Cinema sense condicions
�cida
호
鰒
鰹
騰
鰹
Fins demà!
Fins demà!
Hauríeu reconegut que el tema aquest és dient del grup de dors interpretat pel seu líder, el gran Jim Morrison.
Són poeta, cineasta, cantant. Una d'aquelles persones, junta amb Johnny Joplin, que formava part d'un temps en què hi havia una resposta, una protesta continuada,
sobretot per el que era en aquell moment, la guerra de Vietnam i la intervenció dels Estats Units en ella.
Bé, en primer lloc presentem els components de la taula. Està el Biel, bona tarda.
Bona tarda a tots.
Què tal, com ha anat la setmana?
Molt bé.
Has vist alguna cosa?
Sí, he tingut el plaer de veure Tirant el Blanc.
Tirant el Blanc?
Sí.
Amb quina versió?
La versió de Televisió Espanyola, de 2006.
Està bé.
No, no la del Vicente Aranda?
No.
No.
I què era, un sol o eren dos capítols?
Era un sol film de dues hores.
Dues hores, va, va, va. Molt bé. T'ha agradat?
Sí, sí, bastant bé.
En valencià, no. Clar, l'has vist en castellà.
No, en català antic, sí.
Ah, en català... Bé, val.
Sí, bé, més o menys, no tot antic, perquè si no no entendria res, però...
D'acord.
Sí, molt bé. Molt bé. Bona tarda, Ignasi.
Què tal?
Molt bé.
Com ha anat la setmana?
Bé, eh, gaudint del cinema, sobretot.
Molt bé.
I, bueno, per part meva, una setmana més no podem comptar amb el nostre indispensable amic i contartuli,
en Estàs i Rinos, que està atrevesat per una muntanya de feina.
De muntatge, precisament.
Sí.
I la veritat...
I és feina de cine.
I la veritat és que avui ens hagués fet falta, eh?
Sí, home.
No, no, molt seriosament.
I tant, i tant.
I estic segur que ell hauria gaudit molt estant aquí i dient la seva, perquè ja m'ha comentat
que és una pel·lícula que li interessava molt.
Probablement perquè, esclar, hi ha una tasca de muntatge absolutament titànica.
Sí, sí.
Bé, podríem dir que estem parlant d'una de les obres majors de Francis Ford Coppola, que en va fer unes quantes, en va fer unes quantes d'obres mestres.
Home, és un...
Però aquesta...
Això sí, ja està enorme, jo diria.
Sí.
Jo crec que és molt difícil agafar Coppola i comparar-lo.
Jo diria que va per lliure.
No vol dir amb això que tot el que hagi tocat hagi reixit.
És un home que té pel·lícules extraordinàries, obres mestres, i té unes altres pel·lícules que van ser fracàs comercial i també, moltes vegades, van ser fracàs de crítica i també, sobretot, van ser fracàs econòmic.
Sí.
El qual li va comportar de dos o tres vegades arruïnar-se.
Ell sempre feia conya d'una cosa que diu, com tu molt bé sabràs i ara mateix ens introduiràs, va patir el que no es pot dir durant el rodatge d'aquesta pel·lícula, va empenyar la seva pròpia casa, que valia 40 milions de dòlars.
Bé, tu imagina quin quadre, no? Tenia tres fills petits, la dona, que el tema de l'Eleanor Coppola és un tema a part que l'hauríem de tractar també.
Sincerament. I doncs, bueno, esclar, diu, bueno, i aleshores després vaig fer Corazonada per fer una cosa diferent, una cosa lleugera, alegre, i vaig ser ruïna aquí.
Efectivament.
Perquè tots sabem que Apocalipsis d'Al, des del primer moment, va ser un èxit de guixeta absolutament aixur de tot, no?
I després, sobretot, quan va sortir amb DVD, va ser un impacte també.
Brutal.
Bé, tant és així que el 2002 ell li va donar per fer una versió nova, que és la que hem vist per parlar ara, que és Apocalipsis 9 Redux.
Això són 53 minuts més, que en realitat, la versió que jo he vist són 49, n'hi falten 4, que em sembla que és la destrucció del campament.
Uf, aquest tema...
Al final de la pel·lícula, amb els crèdits...
També parlarem d'això, bé.
Sí.
Bé, és que és una pel·lícula que, a veure, es podria fer, i de fet s'ha fet un documental bastant bo,
però es podria fer una pel·lícula sobre els avatars que es van produir al llarg dels dos o tres anys que va durar el rodatge d'aquesta pel·lícula.
Bé, pròpiament de rodatge, vuit mesos. El que passa és que, com que van haver...
Bé, hi va haver interrupcions.
Interrupcions de dos mesos i coses, clar, la cosa es va allargar més d'un any, no?
Vull dir, però, sí, sí.
Molt bé, bé, ja ho he vist, la pel·lícula té diverses vessants.
Una d'elles... Tot el que es va emprar amb la pel·lícula era extraordinàriament bo.
Els actors són molt bons.
Estem parlant de Marlon Brando, Robert Duval, Martin Sheen, Frederick Forres, Albert Hall, Sam Bottoms, Lawrence Fishburne, Christian Marquand, Aurora Clement,
que aquests dos són els dos que surten precisament amb la versió Redux, l'extesa,
perquè amb la versió primera de l'any 79, aquest fragment i molts altres trossos d'un minut o dos,
o fins i tot de mig minut, van ser eliminats per aquelles coses d'ajustar una mica el que considerava la distribuïdora
que era el màxim perquè pogués tindre èxit la pel·lícula.
Com tu has dit, efectivament, des del primer moment la pel·lícula va ser un èxit de públic,
un èxit també de crítica,
i jo diria que amb tot el temps que ha passat
i la quantitat de pel·lícules que s'han fet sobre Vietnam,
i algunes d'elles molt bones,
aquesta continua estant per sobre de tot el que s'ha fet de Vietnam.
Probablement perquè, de fet, no parla de Vietnam.
Bé, això, sí.
És a dir, sí, sí,
bé, això va ser una idea del John Milius, no?
Sí.
Però, sí, però, perquè, esclar,
quan sorgeix la idea és l'any 69,
que precisament els Estats Units estan ficats en la guerra,
però allò de ple, de quatre potes.
Sí.
i al Milius se li acut la idea,
ell volia fer una adaptació del Cor de les Tenebres...
El Cor de les Tenebres,
d'en Conrad.
De Joseph Conrad.
Però aleshores es veu que entra...
Que es va publicar com a llibre el 1902.
Sí, correcte.
O sigui que pel seu centenari va ser quan es va fer la versió redus.
Exacte.
Però he llegit que ja va sortir amb unes publicacions de fa cicles,
amb una revista nova-jorquesa, el 1889.
Sí, això és cert.
El que passa és que, com molt bé dius,
es va publicar...
El 1902.
El 1902.
Sí, sí.
