica i pot aparèixer en contextos quotidians. ### Orígens expressionistes: El gabinet del Dr. Caligari (1920) Pionera en representar crims i control mental (sonàmbul i figura del doctor); marca l’entrada de la bogeria al llenguatge visual del cinema. ### Psicoanàlisi a plató: Recuerda (Spellbound, 1945) Hitchcock integra el *psicoanàlisi* en un thriller romàntic amb el famós segment oníric dissenyat per **Dalí**. • Avui, lectura com a **obra menor hitchcockiana** on el dispositiu clínic és excusa de trama; interès principal: el fragment oníric i la interpretació d’Ingrid Bergman. ### Memòria i identitat: Memento (2000) Retrat de l’*amnèsia anterògrada* mitjançant un **relat invertit** a trossos. • El valor diferencial és la **forma**: estructura que fa emergir la psicologia del protagonista i el tema de l’autoengany. • Cine de culte que admet revisions múltiples. ### Seducció i frontera moral: Lilith (1964) Drama psicològic de **Robert Rossen** amb **Jean Seberg** i **Warren Beatty**: un terapeuta es veu **trasbalsat i seduït** per una pacient amb *esquizofrènia*, borrant límits ètics i emocionals fins al desenllaç tràgic. • Metàfores visuals (aigua) i capes simbòliques (Lilith com a figura primordial d’insubmissió). ### Institucions i violència: Algú va volar sobre el niu del cucut (1975) De **Milos Forman**: al·legat a la **llibertat** i denúncia de la **violència institucional**. • Retrat inesborrable de la infermera cap i de l’impacte del poder disciplinari sobre l’individu. • Debat clínic: ús de *electroxoc* (encara existent en contextos molt concrets) i crítica a la *lobotomia* com a pràctica aberrant. > "Lo mejor que podemos hacer es seguir con nuestras actividades cotidianas." ### Depressió i apocalipsi emocional: Melancholia (2011) De **Lars von Trier**: dos moviments (Justine/Claire) amb el preludi de *Tristán e Isolda*. • **Depressió** com a “mort en vida” i intercanvi de papers davant del fi del món: la depressiva troba serenor, la no depressiva s’enfonsa en l’angoixa. • Cinema sensorial: il·luminació, imatges oníriques i estat emocional com a matèria narrativa. ### Psiquiatria: de l’asil a la medicalització Reflexió històrica: **cicles i modes terapèutiques** a la medicina; avui predomina la **medicalització** (fàrmacs més eficaços i segurs) però es reivindica la **normalització i integració** social dels trastorns mentals, més enllà de l’“asil”. --- ## Idees clau - **El cinema tendeix naturalment a explorar l’inconscient** i els estats mentals alterats. - **No confondre violència amb malaltia mental**: la psicopatia no és psicòsis. - **La forma pot ser diagnòstic**: estructures narratives (p. ex. Memento) com a mirall del trastorn. - **Institucions sota sospita**: el cinema denuncia maltractes simbòlics i reals (Forman). - **La depressió a Melancholia** mostra una mirada íntima i experiencial, no “superior”, del món. --- ## Tancament i proper programa Es tanca anunciant el tema vinent: **el masclisme com a metàfora**, i un comentari de **La gata sobre la teulada de zinc**.

Tags:

['cinema', 'bogeria', 'salut mental', 'psicoanàlisi', 'psicòsis', 'psicopatia', 'depressió', 'bipolaritat', 'esquizofrènia', 'David Fincher', 'Perdida', 'Seven', 'Zodiac', 'The Social Network', 'Fight Club', 'The Game', 'La entrega', 'El Rayo', 'documental de creació', 'immigració', 'actors no professionals', 'La isla mínima', 'Hitchcock', 'Recuerda', 'Dalí', 'Christopher Nolan', 'Memento', 'Robert Rossen', 'Lilith', 'Milos Forman', 'Algú va volar sobre el niu del cucut', 'Lars von Trier', 'Melancholia', 'electroxoc', 'lobotomia', 'Tristán e Isolda']