Jo el que volia dir-te és que el Milius estava obsessionat
amb el Cor de les Tenebres,
cosa que no m'estranya,
perquè és una novel·la absolutament obsessiva,
el que la he llegit, el tema.
Però, a més, resulta que entra...
Perquè acabàvem de fundar els estudis Zoetrop,
el Zoetrop d'en Cupola.
I entre el Cupola i el George Lucas,
que també estava allà a dins,
el van convèncer per dir...
I si ho adaptes a la Guerra de Vietnam,
que precisament era el tema punyent,
perquè els Estats Units, com a mínim combatents,
estaven des de l'any 65, si no malament recordo.
I ell tenia ganes també de tocar el tema.
És que a Milius, tots sabem que la cosa militar l'hi va,
la frustració que va tenir perquè no el van deixar entrar,
ell es volia allistar,
però es va frustrar perquè no li van permetre
per un tema de salut.
No recordo exactament què.
Tot i que d'entrada,
és veritat que Cupola, per l'obís,
volia fer una pel·lícula
en la que aquí hi hagués un viatge interior,
també, per part del protagonista.
Sens dubte.
Que ho aconsegueix, també, la veritat.
Sens dubte.
Però ell volia anar més cap a un tema,
sobretot a partir de quan ja es troben
el comandant Kurz,
el personatge que interpreta Marlon Brando,
que està per la capçalera del riu,
en una situació que uns entenen com a boig.
Jo crec que també aquí jugava una mica
el tema de la censura,
és a dir, no podia ser un americà criminal,
ni tampoc quedava bé desertor,
llavors el posem com a boig
i queda la cosa mitjanament passable i digerible.
Home, el que som fet és que, esclar,
van demanar ajut a l'exèrcit dels Estats Units
i es van negar en rodó.
És a dir, els avions són del...
Perquè al final van rodar a Filipines.
A Filipines, sí.
I el Marcos, no?,
que era d'aquell president...
Sí, van dir que negociava amb ell.
Que mentre estaven rodant,
que això, si no malament recordo,
van començar a rodar l'any 77,
o 77, 78.
Estaven en Guerra Civil.
És a dir, hi havia un reducte a la part sud
de Filipines que estava fent la guitza.
I aleshores, esclar, el Marcos diu,
us deixo els helicòpters,
però me'ls haureu de prestar
quan jo els necessiti per, en fi,
per batallar contra aquests rebels, no?
Total que, a mig d'escenes importants,
per exemple, la famosa de les Valquíries,
a mig rodatges,
es van quedar sense helicòpters,
perquè...
ara me'ls aduc que els necessito
una cosa al·lucinant.
Aquesta escena,
segur que la recordareu tots,
perquè hi ha
el comandant,
com es diu,
el caporal aquell,
que interpreta de...
Aquil Gord,
el coronel,
el tinent coronel,
o el Robert Duval...
El Robert Duval,
que fa una interpretació brutal.
Absolutament.
Allò és posar-se dintre del paper
i menjar-se tots els altres.
Tots es van posar dins del paper,
per això.
Jo crec que si una cosa és defensable
d'Apocalipsis,
no.
El més...
Jo crec que el més important de la pel·lícula
és el seu grau d'honestedat.
És a dir,
el seu grau d'autenticitat.
Si a una obra d'art
la valorem,
a part de pels seus mèrits,
pel grau d'autenticitat...
Transpura veritat.
I aquest és l'objectiu de Coppola
des del principi,
perquè Coppola...
Coppola va dir...
Va dir,
farem la guerra.
Això no és sobre el Vietnam,
això és el Vietnam.
Exacte.
Justament.
Exacte.
És la frase.
És una cita d'ell.
I realment això ho va dur...
De fet,
és una mica l'estil de Coppola,
eh?
El que demanen els seus actors
és que realment s'oblidin
de qui són ells
i passin a ser
directament el personatge,
cosa que amb el Martin Jean
ho va aconseguir,
però de totes a totes.
Jo crec que...
S'ha de tindre en compte
que va tindre un atac de cor,
eh, Martin Jean.
Ah, sí, sí.
Efectivament.
És a dir,
va ser una experiència
al límit, eh,
per molts.
Va ser un atac de cor
molt greu
i amb les cinc setmanes
ja tornava el rodatge.
És a dir,
al principi va començar
a poc a poc,
però el Coppola
estava a punt de suïcidar-se
perquè ja s'havia desfet,
amb la primera setmana
de rodatge
s'havia desfet
del Harvey Keitel,
que el paper
del Martin Jean...
que el tenia que fer...
El Willard,
no?
El capità Willard,
l'havia de fer
el Harvey Keitel.
Bé, és més,
deu haver-hi algun matratge
perdut per algun joc,
però mai l'han mostrat.
Coppola li va agafar
la neura
que no li agradava,
que no li funcionava,
el personatge no...
És a dir,
tots sabem
que en Keitel
és un actor excel·lent.
Són actors.
Però, bé,
Coppola va dir
que no,
ho sento,
però no, no, no.
Aleshores,
van quedar aturats,
no sé si un mes,
intentant trobar gent
i al final
van agafar el Martin Jean
i aleshores,
i això ara no recordo
per què t'ho deia,
estàvem parlant
d'algun tema
relacionat amb...
No, no,
estàvem parlant
que els hi treia
el màxim
el suc, exacte, exacte.
Fins a arribar
a l'extrem,
no crec que li provoqués
el Coppola,
l'atac de cor,
però sí que
la tensió
que estàvem vivint
era terrible.
Home,
l'escena que diuen
que el Martin Jean
trenca el mirall
que està allà
a la seva habitació
i es torna boig,
literalment
perd l'Oremus,
és autèntica.
És a dir,
el Coppola
el va induir
de tal manera,
ell,
el Martin Jean
es va ficar
dins del personatge
de tal manera
que va començar
a mirar
el seu pou interior
i va agafar
una desesperació brutal.
I el més divertit
de tot
és que en Coppola
això
ho estava fent
només perquè
el seu actor
entrés en matèria,
o sigui,
entrés en el que és
el personatge.
Ni tan sols
pensava
col·locar-ho a la pel·lícula,
però va ser tan brutal
que tot l'equip
es va quedar tan...
que al final
ho va agafar
i ho va posar,
tremendo.
Tenim que dir també
perquè és molt important
a la pel·lícula
la fotografia
de Vittorio Estorran.
Home,
sense dubte.
Allí,
si li faltava
doctorar-se
amb això ja,
a partir d'aquí
ja només els grans
se'l van anar
disputant
per tindre'l
que si
Bergman,
que si...
Bueno,
va estar.
Ja tenia un gran prestigi
però...
Ja el tenia,
però evidentment...
Bertolucci,
en fi.
és increïble
perquè amb les condicions
en què estaven...
És a dir,
el dia que estan rodant
el dels helicòpters
amb les valquíries,
no?
Amb el Nápal.
Amb el...
Finalment,
disparen el Nápal,
no?
És que a mig dia
de rodatge
van haver de plegar.
Vull dir,
perquè clar,
només els hi deixaven
dos helicòpters
i diu,
amb dos helicòpters
jo aquí no faig res,
el Cupola,
no?
Tremendo.
I la qualitat,
no?
el grau
de professionalitat
en unes condicions
de rodatge
difícils
amb pluges
de Montfort.
Totalment.
Que hi ha aquella
seqüència
que van a veure
les Playgirls
aquelles,
les noies
aquelles
que estan
al final de tot.
De Playboy.
Exacte.
Que estan al final...
Bueno,
que abans les hem vistes
en l'espectacle
però que les tenen allà...
Són dues vegades,
sí.
Les tenen allà posades,
aquest plà no el van tallar,
però jo és perquè
era al principi
de les pluges del Montfort
i el Cupola va dir
és igual,
seguim endavant
i anem rodant.
El que passa és que
es van haver d'aturar
el rodatge
una vegada més
perquè,
vull dir,
no podia ser.
Les pluges
eren d'una intensitat...
Perquè es feia una idea
ara,
moltes vegades,
al final de les pel·lícules,
aquestes pel·lícules
intenses
en què
un pot sospitar
si ha patit
algun animal o això,
et fan una nota
i et diuen
cap animal
ha patit i tant.
Bueno,
amb apocalipsis,
no?
No,
això no.
Es va matar
la tira
d'animals variats.
I,
i la quantitat
de selva
que es va cremar
és de pel·lícula,
també.
Són hectàrees
i hectàrees
i hectàrees.
Una cosa,
això sí,
val a dir
que el govern
de Filipina
es va cobrar.
Molt.
Va cobrar
moltíssim.
Sí, sí.
Però moltíssim.
Però clar,
vull dir que
quan ho vegeu
no us penseu
que,
ah, bueno,
efectes especials.
No, no.
Els efectes especials
són molt bons.
Però allò és real, eh?
No, completament.
L'assassinat
dels Carabao,
no?
Que són aquells bous
que tenen...
Sí.
Es veu que això
forma part
dels rituals
perquè al final,
en comptes d'agafar,
evidentment que van agafar
soldats de l'exèrcit,
el Marcos
els va deixar,
però,
diguem-ne
que l'exèrcit
de curts,
no?,
del paper
que fa el Marron Brandó
és un exèrcit
de...
Nadius.
De indis,
de la selva
profunda
del Vietnam,
representa,
perquè, a més a més,
estan emparentats,
o no?
Pràcticament
estan desarmats
o ho tenen
un armament primari.
Sí,
però resulta que...
Matxets i coses.
resulta que matar el carabau
a cop de matxet,
com es veu,
que és una cosa
esgarrifossa,
la veritat és que és un moment
absolutament subjugant,
doncs,
forma part dels rituals
d'aquests indis
que,
amb prou feines,
és a dir,
diu,
informen que feia dos dies
que havien deixat
de ser antropòfags.
jo crec que en Copola
se la va jugar,
ell i tots els que
el van acompanyar,
se la van jugar
moltíssim,
més del que jo crec
que n'eren conscients,
eh?
Jo penso que ells,
a mesura que anaven avançant
la pel·lícula,
no es pensaven,
tot el contrari,
que acabarien fent
una obra com la que van fer.
Perquè hi havia tanta dificultat,
hi havia tal caos
que semblava que fos impossible
i al final allò va quallar...
El caos era brutal,
el que passa és que per això
et deia abans
que aquí ens feia falta
el nostre benvolgut Anastasi
perquè és que
hi ha una tasca de muntatge
per n'estar-nos o quants mesos
muntant.
Sí, sí, sí.
Entre ells el...
Walter Munch.
Walter Munch.
Sí,
que va treballar,
era habitual, eh?
De Copola,
vull dir que
hi havia una entesa amb ells.
El Redux està fet per ell,
precisament el van anar a buscar
de nou
i es veu que l'home estava...
I a més a més
va estar encarregat del so.
Clar, clar,
sí, sí,
naturalment d'una cosa i de l'altra.
Però el van anar a buscar
i ell tenia molta por
perquè
fixa't quina cosa...
Va preferir agafar el material
en brut,
diguem-ne,
de nou
i muntar...
I com que havien d'afegir
això que dius,
dos minuts per aquí,
trenta segons per allà,
tota la seqüència
de la plantació
al Vietnam dels francesos
havia desaparegut,
l'havia de muntar,
perquè això no es va muntar
en el seu moment, no?
Perquè us feu una idea
que hi ha més d'11 situacions
diferents
que es veuen alterades
amb el Redux.
És a dir,
és molt important
perquè som en sembla
i 26 minuts
el de la zona aquesta francesa...
No, però 16,
em sembla que són 16.
No, no,
perquè té dos parts,
16 i 10.
Bé,
segons he llegit, eh?
Bé.
Però bé,
en tot cas,
la part més gran
o més llarga
que és
la de la reserva francesa,
que, bueno,
a ell l'interessava
de posar-ho
perquè, clar,
els francesos
van estar allà
amb la guerra d'Indochina
i es havien fet
una reserva
de terreny
i una reserva
de domini i tal,
i és important
veure que
aquesta gent
estava allà
i quin paper jugava,
no?
Però representa
que són...
Però al final
es va convertir
en una història romàntica.
Bé,
al cap de vall,
sí,
però per la...
per la dona
i el Martín Xen,
perquè jo crec
que està fins
al capdamunt
d'estar allà,
però com que
la família
vol mantenir-se
allà
peti qui peti,
no?
Doncs,
bueno,
de fet,
és una cosa
com molt estranya,
com tot el...
aquest aire...
Tu t'has fixat...
Hi ha una cosa
permanent
que jo crec
que està agafada,
evidentment,
de la novel·la
del Cor de les Tenebres,
i és aquesta sensació
de somni,
és a dir,
ell parla molt
de la boira,
el Marlow,
que és el paper
que fa el Willard,
deien,
el Marlow,
quan puja...
I de fet,
surt molt,
eh?
Sort molt la boira,
eh?
Molt!
i en coloraines,
que això és la cosa
que em diverteix.
Més t'has fixat
que hi ha boines
que són de color groc,
altres que són
vermelles,
verdes.
Això et dona una...
És el factor
que al Milius
li semblava
que a partir
d'un determinat moment
la Guerra de Vietnam
va tenir,
que era com
una guerra psicodèlica.
És a dir,
tothom anava
fins al món
de drogues
i d'alcohol
i de tot,
i d'alguna manera
metafòricament
volia...
Copola
doncs va incloure
en aquests tums
com volguen dir
que allò era...
Bueno,
estava fora de tota...
Hi ha la importància
del surf.
De tota lògica, no?
Surten els surfistes.
Allò és una cosa,
o sigui...
Amb el risc
que comporta...
Se para la guerra
per poder veure
el surfista
més bo
d'Estats Units,
no?
Una cosa
increïble, no?
Hi ha un dato
que us vull donar
perquè que no
m'has escapès després.
Tinc una molt bona notícia
per tots els que sentiu.
Podeu veure
el dia 18
i el dia 21
Apocalipsis 9
en pantalla gran
a la Filmoteca.
Home,
doncs això...
I això és...
Sí.
Val la pena celebrar-ho
perquè...
Per aquells dies...
El dia 18 de febrer...
18.
I el dia 21 de febrer.
Doncs és una data important.
Us ho recomanem.
Home.
Perquè veure la pel·lícula
en pantalla gran
és de...
Quina versió és?
El Redux.
El Redux.
De la que té
49 minuts més.
Perquè tots sabem
que hi ha
l'inicial del 79
que és la que defensa
molta gent.
Sí.
Després hi ha el Redux
que jo no tinc cap problema.
Dèiem que és desigual.
Jo no ho crec.
No.
A mi em sembla
una pel·lícula
perfectament rodona.
A mi em sembla
que no interfereix
la qualitat
de la primera.
Que sí que és veritat
que si no es veu res més
aquella pel·lícula
és extraordinària.
Ja queda bé.
però la del Redux
incideix més
en la rebel·lia
del Curts.
És a dir,
amb per què...
Els personatges
queden més perfilats.
El Curts
acaba sent
doncs
una persona
que volen
eliminar.
i a més a més
està incòmode
amb ell.
Hi ha les poesies
aquelles de
TH Eliot
que recita
el Marlon Brando
que allò
és d'una profunditat
extraordinària.
De fet,
tot el tros
de Marlon Brando
és...
Els homes buits.
Sí,
els homes buits,
efectivament.
De l'Heliot.
Sí.
Que és
tal com
se sent curts.
És a dir,
jo crec que abans
d'acabar
hem de parlar
de curts
també
perquè és un tema
importantíssim.
Bueno,
parlant...
Estàvem parlant
del Redux
després ja
oficialment
una tercera versió
que fa uns anys
que va sortir
que és el Final Cut.
Final Cut.
Bueno,
han tret
algunes parts
i
no feia cap falta
sincerament
jo crec que
no feia cap falta
però
total té
un quart d'hora menys.
Jo crec que...
Si dura
tres hores
i gairebé
vint minuts
el Redux
doncs aquesta dura
tres hores
i dos minuts
o alguna cosa
semblant,
no?
Vull dir,
és una cosa...
Jo crec que
el creador
fa de Temür
i agafa
i li va donant voltes
i li va donant voltes
i segurament
si viu
ara en té 84
cuidado
però no m'assanyei
que d'aquí cinc anys
fes una altra versió.
Podríem entendre
que és que
és com el Jan Pototki
amb el manuscrit
que ha trobat a Sargosa.
Es va morir
i encara l'estava
reescrivint
i canviant capítols
i fent de tot,
no?
Vull dir,
sí,
jo crec que és la...
No hi ha dubte
que això
va marcar el cupola
per sempre més
i li va donant voltes
perquè jo no crec
que estigui buscant
un rèdic comercial.
No, no, no.
El Final Cut
no sé quin rendiment
ha tingut en cinema
però dubto que
penso que no gaire,
no?
No més enllà
de la gent que potser
tenia un cert interès
en tornar-lo a veure.
Si tens la versió Redux
clar
agafar
encara que t'hagi fet
una vergueria
que te l'hagi
llimpiat una mica
polir
alguna cosa
mamà
jo crec que sempre
o sigui
si l'has de polir mentalment
ja la poliràs tu
però normal
sencera
a mi m'agrada
sobretot
jo penso que
El cor de les tenebres
de Conrad
continua sent
prioritani
i de fet
moltes de les escenes
de la pel·lícula
estan en la novel·la
jo pensava que
era una cosa
més lluny
l'he tornat a llegir
i l'he llegit
400 vegades
El cor de les tenebres
en primer lloc
és un llibre
petit
però
també tinc una cosa
jo he llegit
també biografies
de Conrad
i compte
que
El cor de les tenebres
no és una improvisació
no
ell ho va viure
ell ho va viure
va estar al Congo
el del Leopoldo II
el rei
dels belgues
un dels assassins
més grans
que ha tingut a Europa
més bestis
Clar
hi ha una
Kurz
arriba un moment
en la novel·la
Kurz
arriba un moment
que
es veu que és un home
molt eficient
i des d'un extrem
del riu amunt
del Congo
envia
iborí
però
manta
quantitat
vull dir
una cosa
absolutament
fora de tota
norma
i de cop i volta
en un determinat moment
talla el suministre
i ja no arriba
iborí
Clar
l'empresa
envia a Marlowe
per tal que esbrini
què ha passat
i
la part important
és
la part final
de la novel·la
en què
el que parla
és d'un home
que
s'ha sentit sol
enmig de la tenebra
de la jungla
més absoluta
i
es torna boig
ha perdut
el nord
perquè
per la civilització
i per això
la pàtina
la pàtina
de la civilització
ja no li interessa
no
veu tota la hipocracia
que hi ha
darrere
i fixeu-vos
i dona
allò
via lliure
a tots els seus
el tancament
el tancament
de la pel·lícula
ho expressa
molt clar
s'ajuda a un parell
de noies
no?
i tal
i
però
sobretot
és com si
en comptes de
Kurz
en comptes de mirar cap a fora
comença a mirar cap a dins
i el que a dins té
s'almenja
és a dir
és com un forat negre
deixa de ser civilitzat
ell ha sigut un militar de carrera
és un home que creia
en el seu país
creia
en el que estava fent
el seu país
que tenia que millorar
el món
i tal
i arriba un moment
precisament
Copola ho tanca
amb una força
extraordinària
amb aquesta paraula
repetida dues vegades
l'horror
l'horror
sí però està la novel·la
d'això
que hi és
no no
és de Conrad
és de Conrad
el neguit de Copola
era
jo no sé si a tu et passa
però
El cor de les tenebres
és una novel·la
que jo crec que és el que li va passar
amb en Copola
que l'entens
la copses
i no la copses
fuig
fuig
perquè clar
està parlant d'un forat negre
el forat negre de curts
i això
és
és
és
és tan abstracte
tan absolutament
com entendre això
vertiginol
sense viure-ho
exacte
l'horror
l'horror
perquè
s'està morint
però
està
està
tornant a veure
el
el penyassegat
o sigui
el buit
el forat negre
més absolut
i per tant
la foscor
més definitiva
i clar
això és la part
important
i a Copola
volia transmetre això
però en Brando
que va ser
una cara dura
impressionant
no
en Brando va posar la condició
que cobrava
com tres
cobrava per setmana
un milió de dòlars
i va dir
i només estaré
tres setmanes
el Copola
li va pagar
el primer milió
d'entrada
i clar
i després
tal com anava el rodatge
que cada vegada
s'anava endarrerim més
perquè
va començar
amb 13 milions
de pressuposti
i va acabar amb 32
i aleshores
li va dir
home
dona'ns uns dies més
Brando va ser inflexible
va dir que eren
tres setmanes
i eren tres setmanes
però clar
li va dir
bueno
llegeix telenovel·la
intenta entrar
en curts
en
en el seu
forat negre
o sigui
intenta entrar
en el personatge
Brando era intel·ligent
i va fer
un tractament
brutal
sí
però
va anar
a la pel·lícula
sense cap preparació
va descobrir
el cinquè dia
Copola
es va adonar
portaven cinc dies
sense rodar
Copola estava
tot el dia
amb el Brando
parlant
i el cinquè dia
es va adonar
el Brando
era un punyeter
perquè feia creure
que sí que s'havia llegit
la novel·la
no se l'havia llegit
no tenia ni idea
de què anava
el cor de les cerebres
però és que ni idea
i aleshores
amb aquests cinc dies
d'estar parlant
amb en Copola
aleshores
ell
és la part genial
de l'actor
va entrar
o sigui
va tenir prou
amb aquestes converses
llargues
amb Copola
i va entrar
amb el personatge
i al final
és el que ens reflecteix
un personatge
que a més a més
ell es va adonar
de la importància
del valor
que tindria
per la seva carrera
aquest personatge
i realment
és extraordinari
és que tu pots agafar
i pots separar
com una peça
independent
la peça de curs
perquè a més a més
conquistar el final
de la pel·lícula
i allò és extraordinari
la frase aquella
hi ha una frase
que és cap d'alto
que és quan diu
a veure com hem d'entendre això
és a dir
a mi m'acusen
d'assassí
perquè ell
ha
afusallat
quatre
dobles pies
que li semblaven
dobles pies
però que
els americans
no hi estaven d'acord
i ho consideraven
un assassinat
unilateral
ell havia pres
la decisió
diu
com s'ha d'entendre això
a mi
em diuen assassí
quan els assassins
i et culpen
d'assassí
els que són
els assassins
és a dir
arriba un moment
que és aquesta part
que també té
el Kurz de Conrad
en què
està fora
del món
està fora
absolutament
de l'ordre
i de l'òrbita
del món
està
ell
que genera
addictes
és a dir
fa un exèrcit
en la pel·lícula
i
també
en la novel·la
té una capacitat
de lideratge
extraordinària
exactament
llavors
els sedueix
i aquella gent
l'agafen com un déu
totalment
el tenen com un déu
el tenen com un déu
i a la novel·la
també
el tenen com algú
que està
quan en realitat
que per això
Brando
o sigui
Kurz
vol que
al final
per això
no mata
a Willer
perquè
ell sap
que l'han enviat
per matar-lo
un moment
i Willer
li diu
soc un soldat
diu
res d'això
ets el noi
dels encàrrecs
ets el noi
dels encàrrecs
ets un assassí
li diu
tu ets un assassí
eres el xic
de los recados
però ell
està tan fart
de tot
tan fart
de la buidó
que se'l menja
que
el conserva
fins que
es carrega
el xef
el cuiner
se'l carrega
perquè
fa
una cosa
dolenta
que és
comunicar
l'exèrcit
la posició
entestant
i per tant
doncs que
vagin amb el
napalm
i
arracin
amb tot
i això ens connecta
amb aquest
famós
final
amb explosió
del temple
van construir
tot un temple
igual que
l'Ankor
o Ankor
Ankor
de
Campotja
clar
com que això està
en Campotja
van agafar el model
d'Ankor
i el van reproduir
en algunes parts
per fer el temple
del Kurz
i hi ha
aquesta dicotomia
final
jo he vist
perquè jo la vaig veure
aquesta pel·lícula
l'any 80
quan em sembla
que es va estrenar
i jo he vist
la pel·lícula
acabar
amb la dinamitació
de tot el temple
jo ho he vist
i els títols
de crèdits
pujant
però
mai més
perquè ara
amb tots els
blu-rays
i DVDs
és com si Copola
s'hagués emparadit
i fins i tot
amb la versió
del 79
ha eliminat
els títols
de crèdit
amb l'explosió
perquè contradiu
ell després
s'ho va pensar
i diu
bueno
Willer
és
perquè Kurz
el que vol
és que Willer
agafi
el seu
càrrec
és a dir
és fàcil
rei
del reducte
però Willer
no vol
ell el vol
nombrar
substitut
Willer
se'n va
en la pel·lícula
Willer
agafa
l'únic
supervivent
el lance
el surfista
agafa
tots dos
que són
els únics
supervivents
que eren
cinc
i només
se salven
dos
i se n'en
torna
i aleshores
diu
clar
era contradictori
perquè si jo
volia donar
una imatge
de pacifisme
és a dir
s'han acabat
les armes
i això
ho fa
captant
Willer
llençant
el machet
llença
el machet
com vulguem
dir
s'han acabat
les armes
i tots
els indis
llencen
les armes
també
però ell
se'n va
a l'anxa
de nou
i se n'en
torna
cap a
l'exèrcit
clar
si després
d'això
resulta que
posàvem
els títols
de crèdit
amb
bueno
clar
els avions
amb Nápalm
arriben
perquè el xef
els hi ha donat
la posició
i clar
aleshores
vol dir
que tota la gent
mora
era com un
contrasentiu
em quedo
amb un final
o amb l'altre
exacte
quan ell diu
que ells van rodar
la dinamitació
del temple
perquè el Marcos
els obligava
o sigui
el deia molt bé
vosaltres muntareu
tot això
però després
aquest temple
fora
vull dir
m'heu de tornar
a deixar la cosa
com estava
que no exactament
perquè esclar
si encara que sigui
no és Nápalm
evidentment
en realitat
és dinamita
però bueno
i clar
i van decidir
de rodar-ho
i aleshores
en el seu moment
a l'any 79
o sigui
amb la versió
de 70 mil·límetres
de l'estrena
no hi era
aquestes explosions
però
perquè hi havia
com un programa
de mà
on hi havia
l'esfitxa tècnica
de tothom
que participava
en la pel·lícula
perquè el programa
de mà
un cop es va fer
amb 35 anamòrfic
per l'explotació
pel món
evidentment
aquest programa
de mà
no es podia donar
no era viable
i aleshores
van dir
bueno
posarem els títols
de crèdit
al final
i amb quin fons
va vinga
doncs ja que hem rodat
això
que és tan festivaler
no?
i una cosa
posem els títols
de crèdit
amb les explosions
quan hi havia
la destrucció
van tornar a posar
sobre
Die N
de Dors
o no
al final?
te'n recordes?
aquest detall
no el recordo
jo he vist
la versió
amb les explosions
tindria sentit
tindria sentit
una destrucció total
amb Die N
és probable
és el fi
no et dic que no
però no t'ho podria assegurar
jo recordo la imatge
perquè
evidentment
repassant la pel·lícula
ara
he intentat veure
la versió
també del 79
si més no
algunes parts
i resulta que
em trobo
que no hi és
l'explosió
quan jo recordo
perfectíssimament
que l'any 80
quan la vaig veure
en sala cinematogràfica
aquestes explosions
estaven
amb els títols
ara no
ara és Fonts Negre
i van sortint
les lletres
i van sortint els noms
i s'ha acabat
volia
fer un apunt
sobre
el Marlon Brando
el Marlon Brando
va arribar
al rodatge
molt cremadet
perquè
Bertolucci
amb l'último tango
en París
el va fer pencar molt
i crec que tenia
por de dir
bueno
ara
ara aquest
ha vist
l'último tango
i em fotrà el mateix
i per això
el tio
guardava una distància
i es feia l'estrella
i ja m'ho miraré
i ja anirem parlant
i tal
i potser per això
deia tres setmanes
i ni un dia més
ara quan es va donar compte
del gruix
del seu personatge
llavors per mi
que va canviar
i va dir
no no
això ho agafo jo
bueno
era un actor
era un actorà
d'això
no hi ha dubte
de cap tipus
el que passa
és que en Coppola
va arribar a dir
és que
en Brando
no vol treballar
o sigui
el percebia
en Gaddul
això
ho va fer després
amb altres pel·lícules
això sí
amb altres pel·lícules
cobrava
i només passava
per allí un moment
i ja està
bueno
abans de deixar
Coppola
dic que té
un parell
de
de pel·lícules
que ell
ha somiat
sempre fer-les
i un assemble
que potser
la podrem veure
que és
Megalòpolis
en la que
recuperaria
una mica
la part
filosòfica
que ell
li vol deixar
com a empremta
en el seu cine
i després
hi ha una altra
que aquesta
no crec que la veguem
que és
en la carretera
que seria
l'adaptació
del llibre
de Jacques Kerouac
aquesta sembla
que és més difícil
perquè estem parlant
de 84 anys
és que l'home
té l'ara que té
s'ha firmat
molt per ser
adjectius
adjectius
que surten
quan es parla
de Coppola
o es llegeix
són
neuròtic
narcisista
egocèntric
grandiloquent
ambiciós
intimista
familiar
i
el que ja hem dit aquí
que en diverses ocasions
ha passat de la glòria
a la misèria
un personatge
per tant
inclassificable
jo
potser
potser
li veuria
una continuïtat
amb un altre
d'aquests
que també menja
bar
com és
Orson Welles
a mi no m'agrada
emprar la paraula geni
però
jo crec que Coppola
no hi ha dubte
que és un dels grandíssims
directors de cinema
del segle XX
i
un artista
impressionant
de la humanitat
per dir-ho
d'alguna manera
només teniu que pensar
els tres padrins
és un gegant
que tots tres són
obres mestres
és un gegant
jo crec que
tenim la conversa
que és una gran pel·lícula
és una gran pel·lícula
estic d'acord
és molt més
és molt subtil
però
tenim el Dràcula
que em sembla
que n'han parlat
de Bram Stoker
aquí la gent
es divideix
hi ha gent que pensa
que és un videoclip
perllongat
però jo
és una pel·lícula
que adoro
directament
de Coppola
pràcticament m'agrada tot
hi ha coses
que potser menys
sí perquè hi ha
les dues primeres
The Rain People
i La Vall de l'Arquíris
que totes dues
són interessants
com
els inicis
de Coppola
sí
i després
bueno
aquestes que hem comentat
són extraordinàries
clar
llavors
ja tenim
les tres últimes
o sigui
Jack
The Rainmaker
Yao
Bihau Yao
potser n'hi ha una
Cotton Club
Cotton Club
Cotton Club
és magistral
és una pel·lícula
molt maga
Cotton Club
té un final
que intenta reproduir
el del Padrino 3
o al revés
perquè em sembla que el Padrino 3
la va fer
és posterior
o sigui que el Padrino 3
va intentar repetir
Cotton Club
és del 84
i el Padrino 3
ens sembla que
és del 90
aquest muntatge
paral·lel
de coses
que estan succeint
al mateix temps
i a més
amb un tall
de planos
curts
és
d'una complexitat
bueno
extraordinària
i magistral
i després hi ha Tucker
l'Hombre i su sueño
que és una mica
autobiogràfica
perquè
una mica també és
expressar
la voluntat
d'un tio
d'arribar
a fer realitat
el seu somni
Jeff Bridges
no?
sí
era lector
sí
és una pel·lícula
jardins de pedra
que aquí
la gent es divideix
també es divideix
però a mi
és una pel·lícula
que també m'agrada
a mi m'agrada
perquè
home
no és qualsevol història
no està
feta de qualsevol manera
no
i a mi el cinema bèl·lic
doncs és un gènere
que
ja sé que no agrada
a molta gent
però a mi m'agrada molt
quan està ben fet
evidentment
no
no qualsevol cosa
però
evidentment
té els ingredients adequats
és un gènere
que em sembla molt interessant
probablement
era una mica
l'altra cara
de Vietnam
clar
efectivamente
jo crec que ell
la va fer
com dir
bueno
allí vaig posar
tota la tralla
perquè això
que deies
de la
de la dinamita
jo he llegit
que
6.000 quilos
de dinamita
es calcula
que van vendre
cap allà
i que
per l'explosió final
i que els van explosionar
sí
sí
és algo
però
però
Walter Munch
es queixa
bueno
es queixa
tots els muntadors
es van queixar
tu saps el que és
més
entre 600.000
i 700.000
metres
de pel·lícula
a muntar
diu
que
l'escena
de l'helicòpter
dels helicòpters
no
la del
Wagner
la de les
valquíries
només
aquesta escena
tenien
130.000
metres
de
de
de material
diu
la majoria
de les pel·lícules
tenen
entorn
d'11.000
11.000
o sigui
una seqüència
era de
130.000
bueno
hi hauria
les preses
de terra
les preses
d'helicòpters
era
allò
era
brutal
un garbuig
de càmeres
bestial
brutal
a més
ell fa un cameo
que fa
com que està filmant
per una televisió
sí
és molt divertit
això
és una forma
d'ironia
sobre els reporters
aquests
que moltes vegades
es pengen medalles
ells
que sembla que estiguin
fent una cosa
mítica
això ho fa Kubrick
també
amb
Full Metal Jacket
sí
una mica
una ironia
sobre això
per cert
que parlant de Kubrick
no hem parlat
de l'Eleanor
no hem parlat
de l'Eleanor
a mi m'agradaria
com a mínim dir
que jo crec que part
del que és Cupola
ho deu a la seva dona
jo no he vist
una persona
més lliurada
abnegada
i incondicionalment
que la seva dona
que va estar ja
bueno
es va portar els fills
i tot
allà
al rodatge
els tres
que eren uns crios
cap a Filipines
cap a Filipines
però la dona
el lliurament
de la dona
cap al seu marit
és que és
una cosa
que bueno
en fi
no tenim temps
de treballar
però
la seva ràla italiana
li feia tindre
un respecte
extraordinari
a la família
això també
és un dels datos
que circulen
per aquí
que
ell
tenir la família
com
amb un pedestal
no
volia comentar
que el Michael Herr
és el que va fer
els despatxos de guerra
que és en el que es va
basar
i bueno
va ajudar
al Kubrick
no ajudar
sinó que li va fer
el guió
de Full Metal Jacket
i aquí
és el narrador
cada vegada
que sentiu narració
esteu sentint
la veu en off
de Michael Herr
sí
la veu és de Martin Sheen
però està escrit
per el Michael Herr
efectivament
que clar
tenia també
la seva experiència
i realment
de segur que els va donar
consells molt importants
el to del Martin Sheen
el to que
perquè clar
és constantment
com una reflexió
és una reflexió
en veu en off
tota la pel·lícula
va acompanyada
de reflexions
profundes
jo no he vist
una altra pel·lícula
de Michael Sheen
com aquesta
el Martin
Martin
Martin
no n'he vist cap altra
en què fes un paper
com aquest
però és que es va alliurar
en cor
va posar la carn
a la greia
i alguna cosa més
per cert
que hi ha un petit paper
al principi de la pel·lícula
que surt
Harrison Ford
també
i després hi ha
el Dennis Cooper
que també té
el paperet
fotògraf
el rest
surt em sembla
que amb tres escenes
poca cosa
molt bé
estem a tres quarts
i tu tenies
alguna pel·lícula
d'aquestes
que és candidat
als Òscars
sí
efectivament
per cert
vaig veure
la que tu vas parlar
tard
tard
i tinc que dir
breument
que em va semblar
una pel·lícula
extraordinària
o sigui
vaig entrar molt bé
amb ella
em sembla que el paper
de Kate Blanchett
és un paper d'aquells
que per si sol
justifica
les dues hores quaranta
i a més a més
la pel·lícula
és un déu
el tot
el tot xial aquest
cuidado eh
que sap
el que es fa
amb la càmera
perquè tenim
una pel·lícula
en la que
si la aneu a veure
tard
estem parlant de tard
veureu que
tot i ser cine amèrica
no hi ha pràcticament
pla amèrica
hi ha
primer pla
o bé
pla de conjunt
primer pla
pla de conjunt
que és com toca
fer les coses
perquè jo al cinema
la narrativa
és el
molt bé
però bueno
sobretot el que parla
és d'un déu
sí
d'un monstre
sí
d'algú que
és un curts
sí
sí
no exactament això
no podem
tot el contrari
és algú
que creu
que ja parla
directament
amb els déus
sí
amb l'olimp
sí
evidentment té una caiguda estrepidosa
però
el personatge
tal com l'encarnia
la Kate Blanchett
és
una força extraordinària
la recomanem
sense fissures
el director
deia que
si no li acceptava
la Blanchett
ah
no feia la pel·lícula
directament no feia la pel·lícula
correcte
correcte
correcte
doncs
de quina ens parlaves
bueno
de Fablements
sí
que és la pel·lícula
d'Steven Spielberg
de la qual
tothom en parla
perquè a més a més
està nominada
està nominada
a millor director
entre d'altres
millor pel·lícula
i millor el que tu vulguis
i va guanyar
dos globus d'or
el de millor director
i el de millor pel·lícula
precisament
està també a millor pel·lícula
home
jo
el que crec
és que
es veu que és un projecte
molt antic
que té com 20 anys
amb intenció
no
el 1999
la seva germana
va fer
un guió
parlant
de la seva família
perquè de fet
és
els primers anys
de
Spielberg
i parla
de la seva família
i d'un determinat
conflicte
que hi ha
quan sembla
que és una família
idíl·lica
i perfecta
però clar
són jueus
i aleshores
evidentment
pateixen
un cert racisme
i un cert
bandeixament
justament
per la seva condició
i el tema
dels jueus
sempre
acaba sortint
sempre surt
evidentment
a mi m'ha semblat
una pel·lícula
a veure com dir-ho
evidentment
Spielberg
és un altre mestre
sap treballar els sentiments
molt
és un entomòleg
sap manipular
manipula
l'espectador
com li dóna
la santa gana
a mi no em sembla
una pel·lícula
particularment interessant
però
és el de sempre
tu saps explicar
tu empaqueta
tan bé
que aguantes
perfectíssimament
les dues hores i mitja
que dura la pel·lícula
clar
és
la història
d'ell
i la seva família
ell diu que
lliurement
però ja
jo tinc
moltes sospites
que
n'hi ha molt
realment
d'autobiogràfic
però molt
moltíssim
més del que ell
diu que hi ha
perquè ell
diu que
malgrat tot
s'inspira
en la seva
ell diu
que s'inspira
en la seva vida
però que
doncs
està
en gran part
inventat
jo crec que no
hi ha coses
que realment
es nota
que són molt autèntiques
en fi
ja sabem que és
un gran manipulador
però jo crec que
hi ha coses
en aquesta pel·lícula
com descobreix
el nen
al cinema
teòricament
a partir d'una pel·lícula
del Cecil Bedri
el major espectàculo
del món
amb el Charlton Heston
de John Wayne
hi ha una escena
que
hi ha un moment
que ell no vol
entrar al cine
perquè té por
és una sala fosca
no m'agrada
representa
l'any 52
té 6-7 anyets
però
es queda clavat
a la cadira
quan un tren
impacta
contra un cotxe
a la via
i aleshores
diu
ja sé
el que vull demanar
per regal
de Nadal
un tren
i és per posar
un cotxe
a la via
i fer que el tren
impacti
està obsessionat
amb aquesta escena
fixem-nos
que
Super 8
que és del
J.J. Adams
Spielberg
està en la producció
i a l'inici
de la pel·lícula
recordem
que ja
l'impacte
un accident
de tren
és molt ben espectacular
jo crec
que hi ha
alguna cosa
en Super 8
que no és del
J.J. Adams
sinó que
evidentment
és de Spielberg
que parla
de la seva obsessió
en suma
i perquè no tenim
gaire temps
la música
és de John Williams
d'Antesca
com sempre
és un home
extraordinari
hi ha dos
muntadors
el que últimament
és
el muntador
tant el director
de fotografia
com el muntador
són
de
Fidels
de la
Factoria
en fi
West Side Story
tots dos
eh
West Side Story
els arxius
del Pentágono
el Puente
de los Espías
Cavallo
de Batalla
que és una pel·lícula
que a mi
em va agradar molt
i que també
va rebre
crítiques
per totes
bandes
bueno
tots dos
són responsables
Lincoln
en fi
són constants
d'ell
no
la pel·lícula
està
però el problema
és que clar
la pel·lícula
com que vol posar
conflicte
que es veu que hi ha
que el va bé
i no diré quin
perquè si no
ja aquí la cosa
per la gràcia
però
a veure
és un coming of age
que es diu
és a dir
una pel·lícula iniciàtica
una pel·lícula
de maduresa
i clar
hi ha tots els tòpics
i com que es jueu
li fan bullying
sempre hi ha
els
que se m'accepti
el castellanisme
els bordes
de tornar a l'escola
que fan la vida impossible
tot això
clar
és que
tots són tupicassos
en el fons
no nego
que ho hagi
experimentat
Michel Williams
què tal
perquè ve que està
nominada
extraordinària
extraordinària
és un tros d'actriu
ja t'ho dic
d'entrada
així de clar
i
li mires
la
bueno
potser el més destacat
que ha fet
és tot el dinero
del mundo
del Riley Scott
no
el gran showman
que a mi no m'agrada
és una pel·lícula
que la trobo molt fluja
i Oth
la versió nova
del mac d'Oth
no
que es va fer
bé en realitat
és que és una
d'aquestes actrius
que no ha brillat
particularment
però clar
però té coses bones
aquí en aquesta pel·lícula
evidentment brillarà
i molt
no
i probablement
és una de les grans
de les actrius
que poden optar
perfectament
a l'Òscar
a la millor actriu
el Gabriel
Labell
és un actor
que se sembla
és que és descaradament
l'Spielberg
de jove
m'entens
o sigui
és com
amb Tintín
no
saps la pel·lícula
de buixos
que el dolent
és ell
o sigui
és la figura
d'ell
no
un pèl narcís
jo crec que
en realitat
la pel·lícula
és una mica
autocomplent
i t'ho haig de dir
amb tota honestedat
si més no
és la impressió
que em dóna
és a dir
ell és el rei Mides
i s'ho creu
no
una mica
i per tant
i fa i des fa
fa i des fa
és un demiurc
també
i per tant
jo la pel·lícula
la veig
un tant compliant
ara
la pídula
ens la posa
amb tanta suavitat
però amb tanta suavitat
sap tirar
del fil
del nervi
del nervi
que toca
perquè l'espectador
reaccioni
aquí o allà
és un treball
bueno
és un entomòleg
en el fons
quan treballa
amb els actors
o sigui
ho fa tan bé
que clar
no pots dir
que és una pel·lícula
dolenta
no ho és
clar que no
hi ha un parell
d'escenes
memorables
una d'elles
Spielberg
visitant
el despatx
de John Ford
de John Ford
però que és en plan
homenatge
o
bueno
és un homenatge
clar
de passada
aprofita
i és un homenatge
al cine
perquè és la fascinació
d'ell de petit
comença amb la pel·lícula
del Cecil B. de Mill
després de John Ford
ve l'hombre que mató
a Liberty Valence
no
clar
vull dir
a veure
l'home
és un homenatge
a més
un homenatge
a les càmeres
de projecció
dels anys 60
a les
a reflex
a les bòlex
les càmeres
de filmació
que diu
hòstia
quina nostàlgia
perquè
eren
uns aparells
si vols tu
comparat amb el que avui dies fa
que no
en fi
no hi ha punt
perquè ara
estem en un altre univers
un univers digital
que les càmeres tenen una de punyetes
que no te les pots arribar a imaginar
però
aquelles càmeres
càmeres
que captaven
que captaven les coses
com ell for
amb un objectiu
després ja vindria
la talonatge
però
el rodatge
era
l'operador de càmera
i el director de fotografia
estaven per altres coses
que ara
s'ha d'estar
per 50.000
punyetes
però
bé
la qüestió està
que és un homenatge
al cine
un de més
no?
el Superboy ja ho era
està bé
la pel·lícula
després es perd
perquè clar
és un deliri
la pel·lícula
acaba sent un deliri
però allà
hi ha un homenatge
inicial al cinema
i aquesta
és un altre homenatge
que Spielberg fa
al cinema
no hi ha dubte
i per tant
clar
és una de les grans
candidates
però jo
en contra del que
opina la gent
jo crec que
aquest any
no hi ha una gran
collita de pel·lícules
tard
molt bé
està nominada
però
què tenim?
el Triangle de la Tristesa
jo
la que em fa gràcia
veure
és
The Banshees
of
Aines Green
aquesta em fa gràcia
veure-la
de Maktik Mardone
perquè aquest tio és bo
aquest tio en sap
no puc opinar
perquè jo
no
no
jo la vull anar a veure
està estrenada
de fet es pot veure
no puc opinar
però clar
què tenim?
tenim una de Netflix
que va passar una setmana
al Cines
sin novedat
en el frente
evidentment
en Mamulian
pot dormir tranquil
la versió dels anys 30
continua sent
bueno
incontestable
i què tal?
què et va semblar?
una molt bona pel·lícula
la veritat
no
la de Netflix
sí
la novedat
a veure
és una pel·lícula
amb molt d'efecte especial
amb CGI
tot el que tu vulguis
des del punt de vista
del verisme
hi entro
és una pel·lícula espectacular
el personatge principal
es passeja
com si sortís d'una
mai millor dit
perquè des de l'any 14
la guerra
sembla que surti
d'una pintura expressionista
perquè
veig la pel·lícula
està amb un fang verd
a la cara
que és com les cares
dels quadres
d'aquests depriments
de l'expressionisme alemany
però s'oblida
el director
s'oblida
d'una cosa essencial
que per cert
a Apocalipsis 9
també surt
i és el fet
que els soldats
després
d'estar anys
al front
s'han convertit
en uns inadaptats
la novel·la
si novedat
en el frente
la novel·la
evidentment
el personatge
torna a casa seva
i se n'en torna
abans que se li acabi
el permís
se n'en torna de nou
perquè
no està adaptat
i per cert
és el problema
de Willard
a Apocalipsis 9
que ha tingut
un permís
i se n'en torna
perquè no sap
estar a la vida civil
compte
de fet
amb Capitan Conan
del Tabernier
també tracta
aquest tema
la inadaptabilitat
dels que ja porten
tants anys
al front
que no saben viure
d'una altra manera
és tremendo això
psicològicament
és a dir
l'atenció aquesta
després
com la gestiones
doncs això
amb Sin Novedat
en el Frente
es tracta
i d'una manera
molt especial
i Mamulian
ho agafa
és una secció
de la seva pel·lícula
importantíssima
no hi és això
a la pel·lícula d'ara
la pel·lícula d'ara
només tenim
camp de batalla
amics
ho hem de deixar aquí
molt bona nit
ens veiem el dimarts
que ve